You are on page 1of 5

FONTICA I FONOLOGIA

49

g) La caiguda de a o e pretniques i la consegent formaci de grups consonntics amb r, com ara les pronncies brana per barana, tronja per taronja, pr per per, vritat per veritat i Tresa per Teresa.

3. LES CONSONANTS Les consonants sn sons que es produeixen amb una obstrucci o una constricci de laire expirat en algun punt del tracte vocal (figura I.1). Les consonants poden sser classificades a partir de trets relacionats amb el lloc i el mode darticulaci. El lloc darticulaci dit tamb punt darticulaci s el punt del tracte vocal on es produeix lobstrucci o la constricci al pas de laire expirat, i permet classificar les consonants en bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars (figura I.2). Les consonants bilabials i labiodentals poden sser designades amb el terme genric de consonants labials; les dentals i les alveolars, duna manera parallela, amb el terme genric de consonants dentoalveolars. En tots dos casos, aquests termes remeten a lrea darticulaci.
FIGURA I.1 FIGURA I.2

El tracte vocal: articuladors, cavitats i passatges

El tracte vocal: llocs darticulaci de les consonants

ARTICULADORS: 1) llavis, 2) dents incisives, 3) regi 1) bilabial, 2) labiodental, 3) dental i interdental, 4) alveolar, 4) paladar, 5) vel del paladar, 6) llengua (a, alveolar, 5) palatal, 6) velar. pex; b, lmina; c, dors; d, arrel lingual); CAVITATS I PASSATGES: A) cavitat nasal, B) cavitat oral, C) passatge velofaringi, D) cavitat farngia, E) passatge glotal (a, laringe; b, cordes vocals; c, glotis).

ESBORRANY PROVISIONAL

50

GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA

Els articuladors, o parts del tracte vocal que intervenen en la producci dun so, poden sser els llavis, les dents incisives superiors, alguna part de la llengua (pex, lmina, dors, postdors) i la regi alveolar, el paladar o el vel del paladar. Les consonants bilabials es produeixen mitjanant el contacte o lacostament dels llavis; les labiodentals, mitjanant un contacte lleuger del llavi inferior i les dents incisives superiors; les dentals, mitjanant el contacte o lacostament de lpex de la llengua i la part interior de les incisives superiors; les alveolars, mitjanant el contacte de lpex o el predors de la llengua (part ms anterior dels dors) i la regi alveolar; les palatals, mitjanant el contacte o lacostament de la lmina lingual amb la regi prepalatal o del dors de la llengua amb el paladar mitj; les velars, finalment, mitjanant el contacte o lacostament del postdors de la llengua i el vel del paladar.

El mode darticulaci permet de classificar les consonants segons el tipus dimpediment que troba laire expirat i segons lestat del passatge velofaringi i del passatge glotal: a) Atenent a lestat del passatge velofaringi, les consonants poden sser nasals o orals: les nasals es produeixen amb abaixament del vel del paladar de manera que laire surt simultniament tant per la cavitat nasal com per loral; les orals, en canvi, es produeixen amb el vel de paladar elevat i tocant la faringe, de manera que laire surt exclusivament per la cavitat oral. b) Atenent a lestat del passatge glotal, les consonants poden sser sordes o sonores: en el primer cas, es produeixen sense vibraci de les cordes vocals, i en el segon, amb vibraci. c) Atenent al tipus dimpediment efectuat en la cavitat oral, les consonants poden sser oclusives, fricatives, africades, aproximants, bategants, vibrants i laterals. Les consonants oclusives, les fricatives i les africades poden sser designades amb el terme genric de consonants obstruents; les rtiques (bategants i vibrants) i les laterals, amb el de consonants lquides.
Les consonants enunciades en la lletra c es poden caracteritzar com segueix: a ) Les consonants oclusives ([b], [p], [d], [t], [g], [k], [m], [n] i []) presenten una fase implosiva seguida immediatament duna fase explosiva. Durant la fase implosiva sinterromp totalment la sortida de laire en algun punt de la cavitat oral. Durant lexplosiva, es produeix la sortida abrupta de laire. En el cas de les oclusives nasals ([m], [n] i []), la sortida sinterromp en la cavitat oral per no en la nasal. b ) Les consonants fricatives ([f], [v], [s], [z], [] i []) presenten una constricci creada per lacostament de dos rgans articuladors que no interromp la sortida de laire, per que provoca una turbulncia clarament audible. c ) Les consonants africades ([ts], [dz], [t] i [d]) sn seqncies que combinen un moment oclusiu seguit dun moment fricatiu produts en la mateixa rea articulatria. d ) Les consonants aproximants presenten un acostament de dos rgans articuladors, que crea una constricci menor que en el cas de les fricatives i que no provoca, per tant, turbulncia. Les aproximants estan integrades per dues subclasses diferents: les graduals ([j] i [w]), que sn les variants consonntiques de les vocals altes ([i] i [u], respectivament), i les no graduals ([], [] i []), que sn variants de les oclusives orals sonores ([b], [d] i [g], respectivament).

