activitat fsica i salut

El guardi de la salut: un joc de rol per promoure hbits saludables de vida i activitat fsica des de leducaci fsica
IsAAC J. PREZ LPEZ
Llicenciat i Doctor en Educaci Fsica Departament dEducaci Fsica i Esportiva Universidad de Granada
Autor per a la correspondncia Isaac J. Prez Lpez isaacj@ugr.es

Resum La nova realitat que caracteritza els adolescents en la societat actual requereix que en lmbit educatiu es produeixi una renovaci didees en els plantejaments, que aconsegueixi construir nexes duni entre els seus objectius fonamentals i les noves necessitats i valors de lalumnat. Alhora, caldria afegir-hi un altre problema de gran repercussi social, que demana actuacions significatives des de lrea dEF, com ara el relacionat amb la salut. Per aix, a continuaci, presentem un enfocament diferent a lhora dabordar els continguts del bloc de salut, a partir dun recurs de gran atractiu entre els adolescents: els Jocs de Rol, al costat del suport de les Noves Tecnologies. Paraules clau Educaci Fsica; Salut; Jocs de Rol; Adolescents.

Abstract

The Health Keeper: a Role-playing Game that promotes Healthy Habits of Life and Physical Activity from Physical Education
The new reality characterizing adolescents in nowadays society requires a renewal of ideas in the educational environments approach to be produced, which achieves to build-up bridges between their main objectives and the new needs and values of the students. In addition, another problem of great social repercussion, which demands significant actions from the Physical Education area, is the one related to health. Therefore, we present a different approach to tackle the contents of the Health area, starting from a very attractive resource among adolescents: Role-playing games, supported by new technologies. Key words Physical Education; Health; Role-playing Games; Adolescents.

Introducci
En lactualitat hi ha un alt nombre de comportaments en els nostres adolescents que contribueixen a estats de salut i benestar deficitaris (accidents, consum de drogues i tabac, inadequada alimentaci i sedentarisme). Aquestes conductes sinicien en ladolescncia (i fins i tot en ledat infantil), i s important reconduir-les de forma primerenca en els joves mitjanant

programes orientats a la salut en els centres educatius (Johnson i Deshpande, 2000), perqu lestil de vida adquirit al final de ladolescncia tendeix a estabilitzar-se en ledat adulta. Avui dia, els temes relacionats amb la salut, per les caracterstiques de la societat (sedentarisme, botelln...), han deixat de ser convenients per convertir-se en una necessitat (Gil i Contreras, 2003, p. 329).
98 4ttrimestre2009(15-22)

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

15

activitat fsica i salut

La idonetat dels centres educatius igual com limpacte que poden suposar els programes dEducaci Fsica (EF) sobre la promoci dactivitat fsica i la salut s una qesti mpliament reconeguda (Baranowski i cols., 1992; Cali, 2000; Harris i Cale, 1997; Hernndez Rodrguez, 1999; Johnson i Deshpande, 2000; Sallis i McKenzie, 1991; Strand i Reeder, 1996; Walsh i Tilford, 1998). A conseqncia del qual, com recorda Snchez Bauelos (2000, p. 37), est mpliament difs i acceptat que una bona educaci fsica s un element significatiu per a la qualitat de vida de lsser hum. De fet, en la revisi que van realitzar Kahn i cols. (2002) sobre estudis per a la promoci de lactivitat fsica, van obtenir tres lnies principals dactuaci per a la consecuci de conductes saludables de prctica dactivitat fsica, i en la segona daquestes, basada en aproximacions comportamentals i socials, destaca lEF per a la salut. s ms, des de la perspectiva de Locke (1996) qualsevol plantejament encaminat a promocionar una vida saludable en els adults no aconseguir el ms mnim xit si no s que safronti amb decisi des de lEF escolar. LEF s lassignatura que t una major relaci, directa i indirecta, amb la qualitat de vida i la salut (i, a ms a ms, els professionals de lrea), per la qual cosa ha de ser la que se li exigeixi ms en aquest aspecte (Gil i Contreras, 2003). I ms encara quan es t lavantatge del gran inters que lmbit de lactivitat fsica i lesport desperta en gran part de la poblaci, com demostra Garca Ferrando (1993 i 2001), Garca Montes (1997), Hernn i cols. (2002) o Hernndez Rodrguez (1999). Tanmateix, el carcter transversal que ha distingit la salut en el currculum escolar li ha concedit un carcter massa obert i genric, que en la majoria de les ocasions lha condemnat a loblit. Caldria afegir-hi que els blocs de continguts corresponents a la condici fsica (i lintent de millora) i els jocs i esports (a travs del desenvolupament dhabilitats especfiques), sn els ms treballats en les classes dEF (Sardinha i Teixeira, 1995; Sicilia, 1996). Tot aix provoca, inevitablement, que lEducaci per a la Salut quedi relegada a un segon pla, amb una presncia amb prou feines testimonial. Quan, com assenyala Snchez Bauelos (2000, p. 37) tant les tendncies actuals, com les perspectives de futur, apunten en una direcci en la qual leducaci fsica ha de tenir un component molt important dEducaci per a la Salut.

