butllet

Octubre 2010 n. 191 de lACO de Catalunya i les Illes Balears

el

El decreixement, una alternativa

Sumari / Presentaci
Orrientacions i objectius Una manera de situar-se davant dels pobres: seguir Jess. Comit Permanent [3] Llegir lEvangeli avui Ser sal sense por. Quim Cervera [4] Revisi de Vida Revisi de Vida. Grup Poble-sec [5] Vida del moviment Presentaci del grup dElda. Grup dElda [7] Nou Barris, nal de curs. Nria Casanovas [8] Fi de curs al Baix Llobregat. ngela Rodrguez [8] Lluita obrera i comproms Sobre la reforma laboral. Salvador Clars [9] Lentrevista Francisco Javier Ruiz, responsable saliente de la zona Baix Llobregat. ngela Rodrguez [11] Un dia en la vida de... Mireia Arnau, mestra de religi a lensenyament pblic [13] El mn tal com s Carta des dArequipa. Marta Candial [14] Collaboracions Tres anys de vida. Guillem Pla Berdier, alliberat dextensions de la JOC [16] Tesi doctoral sobre Jos Mara Dez Alegra. Juan Antonio Delgado de la Rosa [17] El peix, la canya i el riu. Quim Cervera [18] Imaginant una vida sostenible. Jordi Cordero [19] Felios els pobres? Des de Jess, s! Felisa Fernndez [23] Editorial Aixecat. Josep M. Jubany [22] Banca tica: un nou model destalvi. JJ Aymerich [23] Dossier El decreixement, una alternativa. Joan Surroca i Sens Cultura Claus de lectura de la Bblia [24] Libertad de conciencia y derechos humanos.[24]

Revista trimestral de lACO de Catalunya i les Illes Balears

c/Rivadeneyra, 6, 8 08002 BARCELONA tel. 93 412 48 88 fax 93 318 81 87 acocat@arrakis.es www.treballadors.org/aco Equip de redacci: Albert Marn, Enric Mateu, Josep Pascual, Jordi Joan Aymerich, Clia Santiago i ngela Rodrguez. Impressi: Papers 99, S.C.C.L.

Presentaci
C
omena un nou curs i ens atrevim a comenar una nova prioritat, exigent, crua, evanglica: la nostra prioritat pels pobres, amb els pobres contra la pobresa. Aquest butllet vol ser un petit tast daquesta opci. Amb unes ltimes anlisis del que va ser la primera prioritat de les tres sorgides del darrer Consell sobre les alternatives al consumisme i a la societat que ens envolta: el dossier sobre el decreixement, Imaginant una vida sostenible, El peix, la canya i el riu, La banca tica. Aquests articles des de diferents angles ens donen pistes sobre la possibilitat duna societat alternativa a la societat capitalista que ens envolta i de la qual larticle sobre la Reforma Laboral fa una crtica acurada de les causes i conseqncies de la crisi del pas, sobretot per a la classe obrera i tamb, per tant, per als sectors ms febles de la societat. s bonic observar com hi ha testimonis del nostre moviment i de la JOC que han fet del comproms una oportunitat de servei que ha donat sentit a la seva vida i a la seva fe: lentrevista a Francisco Javier Ruiz, Tres anys de vida, com tamb el treball fet per algunes zones aquest nal de curs. El testimoni de persones que viuen de prop les situacions dels empobrits s per a tots nosaltres llum que ens ajudar en el treball de la prioritat daquest curs: Experincia de vida, El mn tal com s, la presentaci de la tesi doctoral dun company de lACO de Madrid sobre Jos M. Dez Alegra... La crida de Jess a ser sal i llum per als altres del Llegir lEvangeli avui i la Revisi de Vida del grup de Poble-sec ens poden ajudar a veure com la vida quotidiana est plena de moments aparentment insignicants en qu Jess s present i ens precedeix. Per acabar us recomanem la lectura atenta de leditorial de la revista Aixecat den Josep M. Jubany, que ens ofereix la seva reexi sobre lactitud de respecte i humilitat davant dels pobres i la nostra obligaci evanglica del servei.

Disseny i maquetaci: Juan ngel Baos (Papers99, s.c.c.l.)

el

butllet

Octubre 2010 - n. 191

Orientacions i objectius

Una manera de situar-se davant dels pobres: seguir Jess

COMIT PERMANENT

quest curs ha comenat amb una vaga general. En el dia a dia anem comprovant que cada cop costa ms mobilitzar-se per defensar els drets de tots i, especialment, els dels ms febles. La desesperana que genera el sistema econmic imperant, que esclafa tant i tant la persona, el discurs anestesiant dels mitjans de comunicaci i la forta implantaci de lindividualisme es tradueix en: la recerca nicament dels propis interessos individuals, en lacomodament, en installar-nos en la cultura de la queixa, en la dicultat a participar en projectes collectius que siguin realment transformadors. En aquests moments, doncs, caldria mantenir-se ferms i donar testimoni de la necessitat de protegir els drets del conjunt dels treballadors i treballadores, especialment els dels ms febles. Les conseqncies destructores de la crisi no haurien de recaure sobre els treballadors/es, ni sobre els ms empobrits que no som els que hem provocat aquesta crisi. A lACO, comencem tamb el curs amb una nova prioritat que refora la nostra militncia particular de cada dia i, per tant, lacci de tot el moviment. Fixar-nos en com vivim la nostra opci pels ms pobres des de la nostra identitat de moviment arrelat en el mn obrer, ser el tel de fons sobre el qual mirarem dactuar all on som. Aquesta prioritat ve a ser una continuaci de la prioritat del curs passat en qu vam aprofundir en les greus ferides que deixa el consumisme en la nostra societat. Jesucrist, des de la seva vida nova de Ressuscitat, ens crida a fer-nos pobres, a escoltar i a xar-nos en aquelles persones que tenim al voltant que menys compten, que menys tenen, que menys opinen o decideixen, que ms pateixen, que menys saben, que ms reben les conseqncies daquesta crisi. Aquesta crida la sentim des de lEvangeli, des de la seva prpia experincia. La mateixa vinguda de Jess al mn s la mirada i lacompanyament que ha volgut fer el Pare des de baix. Jess s Du des del despreniment de tot poder o privilegi, des del sentir-se un ms, fent cua, sent criticat, des del servei, des de la senzillesa, des de denunciar tota mena de norma que destrueixi la persona, de vegades des del silenci, sentint-se trat pels seus amics, des de ser condemnat injustament... Des daquesta realitat, Jess busca un grup damics, fa que la gent aprofundeixi en la seva vida i en la seva fe, fa creure en el propi alliberament i allibera, crea interrogants, anuncia una altra manera de viure justa i fraterna amb tothom i mostra la victria de lAmor sobre la mort. Situar-se com Jess ho fa, s voler portar a terme el projecte de Du dAmor sobre el mn, el seu Regne. Tant de bo que, en aquest cam daquest curs, ens sentim acompanyats pels militants del grup/zona/moviment, pels companys, amics, familiars i pel mateix Jess ressuscitat que ens surt sempre a lencontre.

Octubre 2010 - n. 191

butllet

el

Llegir lEvangeli avui

Ser sal sense por

GRUP SANTA QUIM CERVERA, CONSILIARI EULLIA-BELLVITGE ZONA BAIX LLOBREGAT

quest cop mha semblat oport compartir dues poesies inspirades en textos de levangeli de Mateu: Som la sal de la terra i no hem de tenir por.

Tingueu por, patiu per la brillantor, pel qui pot fer perdre a linfern, del qui esmola superb, tant lnima en vies de lorgull, com el cos en el dubte obscur. Cap pardal, cap encant cau a terra i es desferra, si no ho permet Misericordis i Provident el vostre Pare, coneixedor, que tot ho amara. Du t comptats cada un dels cabells. Du s company, si volem ens fa seus. No tingueu por, eixugueu el plor. Valeu ms que tots els ocells plegats. Valeu ms que tot lor de la vall del mn. Crideu de tot cor: Oh, Du, sigueu lloat!

Mateu 5, 13: Vosaltres sou la sal de la terra. SAL: Necessria SAL petita, Annima i discreta; Present per invisible. Amb poca, no hi ha gust. Amb massa, salat gust. Es dissol i no es queixa. CRISTIANS: Necessaris, no protagonistes, Humils a lespera; Ferment per crebles. Pocs, poc fruit. Massa, escndol dur. Ens inserim des de la vorera. Mateu 10, 28-31: I no tingueu por dels qui maten el cos per no poden matar lnima; temeu ms aviat el qui pot fer perdre nima i cos... No tingueu por, deixeu anar el plor. Maten el cos, volen embrutar els cors, per no poden matar lnima. Perdura la clarivident lmina.

butllet

el

Octubre 2010 - n. 191

Vida del moviment RdV

Revisi de Vida
GRUP POBLE-SEC - ZONA BAIX LLOBREGAT

Veure
El fet

Actitud positiva de suport de la monitora malgrat les pressions. La persona, ms important que la competici. Superaci de la dicultat per mitj de lesfor i la constncia. Valoraci agrada dels pares al treball de la monitora. Negatives: Es margina una persona perqu les seves condicions fsiques perjudiquen els resultats de lequip. Quan no es pot anular la persona sintenta la manipulaci del superior per aconseguir el que es pretn. Inconscincia de la repercussi que t el menyspreu i la marginaci en la persona que ho pateix. La persona que es troba menyspreada pateix en la seva autoestima. Lagrament dels pares ens fa pensar que tamb van viure amb preocupaci la situaci de la nena. Unes actituds negatives sempre afecten altres persones de lentorn.
El nucli

En un grupet de quatre nenes que competeixen a nataci formant part dun mateix equip, una s objecte de menyspreu per part de la resta de lequip perqu est grassoneta i s poc gil, i per aquesta ra els treu possibilitats en els relleus de guanyar en els campionats. La monitora vol ajudar aquesta nena i intenta que les altres comprenguin i acceptin aquesta companya malgrat les seves dicultats i, per tant, la conrma a lequip. La nena, malgrat que es mostra desmotivada per lactitud de les companyes, continua entrenant animada per la monitora, per sense gaire illusi. Durant una temporada no va entrenar perqu estava convalescent duna operaci, i quan es va recuperar, contra tot pronstic, va reprendre els entrenaments i es va incorporar a lequip. Aquesta noia ha fet un canvi fsic propi de ledat, que li ha perms integrar-se a lequip duna forma molt positiva, i s una de les millors del grup. Cal dir que sempre va tenir el suport de la monitora, i ara els pares, en un escrit, li han agrat el treball realitzat.
Les causes

Mirada supercial del valor de la persona. Valorar per sobre de tot els resultats ms que el procs. Cercar sempre un culpable en les prpies dicultats. Inuncia duna societat en qu la persona compta per sota dels resultats (negocis, empreses, notes, ordre pblic...).
Les conseqncies

Com en la nostra vida de cada dia valorem el desenvolupament de la persona per sobre del interessos propis o socials legtims (difcil equilibri entre els bons resultats a nivell social, educatiu, religis, ciutad, venal i el comproms no paternalista pel desenvolupament de les persones). Veure fets i actituds que passen en la nostra societat i/o en nosaltres mateixos i que constitueixen els nostres fets parallels i en qu ens sentim implicats.
Fets parallels

Positives: No haver renunciat a formar part del grup malgrat les actituds i les dicultats.

