Prototipus Cataleg Paisatge 2006

Prototipus de catleg de paisatge
Bases conceptuals, metodolgiques i procedimentals per elaborar els catlegs de paisatge de Catalunya
Document de referncia per als grups de treball (edici revisada)
Olot i Barcelona, maig de 2006
Prototipus de Catleg de Paisatge
Prototipus de catleg de paisatge

Bases conceptuals, metodolgiques i procedimentals per elaborar els catlegs de paisatge de Catalunya
Document de referncia per als grups de treball (edici revisada)
Autors: Joan Nogu. Director de lObservatori del Paisatge Pere Sala. Coordinador tcnic de lObservatori del Paisatge Lelaboraci del Prototipus de catleg de paisatge ha comptat amb les valuoses opinions i aportacions dels membres del Consell Rector i del Consell Assessor de lObservatori del Paisatge, aix com de persones dexperincia reconeguda en lmbit del paisatge de Catalunya, Espanya i Europa.
Olot i Barcelona, maig de 2006
Tant de mains pour transformer ce monde et si peu de regards pour le contempler Julien Gracq
NDEX
1. PRESENTACI ........................................................................................................................ 7 2. BREUS APUNTS SOBRE LOBSERVATORI DEL PAISATGE.............................................. 9 3. CATLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA...................................................................... 10
3.1. DEFINICI............................................................................................................................................................ 10 3.2. MBIT................................................................................................................................................................... 11 3.3. CRITERIS PER A LA CONFECCI DELS CATLEGS....................................................................................... 12 3.4. CONTINGUTS ...................................................................................................................................................... 13 3.5. ELABORACI ...................................................................................................................................................... 14 3.5.1. Atributs dels equips de treball ...................................................................................................................... 14 3.5.2. Funcions de lObservatori en el procs delaboraci dels catlegs ............................................................. 15 3.6. FUNCIONS TERRITORIALS DELS CATLEGS ................................................................................................. 15 3.6.1. Utilitat per als plans territorials parcials........................................................................................................ 15 3.6.2. Utilitat per al planejament urbanstic. ........................................................................................................... 16 3.6.2. Utilitat per al planejament urbanstic. ........................................................................................................... 17 3.7. ALTRES FUNCIONS ............................................................................................................................................ 17
4. PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE ....................................................................... 19 5. SESSIONS DE CONSULTA DEL PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE ................ 20 6. INICIATIVES DE REFERNCIA............................................................................................. 23 7. METODOLOGIA PER ELABORAR ELS CATLEGS DE PAISATGE................................. 26 8. IDENTIFICACI I CARACTERITZACI DUNITATS DE PAISATGE (PRIMERA FASE) ... 28
8.1. IDENTIFICACI I CARACTERITZACI DEL PAISATGE ................................................................................... 28 8.2. UNITATS DE PAISATGE ..................................................................................................................................... 30 8.2.1. Concepte modern dunitat de paisatge ........................................................................................................ 30 8.2.2. Criteris generals per delimitar les unitats de paisatge ................................................................................. 31 8.2.3. Marcs estatal i europeu per delimitar les unitats de paisatge ...................................................................... 32 8.3. PAISATGES DATENCI ESPECIAL .................................................................................................................. 33 8.3.1. Criteris generals per delimitar els paisatges datenci especial................................................................... 33 8.4. PROCEDIMENT PER DELIMITAR LES UNITATS DE PAISATGE ..................................................................... 34 8.4.1. Combinaci de variables paisatgstiques..................................................................................................... 35 8.4.2. Elaboraci de la cartografia ......................................................................................................................... 38 8.4.3. Reconeixement in situ del territori i del paisatge.......................................................................................... 38 8.5. DENOMINACI DE LES UNITATS DE PAISATGE I DELS PAISATGES DATENCI ESPECIAL .................... 39 8.6. ESTUDI DE LA SEQNCIA EVOLUTIVA DEL PAISATGE............................................................................... 40 8.7. IDENTIFICACI DELS VALORS DEL PAISATGE .............................................................................................. 41 8.7.1. Paisatges reconeguts legalment .................................................................................................................. 42 8.7.2. Valors del paisatge....................................................................................................................................... 43 8.7.3. Valoraci dels atributs subjectius................................................................................................................. 46 8.7.4. Representaci cartogrfica dels valors ........................................................................................................ 47 8.8. ESTUDI DE LA DINMICA ACTUAL DEL PAISATGE I DELS FACTORS QUE HI INTERVENEN .................... 48 8.9. DESCRIPCI DE LA POSSIBLE EVOLUCI FUTURA DEL PAISATGE ........................................................... 50 8.10. BASES CARTOGRFIQUES IMPRESCINDIBLES PER CARACTERITZAR LES UNITATS DE PAISATGE .. 52 8.11. CARTOGRAFIA RESULTANT ASSOCIADA A LA IDENTIFICACI I CARACTERITZACI ............................ 53
8.12. ARXIU FOTOGRFIC ........................................................................................................................................ 53 8.12.1. Criteris per elaborar les fotografies ............................................................................................................ 54 8.12.2. Descripci i classificaci de les fotografies ................................................................................................ 55
9. AVALUACI DEL PAISATGE (SEGONA FASE).................................................................. 58 10. DEFINICI DOBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA (TERCERA FASE) ............. 61
10.1. ATRIBUTS DELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA...................................................................... 62 10.2. OBJECTIUS GENERALS DE QUALITAT PAISATGSTICA .............................................................................. 63 10.3. FASES PER FORMULAR ELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA ................................................ 64 10.4. PRESENTACI DELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA.............................................................. 65 10.5. CARTOGRAFIA ASSOCIADA ALS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA .......................................... 66
11. ESTABLIMENT DE MESURES I PROPOSTES DACTUACI (QUARTA FASE) ............. 68

11.1. NORMES, DIRECTRIUS I RECOMANACIONS DIRIGIDES ALS PLANS TERRITORIALS PARCIALS........... 69 11.2. CRITERIS PAISATGSTICS DIRIGITS A LES POLTIQUES SECTORIALS .................................................... 72 11.3. PRESENTACI DE CRITERIS I MESURES ..................................................................................................... 72 11.3.1. Normes, directrius i recomanacions per a la planificaci territorial i urbanstica........................................ 72 11.3.2. Criteris i mesures per a les poltiques sectorials........................................................................................ 73
12. ESTABLIMENT DINDICADORS PER A LA PROTECCI, GESTI I ORDENACI SOSTENIBLES DEL PAISATGE (CINQUENA FASE) .............................................................. 74 13. PARTICIPACI PBLICA I SOCIAL................................................................................... 76
13.1. REPTES DE LA PARTICIPACI EN ELS CATLEGS DE PAISATGE ............................................................ 77 13.2. AGENTS IMPLICATS ......................................................................................................................................... 77 13.3. CREACI DE LINVENTARI DAGENTS DEL PAISATGE ................................................................................ 78 13.3.1. Contingut de lInventari dagents del paisatge ........................................................................................... 78 13.3.2. Fases per elaborar lInventari dagents del paisatge.................................................................................. 79 13.4. ETAPES DE PARTICIPACI DINS EL PROCS DELABORACI DEL CATLEG ........................................ 80 13.5. MECANISMES PER A LA PARTICIPACI ........................................................................................................ 81 13.5.1. Qestionari a persones informades (participaci implcita) ....................................................................... 81 13.5.2. Sessions de treball ..................................................................................................................................... 81 13.5.3. Participaci a travs del web ..................................................................................................................... 82 13.5.4. Informaci i comunicaci............................................................................................................................ 82
14. PRESENTACI DE RESULTATS I FORMAT DE LLIURAMENT....................................... 83

14.1. MEMRIA ESCRITA .......................................................................................................................................... 83 14.1.1. Caracterstiques de lapartat de metodologia............................................................................................. 86 14.1.2. Fitxes de les unitats de paisatge................................................................................................................ 87 14.2. CARTOGRAFIA.................................................................................................................................................. 90 14.3. RESUM DEL CATLEG DE PAISATGE ............................................................................................................ 92 14.4. INVENTARI DAGENTS DEL PAISATGE .......................................................................................................... 93 14.5. ARXIU FOTOGRFIC ........................................................................................................................................ 93 14.6. LLIURAMENT DELS CATLEGS DE PAISATGE........................................................................................ 94
15. GLOSSARI PER ALS CATLEGS DE PAISATGE ............................................................ 95
1. PRESENTACI
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge de Catalunya, crea el catleg de paisatge com un instrument nou per a la introducci dobjectius paisatgstics en el planejament territorial a Catalunya, aix com en les poltiques sectorials. Sadopten, daquesta manera, els principis i les estratgies dacci que estableix el Conveni europeu del paisatge promogut pel Consell dEuropa1. LObservatori del Paisatge t lencrrec del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques delaborar abans dacabar lany 2007 set catlegs de paisatge, un per a cadascuna de les set regions en qu sorganitzar lestructura poltica administrativa de Catalunya. Lelaboraci dels catlegs de paisatge coincideix amb els treballs de redacci o de revisi dels plans territorials parcials (o dels plans directors territorials) que realitza aquest mateix Departament. Els catlegs han de fixar els objectius de qualitat paisatgstica per a cada mbit territorial. Per, com han de ser els catlegs? Quins continguts han dincloure? Pel seu carcter innovador i per la seva transcendncia en la planificaci territorial a Catalunya, lObservatori del Paisatge ha preparat aquest Prototipus de catleg de paisatge, que estableix unes bases metodolgiques i uns criteris comuns per a lelaboraci dels set catlegs duna manera coherent i coordinada. Aquest document, confegit duna manera semblant a les guidelines dorigen anglosax, ha estat posat a la consideraci de ms de setanta institucions, grups de recerca i experts en paisatge per tal dobtenir el mxim consens sobre els continguts.
Conveni adoptat pel Comit de Ministres del Consell d'Europa el 19 de juliol de 2000 i firmat el 20 d'octubre de 2000 per divuit pasos durant una conferncia ministerial a Florncia. El Parlament de Catalunya va adherir-shi el 20 de desembre de 2000 a travs de la Resoluci 364/VI del Parlament de Catalunya, dadhesi al Conveni europeu del paisatge.
PART I. CONTEXT GENERAL DEL PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE
2. BREUS APUNTS SOBRE LOBSERVATORI DEL PAISATGE

LObservatori del Paisatge s un ens dassessorament de la Generalitat de Catalunya i de la societat catalana en general en matria de paisatge. La seva creaci respon a la necessitat destudiar el paisatge, elaborar propostes i sensibilitzar la societat catalana que cal una major protecci, gesti i ordenaci del paisatge de Catalunya en el marc dun desenvolupament sostenible. Un dels principals objectius de lObservatori del Paisatge s incrementar el coneixement que t la societat catalana dels paisatges catalans i donar suport a laplicaci a Catalunya del Conveni europeu del paisatge. En aquest sentit, lObservatori ser lespai de trobada entre la Generalitat de Catalunya, ladministraci local, les universitats, els collectius professionals i, en general, la societat catalana en tot all referit a la gesti i conservaci del paisatge. LObservatori del Paisatge, per tant, pretn erigir-se en un centre destudi i seguiment de levoluci dels paisatges de Catalunya i de control permanent dels actors que en condicionen el dinamisme (naturals, socioeconmics, canvi climtic). Aspira tamb a esdevenir un punt de referncia per a la investigaci cientfica i tcnica en matria de paisatge; a oferir suport i collaboraci a les administracions catalanes per elaborar, aplicar i gestionar les poltiques de paisatge, i a convertir-se en el principal agent de sensibilitzaci de les institucions pbliques, la societat civil i la poblaci en general sobre el paisatge i els seus valors. LObservatori sorganitza en forma de consorci i s previst en la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge de Catalunya. Es va constituir legalment el 8 doctubre de 2004 i els seus estatuts van ser publicats al DOGC (Resoluci PTO/3386/2004). Es pot obtenir ms informaci sobre les funcions i lactivitat de lObservatori del Paisatge al seu web: www.catpaisatge.net
10
3. CATLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA

Els catlegs de paisatge sn un nou instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Catalunya, i estan concebuts principalment com a eines de suport a la planificaci territorial. Alhora, per, sn de gran utilitat en el desenvolupament daltres poltiques i estratgies de carcter sectorial lligades al paisatge (conservaci de la natura, agricultura, indstria, infraestructures de transport, cultura i turisme), aix com la sensibilitzaci de la societat catalana sobre el paisatge i els valors ambientals, culturals i esttics. 3.1. DEFINICI Larticle 10 de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge de Catalunya defineix els catlegs de paisatge de Catalunya com els documents de carcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, nidentifiquen els valors i lestat de conservaci i proposen els objectius de qualitat que han de complir. Sn, per tant, una eina extremadament til per a la implementaci de poltiques de paisatge, especialment la integraci dobjectius paisatgstics en les estratgies territorials, amb la connivncia i participaci activa de tots els agents socials que intervenen en el territori. Aquest ltim aspecte s important perqu implica el conjunt de la societat catalana en la gesti i planificaci del seu propi paisatge. Dit duna altra manera, els catlegs de paisatge sn les eines que ens permetran conixer com s el nostre paisatge i quins valors t, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funci de les actuals dinmiques econmiques, socials i ambientals i, finalment, definiran quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-lo. Els catlegs de paisatge, per tant, aportaran informaci de gran inters sobre tots els paisatges catalans, i contribuiran daquesta manera a definir i aplicar una nova poltica de paisatge a Catalunya. El fet dincloure tot el territori de Catalunya i de tenir uns objectius diferents dels treballs desenvolupats fins ara a Catalunya justifica ls duna terminologia de treball prpia i original. Els catlegs de paisatge han de ser rigorosos des del punt de vista cientfic, metodolgicament clars, extrapolables a daltres territoris i comparables amb daltres experincies que selaboren en diversos estats i regions europeus. En aquest mateix sentit, els treballs de definici de les unitats de paisatge, de la seva qualificaci i avaluaci, es guiaran per intercanvis dexperincies i de metodologies a escala europea, en aplicaci de larticle 8 del Conveni europeu del paisatge. Tanmateix, optimitzaran la informaci sobre paisatge disponible a Catalunya, que s diversa i de qualitat. Els catlegs de paisatge neixen en un moment en qu resulta vital implantar una nova cultura de lordenaci territorial basada en la gesti prudent i sostenible dels recursos naturals, en un tractament nou i imaginatiu del sl no urbanitzable i del paisatge en el seu conjunt i en una nova forma de govern i de gesti del territori basada en el dileg i la concertaci social.
10
11
El benestar ha de ser un concepte universal, i la vivncia i percepci del paisatge hi poden contribuir. Determinades dimensions individuals i socials vinculades a ls i a la percepci del paisatge tenen uns efectes immediats i gens menyspreables en la possibilitat daconseguir benestar per part dels ssers humans. La seva major o menor qualitat de vida est estretament vinculada de fet, cada cop ms a aquestes dimensions2. Els catlegs de paisatge no noms nhan de ser amatents, sin que han datendre la diversitat i ser sensibles a ls i a les diferents percepcions en relaci amb el paisatge de grups socials tan diversos com els infants, la gent gran o les persones afectades per qualsevol minusvalia, que tenen tamb dret al paisatge. 3.2. MBIT Els catlegs de paisatge es conceben normativament com unes eines tils per ordenar i gestionar el paisatge des de la perspectiva del planejament territorial. s per aquest motiu que el seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels mbits daplicaci dels plans territorials parcials, que coincideix amb les set regions en qu sorganitzar en un futur lestructura poltica administrativa de Catalunya: Alt Pirineu i Aran Comarques centrals Camp de Tarragona Plana de Lleida Regi metropolitana de Barcelona Comarques gironines Terres de lEbre
Fig. 1. mbits territorials daplicaci dels catlegs de paisatge
La relaci entre paisatge i benestar individual i social s encara un camp poc estudiat arreu. Nexisteixen, per, algunes experincies, desenvolupades sobretot al Regne Unit. La ms recent t a veure amb lelaboraci dels anomenats Tranquillity Maps, un mtode davaluaci del benestar que comporta un determinat tipus de paisatge a travs de la consideraci daspectes com el soroll, la contaminaci lumnica o la sensaci de seguretat que transmet un determinat paisatge.
11
12
3.3. CRITERIS PER A LA CONFECCI DELS CATLEGS Lelaboraci dels catlegs de paisatge es fonamenta en els criteris segents: a) Coherncia dels catlegs amb els documents internacionals. Han de ser coherents amb les orientacions i directrius del Conveni europeu del paisatge (CEP) i, metodolgicament, amb lobjectiu didentificar els paisatges, avaluar-ne lestat i definir uns objectius de qualitat que garanteixin la pervivncia dels seus valors i la seva transmissi a les generacions futures. Daltra banda, han de contribuir a expressar a escala catalana els objectius de sostenibilitat formulats en compromisos europeus i internacionals (Cimera de Rio de Janeiro el 1992, Estratgia europea de desenvolupament sostenible). b) Visi integrada del paisatge. Els catlegs parteixen duna visi integrada del paisatge, en prenen els components naturals i culturals conjuntament, mai per separat. El paisatge sentn en els catlegs com una rea, tal com s percebuda per la poblaci, el carcter de la qual s el resultat de la interacci dinmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econmiques o el patrimoni histric). El paisatge es concep, al mateix temps, com una realitat fsica i la representaci que ens en fem. s la fesomia dun territori amb tots els seus elements naturals i antrpics i tamb els sentiments i les emocions que desperten en el moment de contemplar-los. El paisatge s concebut en els catlegs com un producte social, la projecci cultural duna societat en un espai determinat des duna dimensi material, espiritual i simblica. c) Multiplicitat de valors. Lenfocament multidimensional del paisatge es tradueix en la multiplicitat de valors que el caracteritzen. Els catlegs parteixen de lexistncia de diversos valors o tipus de valors del paisatge (ecolgics, histrics, culturals, esttics, simblics), atributs pels agents que hi intervenen i per la poblaci que en gaudeix. Tot paisatge pot tenir, a ms, un valor dexistncia, atribut per la poblaci noms per la seva prpia ra de saber que existeix, tot i no relacionar-shi per cap s ni present ni futur. Mostra una relaci tica amb el paisatge i sorgeix per la defensa dels drets dels ssers vius, o per la simpatia a determinats elements que el conformen, com animals en perill dextinci o ecosistemes frgils, i no necessriament per linters per mantenir intacte un recurs per a les generacions futures (valor de llegat). d) Enfocament metodolgic qualitatiu. Lesmentat en lapartat anterior s un dels motius que explica per qu la metodologia utilitzada per elaborar els catlegs de paisatge s qualitativa. No tots els paisatges tenen el mateix significat per tothom i, daltra banda, a cada paisatge se li poden atribuir diferents valors i en graus diferents, segons lagent o individu que el percep. Cal acceptar, per tant, lexistncia de dificultats metodolgiques i de diferncies perceptuals respecte al paisatge que dificulten dentrada la definici dun mtode quantitatiu de valoraci de la qualitat dun paisatge que sigui vlid i acceptat per tothom. s per aquest motiu que els catlegs de paisatge eviten la jerarquitzaci de nivells de qualitat del paisatge i la quantificaci dels seus valors, una tasca molt complexa per no dir impossible ats que la majoria dels valors responen a percepcions o sensacions de la poblaci subjectives i incommensurables.
12
13
e) Aplicaci al conjunt del territori de Catalunya. Els resultats sapliquen al conjunt del territori catal i no noms als espais singulars o excepcionals. No exclouen cap part del territori; ben al contrari, analitzen els espais marginals i degradats, els quotidians com per exemple els paisatges de les rees comercials o els espais industrials o els conformats per infraestructures i equipaments (aeroports, grans nusos de comunicaci, naus industrials, gasolineres). Els catlegs de paisatge, per tant, inclouen tot el territori, des dels espais naturals fins als urbans, passant pels rurals i periurbans, aix com les aiges interiors i martimes. f) Aplicabilitat. Els catlegs de paisatge han de ser de naturalesa proactiva, amb la finalitat de ser tils principalment per ordenar i gestionar el paisatge des de la perspectiva del planejament territorial, tot i que han dafavorir la integraci del paisatge en daltres poltiques que poden tenir un efecte directe o indirecte en el paisatge, com les urbanstiques, dinfraestructures, agrcoles, culturals, ambientals, socials o econmiques. La definici dels objectius de qualitat paisatgstica, per tant, ha de tenir en compte les previsions legals i programtiques derivades de la implementaci de totes aquestes poltiques (normativa sobre espais naturals, pla de carreteres, pla de ports...).
g) Participaci. Han dintegrar la participaci pblica com a eina per implicar i coresponsabilitzar la societat en la gesti i planificaci del seu paisatge, i com a element necessari de la governana per al desenvolupament sostenible. Des de sempre, les tasques danlisi del paisatge han estat majoritriament empreses per especialistes, per el Conveni europeu del paisatge insisteix en la importncia que tamb hi tenen els ciutadans i agents econmics, sobretot a lhora de prendre part en les fases de planificaci del paisatge, per comenant tamb per la de caracteritzaci. En aquest sentit, la participaci de la poblaci en aquesta fase ser fonamental per identificar aquells valors imperceptibles des de lanlisi de la cartografia de referncia existent o des del treball de camp; es tracta de valors ms intangibles, imprescindibles per analitzar el paisatge duna manera integrada i per percebren tots els matisos. h) Cooperaci. Ha dexistir una cooperaci efectiva entre els diversos agents implicats, tant els crrecs electes, com lmbit cientfic, els tcnics i els ciutadans dels territoris on saplica el catleg de paisatge, i lacceptaci de diferncies en cadascun dels interessos. En aquest sentit, cal que el desenvolupament dels catlegs de paisatge compatibilitzi la rigorositat cientfica amb la comprensi del seu contingut i dels resultats per part de la poblaci. 3.4. CONTINGUTS La Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge de Catalunya, en larticle 11, estableix quins han de ser els continguts mnims que hauran dincorporar els set catlegs de paisatge: 1. Linventari dels valors paisatgstics presents a la seva rea. 2. Lenumeraci de les activitats i els processos que incideixen o han incidit de manera ms notria en la configuraci actual del paisatge.
13
14
3. Lassenyalament dels principals recorreguts i espais des dels quals es percep el paisatge. 4. La delimitaci de les unitats de paisatge, enteses com a rees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents sobre les quals pot recaure un rgim diferenciat de protecci, gesti o ordenaci. 5. La definici dels objectius de qualitat paisatgstica per a cada unitat de paisatge. Aquests objectius han dexpressar les aspiracions de la collectivitat pel que fa a les caracterstiques paisatgstiques del seu entorn. 6. La proposta de mesures i accions necessries per assolir els objectius de qualitat paisatgstica.
3.5. ELABORACI LObservatori del Paisatge t lencrrec del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques delaborar els set catlegs de paisatge. Es preveuran mecanismes de participaci pblica i social per elaborar els catlegs. Aquest ltim punt s important per contribuir a implicar i responsabilitzar la societat catalana en la gesti i planificaci del seu propi paisatge. A continuaci sespecifiquen les caracterstiques que han de reunir els equips de treball i les funcions de lObservatori del Paisatge durant el procs. 3.5.1. Atributs dels equips de treball Per dur a terme els catlegs de paisatge, lObservatori estableix convenis duna durada dun any amb grups de recerca de les universitats catalanes, els quals han de conformar equips de treball interdisciplinaris formats per especialistes en els mbits de: Lanlisi del paisatge en clau histrica, social, cultural, territorial i ambiental La gesti del paisatge La intervenci en el paisatge La planificaci territorial La participaci ciutadana i la comunicaci
Lequip ha de disposar dels recursos humans i tcnics per realitzar el treball de camp, el treball de gabinet, la cartografia i el grafisme. Lequip permanent pot estar format per especialistes i tcnics, i comptar de manera puntual amb altres professionals per abordar aspectes sectorials del catleg. Aquesta frmula diversifica i enriqueix les visions del paisatge i s especialment recomanada per lObservatori del Paisatge.
14
15
3.5.2. Funcions de lObservatori en el procs delaboraci dels catlegs LObservatori coordinar i supervisar el desenvolupament dels treballs i tindr una implicaci especial en la definici dels objectius de qualitat paisatgstica. En concret: Dirigir i coordinar els treballs. Vetllar per laplicaci del Prototipus de catleg de paisatge i el conveni signat amb els equips de treball. Facilitar els contactes i les fonts d'informaci necessaris per al desenvolupament dels treballs. Organitzar reunions de seguiment amb els equips, entre els equips i els responsables dels plans territorials parcials corresponents i entre els equips que simultniament elaboren diversos catlegs de paisatge. Coordinar i orientar la participaci ciutadana lligada al procs delaboraci dels catlegs.
3.6. FUNCIONS TERRITORIALS DELS CATLEGS Els catlegs de paisatge han dorientar la integraci del paisatge en els instruments dordenaci territorial a Catalunya a diferents escales, des dels plans territorials parcials fins al planejament urbanstic, tot passant pels plans directors territorials i els urbanstics. Aix, des de lObservatori del Paisatge sentenen els catlegs de paisatge com uns instruments nous que haurien de facilitar una clara imbricaci entre el planejament territorial i lurbanstic pel que fa a la implementaci de poltiques de paisatge. 3.6.1. Utilitat per als plans territorials parcials Els catlegs de paisatge, un cop acabats, es lliuraran al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, i aquest els sotmetr a un trmit dinformaci i consulta pblica abans daprovar-ne definitivament els continguts. Posteriorment, i segons determina la proposta de Llei de paisatge, la classificaci i caracteritzaci dels paisatges, aix com els objectius de qualitat associats a cadascun, seran incorporats amb carcter normatiu com a normes, directrius i recomanacions del paisatge (les definicions daquestes determinacions es troben a lapartat 11.1) als set plans territorials parcials que elabora la Secretaria per a la Planificaci Territorial daquest departament i als plans directors territorials que el Departament consideri oportuns, prvia consulta pblica.
15
16
Fig. 2. Procs dintegraci de directrius de paisatge en el planejament (segons la Llei 8/2005 de paisatge)
OBSERVATORI DEL PAISATGE Elaboraci dels catlegs de paisatge Inclouen: - Objectius de qualitat paisatgstica. - Proposta de normes, directrius i recomanacions de paisatge
DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES
Informaci i consulta pblica dels catlegs de paisatge
Proposta de normes, directrius i recomanacions
Aprovaci del Catleg de Paisatge
Proposta de directrius de paisatge a incorporar en els plans territorials parcials i, si sescau, en els plans directors territorials
Informaci i consulta pblica
Aprovaci i incorporaci de les directrius de paisatge en el planejament territorial
Plans territorials parcials i plans directors territorials Determinen en quins supsits les directrius del paisatge sn daplicaci directa (normes), dincorporaci obligatria en la modificaci i revisi del planejament urbanstic (directrius), o b quan constitueixen recomanacions per al planejament urbanstic i per a altres plans o programes de naturalesa sectorial relacionats amb el paisatge (recomanacions).
16
17
3.6.2. Utilitat per al planejament urbanstic. Seran els mateixos plans territorials parcials i, depenent de cada cas, tamb els plans directors territorials els que determinaran en quins supsits les Directrius del Paisatge seran daplicaci directa, dincorporaci obligatria en la modificaci i revisi del planejament urbanstic, o b quan constituiran nicament recomanacions per al planejament urbanstic i per a daltres plans o programes de naturalesa sectorial amb afecci en el paisatge. Des del punt de vista del planejament urbanstic, a ms, els catlegs de paisatge es conceben com a eines de gran utilitat per a tcnics en urbanisme i per als representants de les comissions territorials durbanisme, ja que es dotaran de directrius i recomanacions en clau paisatgstica molt tils per al desenvolupament de determinats projectes.
3.7. ALTRES FUNCIONS Ms enll de la seva utilitat per al planejament territorial, els catlegs de paisatge tenen tamb les segents funcions, tot i que la seva aplicaci en aquests mbits dependr en gran mesura daltres agents: a) Constituir una base slida per a la definici destratgies especfiques de paisatge per a determinats territoris de Catalunya. En aquest sentit, esdevindran 3 una referncia a lhora delaborar les cartes del paisatge , que han de tenir en compte el que sha establert en els catlegs de paisatge que afecten el seu mbit. b) Actuar de documents de base per a campanyes de sensibilitzaci sobre la diversitat paisatgstica de Catalunya i els seus valors ambientals, culturals i esttics, i per a la inserci del paisatge en diferents nivells de lensenyament a Catalunya. c) Ser tils en el procs de definici de plans i estratgies sectorials, com per exemple poltiques de conservaci de la natura (poltica despais naturals, de connectors ecolgics, estratgia catalana ds i gesti sostenible de la biodiversitat, etc.), poltiques agrries en clau de sostenibilitat, poltiques de desenvolupament rural o poltiques de promoci turstica associada al paisatge. d) Actuar de documents de partida per a la definici destratgies regionals o locals encaminades a un desenvolupament sostenible del territori (agendes 21 locals, Agenda 21 de Catalunya, etc.). e) Proporcionar els objectius de qualitat paisatgstica i la informaci paisatgstica necessaris per als processos davaluaci ambiental estratgica de poltiques,
3
La Llei de paisatge defineix en larticle 14 les cartes del paisatge com els instruments de concertaci destratgies entre els agents pblics i els privats per tal de dur a terme actuacions de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, que sadrecin al manteniment dels seus valors. A diferncia dels catlegs, que tenen un mbit daplicaci coincident amb les regions en qu sorganitzar en un futur lestructura poltica administrativa de Catalunya, les cartes sn daplicaci municipal, supramunicipal o b comarcal.
17
18
plans i programes i per als estudis dimpacte ambiental de projectes amb incidncia sobre el territori, aix com els estudis dimpacte paisatgstic que estableix la Llei durbanisme. f) Actuar de documents de referncia per desenvolupar i aplicar el Fons per a la protecci, gesti i ordenaci del paisatge, instrument financer de la Generalitat de Catalunya creat per la Llei de paisatge amb la finalitat de destinar-lo a actuacions de millora paisatgstica.
18
19
4. PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE

Els catlegs de paisatge, tal com els concep la Llei de paisatge, representen una eina completament nova que t molt pocs precedents a escala internacional. No existeix cap mtode reconegut universalment per estudiar, identificar i avaluar els paisatges i la seva diversitat, tot i que a Europa hi ha una important base de coneixement en aquest aspecte. Conv ressaltar en aquest sentit lexperincia acumulada en pasos europeus com el Regne Unit (concretament loficina governamental Countryside Agency) i Irlanda, amb les avaluacions del carcter del paisatge (Landscape Character Assessment), o Blgica, Frana, Portugal i Espanya, amb els respectius atles paisatgstics, que han intentat identificar i avaluar amb ms o menys xit els paisatges a escala estatal. Sn experincies de gran inters, sobretot per a Catalunya, on aquest tipus de treballs fins ara no ha existit. La principal diferncia entre les experincies esmentades i els catlegs de paisatge de Catalunya radica en el seu objectiu final i la seva integraci en el procs daprovaci dels plans territorials parcials. Aquestes iniciatives han perms descriure i classificar els paisatges i la seva diversitat, i han contribut a fer comprendre i difondre el patrimoni paisatgstic daquests territoris, per no han disposat finalment dinstruments tils per transformar aquest coneixement i sensibilitat paisatgstica en directrius clares i efectives per al planejament territorial i urbanstic. I aquesta s una de les principals funcions i un dels principals reptes que presenten els catlegs de paisatge de Catalunya. Per aquest motiu, un cop lObservatori del Paisatge va rebre lencrrec de la Generalitat de Catalunya delaborar els catlegs de paisatge, va formular-se algunes preguntes: Com han de ser els catlegs de paisatge? A quina escala de treball shan de realitzar? Quins continguts han dincloure ms enll del que estableix la Llei de paisatge? Quins valors shan didentificar? Com savaluen? Com es posa al mateix nivell els elements naturals del paisatge, els culturals i els perceptius? Qu sn els objectius de qualitat paisatgstica? I, la principal pregunta, com shan de traduir els objectius de qualitat paisatgstica en directrius tils per al planejament territorial i urbanstic? Aquests dubtes, sumats al carcter innovador de leina i la seva transcendncia en la planificaci territorial a Catalunya, han impulsat lObservatori del Paisatge a preparar un prototipus de catleg de paisatge que estableix un marc com de treball per elaborar els set catlegs de paisatge duna forma coherent i coordinada. El document est preparat duna manera semblant a les guidelines anglosaxones. Lexistncia de directrius inicials no exclou que els equips de treball que realitzin els catlegs de paisatge puguin tamb desenvolupar la seva capacitat creativa de fet, s recomanable i fer lestudi a partir dall que els suggereix el territori, ms enll dels requeriments que estableix el Prototipus. El Prototipus de catleg de paisatge es presenta prpiament a la segona part daquest document.
19
20
5. SESSIONS DE CONSULTA DEL PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE

Amb lobjectiu dobtenir un ampli consens sobre quins han de ser els continguts, les variables, els indicadors i els aspectes metodolgics, i en general sobre tot all que fa referncia al disseny del Prototipus de catleg de paisatge (vegeu la segona part del document), abans de procedir a la seva aplicaci, lObservatori del Paisatge ha efectuat ms de setanta consultes als responsables tcnics dels plans territorials parcials del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, les institucions que formen part del Consell Rector de lObservatori del Paisatge, grups de recerca sobre paisatge i experts en gesti del paisatge de Catalunya i de fora de Catalunya. La consulta sobre el Prototipus de catleg de paisatge es realitza a tres nivells, seguint aquest ordre cronolgic: a) Coordinadors dels plans territorials parcials Aquestes trobades pretenen conixer de primera m els objectius, els continguts i les metodologies delaboraci dels plans territorials parcials, aix com els resultats que els redactors dels plans esperen dels catlegs de paisatge. b) Membres del Consell Rector de lObservatori del Paisatge Trobada amb els representants de les entitats que conformen el Consell Rector de lObservatori interessats a prendre part en la definici del Prototipus de catleg de paisatge. c) Experts i institucions Reunions amb aquelles persones dexperincia reconeguda en lmbit del paisatge que poden aportar interessants contribucions a lhora de definir el Prototipus de catleg de paisatge.
20
21
El calendari de les sessions de consulta ha estat el que mostra la figura 3:
Fig. 3. Calendari de consulta sobre el Prototipus de catleg de paisatge Proposta de PROTOTIPUS DE CATLEG de lObservatori del Paisatge
SESSIONS DE CONSULTA
Coordinadors dels PTP Membres del Consell Rector Experts
PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE
21
22
PART II. ELABORACI DEL CATLEG DE PAISATGE
22
23
6. INICIATIVES DE REFERNCIA
Aquest apartat mostra quins han estat els principals punts de referncia que shan tingut en compte a lhora de dissenyar el Prototipus de catleg de paisatge: a) Conveni europeu de paisatge (Florncia, 20 doctubre de 2000), aprovat pel Consell dEuropa, com a marc de referncia europeu per al disseny de poltiques de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, aix com les iniciatives i els instruments legals europeus i internacionals anteriors que el complementen, entre daltres, els segents: I. Conveni de la Unesco sobre la protecci del patrimoni cultural i natural mundial (Pars, 16 de novembre de 1972). II. Conveni del Consell dEuropa sobre la conservaci de la vida silvestre i el medi ambient natural dEuropa (Berna, 19 de setembre de 1979). III. Conveni del Consell dEuropa per a la protecci del patrimoni arquitectnic dEuropa, (Granada, 3 doctubre de 1985). IV. Conveni del Consell dEuropa per a la protecci del patrimoni arqueolgic (revisat) (Valletta, 16 de gener de 1992). V. Estratgia de diversitat biolgica i de paisatge paneuropea (Sofia, 25 doctubre de 1995). b) Altres acords i instruments legals dmbit europeu i internacional: I. Conveni de la Unesco per a la preservaci del patrimoni cultural immaterial (Pars, 17 doctubre de 2003), com a marc per a la identificaci, preservaci, transmissi i revitalitzaci dun patrimoni cultural profundament arrelat als nostres paisatges (coneixements, usos, tradicions, expressions orals, tcniques artesanals, etc.). II. Principis directors per al desenvolupament territorial sostenible del continent europeu de la CEMAT (Hannover, 8 de setembre de 2000), on es considera la diversitat paisatgstica com un dels principals potencials dEuropa, i la seva valoraci com un dels principals reptes i perspectives en lmbit continental. III. El 6 Programa dAcci de la Comunitat Europea per al Medi Ambient (juliol de 2002), on es considera el paisatge com un recurs nic a Europa que cal protegir i un element clau per al desenvolupament sostenible de la Uni Europea. c) Acords dmbit catal: I. Manifest de Castell dEmpries. Paisatge: bases conceptuals i propostes dactuaci aprovades en el IV Congrs de Cincia del Paisatge (Castell dEmpries, octubre de 2003).
23
24
II. Manifest dOlot per a la salvaguarda de la connectivitat ecolgica i paisatgstica (Olot, desembre de 2003). III. Manifest de Sant Celoni per al reconeixement de les vies verdes del Valls (Sant Celoni, juliol de 2004). d) Llei 8/2005, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge de Catalunya, i en concret els continguts mnims establerts en larticle 11, anunciats en lapartat 4 daquest document. e) Conferncies intergovernamentals destats signataris i contractants del Conveni europeu del paisatge (Estrasburg, novembre de 2001 i novembre de 2002), aix com la Conferncia del Conveni europeu del paisatge amb motiu de la seva entrada en vigor (Estrasburg, juny de 2004). f) Els documents i les institucions segents: I. Estudi de les condicions paisatgstiques de les comarques gironines (2003). Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), per encrrec del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP). II. El Paisatge de lAlt Pirineu i Aran (2003). Universitat de Barcelona (UB), per encrrec del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP). IV. Anlisi del paisatge del Bages (2004). Consell Comarcal del Bages i Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). VI. Pla especial de la Zona Volcnica de la Garrotxa (2004). Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), per encrrec del Parc Natural de la Garrotxa. VIII. Carta del paisatge del Peneds (2004). Estudi DTUM-Landtra, per encrrec de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Peneds. IX. ndex de vulnerabilitat de la matriu territorial (IVT2) (2004). ERF i Agencia Barcelona Regional. X. Atlas de los Paisajes de Espaa (2004). Universidad Autnoma de Madrid, per encrrec del Ministeri de Medi Ambient. XI. Los paisajes de Madrid: naturaleza y medio rural (1994). Departamento de Geografa de la Universidad Autnoma de Madrid, per encrrec de la Conselleria de Poltica Territorial de la Comunitat Autnoma de Madrid. XII. Landscape Character Assessment. Guidance for England and Scotland (2002). Countryside Agency & Scottish Natural Heritage. XIII. Lancashire. Historic Landscape Characterisation Programme (2002). Lancashire County Council i English Heritage.
Prototipus de Catleg de Paisatge 24
25
XIV. The Durham Landscape (2004). Durham County Council. XV. A Landscape Strategy for Lancashire (2000). Lancashire County Council & Countryside Agency. XVI. Tranquillity Mapping. Developing a Robust Methodology for Planning Support (2004). Newcastle University (amb la collaboraci de Countryside Agency et al.). XVII. Mthode pour les Atlas de paysages. Enseignements mthodologiques de 10 ans de travaux (2004). Ministre de lcologie et du Dveloppement Durable de France XVIII. Regional Distribution of Landscapes Types in Slovenia and Outstanding Landscapes of Slovenia. XIX. La Charte paysagre. Outil damnagement de lespace intercommunal (1995). Fdration des Parcs Naturels Rgionaux de France. XX. Landscape Characterization of Belgium (2004). University of Ghent. XXI. Conferenza Nazionale per il Paesaggio (1999). Ministero per i Beni e le Attivita Culturali. XXII. The New Dimensions of the European Landscape (2002). Project Alterra. XXIII. European Landscape Landscape Europe. Character Assessment Initiative Office (ELCAI). de
XXIV. Paysages 2020. Principes Directeurs (2003). lEnvironnement, des forts et du paysage. Sussa.
Fdral
g) Opinions i orientacions de persones dexperincia reconeguda en lmbit del paisatge a escala europea, espanyola i catalana.
A la secci Directori del web de lObservatori del Paisatge es poden consultar algunes daquestes referncies: www.catpaisatge.net
25
26
7. METODOLOGIA PER ELABORAR ELS CATLEGS DE PAISATGE