ESBORRANY PROVISIONAL

FONTICA I FONOLOGIA

51

e ) Les consonants rtiques se subclassifiquen en bategant [] i vibrant [r]. Totes dues sn alveolars i es diferencien pel nombre de contactes que lpex de la llengua estableix amb la regi alveolar: la bategant presenta un nic contacte, i la vibrant, una successi de contactes molt breus (normalment, entre dos i quatre). f ) Les consonants laterals ([l] i []) presenten un contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat oral. Aquest contacte crea un o dos canals laterals per on surt laire.

Podem veure el sistema consonntic del catal esquematitzat en el quadre I.5.


QUADRE I.5

Caracteritzaci de les consonants


Segons el lloc darticulaci i la sonoritat Segons el mode darticulaci
Bilabials
sordes sonores

Labiodentals
sordes sonores

Dentals
sordes sonores

Alveolars
sordes sonores

Palatals
sordes sonores

Velars
sordes sonores

orals Oclusives nasals Fricatives Africades graduals Aproximants no graduals bategants Rtiques vibrants Laterals

b m f () v

d n s ts z dz t d j

g ()

w ()

()

() r l

El diacrtic

serveix per a unir els dos moments articulatoris de qu consten les consonants africades.

En aquest quadre hi ha representats els segments consonntics que sn distintius i, entre parntesis, les variants combinatries ms significatives dalguns daquests segments (no shi indiquen quan coincideixen amb sons distintius). Hom diu dun element que s distintiu en una llengua si s capa de discriminar mots daquesta mateixa llengua. Aix, els elements [b] i [m] sn distintius en catal perqu permeten diferenciar mots com bou i mou o ball i mall. En cada un daquests parells de mots, lelement de la dreta es distingeix de lelement de lesquerra tan sols per la consonant inicial, i aquestes es diferencien tan sols pel seu carcter oral o nasal, respectivament. Aix mateix, [b] i [p] sn distintius en posici inicial absoluta de mot (cf. bany i pany), i s el carcter sonor o sord del segment respectiu all que els discrimina. No ho sn, en canvi, en posici final absoluta de mot, ja que llavors desapareix la distinci entre les obstruents sonores i sordes ( 7.1): cap (substantiu, cf. caparr) i cap (forma verbal, cf. caber). En aquest cas concret, el fet s reflectit per