Desprs de les reflexions realitzades fins ara resulta evident que s necessria una reorientaci de les prctiques escolars actuals per mitj de programes dintervenci que provin de promoure hbits saludables de vida i activitat fsica. En aquest sentit, lescola demana, coincidint amb Marcelo (2001), propostes creatives i noves tant en el treball diari de classe com en la relaci de lescola amb la societat. A partir daquestes es podran obrir nous horitzons que ajudin a actualitzar lensenyament tenint en compte una necessria renovaci didees (Miralles, 2005). En un intent de resoldre totes aquestes qestions, en aquest treball es presenta un enfocament diferent a lhora dabordar lrea dEF des de lescola i, en concret, la promoci dhbits saludables de vida i activitat fsica (a quart dESO). En aquest curs sha intentat dassumir les noves demandes de la societat actual, amb la intenci dobtenir una proposta realment significativa per a lalumnat. Per fer-ho shan utilitzat els Jocs de Rol (Jdr), com a carcassa i fil conductor de la intervenci, i la utilitzaci de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC), a causa del gran atractiu i inters que desperten en lalumnat tant aquest tipus de jocs com tot all relacionat amb Internet. A ms a ms, sha treballat en la lnia que suggereixen Portero, Cirne i Mathieu (2002), de generar mecanismes dintegraci que aconsegueixin unir ladquisici de coneixements, procediments i hbits saludables en els adolescents. I, daquesta manera, explotar les grans possibilitats que lEF t sobre leducaci integral dels alumnes. Desprs dun llarg temps de revisi bibliogrfica i planificaci, es va aconseguir conjugar adequadament els JdR (sense que perdessin les seves caracterstiques essencials) i lEF escolar (amb tot el que aix comporta de: objectius, continguts, etc.). El programa dintervenci (o JdR) va rebre el nom de: El Guardi de la Salut.

Pilars de la intervenci
Al llarg dels ltims anys shan produt diferents aportacions en lmbit de la promoci de lactivitat fsica i la salut. A partir de la literatura especfic a en aquesta temtica, Devs i Peir (2001) identifiquen cinc perspectives principals: la perspectiva mecanicista, la perspectiva orientada a les actituds, la perspec-

16

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

98 4ttrimestre2009(15-22)

activitat fsica i salut

tiva orientada al coneixement, la perspectiva crtica i la perspectiva ecolgica. Que han conformat els pilars sobre els quals sha fonamentat la proposta. Tanmateix, per si soles, cada una daquestes perspectives t molt difcil aconseguir el seu propsit. Tanmateix, coincidim amb Devs i Peir (2001) que a partir duna proposta que les aglutini i integri s possible que es produeixin canvis significatius. Per aix, cal plantejar una perspectiva holstica en la qual es tracti de combinar i complementar cada una de les perspectives anteriors de la forma ms coherent possible. Per tant, des daquest treball es van establir un seguit de principis dactuaci, que van ser els encarregats de materialitzar i dintegrar les perspectives esmentades, que, alhora, es van concretar per mitj dunes determinades directrius dactuaci (taula 1) que van guiar la intervenci. Una de les caracterstiques que va definir lactuaci va ser la seva orientaci cap al desenvolupament dun coneixement teoricoprctic, a partir dactivitats significatives per als alumnes que fomentessin la reflexi i afavorissin la seva autonomia fora de lhorari escolar. Per donar resposta a aquesta qesti es van utilitzar recursos com, per exemple, fitxes de classe en forma de trptics, que relacionaven la teoria i la prctica, i provocaven en els alumnes dissonncia cognitiva o desenvolupament de la seva creativitat. Daltra banda, tamb es va potenciar el desenvolupament de la conscincia crtica. Amb aquesta finalitat es va determinar que el millor seria la implementaci de les TIC com a recurs didctic, i ms