La metodologia que es proposa per elaborar els catlegs de paisatge pretn ser clara i de fcil comprensi. Aix implica que els passos a seguir han destar ben definits, la cartografia ha de ser la imprescindible i els resultats, ben concrets. Els catlegs no es plantegen com un simple exercici dassaig metodolgic, sin que estan concebuts per obtenir un tipus de resultats molt especfics. Tenint present el temps i els recursos de qu es disposa, leficincia ha de ser la mxima possible. No hem doblidar que el destinatari immediat dels catlegs s la Generalitat de Catalunya a travs del seu Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, que haur dintegrar-los en els plans territorials parcials, tot esperant que serveixin tamb de base per implementar poltiques de paisatge en daltres departaments i administracions. Aix doncs, per garantir-ne la mxima aplicabilitat i utilitat, el nivell de claredat, concreci i sntesi, tant en el text com en laparell cartogrfic, ha de ser molt elevat. El procediment per elaborar els catlegs de paisatge s el segent:
Fig. 4. Fases delaboraci dels catlegs de paisatge 1. Identificaci i caracteritzaci del paisatge
2. Avaluaci del paisatge
3. Definici dels objectius de qualitat paisatgstica
4. Establiment de mesures i propostes dactuaci
5. Establiment dindicadors de seguiment
26
27
Fase 1. Identificaci i caracteritzaci. s la primera fase del procs delaboraci dels catlegs, en qu sidentifiquen les rees del territori que tenen un carcter semblant (prenent com a base lestudi dels elements naturals, culturals i visuals que configuren el paisatge, aix com els ms perceptuals i simblics que tamb el defineixen), es classifiquen les rees identificades que prenen el nom dunitats de paisatge, es cartografien i sen descriu el carcter, tot inventariant de manera com ms exhaustiva millor els valors paisatgstics de cada unitat de paisatge recollint els valors atributs per a la poblaci i descrivint la dinmica general del paisatge i els factors naturals i socioeconmics que han intervingut i intervenen en la seva evoluci i transformaci. Aquesta fase tamb analitza la possible evoluci futura del paisatge bo i considerant les dinmiques naturals del medi, aix com les tendncies socioeconmiques, la legislaci vigent o la implementaci de les poltiques territorials, urbanstiques i sectorials actuals. Fase 2. Avaluaci del paisatge. El segon pas, davaluaci, consisteix a estudiar les amenaces i oportunitats per protegir, gestionar i ordenar el paisatge, en clau de sostenibilitat. Fase 3. Definici dels objectius de qualitat paisatgstica. s la plasmaci per part de les administracions pbliques de les aspiracions de la collectivitat pel que fa a les caracterstiques paisatgstiques del seu entorn, desprs de conixer-ne lestat, els valors i els riscos, tant per a lmbit territorial com per a cada unitat de paisatge. En la definici dels objectius de qualitat, la participaci dels agents implicats en les transformacions que tenen lloc en el paisatge i en el seu s pren un paper rellevant. Fase 4. Establiment de mesures i propostes dactuaci. Una vegada formulats els objectius de qualitat paisatgstica, aquesta ltima fase concreta, per a cada unitat de paisatge o paisatge datenci especial, les directrius de paisatge que caldria integrar en els plans territorials parcials que elabora el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, aix com els criteris i les accions especfiques que caldria endegar des de les administracions per tal dassolir els objectius de qualitat concretats en el pas anterior. Fase 5. Establiment dindicadors de seguiment. Finalment, es definir una graella dindicadors de paisatge (de carcter ambiental, cultural i social), comprensibles per la poblaci, els poltics i els gestors pblics, formulats a partir dels objectius de qualitat paisatgstica, amb lobjectiu de fer un seguiment de lestat del paisatge a Catalunya i de la seva evoluci en el marc dun desenvolupament sostenible.
27
28
8. IDENTIFICACI I CARACTERITZACI PAISATGE (PRIMERA FASE)
DUNITATS
DE
Identificaci i caracteritzaci del paisatge Avaluaci del paisatge Definici dobjectius de qualitat paisatgstica Establiment de mesures i propostes dactuaci Establiment dindicadors de seguiment
8.1. IDENTIFICACI I CARACTERITZACI DEL PAISATGE La primera fase delaboraci dels catlegs de paisatge t com a principal objectiu la CARACTERITZACI dels paisatges de cada mbit territorial. Entenem per caracteritzaci el procs didentificaci, cartografia i descripci drees que presenten una certa cohesi interna i un carcter propi. El CARCTER dun paisatge s el conjunt delements que contribueixen a fer que aquest paisatge sigui diferent dun altre, per no pas millor o pitjor. Aquest mats s molt important, perqu deixa ja clar, dentrada, que els catlegs no atendran noms aquells paisatges que tenen uns valors escnics, harmnics o, fins i tot, ecolgics excepcionals, sin que inclouran tota mena de paisatges, fins a cobrir lltim rac del territori. El primer pas en el procs de caracteritzaci del paisatge s la IDENTIFICACI paisatgstica. La identificaci paisatgstica est molt lligada a la definici del carcter i implica determinar aquells elements naturals, culturals tangibles i intagibles i visuals que distingeixen un determinat paisatge respecte dun altre. Identificar un paisatge significa, per tant, especificar quins sn els seus trets distintius. Del procs didentificaci nhan de resultar unes unitats de paisatge, que seran la pea territorial bsica sobre la qual caldr finalment formular els objectius de qualitat paisatgstica (apartat 10), aix com establir criteris i proposar mesures (apartat 11) que acabaran integrant-se en els plans territorials parcials i en daltres instruments de planejament territorial i urbanstic, i tamb en les poltiques sectorials. Per dir-ho duna altra manera, la unitat de paisatge passa a ser, a travs dels catlegs de paisatge, la unitat territorial bsica sobre la qual es fonamenta la nova poltica de paisatge de Catalunya. Aquest fet atorga a les unitats de paisatge que resultin de lelaboraci dels catlegs una importncia rellevant. Aquest s un segon element dels catlegs de paisatge que caldr tenir molt present. La caracteritzaci del paisatge, en definitiva, ha de permetre representar cartogrficament aquelles porcions del territori que tenen un carcter propi,
29
especificar-ne les caracterstiques internes, analitzar-ne lestat actual i descriuren les dinmiques que lhan condut a adquirir laparena actual i que el transformen, bo i especificant tamb els processos evolutius que lafecten. Aquesta tasca, per tant, ens apropa a un primer diagnstic molt necessari dels valors i els problemes del paisatge, bsic si volem formular, ms endavant, objectius, estratgies i mesures amb vista al futur. Partint daquesta premissa, la caracteritzaci del paisatge inclou els passos segents: 1. Delimitaci de les unitats de paisatge. 2. Estudi de la seqncia evolutiva del paisatge, retrocedint a poques passades, tan llunyanes com sigui possible. 3. Identificaci dels valors del paisatge. 4. Identificaci de la dinmica actual del paisatge i els factors que hi intervenen. 5. Estudi de la possible evoluci del paisatge. 6. Descripci en una fitxa dels resultats obtinguts per a cada unitat de paisatge en els passos anteriors. La caracteritzaci no seria completa sense la participaci de la societat civil en el reconeixement dels seus paisatges. Aquesta implicaci en lelaboraci del catleg es tracta ms detalladament en lapartat 12. La identificaci i caracteritzaci de la diversitat paisatgstica de Catalunya estableix una taxonomia jerarquitzada de com a mxim dos nivells danlisi: Unitats de paisatge Paisatges datenci especial
Tant les unitats de paisatge com els paisatges datenci especial que es defineixen en els propers dos subapartats (8.2 i 8.3) hauran de ser delimitats pensant que han de fer servei als instruments de planificaci territorial, al planejament urbanstic i a totes les decisions dactuaci i intervenci sobre el territori derivades de la implementaci de poltiques sectorials (dinfraestructures, agrries, forestals, de turisme...). La quantitat i varietat de variables paisatgstiques que poden utilitzar-se per a la caracteritzaci del paisatge constitueix, dentrada, una dificultat metodolgica a lhora de trobar el procediment per realitzar aquest tipus de treballs. En aquest sentit, la metodologia que sutilitzar per caracteritzar els paisatges en el marc dels catlegs (que sexplica en els apartats segents) parteix de tres premisses fonamentals: procediment senzill, s de la mxima informaci disponible i utilitat per al planejament territorial i urbanstic i per a la planificaci sectorial.
29
30
8.2. UNITATS DE PAISATGE 8.2.1. Concepte modern dunitat de paisatge Una anlisi acurada dels estudis fets sobre paisatge a Catalunya constata que, per delimitar i caracteritzar les tipologies de paisatge, sha emprat principalment el concepte unitat de paisatge, que alhora forma part duna famlia de conceptes afins que sovint expressen realitats diferents. Aquesta diversitat en la conceptualitzaci del terme ha contribut a enriquir les visions que es tenen sobre els paisatges, per, com a contrapartida, no ha facilitat la comunicaci entre els especialistes. En aquest sentit, els catlegs de paisatge pretenen donar un sentit nou i un significat nic a la unitat de paisatge, dacord amb les tendncies que sobserven en lanlisi del paisatge a tot Europa i a escala internacional, tendncies que donen cada vegada ms importncia als elements dinmics i intangibles del paisatge (a ms dels esttics i materials), a lhora de definir-ne el carcter. Les unitats de paisatge sn porcions del territori amb un mateix carcter, s a dir, sn caracteritzades per un conjunt delements que, com ja sha esmentat, contribueixen a fer que un paisatge sigui diferent de laltre, i no millor o pitjor. Aix, les unitats de paisatge shan de basar, principalment, en els elements que estructuren el territori (les muntanyes, els rius, la xarxa de camins) i en la seva organitzaci (sl agrcola, forestal o urb), per considerant alhora que aquest paisatge t unes dinmiques determinades que han contribut i contribueixen a afaionar la imatge actual (processos irreversibles durbanitzaci, transformacions agrcoles), i amb una tradici cultural i una histria particular que difcilment es poden identificar amb la simple superposici de capes cartogrfiques. El carcter de la unitat dependr, doncs, de la combinaci de formes del relleu (muntanyes, valls, planes...), de cobertes del sl (cultius, zones urbanitzades, boscos de ribera...), de lorganitzaci de lespai, de la dimensi histrica (estructures paisatgstiques seculars i modernes...), de la percepci (textura, colors, formes...), de les transformacions immediates o de les relacions que sestableixen entre la poblaci i el seu paisatge (proximitat, vincles emocionals, sentiment de pertinena...). Aix vol dir, per tant, que la unitat de paisatge en els catlegs de paisatge no ha de ser noms el resultat de la delimitaci sobre un mapa duna porci del territori amb una morfologia i unes cobertes del sl semblants i, per tant, fruit duna combinaci delements merament estructurals. La unitat de paisatge, tal com es planteja en els catlegs, considera tamb les relacions particulars (socials, econmiques, culturals) que shan establert entre un territori i els seus habitants i que configuren part de la identitat de les persones que hi viuen. En aquest sentit, cada unitat de paisatge ser nica, singular, diferent de la resta que li sn venes i de les daltres racons del pas, atenent a criteris estructurals, funcionals i histrics diversos. Tot plegat no implica desconixer ni menysprear aquells possibles elements afins entre dues o ms unitats de paisatge, ni tampoc oblidar lexistncia de paisatges en xarxa, que, sense ser constitutius dunitats de paisatge, poden ajudar lobservador a entendre millor lespecificitat paisatgstica de lmbit territorial. En aquest sentit, es proposa un concepte operatiu dunitat de paisatge, entesa com una part del territori caracteritzada per una combinaci especfica de
31
components paisatgstics de naturalesa ambiental, cultural i esttica i de dinmiques clarament recognoscibles que li confereixen una idiosincrsia diferenciada de la resta del territori. La identificaci i posterior caracteritzaci de les unitats de paisatge contribuir a la comprensi i visualitzaci de lestructura i el funcionament general del territori i de la diversitat paisatgstica de cadascun dels set mbits del planejament territorial (Terres de lEbre, Plana de Lleida, Alt Pirineu i Aran, comarques gironines, Camp de Tarragona, regi metropolitana de Barcelona i comarques centrals). Les unitats de paisatge expressaran els grans conjunts paisatgstics existents en cada mbit territorial. 8.2.2. Criteris generals per delimitar les unitats de paisatge Les unitats de paisatge es delimitaran tenint presents els criteris segents: a) Cobriran tot el territori, de manera que cada punt o cada lloc pertanyi sempre a una determinada unitat de paisatge. Aquesta observaci s important perqu indica que el catleg de paisatge no est concebut com una suma de catlegs de diversos espais dinters paisatgstic, sin que inclou tot tipus de paisatges, sobretot aquells ms mancats datenci. b) Han de ser prou grans en extensi perqu no es perdi la seva eficcia en el procs dincorporaci de les directrius en el planejament4. c) Lobjectiu principal dels catlegs de paisatge, s a dir, integrar el paisatge en la planificaci territorial, marca sens dubte lescala de treball. Per tant, aquesta ser la mateixa que sutilitza en els plans territorials parcials, s a dir, 1:50.000. Aquest nivell de detall s ptim per estudiar la informaci en matria de paisatge necessria per a la planificaci territorial, els plans sectorials de desenvolupament o les estratgies de conservaci de la natura. Aix no exclou, per, que la identificaci de determinats elements paisatgstics que defineixen la unitat de paisatge no es faci a travs de cartografia de base amb escales ms grans (1:25.000). d) La definici de les unitats sha de basar en elements paisatgstics perdurables en el temps, per assegurar que els catlegs tindran un perode de vigncia elevat. e) Shan devitar discontinutats dunitats de paisatge en els espais limtrofs entre els set mbits territorials. Aix vol dir que una unitat de paisatge determinada no ha de traar necessriament el seu lmit coincidint amb el lmit de lmbit territorial, sin que pot tenir de fet, gaireb sempre tindr una continutat cap als mbit territorials vens.
Tot i que es fa difcil establir una xifra, es recomana que els mbits territorials se subdivideixin en entre 20 i 30 unitats de paisatge, si b el nombre final dependr en gran mesura de les caracterstiques de cada regi.
31
32
Fig. 5. Unitat de paisatge i lmits administratius
Unitat A
Unitat B
Lmit de lmbit territorial
8.2.3. Marcs estatal i europeu per delimitar les unitats de paisatge Les unitats de paisatge han de tenir en compte la seva continutat en els lmits amb altres comunitats autnomes o estats europeus vens. Els resultats obtinguts per les unitats de paisatge en aquests lmits, tot i ser el resultat de ls duna metodologia molt concreta, shaurien de contrastar amb daltres iniciatives de classificaci del paisatge a escala estatal i europea, com: a) Atlas de los Paisajes de Espaa, elaborat pel Ministeri de Medi Ambient. b) Mapa de cobertes del sl Corine Land Cover (CLC 2000) a escala 1:100.000 presentat per lAgncia Europea del Medi Ambient el novembre de 2004, en el qual es classifiquen 44 tipus de cobertes, aix com la versi ampliada elaborada a lEstat espanyol amb una classificaci de 85 tipus de cobertes. s important tenir ben present aquests mapes sobretot a lhora de delimitar les unitats de paisatge en els lmits fronterers de Catalunya amb altres regions dEuropa (com Arag, el Pas Valenci, Migdia-Pirineus o Llenguadoc-Rossell), ja que el CLC 2000 constitueix una base imprescindible per poder garantir millor la continutat dunitats de paisatge en treballs semblants que es puguin fer en aquestes regions europees venes. c) La iniciativa Pan-European Landscape Character Map and Classification (escala 1:5.000.000) de Landscape Europe5, que des de fa dos anys treballa en la confecci dun mapa dunitats de paisatge per tot Europa amb lobjectiu desdevenir una cartografia de referncia per a estats i regions europeus en el desenvolupament de les poltiques daplicaci del Conveni europeu del paisatge. d) La tipologia de paisatges elaborada per lAgncia Europea del Medi Ambient incorporada en lInforme Dobris6 (1995).
5 Landscape Europe s una xarxa interdisciplinria que aplega vint instituts de recerca de quinze estats europeus i que treballa per avaluar, planificar i sensibilitzar el paisatge des de lptica del desenvolupament sostenible. 6
EUROPEAN ENVIRONMENTAL AGENCY (1995): Europe's Environment - The Dobris Assessment.
32
33
8.3. PAISATGES DATENCI ESPECIAL Lescala 1:50.000 permet precisar bastant, per els lmits no sempre queden ben determinats ni les unitats, ben clares. Eventualment, es podr preveure un segon nivell dunitats de paisatge (el paisatge datenci especial) en aquells casos en qu sigui necessari recollir lexistncia de sectors de paisatge amb trets molt singulars, per descassa extensi territorial. Sn porcions de territori que presenten una determinada heterogenetat, complexitat o singularitat des dun punt de vista paisatgstic (per exemple, zones periurbanes en transformaci o altres indrets amb una intensa i rpida transformaci dels seus usos) i que, per tant, necessiten directrius i criteris especfics per poder ser protegits, gestionats i ordenats. El paper dels paisatges datenci especial s clau per plantejar altres objectius de planejament que no siguin el merament territorial, com s el cas de lurbanstic. Les decisions preses en lmbit urbanstic sn, de fet, les que acaben tenint ms incidncia sobre el paisatge, o almenys les que sn ms fcils de percebre per part de la poblaci. Els espais periurbans o urbans de la regi metropolitana de Barcelona, la franja de costa catalana i determinades parts del Pirineu, per exemple, serien una mostra de paisatges que podrien requerir necessriament aquest tipus danlisi si sen volen estudiar amb detall les realitats7. La identificaci, caracteritzaci i avaluaci del paisatge en els paisatges datenci especial seguir els mateixos procediments, passos i criteris que els descrits en aquest document per a les unitats. 8.3.1. Criteris generals per delimitar els paisatges datenci especial Els paisatges datenci especial es delimitaran tenint present els criteris segents: a) Poden pertnyer a una o ms unitats de paisatge.
7 La informaci i anlisi aportades per als paisatges datenci especial constituiran un marc de referncia bsic per als equips que redacten plans dordenaci urbanstica municipal (POUM) i aquells que elaboren estudis paisatgstics per inclourels als informes ambientals dels POUM.
33
34
Fig. 8. Exemple de paisatge datenci especial
Unitat A Unitat B
Unitat A Paisatge datenci especial
Unitat B
b) Les escales de treball podrien ser de 1:25.000 (per a grups de municipis) o 1:10.000 (per a un terme municipal). En aquest cas, lanlisi dels elements que la defineixen (com lestructura dels cultius i dels arbusts, els masos, el tipus de feixes, les infraestructures) ha de ser ms exhaustiva. c) Sintentar no multiplicar excessivament el nombre total de paisatges datenci especial resultants.
8.4. PROCEDIMENT PER DELIMITAR LES UNITATS DE PAISATGE Aquest apartat proposa criteris comuns i bsics basats en diverses variables paisatgstiques que serviran per delimitar les unitats de paisatge. Tal com sha dit al principi de lapartat 8, la delimitaci es fa a travs de la identificaci dels elements naturals, patrimonials, visuals i perceptius que distingeixen un determinat paisatge respecte dun altre. En aquest sentit, els segents apartats especifiquen quines sn aquestes variables paisatgstiques de tipus natural, patrimonial, visual i perceptiu que ens serviran per delimitar les unitats, i quines sn les fonts dinformaci (mapes o capes) que cal emprar per identificar-les.
34
35
Les set variables paisatgstiques que serviran per delimitar les unitats de paisatge sn: a) b) c) d) e) f) g) Factors fisiogrfics, sobretot el relleu. Cobertes del sl. Dimensi histrica del paisatge. Estructura del paisatge, analitzada des de lecologia del paisatge. Visibilitats. Dinmiques immediates. Sentit de lloc.
La delimitaci de les unitats de paisatge seguir els passos segents: 8.4.1. Combinaci de variables paisatgstiques Es tindran en compte les variables segents: a) Factors fisiogrfics. Els elements morfoestructurals conformen larquitectura bsica del paisatge, i un dels elements que ms el condicionen s el relleu. Del relleu sen deriven aspectes de tanta importncia per a lestructura i funcionalitat dun paisatge com sn lalada, lorientaci i el pendent. Es fa, doncs, imprescindible analitzar el territori i procedir a la representaci cartogrfica de les principals variables fisiogrfiques (altitud, pendents, orientacions, hidrografia), amb lajut del model digital del terreny confeccionat a partir de les corbes de nivell de la cartografia de lInstitut Cartogrfic de Catalunya (ICC) a escala 1:5.000. Aquest procediment permetr establir una primera base per a la posterior delimitaci dunitats de paisatge. b) Cobertes del sl actuals. El diferent recobriment del sl configura la disposici espacial caracterstica de cada paisatge, i lexpressi cartogrfica daquesta anlisi permet establir una zonificaci del territori que constituir el segon element a tenir present en el procs de delimitaci de les unitats de paisatge. En aquest sentit, sutilitzaran diverses fonts, com el Mapa de Cobertes del Sl de Catalunya, elaborat pel CREAF a partir dortofotomapes en color 1:25.000 de 1993, mitjanant el qual sofereix una mplia visi del recobriment del sl8, i la cartografia dels hbitats a Catalunya de 2004 i el mapa dusos del sl de 2002 del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquesta anlisi la poden completar la fotografia aria (til per a la identificaci de la continutat, discontinutat i composici dels paisatges), les imatges per satllit (que permeten detectar les rees amb composicions homognies) i, naturalment, el treball de camp (vegeu apartat 8.4.2). c) Dimensi histrica del paisatge. Sentrar de ple en lestudi del factor hum com a principal agent de transformaci del paisatge des duna perspectiva histrica. Caldr tenir present la informaci histrica vinculada a un paisatge mitjanant la identificaci de formes i estructures
8
A Europa existeix en aquests moments un intens debat sobre la utilitat de les imatges aries per identificar i avaluar els paisatges. Alguns especialistes defensen que la fotografia aria no representa la fotografia real del paisatge, per la seva verticalitat i les potencials deformacions. Malgrat tot, per, sha optat per aquest enfocament perqu, tot i que realment aquest tipus de fotografia no illustra la imatge usual que tenim dels paisatges, s que possibilita generalitzar les visions que sobserven des de qualsevol punt del territori.
35
36
paisatgstiques que hagin arribat fins als nostres dies i que siguin identificables prenent com a base un ortofotomapa de lICC a escala 1:25.000, com per exemple: Patrons urbans (forma i dimensions del nucli). Estructura parcellria i de la propietat. Tipologies dassentament en el territori (dispersi o concentraci poblacional). Tipologies constructives (masos, molins, barraques, cabanyes, torres, ponts, castells, muralles, esglsies) i sistemes dinfraestructures de contenci de sls (terrasses, bancals). Distribuci histrica de determinades activitats productives condicionades per les caracterstiques del medi (conreu en feixes, colnies industrials, zones de pastura, activitats extractives). Xarxa de camins antics i altres infraestructures de comunicaci i transport (carreteres, ferrocarrils). Infraestructures hidruliques (embassaments, xarxes de canals i recs).
Aquestes empremtes del passat sn el resultat sobre el territori de determinats factors i de determinades dinmiques socials i econmiques que sestudiaran ms endavant (apartat 8.7). La seva pervivncia en el territori, avui en dia, contribueix a definir el carcter dun determinat paisatge i la identitat dun territori, i sn elements bsics que caldr tenir molt presents en el procs dadopci de mesures. d) Lanlisi de lorganitzaci espacial del paisatge presentat fins ara ha de completar-se amb el clcul de la diversitat i fragmentaci del paisatge. Aquests ndexs, propis de lecologia del paisatge, permeten caracteritzar lestructura del paisatge, comprendren la dinmica, valorar la consistncia de lagrupaci de variables paisatgstiques derivada de la superposici de les anteriors i contribuir daquesta manera a delimitar les unitats de paisatge. Lestudi ha de prendre com a base la cartografia dHbitats a Catalunya de 2004 i dividir lmbit territorial seguint la xarxa UTM de 500 500 m. e) Determinaci de les visibilitats. La visi del paisatge est fortament condicionada per lexistncia duns certs punts dobservaci i de recorreguts visuals (fites topogrfiques, nuclis urbans, vies de comunicaci...). La determinaci dels punts dobservaci ms importants en virtut del seu abast visual o de la seva freqentaci humana i el cartografiat de les conques visuals (conjunt de punts connectats visualment amb un determinat punt dobservaci) sn requeriments imprescindibles en la delimitaci de les unitats de paisatge, ja que permeten determinar la mesura en qu cada sector contribueix a la percepci del paisatge.
36
37
Aix, caldr distingir entre les conques visuals ms observades de la resta. Per fer-ho, sestudiaran els factors segents: Les vistes des dels principals eixos viaris9 (carreteres, autovies, autopistes), tenint presents les intensitats diries mitjanes de vehicles (IMD) com a indicadors de freqnia, aix com els eixos ferroviaris. Les vistes des dels principals punts i miradors (ermites, platges, fites topogrfiques) i els principals senders de gran recorregut (GR). Prviament a la definici de les conques visuals, caldr identificar aquests punts. El potencial dobservaci des dels nuclis de poblaci i els seus entorns, tenint present la poblaci potencial. Les vistes des del mar. Aquest s un element rellevant per als catlegs de les comarques de Girona, la regi metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona i les Terres de lEbre, ja que molts dels seus municipis litorals desenvolupen activitats turstiques nutiques que fan indispensable lanlisi de quines sn les zones ms accessibles visualment des del mar.
La intervisibilitat (grau de visibilitat recproca entre una srie de punts dobservaci) s una altra variable que completa lanlisi dels paisatges i que pot aportar dades rellevants per a la caracteritzaci. Aquest doble exercici permetr, per tant, obtenir resultats acurats sobre: I. Les vistes des de les principals rutes i punts dobservaci i gaudi del paisatge (principalment, les carreteres, per tamb les fites, els miradors i el mar). II. Els llocs des don es poden observar les principals fites o elements de singular rellevncia del paisatge, pel seu inters natural, cultural o esttic. III. Les zones menys visibles, amb les quals es determinen els indrets ms recollits, de ms difcil observaci (utilitzats habitualment per durhi a terme activitats impactants). IV. Els llocs des don sobserven els principals impactes paisatgstics presents al territori. Caldr tenir presents, a ms, les visibilitats que sestableixen entre els diferents mbits territorials, sobretot quan es tracti de referents del paisatge (com lobservaci dalgunes muntanyes o del mar, des dels mbits territorials que no els contenen).
Alguns estudis determinen que en general lull hum s capa de distingir entre diferents elements del paisatge de manera ptima fins a una distncia daproximadament tres quilmetres.
37
38
Per estudiar les visibilitats i intervisibilitats, semprar el mateix Model Digital dElevacions generat en lanlisi de les variables fisiogrfiques (apartat a), s a dir, confeccionat a partir de les corbes de nivell de la cartografia de lInstitut Cartogrfic de Catalunya a escala 1:5.000. f) Dinmiques recents i tendncies immediates. La definici de les unitats sha de basar tamb en elements paisatgstics perdurables en el temps, per assegurar que els catlegs tinguin un perode de vigncia elevat. Shan de tenir en compte projectes que ja afecten parts del territori i que no consten en les cartografies de referncia.
g) Sentit de lloc. El paisatge s molt ms que un conjunt de components naturals o que el resultat duns factors histrics i socioeconmics que han afaionat el territori. El paisatge s, en gran part, un element vivencial, s a dir, que est configurat a partir de la suma dexperincies viscudes al llarg dels anys, amb els sentiments de pertinena i identitat que aix comporta. La relaci social i econmica ancestral establerta entre diferents poblacions dun territori, o entre un poble i un riu proper, ls de determinades tcniques i prctiques de gesti dels cultius, els noms dels llocs, lexistncia dun dialecte parlat en un petit territori o el reconeixement especial de determinats paisatges (per la seva importncia durant la infncia o pel seu s quotidi) sn, entre altres, alguns factors sovint intangibles que ens identifiquen amb un determinat paisatge. Vet aqu el que entenem per sentit de lloc i el valor que hi donem. 8.4.2. Elaboraci de la cartografia Els resultats parcials de les anlisis efectuades en els passos anteriors es combinaran i es tractaran mitjanant els sistemes dinformaci geogrfica fins a assolir una proposta de delimitaci dunitats de paisatge que haur de ser contrastada i verificada amb el treball de camp (vegeu punt 8.4.3), i sotmesa a un procs de rectificacions successives fins a arribar a un resultat satisfactori. 8.4.3. Reconeixement in situ del territori i del paisatge El reconeixement in situ del paisatge s imprescindible per detectar la diversitat de visions possibles des de lescala de percepci humana, i molt apropiat quan es treballa a escales grans, com s el cas dels catlegs. El sentit de lloc dun indret difcilment pot ser copsat noms des del laboratori. Les visions obtingudes en el treball de camp aportaran apreciacions i valoracions coincidents o complementries que contribuiran a caracteritzar el paisatge i la seva diversitat. Les observacions obtingudes per aquesta via seran documentades, contrastades i confrontades amb les dades objectives procedents de lanlisi daltres fonts dinformaci (fotografia aria, fotografia terrestre, cartografia, bibliografia...).
38
39
El treball de camp permetr: a) Estudiar factors visuals que caracteritzen el paisatge: colors, lnies, volums, estructures, equilibris, trames, formes, textures, simetries... En aquest punt s important identificar els afloraments geolgics10. b) Verificar les unitats resultants de lanlisi cartogrfica anterior. c) Definir els elements que distorsionen la visi11 de les fites identificades al punt 8.4.1.d. d) Actualitzar la informaci continguda en els mapes de base. e) Detectar altres dinmiques recents i tendncies diferents de les identificades a lapartat 8.4.1.f. f) Identificar nous elements significatius i destacats de la percepci i de la visi del paisatge, conixer nous observatoris i miradors amb potencial important de vistes, aix com itineraris i corredors despecial inters i riquesa visual no identificats prviament.
Resulta molt til durant la fase de treball de camp tenir contactes informals amb agents locals bons coneixedors de les tendncies recents del paisatge. Ha dexistir, per tant, un contacte entre els equips de treball i la gent que viu al territori que permeti compartir els coneixements sobre un determinat indret. Aquest exercici complementar el procs de participaci (apartat 13).
8.5. DENOMINACI DE LES UNITATS DE PAISATGE I DELS PAISATGES DATENCI ESPECIAL La denominaci de les unitats i dels paisatges datenci especial ha de ser breu, clara, descriptiva, entenedora i expressiva de la identitat de cada territori. El nom de cada unitat es basar sempre en la toponmia. La toponmia s un element fonamental de lexpressi cultural dun paisatge i un dels elements ms expressius de la identitat dun determinat territori. Poden utilitzar-se, per exemple: a) Elements del relleu (serres, massisos, serralades, planes, valls). b) Termes que matisen els elements del relleu (costaner, litoral, interior, occidental, oriental, atlntic, mediterrani...). c) Formacions naturals (aiguamolls, deltes).
10 Lanlisi de la litologia no sha tingut en compte com una variable paisatgstica ms en el grup de les variables fisiogrfiques perqu sha considerat que aquest no s un element directament perceptible del paisatge, sin que constitueix el substrat que condiciona la resta delements (relleu, vegetaci, assentament hum, etc.). No obstant aix, seria un error no considerar la litologia en el procs de delimitaci de les unitats de paisatge, ja que sens dubte condiciona la visi que tenim de determinats paisatges (pel color dels materials que afloren, la seva textura, etc.). 11
En lestudi de visibilitats s important tenir presents les barreres a la vista, com les masses boscoses.
39
40
d) Tipus de cultius. Pot ser dinters utilitzar els tipus de conreus establerts en el SIGPAC (ctrics, entorn doliveres, fruiters, hivernacles, associaci oliverafruiter, pastures arbrades, pastures arbustives, vinya, pastius, horta, associaci vinya -fruiter, associaci olivera-vinya). e) Aspectes histrics o artstics. En aquells indrets on determinada herncia histrica o lexpressi artstica del paisatge prengui un relleu destacat. La implicaci de la poblaci en la denominaci final de les unitats de paisatge s molt important per assegurar un major sentiment didentitat, aix com el seu s posterior (vegeu apartat 13, sobre participaci).
8.6. ESTUDI DE LA SEQNCIA EVOLUTIVA DEL PAISATGE El tractament de la dimensi histrica del paisatge t un gran potencial a lhora de proporcionar informaci rellevant per a la seva futura gesti i planificaci. Aquest estudi anir lligat a una anlisi de la seqncia evolutiva del paisatge (sobretot, i sense menystenir les fases anteriors, a partir de la segona meitat del segle XVIII) que permeti observar els principals canvis del paisatge catal, les seves dinmiques, aix com lestudi dels principals factors que han propiciat els canvis paisatgstics, tant els antics com els actuals. Ens referim a la identificaci de: a) Els processos fsics i biolgics que han influt en levoluci del paisatge (clima, processos geolgics, successi vegetal i daltres dinmiques naturals). b) Els factors ambientals que han condicionat lassentament hum sobre el territori i levoluci del paisatge des dpoques remotes (morfologia, disponibilitat de recursos, insalubritat). c) Els principals esdeveniments i conjuntures que han propiciat canvis en el paisatge (desenvolupament de lagricultura i la ramaderia, desenvolupament de lactivitat manufacturera, expansi vitivincola, filloxera, desenvolupament industrial, guerres, epidmies, transformaci dels conreus de sec a regadius, embat del turisme al segle XX, incendis forestals, aparici de nous mitjans de transport, deconomies descala, de telecomunicacions, etc.) d) Molt vinculat amb el punt anterior, all que ens permetr entendre duna manera integrada la transformaci que ha patit el paisatge catal en els ltims cinquanta anys i analitzar-ne les causes s lestudi de levoluci del paisatge des de 1956-57 fins a lactualitat, elaborat a partir de les fotografies aries del vol americ. Aquesta cartografia es realitzar si es disposa de la informaci de base ortorectificada i hauria de distingir entre les principals categories dusos del sl: I. Zones urbanitzades. II. Vies de comunicaci (carreteres, ferrocarrils). III. Conreus.
41
IV. V. VI. VII. VIII. IX.
Boscos. Prats i herbassars. Zones nues, roquissars... Platges. Zones daiguamoll. Cursos fluvials.
Sha escollit aquesta classificaci basada en poques categories per dos motius fonamentals. En primer lloc, per evitar complicar excessivament lexercici cartogrfic; en segon lloc, perqu, un cop introdut aquest mapa en el sistema dinformaci geogrfica pertinent, i comparat amb el Mapa de Cobertures del Sl de Catalunya prvia agrupaci de categories, ha de permetre obtenir les dades necessries per completar un indicador devoluci del paisatge per a tot Catalunya (apartat 12). e) Dinmiques poblacionals i econmiques: I. Entre els segles XVI i XXI. II. A partir de 1857 (any del primer cens modern) en endavant. III. A partir de 1940 en endavant. f) Dinmiques agrries i ramaderes a partir de finals del segle XVIII en endavant (evoluci de les tendncies en locupaci del sl agrcola, evoluci de la superfcie agrria, evoluci de la ramaderia i la transhumncia...)
g) Dinmiques forestals a partir del segle XVII en endavant, derivades dels propietaris, pastors, carboners, picadors, enginyers forestals, ecologistes, etc. h) Dinmiques urbanes, periurbanes i dinfraestructures: creixement i evoluci dels nuclis urbans, dispersi dactivitats en el sl no urbanitzat, implantaci de polgons industrials, proliferaci dinfraestructures.
8.7. IDENTIFICACI DELS VALORS DEL PAISATGE De tot el procs de caracteritzaci del paisatge, el ms significatiu s el didentificaci dels valors. Es tracten els valors del paisatge des de totes les seves dimensions a travs duna mplia classificaci escollida atenent a la riquesa i diversitat dels paisatges culturals de Catalunya i a la necessitat imperant didentificar-los i deixar-ne constncia. Els valors que sanalitzen sn de diferents tipus i es descriuen amb ms detall en els propers apartats: Valors esttics Valors ecolgics Valors productius Valors histrics Valors ds social Valors religiosos i espirituals Valors simblics i identitaris
41
42
Aquest apartat pretn fer una valoraci del paisatge a travs de linventari, la descripci i la cartografia dels valors paisatgstics presents a cada una de les unitats de paisatge. Lanlisi consta de dues parts: 1. Identificaci dels paisatges reconeguts, s a dir, la identificaci i cartografia daquells espais la vlua dels quals es reconeix normativament (parcs naturals, reserves naturals...). 2. Identificaci dels valors del paisatge, s a dir, els que no estan reconeguts normativament, tractats des de diferents dimensions. 8.7.1. Paisatges reconeguts legalment Aquest apartat ha de cartografiar i descriure aquells espais o elements establerts legalment com despecial vlua paisatgstica a escala internacional, estatal, catalana o local.
Fig. 9. Paisatges reconeguts legalment rees dinters paisatgstic: Espais definits al Pla director del sistema costaner. Espais dinters segons els plans especials per a la protecci del medi natural i del paisatge. Espais dinters definits a les cartes del paisatge. rees reconegudes a la normativa sobre espais naturals: Parc nacional (reconegut com a categoria de gesti de la UICN, Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura). Paratge natural dinters nacional (reconegut per la UICN com a monument natural). Reserva natural (cal distingir entre les de fauna salvatge, les integrals i les parcials; totes tres sn categories de gesti definides per la UICN). Parc natural. Espai dInters Natural (PEIN) (reconegut per la UICN com a paisatge protegit terrestre o mar). Pla especial (normativa de protecci despais). Pla especial (normativa urbanstica). Refugi de caa. Zona de caa controlada. Paisatge pintoresc a escala local, establert per la Llei 9/93, de patrimoni cultural de Catalunya. Sn rees dun especial inters arquitectnic o histric designades per les autoritats locals per preservar-les o per enfortir-ne el carcter i laparena.
Espais reconeguts estrictament pel seu inters geolgic: Inventari dels espais dinters geolgic de Catalunya. Espais reconeguts estrictament pel seu inters cultural: B cultural dinters nacional. Espais reconeguts a escala europea: Zona despecial protecci per a les aus (ZEPA). Xarxa Natura 2000.
42
43
Espais reconeguts internacionalment: Reserva de la biosfera. Zona especialment protegida del Mediterrani. rees designades Patrimoni de la Humanitat.
Tamb caldr incloure linventari diniciatives de custdia del territori. 8.7.2. Valors del paisatge Abans dentrar a detallar els valors que caldr identificar, cal tenir presents cinc factors: a) Lescala danlisi ha de ser preferiblement 1:25.000, tot i que en alguns indrets probablement faci falta entrar-hi amb ms detall. b) La participaci de la poblaci en aquesta fase s imprescindible per poder copsar aquells valors que depenen de la percepci sensorial o emotiva, impossibles didentificar a travs de lanlisi de la cartografia de referncia existent o des del treball de camp. c) Molts paisatges tenen diferents tipus de valors. Per exemple, un espai determinat pot ser de gran valor ecolgic per les seves funcions connectores i contenir, alhora, determinats valors histrics o esttics. Aix vol dir que els exemples de valors exposats ms avall no sn propis i exclusius de cada tipus de valor (ecolgic o esttic, per exemple), sin que en poden tenir daltres. d) La llista de valors que sexposa a continuaci es considera, encara, un inventari provisional. En poden sorgir de nous que safegiran a linventari actual i, naturalment, es tindran en compte en els propers catlegs de paisatge que selaborin. e) No tots els valors que sidentificaran sn cartografiables. Aquells valors que no es puguin cartografiar, pel grau de subjectivitat que els caracteritza, seran descrits amb el mxim de detall. Lapartat 8.7.4 presenta els valors que hauran de cartografiar-se i, per tant, aquells dels quals shauran dobtenir capes. Els valors del paisatge que caldr tenir en compte sn de diferents tipus: Esttics. Es relacionen amb la capacitat que t un paisatge per transmetre un determinat sentiment de bellesa, en funci del significat i lapreciaci cultural que ha adquirit al llarg de la histria12, aix com del valor intrnsec en funci dels colors, la diversitat, la forma, les proporcions, lescala, la textura i la unitat dels elements que conformen el paisatge. Alguns exemples sn:
El valor esttic del paisatge acostuma a tenir una base cultural profunda que associa la bellesa a determinats patrons o models i no resulta simplement dels factors primaris com el color i les textures. En aquest sentit, el mar i la muntanya sn exemples de paisatges la valoraci dels quals ha variat diametralment al llarg de la histria de les civilitzacions.
12
43
44
Interfcies paisatgstiques on es produeixen combinacions harmniques (com agricultura-natura, costa-mar, espai construt-entorn, roca-bosc). Presncia daiges superficials, com un element que dna valor al paisatge. Patrons ntids, s a dir, rees clarament recognoscibles respecte del seu entorn (com estructures concntriques, vessants de sec, valls completes). Fons escnics (turons, lnies de muntanyes, horitzons). Conjunts monumentals (monuments singulars en entorns urbans, construccions agrupades). Altres singularitats esttiques (alineacions arbries en marges de carreteres i camins, accessos endreats als nuclis).
Naturals i ecolgics. Fan referncia als factors o elements que determinen la qualitat del medi natural. Es consideraran: Espais amb especial inters natural i ecolgic (per la seva singularitat, representativitat, etc.) i tamb els paisatges reconeguts legalment per criteris estrictament naturals (apartat 8.7.2). Connectivitat ecolgica entre espais naturals (fluvial i terrestre).
Productius. Estan relacionats amb la capacitat dun paisatge per proporcionar beneficis econmics, convertint els seus elements en recursos. La productivitat es pot obtenir a travs dactivitats: Agrcoles i ramaderes. Forestals. Cinegtiques. Turstiques. Industrials. Mineres.
Histrics. Corresponen a les petges ms rellevants que lsser hum ha deixat en el paisatge al llarg de la histria, com: Tipologies constructives (masos, molins, barraques, cabanyes, torres, ponts, castells, muralles, esglsies, ermites). Tipologies dassentament. Distribuci histrica de lactivitat depenent de les condicions naturals del territori (rees de pastura transhumant, colnies industrials). Restes arqueolgiques. Centres histrics dels nuclis urbans o altres conjunts arquitectnics (colnies industrials). Estructures parcellries i els seus lmits (marges, murs, tanques, closes).
44
45
Sistemes dinfraestructures de contenci de sls (terrasses, bancals). Sistemes de rec autctons (formats per recs tradicionals, fonts, ponts de pedra, passeres, pous, snies). Espais on es desenvolupen tcniques de treball tradicional. Xarxa de camins pblics i camins ramaders. Altres sistemes dinfraestructures.
La identificaci de valors histrics no es concep com un mer inventari delements dinters histric presents en un determinat territori mancats duna lectura paisatgstica. Cal identificar els elements del paisatge amb valor histric, per tamb els espais o conjunts delements que es consideren que tenen un valor paisatgstic des duna perspectiva histrica (la presncia doliveres histriques, de murs de pedra seca o de barraques, o una combinaci daquestes i altres tipologies delements). Socials. Es relaciona amb la utilitzaci que fa un individu o un determinat collectiu dun paisatge per a: Itineraris, sobretot els accessibles a les persones amb problemes de mobilitat. Gaudi o lleure. Passeig. Reps. Observaci de panormiques (miradors, recorreguts...). Conservaci privada. Lloc de trobada. Educaci. Esport. Funcions teraputiques.
Simblics i identitaris. El valor identitari es correspon amb la identificaci que un determinat collectiu sent amb un paisatge. Ambds valors el simblic i lidentitari fan referncia a elements del paisatge o paisatges en el seu conjunt amb una gran crrega simblica o identitria per a les poblacions locals (o, en general, per a la catalana) per establir-hi relacions de pertinena o expressions didentificaci. A lescala de treball dels catlegs, la identitat haur de valorar-se com una expressi de cada mbit territorial o de determinades parts del territori, com determinades formacions paisatgstiques prpies (feixes amb pedra seca, mosaics agroforestals, la faana litoral) o determinades muntanyes. Tamb sinclouen en aquest conjunt de valors aquells elements del paisatge que tenen atribucions mitolgiques lligades a lexplicaci dhistries fantstiques o llegendes.
45
46
Religiosos i espirituals. Corresponen a elements del paisatge o paisatges en el seu conjunt que es relacionen amb prctiques i creences religioses i espirituals, com per exemple: rees de dlmens, sepulcres i altres enterraments. Indrets i recorreguts per on transcorren processons. Indrets i recorreguts per on transcorren pelegrinatges. Espais on se celebren aplecs de carcter religis.
A ms dels anteriors, convindria identificar daltres valors que podrem classificar com a perceptius. Corresponen a la percepci sensorial no noms visual i emocional que un subjecte t dun paisatge determinat (paisatge segur, terrorfic, tranquil, sorolls, salvatge, remot). Aquests valors sn fcils de descriure per molt difcils didentificar, per la gran subjectivitat que comporten, i no es consideraran prioritaris en lelaboraci dels catlegs, per s de gran inters. Els valors apuntats a lapartat anterior (8.7.2) i daltres de ms genrics, com la singularitat, la representativitat, la integritat, la raresa, la rellevncia social o lharmonia del conjunt han de ser copsats per cada equip de treball en funci de la idiosincrsia de cada unitat i paisatge datenci especial. Aquest s un punt en el qual s molt important la sensibilitat i la capacitat dobservaci i empatia amb el lloc per part de lequip de treball. Aquesta s una dimensi que exigeix una anlisi i interpretaci de carcter bsicament qualitatiu, que evidentment pot ser complementada si lequip de treball ho considera oport amb metodologies de base quantitativa13. 8.7.3. Valoraci dels atributs subjectius Per identificar els valors de caire ms cultural i perceptiu (com els esttics, simblics, mitolgics, perceptuals o religiosos) i, per tant, de valoraci ms subjectiva, s molt important conixer lopini de la gent que viu en un territori. Aquests ciutadans, aix com els agents econmics i socials, a travs denquestes generals o denquestes dirigides a persones informades, sn els que ens ajudaran a identificar quins sn els paisatges que reuneixen aquests valors. A lapartat 13, relatiu a la participaci, saprofundeix ms en aquests detalls. Ara b, la participaci pblica no s lnic mtode per arribar a conixer aquests valors. Nexisteixen daltres, com lexploraci del llegat artstic i literari de lindret. En efecte, al llarg de la histria, artistes i escriptors han transms en les seves
13
A partir daquest punt, a la fase davaluaci del paisatge (apartat 9) podria resultar escaient plantejar-se lelaboraci dun mapa de qualitat de paisatge que integrs tots aquests valors i es presents a travs duna jerarquia de nivells de qualitat. Per aquesta decisi implicaria la quantificaci dels valors, una tasca molt complexa ats que la majoria dels valors responen a percepcions o sensacions de la poblaci subjectives i incommensurables, seguint els criteris recollits a lapartat 3.3. En aquest sentit, cal tenir present que no tots els paisatges tenen el mateix significat per tothom i, daltra banda, que a cada paisatge se li poden atribuir diferents valors i en graus diferents, segons lagent o individu que el percep. Cal acceptar, per tant, lexistncia de dificultats metodolgiques i de diferncies perceptuals respecte al paisatge que dificulten dentrada la definici dun mtode quantitatiu de valoraci de la qualitat dun paisatge que sigui vlid i acceptat per tothom. Aix no exclou que els equips de treball no puguin elaborar aquest tipus de cartografia, si ho consideren oport, perqu pugui complementar la cartografia mnima que es demana.
46
47
obres paisatges amb atributs esttics i simblics, i tampoc no ho oblidem ells mateixos, sovint, nhan estat creadors. A vegades, s la vida qui imita lart, i no a linrevs. Aquest mtode, que es basa en lestudi de la producci artstica, les guies de viatge i les illustracions, parteix de la idea que les representacions del paisatge permeten conixer les relacions entre la societat, o una part daquesta, i el paisatge en un moment histric determinat. Aix, les postals, els quadres o les guies de viatges mostren paisatges que responen a una determinada concepci social i que influeixen enormement en limaginari collectiu. Les fonts dinformaci que es poden usar per determinar quina concepci es tenia i es t del paisatge en un moment determinat sn, principalment: La pintura. Els gravats i les litografies. Les postals. Les guies de viatges. La literatura. Els psters turstics. La fotografia.
8.7.4. Representaci cartogrfica dels valors La clau de la valoraci del paisatge, tal com estan concebuts els catlegs de paisatge, no consisteix a intentar elaborar un mapa resultant de la suma dels diversos valors, sin a travs de lelaboraci de diversos mapes que puguin acabar sobreposant aquests valors. El procs s ben diferent de lanterior. Ara la llista de mapes resultants no se sumar, ni tampoc sagrupar. Simplement, conformar un element de judici ms a lhora de decidir sobre el futur daquest paisatge (a travs de la definici dels objectius de qualitat paisatgstica, a lapart 10, o lestabliment de mesures, lapartat 11). Posem un exemple. Molts dels valors recollits a lapartat 8.7 sn perfectament cartografiables (els elements histrics, els espais que tenen un valor de connector o els espais que tenen un significat religis perqu conformen recorreguts de processons o daplecs, posem per cas). Un cop elaborats, aquests mapes passaran a formar part duna base de dades cartogrfiques digital on es podran anar combinant per obtenir informaci sobre els diferents tipus de valors existents en una zona concreta, per mai se sumaran en una sola capa. No s oport obtenir un mapa final que valori ntegrament el paisatge, ja que aquest s un exercici que ha de fer cada ciutad, cada agent o cada administraci, ponderant cada valor segons les seves preferncies. El que es proposa amb aquest sistema s donar les eines perqu aquesta anlisi sigui possible. Aix no vol dir, per, que els catlegs de paisatge no incloguin una valoraci integrada tenint presents els valors identificats. Seran, per, els equips de treball els que, a travs dels seus coneixements, lestabliran, valorant un paisatge i proposant mesures per millorar-ne la qualitat. Els valors que caldr cartografiar sn els esttics, ecolgics, histrics, religiosos i espirituals, i els simblics i identitaris. Cada grup de valors es
48
cartografiar en una sola capa per facilitar lanlisi i, per tant, es far un mapa per a cada tipus de valor. La cartografia resultant de cada valor procurar tenir la mateixa llegenda per a cadascun dels set catlegs de paisatge amb la finalitat de poder fer una lectura homognia de tots els mapes i, un cop acabats, del conjunt de Catalunya. Els elements de la llegenda saniran definint, precisant i adaptant a mesura que es desenvolupin els catlegs, i els resultats ja podran integrar-se en properes versions daquest document de Prototipus. Per presentar els mapes de valors, aix com els altres mapes del catleg, es disposar duna interfcie dusuari de tipus digital un software que permeti a lusuari escollir en qualsevol moment quina informaci paisatgstica necessita visualitzar, segons lanlisi o la tasca que hagi de fer. s un sistema semblant al que ofereix el Servei dInformaci Mediambiental (SIMA) del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, o lAtles Electrnic de Catalunya del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Amb la diferncia que ambds sistemes sn consultables des dInternet, mentre que, de moment, no ser aix en el nostre cas, sense descartar que, un cop elaborats tots els catlegs, es plantegi aquesta opci.
8.8. ESTUDI DE LA DINMICA ACTUAL DEL PAISATGE I DELS FACTORS QUE HI INTERVENEN El paisatge es troba en constant transformaci. Prenent com a punt de partida la seqncia evolutiva del paisatge (8.6), aquest apartat ha didentificar i analitzar: 1. Les dinmiques territorials i daltra naturalesa, les activitats i els processos que incideixen ms notriament en la configuraci del paisatge actual, partint dels principals factors de canvi (la urbanitzaci, el turisme, les activitats recreatives o les extractives) i descrivint la seva incidncia sobre el paisatge i sobre les unitats de paisatge. 2. Les tendncies evolutives dominants i les incipients en levoluci del paisatge. 3. Les problemtiques originades per la intervenci humana, aix com les activitats que mantenen el paisatge en clau positiva les que no el degraden. Des duna perspectiva de desenvolupament sostenible, i per tal destudiar duna forma global les interaccions entre la societat i el seu medi, es recomana analitzar aquesta informaci ajustant-se a lenfocament DPSIR (actors - pressions - estats - impactes respostes), establert en una fase inicial per lOCDE i adoptat finalment per lAgncia Europea del Medi Ambient. A partir daquest model, es proposa fer un seguiment de: Els actors que causen pressi sobre el paisatge (D), com els processos durbanitzaci, les dinmiques turstiques o les poltiques agrcoles i forestals.
48
49
Les pressions que nestan resultant sobre el paisatge (P), com la tala darbres amb motiu duna nova urbanitzaci, de la construcci de carreteres, dextraccions mineres, etc. Els efectes sobre el medi (S), s a dir, lestat en qu es pot trobar si segueix la tendncia actual (per exemple, la prdua de lestructura de mosaic agroforestal, la prdua de biodiversitat, la presncia de slids flotants o la contaminaci a les lmines superficials de les aiges interiors). Tamb cal avaluar els riscos de combustibilitat, inflamabilitat, inundabilitat o contaminaci daqfers, que condicionen el tipus de vegetaci i els conreus a la superfcie. Els impactes sobre la poblaci (I), com la possible prdua despais de lleure i reps. Entendrem per impacte aquelles pertorbacions en el paisatge a causa de lactivitat humana sobre el territori. Es poden identificar des de la cartografia (vegeu apartat 8.11), per tamb des del treball de camp. Els equips de treball hauran delaborar un inventari exhaustiu i cartografiar aquells elements que pel seu estat de degradaci i aband, o per la seva simple existncia, contribueixen a empobrir la qualitat dels paisatges de cada unitat, aix com aquells elements que per la seva ubicaci, dimensions i forma fragmenten el territori i, en alguns casos, tamb impedeixen, compliquen o posen en risc laccs dels ciutadans al medi que els envolta, tot reduint la connectivitat social del paisatge. s el cas de determinades carreteres, urbanitzacions o altres infraestructures. Per exemple: Construcci de carreteres i altres infraestructures. Urbanitzacions desencaixades. rees industrials en declivi. Extraccions mineres i antics abocadors. Punts dabocament incontrolat. Torres i antenes de telecomunicacions. Cmpings. Granges i hivernacles. Pistes daeroports. Lnies dalta tensi. Parcs elics. Dipsits.
Les reaccions o respostes de ladministraci, entitats, propietaris, usuaris del medi, etc. per fer front als impactes (R), s a dir, als canvis de poltiques pbliques o dactituds individuals o collectives per disminuir la pressi sobre el paisatge i millorar-ne la qualitat. Els equips de treball hauran delaborar un inventari exhaustiu daquestes iniciatives i cartografiar-les.
49
50
Fig. 10. Model DPSIR danlisi de les interrelacions entre la societat i el paisatge
Actors de canvi Pressions
Respostes
Estat Impacte
Aquest enfocament aportar informaci de gran inters per entendre la interrelaci entre les pressions de lactivitat humana sobre el paisatge, els impactes i la situaci del paisatge (estat-qualitat), aix com les poltiques de resposta pbliques i privades. Ladopci daquest tipus destructura causal per analitzar la informaci permetr identificar i conixer interrelacions que faciliten i agiliten el procs de presa de decisions. Lenfocament DPSIR es troba extensament explicat i exemplificat en aquests dos documents editats per lAgncia Europea del Medi Ambient: EUROPEAN ENVIRONMENTAL AGENCY: Environmental Indicators: Typology and overview. Copenhagen: European Environemnt Agency, 1999 (Technical Report no. 25) EUROPEAN ENVIRONMENTAL AGENCY: Questions to be answered by a state-ofthe-environement report. Copenhagen: European Environemnt Agency, 2000 (Technical Report no. 47) 8.9. DESCRIPCI DE LA POSSIBLE EVOLUCI FUTURA DEL PAISATGE La caracteritzaci es completa intentant dibuixar el futur paisatge de lmbit territorial. Es tracta didentificar els possibles escenaris paisatgstics de lmbit territorial tot analitzant, en clau estratgica, la interrelaci entre diversos factors, com les dinmiques naturals (successi de la vegetaci, canvi climtic), les tendncies socioeconmiques (despoblament, envelliment, immigraci), aix com les conseqncies fruit de la implementaci de les poltiques territorials, urbanstiques i sectorials vigents. Respecte a les ltimes, alguns dels principals sectors a analitzar sn: a) Agents endgens, entesos com aquelles normatives, estratgies i actuacions preses per administracions, entitats i ciutadans de Catalunya que poden incidir i condicionar levoluci dels paisatges: Conservaci de la natura (les poltiques de protecci despais naturals, de creaci de connectors ecolgics o de restauraci de zones sensibles, entre altres, tenen importants conseqncies territorials i paisatgstiques).
50
51
Forestal. Agrria. Planificaci hidrolgica. Indstria. Infraestructures i transports (tenint present lelaboraci del nou Pla general de carreteres i el traat del TGV). Activitats extractives. Residus (implantaci dabocadors i altres infraestructures). Energies (considerant els nous projectes de transport denergia a travs de lnies elctriques, desenvolupament del Pla elic de Catalunya o del Pla de lenergia en lHoritz 2010). Turisme (tenint present el futur Pla estratgic de turisme de Catalunya).
b) Agents exgens, entesos com aquelles estratgies generals de carcter indicatiu o prospectiu que no sn dmbit catal per que poden condicionar levoluci dels paisatges, com, a tall dexemple: Xarxa Natura 2000 (estableix una malla dhbitats naturals representatius de la riquesa paisatgstica i la diversitat biolgica dEuropa que garanteix la pervivncia daquests espais, que contribueixen a la qualitat paisatgstica dun territori). Poltica agrria comunitria (PAC) (s la poltica comunitria que ms ha condicionat el paisatge a Europa, i de retruc a Catalunya, portant-lo especialment cap a lhomogenetzaci, sobretot en la seva primera fase).
c) Dinmica natural (successi vegetal). d) Altres dinmiques que responen a processos generals: Envelliment i despoblament (aband del territori i del paisatge). Immigraci (una poltica social i tamb territorial mal plantejada comporta el risc daparici de paisatges marginals, exclusius, degradats o abandonats en zones de mxima concentraci de la immigraci). Canvi climtic (canvi en el rgim de temperatures, de precipitacions).
Aquesta anlisi prospectiva ha dajudar a definir propostes de carcter preventiu per millorar la qualitat del paisatge a cada mbit territorial.
51
52
8.10. BASES CARTOGRFIQUES IMPRESCINDIBLES PER CARACTERITZAR LES UNITATS DE PAISATGE La cartografia de referncia a tenir en compte per a tot el procs de caracteritzaci del paisatge, tant pel que fa a la delimitaci de les unitats de paisatge com per a la seva descripci, ha de ser mplia i diversa. A Catalunya existeixen nombrosos estudis amb informaci cartogrfica de gran valor que poden ser ben tils. Alguns exemples sn lEstudi de les condicions paisatgstiques de les comarques gironines (UPC), Paisatge de lAlt Pirineu i Aran (UB), lAnlisi del paisatge del Bages (UAB), Carta del paisatge del Peneds (Landtra-Estudi DTUM) i el Pla especial de la Zona Volcnica de la Garrotxa (UPC), entre molts daltres. Daltra banda, el quadre segent recull cartografia oficial bsica que els equips hauran dutilitzar a lhora delaborar tot el procs de caracteritzaci del paisatge:
Fig. 11. Cartografia bsica per caracteritzar el paisatge Cartografia de base Cartografia topogrfic (ICC) 1:50.000 i 1:5.000 Ortofotoimatges (ICC) 1:5.000 i 1:25.000 Cartografia temtica - Base geolgica (DMAH, 2003) - Cartografia de lAtles Climtic de Catalunya (DMAH, 1996) - Mapa de cobertes del sl de Catalunya (CREAF, 2001) - Usos del sl 2002 (DMAH, 2004) - Cartografia dels hbitats a Catalunya (DMAH, 2004) - Corine Land Cover 2000 (AEMA) - Hbitats dInters Comunitari (DMAH, 2001) - Espais naturals de protecci especial (DMAH, 2003) - Pla despais dinters natural (DMAH, 2003) - Xarxa Natura 2000 (DMAH, 2004) - Zones humides (DMAH, 2001) - Inventari despais dinters geolgic de Catalunya (DMAH, 2002) - Forest gestionada pel Departament de Medi Ambient (2001) - Activitats extractives (DMAH, 2004) - Activitats extractives en domini pblic hidrulic (DMAH, 2004) - Activitats extractives abandonades (DMAH, 1999) - Zones vulnerables per contaminaci de nitrats de fonts agrries (DMAH, 2004) - Delimitaci de zones inundades per a la redacci de lINUNCAT (1:50.000) - Mapa de perill bsic dincendi forestal (DMAH, 2002) - Mapa de models de combustible i dinflamabilitat (DMAH, 2001) - Gestors de residus municipals i de la construcci (DMAH, 2005) - SITPUC (DPTOP) - SIGPAC14 (DARP)
El SIGPAC s un registre pblic didentificaci de parcelles agrcoles. Permet la localitzaci grfica exacta de les parcelles i la seva superfcie. Facilita informaci de ls del sl vigent en el moment de fer la fotografia aria i s la referncia obligatria per identificar una explotaci agrria, declarada a la Declaraci nica Agrria (DUN). Aquesta pot ser una informaci especialment til, enguany, per al catleg corresponent a les Plana de Lleida.
14
52
53
A lhora de caracteritzar les unitats de paisatge, s important aprofitar la informaci de base disponible i evitar la necessitat de generar-ne de complementria. En el cas de la cartografia de sls, per exemple, inexistent per al conjunt de Catalunya, noms saprofitar en aquells territoris on existeixi i sobviar en la resta. 8.11. CARTOGRAFIA CARACTERITZACI RESULTANT ASSOCIADA A LA IDENTIFICACI I
Els mapes finals de la identificaci i caracteritzaci del paisatge sn els segents:

