Juny n.

194

Del fracs a lesperana

Gui de la xerrada de Setmana Santa
(AMB
LA COLLABORACI DE

CARME GOM,

ZONA

QUIM CERVERA MONTSERRAT, DALBERT MARN, ZONA BAIX LLOBREGAT, I FRANCESC PORRET, ZONA SANT ANDREU-SAGRERA)

1. ELS NOSTRES FRACASSOS

Fracassos personals Malalties fsiques, psquiques, espirituals... Costa entomar una malaltia, una operaci, i lentorn del malalt se sent impotent, desanimat, fracassat, no sap qu fer... Sensaci de fragilitat, que som poca cosa. Tenim la sensaci que la vida s com una carrera dobstacles que hem danar saltant i no s fcil. Hi ha obstacles ms durs. Les nostres incoherncies grosses i petites, que a vegades es perceben com una cosa bona.

Sovint cerquem culpables, projectant el mal fora de nosaltres (en altres, en institucions...) o ens fem culpables exageradament, fent-nos mal, i somatitzant els fracassos. Costa poc carregar les culpes a Du. Un fracs ens pot allunyar de Du, o ens hi pot acostar i comprendrel ms, puricar la nostra imatge de Du, que no s Du. Fracassos del nostre entorn immediat Qualsevol prdua es pot viure com un fracs: prdua duna persona estimada, prdua de la capacitat fsica, psquica, prdua de la capacitat adquisitiva, dun determinat ritme de vida, nivell de consum...

Juny n. 194
afecten els lls, dicultats de trobar la parella adequada per part dels joves, dicultats de convivncia, poca maduresa, por al comproms, costa estabilitzar una parella (usar y tirar).

Fracassos collectius com a classe obrera Decepci dels sindicats o impotncia davant la crisi. No saber quines sn les propostes, les mobilitzacions, les utopies, les estratgies i les alternatives a fer. Fracs en les darreres mobilitzacions. Amb la crisi la classe obrera, i dins della els immigrants els del quart mn estan molts ms desvalguts, perd conquestes socials... Les retallades socials. Conquestes fetes que shan perdut. Poltiques socials, laborals i econmiques que shan portat molt malament i han perjudicat els treballadors/es. La societat fonamentada en el consumisme (una pea ms del sistema), en treballar i gastar, i a sobre et diuen en qu thas de gastar els diners. Manipulaci, desinformaci, domini de les conscincies i dels comportaments... On s la llibertat de les persones i dels pobles? No es troben formes alternatives al capitalisme global imperant. Lesquerra va perduda, o solament gestiona el capitalisme. Han fet desaparixer signes del nostre moviment obrer: La Maquinista a Sant Andreu, fbriques al Poblenou... Decepci i desafecci de la poltica. Costa trobar nous camins sociopoltics atractius, mobilitzadors... Moltes dicultats en lencaix de Catalunya a lEstat espanyol (federalisme?, independncia?, lEstatut sentenciat...). Les revoltes del mn rab on aniran? No produiran una decepci? No seran un fracs per a aquests pobles, segons qui domini el procs? No ser un fracs per a la democrcia? Com es resol el dilema que tenim: no a les dictadures i no a les guerres? Es continuen comenant i continuant guerres, gastant molts diners, quan hi ha tanta gent que necessita tant del ms bsic per viure.

Latur, la precarietat, el treball en negre, leconomia submergida. No observem que es constitueixin associacions daturats com en altres poques. Estem ms parats? Apareix xenofbia, racisme envers els immigrants dins la nostra mateixa classe obrera. La droga en els nostres lls, que fa estralls. Les dicultats deducar els lls, de posar lmits, de vincular-los a la societat, massa sobreprotecci... Els lls no surten com un vol en els valors que els mouen, en la fe... (fracs?). El fracs escolar. Joves que estudien all que els s la seva vocaci per no troben feina del que han estudiat. Carreres que tenen ms sortides que altres (discriminaci?). La dona continua fent doble (o triple) jornada i cobra menys que els homes. No aconseguim la conciliaci famliafeina, ni una distribuci ms equitativa del temps. Fracassos emocionals: separacions a vegades difcils, agressives, divorcis que

Juny n. 194

3
Li costa habituar-se a la participaci a tots nivells (acci, tasques, funcions, decisions, govern...) dels laics i laiques i al treball en equip. Les dones continuen discriminades dins lEsglsia.