Negatius El cap (jefe)no et saluda per considerar-te inferior.

Octubre 2010 - n. 191

butllet

el

Vida del moviment Rdv

Mestres que treballen pel resultat duns pocs i negligeixen la resta. Fas una feina ben feta i no et sents valorada. Necessites tenir un bon tipus per treballar en un banc. No tenir en compte una situaci especial en un examen desprs dassegurar que s que es tindria present. Dicultat de trobar feina a partir dels 50 anys. Ser dona en edat de procrear s una dicultat afegida per trobar feina. Influncia familiar en els prejudicis dels lls.
Positius

de laltre incls quan no tenim res ms per oferir que aquesta mirada de fraternitat. Donar el poc o molt que tens, cadasc en el seu interior ho sap, la mirada fraterna ens du a lacolliment i ens transforma i transforma als altres. Cal considerar sempre que no sn les moltes coses limportant, sin lactitud amb qu estem disposats/des a fer-les. La mateixa importncia que t all que fem pels altres, tamb s important saber agrair all que els altres fan per nosaltres per petit que sigui. Joan 8, 2-11 Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa en adulteri... Mestre aquesta dona ha estat sorpresa en adulteri, Moiss en la Llei ens orden dapedregar aquestes dones. I tu, qu hi dius? Que en som de propensos a aplicar les lleis i els manaments als altres i justicar els nostres defectes com a aix, defectillos, la gent dEsglsia sovint tenim aquesta propensi a aplicar la nostra forma de veure les coses a tothom, que si els gais, que si la moral aix o aix, fem de la nostra tica de mxims una tica per a tothom. Jess va venir a salvar no a condemnar, levangeli sobretot s una bona notcia i moltes vegades linterpretem com una crrega. Jutgem amb molta lleugeresa, tenim una gran facilitat de posar etiquetes al que fa o deixa de fer la gent, i com els que volien apedregar ladltera si Jess ens digus que aquell/lla que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres farem el mateix que els fariseus, ja que quan ens sincerem amb nosaltres mateixos veiem quantes coses fosques hi ha a les nostres vides.

Un mestre deixa bon record en els alumnes no tant pel que sap sin per la seva actitud humana: Als altres mestres els podia enganyar i ho feia; amb tu, mai, perqu sempre em vas tractar com un ll. Importncia de lajut moral de la famlia. Si no fos per la meva dona i el seu pare, avui seria un delinqent. De vegades una situaci negativa forja el carcter de la persona i alhora la fa ms sensible a situacions similars: Haver experimentat lamistat en morir el marit fa que la persona sadoni del patiment daltres persones que tamb han experimentat labsncia dun sser estimat.

Jutjar
Marc 12, 41-44 Us dic en tota veritat que aquesta viuda pobra s la que ha donat ms de tots; ... ella , que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia. Jess ens assenyala el lmit de la nostra donaci, no donar el sobrant; lexigncia de levangeli s donar-nos, donar el nostre temps, s donar all que tenim per viure i que mai ja no recuperarem, per s buidant-nos que ens omplim dels altres, de Du. Diem que una petita mirada pot fer ms que una acci perqu ens fa compartir la vida

Actuar
Tot aix que ha anat sortint en la Revisi de Vida demana alguna cosa, alguna transformaci en nosaltres. Potser ara ens costi fer un comproms de vida, algun petit canvi a qu ens podem sentir cridats/ des, cal tenir una mica de temps per anar rellegint el que ens ha donat aquesta Revisi (tornar a veure), dediquem-li una estona i en la pregria demanem les forces per al comproms en el cam de Jess.

butllet

el

Octubre 2010 - n. 191

Vida del moviment Iniciaci

Presentaci del grup dElda

(Vinalop Mitj - Alacant)

omos un equipo de vida de Elda de 5 personas (Josema, Ana, Salu, Lucio y Toi), hemos comenzado este ao en la ACO. Nuestro recorrido hasta llegar aqu ha sido muy variado, a travs de varios procesos parroquiales en el que participaron Josema, Ana y Salu. Ahora Josema est trabajando de cartero, aprob las oposiciones har 5 aos y pidi una excedencia para irse a Madrid de liberado estatal, cuando regres estuvo en el paro 2 aos, y a ltima hora tena la sensacin que no le iban a dar plaza en ningn sitio, pero no fue as, lo consigui y ahora est en Denia aguantando a un jefe bastante peculiar; tiene una hermana mayor y un sobrino de 2 aos. De Josema podemos decir que viene de cuna, ya que su madre fue durante muchos aos militante de la HOAC, despus entr en la JOC, donde se form cogiendo varias responsabilidades, una de ellas de zona y otra estatal. En cuanto Ana, ella est casada con Lzaro (miembro que tambin apuesta fuerte por la ACO), e intentando ampliar la familia, ella es la tercera de cinco hermanos y tiene cuatro sobrinos, vive en Elche y acaba de terminar su contrato en el Eroski de pescadera, en estos momentos est echando currculums por todos los centros comerciales de la ciudad. Despus de una iniciacin un poquito larga, empez su militancia en la JOC, en la que llev varias responsabilidades, entre ellas responsable federal, iniciadora o cuando fue liberada de zona. De Salu, ella est trabajando como administrativa llevando la contabilidad de tres empresas distintas desde hace ms o menos 13 aos, es la cuarta de cinco hermanos, tiene cinco sobrinos y vive en Elda. Cuando entr en la JOC, tuvo que defender la responsabilidad federal, ser tesorera federal e iniciar un grupo, adems de estar implicada en Pobreza Cero y de participar en el consejo parroquial. Lucio, que es nuestro consiliario, est presente en todos los movimientos de nuestra parroquia, en la HOAC, la JOC, y ahora que hemos creado un nuevo colectivo en la zona, le agradecemos que quiera formar parte y que nos acompae en esta aventura. Octubre 2010 - n. 191

Y por ltimo yo, Toi, llevo un ao y medio en el paro, pero he trabajado como administrativa en varias empresas, en estos momentos estoy estudiando unas oposiciones para auxiliar administrativo en la rama de sanidad y ya han dado campanadas de que el examen saldr para el ao que viene, por el mes de mayo en adelante, soy la tercera de tres hermanos, tengo cuatro sobrinos y vivo en Petrer con mis padres. Para diferenciarme del resto, yo no pas por varios procesos parroquiales, ya entr directamente en la JOC, me cost adaptarme pero lo consegu, defend la responsabilidad de tesorera de zona. Como os habris dado cuenta, cada uno de nosotros somos de un pueblo distinto, pero todos nacimos y vivimos nuestra infancia en Elda. A veces, para vernos tenemos que recorrer una distancia de una hora y media de camino, otras en cambio, a una media hora, pero tenemos la costumbre de vernos todas las semanas. Hoy por hoy todo el equipo decimos que somos lo que somos gracias a la JOC y que dicha insignia quedar guardada en el cajn de nuestro corazn. Durante 8 meses estuvimos reexionando qu hacer en nuestra militancia adulta, ver por dnde tirar y conociendo los movimientos existentes. Ahora formamos parte de la ACO, y en nuestros primeros das de vida queremos trabajar el estilo de vida, la RVO, teniendo nuestra pequea accin en nuestros ambientes, el ir conociendo la ACO y a toda las personas que forman parte de ella y de vivir en comunidad.

butllet

el

Vida del moviment

Nou Barris, nal de curs

GRUP SENSE NRIA CASANOVAS NOM - ZONA NOU BARRIS

a fa dies, el diumenge 19 de juny, que vam celebrar la trobada de nal de curs i quan pensava qu podria explicar-vos-en, el primer pensament va ser resumir-vos tot el que vam fer: les valoracions del curs passat i els objectiu que ens vam marcar per a aquest. Per ara, amb la perspectiva que dna veure les coses amb ms temps, he pensat que potser seria millor transmetre la idea general del que va ser la trobada, les sensacions i els moments que em vnen al cap i que mhan quedat a la memria del dia.

Leconomia del moviment ens preocupa i ens en sentim responsables. No entenem el fet de no cotitzar. I encara ms, ens tornem a plantejar de revisar com i quant cotitzem per tal dincrementar les quotes al moviment. I penso que com sempre ens va mancar temps per acabar tota la feina, per tamb en la illusi dintentar que lany que ve lassemblea sigui de tot un dia i aix tenir temps de treballar, de conviure, de tenir temps per xerrar, de dinar plegats i de poder celebrar una eucaristia al nal de la trobada.

un text que ens va permetre reexionar sobres Vaig trobar a faltar gent, penso que rem pocs qui sn els benets per Du amb la seva grcia i em sap greu per grups sencers que no van partii amor: els ms pobres, els ms desfavorits, els cipar amb cap militant que desprs els transmets justos, els que lluiten per millorar aquest mn. tota la vida de la zona. La participaci del militants de llarg recorI per ltim tinc un record especial pel meu grup regut, encara illusionats pel nou curs, per la de RdV: ha estat un curs de fusi de dos grups campanya, amb ganes de treballar i que de i com a objectiu principal tenem cohesionarseguida van pujar al carro demprendre accions nos, sentir-nos b al grup i participar als actes collectives als nostres barris per fer-nos presents generals del moviment i tamb als de la zona. A com a ACO. lAssemblea vam participar-hi gaireb tots, o b Haig de reconixer que desconeixia laportaci preparant-la al comit, o b fent la xocolata ja de la zona a les comissions nacionals, em va tradicional de lesmorzar i sobretot al moment de sorprendre tota la feina que fan i com ns de proposar nous reptes, objectius i accions per al positiva. curs 2010-2011.