1. Mapa dunitats de paisatge i paisatges datenci especial, que integri i doni una visi global de tot lmbit territorial. La llegenda dependr de les unitats identificades. 2. Mapa dusos del sl 1956-57 (en el supsit esmentat en el punt 8.6, apartat d). La llegenda tindr aquests elements: - Zones urbanitzades. - Vies de comunicaci (carreteres, ferrocarrils). - Conreus. - Boscos. - Prats i herbassars. - Zones nues, roquissars... - Platges. - Zones daiguamoll. - Cursos fluvials. 3. Mapa de visibilitats i intervisibilitats dels principals punts i recorreguts. 4. Mapa dels valors ecolgics del paisatge. 5. Mapa dels valors esttics del paisatge. 6. Mapa dels valors histrics del paisatge. 7. Mapa dels valors productius del paisatge 8. Mapa dels valors socials del paisatge. 9. Mapa dels valors religiosos i espirituals. 10. Mapa dels valors simblics i identitaris. 11. Mapa dels impactes en el paisatge 12. Mapa dels riscos en el paisatge
Podran afegir-shi tots aquells que shagin generat com a pas previ per aconseguir els mapes anteriors, aix com mapes de combinacions de variables paisatgstiques que es considerin rellevants per caracteritzar les unitats i els paisatges datenci especial. 8.12. ARXIU FOTOGRFIC En els catlegs de paisatge les fotografies sn un element clau per caracteritzar el paisatge. Sn, a ms, una eina extremadament til per identificar per part de la
54
poblaci els paisatges que els envolten i el seu estat, aix com un idoni punt de partida per definir els objectius de qualitat paisatgstica. Un dels principals subproductes dels catlegs s confeccionar un arxiu fotogrfic digital representatiu de la diversitat i identitat dels paisatges catalans. Les fotografies estaran degudament classificades en una base de dades en el programari Microsoft Access, que consistir en fitxes descriptives per a cada fotografia. Les fotografies passaran a ser propietat de lObservatori del Paisatge, que les utilitzar com a base per a la creaci de lArxiu fotogrfic dels paisatges de Catalunya. 8.12.1. Criteris per elaborar les fotografies Les fotografies han de ser: a) Representatives i classificades per a cada unitat de paisatge o paisatge datenci especial. b) Representatives dels principals recorreguts i punts des dels quals es percep el paisatge. c) Panormiques mplies que permetin visualitzar les caracterstiques (elements, formes, estructures, colors) que defineixen cada unitat de paisatge i la diferencien de les unitats venes. d) Mostra dels principals trets i valors naturals (formacions geolgiques, hbitats, flora i fauna) i patrimonials (construccions, murs, estructures), i dels principals usos (agrcola, forestal, urb). e) Illustradores dels canvis estacionals que pateixen determinats elements del paisatge. f) Han de reflectir, si s possible, els processos que intervenen en els canvis paisatgstics recents.
g) Han devitar lespectacularitat de les fotografies preses des de laire (obliqes o verticals) i prioritzar aquelles obtingudes des de punts dobservaci habituals o des dindrets accessibles. s a dir, han de ser lexpressi dels paisatges que podem observar des de qualsevol punt del territori. Les fotografies han de ser realitzades pels equips que elaboren els catlegs durant el treball de camp amb lobjecte de copsar la realitat actual, o b recopilades daltres fonts amb la deguda autoritzaci, i cedides a lObservatori a tots els efectes. Tamb es recolliran fotografies histriques que illustrin les transformacions que hi ha hagut en el paisatge, classificades per unitats de paisatge.
54
55
8.12.2. Descripci i classificaci de les fotografies Cada fotografia anir associada a una fitxa de camp com la que es presenta a continuaci que conformar la base de dades. Els equips disposaran daquesta fitxa en el format del programari Microsoft Excel, preparada i subministrada per lObservatori del Paisatge, i hauran dintroduir-hi les dades. Fitxa descriptiva de la fotografia
Nmero de registre Codi de la fotografia Data Autor Format Collecci Comarca Municipi mbit territorial Unitat de paisatge Descripci Tema Observacions Data de realitzaci Autor de la fotografia o propietari (en cas de ser annima) A omplir per lObservatori del Paisatge A omplir per lObservatori del Paisatge Des don es fa la fotografia Des don es fa la fotografia Des don es fa la fotografia Des don es fa la fotografia Explicaci dels aspectes ms rellevants de la fotografia Claus de classificaci Comentaris addicionals
55
56
Les claus de classificaci de les fotografies sn:

Claus de classificaci 1. Infraestructures de transports 1.1. Carrers i mobilitat 1.2. Carreteres 1.3. Ferrocarrils 1.4. Aeroports i aerdroms 1.5. Aparcaments 1.6. Ports (esportius, pesquers, comercials...) 2. Construccions 2.1. Construccions particulars (blocs dedificis, masos, cabanyes, granges...) 2.2. Construccions pbliques (escoles, hospitals...) 2.3. Indstries (indstries allades, polgons industrials...) 2.4. Construccions militars (torres, muralles...) 2.5. Construccions religioses (esglsies, monestirs...) 2.6. Conjunts arquitectnics (castells...) 2.7. Parcs elics 2.8. Cmpings 3.1. Parcs i places pblics (places, rotondes, parcs urbans...) 3.2. Patis i jardins privats 4.1. Mobiliari urb 4.2. Rtols publicitaris i senyalitzaci 4.3. Monuments 4.4. Arbrat 5.1. Espais fluvials (rius i rieres, vegetaci de ribera, aiguats...) 5.2. Llacs i aiguamolls 5.3. Litoral (passeigs martims, platges...) 5.4. Infraestructures hidruliques (ponts, pous, canalitzacions...) 6.1. Frontera espai construt - entorn 6.2. Frontera espai agrcola - espai natural 6.3. Frontera costa - mar 6.4. Barreja dusos 7.1. Prats 7.2. Muntanyes i volcans (lnies de muntanyes...) 7.3. Boscos 7.4. Espais agrcoles 7.5. Mosaics agroforestals 7.6. Parcellari i els seus lmits (murs de pedra seca,
3. Parcs i jardins
4. Equipaments urbans
5. Paisatges de laigua
6. Espais frontera
7. Paisatges naturals i agraris
56
57
alineacions arbries, tanques, marges...) 7.7. Infraestructures de contenci de sls (terrasses, bancals) 8. Infraestructures energtiques i 8.1. Activitats extractives de telecomunicacions 8.2. Abocaments 8.3. Hivernacles 8.4. Cmpings 8.5. Antenes de telefonia mbil 8.6. Lnies d'alta tensi 8.7. Parcs elics 9. Altres usos del territori 8.1. Activitats extractives 8.2. Abocaments 8.3. Hivernacles 8.4. Cmpings 8.5. Antenes de telefonia mbil 8.6. Lnies d'alta tensi 8.8. Parcs elics
9. Vistes generals o panormiques
9.1. Nuclis urbans 9.2. Espais naturals 9.3. Combinacions
10. Altres
57
58
9. AVALUACI DEL PAISATGE (SEGONA FASE)
Lavaluaci del paisatge consisteix en una anlisi de les amenaces i oportunitats del paisatge, en clau de sostenibilitat, considerant quatre aspectes estudiats prviament: 1. 2. 3. 4. Organitzaci del paisatge (punt 8.4) Valoraci del paisatge (punt 8.7) Dinmiques del paisatge i factors que hi incideixen (punt 8.8) Estudi de la possible evoluci del paisatge (8.9)
Aquesta anlisi ser extremadament til per a les fases segents dedicades a la planificaci del paisatge, concretament la definici dels objectius de qualitat paisatgstica i les mesures (apartat 10) i accions per assolir-los (apartat 11). La figura segent mostra el model davaluaci del paisatge:
Fig. 12. Model davaluaci del paisatge
Organitzaci del paisatge
Valors del paisatge
AMENACES / OPORTUNITATS
Dinmica del paisatge
Escenaris paisatgstics
58
59
Per analitzar les amenaces i oportunitats, es dibuixaran prviament els mapes davaluaci del paisatge, un per a cada unitat de paisatge, a escala 1:25.000. Aquests mapes tenen la peculiaritat que integraran tota la informaci identificada i cartografiada en el punt 8 (de caracteritzaci del paisatge), de manera que a travs de la seva observaci es tingui una visi global i integrada de lorganitzaci del paisatge de cada unitat o paisatge datenci especial, dels seus valors, riscos i impactes, aix com de tot all que el condiciona i hi influeix ara i pot fer-ho en el futur. Aix significa, per exemple, que algunes dinmiques, tendncies o possibles evolucions futures del paisatge identificades en els punts 8.8 o 8.9 caldr mostrar-les tamb en aquest mapa, i aix es far a travs de smbols (per exemple, les perspectives de creixement dun municipi es poden simbolitzar amb sagetes). Tal com sha insistit en punts anteriors, la cartografia resultant tindr la mateixa llegenda per a cadascun dels set catlegs de paisatge amb la finalitat de poder realitzar una lectura homognia de tots els mapes i, un cop acabats, del conjunt de Catalunya. Els elements de la llegenda saniran definint, precisant i adaptant a mesura que es desenvolupin els catlegs i els resultats ja podran integrar-se en properes versions del present document de Prototipus.
Fig. 13. Exemple fictici i simplificat de mapa davaluaci del paisatge
Previsi de nova infraestructura viria Tendncia de creixement urbanstic segons el PTP Nou desenvolupament industrial rea de valor histric i ecolgic Turons dalt valor esttic i identitari
59
60
Aquells aspectes que es cregui que no es poden cartografiar per al mapa davaluaci, es deixaran escrits de manera resumida en el mateix mapa, en un apartat dedicat exclusivament a text. No obstant aix, s important que els equips de treball facin un esfor imaginatiu per trobar, a travs del disseny, smbols per transmetre sobre el mapa les principals dinmiques i tendncies identificades en els punts anteriors. Un cop obtingut i interpretat el mapa davaluaci per a cada unitat o paisatge datenci especial, les amenaces i oportunitats es presentaran en un quadre. En aquest punt caldr un esfor de sntesi per part dels equips de treball per deixar constncia noms dall que s realment significatiu i per posar de manifest amb claredat els problemes i les oportunitats detectades, sobretot les amenaces sobre els valors del paisatge i les potencialitats dels valors paisatgstics actuals. Tamb caldr efectuar aquest exercici per a tot lmbit territorial. Daquesta manera, lanlisi damenaces i oportunitats de cada unitat de paisatge haur de recollir noms aquelles que li sn prpies.
60
61
10. DEFINICI DOBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA (TERCERA FASE)
Una vegada caracteritzat i avaluat un determinat paisatge, el segent pas consisteix a formular els objectius de qualitat paisatgstica. Tal com estableix el Conveni europeu del paisatge, representa la plasmaci per part de les administracions pbliques de les aspiracions de la collectivitat pel que fa a les caracterstiques paisatgstiques del seu entorn. Dit duna altra manera, s la declaraci per part dels ciutadans de les seves preferncies paisatgstiques o, el que s el mateix, de quines sn les caracterstiques del paisatge que els ciutadans volen que es reconeguin i com fer-ho. La caracteritzaci i avaluaci del paisatge realitzades en les dues fases anteriors (apartats 8 i 9) ens haur perms conixer amb detall els fonaments naturals, histrics i culturals de lmbit territorial i les seves unitats de paisatge. Aquesta informaci esdev bsica a lhora de plantejar nous reptes paisatgstics i objectius per a lordenaci territorial i pel disseny daltres poltiques pbliques en el marc dun desenvolupament sostenible. Pel que fa als objectius adreats a les poltiques dordenaci del territori, la formulaci dobjectius de qualitat paisatgstica ha de partir duna sinergia bsica: en primer lloc, tenir present que la consideraci del paisatge dins lordenaci territorial s un magnfic punt de partida per al plantejament de nous objectius ambientals, socials i econmics per als ciutadans dun determinat territori, ja que el paisatge constitueix un element essencial del seu benestar i de la seva qualitat de vida. En segon lloc, lordenaci del territori, a diverses escales, s actualment leina ms poderosa per contribuir a la preservar i millorar els paisatges catalans en un marc de desenvolupament sostenible. Sota aquestes premisses, els objectius de qualitat paisatgstica es formularan dacord amb els atributs i les qualitats de cadascun dels paisatges caracteritzats i avaluats, per tamb del conjunt de lmbit territorial. Els objectius, per tant, sassignaran per a lmbit territorial en general, per a cada unitat de paisatge i, si sescau, per a conjunts dunitats de paisatge o, fins i tot, tamb, per als paisatges datenci especial. Tal com estableix el Conveni europeu del paisatge, la formulaci dobjectius de qualitat paisatgstica ha de considerar les opinions del mxim nombre dagents que intervenen
61
62
sobre el paisatge i de la poblaci en general. Aquest s un element bsic per democratitzar els paisatges, tal com sexplica amb ms detall a lapartat 13. En aquest sentit, cal combinar la percepci collectiva del paisatge de la societat actual i de les passades amb consideracions tiques i tcniques basades en linters general. Ara b, definir els objectius de qualitat paisatgstica no s una tasca gens senzilla. Sn poques, fins ara, les experincies sorgides arreu dEuropa amb unes finalitats semblants. Una de les ms recents s lestratgia sussa Paysages 2020, presentada el 2003 per lOffice Fdral de lEnvironnement, des Forts et du Paysage. Caldr, per tant, un doble esfor dimaginaci per part dels grups de treball: en primer lloc, per adrear eficament els objectius al planejament territorial i urbanstic i a les poltiques sectorials, per tamb, en segon lloc, per fer convergir els interessos dels agents institucionals, econmics i socials en una nica estratgia de futur. 10.1. ATRIBUTS DELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA Els objectius de qualitat paisatgstica han de complir aquests requisits: a) La seva formulaci noms es pot fer si prviament es coneix lestat del paisatge, les dinmiques que el transformen i el carcter de cada unitat. b) Han de ser plantejats en coherncia amb els objectius generals de qualitat paisatgstica (apartat 10.2). c) Han de ser de formulaci clara, de fcil comprensi i, en la mesura que sigui possible, cartografiables (vegeu apartat 10.3). d) Els objectius poden referir-se tant a les unitats de paisatge en conjunt, com als paisatges datenci especial, com a daltres caracterstiques del paisatge (un tram de bosc de ribera dun eix fluvial, o murs de pedra seca, per exemple). No obstant aix, el recull de preferncies sestructurar per cada unitat de paisatge. e) Els objectius de qualitat paisatgstica poden ser qualitatius (per exemple, conservar i/o recuperar els cultius autctons) o b quantitatius. El coneixement de lestat actual del paisatge (apartat 9) i la posterior definici dobjectius de qualitat paisatgstica permetran avaluar qualitativament el grau desfor que hauran de fer les administracions i la societat catalana en general per assolir els propsits desitjats, i constituiran la base per definir mesures i actuacions (apartat 11) que permetin assolir-ho.
62
63
10.2. OBJECTIUS GENERALS DE QUALITAT PAISATGSTICA El fet de cobrir tot el territori de Catalunya obliga, dentrada, a establir uns objectius generals per al paisatge catal que serviran de marc per desenvolupar els objectius de qualitat paisatgstica de cadascun dels set catlegs per separat.
Fig. 14. Marc dels objectius generals de qualitat paisatgstica