concretament, a travs de frums de debat mitjanant xat a Internet. Entre els avantatges que pot oferir ls de les TIC, a ms a ms de lacostament daquestes a lmbit escolar, que s un dels principals reptes a assolir en la societat actual, destaquen: 1) que possibilita laprenentatge de lalumnat fora de lhorari lectiu, tot compensant la reduda dotaci horria que t assignada lEF setmanalment (grcies a la predisposici daquests cap a aquest tipus dactivitats, tan quotidianes per a ells); 2) que generen, amb el suport facilitador del professor, noves habilitats cognitives i reforcen altres que ja sn presents en els processos didctics tradicionals (capacitat danlisi i sntesi de la informaci, formulaci i comprovaci dhiptesis, recerca dinformaci, capacitats inductives i deductives, etc.), o 3) una millor adaptaci al ritme individual dels alumnes. Finalment, per implantar lactivitat fsica en lestil de vida duna persona, finalitat prioritria de lrea dEF, sha tingut molt present que un aspecte fonamental havia de ser que aquesta fos considerada pels alumnes com a una cosa atractiva, interessant, s a dir, amb la qual es puguin divertir. Encara que sense caure en un relativisme ldic on tot val, sin com a mitj que ajudi a propiciar laprenentatge en els alumnes. En aquest sentit, des dun primer moment, el programa dintervenci (o, el que s el mateix, el joc per si mateix) es va construir a partir dels jocs i activitats que ms atreien els alumnes per facilitar-ne, daquesta manera, la participaci.

PROMOCI DE LACTIVITAT FSICA I LA SALUT (Perspectiva holstica-ecolgica) Perspectives Principis dactuaci Directrius dactuaci Mitjans

Mecanicista Orientada a les actituds Orientada al coneixement Crtica

Participaci Partir dels seus interessos Satisfacci Coneixement teoricoprctic Conscincia crtica Significativitat i funcionalitat Experincies de reflexi i dileg Trptics Frums de debat (Internet) Jocs i activitats ldiques

5
Taula 1 Consideracions que cal tenir en compte per integrar les diferents perspectives de promoci dactivitat fsica i salut en EF

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

98 4ttrimestre2009(15-22)

17

activitat fsica i salut

5
Figura 1 Exemple de full de personatge

5
Figura 2 Exemple de pergam que reben els grups a linici de cada desafiament

Dinmica de joc dEl guardi de la salut

El Guardi de la Salut s un JdR en el qual es posen a prova mltiples coneixements i hbits relacionats amb lactivitat fsica i la salut, a partir de diversos desafiaments que els alumnes hauran dafrontar, amb lobjectiu de superar la prova final dEl Trvol de la Salut (i tornar al present). Laventura es desenvolupa a lilla de Danagra (en lEdat Mitjana). El motiu que els participants es trobin en aquest lloc, i en aquella poca, s que hauran estat elegits per Salutis (El Guardi de la Salut el professor) per salvar les seves vides dels molts hbits insans que duen a terme diriament. Una vegada que els jugadors es divideixen en grups de 6, elegir cada un dells la professi que interpretar durant el joc (guerrera, bard, arquera, clergue, exploradora o mag). A continuaci, cada jugador ha domplir el seu full de personatge (figura 1) on apareixen tots els parmetres que el defineixen, i que estan representats per valors numrics