El tsunami del Jap, on la natura es rebella i ens fa abaixar el cap, i totes les conseqncies en el pla nuclear, es pot viure com un fracs de la cincia, la tcnica, dun tipus denergies, del progrs... Fracassos eclesials Del Concili Vatic II en hem anat enrere, sembla que no hagi servit. Les conclusions vinculants del Concili Tarraconense no es porten a terme. No hi ha ni lideratge, ni conscincia catalana desglsia. Estem supeditats a una Conferncia Episcopal Espanyola de caire integrista. LEsglsia t moltes dificultats per adaptar-se a una societat laica, democrtica, plural. Li costa acceptar (fa el dol) que no ha de manar ni inuir. Troba moltes dicultats per obrir espais per dialogar entre les diferents posicions dins lesglsia i acceptar que s plural. Les jerarquies estan molt condicionades per la ultradreta.

2. LES NOSTRES ESPERANCES

Esperances personals Totes les conductes dacompanyament, de respecte, de constncia, de dileg que hi ha arreu, sn esperances per a nosaltres... Podem superar moltes coses. Quan som febles som forts (sant Pau). Valorar els elements de la vida diferentment que el consumisme: tenir una escala de valors en qu el que s hum est per sobre del que s material, el treball per sobre del capital, i lausteritat per sobre del malgastar, el servei a laltre i sacricar-se per laltre (renunciar per donar vida) per sobre de linstint egoista... La dona treu forces don sigui.

4
La pregria personal que ens estimula, ens dna conana en nosaltres, en els altres, en Du. Ell no ens deixa, ens s sempre del, i aix fonamenta la nostra esperana. Amb la Vida, i lAmor. Esperances del nostre entorn immediat Les dones a molts llocs del mn a travs dels microcrdits estan aixecant les famlies.

Juny n. 194
Les iniciatives que hi ha a nivell popular: cooperatives, treball associat, comer just, moviments alternatius per una altra globalitzaci, els moviments ecologista, feminista, pacista, pel tercer i quart mn, ONG, moviments de la tercera edat, juvenils, de barris, ciutadans... Esperances eclesials Fer revisi de vida en els nostres grups, confrontar la vida amb levangeli, ens ajuda a esperar, a seguir en la vida... Veure com antics militants de lACO, o daltres grups i moviments segueixen, no abandonen, que sn referents importants per als ms joves... Tots els intents que es donen en lesglsia de base (en escoles, parrquies, moviments...) de responsabilitat compartida, de treball en equip, de llenguatge atractiu i entenedor, de celebracions participades, de catequesis que van a fons en la vida de la gent, dacci social envers els ms necessitats de govern eclesial participatiu... La pregria comunitria, les celebracions...

Les dones valoren molt la relaci personal, el fet de ser hum amb tothom, la conana, ms que calcular i especular o losofar i aix fan xarxa, i afronten b les circumstncies de la vida duna altra manera (les malalties, la mort, els problemes econmics, emocionals, la poltica, la forma dexercir el poder, les estratgies per conviure, per tirar endavant un projecte de forma prctica...). Animen el grup, es comuniquen, promouen la solidaritat de la famlia, dels grups, resisteixen b el embats, els fracassos, sempre cal continuar, seguir, esperar, i aix ho contagien al seu entorn. Lesperit dels nostres avantpassats que ens acompanyen i als quals volem ser dels en el seu comproms, escala de valors, fe... Esperances collectives com a classe obrera El respecte per laltre i el sentit del collectiu, de sacricar-se pels altres, que ens han donat com a lli els japonesos, cosa que els permet continuar com a poble, i seguir vivint. El fet de comprometres collectivament per part de molts militants, grups, moviments... i la delitat a lacci transformadora i al poble, a la classe obrera, de seguir lligat a uns collectius que sestimen, donant-hi temps, aportaci econmica, dedicaci, vocaci,...

