L'animaci s una metodologia d'intervenci que planteja una nova visi d'entendre l'educaci, la cultura i la societat.

Tamb es pot definir com aquelles activitats que busquen ajudar a la persona al seu entorn social, econmic, poltic i cultural, i a prendre conscincia dels possibles problemes. La paraula animaci prov de nima, de vitalitzaci, impuls,etc L'animaci es treballa en els mbits locals , principalment. Els objectius que busca sn: Promoure la democrcia Promoure la dinamitzaci i participaci social La solidaritat La diversitat La cohesi social T 2 fases d'intervenci o funcions: Crear motivacions i necessitats de participaci Sensibilitzar la poltica social i la socialitzaci del poder. QUI REALITZA L'ASC la poden realitzar diferents tipus de professionals, voluntaris, etc.. que compleixin les segents caracterstiques:Hagin tingut una formaci preventiva i en clau comunitria.Han de tenir capacitat de treballar en equip i de forma interdisciplinria.Han de tenir facilitat per la comunicaci assertiva.Ha de ser efica per a la resoluci de problemes i la dinamitzaci cultural.Ha de tenir coneixements tcnics MEDIS QE UTILITZEN L'ASC Els grupsMtodes participatius i actiusEls projectesTcniques globalsPlanificaci FUNCIONS SOCIAL DE L'ANIMADOR Adaptaci e integraci:millorar l'ambient social Pedagogia i temps lliure:convertir el temps de lleure en temps de descans, desenvolupament i diversi.Desenvolupament cultural:no noms es refereix a l'educaci formal o no formal, tamb es refereix a l'educaci no continuadaRegulaci social:corregir diferncies en la formaci de les personesAnimaci cultural i estil de vida:motivar als adults i donar alternatives per a una millor formaci de la persona FUNCIONS CULTURALS DE L'ANIMADOR Com a estructura intermitja:cultura com a mitj o instrument per aconseguir una finalitat, per no noms s'ha de veure com aix.Animaci i creaci:potenciar la participaci, la flexibilitat, la creativitat, etc.Animaci i difusi:acostar la cultura a tothom.Animaci i pblic:acostar la cultura al major n possible de persones, a partir d'activitats en massa.Animaci, poder cultural i instrument de crtica:adquirir cultura i ajudar a la persona a un posicionament crtic davant dels valor que imposa la societat de masses o de consum.La gent que t ms cultura es deixa manipular menys DIMENSI EDUCATIVA/ CONCIENTITZACI es refereix a l'educaci formal i no formal i intenta promoure processos de conscincia, com acci alliberadora. Es fonamenta en un projecte global que t un marc ideolgic, s a dir, que fa referncia a un model de societat, un model de poblaci, etc..., per tant, no noms sn activitats, mtodes i tcniques. Les seves finalitats:Perfeccionament de les personesCanvi de mentalitatClassificaci de valorsMotivar de forma continuadaEl treball en equip La concientitzaci t els segents objectius: La transformaci d'actitudsCrear pensaments crticsSensibilitzar, motivar i provocar la reflexi i l'acciResponsabilitzar, preocupaci per l'educaci permanent DIMENSI SOCIAL/ PARTICIPACI es treballa en grups estables, preocupantse per les relacions personals. Els grups fan accions cap a l'exterior i intenten transformar l'exterior Objectius:Desenvolupar processos de participaciMobilitzaci socialDemocrciaCooperaci Requereix un tipus d'animador amb les segents caracterstiques:Acompanyi i dinamitzi els grupsTreballi per un projecteAfavoreixi que les persones participin en les decisions de grupHa de ser ideolgicQue faci intervencions tipus conflicte DIMENSI CULTURAL/ CREACI CULTURAL objectius:Promoure la creaci culturalLa democrcia 1