que determinen la possibilitat de desenvolupar certes accions durant el joc. El joc comena (igual com cada una de les jornades) amb una ambientaci en la qual El Guardi de la Salut descriu la situaci en la qual es troben tots els personatges en aquell moment concret, i tamb lobjectiu on cal arribar durant la jornada en qesti. Tots els grups han de superar 7 Desafiaments (corresponents a 7 llocs diferents: La Taverna, lhostal del cavall salvatge, etc. taula 2) per poder arribar fins a El Trvol de la Salut. Tots ells estan relacionats amb un contingut dEF orientada a la salut: alimentaci, escalfament i tornada a la calma, resistncia aerbica, higiene postural i fora i resistncia muscular. A ms a ms dels 7 Desafiaments esmentats, els grups tamb han de superar diferents punts intermedis, ubicats entre els diversos Desafiaments, i construts amb la intenci de reforar els continguts desenvolupats en cadascun. El temps assignat per als punts intermedis 2, 4 i 5 saprofitar tamb perqu els grups senfrontin en

18

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

98 4ttrimestre2009(15-22)

activitat fsica i salut

El Guardi de la Salut Jornada Contingut Nombre de sessions

Presentaci 1r Desafiament: La Taverna Punt intermedi 1 2n Desafiament: Lhostal del cavall salvatge Punt intermedi 2 3r Desafiament: El Bosc Punt intermedi 3 4t Desafiament: El tnel del rellotge de sorra Punt intermedi 4 5 Desafiament: El precipici del pont penjant Punt intermedi 5 6 Desafiament: La Torrassa del savi Thaifus Punt intermedi 6 7 Desafiament: La Barraca Punt intermedi 7 Joc final: El Trvol de la Salut

Dinmica del joc/Dubtes Alimentaci Tcniques de combat Escalfament/Tornada a la Calma Enigmes/Combats Resistncia Refor 1 Resistncia (FC) ZAFS Refor 2 Resistncia-Combat Higiene postural Refor Hp/Alimen-Combat Fora Refor 3 Resistncia Fora (Desenvolupament) Descans / Reps Tot

2 1 2 3 2 1 1 1 3 1 3 1 1 1 1 1

FC= Freqncia cardaca; ZAFS= Zona dActivitat Fsica Saludable; HP= Higiene postural; Alimen= Alimentaci.

5
Taula 2 Seqenciaci de les jornades i continguts

combats destratgia (posant a prova les tcniques de combat especfiques de cada professi que prviament haur aprs), per tal de millorar els fulls de personatge de tots els seus integrants. A linici de cada Desafiament els grups reben un pergam (figura 2), on hi ha descrit el desenvolupament daquest, igual com la recompensa que obtindran en cas daconseguir-lo. El primer que hi trobaran sn els objectius que cal assolir (en relaci amb el contingut especfic amb qu sidentifiqui aquest Desafiament) al final. A ms a ms, sinclou un comproms (a assumir durant tota laventura), relacionat amb el desenvolupament dhbits saludables, que els integrants dels grups hauran de complir. I que tamb anir acompanyat duna recompensa o bonificaci. Lequip que durant el transcurs del joc sigui capa de mantenir el comproms aconseguir tants punts dexperincia1 (a repartir entre tots) com hagi apostat pr-

viament (i apuntat en el pergam, a tall de contracte), i viceversa, s a dir, en cada ocasi en la qual no el compleixin sels resta la seva prpia aposta, encara que en aquest cas en punts de vida.2 A ms a ms, al llarg de laventura els alumnes tenen la possibilitat daccedir a diferents bonificacions opcionals per millorar la seva formaci i els seus fulls de personatge. I, amb aix, superar amb ms garanties la prova final. La major part daquestes es va dur a terme a travs de correu electrnic i xat (Prez Lpez, 2007). Cosa que es va completar, alhora, amb la possibilitat de realitzar tamb tutories mitjanant xat. Mitjanant aquestes es va oferir als alumnes loportunitat dintercanviar informaci, dubtes i reflexions que van dotar duna gran riquesa el programa, tot augmentant la quantitat i qualitat dels continguts i les interaccions entre professor i alumnes.