Identificaci i caracteritzaci del paisatge Avaluaci del paisatge
Objectius generals de qualitat paisatgstica a Catalunya
Definici dobjectius de qualitat paisatgstica Establiment de mesures i propostes dactuaci Establiment dindicadors de seguiment
Alguns dels objectius generals de qualitat paisatgstica (vegeu figura 15) deriven de ladaptaci a casa nostra dels principals convenis, acords i normes internacionals i europeus sobre protecci, gesti i ordenaci del paisatge des de lptica del desenvolupament sostenible, i sn daplicaci a tots els estats i regions dEuropa. Han de constituir la base per definir els objectius de qualitat paisatgstica per a cada mbit territorial15:
15 Alguns dels objectius generals de qualitat paisatgstica per a Catalunya inclosos en la figura 14 shan inspirat en les reflexions contingudes a la publicaci Aportacions a lAgenda 21 de Catalunya. El comproms de Catalunya per a un futur sostenible (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, 2002).
63
64
Fig. 15. Objectius generals de qualitat paisatgstica Integrar el paisatge en la planificaci territorial, urbanstica i sectorial, i incrementar-ne el pes en lavaluaci ambiental de plans, programes i lestudi dimpacte ambiental dinfraestructures i activitats. Conservar i millorar la qualitat del paisatge i la seva diversitat. Prioritzar lheterogenetat paisatgstica per davant de lhomogenetat. Permanncia dels paisatges als quals donem un alt valor esttic, identitari i ecolgic (per la seva excepcionalitat, fragilitat o escassetat). Atendre paisatgsticament, i de manera particular, els espais urbans, periurbans i rururbans de tot el territori. Garantir els assentaments i les tipologies constructives prpies de cada indret. Mantenir les interfcies paisatgstiques on es produeixen combinacions harmniques, com lagricultura-natura, costa-mar, espai construt-entorn, roca-bosc). Garantir, millorar i revaloritzar els paisatges propis (alguns poden ser els paisatges de feixes mediterrnies amb pedra seca, la faana mediterrnia, els prats dalta muntanya, els espais oberts o els mosaics agroforestals) i recuperar-ne mostres en indrets en desaparici. Protegir elements caracterstics del paisatge rural de Catalunya (marges, tanques, murs, closes, alineacions arbries o tipologies constructives). Protegir i promoure el patrimoni intangible catal lligat als paisatges (tcniques tradicionals de treball de la terra, contes, canons, pintura de paisatge). Possibilitar als ciutadans ladmiraci i el gaudi del paisatge, amb racionalitat, incloent les persones amb problemes de mobilitat i altres collectius desfavorits. Millorar el confort en els paisatges i garantir el benestar individual i social, millorant la seguretat en els espais de gaudi, respectant aquells retinguts i identificats a la memria collectiva o evitant la contaminaci acstica i lumnica. Garantir la participaci dels ciutadans sobre les decisions de futur que afecten el paisatge. Prioritzar una gesti i ordenaci del paisatge que en mantingui els valors naturals, culturals i esttics tot equilibrant els canvis que originen els processos socials, econmics i ambientals. Educar en els valors del paisatge.
10.3. FASES PER FORMULAR ELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA La definici dels objectius de qualitat paisatgstica comprn, per tant, dues fases: 1. Un exercici inicial de definici dels objectius de qualitat paisatgstica per part dels equips de treball i determinats experts, en coherncia amb els objectius generals apuntats a lapartat 10.2.
64
65
2. Un cop els objectius de qualitat paisatgstica per a cada mbit territorial estiguin definits, es consultaran amb la poblaci del territori seguint les orientacions descrites en lapartat 12. 10.4. PRESENTACI DELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA Els objectius de qualitat paisatgstica definits pels equips de treball i els recollits fruit dels processos de participaci ciutadana coherents amb els objectius generals es classificaran segons aquesta divisi proposada: Preservaci del paisatge. Mecanismes adreats a salvaguardar els valors ambientals, culturals, visuals i perceptius dun paisatge del seu deteriorament o prdua. Millora del paisatge. Evoluci del paisatge cap a un millor estat. Restauraci del paisatge. Conjunt doperacions que aspiren a fer que la percepci visual dun espai sigui similar o evolutivament concordant amb lexistent abans de ser alterat per una activitat humana. Recuperaci del paisatge. Mecanismes adreats a deturar la degradaci o desaparici dun element o conjunt delements dun paisatge i restituir-los en les seves condicions originals, tot assegurant-ne la pervivncia en el futur. Valoritzaci del paisatge. El fet de posar en valor els aspectes ambientals, culturals, visuals i perceptius del paisatge. Creaci de paisatge. Intervenci sobre una porci del territori amb lobjectiu de millorar-ne les condicions paisatgstiques i de crear un nou imaginari en el supsit que el propi i original shagi perdut o banalitzat. Una combinaci de les anteriors. Alhora, els objectius de qualitat paisatgstica shauran de classificar segons sadrecin a la planificaci territorial o a les poltiques sectorials que poden tenir un efecte directe o indirecte en el paisatge. Daquesta manera es plantejaran els objectius per a una nova poltica de paisatge a Catalunya. Els mbits on caldr incidir sn, com a mnim, els segents: Poltiques de conservaci de la natura. Poltica agrria. Poltica forestal. Poltica industrial. Poltica de desenvolupament rural. Poltica dactivitats extractives. Poltica de turisme. Poltica de transports. Poltica de telecomunicacions. Poltica energtica.
65
66
Poltica daiges. Poltica de residus. Poltica cultural. Poltica deducaci. Poltica fiscal i patrimonial.
Es construir una taula semblant a la que es mostra tot seguit per a cada unitat de paisatge. En els casos en qu es consideri necessari, tamb es construir la mateixa taula per als paisatges datenci especial: Tot seguit es mostren dues taules dexemple. La primera adrea els objectius al planejament territorial i urbanstic i la segona, a les poltiques sectorials:
UNITAT DE PAISATGE 1 (NOM) Preservaci del paisatge Planejament territorial i urbanstic Millora del paisatge Restauraci del paisatge Valoritzaci del paisatge Creaci de paisatge Combinaci dels anteriors
UNITAT DE PAISATGE 1 (NOM) Preservaci del paisatge Poltica sectorial 1 Poltica sectorial 2 Poltica sectorial x Millora del paisatge Restauraci del paisatge Valoritzaci del paisatge Creaci de paisatge Combinaci dels anteriors
10.5. CARTOGRAFIA PAISATGSTICA
ASSOCIADA
ALS
OBJECTIUS
DE
QUALITAT
Cal recollir en un mapa a escala 1:50.000, agrupats en smbols i dividits segons la classificaci de lapartat anterior, tots els objectius de qualitat paisatgstica consensuats.
66
67
Selaboraran tants mapes com unitats de paisatge shagin definit, i un de general que reculli els objectius de qualitat paisatgstica definits per a tot lmbit territorial.
Fig. 16. Exemple de mapa dobjectius de qualitat paisatgstica
Unitat de paisatge Preservar les estructures agrries tradicionals Fomentar leducaci ambiental Recuperar el carcter agrari dels espais periurbans
Mapes dobjectius de qualitat paisatgstica. Nm.: tants mapes com nombre dunitats. Llegenda: les categories podran sobreposar-se: - Preservaci del paisatge. - Millora del paisatge. - Restauraci del paisatge. - Valoritzaci del paisatge. - Creaci de paisatge. - Combinaci dels anteriors.
67
68
11. ESTABLIMENT DE MESURES I PROPOSTES DACTUACI (QUARTA FASE)
Un dels objectius finals dels catlegs s introduir els objectius de qualitat paisatgstica al planejament territorial, a travs de la normativa pertinent. Aquest s el principal propsit daquesta quarta fase. Un cop establerts els objectius de qualitat paisatgstica, per tant, caldr concretar per a cada unitat o paisatge datenci especial tots aquells criteris i aquelles accions especfiques que haurien demprendre les administracions competents, els agents econmics i la societat catalana en general per tal dassolir els objectius de qualitat definits anteriorment. Es tracta destratgies generals a seguir per assolir els diversos objectius de qualitat paisatgstica definits, aix com les actuacions especfiques per assolir cadascun dels objectius. Partint daquesta premissa, les mesures i els criteris paisatgstics hauran de complir els segents atributs: a) Ha dexistir una relaci clara entre els objectius de qualitat paisatgstica i les mesures que es considerin necessries per assolir els objectius esmentats (seguint lexemple de lapartat 10.1.e, en qu lobjectiu era conservar i/o recuperar els cultius autctons, la mesura podria ser proposar la recuperaci de determinats fruiters autctons en vies de desaparici). b) Les mesures proposades es definiran per a cada unitat de paisatge, tot i que tamb caldr definir-ne per als paisatges datenci especial i proposar-ne de generals per a tot lmbit del pla territorial parcial (per exemple, es podria demanar la integraci de criteris cromtics en la revisi dinstruments de planejament). c) Les mesures esmentades aniran adreades a les poltiques territorials, urbanstiques i sectorials. Les mesures adreades a les poltiques prpiament territorials (i, si sescau, tamb urbanstiques) es classificaran en forma de normes, directrius i recomanacions, categories que es corresponen amb les tres determinacions establertes per la normativa dels plans territorials parcials. Concebem els catlegs de paisatge de Catalunya com uns instruments nous que haurien de facilitar la connexi entre el planejament territorial i lurbanstic pel que fa a la implementaci de poltiques de paisatge. Daltra banda, les mesures adreades a poltiques sectorials aportaran criteris dactuaci tan diversos i variats com es cregui convenient (criteris dactuaci, dordenaci).
69
Les mesures per a les poltiques sectorials poden ser, entre daltres tipus: Mesures generals de protecci, millora o gesti del paisatge. Definici de criteris paisatgstics per integrar-se en les poltiques sectorials vigents. Propostes de canvis a la normativa vigent (de conservaci d'espais naturals, normativa forestal o agrcola, etc.) per contribuir a la millora de les condicions paisatgstiques o de la protecci, gesti i ordenaci del paisatge. Actuacions concretes que es considerin prioritries o projectes pilot de millora del paisatge.
11.1. NORMES, DIRECTRIUS I RECOMANACIONS DIRIGIDES ALS PLANS TERRITORIALS PARCIALS Tal com ha quedat clar en els apartats anteriors, el principal objectiu dels catlegs de paisatge s poder ser tils per a la planificaci territorial; consegentment, hauran de marcar criteris que es recolliran en els plans territorials parcials. Aquests criteris seran, alhora, aplicables al planejament territorial (per exemple, als plans directors territorials) i al planejament urbanstic. Pel que fa al planejament territorial, les propostes dels catlegs han dadaptar-se a les determinacions que estableix la normativa sobre plans territorials parcials, que s de tres tipus: Normes. Disposicions de formulaci precisa i de compliment obligat per al planejament urbanstic, els projectes dinfraestructures i les altres actuacions en el territori que sn objecte de regulaci. Directrius. Disposicions que defineixen estratgies o pautes dactuaci que han dsser concretades en documents normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanstic. Recomanacions. Disposicions que es consideren adients per a un desenvolupament positiu del territori per que estan sotmeses a les valoracions doportunitat o convenincia que ladministraci competent pugui fer en el moment de lactuaci.
Aix, tal com determina la normativa dels plans territorials parcials, les normes, directrius i recomanacions hauran de ser respectades pels assentaments urbans, la creaci de les infraestructures de mobilitat i les derivades de les poltiques de protecci del sl no urbanitzat. Tenint present aix, les normes, directrius i recomanacions que proposaran els catlegs de paisatge sestructuraran segons aquests tres mbits que estableix la normativa dels plans territorials parcials: Sistema despais oberts. La normativa dels plans territorials parcials el defineix com a parts del territori que haurien dsser preservades de la urbanitzaci i en general dels processos que poguessin afectar-les
69
70
negativament. El sistema despais oberts comprn tot el sl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanstic. La proposta de normes, directrius i recomanacions, a ms de complir els objectius de qualitat paisatgstica definits en la fase anterior (apartat 10), hauria de complir els objectius especfics recollits a les normes dels plans territorials parcials. Aquests sn: a) Evitar la transformaci i la degradaci daquells terrenys no urbanitzats que reuneixen qualitats especials com a espais dinters natural, social, productiu i/o cultural. b) Assegurar les connectivitats ecolgiques necessries per mantenir la biodiversitat i la salut dels ecosistemes. c) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrolgic. d) Evitar els processos dimplantaci urbana en rees mal comunicades, no aptes topogrficament o subjectes a riscos. e) Dotar de sentit morfolgic i territorial les delimitacions dels sls integrants del sistema despais oberts. f) Establir una gradaci de preferncies en relaci amb les alternatives durbanitzaci i edificaci. La normativa dels plans territorials parcials estableix alhora tres tipus despais oberts:
Sl de protecci especial. Sinclouen en aquesta classe aquells sls en qu concorren valors que justifiquen un grau de protecci altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprn aquells sls que formen part dmbits de protecci establerts en la normativa sectorial i els que el pla considera que cal preservar perqu es tracta de connectors ecolgics bsics, drees forestals i agrcoles dalt valor, drees de recrrega daqfers importants o drees despecial inters cultural i identitari, entre daltres. Sl de protecci territorial. Sinclouen en aquest tipus aquells sls que per llur topografia, risc, localitzaci o proximitat a infrastructures no sn adequats per al desenvolupament urb, com tamb aquells que pels seus valors agrcoles, forestals, hidrolgics... no s aconsellable que siguin ocupats mentre hi hagi altres alternatives de sl de menor valor. El pla estableix mesures de protecci daquests sls, si b preveu la possibilitat que es puguin admetre, en casos justificats, implantacions dactivitats o installacions de valor estratgic i despecial inters per al territori, a travs del procediment que el Pla determina per tal de garantir una correcta avaluaci de loportunitat de la seva autoritzaci. Sl de protecci preventiva. Sinclouen en aquest tipus aquells sls de menor valor intrnsec que el pla, en atenci al seu carcter de sls no urbanitzables en el planejament urbanstic, considera que cal protegir preventivament, sense perjudici que mitjanant el planejament dordenaci urbanstica municipal, i en el marc que les estratgies que el pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar rees per sser urbanitzades i edificades.
Els catlegs de paisatge no noms proposaran normes, directrius i recomanacions per als tres tipus despais oberts, sin que alhora han de contribuir a delimitar-los.
71
Assentaments urbans. Pel que fa al planejament urbanstic, aquest haur de definir el model dimplantaci urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives durbanitzaci i dedificaci; en definitiva, les pautes per a una evoluci urbanstica coherent amb les aptituds i condicions de cada lloc del territori, tal com estableix la normativa dels plans territorials parcials. La proposta de normes, directrius i recomanacions, a ms de complir els objectius de qualitat paisatgstica definits en la fase anterior, hauria de ser coherent amb els objectius especfics recollits a les normes dels plans territorials parcials. Aquests sn: a) Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya. b) Assolir masses crtiques de poblaci i llocs de treball que facilitin la dotaci de transport pblic. c) Facilitar la integraci de la poblaci immigrada. d) Evitar la dispersi dusos i edificacions en el territori. e) Propiciar el desenvolupament urb en les localitzacions de major aptitud. f) Fomentar la mescla dusos dels teixits urbans. g) Racionalitzar la implantaci drees especialitzades allades en el territori. h) Preservar el patrimoni urbanstic territorial.
Els catlegs de paisatge no noms proposaran normes, directrius i recomanacions per als assentaments urbans, sin que alhora han de contribuir a delimitar-los. Infraestructures de mobilitat. Correspon, segons la normativa dels plans territorials parcials, a la xarxa viria, la xarxa ferroviria, el sistema aeroportuari, el sistema portuari, aix com el sistema logstic i els intercanviadors nodals associats. La proposta de normes, directrius i recomanacions, a ms de complir els objectius de qualitat paisatgstica definits en la fase anterior, hauria de ser coherent amb els objectius especfics recollits a les normes dels plans territorials parcials. Aquests sn: a) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de desenvolupament dels assentaments urbans. b) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes dassentaments urbans. c) Completar les xarxes bsiques establertes en els plans sectorials amb altres traats de menor rang que siguin rellevants a lescala del pla. d) Definir les condicions dels elements dinfraestructura que siguin funcionals i espacialment significatius en lmbit del pla. e) Propiciar un bon ajustament dels traats a les condicions de la matriu biofsica del territori.
72
f)
Establir les prioritats dactuaci en infraestructures en lmbit del pla.
g) Assenyalar opcions possibles a llarg termini. Els catlegs de paisatge no noms proposaran normes, directrius i recomanacions per a les infraestructures de mobilitat, sin que alhora han de contribuir a definirles. 11.2. CRITERIS PAISATGSTICS DIRIGITS A LES POLTIQUES SECTORIALS A ms destablir criteris per a la planificaci territorial, els catlegs hauran destablir criteris en general sobre la protecci, gesti i ordenaci del paisatge dirigits a poltiques sectorials que poden tenir un efecte directe o indirecte en el paisatge. Aquestes mesures han de constituir la base per a una nova poltica de paisatge a Catalunya. Els mbits en qu caldr incidir han de coincidir amb els previstos a lhora de classificar els objectius de qualitat paisatgstica (apartat 10): Poltiques de conservaci de la natura. Poltica agrria. Poltica forestal. Poltica industrial. Poltica de desenvolupament rural. Poltica dactivitats extractives. Poltica de turisme. Poltica de transports. Poltica de telecomunicacions. Poltica energtica. Poltica daiges. Poltica de residus. Poltica cultural. Poltica deducaci.
11.3. PRESENTACI DE CRITERIS I MESURES Els criteris i les mesures es presentaran en dos tipus de taules diferents, segons es dirigeixin a la planificaci territorial i urbanstica o a les poltiques sectorials: 11.3.1. Normes, directrius i recomanacions per a la planificaci territorial i urbanstica Es far una taula semblant a la que es mostra tot seguit per a cada unitat de paisatge o paisatge datenci especial:
72
73
UNITAT DE PAISATGE 1 (NOM) Assentaments urbans Normes Directrius Recomanacions Infraestructures Espais oberts
11.3.2. Criteris i mesures per a les poltiques sectorials Es far una taula semblant a la que es mostra tot seguit per a cada unitat de paisatge o paisatge datenci especial:
UNITAT DE PAISATGE 1 (nom)
Poltica sectorial 1 Poltica sectorial 2 Poltica sectorial 3
73
74
12. ESTABLIMENT DINDICADORS PER A LA PROTECCI, GESTI I ORDENACI SOSTENIBLES DEL PAISATGE (CINQUENA FASE)
Els catlegs de paisatge han de posar les bases per poder fer un seguiment i una avaluaci contnua de les poltiques de paisatge a Catalunya seguint els principis del desenvolupament sostenible. Per aquest motiu, cada catleg ha dincorporar com a eina de control de la poltica de paisatge una graella dindicadors paisatgstics que permeti conixer i fer un seguiment de lestat del paisatge a Catalunya i la seva evoluci partint dels objectius de qualitat paisatgstica. Un dels principals reptes daquesta part del catleg s la difusi de la informaci a la societat, per la dificultat de comprensi i la limitaci datenci que sovint mostra la poblaci. Cal trobar indicadors comprensibles que indiquin duna manera senzilla i efica lestat dun aspecte determinat del paisatge i la seva evoluci. Es pot basar en lenfocament DPSIR descrit a lapartat 9.2, i utilitzar un format com el que tot seguit es mostra:
Indicador I.1 I.2 I.3 I.4 I.5 I.6 I.x
Font i any
MBITS TERRITORIALS Terres Ebre Com. Girona Com. centrals Alt Pirineu i Aran Plana de Lleida Camp de Tarragona RMB
CATALUNYA
Els indicadors de protecci, gesti i ordenaci del paisatge saniran definint a mesura que es vagin desenvolupant i completant els catlegs de paisatge, amb lobjectiu final de configurar una llista que inclogui tot el territori catal.
74
75
RESUM DEL PROCEDIMENT PER ELABORAR ELS CATLEGS DE PAISATGE

