Desembre n.

192

Lopci preferencial pels pobres des de la militncia obrera i cristiana

Esquema complet de la ponncia del Pepe Rodado a la Jornada General

I. SITUACI ACTUAL

lenguatge doble adquirit: opci per la Classe Obrera opci pels Pobres, lun per lopci obrera i laltre per lopci cristiana (identitat dels nostres moviments especialitzats, obrers, dAC) en algunes situacions / moments, discussi: uns se senten ms cmodes amb lun que amb laltre alguns suggereixen un canvi de llenguatge, per anacrnic (aix no serviria per a lopci cristiana tamb?)

Constataci vital i percepci cultural: abans lopci de classe tamb lentenem com a opci pels pobres; coincidncia de ls creixent del llenguatge opci pels pobres amb canvis socials, que indiquen que no som pobres (augment: pobres-exclosos-marginats) Mirem el llenguatge en la literatura de referncia: *ACO, trptic: Som moviment obrer i sentim que formem part de la lluita del moviment obrer, perqu creiem que el treball o latur afecta molt la vida de les persones (no hi ha cap referncia a lopci pels pobres) *JOC, Document Identitat: S o m u n m ovi me nt d el m n obre r. Qu an di e m ob r er no parlem de quelcom determinat pel treball manual o per la condici d assal ari at ex cl us iv a m en t, s i n qu e la c on dic i obr e ra s c on s ti t uda p er dif e re nt s f ac to r s, c om s a r a l a fam lia, lh abi ta tge, e l ba rr i/ p ob le, el t r eba ll, l estu di, l a tu r . .., p el s q u a ls v ivi m s i t u ac ions de p r e c ari e t at d e g u des a f a ct ors soci a l s, e co n m i cs i c ult ural s . A q ue s t m n j a n o nom s e s t r ob a e n l a i ndst r ia i e l s se rv ei s, si n t am b e n e l c a mp i la m igr ac i.

D O S S I E R

Desembre n. 192

Pre ne m co n sci n ci a d e p er t nye r a la C la s s e O bre ra, s a di r, d e s er d u n coll e ct i u q ue a r r e la en u n a h is tri a de ll u it a i de v al ors, q ue s a do na de l a inj u st ci a s o c i a l i q u e s o rgan itz a p e r c om batr e-la, p ar tin t de la d i gn ita t com a fil l s i fi ll e s d e D u, p e r tal da na r c rean t en t re t ots u na s oc ie t at sen se cla s se s. *Sindicats: CCOO: sindicat general de classe diversitat mn laboral Treballadors i treballadores Referncia a collectiu (lluita pels drets) Arrelada en el conjunt de les diversitats de la classe treballadora USOC: treballadors i treballadores Sindicat de classe: rebutja explotaci treballador i lluita per transformaci estructures *Partits Esquerra: PSC: 2. Som progressistes i desquerres, gent compromesa amb el mn del treball, i volem promoure una poltica de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de lespai pblic, la justcia social, la igualtat i el b com. (Declaraci de Principis, 2008) IC: Iniciativa per Catalunya Verds s una formaci poltica democrtica, catalanista, republicana, desquerres, ecologista, feminista, municipalista, dhomes i dones que fan seu el patrimoni i la histria del PSUC i de lENE i del moviment obrer, compromesa amb totes les persones que volen transformar el mn, superar el capitalisme i que comparteixen els valors de la justcia social, la pau, la igualtat, la radicalitat democrtica, la llibertat, la lacitat i la solidaritat i que vol construir una societat basada en la democrcia i el socialisme. (Denici ideolgica) Testimoni Miriam, JOC Madrid, Testigos de un evangelio obrero, p.81-82