1 Puntuaci que representa lexperincia del personatge, s a dir, totes aquelles accions destacades que va realitzant al llarg de laventura. 2 Representa la salut fsica del personatge, la qual anir minvant segons el dany acumulat en els combats (o a causa dalguna penalitzaci).

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

98 4ttrimestre2009(15-22)

19

activitat fsica i salut

La veu dels participants...

En aquest apartat es va presentar la valoraci que va rebre lactivitat a partir de lanlisi de lentrevista i les valoracions personals que van realitzar els alumnes al final de la intervenci, al costat dels diaris que tamb van dur a terme durant aquest procs. El paquet informtic utilitzat per a lelaboraci de linforme va ser el programa Nudist Vivo 2.0.

Aprendre divertint-se
Un dels aspectes ms repetits tot al llarg del programa, principalment en els diaris, ha estat el fet dhaver aprs divertint-se: Com ve sent habitual en aquest diari la valoraci del dia s de cinc perqu aprendre gaudint s una de les millors maneres de conixer alguna cosa (Diari de Julia, 255). Aquesta mateixa idea tamb es va reiterar en diverses ocasions en lentrevista:
Blanca: com que nosaltres ho hem viscut, doncs ens ho hem passat molt b Marta: nosaltres ens ho hem passat molt b i hem aprs molt, de veritat Sergio: i hem aprs molt, jo ha estat el trimestre que ms he aprs Tots: s! Marta: jo crec que, de tots els anys deducaci fsica que jo he fet, aquest any, en aquest trimestre s quan he aprs ms. (Entrevista, 604-608)

I desprs de la lectura de la totalitat de les valoracions globals la idea que unnimement van expressar, a tall de conclusi, va ser la de: que han aprs divertint-se: He gaudit amb el joc perqu ho tenia tot per poder aprendre i passar-ho b. (Valoracions globals, 139), per la qual cosa, amb aquests dos ingredients, com comenta un alumne, qu ms se li pot demanar a una experincia daquest tipus:
Entre el meu full que tenia del clergue, el reps que vam fer per al joc final i tot el que sens havia ensenyat a les classes: calcular la nostra zona dactivitat saludable, saber prendrens les pulsacions, quines actituds sn incorrectes per a la nostra esquena, quins exercicis fem malament, la pirmide dels aliments, quan fem estiraments malament, que ens cal hidratar-nos, que cal escalfar i un llarg etctera. He aprs moltes coses, i a ms a ms he aprs divertint-me, qu ms es pot demanar? (Valoracions globals, 101)

A ms a ms de com ns de positiu, que una intervenci com aquesta assoleixi una valoraci tan alta per als seus principals protagonistes, en aquesta ocasi sha produt un altre fet de gran repercussi per a lmbit de lEF, com ho s propiciar una major valoraci de lrea: A ms a ms daprendre, crec que sha aconseguit que les classes dEF els agradin a ms gent i se les prenguin seriosament. (Valoracions globals, 28). Els alumnes han estat testimonis no noms que a classe dEF tho pots passar b sin que a ms a ms taporta grans coses per a la vida diria. Una vegada ms sevidencia la potencialitat de lrea, igual com la responsabilitat del professor en aquest sentit. Bona part de la revaloritzaci de lrea, tan demanada i buscada, es troba condicionada per la nostra prpia decisi dactuar en aquest sentit: Tamb mhe adonat que lEF no s tan avorrida i pesada, de fer sempre el mateix (crrer, saltar, jugar a bsquet...), sin que ara tinc ms inters per lassignatura. (Valoracions globals, 116). Laltra reflexi que suposen aquests comentaris s que els professors no es poden conformar, ni confondres, amb el fet que els alumnes sho passin b ni que sinteressin per lassignatura, ats que si de forma prcticament generalitzada es pot afirmar que als alumnes els agraden les classes dEF, no sembla tan clar que les valorin: Ha estat una bona forma que tots ens interessem en aquesta assignatura, ficant-nos en un joc en el qual hem aprs molt i de forma divertida (Valoracions globals, 76), potser perqu, desafortunadament, ni tan sols no estiguin gaire acostumats que normalment els aporti res de nou: Mha agradat ms perqu a part daprendre tamb ens ha cridat ms latenci i dalguna manera ens interessem ms per lEducaci Fsica i a ms a ms hem aprs moltes coses sense adonar-nos-en. (Valoracions globals, 43). Els alumnes arriben tamb a reconixer que amb aquesta forma de treballar segurament sinteressarien molt ms en altres rees, a lhora destudiar o implicar-shi, per la qual cosa ens haurem darriscar a abandonar aquest encarcarament que en moltes ocasions, a causa de la comoditat i la tranquillitat que ens ofereix, ens impedeix augmentar exponencialment el potencial educatiu de la nostra assignatura (ja sigui EF, matemtiques, literatura, etc.): Magradaria que aix tamb ho fessin altres professors no necessriament igual per s de forma semblant perqu s una manera nova que els alumnes ens interessem per lestudi (Valoracions globals, 45).