cultural, s a dir, accessible a tothom Caracterstiques de la democrcia cultural:La creativitatLes artsL'expressiLa identitat i la diversitat cultural ANIMACI I EDUCACI segons la UNESCO l'educaci permanent s un tipus d'educaci que abarca totes les dimensions de la persona i al llarg de tota la vida. ANIMACI I IDENTITAT CULTURAL/ ANIMACI I DEMOCRCIA un objectiu de l'animaci s despertar la identitat de les cultures, entenent com a tal formar par d'una cultura i sentirse d'aquesta. Especialment, intenta aproximar la cultura als grups ms desafavorits. La identitat cultural significa : costums, arts culinries, folklore, sentiment de pertinena,... Difusi cultural: Apropar la cultura d'lit per construir una cultura ms viva i a l'abast de qualsevol sector de la poblaci.Democratitzaci cultural: La gesti cultural s'encarrega d'organitzar els productes culturals.Poltica cultural: Conjunt de prctiques i procediments per fomentar l'acci cultural d'un Estat. L'Estat determina la seva prpia poltica cultural. ANIMACI I PARTICIPACI elaborar i dinamitzar la programaci d'una activitat s fi i mitj l'hora i exigeix responsabilitzarse en la gesti dels propis recursos. Participar desde la comunitat, per la comunitat i amb la comunitat. El desenvolupament comunitari s un model de societat que entn el seu desenvolupament segons les segents caracterstiques:AutnomBusca les transformacions estructuralsEndogen(de dins cap a fora)Orientat segons les necessitats ANIMACI I CREACI COL.LECTIVA s'ha e diferenciar entre crear i expressar.Expressi:ferho pblic, i a partir d'aquest moment la gent ho pot qestionar.Pq sigui creatiu ha de ser pblic. ANIMACI, CRTICA I CANVI SOCIAL l'animaci entesa com a transformaci de les nostres prpies persones, de l'educaci i d ela societat, ja que l'animaci busca canviar la societat passiva, uniforme i conformista. L'ASC I L'EDUCACI l'animaci est dins de l'educaci no formal i presenta les segents caracterstiques:IntencionalVivencialCrticaCreadoraContextualitzadoraEs centra en les necessitats dels destinatarisUtilitza metodologies actives i participativesNo necessita requeriments acadmics ni administratius FREIRE:parla de la concientitzaci i entn l'educaci com un prctica de llibertat, s a dir, es passa d'una societat tancada a una oberta. Entn el procs de concientitzaci com el procs en el que es fa entendre a la persona com es constitueix el mn , s a dir, a ser crtic.Per ltim fa una reflexi i anlisi de la persona i de les seves condicions culturals. I.LLICH:Crtica l'estructura i el funcionament de la societat i de les seves institucions, ja que diu que sn serveis que anulles l'autonomia del subjecte. Proposa la creaci d'institucions que permetin el desenvolupament personal, la iniciativa, la llibertat i la responsabilitat.Llich aposta per els valors com la igualtat i l'autonomia creadora FAURE:Introdueix el concepte de ciutat educativa, que s una societat oberta, comunitat educativa.Busca la compenetraci mxima entre l'educaci i el teixit social, poltic i econmic en al vida cvica.Mostra inters pels temes vitals: salut, treball, oci,... i proposa fer del projecte educatiu un projecte social. ROGERS:Diu que l'aprenentatge ha de ser significatiu i que el paper de l'animador ser facilitar aquest aprenentatge. L'aprenentatge ser vivencial si t les segents caracterstiques:Qualitat de comproms 2