ESBORRANY PROVISIONAL

52

GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA

lortografia; altres vegades no s aix (cf. cub hexaedre o potncia aritmtica i cup recipient on es trepitja el ram). Determinades consonants del quadre nicament es comporten com a variants combinatries duna altra consonant. La consonant final de la forma verbal sn, per exemple, s una nasal alveolar. Aquesta nasal, tanmateix, es pot assimilar al lloc darticulaci de la consonant segent i convertir-se, per exemple, en labial ([m]: Sn portuguesos), en labiodental ([]: Sn francesos) o en velar ([]: Sn guatemalencs). Des daquesta perspectiva, es pot afirmar que, en determinats contextos, com ara en posici final de mot, les consonants [m], [] i [] poden sser variants de [n]. En general, s acceptat que dos segments sn variants combinatries dun mateix element invariant quan tots dos comparteixen una srie de trets articulatoris i quan lalternana de lun i laltre en un determinat context fnic no s possible o no t valor contrastiu s a dir, quan estan en distribuci complementria o, en tot cas, la commutaci de lun per laltre no provoca diferncies de significat. Laparici daquestes variants combinatries est ntimament relacionada amb la posici que ocupa la consonant dins la sllaba i, per tant, sn analitzades ms avall, desprs dhaver delimitat la sllaba i lestructura sillbica del catal. Hi ha consonants, a ms, que no tenen valor contrastiu en determinats parlars. La consonant labiodental sonora [v], per exemple, es mant amb valor contrastiu en baleric, en la major part del valenci, en alguers i, duna manera recessiva, en el parlar del Camp de Tarragona: bena ([b]), vena ([v]). En els altres parlars, tanmateix, sha convertit en bilabial, i el so [v] nicament apareix com a variant combinatria de [f] (afg). Duna manera semblant, la consonant palatal fricativa [] no t valor contrastiu en posici inicial en parlars nord-occidentals i valencians (jove) ni en posici intervoclica en parlars valencians (pluja). En aquests parlars, la consonant fricativa es realitza com lafricada [d] i el so [] nicament apareix com a variant sonoritzada de [] (peix i carn).

En el quadre I.6 podem veure uns quants exemples daquestes consonants.

ESBORRANY PROVISIONAL

FONTICA I FONOLOGIA

53

QUADRE I.6

Les consonants
Consonant Exemples pare, ceptre, Capanes, dubte, cap, cub Consonant Exemples blancor, Francol, congre, ungla

[p] [b] [] [f] [v] [t] [d] [] [k] [g] [] [m] [] [n] []

[] [l] [r] [] [s] [z] [] [] [ts] [dz] [t] [d] [] [j] [w]

llenca,

Biar, bou, ambici, combat abadia, esbart, voleibol Falset, festa, cofre, diftong, triomf valer, Valls, avisar, env, afg terra, Tous, atac, artria, fet dau, sandlia, sndria cada, esdeveniment, aidar cor, quatre, qu, kurd, Pacs, Caldes dEstrac, cuc, prdig Gandia, gat, angoixa, acne, maragda figa, Figueres, amargor, aigua mare, estimar, plom mfora, infermer, confirmar nom, enemic, Penscola, ensabonar, ven nyora, penyora, Ontinyent, Perpiny, Fortaleny, guany esgotar,

Linyola, literatura, lira, ala rambla, enrabiar, Manresa, arrap mare, cremar, caire, roure, Monturi son, cera, Guissona, Eivissa, tassa, adrea, Cor, Pollena, pas, ja ase, Osona, Gandesa, rosa, trnsit, enze, Olzinelles, zinc xarop, xeringa, mixeta, Tuixn, caixa, peix, guix, Flix Jess, Gelida, flagell, verge, caixmir potser, pots, adscripci atzar, Atzeneta, setze, normalitzar txeca, cotxe, Garrotxa, Andratx, despatx, Clig, mig, Molig, Trig, puig calitja, platja, fetge llntia, Ulldecona, cullera, Pallej, Esponell, Palafrugell, ull, vell Itova, iugoslau, Jui, maia, Alcoi, heroi uadi, guarda, quant, cauen, Gell, web

4. LA SLLABA Les vocals i les consonants sagrupen en sllabes. Malgrat que les caracterstiques fontiques de la sllaba sn difcilment delimitables, la sllaba t una clara realitat psicolgica: els parlants reconeixen sense gaires dificultats el nombre de sllabes de qu consta un mot, els lmits entre les

ESBORRANY PROVISIONAL

You might also like