II. OPCI PER LA CLASSE OBRERA

Pluralitat signicats CO: *molts volen dir = treballadors (actius ocupats que venen la seva fora de treball per un sou) *obrers: s ms restrictiu: referncia a un grup concret de treballadors: indstria, manuals *poble, masses, pobres, marginats: sentit ampli (concepte antimarxista: lumpenproletariat no CO) *Concepte cultural i antropolgic: Mn Obrer: mbit social, cultural, i espacial/territorial on coexisteixen famlies pobres, obreres i treballadores poc qualicades, amb cert grau didentitat, de conscincia de classe, de solidaritat, de formar un mn social, cultural i espacial (famlia obrera) *Concepte poltic: equiparaci CO a Moviment Obrer: conjunt de treballadors que sorganitzen per impulsar el desenvolupament de la lluita de classes, de transformaci de la realitat social, cultura prpia Lligat a conscincia i acci transformadora Rafael Daz Salazar, Todava la clase obrera?) p.17-19 *Sha produt una evoluci extraordinria de les condicions de treball: Conjunt de transformacions socials de gran volada: conseqncies noves ocupacions: diversicaci i fragmentaci CO que no redueix o anulla CO sin que lamplia! Nova classe obrera o classe treballadora = diversicaci, fragmentaci, menor nivell de pobresa.

Desembre n. 192

Avui no classe revolucionria (concepte marxista): desitjos de reforma profunda i gradual del capitalisme i expectatives de major justcia, igualtat i democrcia econmica; suport a lesquerra moderada, socialdemcrata *Immigrants: pobres treballadors Classe Obrera/Treballadora? CMP JOC: jove, dac o de fora, som classe treballadora (2000-2001) Tesi: aparici nou tipus hum, no burgs per bombardejat per valors i estils de vida burgesa (propaganda, Mitjans Comunicaci Social), en absncia duna nova cultura obrera dels treballadors. Discussi ideolgica: on cal ubicar la nova CO: Classe Obrera o Classe Mitja? Concepte societat postindustrial s ideolgic, una misticaci de la realitat per evitar reprendre idees de classe i unitat de classe (ideologia neocapitalista) *Debat ideologicopoltic, reforat pel sistema i ideologia neocapitalista imperant *Conicte social, avui: caire antropolgic i cultural (THPV): el tradicional conicte capital/treball, va prenent noves formes: reducci treballador/a a pur instrument de producci i consum. Cultura instrumental: la persona com a simple element ms, com una pea ms, de laparell productiu (i consumidor)... autntica amenaa dignitat persona humana, de dimensions globals. J.Cardjin: el jove treballador no s una mquina, ni una bstia de crrega sin un ll de Du El retorno de la clase en s No se puede excluir que el concepto de clase, tal como ha ocurrido tantas veces en la historia, haya perdido lustre por el momento y que se est reintroduciendo en la historia por la puerta de atrs Esta breve fase intermedia de un capitalismo limitado y amortiguado por el Estadonacin est ahora tocando a su n. A partir de ahora, se va a capitalizar de arriba abajo. Se est desmontando el Estado de bienestar. La individualizacin se est convirtiendo en proletarizacin y en este sentido, se debe considerar a partir de ahora como un destino colectivo. Y la clase media, que siempre hizo la competencia a la dinmica de las dos clases, se est resquebrajando por dentro. Casi se podra creer que Marx formul sus teoras pensando en el tercer milenio. Antes, todo fue slo un interludio de estabilidad, y ahora la situacin se corresponde denitivamente con el desarrollo de su teora. Ulrick Beck, Libertad o capitalismo. Conversaciones con Johannes Villms (2002) Conclusi: CO realitat social i poltica incontestable: sector majoritari del conjunt de la poblaci activa marcada per: Quatre factors decisius: ocupaci, posici en les relacions de producci, comunitat dinteressos i suport poltic a lesquerra Context sociocultural actual: 1.6.1. Triunfo del discurso Neoliberal: Empresarios de nosotros mismos La vida propia se proyecta como una empresa: debemos comportarnos como capitalistas frente a ella y organizar todos los referentes de nuestra propia vida en autnoma y apresurada obediencia a las leyes del mercado. Es decir, que nos convertimos en empresarios de nosotros mismos. (Ulrich Beck) Cada maana, en frica, una gacela se despierta, y sabe que debe correr ms rpida que el len ms rpido, o ser devorada. Cada maana en frica, un len tambin se despierta, y sabe que debe correr ms rpido que la gacela ms lenta o morir de hambre. No importa si t eres un len o una gacela; cuando el sol salga lo mejor es que ests corriendo. Ref. Llei de la selva darwinisme social