3. ELS FRACASSOS DE JESS I ELS SEUS

Jess Rep la incomprensi dels parents, de molta gent del poble, de les autoritats... Jess decideix pujar a Jerusalem, ciutat emmurallada, quan a Galilea shi trobava b, i all hi t la vida (per aix desprs, ressuscitat, envia els deixebles all). Li costa decidir-se per hi va perqu, si no, el seu missatge restaria redut, dilut, no conegut i quan Pere se li interposa, li recrimina que no lhi impedeixi ja que li ha costat molt decidir-se. Sent el fracs pel que li ha de passar a ell, per tamb pel que pot passar als seus. Sens presenta molt proper quan es pot preguntar, com nosaltres ens podem preguntar sovint, si tot el que ha fet ha servit per a alguna cosa, si est fent el primo, si val la pena posar-se a la gola del llop, a punt que els sentencin; sacaba tot aqu?, ha perdut el temps?, per a qu ha servit tanta acci, gest, paraules,

Juny n. 194

5
Jess posa a les mans del Pare el seu Esperit, hi t conana, esperana, malgrat tot el que sobserva vagi en contra. Els/les deixebles Els deixebles homes esperaven un lder poltic, un defensor de la naci i religi jueva, una renovaci del judaisme, un Messies triomfant... Les deixebles dones valoren les persones, com Jess havia fet i les havia valorat a elles. Elles el miraven, lacollien a casa, lescoltaven, el mantenien i el servien (s el que Jess va fer sempre i viu ens segueix fent). Ho van entendre perfectament i aix ens s esperana per a nosaltres. Les dones tenen conana que la pedra del sepulcre (de la mort, del mal) no s un impediment i es separ (ara i sempre). Ja ens en sortirem, diuen les dones. Les dones tenen una missi per complir. Fan denlla entre Jess i els homes. Maria com a mare, ho guardava tot en el seu cor, els fracassos, els detalls, les esperances, conances, llums i ombres, la delitat, de la vida de Jess i no labandona... Malgrat la mort, aquesta no pot tenir la darrera paraula, hi ha darrere la Vida. Fan el dol i apareixen les ganes de seguir Jess, danar a Galilea, de repetir el seu cam, el senten viu dins seu... Experimenten la resurrecci, senten la fora de lEsperit en ells/elles. La insistncia i la constncia del de Du, si tenim obertura i disponibilitat, si estem receptius, fa forat i entra en la nostra vida donant-nos energia, llum, fora, esperana (com en Elies, Jons, Jeremies...).

predicaci del Regne, tanta entrega per acabar aix? T al davant un pas que ell no vol, que no se lha buscat; per qu? Els/les deixebles Es va covant el fracs, i a Getseman ja es veu que els deixebles no segueixen, tenen por, fugen i abandonen Jess. Les dones estan ms a prop, segueixen... Pere el nega, per por, i perqu no pot entendre que el portin a matar, quan hauria de ser un lder triomfant. Judes el traeix, perqu no accepta que Jess no esdevingui el lder Messies espectacular, guerrer desitjat. Els deixebles dEmmas denoten i representen la decepci total davant la mort de Jess.

4. LES ESPERANCES DE JESS I ELS SEUS

Jess Jess t una mirada sobre la vida, sobre les coses, sobre les persones, sobre els fets, que de forma svia, sap veure i donar importncia al que la t, sap valorar les petites coses, accions, detalls (vdua pobra), els petits, els necessitats, el petit gest i ens ensenya que s all on hi ha la vida, lesperana. Jess va a salvar la persona, avui molt poc important. Jess perdona ns i tot en el moment de morir. Jess va obrir un mn que ning havia obert i les dones es van obrir i ho van entendre, i es van alliberar, sanar.