El primer s el record dels joves del MIJAC No tot va ser positiu, tamb em ve al cap com que he vist crixer i que es van encarregar ens costa de ser concrets en les nostres aportadentretenir el ms petits per tal que els pares cions i les dicultats que tenim per deixar parlar pogussim participar de tota la trobada. la resta de companys. Hem de millorar en les Veure un nou grup ja incorporat al dia a dia de dinmiques de treball per tal que les posades en la zona. Van ser ells qui prepararen la pregria. com siguin ms riques i que no es facin massa Em va agradar el text escollit, les Benaurances, llargues i pesades.

Fi de curs al Baix Llobregat

NGELA RODRGUEZ GRUP PUJS XII-ZONA BAIX LLOBREGAT

a Zona del Baix Llobregat va celebrar lassemblea de nal de curs el passat 6 de juny a la parrquia Sant Jaume dAlmeda. Per comenar la jornada, es van fer les valoracions corresponents des del Petit Comit i les
8 butllet
el

comissions que funcionen a la Zona. Els responsables van valorar que la participaci a tots els actes durant el curs havia estat molt alta, en especial als Estudis dEvangeli i als actes de Formaci que shan organitzat a lACO. Tot i aix, es va fer una Octubre 2010 - n. 191

Lluita obrera i comproms

crida perqu els i les militants simpliquin ms a les responsabilitats de la Zona. Darrerament shavien produt relleus a les responsabilitats dEconomia i de Formaci, per hi havia encara les vacants de responsable de Zona, corresponsable dIniciaci (hi ha molta feina a fer per a una sola persona) i responsable dels Estudis dEvangeli. Durant lassemblea es va constatar que, malgrat el context actual de crisi, vivim en una societat consumista i hem de reexionar sobre si el que gastem s necessari o superu, i de quina manera podem ser ms austers. Es van plantejar dues qestions perqu es treballs en grup: compartir les nostres vivncies de la crisi (personals o collectives) i de quina manera ens est afectant aquesta situaci, i destacar algun aspecte desperana i de veure com podem actuar cadascun de nosaltres. Lassemblea de final de curs va servir tamb perqu el que ha estat ns ara el responsable del Baix Llobregat, Francisco Javier Ruiz, sacomiads dels militants, tot i que va deixar clar que continuar implicat a la Zona. Presentada la proposta de cobrir els llocs de la comissi permanent ning va respondre a la demanda, per tant al comenament de curs es tornar a plantejar, esperem que les vacances siguin un bon moment per plantejar-se aquesta qesti.

Sobre la reforma laboral

economia espanyola, que s la que ms ocupaci ha destrut de tota la UE en el present episodi de crisi, est mostrant una incapacitat crnica per crear llocs de treball. Tot i haver estat creixent els anys abans de la crisi per sobre de la mitjana de la UE, lndex de desocupats sempre ha estat amb diferncia dels ms elevats. Aquest fet, que pot semblar contradictori, sexplica per lestructura duna economia industrial feble, que exporta poc, que t massa dependncia de recursos i de capital exterior, amb massa empreses petites o microempreses, amb un sector de la construcci irracional i desmesurat, i amb una excessiva dependncia del sector turstic que s temporer. Tamb ajuda a entendre el fet el nostre model de relacions laborals que tolera, si no promou, la precarietat laboral, s a dir, la contractaci temporal, els salaris baixos que sn propis dactivitats amb poc valor afegit, una jornada laboral llarga i en molts casos poc exible que diculta la conciliaci de la vida laboral i familiar i propicia labsentisme i no millora la productivitat. La dreta social i econmica del pas assimila lelevat ndex datur a lexcs de regulaci del mercat laboral i a la baixa productivitat de la m dobra, cosa que explicaria segons la patronal la manca de competitivitat de les empreses, les dicultats per a lexportaci, etc. El cost de lacomiadament tindria la culpa, segons la patronal, de les dicultats de les empreses per contractar m dobra, i per aix defensen abaratir-lo amb la nalitat de crear ocupaci. Com Octubre 2010 - n. 191

GRUP PLA

DE

SALVADOR CLARS FORNELLS-ZONA NOU BARRIS

sexplica, doncs, que si a Espanya s tan costs acomiadar i hi ha tanta rigidesa laboral, sigui aqu precisament on sha acomiadat ms treballadors de tota la UE en els darrers dos anys, i sigui tamb aqu on se celebren la major part de contractes eventuals? No s aix un contrasentit? s evident que la regulaci laboral no s la responsable de lelevat ndex datur. Ni la contractaci ni lacomiadament depenen essencialment de les condicions laborals sin de la conjuntura i de lestructura del nostre sistema productiu. La Reforma Laboral no s, doncs, linstrument per crear ocupaci. Ms aviat el que necessita el pas sn instruments de poltica industrial que abordin una reconversi cap a sectors tecnolgics, de valor afegit i vagin substituint leconomia especulativa que ha regnat en els darrers anys per un nou model econmic i productiu basat en la revoluci verda, s a dir, en els nous sectors de lenergia renovable, de lautomoci elctrica, de la gesti de lecincia energtica, lestalvi de recursos i el reciclatge, el cicle de laigua, els nous materials sinttics, els biocultius, leconomia i el consum local, etc. Tamb cal una nova poltica scal que recapti els recursos que precisa tal reconversi industrial i el manteniment de les poltiques socials i de subsidi necessries. Una scalitat que vagi a buscar els recursos all on es troben amagats: les grans fortunes, els benecis empresarials, els capitals especulatius. Per, enlloc davanar en aquesta direcci, el govern socialista que havia assegurat que no faria
butllet
el

Lluita obrera i comproms

pagar la crisi als treballadors, ha acabat cedint a les pressions de la dreta neoliberal espanyola i europea. Ha descafenat la Ley de Economia Sostenible, no ha augmentat la pressi scal als rics, ha rebaixat el sou als treballadors de la funci pblica. Ara ha retallat els drets dels treballadors amb el decret de Reforma Laboral (RL), i es proposa tamb endarrerir ledat de jubilaci i abaixar les pensions als jubilats. El que pretenen els sindicats amb la vaga general s posar el govern socialista de Zapatero entre lespasa neoliberal i la paret de la ciutadania. Per ms que Zapatero faci el cor fort dient a totes hores que no pensa recular amb la RL, si hi ha una censura aclaparadora al carrer, el govern quedar sol i desautoritzat, empantanat en una crisi noms remuntable des de la recticaci. Abaratir lacomiadament La reforma de les condicions laborals del decret legislatiu aprovat amb lnic suport del PSOE deixa els drets dels treballadors espanyols en les pitjors condicions de la UE, exceptuant Grcia. La RL promou leliminaci dels drets individuals i collectius conquerits per la classe treballadora. La patronal espanyola ha mantingut histricament una especial belligerncia contra larticulat de lEstatut dels Treballadors que fa referncia al cost de lacomiadament. La facilitat o dicultat dacomiadar un treballador marca una diferncia substancial entre el que seria un simple mercadeig
butllet
el

en qu lempresari disposa i prescindeix a discreci de la fora de treball, o b el reconeixement que un treballador s ms que una mercaderia perqu t drets (el dret a ser indemnitzat en cas dacomiadament apuntala la necessria estabilitat econmica de qui depn dun salari per viure). Si la indemnitzaci per acomiadar s prou baixa, la diferencia entre un contracte indenit i un de temporal ser a la prctica inexistent ja que el contracte de duraci indenida es podr rescindir amb relativa facilitat quan convingui a lempresari, allegant aquest causes objectives que poden ser raons econmiques o estratgiques, sense que necessariament shagi de demostrar que lempresa t prdues. Uns benecis per sota dels esperats podrien ser causa sucient per acomiadar. En aquesta situaci ja poca importncia tindr lactual contracte indenit amb indemnitzaci de 45 dies per any o el nou contracte indenit que preveu la RL amb 33 dies dindemnitzaci per any treballat. A la prctica tots els acomiadaments sintentaran tramitar com acomiadaments procedents per causes objectives econmiques o tcniques, pagant al treballador noms 20 dies per any, dels quals lempresari noms en pagar una part, i la resta anir a crrec del FOGASA (Fons de Garantia Salarial). Massa facilitats, sobretot perqu avui ja moltes empreses practiquen la substituci dels treballadors de ms edat per altres de joves. Qu passar a partir dara quan acomiadar no costi prcticament res?

10

Octubre 2010 - n. 191

Lentrevista Parlem amb

Francisco Javier Ruiz,

responsable saliente de la Zona Baix Llobregat
La responsabilidad debe vivirse con alegra y nunca como una carga
NGELA RODRGUEZ GRUP PUJS XII

rancisco Javier Ruiz ha sido responsable de la Zona del Baix Llobregat de ACO durante tres aos, y ahora toca el relevo. Educador social de profesin, con 50 aos de edad y 19 de trayectoria en el Movimiento, milita en el Grupo Santa Eullia-Bellvitge. Despus de tres aos en esta responsabilidad, qu te ha aportado estar al frente del Baix Llobregat? He aprendido un montn de cosas. Por ejemplo, a tener una visin general de la Zona. Tambin aprendes a respetar procesos, ya que no todos los militantes tienen la misma actitud de dedicacin al Movimiento, y compruebas que el trabajo en equipo funciona y que debes asumir responsabilidades y consensuar. En la asamblea de nal de curso de la Zona, dijiste que te sentas y te sientes en deuda con los movimientos de Accin Catlica. Por qu? Tanto en la JOC como en ACO he encontrado un espacio, como deca alguien del grupo, teraputico. Hay algunas circunstancias duras de la vida que no compartes con la familia y s en el grupo y en el Petit Comit. Los movimientos especializados han sido el medio donde he concretado mi fe. Qu ha sido lo ms positivo que te has encontrado como responsable del Baix Llobregat? Octubre 2010 - n. 191