20

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

98 4ttrimestre2009(15-22)

activitat fsica i salut

I en un exemple final, a ms a ms de recomanar aquesta metodologia densenyament a altres professors, i desitjar que es continu repetint per a profit daltres cursos, lalumne reconeix tamb que posa en prctica molt dall que ha aprs. Per la qual cosa, com es comentava anteriorment: es pot demanar ms?:
FANTSTIC, FENOMENAL, FORMIDABLE, MERAVELLS, INCREBLE... Pocs sn els adjectius que definirien tota aquesta aventura per a mi. s un gran invent del profe, que espero que continu duent-lo a terme en altres cursos i durant tota la seva carrera de professor, perqu mencantaria que daltres poguessin gaudir i aprendre tant com ho he fet jo; la veritat, en tots els anys que porto fent el que es coneix com a Educaci Fsica, no he aprs i assimilat tants conceptes que al principi em semblaven un autntic pal, i tasseguro que ara em diverteixo portant-los a la prctica. s un mtode densenyament que li recomanaria a ms dun professor, seriosament.

ms, la gran acceptaci de la proposta va propiciar que els mateixos alumnes prenguessin la iniciativa de planificar la resta del curs de manera similar, per la qual cosa, durant el comenament del segon trimestre, ells mateixos, al costat de lorientaci del professor, van construir un nou joc: El viatge olmpic, el qual es prolongaria ja fins a final de curs.

Referncies bibliogrfiques
Baranowski, T.; Bouchard, C.; Bar-or, O.; Bricker, T. i Heath, G. (1992). Assessment, prevalence and cardiovascular benefits of physical activity and fitness in youth. Medicine and Science in Sports and Exercise, 24, 237-247. Cale, L. (2000). Physical activity promotion in secondary schools. European Physical Education Review, 6 (1), 71-90. Devs, J. i Peir, C. (2001). Fundamentos para la promocin de la actividad fsica relacionada con la salud. A J. Devs (coord.), La educacin fsica, el deporte y la salud en el siglo XXI (pg. 295321). Alicante: Marfil. Garca Ferrando, M. (1993). Tiempo libre y actividades deportivas de la juventud en Espaa. Madrid: Ministerio de Asuntos SocialesInstituto de la Juventud. (2001). Los espaoles y el deporte: prcticas y comportamientos en la ltima dcada del siglo XX. Madrid: Consejo Superior de Deportes. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. Garca Montes, M. E. (1997). Actitudes y comportamientos de la mujer granadina ante la prctica fsica de tiempo libre. Tesis doctoral. Granada: Universidad de Granada. Gil, P. i Contreras, O. R. (2003). Inters y valoracin del rea de Educacin Fsica por padres y alumnos en la enseanza obligatoria. Revista de Educacin, 332, 327-355. Harris, J. i Cale, L. (1997). Activity promotion in physical education. European Physical Education Review, 3 (1), 58-67. Hernn, M.; Ramos, M.; Fernndez, A. i Escuela andaluza de salud pblica (2002). Salud y juventud. Madrid: Consejo de la Juventud de Espaa. Hernndez Rodrguez, A. I. (1999). Anlisis de la demanda de la comunidad universitaria almeriense en actividades fsico-deportivas. Estudio de adecuacin de la oferta. Tesis Doctoral. Granada: Universidad de Granada. Johnson, J. i Deshpande, C. (2000). Health Education and Physical Education: disciplines preparing students as productive, healthy citizens for the challenges of the 21st century. Journal of School Health, 70 (2), 66-68. Kahn, E. B.; Ramsey, L. T.; Brownson, R. C.; Heath, G. W.; Howze, E. H.; Powell, K. E.; Stone, E. J.; Rajab, M. W.; Corso, P. i The task force on community preventive services (2002). The efefectiveness of interventions to increase physical activity. A systematic review. American Journal of Preventive Medicine, 22 (4S), 73-107. Locke, L. F. (1996). Dr. Lewins Little Liver Patties: A Parable About encouraging Healthy Lifestyles. Quest, 48 (3), 422-431. Marcelo, C. (2001). La funcin docente: nuevas demandas en tiempos de cambio. A C. Marcelo, La funcin docente (pg. 9-26). Madrid: Sntesis. Miralles, R. (2005). Repensar la reforma, reformar el pensamiento. Cuadernos de Pedagoga, 342, 42-46.