Punt 8.4.1
Combinaci de variables paisatgstiques

Punt 8.4.3
- Factors fisiogrfics - Cobertes del sl - Dimensi histrica del paisatge - Ecologia del paisatge - Determinaci de les visibilitats - Factors visuals (colors, lnies, equilibris, formes, textures) - Verificar les unitats resultants - Detectar dinmiques recents i tendncies observades - Identificar nous elements significatius - Mantenir contactes amb agents locals bons coneixedors de les dinmiques recents
Reconeixement in situ del territori i el paisatge MAPA DUNITATS DE PAISATGE MAPA DE PAISATGES DATENCI ESPECIAL
Punt 8.6
Fase 1 Identificaci i caracteritzaci del paisatge
Estudi de la seqncia evolutiva del paisatge

Punt 8.7
Valoraci del paisatge

- Esttics - Ecolgics - Productius - Histrics - s social - Perceptius - Religiosos i espirituals - Simblics i identitaris
- Singularitat - Representativitat - Integritat - Raresa - Excepcionalitat - Rellevncia social - Harmonia del conjunt
MAPES DE VALORS
Punt 8.8
Anlisi de la dinmica del paisatge i dels factors que hi intervenen
Punt 8.9
Descripci de la possible evoluci futura del paisatge
Fase 2 Avaluaci del paisatge
Punt 9
Avaluaci damenaces i oportunitats MAPES DAVALUACI DEL PAISATGE

Punt 10.2
Fase 3 Definici dobjectius de qualitat paisatgstica
Punt 10.4 Objectius per a poltiques territorials i sectorials
Objectius generals de qualitat paisatgstica de Catalunya
MAPES DOBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA
Fase 4 Establiment de mesures i propostes dactuaci
Punt 11.1 Normes, directrius i recomanacions per a: - Assentaments humans - Infraestructures - Espais oberts
Punt 11.2
Mesures i propostes dactuaci per a poltiques sectorials
Fase 5 Establiment dindicadors
Punt 12 Per a cada mbit territorial i, un cop tots calculats, disponibles per al conjunt de Catalunya
75
76
13. PARTICIPACI PBLICA I SOCIAL