El terminar los tres aos de responsabilidad y cumplir con un compromiso adquirido. Asum este papel fruto de un Actuar de una Revisin de Vida. Una de las cosas ms positivas ha sido la respuesta que ha dado la gente de la Zona en momentos como la Semana Santa del ao pasado o en el Consell de Lleida. En esas ocasiones me he sentido orgulloso de ser responsable. Y lo ms negativo? No haber vivido la responsabilidad con alegra en general. A nivel de salud he tenido dicultades que he ido arrastrando, y al recuperarme me ha dejado mal sabor de boca quedarme a medias algunas veces, pero el Petit Comit ha funcionado y donde no llega uno, llega otro. Supongo que algunas cosas tambin te habrn sorprendido Han sido tres aos de conocer muchas personas de otros lugares, incluyendo Madrid, Vizcaya y Crdoba. Descubres que, a pesar de las distancias o la diferencia de idiomas, somos lo mismo y existen muy pocas diferencias en cuanto a cuestiones de fondo. Has tenido algn referente? Muchos, sobre todo responsables que me han precedido, y militantes con aos de experiencia y recorrido y que, sin embargo, continan asumiendo responsabilidades. Por ejemplo, Jos Luis Buil, que prcticamente hasta el ltimo momento
butllet
el

11

Lentrevista
estuvo al pie del can. Lo ms fuerte que me ha pasado ha sido su prdida. Qu lecciones has aprendido de todos ellos? Por ejemplo, que es un error querer asumirlo todo, porque al nal te acabas quemando. Hay que saber supervisar y a veces ir detrs de la gente para comprobar si se han hecho las cosas, y otras veces hay que delegar. Cmo deniras la Zona de la que has sido responsable? El Baix Llobregat cuenta con una gran diversidad de militantes, de edades, procedencias, opciones Algunos fueron fundadores de ACO en los aos 50. La gente ms mayor puede compartir sus vivencias con militantes mucho ms jvenes. Es una riqueza contar con ese abanico tan amplio de realidades. Adems, es una zona que aporta muchos responsables al Movimiento. Precisamente, este curso se ha valorado que la asistencia de los militantes a los actos ha sido bastante alta. A qu crees que se debe? Han podido inuir varios factores. Uno sera que desde el Petit Comit hemos intentado implicar al mayor nmero de grupos en la preparacin de los actos. Los responsables y las responsables tambin han sabido motivar a la participacin. Y por ltimo, aunque no menos importante, los militantes han asumido la responsabilidad de asistir de forma individual. Pero no debera valorarse tan slo la asistencia, no? A m nunca me ha obsesionado la participacin. Considero prioritario que los actos estn bien preparados, que haya trabajo de fondo, canguro para los nios Cada cual es libre de asistir o no, pero no tanto para contabilizar, sino porque lo que t puedes aportar a los dems se pierde. El nivel de compromiso tambin ha sido muy importante en el caso de los Estudios de Evangelio Los EE en la Zona del Baix tienen mucha historia y siempre han tenido muy buena prensa. Son un medio excelente para compartir con militantes, diferente al grupo de RdV, y para profundizar en la fe. A modo de ejemplo de implicacin, uno de los testimonios del ltimo EE lo hizo un militante que vino expresamente desde Blanes, donde estaba pasando el n de semana. ACO contina creciendo fuera de Catalunya. Qu nuevos retos crees que debe plantearse el Movimiento? Las prioridades del Consell de Lleida pueden responder perfectamente a esta pregunta. A nivel organizativo, hemos de tener en cuenta la relacin de igualdad con las zonas ms lejanas geogrcamente; nuestra tendencia ser a convertirnos en ACO Espaa, y no por ello debemos actuar como una apisonadora e imponer nuestro criterio ni tampoco ser paternalistas. En algunas reuniones quiz tengamos que renunciar a parlar catal, pero hemos de reivindicar el respeto por nuestra lengua. Otro reto importante ser el reconocimiento legal de ACO por parte de la Iglesia. Sobre la mesa hay algunas vacantes de responsabilidades en la Zona. Cuesta que los militantes se impliquen? La realidad es sta: se asumen responsabilidades en otros mbitos de la vida cotidiana, como las AMPAS, el sindicato, proyectos sociales... pero cuesta dedicar tiempo al Movimiento y, en realidad, no tienes que renunciar a tantas horas. Cmo animaras a que los y las militantes se impliquen ms en ACO? Les invito a que reexionen e intenten contestar a una primera cuestin: Qu he recibido de los movimientos, de la RdV, de las personas del grupo...? A continuacin, les pedira que se hicieran una segunda pregunta: Qu puedo yo aportar? Es tan sencillo como eso. Te atreves a dar algn consejo a la persona que te suceda en la responsabilidad? Soy partidario de que los consejos se pidan, no se den; pero partiendo de la experiencia, s que puedo decir que el trabajo en equipo funciona. Sobre todo, que viva la responsabilidad con alegra y nunca como una carga. Seguro que tendr motivos para estar contento/a. Y ahora que te liberas de tu responsabilidad, cmo te planteas seguir en el Movimiento? La intencin es incorporarme al equipo de Estudios de Evangelio, participar en el Petit Comit y en el comit de Zona. No quiero desvincularme del todo de las responsabilidades en el Movimiento.

12

butllet

el

Octubre 2010 - n. 191

Un dia en la vida de...

Mireia Arnau, mestra de religi a lensenyament pblic

m dic Mireia Arnau. Tinc 36 anys i estic casada amb el Josetxo. Tenim tres lls: la Nria, que t 7 anys, en Mikel, que en t 5, i en Xabier, que t 1 any. Som del Grupu 02 de la zona Sagrera Sant Andreu. Des del 2008 faig de mestra de religi a lescola pblica, faig dues mitges jornades (s a dir, que treballo a jornada completa per en dos centres), la meva vida laboral es desenvolupa entre lescola Palma de Mallorca (a Nou Barris) i lescola Bernat de Bol (al Bon Pastor). Vaig cada dia a un centre i el dimarts al mat a un i a la tarda a laltre, aix que he de vigilar molt i no despistar-me i no acabar el dimecres on em toca anar dijous... He de reconixer que mha passat alguna vegada! Normalment el despertador sona a les 730. Comena un nou dia, intentem esmorzar els cinc junts per jo ben segur que aproto aquesta estona per posar alguna rentadora, preparar motxilles de nataci... A les 845 surto de casa per arribar a lescola a les 900, vaig amb moto i em

cal poc temps per desplaar-me. El Josetxo s qui sencarrega de deixar els nens al mat al cole. Les aules de les escoles on treballo estan plenes de nens darreu del mn, molts dells sn catalans per les famlies provenen de diferents pasos, dAmrica Llatina... majoritriament. A les classes de religi parlem de molts temes: de Jess, de la crisi, de latur... Molts dells viuen moments de molta tensi familiar davant la prdua de la feina dels pares. Fa uns quants anys no parvem de rebre nens nouvinguts durant el curs. i en canvi aquest ja hem fet unes quantes festes de comiat ja que retornen als seus pasos en veure quina s la situaci actual a Catalunya. Les estones de vigilncia de pati, les estones a la sala de professors, el dinar diriament al menjador escolar... sn bons moments per parlar amb els companys i anar-nos coneixent, sempre mhan tractat amb molt respecte encara que el tema de la religi s polmic i sempre hi ha alg que vol entrar-hi a sac, per penso que el fet de poder parlar-ne i de veurem a mi com a mestra de reli ha fet que alguns tinguin una idea ms positiva sobre la qesti. Quan acaba la jornada laboral, volo a buscar els nens, els dies que el meu horari mho permet (si no, hi van avis, cangur o pare). Llavors anem a msica, a la placeta a jugar o a casa a passar la tarda tranquillament. El sopar tamb lintentem fer junts, s un bon moment per repassar el dia plegats. Posem els nens a dormir entre 2030 i les 21, per poder tenir estona per poder parlar amb el Josetxo, o anar a la reuni de lAMPA, de lACO... Els vespres de vegades van ms plens del que voldria! Desprs de la reuni pertinent a dormir que ja no puc ms! Bona nit!

Octubre 2010 - n. 191

butllet

el

13

Collaboracions - El mn tal com s

Carta des dArequipa

GRUP PORT II ZONA MARTA CANDIAL BAIX LLOBREGAT

Supongo que estn de vacaciones, disfrutando de unos das de descanso. Yo me tom las vacaciones en julio; se me acababan los tres meses de permiso del pasaporte y tena que cruzar frontera para poder tener otros tres meses ms. Desde Arequipa el pas ms cercano es Bolivia, que est a 7h, as que decid viajar a este pas; y ya que pasaba a Bolivia, no poda dejar de visitar a Andrea que est en Potos. Algunos/as de ustedes ya la conocen, Andrea es religiosa del Nio Jess y estuvo en nuestro barrio durante muchos aos, como profesora de la escuela Nostra Senyora del Port, como monitora del Esplai El Submar, como catequista... y en 1991 nos dej para irse a Bolivia. As que ahora era la oportunidad de visitarla y de poner cara e imagen a Azngaro (comunidad rural donde vive) y a tantos lugares y proyectos de los que ella nos haba hablado. All tambin coincid con Concha, que estuvo en el barrio, implicada en la escuela de los Chavorros (Can Tunis). Desde la frontera ya se adivina un pas de costumbres similares a Per (ya que toda la zona es andina y tiene las mismas races) pero a la vez, ms rural y ms pobre: las construcciones, el valor de la moneda, las carreteras, las caritas y las manos cortadas por el fro, los mercados... y todo llenito de mamitas o cholitas con sus polleras (faldas) y sus aguayos bien coloridos y cargando con la compra o con el nio/a a cuestas, o sentadas por las calles vendiendo sus productos. He regresado muy contenta de la experiencia en Bolivia. Durante los das que estuve tuve tiempo de conocer un poco la misin que estn haciendo all las hermanas y tambin de hacer turismo por el Salar de Uyuni (una maravilla!), Potos, Sucre y Copacabana-Lago Titicaca (de regreso ya para Arequipa). En casa de Andrea y Concha, descubr una comunidad al servicio de los pobres, en este caso al servicio de la poblacin rural, sobretodo de las jvenes. Tienen un taller de confeccin donde elaboran objetos tpicos de Bolivia y hay trabajando un grupo de chicas. Tambin tienen habitaciones y aulas donde acogen a las lderes de las comunidades rurales y les ofrecen formacin durante unos das para que despus ellas
14 butllet
el

uenos das a todos y todas!

