lnia vertical en repetici ha deixat pas aqu a un nic gest vertical (v. fig.

19,20), una alta i ampla torre cap al cel que emergeix de la ja caracterstica base compacta i horitzontal. Aquest esquema influeix decisivament en el tema de l'observatori i, aix, en el mateix any Mendelsohn realitza un nou croquis sorprenent i curis. Amb un uactament poc innovador, gireb propi de l'arquitectura popular (la vella arquitectura dels fars), Mendelsohn torna a estudiar la idea del laboratori astrofsic, amb una investigaci ms detinguda en l'aspecte funcional, com ms endavant assenyalarem. L'ei quema s semblant al dels gratacels, abans apuntat: una forta inia vertical vers el cel, lligada a una alva d'horitzontal unida a la terra, al treball huma. De fet, aquest esquema, que correspon rigorosament a la funci, configurara les inies basiques de la futura Torre d'Einstein (v. fig. 21,22,23). D'altra banda, la combinaci entre l i a vemcal i lnia horitwntal es repeteix en els croquis per a gratacels, concebuts el 1919, perb ara amb un nou gest: el cos alt esta dividit aquesta vegada per marcats i constants uets horitzontals, un motiu insiitentment utilitzat per Mendelsohn m& tard en la seva obra, i que es vasllada quasi de manera immediata als croquis per a l'obsenratori (v. fig. 24, 25, 26, 27). El tema dels estrats es repeteix, i la divisi en bandes horitzontals es limita, en uns primers dibuixos, a la donada per la mateixa alcada dels pisos, amples franges que donen a la torre l'aspecte d'un far o d'un monument nava (v. fig. 28, 29, 30). Posteriorment, en el seu esbs de 1919, Mendelsohn s'acosta darament als croquis per als gratacels, amb una torre obsessivament dividida en mltiples l e s horinontals (v. fig. 31, 32). Aquest esbs recull, a%, no sols les recerques formals per a la imatge de l'observatori sin tamb per a l'altre tipus de torres que sn els mateixos gratacels. Aquesta analogia entre dos temes de grandiria i dimensions tan diferents ilhstra la relativitat de l'escda, que asenyala Bmno Zevi: les imatges poden engrandise o reduir-se a quasi qualsevol dimensi sense perdre eficacia*. Per fi, tot aquest procs tebric per definir el tema del laboratori astrofsic es concreta cap a 1920, quan Mendelsohn ha rebut ja l'encairec per a la Torre d'Einstetn. En un esquemitic tret de ploma (v. fig. 33) es tradueix el que sed l'edifici. Segueix aparekent la base horiaontal, de la qual emergek una torre que haperdut deliberadament esveltesa per unir-se encara m& a aquell cos baix, arnb el qual forma un tot organic. La torre segueix dividint-se en franges subtilment assenyalades ara per unes obertures tot just apuntades. L'orga19.20. Esqucmer p r r gmwelr: h corre 2425.26.27. Crquis prr r gmtxeb (1919). 28.29.30. Nour croquis p r n I'ob.ervarori (0(1919). 31.32. ~ o u crnquir p r r. l'obrcrvaron r (U) (1919).

W
19

- --.
21

pinarnkna (1917).
21.2723. Eque(1917).

per * un obarvatori

nitzaci d'aquestes obertures (segons l'eix central en el seu ~enltim esbs) (v. fig. 34) resta definitivament decidida en el que sera I'ltim i conegut croquis definitiu, on d'una manera eloqent i ferma es troba tot el projecte: .una sola pedran, un monblit amb una cpula al capdamunt d'una torre ampla, que sorgeix d'una massa baixa i adherida al terreny, i en la qual se suggereix la divisi en lnies horitzontals gricies als buits de llum, unes osques fondes que fraccionen ambds costats (v. fig. 35). D'altra banda, la sorprenent imatge del conjunt respon rigorosament al funcionament interior: la cpula alberga el celostat; la llum dels estels o del sol s emesa a travs d'un sistema de lents i miralls en perpendicular al laboratori en el soterrani, on un quadre bptic a 45' reflecteix aquesta llum en els instruments d'anilisi de l'espectre; l'habitaci es mant a temperatura constant, cosa que justifica l'ampla base de l'edifici. D'altra banda, entre la base esmentada i el fust, en el costat sud hi ha un estudi i uns dormitoris (v. fig. 36,37). L'escala principal, segons W. Pehnt, <<t moviment ascendent tan enirgic que forca el mur de un la torre a adquirir un perfil cbncaun i esquerda metafbricament la torre en els afinestraments profunds i reenfonsats. Aix, doncs, a 1'Einsteinturm no es menysprea la funci, com pot denotar el caricter ex~ressiu l'edifici, sin que s'actua de amb rigor en la racionalitzaci de les respostes a unes funcions, sense renunciar, pero, a expresar el caricter i la imatge de l'edifici. Tanmateix, en una primera aproximaci, la Torre d'Einstein ~ o d r i a considerar-se en gran part, el que fa als resultats, com un fracis. El material no va respondre i la desitjada

imatge d'edifici de ciment armat s enganyosa i amaga una construcci a base de ma. Perb sobretot perque a partir d'aquesta obra Mendelsohn va abandonar la idea de l'edifici monoltic que havia marcat tota la seva obra grifica, toca la ingent producci tebrica plasmada en els croquis. Es en aquest sentit que pot considerar-se la Torre d'Einstein, ms que no pas com un inici, com a colof, gaireb com la definitiva materialitzaci exorcitzadora d'imatges i formes que no haurien pogut concretar-se, el final d'una recerca formal que a partir d'aqu generara d'altres expressions sense renunciar, aixb no obstant, a quelcom que apareix en tota l'obra de Mendelsohn: la importincia donada a l'efecte total i al caricter d'imatges en tots els seus edificis. N o es tracta, doncs, de crear obres la millor qualitat de les quals sigui la seva sobrietat, la seva manca d'estridencia, sin realitzacions rigorosament i racionalment concebudes, de vegades idhuc retbriques, decididament i arriscadament expressives, potser perque roman en el fons de l'obra de Mendelsohn la confianca en aquella vella i per el1 admirada frase de Beethoven: sallb que surt del cor arriba sempre al con,.
MANUEL GAUSA

A. Einstcin. cn a l e ~ i i a n<,una sola pedra.9. ~ H. rLa constriicci era sr3lida i Lcn construida, enmis d'alts bosCOS, n \ ~ ~ l t i ~ d ;f~-oniIosos c dc i arbrer ... larorre Ilul;ial sol com or roig ... i Pcrccval rcconegub a la fi el lloc que diii-ant llnrg tcrnps havia estat
buscant ...
.iiiiii,.ii,r

< l ~ l l i ~ r I E \ :l > E TROYES. .l., 1,; 7:ri,lt. /i'i,,rlh. P.iic:i:! ri;, Ir ,ri,i!.;i: ,/:? Ci:i.ii