5. PISTES PER AL TREBALL PERSONAL

1. Centreu-vos en un o dos fracassos viscuts. 2. Com els vaig entomar, afrontar? 3. Llegir el text dels deixebles dEmmas (Lc 24,13-35) per preguntar-se: com els deixebles van viure el fracs i lesperana?

6
Els deixebles dEmmas Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien cam cap a un poble anomenat Emmas, que es trobava a onze quilmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jess mateix sels va acostar i es pos a caminar amb ells, per els seus ulls eren incapaos de reconixer-lo. Jess els pregunt: De qu parleu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat de decepci, i un dels dos, que es deia Cleofs, li respongu: Tu ets lnic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? Els pregunt: Qu hi ha passat? Li contestaren: El cas de Jess de Natzaret, un profeta poders en obres i en paraules davant de Du i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perqu el condemnessin a mort, i el van crucicar. Nosaltres espervem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Per ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! s cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon mat al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que ns havien tingut una visi dngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui sn amb nosaltres han anat tamb al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, per a ell no lhan vist pas. Aleshores Jess els digu: Feixucs denteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies pats tot aix abans dentrar a la seva glria? Llavors, comenant pels llibres de Moiss i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. Mentrestant, sacostaven al poble on anaven i ell va fer com si segus ms enll. Per ells van insistir amb fora dient-li: Quedat amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha comenat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. Quan shagu posat amb ells a taula, prengu el pa, digu la benedicci, el part i els el donava. Llavors sels obriren els ulls i el van reconixer, per ell desaparegu del

Juny n. 194

seu davant. I es van dir lun a laltre: No s veritat que el nostre cor sabrusava dins nostre mentre ens parlava pel cam i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i sen tornaren a Jerusalem. All van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: Realment el Senyor ha ressuscitat i sha aparegut a Sim! Tamb ells contaven el que havia passat pel cam i com lhavien reconegut quan partia el pa.

4. Dins daquest fracs i daltres i els que viu la classe obrera, com vius lesperana avui?

6. QESTIONARI PER AL TREBALL DE GRUPS

Poseu en com la reexi personal que heu fet quant als fracassos que heu viscut i quant a la reexi que heu fet arran de la lectura de levangeli dEmmas. Concreteu-ho en 3 fracassos i 3 esperances i els escriviu en un PSTIT (els fracassos en un color i les esperances en un altre) per enganxar-lo a la creu en la celebraci.

ELS DEIXEBLES DEMMAS

1. Dos deixebles Un home: Cleofs Una dona?

Juny n. 194
Emmas: lloc dadoraci dels dus dabans del judaisme.

7
doble relaci de Jess, dues delitats en una. Els NOSTRES grans sacerdots i dirigents (se senten jueus desenganyats per les SEVES autoritats; potser esperaven que les autoritats seguirien Jess i no fou aix, potser s el que esperava Judes...) el van entregar per ser condemnat a mort i ser crucicat. Ells ESPERAVEN que alliberaria Israel: Messies esperat, imaginat, com a poders, ric, militar, amb una estratgia determinada contra lImperi rom, refer les institucions jueves, i fer-los lliures, segons la tradici creada, induda pels mitjans de comunicaci de lpoca, segons la cultura dominant del temps, creada per les mateixes autoritats, i el poble segueix per Jess trenca amb aquestes expectatives i surt diferent el seu fer i dir: un alliberament no solament poltic, sin total de les persones i les estructures... Han sentit dir coses a les dones i els han esverat (no esperanat). No se les creuen, sn coses de dones: visions, que s viu... Alguns, homes, no lhan vist: calculadors, volen fets objectius..., no sentiments fonamentats en la relaci personal, emotiva, dafecte... 10. Paraules de Jess Els renya: Feixucs denteniment (coneixements) i de cor (afecte) per creure els profetes, no la cultura dominant decadent interessada dels sacerdots i autoritats jueves, sin de la veritable tradici crtica, proftica, la que encerta, la que reecteix el que el poble pensa de deb, per voluntat prpia, sense imposicions, i que s la veu de Du, del seu Esperit dins nostre que ens fa veure les coses tal com sn, no tal com ens imaginem, o ens volen fer creure... Els fa veure la relaci entre sofriment-mort i victria-glria-Vida. Els explica, reinterpreta tota la tradici mosaica i proftica, orientades a Jess. 11. Sacosten al poble on anaven Jess s discret i fa veure que segueix, no fora res... Ells insisteixen, sel fan seu, se senten a gust, volen seguir sentint-lo, els