lo puedan transmitir a sus comunidades. La mayora de las hermanas son maestras y estn en escuelas rurales ofreciendo sus servicios. Fue lindo compartir con ellas algunas de sus misiones, participar de un encuentro, visitar una escuela, el campamento minero de Potos donde hacen catequesis... y poder ver y conocer un poco el pueblo de Bolivia, su gente y su cultura. Esos das coincid tambin con un grupo de jvenes franceses/as que venan durante sus vacaciones de campo de trabajo y me record otras experiencias que haba vivido. Potos (3.800 m) es una ciudad minera, bsicamente viven de la extraccin de los minerales que quedan (despus del saqueo de los espaoles) en el Cerro Rico. Tuve la suerte de visitar la mina y el campamento minero (barrio donde viven las familias mineras). En la mina apenas estuve 2h pero suciente para tener claro las condiciones en las que trabajan los mineros: la oscuridad, el calor en algunas zonas era insoportable, cargados con sacos de 50 kg caminando por los tneles o arrastrndose por algunos tramos (que bamos de rodillas o metindonos en agujeros por los que una persona un poco obesa no poda pasar), o tirando entre cuatro hombres de carretillas cargadas que pesaban toneladas... Hubo un momento de la visita que le pregunt a la gua si quedaba mucho para salir porque ya no poda aguantar ms dentro, ni fsicamente ni emocionalmente de pensar en la gente que trabajaba. All dentro tambin nos presentaron al TO, un personaje mtico que forma parte de los rituales ms antiguos: una vez al mes los mineros van a hacerle Octubre 2010 - n. 191

Collaboracions - El mn tal com s

secando la papa. El chuo es la papa deshidratada, una vez que la recogen, aprovechan esta poca que hiela por las noches para dejar las papas estiradas en los campos y varias veces al da y a la noche, le van poniendo agua por encima y las van pisando, de esta manera se congela la papa y se puede guardar durante meses sin problema. Lo peor de todo era ver las condiciones en las que estaban en el campo, las tiendas donde pasaban las noches, pensando que si la papa se congelaba, ellos/as tambin. A pesar de la dureza de estos paisajes y de este pueblo, me quedo con muchos signos de esperanza, de vida, de acogida, de gente que abre sus puertas, de un pueblo unido que lucha por su dignidad (adems all cuando luchan, luchan..., y si hay paros=huelgas, todos se movilizan!; tenemos mucho que aprender!). Subrayo el trabajo de las religiosas del Nio Jess, la gran labor que estn haciendo por levantar a cada una de las chicas con las que trabajan, acogindolas y dndoles formacin para dignicarlas. Me quedo tambin con el testimonio de Veronique (la coordinadora del grupo de Francia) que acompaaba al grupo de jvenes y que nos ense la foto de su bebito de 1,5 aos que haba dejado con su pareja en Francia; nos dijo que todava era muy pequeo para trarselo para 1 mes pero que al ao que viene tambin participara del campo de trabajo. Estos campos de trabajo ofrecen la posibilidad que jvenes de Europa descubran por unos das que hay gente que vive de manera muy diferente, que se sensibilicen y sensibilicen a sus amigos/as de Europa y incluso hay algunos/as que posteriormente se plantean una estancia ms larga en Bolivia o en otros sitios. Me sorprendi tambin una pareja joven de Italia que pasaron unos das en Azngaro, estn de voluntarios en Cochabamba con un hijo de 1,5 aos y una hija de 4 aos. Estarn durante 2 aos, hasta que la nia tenga 6 para empezar la primaria en Italia. En Potos tambin conoc un centro de apoyo escolar (NIDELBARMI: Nios del Barrio Minero). Es una entidad que tiene 6 centros en Potos en los barrios ms pobres y otros tantos por la ciudad de la Paz. Desde all se hace todo un trabajo educativo para poder prevenir situaciones de riesgo y ofrecer una alternativa a la infancia. Muchos besos desde Arequipa (ayer estuvimos de estas en la ciudad: hicieron un pasacalles de todo el da con un montn de carrozas y comparsas culturales, vestidos con trajes tpicos y bailando las danzas del pas y de algunos pases vecinos, fue muy lindo!).
butllet
el

las ofrendas y a pedirle salud, xito... Le llevan hojas de coca (que es lo que mascan los mineros para aguantar las largas horas dentro de la mina), cigarrillos, y alcohol de 96C que le ponen por los ojos (para que les de buena vista para ver las vetas), por el pecho (para que les de la fuerza de poder trabajar duro dentro de la mina), y por el pene (para que les de fertilidad). Lo que queda de la botella, se lo beben ellos (!?). A los pies del to tambin ofrecen un feto de llama: es una ofrenda a la pacha mam, como smbolo del cuidado de la tierra y del cerro. Durante estos das, en las visitas, ha estado muy presente la explotacin de Espaa a estas tierras, la conquista, la esclavitud y los trabajos forzados a los indios... y lo peor de todo es que esta superioridad de la persona blanca sobre el indio, despus de ms de 500 aos todava hoy sigue viva, todava hoy nos miran con admiracin, y existe un sentimiento de inferioridad como pueblo boliviano (en Per tambin lo he notado). A Bolivia llegu para nales de junio-julio, que es la poca de ms fro. Pero, al igual que en todo el planeta, el clima ac tambin est cambiando, y tuve suerte de no pillar los das ms fros. De todos modos, por la noche bajan las temperaturas a -0C y en Potos es la poca de preparar el chuo. Por los campos se vean grupos de familias Octubre 2010 - n. 191

15

Collaboracions

Tres anys de vida

ALLIBERAT GUILLEM PLA BERDIER DEXTENSIONS DE LA JOC

ue b! No saps pas el regal que than fet! Fa gaireb tres anys que en Pep Escs em deia aquesta frase quan li comentava que acabava de comenar dalliberat dextensions de la JOC. Crec que ara madono del que realment signica, potser encara no en sc prou conscient. Han estat tres anys recorrent Catalunya per trobar-me amb persones que sestimen la JOC, que lluiten perqu els joves tinguin una oportunitat millor. Gent que mha acollit a casa seva i mha ajudat a fer cam en la descoberta del Pare. He pogut veure com naixien noves realitats: Lleida, Anoia, Sant Boi... Mallorca, Blanes? Sembla que aix no acaba aqu i que a Manresa i a Menorca shi comena a coure alguna cosa, potser tamb a Tarragona. El procs s lent i tot estava per denir; crec per, que ara ja hem comenat un cam que no t marxa enrere i que les extensions del moviment seguiran creixent, ms encara, sabent que ja hi ha relleu, per tal de vetllar perqu la JOC es conegui, all on actualment no s present. En el treball fet en el XIII consell sobre lestructura del moviment, es va decidir, que a lalliberat/da que ports la iniciaci se li trauria feina per tal que pogus dedicar mitja jornada a les extensions. Aix doncs, hem assegurat la continutat del projecte i lAlba Ribas s la nova alliberada diniciaci i extensi. El moviment va creixent en la tasca destendres. Tenim ms clara la importncia de fer-nos presents en altres punts del territori, i de mica en mica, els militants entenem la importncia de desplaarnos per fer-ho possible. Hem aprs a prioritzar on abocar els esforos i a tenir present que la JOC s per als joves, per ms per a aquells que tenen ms dicultats per tenir una vida digne. Crec que el projecte dextensions ha donat elements al moviment per reexionar sobre aquests aspectes i les federacions anem prioritzant quins son els joves als quals hem darribar. No sempre ha estat un cam fcil; tamb he dubtat i he tingut por; es fa difcil trobar el Pare quan no ss capa de posar els altres per davant dun mateix. Quedat amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha comenat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. Quan shagu posat amb ells a taula, prengu el pa, digu la benedicci, el part i els el donava. Llavors sels obriren els ulls i el van reconixer. Per sort hi ha molta gent acompanyant aquest procs, i he tingut els espais necessaris on compartir-ho i seguir creixent en fe, comproms, militncia... butllet
el

Com deia en Pep Escs, ha estat un regal inigualable. Penso en aquests tres anys i noms trobo paraules dagrament. s tanta la gent que fa que tot aix sigui possible! Cardijn deia: La JOC suposa simplement una gran fe. s necessari creure que s possible, s necessari creure que la JOC la vol Du, que creu en els ms pobres, els petits, els humils(...) cal conar en aquest apostolat de pobres entre els ms pobres. Grcies a tots per seguir creient que s possible. De veritat que han estat tres anys decisius en la meva vida. En aquest temps he pogut comprendre la dimensi del moviment, amb les seves llums i les seves creus; espero haver transms tot el que hi he aprs, amb la fora que es mereix. He conegut la Mireia, la meva companya (imagineu com ha canviat la meva vida!), amb la qual vull fer cam en aquesta militncia a qu tant devem. Mhe sentit acollit per gent que abans ni coneixia. Per magradaria destacar una experincia, que crec clau en el meu esdevenir. He conegut un grup de joves a Sant Boi que mhan fet tocar de peus a terra en ms duna ocasi. Totes i cada una de les persones que han passat per la meva vida en aquests tres anys han estat importants en aquest procs daprenentatge, per aquest grup de joves mha donat una lli vital que espero no oblidar mai. s amb ells que descobreixo cada setmana el veritable sentit de fer opci per Jess. s amb ells que les tres veritats de Cardijn prenen ms fora que mai. Grcies a tots per fer possible estar amb aquests joves, entre els ms pobres. El projecte est en marxa i nhem assegurat la continutat, esperem que molts ms joves puguin descobrir en levangeli, la llum que illumini les seves vides.