personalPosa en joc factors culturals i afectiusCada persona determina si el seu aprenentatge respon a les seves necessitatsL'aprenentatge no s'identifica a la qualitat de coneixementsEst vinculat a la vida de la persona Diu que l'objectiu educatiu es: que les persones tinguin iniciatives i es facin responsables de les seves accions, es a dir que siguin capaos de dur una autodirecci intelligent L'ASC I LA PEDAGOGIA SOCIAL parteix dels segents supsits: la personalitat humana t diverses dimensions : intellectual, fsica i afectiva. Aquestes dimensions poden ser objecte d'atenci educativa especfica: educaci social. Aleshores es poden construir disciplines particulars, com per exemple , la pedagogia social. L'EDUCACI D'ADULTS entenem per educaci d'adults el conjunt d'accions educatives i de desenvolupament sociocultural que t per objectiu oferir als ciutadans, que han superat l'escolaritat obligatria amb carcter gratut i permanent, l'accs als bens culturals i el suport al seu desenvolupament familiar, cultural, comunitari i social.Pretn afavorir la major participaci d'organitzacions i desenvolupaments de la comunitat.L'ASC tamb pot ser entesa com una forma de fer l'educaci d'adults, ja que pretenem concienciar als adults sobre la situaci social i la forma de resoldre les diferents problemtiques. L'ASC pretn alliberar els adults de l'apatia i d'afavorir la creaci d'una xarxa relacional i de grups organitzats que actun al territori Respon al principi democrcia cultural EDUCACI POPULAR neix a finals del S.XIX amb l'objectiu de democratitzar la cultura, fentla accessible a tots els sectors de la poblaci, especialment als ms desafavorits.Finalitats:Compensar carnciesContinuaci de l'acci escolarSuperaci de la formaci de carcter intellectual Arrel d'aix es van desenvolupar universitats populars, centres d'instruccions pblics i instituts de cultura popular. CONTEXT DE L'APARICI es comena a parlar d'educaci formal a partir dels anys 60,quan apareix la crisi mundial de l'educaci. Aparici de literatura pedaggica q critica l'instituci escolar tradicional. L'escola ja no s essencial per l'educaci. EDUCACI FORMAL Sistema educatiu altament institucionalitzat, cronolgicament graduat i jerrquicament estructurat. Es dona des dels primers anys de l'escola primria fins a la universitat.Pretn la transmissi de bagatge cultural especfic de la societat, per tamb cal que respongui al desenvolupament de l'individu o nivell personal i social. Cal treballar:La instituciLa formaci per la ciutadaniaLa preparaci per la vidaLa integraci de la sociologia El creixement personal EDUCACI NO FORMAL tota aquella activitat organitzava, sistemtica, educativa, realitzada fora del marc del sistema oficial per facilitar determinades classes d'aprenentatge a subgrups particulars de la poblaci.Presenta 4 caracterstiques:Estan organitzades conscientment al servei de grups o individus amb necessitats o interessos concretsOperen fora de l'estructura de l'educaci formalResponen a necessitats formatives puntualsS'adeqen millor a les caracterstiques del grup responsables de la formaci Tamb pot ser entesa com el conjunt d'institucions i mitjans que generen afectes educatius, a partir de processos institucionals, metdics i diferenciats que tenen objectius pedaggics previs i explcitament definits. EDUCACI INFORMAL procs permanent on l'individu adquireix coneixements, habilitats, actituds i formes de discerniment amb experincies diries i la relaci amb l'entorn. Caracterstiques:No s'ajusta a formes educatives, sorgeix espontniament sense figura d'educador ni curriculum, avaluaci ni metodologia.No t una forma educativa explcita, especfica, no pot ser reconeguda com especficament 3

educativa.No exigeix una ubicaci.No t estructuraci ni intencionalitat educativa RELACIONS complementarietat, suplncia, substituci, refor, interferncia MBITS DE L'EDUCACI NO FORMAL Ed adults (alfabetitzaci)Treball i mn laboral: formaci ocupacional en la iniciativa social i sector privatInadaptaci social: centres d'acollida i observaci, centres dirns, educadors de carrer, pres.Ed ambiental.Ed per la pau.Ed x la igualtat d'oportunitat.Ed x drets humans i cooperaci.Ed del consumidor.Per la salut.Interculturalitat.Ed moral i cvica...