D O S S I E R

Desembre n. 192

1.3.4. Pobres con trabajo Esta realidad negativa se expresa de muchas formas, pero se encarna especialmente en una realidad alarmante, desconocida en nuestro entorno laboral hasta hace bien poco: la aparicin de los llamados working poors, pobres con trabajo: personas ocupadas, s, pero en unas condiciones que no les permite superar el umbral de la exclusin, caractersticos del modelo laboral estadounidense y hasta hace relativamente poco inconcebibles en Europa, donde estar ocupado y ser pobre era una contradiccin. Segn un informe de Eurostat un 7% de la poblacin empleada en la EU-25, alrededor de 14 millones de trabajadores (11 millones en la EU-15), vivan en 2001 en un hogar cuya renta equivalente se situaba por debajo del umbral de pobreza. Teniendo en cuenta a la totalidad de los miembros del hogar, 20 millones de personas se encontraban afectadas por la in-work poverty en la Europa de los 15, el 6% de toda la poblacin y el 36% de la poblacin en riesgo de pobreza. Este fenmeno indica que la otrora clara frontera entre trabajo y exclusin se ha convertido en una frontera porosa: hoy es posible trabajar y, al tiempo, encontrarse en situacin de exclusin leve o moderada. Lo precario, lo discontinuo, lo informal, caractersticas todas ellas del llamado tercer mundo, estn irrumpiendo en el mundo occidental. Tasca a fer: *atenci prioritria a les persones i sectors ms precaris en les condicions de treball, als nous pobres i treballadors del Tercer Mn. Renovaci Sindicalisme (lli de la Vaga General). *reconstrucci CO o Treballadora com a subjecte sociopoltic, necessitat duna reforma intellectual i moral (Antonio Gramsci). CO com a subjecte sociopoltic i subjecte eticocultural *impulsar/lluitar per democrcia econmica, reducci jornada laboral i humanitzar condicions de treball en aliana amb nous moviments socials OIT dixit: Treball Decent s el veritable DDHH (amb treball no nhi ha prou) *en denitiva, impulsar el projecte dhumanitzaci (THPV)

III. OPCI PREFERENCIAL PELS POBRES

S.XX, lent moviment de conversi als pobres (1901, Charles de Foucauld) Cristallitz amb Vatic II : Precursors dins catolicisme: JOC i capellans obrers i Missi de Frana (CO = pobres) comproms cristi Joan XXIII: crit programtic: Esglsia dels pobres Literatura: En el corazn de las masas, R.Voillaume) Medelln (1968), Teologia de lAlliberament (G.Gutirrez, 1972) i Puebla (1979) -Tornar als pobres com a lloc dexperincia creient de Du que portar a assumir la causa histrica dels pobres, compartint la seva condici histrica, totalment o en part Tots pels pobres, molts amb els pobres, alguns com els pobres Clam dels pobres que puja a Du: Dt 24,14-15 / Jm 5,4 / Gn 4,9-10 Lc 4,16ss missatge programtic i realitzaci Mt 5,1-11 / Lc 6,20-26 Benaurances Lc 1,51-53 Magncat: Maria i lopci preferencial pels pobres (Compendi Doctrina Social Esglsia CDSE 59) Jn 18,36 mn) Lc 6,43-45 El meu regne no s daquest mn (Raimon: nosaltres no som deixe

la boca parla del que sobrex (desborda) del cor (aplicaci neoliberal!!!)

Laborem Exercens 8:

Desembre n. 192

LEsglsia est vivament compromesa en aquesta causa, perqu la considera com a missi seva, el seu servei, com a vericaci de la seva delitat a Crist, per poder ser veritablement lEsglsia dels pobres Canvis produts en el NORD: fragmentaci aparici Quart Mn Sud / Tercer Mn Conscincia Benestar i descobriment Empobrits Puebla, 1979 (n. 1134, 1140-1142): *Necessitat constant de conversi de tota lEsglsia per a una opci preferencial pels pobres Motiu per aquesta opci: Encarnaci de Jesucrist (Flp 2,5ss), sigui quina sigui la situaci moral o personal dels pobres (imatges de Du ensombrecidas i escarnides) El mxim acte de solidaritat amor de Du s la davallada als inferns de la humanitat (Credo), per agafar-los de la m i salvar-los. s el cam que emprenen els Sants i Santes. -Ref. histria Esglsia: -Moviment Monacal (sant Antoni i sant Benet) -Moviments Mendicants (Franciscans) -Iniciatives religioses segle XIX (fundacions religioses dedicades als pobres) -Leon Bloy (1909): La Sang del pobre (profeta de foc que sacsej mentalitat burgesa de lEsglsia) Pobresa (concepte sociolgic): resultat daccions, de mecanismes humans que empobreixen (fan pobres), trencant el pla de Du (destinaci universal dels bns: un dels principals criteris de la Doctrina Social Esglsia DSE). A combatre, s imposada. Pobres (concepte teolgic, teologal): -vicari de Crist (Mt 25, 31): qui el reemplaa en la seva absncia Valor interpellador, crtic: qestiona i transforma el tema de Du -indica una actitud del cor, relacional, que es projecta en actitud exterior (dhumilitat, de respecte, de solidaritat) -expressa conscincia de necessitat dels altres i de lALTRE (indigent) en cam vers la plenitud. La inquietud agustiniana: el meu cor no descansa ns que reposi en Vs = Du A abraar, lliurement escollida (Francesc dAsss... la germana pobresa). POBRES: -desvetllador crtic, instncia crtica de la mala distribuci dels bns del Sistema Social, per aix sn eliminats, ignorats, silenciats, ocultats -crida / clam de Du contra tota posici de tancament egoista, de cofosme social, existencial i religis Amor / Opci preferencial pels pobres (Compendi DSE 182 i 449): Els pobres no sn un problema, sin que han de poder arribar a ser subjectes i protagonistes dun nou futur, ms hum, per a tothom. Cardijn: veure en cada jove treballador un Fill de Du i ajudar que prengui conscincia i visqui com a tal Qesti: contradicci entre lluita contra la pobresa i opci pels pobres? Amb els pobres contra la pobresa Dins classe obrera pels, amb i com els pobres Des dels pobres per a tots PROPOSTA: Mantenir opci de classe i opci pels pobres: -importncia del llenguatge, necessitat i signicat dels relats: donen un marc de sentit i ens identiquen collectivament, ens arrelen en una tradici.

D O S S I E R

Desembre n. 192

2.3. Recrear una narrativa de justicia, solidaridad y lucha, y vincular la tradicin cristiana a la utopa prctica que reivindica otro mundo posible
La vuelta del desencanto coincide con la desaparicin de aquellas narraciones morales en las que se fundamentaba el compromiso. La ausencia de narraciones explicativas erosiona la tica del compromiso (Ignatieff). En su modalidad principal, los relatos bblicos atestiguan la fe intrpida de aquellos que, a pesar del incumplimiento de la promesa, no dejaron de creer en su realizacin: hicieron el duelo de los contenidos demasiado particulares y se elevaron a travs de una historia dramtica, a una percepcin menos territorial y ms universal de la antigua promesa (Christian Duquoc). -Tot i que no cal repetir-la insistentment, amb deix ideolgic, sin combinada amb classe treballadora, mn obrer, moviment obrer amb tota la riquesa de matisos i signicats
Ref. personal: comentari dun company a la meva decisi de fer la mili (sentit de la meva opci, per em fa respecte expressar-ho daquesta manera) De vegades, llenguatge dels pobres als llavis, per la realitat viscuda s una altra