16

Octubre 2010 - n. 191

Collaboracions

Tesi doctoral sobre Jos Mara Dez Alegra

uan Antonio Delgado de la Rosa, del Grup Lucero I, de la dicesi de Madrid, s lautor de la tesi doctoral Filosofa, religin y compromiso social en la obra de Jos Mara DezAlegra. Dilogo cristianismo/marxismo en Espaa (1960-1980), dirigida pel professor Jos Luis Mora Garca a la Universidad Autnoma de Madrid aquest 2010, tesi doctoral que encara va poder desenvolupar en vida del teleg, que va morir el 24 de juny passat a 98 anys dedat. A continuaci en reprodum un fragment de la presentaci. Jos Mara Dez-Alegra (1911) forma parte de la historia de Espaa, como jesuita, intelectual y pensador que ha creado unos vnculos especiales entre la fe y la poltica, tomando conciencia de la explotacin que sufran los obreros y de su alejamiento de la Iglesia. Intent durante ms de medio siglo romper, desde la Filosofa, el Derecho, la tica, la Doctrina Social de la Iglesia, la manera que tena la Iglesia jerrquica de entender la libertad de conciencia, la opcin preferencial por los ms pobres y las relaciones cristianismo/ marxismo. Su trayectoria siempre ha estado comprometida con la sociedad laica que le ha tocado vivir, desde una conciencia libre, que le permite tener una cosmovisin en innidad de aspectos y temas relevantes para el hombre del siglo XXI. En primer lugar y como primer objetivo de la tesis, se trata de hacer una recopilacin de su obra escrita para jar el corpus bibliogrco (24 libros; 90 colaboraciones en libros colectivos; 121 artculos) y su posterior repercusin que, hasta el momento no se ha realizado, con objeto de profundizar en su pensamiento y en su obra para sacar a la luz sus principios ticos-loscos y religiosos sobre el hombre y el mundo, contemplando como eje central el dilogo entre creyentes y no creyentes. Tambin nos centraremos en la cuestin fundamental de la recepcin de su pensamiento. Lo anterior, sin perder de vista las distintas crticas autorizadas que desde distintas instancias se han hecho a estos planteamientos. Podemos armar que hay aproximaciones parciales a su polmica gura en torno a diferentes aspectos morales de la Iglesia, faltando ahondar en la aportacin que realiza a la transicin democrtica en Espaa en sus planos losco, religioso y de compromiso social. En este contexto, es signicativo que le dedique el profesor Elas Daz en su obra Pensamiento espaol en la era de Franco (1939-1975), unas pginas, en concreto 123-125, donde nos invita a realizar un estudio de conjunto sobre el pensamiento del padre Dez-Alegra, detenindonos en sus obras fundamentales para descubrir su aportacin en la bsqueda de un autntico y verdadero reconocimiento del valor y la dignidad de la persona humana. Octubre 2010 - n. 191 El ncleo central de esta tesis doctoral es profundizar en la obra escrita de Jos Mara DezAlegra, en el periodo propuesto de 1960-1980, donde ahonda en aspectos diversos y de gran envergadura, como son la libertad de conciencia, la libertad religiosa, la propiedad privada, la relacin entre la tica y la va jurdica, la losofa del mundo, el respeto a la vida humana o la posible compatibilidad entre ser, a un tiempo, catlico y comunista. Teniendo en cuenta tambin que, desde 1945 hasta 2005 sigue escribiendo y reexionando desde las claves loscas, sociales, religiosas que nos descubren un valioso Dez-Alegra, con un pensamiento coherente y en constante evolucin. Para ello, partiremos de un somero acercamiento a la realidad histrica del periodo estudiado (1960-1980), teniendo en cuenta que no es nuestra intencin hacer una introduccin sobre la historia de Espaa en esos aos, sino enmarcar la vida de este pas y del propio Jos Mara Dez-Alegra en el contexto de la realidad espaola. Posteriormente, entraremos de lleno en la gura de Dez-Alegra, en su biografa intelectual, llena de densidad. Sus estudios de bachiller, formado en el gusto por la Literatura y la poesa por Gerardo Diego, quien le marco profundamente; sus ejercicios espirituales en verdadera forma ignaciana que le proporciono de forma didctica ngel Ayala; sus dos tesis doctorales en Filosofa y en Derecho, nos anuncian un tercer captulo, en el que expondremos los temas fundamentales de su pensamiento y la repercusin y validez que hoy puede tener. Mencin especial merece el haber sustentado en su inicio la teologa de la liberacin en Espaa. Indudablemente es una tesis que quiere hacer un reconocimiento expreso a Jos Mara Dez-Alegra sobre su trayectoria intelectual y de compromiso social. Hoy a sus 98 aos y en vida durante la redaccin de esta tesis le conere un valor aadido a la misma. A partir daquesta tesi doctoral, que va merixer un Excellent Cum Laude, el Juan Antonio ha publicat un llibre per al pblic en general, que trobareu recomanat i referenciat a lltima pgina daquest butllet.
butllet
el

17

Collaboracions

El peix, la canya i el riu

GRUP SANTA QUIM CERVERA, CONSILIARI EULLIA-BELLVITGE ZONA BAIX LLOBREGAT

es de fa anys, per superar les anomenades actituds de benecncia, i de paternalisme, sobretot en els ambients de Caritas i de parrquia, es diu que s ms important ensenyar de pescar que donar el peix. Durant un temps es contraposaven aquestes posicions, potser per necessitat: uns, dapartar-se del mal vist i poc progressista paternalisme, i altres, per resguardar la tradici datenci directa, honesta i sense protocols, a la persona que en un moment determinat pot tenir una necessitat urgent.

Desprs ja vam passar a dir que shavien de fer totes dues coses, ja que si no es dna el peix per menjar, la persona no tindr nims ni fora per aprendre a pescar, per sostenir la canya i per treure el peix. Aqu va comenar un procs de complementarietat, de no desqualicaci mtua i de veure i atendre cada cas, de forma realista segons la situaci que presenta. Recordo que Mn. Llus Ventosa, un dels fundadors dObinso, i dedicat tota la vida a tractar amb delinqents, em va fer pensar en el fet que moltes persones per ms peix que sels doni i ms canya que tinguin apresa a llanar, no poden obtenir mai un peix per autonomia i voluntat prpia, ja que estan lluny del riu. El que cal, ens deia, amb aquestes persones, s acompanyar-les al riu, all on hi ha laigua que els pot oferir el menjar, la vida, les possibilitats de futur sense dependre daltri. Sovint no ens adonem, en el treball social, daquesta realitat (el sistema econmic el riu sallunya dels exclosos, cada cop ms) i de la situaci de cada cop ms persones que han restat totalment desorientades, perdudes en un mn destmuls consumistes que no poden satisfer, fruit de molts factors, de tipus hereditari, per sobretot de caire educatiu i de mancances serioses en la socialitzaci. En especial, ens recordava Mn. Ventosa, perqu ning no els ha posat lmits i pinten la seva vida fora del marc, i no saben on s el riu, ni els seus canals... de treball, de vida... Personalment encara afegiria que cal un altre element per a moltes persones del Quart Mn: molts no tenen conscincia que sn o poden esdevenir veritables pescadors. La seva autoestima s tan anullada, que no reconeixen les seves qualitats, les seves potencialitats, i les seves capacitats desdevenir pescadors. Pescadors de tot all que els pot donar vida veritable: duna ocupaci, dunes relacions humanes dignes, duns recursos 18 butllet
el

que els posen en una circulaci humanitzadora i en una xarxa solidria. Pescadors, per tant, duna vida ms plena, que agafa el seu propi dest, que es valora i demana amb llibertat les ajudes necessries a daltres, no duna forma exigent, quasi infantil, sin molt ms madura. Sovint, observem que tenen una gran capacitat de picaresca, de donar-te la volta, daconseguir amb llestesa de la persona o entitat donadora (vistes i viscudes com a ingnues i poc vives) el que volen. Aquestes habilitats les han aprs a la famlia, i per la pressi de la necessitat, per, al meu entendre, no els ajuda a crixer. Amb la crisi, lenfortiment de la societat de consum, i la consolidaci global del capital pot ms aviat augmentar aquesta picaresca. Per tant, actualment sens fa ms patent i urgent complementar segons diferents vocacions, conuint sinergies, i evitant enfrontaments en lacci social de les nostres comunitats, moviments i entitats cristianes, actuar combinant les segents accions: Donar el peix per menjar. Donar canyes (i segons els casos, tamb xarxes i barques) i ensenyar a pescar. Acompanyar als rius, canals, i als llacs i mars (llocs de treball, deconomies socials, cooperatives, llocs de relacions humanes i xarxes socials, associacions, atencions psicolgiques, educatives, sanitries, jurdiques...). Collaborar que cada persona prengui conscincia que s pescador (treball psicolgic i espiritual). Cadasc pot fer ms un servei que un altre, segons les seves qualitats i experincia, i aix potser s que farem el miracle de la pesca miraculosa.

Octubre 2010 - n. 191

Collaboracions

Imaginant una VIDA sostenible

Ambiental, social, econmica, de salut i emocional
GRUP SOPA BARREJADA JORDI CORDERO - ZONA VALLS OC.

El que vivim ara s un somni per a alguns i un malson per a molts altres. s viable si acceptem les injustcies que es generen. s inviable si creiem en una vida digna per als que vivim al mn i per a les properes generacions. Imagino un temps... En qu tots estarem disposats a canviar la nostra vida perqu puguem viure tots, en qu viurem en harmonia amb la natura, en qu la vida humana no ser degradaci i desequilibri de lentorn, en qu conviurem i no ens explotarem els uns als altres, en qu lestimaci portar al perd i el perd humanitzar, en qu portar una vida saludable no ser cap privilegi sin un dret fonamental, en qu tots cooperarem en b de tots i competirem en generositat vers els altres. Valors humans Imagino un temps... En qu legoisme ser clarament un antivalor, en qu ser clar que si un senriqueix estar empobrint un altre, en qu el luxe material privat ser molt car i pagar impostos molt alts, en qu el luxe duna posta de sol a labast de tothom continuar sent gratut, en qu loci intil no ser la ra dexistir de ning, mentre hi hagi injustcies i desigualtats al mn. Senzillesa i sostenibilitat Imagino un temps... En qu qualsevol residu ser: reutilitzable, reparable, reciclable, evitable, mnim, inert... Avui en dia, un Sper Mercat pot tenir ms de 10.000 referncies diferents de productes: Pa de motllo de 400g, de 600, de 800, de 1000, amb crosta o sense, duna marca o duna altra... Llet d1 l, de 1,5 l, sencera, semi, desnatada, amb omega3, amb calci, sense lactosa... Ous en dotzena, en dotzena..., grossos, mitjans, petits, de camp, de gallina estressada... Etc., etc., etc. Tot aix a preus dexplotaci humana, animal, ambiental i social. Tot aix a preus ridculs, poltics, estratgics... Tot aix menyspreant lenergia i els

n general...

recursos naturals, menyspreant limpacte irreversible sobre la Terra, tot aix sense considerar en cap moment que no podem consumir illimitadament. s lgica i racional tanta oferta de productes diferents? Cal tanta especialitzaci? Sn tan diferents les nostres vides? Disposem de tan poc temps per adaptar-nos a uns productes estndard de qualitat? Cal generar tants residus plstics de rebuig? Per qu no podrem... tornar a comprar amb envasos reutilitzables: llet duna vaqueria, ous i fruita i verdura dun pags de prop, oli i vi dun altre pags o cooperativa agrcola? No podrem pagar-ho a un preu just amb el qual el productor es pugui guanyar la vida dignament? Per qu no podrem... tenir tots horts urbans, ruralitzar les ciutats, recuperar els pobles, ser ms autosucients i, per tant, ms lliures, produir els nostres aliments saludables i segurs (sobirania alimentaria)...? No podrem viure sense necessitar tants diners per comprar-ho tot? No podrem prescindir de tantes coses que volem fer/posseir/ gaudir en exclusiva i gaudir-les compartint-les butllet
el