2. Fan cam cap a Emmas (a 11 Km. de Jerusalem)

Apartats de Jerusalem, ciutat tancada, emmurallada, lloc de la Llei, dels mestres, sacerdots, de la mort del Crist, el profeta de lamor, contrari a la Llei=obligaci=compliment... 3. Conversaven sobre el fets que els havien impactat 4. Jess sels acosta i camina amb ells Com el bon samarit. Du proper, prxim, que sacosta, s un de nosaltres. Fa cam amb nosaltres, ja lha fet, com un de nosaltres ns a la mort, el torna a repetir en cadasc de nosaltres... 5. Els seus ulls eren incapaos de reconixer-lo 6. Jess pregunta Sinteressa pel que viuen. No fa discursos. Escolta i pregunta.

Vol saber qu els passa, qu ens passa, de qu patim, de qu ens sentim fracassats, desanimats... 7. Saturen en el cam Deixen de caminar, malament! Parats, desanimats... Estan decebuts.

8. Tu, foraster, no saps el que ha passat? Jess vist i tractat com a foraster, ja s de tothom, ha trencat el lligam de raa jueva, s de tota la humanitat, s un de fora, crucicat fora, li permet ser tractat com un for, com un ms, com un representant de tots els pobles i nacions... 9. Els deixebles exposen el que ha passat, i tal com ells ho han viscut, i com se senten (aix ho hem de fer a la RdV) Jess vist com a profeta poders en obres i paraules: deneixen b Jess, el que fou. davant Du i davant de tot el poble:

8
ha ajudat, esperanat, els acompanya en el dol, en el desnim, en la manca de coratge, en la manca de conana en les dones, en la manca de ganes de seguir lluitant en la vida, en la manca de joia i bon humor... Jess ha aconseguit fer-se un altre cop proper, til, hum, necessari per a la nostra vida, per continuar vivint, per comptar amb Ell, i amb els altres (les dones, els petits signes desperana que veiem en la vida, que ell i el seu Esperit ens ajuden a descobrir...). Jess, davant la demanda que es quedi, es queda amb ells. 12. Entra a casa seva, en el seu cor, es fa de nou hum amb els humans, carn de la nostra carn... 13. I a taula (la taula de la fraternitat, de la comuni) pren el pa: el pa de lEndem, de la Vida per sempre, pren la vida, la justcia, lamor, la pau, la llibertat, lanhel del pa per a tothom, la utopia que esperem i el beneeix: el fa div, ve de Du... i el parteix: es destrossa, es desviu per nosaltres... i el dna: sentrega, esdev servei total.

Juny n. 194
en el signe que Ell ens havia donat en el moment del comiat, perqu el recordssim,

14. Sels obren els ulls i el reconeixen

per ajudar-nos a saber estar en la seva absncia fsica, a fer el dol, i a saber descobrir-lo en la vida, en nosaltres, en els altres, desfet, desviscut, fet trossos en la vida, a trossos de tots nosaltres, sobretot dels ms destrossats en la seva vida... 15. Desapareix Est en nosaltres, enmig nostre, dins nostre, en tota persona, sha desfet en tots, com menjat i desfet dins nostre... 16. I es diuen lun a laltre: Mentre ens parlava el nostre cor sabrusava Comparteixen els sentiments, el que viuen en comunitat, el sentit de la seva cultura i tradici... 17. Saixequen i tornen a Jerusalem Per seguir compartint amb tota la comunitat el que han sentit i viscut, el que creuen: Que el Senyor ha res-

suscitat.