IV. PER OMPLIR DE CONTINGUT VITAL AQUESTES OPCIONS

1.La nostra presncia, compromesa en partits, sindicats, parrquies, AAVV, entitats culturals, esportives, educatives, ONG ha de tenir com a denominador com potenciar la sensibilitat (mirada i acci) envers els ms pobres, febles, exclosos aturats, immigrants, drogoaddictes, malalts mentals, minories, etc. Lc 10,25-37: dimensi samaritana. 2. Acci que no noms, per tamb, sigui de benecncia (fer-los b) sin de dignicar la seva vida (ajudar a esdevenir subjectes-lls-germans). Dimensi proftica: denncia i anunci Ref.: Rosario / Toni / Rafael 3. Necessitat de testimonis comunitaris: com el testimoni primeres comunitats, Ac 2,42-47: dimensi martirial i evangelitzadora en un mn consumista. (Un cristianisme dausteritat joiosa, fascina i atreu, Isidre Gom (comentaris diumenge XXI-C ) -El gran biblista popular, Carlos Mesters (brasiler), assenyala tres camins de lluita per la justcia (que va seguir el profeta Elies), que podem dir que est a la base de lopci pels pobres i de classe obrera, i que haurem de seguir tots nosaltres: -el cam de la justcia: combatre lempobriment atacant les seves causes. -el cam de la solidaritat: combatent lempobriment renovant la comunitat compartici real bns. -el cam de la mstica: combatent lempobriment per la renovaci de la conscincia (citat per Pere Casaldliga) La principal tarea a la que hoy debemos dedicarnos los cristianos catlicos es la de actualizar en delidad a Dios y a los hermanos cuatro pilares fundamentales de nuestra propia tradicin que, despojados de particularismos, constituyen hoy recursos preciosos para el mantenimiento vivo de la promesa del Reino. Estos pilares son: la tradicin abrahmica (globalidad), la tradicin samaritana (solidaridad), la tradicin pentecostal (espiritualidad) y la tradicin jerosomolitana (comunidad). (Cita dImanol Zubero) Bibliograa: Vicarios de Cristo, Jose Ignacio Gonzlez Faus (1990) Todava clase obrera?, Rafael Daz Salazar (1980) Trabajo humano, principio de vida (THPV), CEE (2007) Laborem exercens (LE), Joan Pau II (1981) Compendi de Doctrina Social de lEsglsia, Justcia i Pau (2006) Pastoral Obrera de tota lEsglsia (POTE), CEE (1984) La sang del pobre, Leon Bloy (1909)

Desembre n. 192

7
TEXTOS BBLICS:

El clam dels pobres que puja a Du: Ex 3,7-10 7 El Senyor li digu (a Moiss): He vist lopressi del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; 8 per aix he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des dEgipte cap a un pas bo i espais, un pas que regalima llet i mel: el pas dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 9 El clam dels israelites ha arribat ns a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. 10 Ara, doncs, jo tenvio al fara; vs-hi i fes sortir dEgipte els israelites, el meu poble. Dt 24,14-15
14 No explotis un jornaler pobre i necessitat, tant si s un germ teu israelita com si s un immigrant que viu en una ciutat del teu pas. 15 Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perqu aquell home s pobre i necessita el seu jornal per a viure. Aix no clamar al Senyor contra tu i no sers culpable dun pecat.

Lc 4,16-22
16 I se nan a Natzaret, on shavia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i saixec a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaes, el despleg i va trobar el passatge on hi ha escrit:

del Senyor reposa sobre meu, perqu ell mha ungit. Mha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, 19 a proclamar lany de grcia del Senyor.
20 Desprs pleg el volum, el retorn a lajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores comen dient-los:

18 LEsperit

Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu descoltar. Mt 5,1-11 / Lc 6,20-26 20 Llavors al els ulls cap als seus deixebles i digu: Felios els pobres: s vostre el Regne de Du! 21 Felios els qui ara passeu fam: Du us saciar! Felios els qui ara ploreu: vindr dia que riureu! 22 Felios vosaltres quan, per causa del Fill de lhome, la gent us odiar, us rebutjar, us insultar i denigrar el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perqu la vostra recompensa s gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes. 24 Per ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! 25 Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindr dia que passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindr dia que us doldreu i plorareu! 26 Ai quan tota la gent parlar b de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes! Lc 1,51-53 51 Les obres del seu bra sn potents: dispersa els homes de cor altiu, 52 derroca els poderosos del soli i exalta els humils; 53 omple de bns els pobres, i els rics sen tornen sense res.