Octubre 2010 - n. 191

19

Collaboracions
amb altres? Necessitem moltes coses en aquesta societat occidental, per... qu s ms necessari que la cultura, els valors, la conscincia, la salut i el que respirem, bevem i mengem? De tot el que necessitem consumir: no haurem de saber com ha inut, inueix o inuir en lequilibri ambiental, social i econmic? No haurem de deixar de parlar dexplotacions agrcoles, ramaderes..., i tornar a parlar, per exemple, de granges i nques ecients que asseguren una vida digna als animals i un s que no degradi permanentment les terres? Energia i transports Imagino un temps... En qu lenergia ser noms renovable, neta, en qu la producci i el consum seran locals i respectuosos amb lentorn, en qu lenergia ser segura i no implicar greus riscos actuals ni futurs per a les persones... El planeta Terra s nit, els recursos naturals sn nits i, necessriament, ens hem dadaptar a lenergia renovable que pot generar el mn, sense trencar lharmonia global. Per aix caldr que el primer mn redueixi molt el seu consum, que es renunci a energies brutes i energies que esgoten irreversiblement els recursos naturals. Caldr que lenergia tingui un preu real i, per tant, que sigui cara i que ning es vegi temptat a malmetre-la. Imagino un temps... En qu anir desapareixent el transport individual i sanir millorant la xarxa de transport pblic. No caldr que viatgem tant, caldr que tot ho tinguem molt ms a prop, caldran les bicicletes Governs i economia Imagino un temps... En qu hi haur molt de petit i divers, ms que poc de gran i uniforme. En qu els governs seran tots locals i permanentment reclamaran opinions i idees al poble. En qu els governs locals es coordinaran a nivell regional, nacional, continental i mundial per canalitzar la solidaritat entre pobles i desenvolupar projectes dinters com. En qu els governants seran simples gestors/treballadors/servidors de la voluntat del poble, i la democrcia noms sentendr com a consens i no com a imposici de la voluntat de la majoria. Imagino un temps... En qu tothom se sentir responsable del seu poble i estar disposat a servirlo. En qu desapareixeran les grans organitzacions i governs complexos/llunyans/inaccessibles exposats a tot tipus de corrupci. En qu desapareixeran governs que en la prctica no escolten el poble i sovint sacaben sotmetent als lobbys... s vital un canvi de sistema que asseguri la llibertat dels febles i limiti al mxim labs de lli20 butllet
el

bertat dels forts. La na malcia daquest sistema capitalista democrtic la podem apreciar, per exemple, en les ajudes pbliques als bancs privats i en la reforma laboral. Davant daquestes imposicions democrtiques: on hem de protestar?, a lAjuntament local?, a la Generalitat?, al govern de lEstat?, a la Uni Europea?, a lONU?, davant de governs?, davant de multinacionals?, davant del Banc Mundial, FMI, dels lobbys dels bancs, dels lobbys daltres sectors?... Tot s molt democrtic, per on i contra qui hem de protestar? Aix es la dictadura perfecta, un monstre amb moltes cares cordials i amb un rerefons dramtic per a molta gent. De forma semblant: Imagino un temps... En qu no hi haur grans empreses multinacionals, poderoses, lucratives, egoistes, irresponsables... En qu els governs (de pasos rics tamb) no hauran dabaixar-se els pantalons davant dels especuladors del mn. En qu la superaci del caciquisme local no donar un pitjor fruit com s el caciquisme global, que no sabem ben b on s i com actua contra el beneci de tots... Imagino un temps... En qu s que hi haur innitat dempreses locals o a prop, arrelades al poble i socialment responsables. En qu el comer internacional ser noms per complementar el comer local. En qu el comer de proximitat proveir de tot el bsic per a la subsistncia. En qu el mercat ser un mercat social. En qu el mercat sadaptar a les necessitats de les persones (i no a linrevs). En qu no es far publicitat (foment del consum compulsiu i egoista). En qu s que es donar informaci verdica i auditada. En qu el teletreball i Internet ens obren al mn sense la necessitat de desplaar-nos tant. Imagino un temps... En qu els rics i forts no ho seran tant per condicionar la llibertat dels pobles, en qu ls de la fortalesa i la riquesa estaran ben controlats i sassegurar que sutilitzen per generar riquesa per a tothom i no per enriquir a ning, en qu el premi mai ser acumular diners sin lestimaci i el reconeixement social (competir en servir). En qu aquest mn, mogut ara per la globalitzaci econmica, tornar necessriament a iniciar un procs de re-localitzaci econmica (tamb perqu el cost real del transport ho deixar de fer viable). En qu es globalitzi (primer de tot) la justcia i la sostenibilitat en tots els mbits. Imagino un temps..., que no ha de ser pas lluny, en qu regni la justcia i la fraternitat al mn. Per a aix, noms ens cal que tothom prenguem conscincia i caminem junts. Si aix passa, cap poder del mn podr evitar el canvi, el progrs i levoluci real de la humanitat.

Octubre 2010 - n. 191

Collaboracions

Felios els pobres? Des de Jess, s!

Perqu dells s el Regne del Cel
GRUP TRES FELISA FERNNDEZ TORRES-ZONA VALLS ORIENTAL que tamb vivia amb ells sofr abusos de part del seu oncle; per tal de suportar la situaci familiar, la seva esposa es refugiava en la beguda. Ell no va poder aguantar ms i es va escapar per tal de buscar el seu pare que vivia a Tarragona amb una persona amb la qual no es van entendre; aqu va comenar a conixer el mn de la droga. Traslladen el seu pare a Saragossa on t una altra parella, aquesta era una bona persona i es preocupava den Florentino; ell, per, ja estava enganxat a tota mena de droga. Als 16 anys troba parella, la qual tamb estava cada en la droga. Suposo que les seves circumstncies van ser el motiu de les seves addiccions. A causa daix, actualment t enormes problemes de salut: sida, hepatitis B i C, els pulmons molt afectats pel tabaquisme, a ms dels problemes ocasionats per lherona i la cocana. En lactualitat, desprs daconseguir les ajudes socials necessries, estem lluitant dia a dia per tal dintentar superar laddicci a les drogues i a lalcohol, tot i els inconvenients que ens surten a cada moment. S que est cat en un pou amb poques possibilitats de sortir-ne, per tamb s que haig dacompanyar-lo i respectar les seves decisions, la seva manera de viure s diferent. Comparteixo la seva soledat, la seva angoixa, el seu desig de seguir endavant i les seves illusions, amb lesperana que un dia podr desfer-se de tots els seus lligams. Tot aix em fa pensar en el terrible sofriment que Jess va viure el divendres sant, sense perdre lesperana de la Resurrecci. Per mi s molt fcil entendre les obres de misericrdia. Tenia fam, i em donreu menjar; tenia set, i em donreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la pres, i vingureu a veurem (Mt 24, 35-36) En canvi, les benaurances em semblen molt complicades. Com Jess podia dir: Benaurats els pobres, els que sofreixen, els malalts!? No nhi ha prou de ser pobre i sofrir i encara els anomena benaurats! Em va costar molt entendre-ho. Quan vaig venir de Madrid a Barcelona vaig tenir la sort de conixer lACO i fer lexperincia dunir Evangeli i vida. Entendre lEvangeli des de la vida mensenya a anar canviant dactituds i prendre opcions des lEvangeli, pels ms pobres, emigrants, malalts, marginats... bo i sentint-me tamb jo un ms entre ells. Es dna la circumstncia que amb aquestes persones, amb qui comparteixo part de la meva vida, butllet
el

m dic Felisa Fernndez. Sc voluntria del Centre Penitenciari de Quatre Camins, com a tal vaig conixer en Florentino. Sem va acostar per demanar-me si podia posar-li piles al rellotge, per aix el vaig conixer. Vaig acceptar el seu encrrec, ns i tot sabent que no era perms entrar res al Centre Penitenciari. Un dia en entrar al Centre vaig tornar a veurel. Em va dir que aviat sortiria en llibertat, que havia complert la condemna . Men vaig alegrar per ell. Al cap duns quants dies, una companya em va demanar si podia substituir-la per anar a buscar un xicot que sortia en llibertat del mdul quatre; era en Florentino. Pregunto a la meva companya: On lhaig de dur? La seva resposta va ser: Al tren de Granollers. Truco als serveis de la Seguretat Social del Centre i pregunto pels vincles familiars de lintern i em responen que els desconeixen. Davant de les seves circumstncies els pregunto: Com s possible que el posin al carrer coneixent el seu estat de salut? Com s que no han pogut trobar-li un lloc on pugui recuperar-se? Per tota resposta: La seva condemna sha acabat i se nha danar. T uns 1000, se suposa que pot viure dos mesos. El vaig recollir i el vaig dur a lestaci de Granollers, vam prendre un caf i vam parlar una bona estona. El vaig veure molt nervis i desorientat, el seu estat em va preocupar, li vaig dir que si necessitava res que em telefons, li vaig donar el nmero del mbil. Al cap de pocs dies va telefonar. Shavia gastat tots els diners. Li vaig dir que si volia rebre ajuda hauria de venir i estar-se ac, a una pensi. Accept i vaig comenar a conixer la seva histria. La mare den Florentino havia mort quan ell tenia 3 anys, el pare va repartir els seus lls entre els familiars. El nen, sel van endur a viure a Madrid amb uns oncles, on comen a sofrir mals tractes de part del seu oncle. Una cosina germana

Octubre 2010 - n. 191

21

Collaboracions
sn persones que surten de la pres fsicament i emocionalment tocades, sn noies soles, mares solteres, sense feina, sense papers, amb problemes econmics i socials. Intento acompanyar-les per tal que trobin feina, fer gestions a nivell social... Alguna vegada faig de pont a de trobar persones que puguin regularitzar la seva situaci legal aqu, perqu puguin defensar-se, mantenir la dignitat i que els seus lls tinguin loportunitat duna formaci i duna qualitat de vida. Compartint el dia a dia amb aquestes persones, puc dir que per a mi sn un regal, enriqueixen la meva vida com a sser hum; alhora mensenyen i aprenc a vncer les meves contradiccions, egoismes i a valorar i agrair; aix madono que tot el que tinc mha estat donat, ja que res no em pertany; sabent sempre que sc un instrument i que s Jess qui actua a travs meu. Des de lexperincia de viure amb els pobres puc comprendre la grandesa de les benaurances, i sentir-me un ms entre els benaurats. Jess ens hi anuncia el Regne del Cel a nosaltres, els pobres, els menyspreats, els perseguits... Ens diu: Benaurats, malgrat les aparences.