(Valoracions globals, 32)

Conclusi
A la gran acollida de la proposta per part de lalumnat shi afegeix tamb la del professor que la va originar i la va dur a terme, perqu mitjanant aquesta es va aconseguir, per exemple: Assolir una elevada significativitat, la qual cosa va condicionar una participaci molt activa dels alumnes. Entendre la intervenci docent ms facilitadora que directiva. I, daquesta manera, es va possibilitar que els participants fossin els autntics protagonistes del seu aprenentatge. Dotar dunitat tots els continguts que es van desenvolupar (conceptuals, procedimentals i actitudinals) en plantejar-se de manera integrada, des duna perspectiva holstica que els va donar coherncia. Integrar les TIC a laula dEF i en el desenvolupament dels seus plantejaments pedaggics, cosa que va possibilitar un major acostament entre lescola i la realitat diria de lalumnat adolescent. Millorar significativament els hbits saludables de vida i activitat fsica de lalumnat. Per tant, tot aix ve a confirmar la viabilitat i idonetat de dur a terme intervencions daquest tipus en lmbit de lEF i, concretament, en lmbit de la salut. s

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

98 4ttrimestre2009(15-22)

21

activitat fsica i salut

Prez Lpez, I. J. (2007). Los Juegos de Rol en EF: un gran aliado para desarrollar la salud en el mbito escolar. Tndem, 49-59. Portero, P.; Cirne, R. i Mathieu, G. (2002). La intervencin con adolescentes y jvenes en la prevencin y promocin de la salud. Revista Espaola de Salud Pblica, 76 (5), 577-584. Snchez Bauelos, F. (2000). La Educacin Fsica orientada a la creacin de hbitos saludables. A F. Salinas (coord.). La actividad fsica y su prctica orientada hacia la salud (pg. 25-41). Granada: Grupo Editorial Universitario y Sector de Enseanza de CSI-CSIF. Sallis, J. F. i Mckenzie, T. L. (1991). Physical educations role in public health. Research Quarterly for Exercise and Sport, 62 (2), 124-137.

Sardinha, L. i Teixeira, P. (1995). Physical activity and public health: a physical education perspective. Portuguese journal of human performance studies, 11 (2), 3-16. Sicilia, A. (1996). El profesor de Educacin Fsica en Andaluca. Cmo piensa, califica y desarrolla sus contenidos y actividades. Habilidad motriz, 8, 51-61. Strand, B. i Reeder, S. (1996). Increasing physical activity trought fitness integration. Journal of Physical Education Recreation and Dance, 67 (3), 41-46. Walsh, S. i Tilford, S. (1998). Health education in initial teacher training at secondary phase in England and Wales: current provision and the impact of the 1992 government reforms. Health Education Journal, 57 (4), 360-373.

22

apunts

EDUCACI FSICA I ESPORTS

ISSN-0214-8757

98 4ttrimestre2009(15-22)