Jm 5,4 jornal que escatimveu als qui us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat ns a les orelles del Senyor de lunivers. Gn 4,9-10 el Senyor va preguntar a Can: On s el teu germ Abel? Ell va respondre: No ho s. Que potser sc el guardi del meu germ? 10 El Senyor li replic: Qu has fet? La sang del teu germ clama a mi des de la terra! Fl 2,5-9
5 Tingueu els mateixos sentiments que tingu Jesucrist: 6 Ell, que era de condici divina, no es volgu guardar gelosament la seva igualtat amb Du, 7 sin que es va fer no res: prengu la condici desclau i es fu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, 8 sabaix i es fu obedient ns a la mort, i una mort de creu. 9 Per aix Du lha exaltat i li ha concedit aquell nom que est per damunt de tot altre nom, 9 Llavors 4 El

D O S S I E R

8
Jn 18,36
36 Jess

Desembre n. 192

contest:

La meva reialesa no s daquest mn. Si fos daquest mn, els meus homes haurien lluitat perqu jo no fos entregat als jueus. Per la meva reialesa no s daqu. Lc 6,43-45
43 No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. 44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen gues dels cards ni es veremen rams de les bardisses. 45 Lhome bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i lhome dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perqu del que sobrex del cor, en parla la boca.

plaga de la desocupaci, ja sigui perqu sn menyspreats el treball i els drets que en deriven, especialment el dret al salari just, a la seguretat de la persona del treballador i de la seva famlia... LEsglsia est vivament compromesa en aquesta causa, perqu la considera com a missi seva, el seu servei, com a vericaci de la seva delitat a Crist, per poder ser veritablement lEsglsia dels pobres. Maria i lopci preferencial pels pobres (Compendi DSE 59, Ref. RM 37) Acollint aquests sentiments del cor de Maria, de la profunditat de la seva fe, expressada en les paraules del Magncat, els deixebles de Crist estan cridats a renovar en si mateixos, cada vegada millor, la conscincia que no es pot separar la veritat sobre Du que salva, sobre Du que s font de tot do, de la manifestaci del seu amor preferencial pels pobres i els humils, que, canta en el Magncat, es troba desprs expressat en les paraules i obres de Jess. Puebla, 1979 (n. 1134, 1140-1142): Amor / Opci preferencial pels pobres (Compendi DSE 182 i 449): Ref. Trabajo humano, principio de vida Ref. POTE: apartat II: El mn obrer continua existint. Encara que el seu rostre hagi canviat, el lloc que ocupa en el sistema de producci continua essent el mateix, estan subordinats i han destar sotmesos a les exigncies del capital (actius nancers, multinacionals, poders o decisions de tipus poltic, etc.), que s el qui imposa les condicions de treball i de vida en funci dels seus interessos Els pobres... apareixen en molts casos com el resultat de la violaci de la dignitat del treball hum: ja sigui perqu es limiten les possibilitats del treball s a dir, per la plaga de la desocupaci, ja sigui perqu sn menyspreats el treball i els drets que en deriven, especialment el dret al salari just, a la seguretat de la persona del treballador i de la seva famlia.(LE 8) Conicte social: p. 153-154 i paraules Elies Yanes, sobre la tasca essencial de lEsglsia Ref. LE 8

Lc 10,25-37 Un home baixava de Jerusalem a Jeric i va caure en mans duns bandolers, que el despullaren, lapallissaren i se nanaren deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava per aquell cam un sacerdot; quan el vei, pass de llarg per laltra banda. 32 Igualment un levita arrib en aquell indret; vei lhome i pass de llarg per laltra banda. un samarit que anava de viatge va arribar prop dell, el vei i sen compad. 34 Shi acost, li amoros les ferides amb oli i vi i les hi emben; desprs el puj a la seva prpia cavalcadura, el dugu a lhostal i sen va ocupar. 35 Lendem va treures dos denaris i els va donar a lhostaler dient-li: Ocupat dell i, quan jo torni a passar, et pagar les despeses que facis de ms. Ac 2,42-47
42 To t s e r e n c o n s t a n t s a e s c o l t a r lensenyament dels apstols i a viure en comuni fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregries. 43 Per mitj dels apstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els bns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadasc. 46 Cada dia eren constants a assistir unnimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Du i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvaci. 33 Per

TEXTOS DOCTRINA SOCIAL DE LESGLSIA Laborem Exercens 8: Els pobres... apareixen en molts casos com el resultat de la violaci de la dignitat del treball hum: ja sigui perqu es limiten les possibilitats del treball s a dir, per la