Editorial AIXECAT nm. 191

gener-mar 2010
JOSEP M. JUBANY

arafrasejant el segon manament del Decleg, goso proposar-vos un nou precepte: No prendre el nom del pobre (marginat, drogodependent, prostituta, sense sostre, malalt terminal, etc), en va. Aquests darrers mesos lEsglsia Catlica ha de fer front a tot un seguit dacusacions, arran dactuacions deshonestes i delictives dalguns del seus membres. Sn acusacions, que des del meu parer sn excessives, i amb molts casos injustes. Pel que sha anat publicant, em sembla que lEsglsia t prou arguments per defensar-se i tamb prous estris per corregir les irregularitats, i ns i tot les maldats que hagin coms alguns del seu dirigents. Per aquest motiu em sap greu, que per defensar-se, sovint sutilitzen arguments que no sn correctes. Aix, he pogut escoltar en tertlies, on es debat aquesta qesti, i tamb en escrits, expressions com: els abusos sexuals sn una minoria en lEsglsia Catlica, Esglsia que fa molt pels ms pobres, i tot seguit es detallen tot una srie dactuacions i obres que entitats eclesials fan a favor dels ms desafavorits. No nego que aix sigui cert. Ara el que em sembla preocupant s la instrumentalitzaci del pobres. El pobre s la icona de Crist. Ell, el Crist, s el pobre per excellncia, Ell que era de condici divina es va fer no res. Ell sidentica amb els desvalguts. LEsglsia quan acull el necessitat, no ho fa per altruisme, ni per generositat, sin que s per coherncia amb el que professa i predica. Vanagloriar-sen, o fer-ne publicitat, o utilitzar-ho per defensar-se dalgunes acusacions (encara que aquestes siguin injustes) s utilitzar el nom del pobre (icona del Crist) en va.

El passat dia 20 de mar tingu lloc en el collegi de les Teresianes del carrer Ganduxer, la presentaci del segon fullet de testimonis entre els pobres, enguany dedicat al G. Joan Llus Casanovas i al P Josep M. Paella. Llegint aquest fullet, tadones com ells dos van fer de la seva profunda opci pels pobres, una conseqncia lgica de la seva vocaci religiosa. Els que els hem conegut personalment, podem donar fe que ho feren sempre amb senzillesa, sense estridncies; mai sels va acudir utilitzar la seva dedicaci als pobres per a altres ns. Per no es noms en lEsglsia on hi ha la temptaci de prendre el nom del pobre en va. Altres tamb ho fan. Quan estem a les portes dunes eleccions autonmiques, els poltics han tornat a caure en la temptaci dutilitzar limmigrant sense papers, en argument electoralista. Bona prova daix sn les demaggiques declaracions dalguns lders de partits extraparlamentaris, com pot ser Plataforma per Catalunya, i molt ms greu per la incidncia que t en lopini publica, el debat que ha suscitat la decisi de lajuntament de Vic, de posar traves o desincentivar la inscripci al padr municipal dels immigrants sense papers. Sorprn aquesta decisi quan es fa en moments on han disminut notablement els estrangers alegals. La Plataforma dEntitats Cristianes per la Immigraci ha publicat un comunicat amb el qual ens identiquem totalment. Repeteixo el pobre s sagrat. El pobre viu en condicions indignes, lhem destimar per la dignitat que t com a persona, i pels creients imatge del Crist sofrent. Mai pot ser considerat com argument o pretext. No prenguem el nom del pobre en va.

22

butllet

el

Octubre 2010 - n. 191

Collaboracions

Banca tica: un nou model destalvi

JJ AYMERICH GRUP GRUPUO2 - ZONA SAGRERA-SANT ANDREU
El cas ms antic a lEstat espanyol, i consolidat des de fa anys a Catalunya, s el Triodos Bank, dorigen holands per regulat aqu pel Banc dEspanya. Ha anat creixent al llarg dels anys i ha demostrat deixar de ser un somni. Aquest banc est nanant activitats a les quals no arriba la banca convencional: escola, art, projectes de cooperaci i desenvolupament, activitats religioses El banc, desprs dun minucis examen, presta els diners a condici que puguin ser recuperats, per sempre a llarg termini i inters baix. El capital s en mans duns 12.000 accionistes, cap dels quals pot posseir ms dun 10 per cent, tot i que les decisions i la seva execuci recauen en el consell dadministraci. Actualment sest constituint a lEstat una altra entitat daquestes caracterstiques, Fiare, amb origen al Pas Basc i expandint-se per les principals ciutats, inclosa Barcelona. Actualment la captaci de capital social encara no ha concls i per tant la banca en si mateixa encara no est constituda, per est tutelada per la Banca Popolare Italiana, que presta la seva infraestructura mentre duri el procs de constituci i que, per tant, permet que Fiare ja pugui oferir crdits a entitats que ho necessitin i tamb fons dinversi a particulars i empreses per nanar aquests prstecs alhora que generen un beneci per a linversor. Amb participacions de 300 euros com a mnim, qualsevol persona pot entrar a formar part de la cooperativa Fiare i prendre part en les decisions relatives a ls dels diners, principal diferncia amb el model de Triodos exposat anteriorment. Per ltim, cal fer esment tamb dalgunes cooperatives que no sn bancs en lestricte sentit de la paraula, per que actuen tamb com a emissors de crdit per a entitats amb responsabilitat social, ecolgica, humanitria, que actuen en els nostres entorns directes o b al Tercer Mn. Aquestes cooperatives contribueixen al nanament de projectes de caire tic grcies a les inversions de les persones que decideixen posar els seus estalvis en aquestes entitats i passar a ser socis actius amb dret a vot sobre els projectes i ls dels diners. A Catalunya es pot invertir en Coop57, dorigen catal i amb anys de solvncia contrastada, o Oikocrdit, dorigen holands per amb creixent implicaci a Catalunya, a ms dalgunes cooperatives que actuen en camps molt especcs, com la reconeguda Abacus, que inverteix en el camp de leducaci i de la pedagogia. Podeu cercar informaci de totes aquestes entitats a Internet, accedint a les respectives pgines web, on sexposa amb tot detall tot all que us hagi generat inters en llegir aquestes lnies, un simple tast informatiu per tal de prendre conscincia que, tamb en el camp nancer, un altre mn s possible. Fonts: Eclesalia i les entitats esmentades

estalvis en un banc o una caixa convencional. Els criteris de multiplicaci de benecis, rendibilitat econmica, creixement de balanos no sn compatibles amb lessncia de les persones que es preocupen per la justcia social i que creuen en lessncia moral de les entitats nanceres. Si a ms aquestes entitats tespremen amb comissions, interessos abusius sobre prstecs i hipoteques i multes per descoberts, queda clar que tot t un lmit i cal cercar alternatives.

ada cop hi ha menys raons per guardar els

La ms eca i que est creixent de forma exponencial en el nostre entramat social s la banca tica, bancs que compleixen amb tots els requisits legals i de solvncia, igual que els altres bancs i caixes, per que tenen com a base del seu funcionament un s tic i responsable dels diners dels seus clients. Daquesta manera, es dna una alternativa a aquells estalviadors o clients daltres bancs que volem que els nostres diners siguin usats per nanar empreses i activitats que promoguin la justcia social o el necessari desenvolupament dels pasos del Sud, i que siguin respectuosos amb el medi ambient. A la vegada, es nancen exclusivament activitats que responguin a aquests parmetres tics i morals mitjanant crdits a inters baix amb els fons de les inversions dels particulars o empreses solidries i sensibilitzades amb aquests criteris. Aix implica necessriament un rendiment lleugerament ms baix de les inversions a termini, per la diferencia recau a favor daquests crdits o accions amb carcter solidari. A ms, aquestes entitats ofereixen la possibilitat dinvertir tamb en capital social del banc en qesti, que en determinats casos permet a linversor convertir-se en soci de la cooperativa i prendre part en les decisions sobre els projectes a nanar i les ongs, associacions o daltres cooperatives a les quals cal ajudar mitjanant crdits.

Octubre 2010 - n. 191

butllet

el

23

Claus de lectura de la Bblia

Qestions preliminars
ARMAND PUIG I TRRECH (COORDINADOR), AGUST BORRELL, JORDI CERVERA, ENRIC CORTS, JOAN FERRER, ANDREU MARQUS, CARLES TORNER, JOSEP-ORIOL TU

Barcelona, Editorial Crulla, 2010

a Bblia s de fet un gran codi cultural: s un codi en ella mateixa, el reex de la cosmovisi duna comunitat llunyana, antiga; per alhora s un codi de la nostra civilitzaci, en la mesura que en les diverses manifestacions artstiques, losques, literries... de la nostra cultura hi ha marques, rastres, petjades que ens remeten al relat bblic i el rememoren. Amb tot, no s un codi de lectura bvia: cal aprendre a llegir-lo. I en aquesta pretensi cal situar aquest volum. En ell hi ha les claus que ens permetran acostar-nos al text bblic duna manera ms rica: la reexi sobre la noci dinspiraci i el signicat de lexpressi Paraula de Du, els mtodes daproximaci al text bblic i la qesti de lexegesi i la interpretaci del text. Perqu la Bblia s un teixit que cal saber llegir i un relat que cal saber teixir, encara.

Libertad de conciencia y derechos humanos

Vida y pensamiento de Jos M Dez Alegra
JUAN ANTONIO DELGADO
DE LA

ROSA

Valencia, ADG-N Libros, 2010

C
24

on este libro, Juan Antonio Delgado ha conseguido identicar correctamente al intelectual y telogo Dez Alegra (1911-2010) y presentarlo con objetividad. Tiene un toque de originalidad, ya que ayuda a descubrir aportaciones incluso para quienes ms lo conocan, trabando muy bien sus bases intelectuales con su inmersin dentro del movimiento obrero y su delidad a lo ms autntico de la espiritualidad ignaciana, a pesar de haber sido expulsado de la Compaa de Jess.

butllet

el

Octubre 2010 - n. 191