s fonamental que tothom pugui reconixer el seu propi paisatge i que ciutadans i administracions participin conjuntament en les decisions que es refereixen a la seva protecci, gesti i ordenaci. Naturalment, s responsabilitat de ladministraci a travs de les poltiques pbliques vetllar per ladequada protecci i bona gesti del paisatge, per, sens dubte, tamb cal que els ciutadans, individualment o collectiva, sinvolucrin en la definici daquestes poltiques i reclamin el seu dret a tenir un paisatge de qualitat. Una gesti i ordenaci del paisatge orientada als objectius del desenvolupament sostenible requereix, per tant, una clara implicaci dels ciutadans. En aquest cas, s deure de ladministraci garantir que els ciutadans puguin identificar i valorar el paisatge on viuen, entendre les dinmiques que lhan transformat i les que el transformen, les seves oportunitats i potencialitats, els seus riscos, i disposar de les vies oportunes per poder decidir sobre el seu futur. s necessari, a ms, que la participaci de la societat catalana en la definici dels catlegs de paisatge i, especficament, de la poblaci que viu en cada mbit territorial, es mantingui ben viva fins a laprovaci de cada catleg de paisatge. A ms, cal aprofitar la participaci per educar en els valors del paisatge. El procs t com a objectiu principal que els agents implicats i els ciutadans a ttol individual que ho desitgin expressin la percepci que tenen del paisatge, debatin les transformacions que hi tenen lloc i puguin contribuir a definir objectius per millorar-lo. En aquest sentit, la participaci ciutadana en els catlegs de paisatge pretn: Incrementar la interacci i el dileg dels ens pblics amb els ciutadans. Incrementar leficincia en la presa de decisions pbliques, ats que comporta una major proximitat dels problemes i una major capacitat de participaci en la seva resoluci. Augmentar la capacitat per part dels ciutadans de vigilar i exercir funcions de control social als actors que prenen les decisions. Augmentar la participaci en el procs i legitimar el catleg resultant.
El procs de participaci en els catlegs de paisatge ha de complir tres requisits fonamentals: a) Cal una informaci i comunicaci no tecnocrtica dels resultats que obtenen els equips de treball, aix com de les propostes de protecci, gesti i ordenaci del paisatge. Sense aquest esfor per part dels equips de treball, qualsevol intent dimplicar la poblaci en la formulaci dobjectius de qualitat paisatgstica pot acabar generant frustraci als ciutadans i, consegentment, els objectius de participaci esdevenir finalment estrils. b) Seria desitjable que els equips de treball empressin tcniques de modelitzaci digital dels paisatges per explicar les caracterstiques dun determinat paisatge i dels processos que lhan transformat amb els anys, aix com per avaluar alternatives de futur. Avui dia, ls de fotografia digital, de webs, de recursos
76
77
audiovisuals i de tcniques de simulaci de futurs paisatges en tres dimensions s relativament senzill i facilita la comprensi. Lobjectiu principal s evitar al mxim ls de cartografia planimtrica a lhora de transmetre a molts segments de la poblaci els coneixements sobre el paisatge que els envolta, ja que sovint aquest tipus de mapes sn difcils dinterpretar i dentendren els continguts. En aquest sentit, lObservatori del Paisatge posar a disposici dels equips el seu web oficial per desenvolupar sistemes de participaci a travs daquestes eines. c) All on sigui possible, shan daprofitar processos participatius existents en el territori (originats en frums dAgendes 21 locals, supramunicipals o comarcals). Les dinmiques participatives sn difcils dengegar i, un cop en marxa, costen de mantenir.
13.1. REPTES DE LA PARTICIPACI EN ELS CATLEGS DE PAISATGE Un dels principals reptes inherents a la participaci pblica en lelaboraci dels catlegs de paisatge s que lescala de planificaci territorial (tant espacial com temporal) es pot trobar molt allunyada de la percepci habitual que la societat t del paisatge, que noms s comunicable a travs de representacions amb un alt nivell dabstracci, i aquesta s una qualitat assequible a molt pocs ciutadans. El procs de participaci en lelaboraci dels catlegs es basar, principalment, en la implicaci que puguin tenir agents del territori informats, com agrupacions de pagesos, experts, associacions professionals o collectius conservacionistes, entre altres. No obstant aix, es desenvoluparan mecanismes que permetin recollir lopini dels ciutadans, ja sigui a travs de sessions de treball en lmbit local o b a travs del web oficial de lObservatori del Paisatge. En diversos indrets del territori caracteritzats per lexistncia de determinats conflictes paisatgstics o de dinmiques socials positives en el paisatge (com la custdia del territori, entre altres), lesfor del procs de participaci ser ms gran. Els recursos i el temps disponibles no permeten arribar a aquest grau de detall a tot el territori ni, per tant, plantejar-se una participaci poble a poble. 13.2. AGENTS IMPLICATS La participaci ha de ser capa de mobilitzar els principals actors del paisatge. Aquests sn de dos tipus: a) Agents externs a lmbit destudi: Representants dels departaments de la Generalitat (sobretot del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca i del Departament de Cultura, incloent-hi les agncies i altres organismes pblics).
77
78
Representants daltres entitats pbliques i privades externes a lmbit territorial (collectius del sector primari, organitzacions no governamentals, instituts i grups de recerca, etc.).
b) Agents del territori que s mbit destudi: Representants dadministracions locals (de les quatre diputacions provincials, dels consells comarcals, dels ajuntaments, aix com daltres ens de carcter supramunicipal). Representants daltres institucions del territori (collegis professionals amb delegaci, etc.). Representants de sectors econmics vinculats al paisatge (pagesos, ramaders, constructors, empreses turstiques). Collectius socials que centrin la seva activitat principal en aquell territori (entitats excursionistes, entitats de conservaci del patrimoni cultural, agrupacions de propietaris, usuaris del medi, grups ecologistes). Residents de la zona i visitants.
13.3. CREACI DE LINVENTARI DAGENTS DEL PAISATGE Els agents institucionals, econmics i socials esmentats en el punt anterior (13.1) i daltres hauran de ser identificats, classificats i introduts en una base de dades16 per a cada catleg de paisatge, amb lobjectiu final de constituir linventari dagents del paisatge de cada catleg. Lobjectiu final s obtenir un Inventari dagents del paisatge de Catalunya, el contingut del qual es podr consultar des del web de lObservatori del Paisatge. Lobjectiu de lInventari dagents del paisatge de Catalunya s disposar duna informaci actualitzada i consultable des del web sobre els principals agents implicats (institucionals, econmics i socials) en la transformaci, gesti, ordenaci i protecci del paisatge a Catalunya. Aix permetr, per exemple, conixer quines sn les administracions amb competncies, els principals actors econmics que incideixen en cada part del territori o identificar els collectius socials disposats a implicar-se en el disseny de poltiques de paisatge. 13.3.1. Contingut de lInventari dagents del paisatge Linventari ha de recollir aquesta informaci: 1. Dades bsiques de lagent: a. Nom de lentitat. b. Adrea.
16
Els equips de treball hauran dintroduir les dades en un full dExcel preparat i subministrat per lObservatori del Paisatge.
78
79
c. Adrea electrnica. d. Telfon. e. Pgina web. 2. mbit territorial: a. Plana de Lleida. b. Camp de Tarragona. c. Pirineu i Aran. d. Comarques de Girona. e. Comarques centrals. f. Terres de lEbre. g. Regi metropolitana de Barcelona. h. Tot Catalunya. i. Estat espanyol. j. Europa. 3. Tipus dagent: a. Administraci estatal. b. Generalitat de Catalunya. c. Administraci local. d. Sector agrari. e. Sector industrial. f. Sector serveis. g. Collegi professional. h. Universitat. i. Instituci privada. j. Collectiu social. 4. mbit dincidncia: a. Urbanisme. b. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca. c. Desenvolupament rural. d. Natura. e. Indstria. f. Serveis. g. Transports. h. Energia. i. Aigua. j. Residus. k. Telecomunicacions. l. Activitats extractives. m. Histria. n. Cultura. o. Educaci. 5. Observacions.
13.3.2. Fases per elaborar lInventari dagents del paisatge Les principals fases sn:
79
80
Fig. 17. Procs delaboraci de lInventari dagents del paisatge
1. Disseny de la base de dades LObservatori del Paisatge dissenyar la base de dades de linventari i la posar a disposici dels equips de treball perqu lomplin per a cada mbit territorial. Els camps de la base de dades no sn definitius, i podran variar a mesura que es desenvolupen els catlegs.
2. Introducci de la informaci Els equips de treball seran els responsables didentificar i classificar els agents implicats en el paisatge i dintroduir-ne la informaci pertinent.
3. Consulta LObservatori del Paisatge posar al seu web les bases de dades, a mesura que es vagin elaborant, perqu puguin ser consultades.
Un cop elaborats tots els catlegs de paisatge, sintegraran els set inventaris en un de sol per conformar lInventari dagents del paisatge de Catalunya, una eina de gran utilitat per planificar i gestionar poltiques de paisatge a Catalunya.
13.4. ETAPES DE PARTICIPACI DINS EL PROCS DELABORACI DEL CATLEG Els mecanismes de participaci han de ser transversals i, per tant, presents durant tot el procs delaboraci dels catlegs de paisatge. La participaci de la societat en cada fase delaboraci dels catlegs de paisatge ha de donar resposta a diferents reptes: Fase 1. Identificaci i caracteritzaci. s fonamental que la poblaci reconegui i sidentifiqui amb el seu paisatge. En aquesta fase del procs caldr, sobretot, copsar els valors que els ciutadans de cada territori donen al seu paisatge i entendre les dinmiques i els processos que el transformen. Fase 2. Avaluaci del paisatge. Els agents de cada territori sn clau per identificar les amenaces i les potencialitats paisatgstiques i per avaluar en quin grau ho sn. Fase 3. Definici dels objectius de qualitat paisatgstica. En aquesta fase la participaci pren un paper rellevant amb lobjectiu dincorporar els principals agents en la presa de decisions pbliques sobre el paisatge. Fase 4. Establiment de mesures i propostes dactuaci. Representa la concreci en mesures de les preferncies genriques definides a la fase anterior, i la participaci dels agents s de nou un element clau.
80
81
Fase 5. Establiment dindicadors de seguiment. La poblaci ha destar informada sobre lestat i levoluci del seu paisatge, i fer propostes per elaborar nous estudis i frmules de seguiment. 13.5. MECANISMES PER A LA PARTICIPACI Sota el terme de participaci sinclouen una mplia varietat de mecanismes, i no tots sn eficaos per donar resposta als reptes que es plantegen en lelaboraci dels catlegs de paisatge. La participaci pblica i social en lelaboraci dels catlegs sestructura, almenys, en quatre mecanismes diferents, que caldr anar adaptant i combinant segons la fase delaboraci del catleg en qu ens trobem. Els equips de treball, per, poden ampliar aquest ventall si ho consideren oport. 13.5.1. Qestionari a persones informades (participaci implcita) Permet la participaci duna mostra representativa dagents del paisatge a travs dentrevistes en profunditat. Es concentrar en la participaci dels agents implicats, aquelles persones que estan ms relacionades amb els objectius i les determinacions del catleg de paisatge. Tamb sescollir una mostra de persones coneixedores de lmbit territorial. Aquest mecanisme, de carcter transversal, permet obtenir molta informaci til per als treballs i al mateix temps divulgar els treballs dels catlegs als ciutadans. Es considera molt important que el ventall de persones consultades sigui ampli i divers: Representants de ladministraci local, comarcal i provincial. Representants de cooperatives agrcoles i de comunitats de regants, aix com altres agents del sector primari. Collectius conservacionistes. Collectius de caire cultural. Lders dopini.
Durant la trobada amb els representants dels agents del paisatge ms rellevants de lmbit territorial corresponent, sabordaran les quatre primeres fases de lelaboraci del catleg. 13.5.2. Sessions de treball Les sessions de treball (workshops), ben plantejades, sn una de les millors eines perqu els ciutadans dun determinat territori, aix com els principals agents que hi intervenen, entenguin, identifiquin, descriguin i prioritzin els seus paisatges. Simpulsar un conjunt de sessions de treball que se celebraran en tres o quatre indrets de lmbit territorial i sorganitzaran en collaboraci amb els agents del territori, aix com persones interessades a conixer i presentar els seus suggeriments i propostes sobre els continguts dels catlegs de paisatge. Lobjectiu daquestes sessions s recollir informaci rellevant, opinions i criteris sobre lestat del paisatge en lmbit territorial corresponent, aix com aquells elements que cal tenir en compte a lhora de formular els objectius de qualitat paisatgstica.
82
Lescala de treball daquestes sessions ha de ser la ms propera al ciutad. Ser en la discussi de les caracterstiques i propostes associades als paisatges datenci especial, per exemple, on la participaci podria tenir ms rellevncia, ja que shi debatran els paisatges quotidians, s a dir, els que els ciutadans viuen des de ms proximitat, el dia a dia. Aquests sn els paisatges on agents i ciutadans poden defensar ms fcilment els seus interessos particulars o collectius i poden contribuir a decidir sobre el seu futur. Algunes daquestes sessions de treball poden coincidir amb les sessions informatives dels plans territorials parcials que organitza el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. 13.5.3. Participaci a travs del web Sobriran canals especfics dopini sobre els catlegs de paisatge mitjanant una enquesta a travs de web, dabast ms general que el mecanisme anterior i dirigida als ciutadans en general. LObservatori posar a disposici dels equips el seu web oficial (www.catpaisatge.net) i lassistncia tcnica corresponent per presentar a la pgina web els continguts de lenquesta. Lenquesta anir dirigida, principalment, a copsar la percepci que els ciutadans tenen del paisatge. 13.5.4. Informaci i comunicaci Una bona comunicaci i difusi continuada dels resultats obtinguts en els catlegs de paisatge s indispensable per assolir la mxima participaci i implicaci dels agents institucionals, econmics i socials. Per fer-ho possible, es publicaran articles que expliquin els treballs delaboraci dels catlegs en els principals mitjans de comunicaci de cada mbit territorial.
82
83
14. PRESENTACI LLIURAMENT
DE
RESULTATS
FORMAT
DE
Els equips de treball hauran de lliurar a lObservatori del Paisatge, en documents separats, el segent material: Memria escrita. Cartografia. Resum del catleg de paisatge. Arxiu fotogrfic. Inventari dagents del paisatge.
LObservatori del Paisatge introduir aquests documents en el seu web perqu puguin ser consultats. El material shaur de lliurar a lObservatori del Paisatge seguint el format que sindica en els apartats segents. 14.1. MEMRIA ESCRITA s el document tcnic que lObservatori del Paisatge haur de lliurar un cop revisat al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya i el document que se sotmetr a un trmit dinformaci pblica perqu sigui aprovat definitivament. La informaci de la memria haur de ser elaborada, sinttica i comprensible, i anir acompanyada dels recursos cartogrfics, fotogrfics i grfics en general adequats per a una millor comprensi i visualitzaci dels temes tractats. Daltra banda, shi haur de fer s dun llenguatge entenedor, per tal que el document sigui mpliament intelligible, sense perdre el carcter rigors i cientfic del treball. El text ha dhaver passat per correcci ortogrfica. Es lliuraran: Quatre cpies en paper mida DIN A3, que integraran la cartografia completa elaborada. Quatre cpies en versi digital reproduble des del programari Acrobat Reader, aix com la cartografia en un format reproduble per qualsevol usuari.
Lestructura que seguir la memria escrita ser la segent:
1. Metodologia 1a PART. MBIT TERRITORIAL Aquesta part descriur tots aquells elements definidors del paisatge que sobrepassen els lmits de les unitats de paisatge, s a dir, per a lmbit territorial: 2. Els factors naturals que condicionen el paisatge en lmbit territorial corresponent. El paisatge dun determinat mbit territorial no ha estat mai el mateix, ja que la seva fesomia actual s fruit dun procs evolutiu dinmic i llarg. Aquest apartat ha de presentar, duna banda,
84
els elements abitics, com el clima, el relleu, la litologia, els processos geomorfolgics i laigua, com a primers factors de transformaci de laspecte fsic del territori. Del relleu sen deriven aspectes de tanta importncia per a lestructura i funcionalitat dun paisatge com lalada, lorientaci o el pendent. En segon lloc, ha de descriure els elements bitics, com les comunitats vegetals i els ecosistemes, que sn els que es desenvolupen sobre el substrat apuntat abans. 3. Els factors humans: el procs histric de poblament i la seva influncia sobre el paisatge. En aquest apartat sentrar de ple en lestudi del factor hum com a principal agent de transformaci del paisatge. Es far des duna perspectiva histrica, estudiant de quina manera, en quines etapes i en quins indrets lactivitat humana ha anat modificant laparena de lentorn. Les diverses cultures que en un moment o altre de la histria shan establert en el territori han fet s del seu paisatge i lhan convertit en un element essencial en la seva estructura econmica i en la seva realitat social. Recollir la informaci histrica vinculada a un paisatge s molt til i necessari, ja que ens dna la possibilitat de fer una valuosa interpretaci en clau histrica del paisatge que hem heretat dels nostres avantpassats. Els trets antics que lhan caracteritzat i els que encara el caracteritzen defineixen el carcter dun determinat paisatge i han de ser determinants en els processos de decisi del seu futur. 4. El paisatge actual. Urb Periurb Rural Agrcola Forestal Patrimoni cultural ... 5. Lexpressi artstica del paisatge de la zona. Tractament del paisatge de lmbit territorial que s motiu del catleg des de diferents expressions artstiques (pintura, literatura, rondalles, can, dansa, llegenda...), fent-ne una petita evoluci histrica, si s possible. 6. Els paisatges significatius Aquest apartat identifica i descriu: - Espais establerts legalment o fruit de la planificaci com a espais despecial vlua paisatgstica a escala internacional, estatal, catalana o local (parcs naturals, PEIN, Patrimoni de la Humanitat). - Els espais amb altres valors (identificats a lapartat 9.1). 7. Dinmiques de les activitats i els processos que incideixen de manera ms notria en el paisatge. Descripci i valoraci de les dinmiques de les activitats i els processos que incideixen ms notriament en la configuraci del paisatge actual, prenent els principals factors de canvi (la urbanitzaci, el turisme, les activitats recreatives o les extractives) i avaluant limpacte que tenen sobre el paisatge. 8. Evoluci del paisatge obeint a les tendncies socioeconmiques i ambientals actuals. Aquest apartat presenta quina podria ser levoluci natural dels paisatges si no shi actus, seguint les tendncies socioeconmiques actuals, aix com les prpies de levoluci natural dels ecosistemes. 9. Amenaces i oportunitats. 10. Objectius de qualitat paisatgstica per a tot lmbit territorial.
84
85
11. Proposta de mesures i accions per a tot lmbit territorial. 12. Establiment dindicadors per a una protecci, gesti i ordenaci sostenible del paisatge. 2a PART. UNITATS DE PAISATGE 13. Les unitats de paisatge i els paisatges datenci especial de lmbit territorial. 14. Fitxes per a cada unitat de paisatge amb: - Dades generals - Trets distintius de cada unitat de paisatge (naturals, culturals, dinmiques) - Elements naturals i humans que constitueixen el paisatge - Evoluci histrica - Organitzaci del paisatge - Expressi artstica - Dinmica actual - Valors paisatgstics - Principals recorreguts i punts dobservaci del paisatge - Riscos i impactes - Possible evoluci futura del paisatge - Amenaces i oportunitats - Objectius de qualitat paisatgstica - Mesures i accions 15. Conclusions. 16. Documentaci de referncia. ANNEXOS I. Sistema de participaci. II. Resum dun mxim de 30 pgines de tot el catleg.
El document ha de tenir aquestes caracterstiques: a) El text ser escrit en Microsoft Word i lletra Arial 11. Les taules i grfiques associades al text es faran amb Microsoft Excel, tant si sn de dades quantitatives com qualitatives. b) La configuraci de la pgina ser horitzontal, en mida DIN A3, i el text es veur a dues columnes amb una separaci de dos centmetres, tal com sexemplifica en el model que lliura lObservatori del Paisatge a lequip redactor. c) Els marges, la capalera i altres aspectes de la configuraci de la pgina sadaptaran al model que lliurar a lequip lObservatori del Paisatge. d) Els fulls utilitzats seran ecolgics o b reciclats i la impressi, a doble cara. e) Lenquadernaci es far amb espiral metllica.
86
f) A la portada exterior del document, hi figurar: El logotip del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, com a instituci que encarrega el catleg de paisatge. El logotip de lObservatori del Paisatge, com a organisme responsable de la direcci i coordinaci del catleg de paisatge. El ttol del catleg de paisatge: Catleg de paisatge de .... El nmero de document, que en aquest cas s l1. La data de lliurament. Les universitats que han elaborat els treballs.
g) El catleg de paisatge inclour una pgina de crdits on figuraran les persones que han participat en lelaboraci del catleg de paisatge, aix com altres collaboracions. A continuaci es presenta una mostra del format que lliura lObservatori del Paisatge a lequip redactor per elaborar el document:
14.1.1. Caracterstiques de lapartat de metodologia La memria cont un apartat inicial on sexplica la metodologia delaboraci del catleg. Alguns criteris generals que ha de complir aquest apartat sn: a) Ha de descriure minuciosament el procs de delimitaci de les unitats de paisatge. Ha desmentar amb detall quina ha estat la cartografia de referncia utilitzada i quins han estat els criteris que shan tingut en compte per definir les unitats de paisatge.
86
87
b)
La metodologia ha dexplicar tots i cadascun dels conceptes que sanalitzen i es mostren en els mapes, a les llegendes, aix com la seva procedncia. A lhora de descriurels, es proposa classificar-los segons els mapes on apareixen. La utilitzaci de conceptes que poden tenir diverses interpretacions hauria dexplicar-se a travs de notes al peu de la pgina. La cita destudis i documents en la descripci metodolgica ha de referenciar-se degudament en una nota al peu de la pgina i, si s el cas, incloure-hi tamb ladrea electrnica on pugui consultar-se la informaci.
c) d)
14.1.2. Fitxes de les unitats de paisatge El punt 13 de la part II de la memria estar constitut per fitxes en format DIN A3, una per a cada unitat de paisatge. La fitxa s la part dels catlegs de paisatge que ser ms llegida pel tipus de contingut que es demana i el seu abast. s, per tant, una pea clau de la memria dels catlegs de paisatge, ja que la seva informaci ha de determinar les normes, directrius i recomanacions que es formularan per a cada unitat de paisatge. Les dues pgines segents mostren els continguts que haur de tenir la fitxa i lordre en qu es presentaran:
Unitat de paisatge X
DADES GENERALS Descripci dels lmits de la unitat de paisatge, la seva superfcie, i enumeraci dels municipis i les comarques afectats.
Llista dels principals elements que donen carcter a la unitat i la TRETS DISTINTIUS diferencien de les venes. Pretn ser un resum de la part de (CARCTER DE LA UNITAT) caracteritzaci del paisatge de la fitxa, de manera que la llista ha dincloure elements naturals, culturals, aspectes distintius de la dinmica del paisatge o dels valors del paisatge, etc. La descripci, en forma de llista, ha de ser molt contrastada duna fitxa a una altra, de manera que una lectura hauria de permetre no noms fer-se una idea de com s el paisatge de la unitat, sin tamb copsar-ne les diferncies amb la resta. CARACTERITZACI DEL PAISATGE ELEMENTS NATURALS I HUMANS QUE CONSTITUEIXEN EL PAISATGE EVOLUCI HISTRICA DEL PAISATGE Descripci dels principals condicionants naturals del paisatge de la unitat (com el clima, la litologia, els processos geomorfolgics, el relleu o laigua) i dels elements que shan desenvolupat sobre aquest substrat (com les formacions vegetals i els hbitats, els usos del sl o les infraestructures). Descripci de la seqncia evolutiva del paisatge i dels principals factors naturals, socials i econmics que han propiciat els canvis al llarg de la histria. No es tracta duna llista desdeveniments histrics, sin duna explicaci de com aquests esdeveniments han propiciat els canvis a la unitat al llarg de la histria pel que fa al paisatge. Els trets antics que han caracteritzat la unitat de
87
88
paisatge i els que encara la caracteritzen defineixen el seu carcter i per tant tamb haurien de resumir-se a lapartat Trets distintius. Daltra banda, descripcions que poden haver fet viatgers com Francisco de Zamora o daltres haurien de complementar les descripcions histriques i no ser-ne la base. Lexplicaci daquest apartat hauria danar acompanyada duna o ms fotografies que illustressin el paisatge de la unitat en moments anteriors a lactual. ORGANITZACI ACTUAL DEL PAISATGE Descripci del paisatge actual, s a dir, de la combinaci dels elements descrits anteriorment que conformen lestructura actual del paisatge de la unitat, i que en defineixen el carcter (distribuci dels usos del sl, els hbitats, les trames urbanes, etc.). Podria incloure, tamb, una taula amb la distribuci dusos del sl de la unitat i la comparaci amb tot lmbit, de manera que es puguin conixer quins sn els usos dominants a la unitat i el seu percentatge respecte del conjunt de lmbit territorial. Una mostra del llegat artstic i literari de la unitat de paisatge. Poden ser relats de viatgers, textos literaris, canons o altres manifestacions artstiques (danses, quadres) que constitueixen valors intangibles del paisatge. Lexplicaci daquest apartat hauria danar acompanyada dalguna mostra de manifestaci artstica (pintura, etc.). Tendncies i canvis en el paisatge fruit de les principals activitats i processos que hi incideixen. Cal destacar les principals funcions que modelen el paisatge, aix com les claus de la seva evoluci ms recent, tenint en compte que caldr lligar-ho amb la descripci histrica anterior. Descripci qualitativa dels principals valors paisatgstics, diferenciant els ecolgics dels culturals (histrics, religiosos, identitaris), socials i esttics. Presentaci dels principals elements tangibles i intangibles i de les rees dinters, per la seva singularitat, representativitat, integritat, raresa, rellevncia social o per lharmonia del conjunt. Les descripcions han de donar pesos semblants als elements naturals i als aspectes antrpics i culturals tangibles i intangibles. Inventari de cada punt i recorregut, i descripci de la visi del paisatge i de les unitats de paisatge venes que sobserven. Cal escollir punts dobservaci emblemtics, des dels quals sobservin mplies panormiques que incloguin diverses unitats de paisatge o altres vistes que es considerin dinters. Presentaci daquells processos i factors que podrien empobrir la qualitat del paisatge (com els incendis), aix com aquells que tenen un efecte negatiu sobre el paisatge. Descripci del futur paisatge de la unitat a travs de la interrelaci entre els processos naturals, les tendncies socioeconmiques i les conseqncies de la implementaci de les poltiques territorials, urbanstiques i sectorials vigents.
EXPRESSI ARTSTICA DEL PAISATGE
DINMICA ACTUAL DEL PAISATGE
VALORS PAISATGSTICS
PRINCIPALS RUTES I PUNTS DOBSERVACI I GAUDI DEL PAISATGE
RISCOS I IMPACTES
DESCRIPCI DE LA POSSIBLE EVOLUCI DE CADA UNITAT DE PAISATGE
88
89
AVALUACI DEL PAISATGE AVALUACI DAMENACES I Presentaci de les amenaces i oportunitats per a la protecci, gesti i ordenaci del paisatge, en clau de sostenibilitat, seguint OPORTUNITATS el format de presentaci en un quadre estipulat en lapartat 9.
PLANIFICACI DEL PAISATGE OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGSTICA MESURES I ACCIONS Presentaci dels objectius de qualitat paisatgstica seguint el format de presentaci en quadres proposat en el punt 10. Mesures i accions per assolir els objectius de qualitat paisatgstica seguint els formats de presentaci en quadres de lapartat 11.
Alguns criteris generals per a la redacci de les fitxes sn: a) La lectura de les fitxes hauria de reflectir clarament que sest passant duna unitat de paisatge a una altra. Aquest criteri sha de tenir present en el conjunt dels apartats de la fitxa, per en especial a lapartat Trets distintius. b) El format de les fitxes haur de seguir el segent model lliurat per lObservatori del Paisatge als equips que elaboren els catlegs de paisatge:
c) Han de contenir cartografia i fotografies (amb peu de foto) que illustrin les descripcions i valoracions que shi fan. Els mapes, a ms de la informaci
89
90
especfica, han de contenir alguns topnims de referncia, lmits municipals i comarcals i la xarxa fluvial principal. d) El llenguatge utilitzat en la descripci de les fitxes ha de ser especialment entenedor, sense perdre el rigor cientfic. Una persona que desconegui lmbit territorial hauria de poder-se fer una idea de com s cada unitat de paisatge. e) Els topnims que apareguin a les descripcions han de constar en els mapes inclosos a les fitxes. f) Les espcies vegetals i animals han daparixer en els documents tant en el nom vulgar com en el llat, sempre que sigui possible, per tal devitar possibles confusions derivades de les variants dialectals existents a lhora de posar noms a algunes espcies (per exemple, el xop/pollancre).
g) Tot i el tractament diferenciat que es fa a cada unitat de paisatge en forma de fitxa, les descripcions han de reflectir, si volem entendre el paisatge duna manera integrada, les relacions naturals, culturals, socioeconmiques i histriques existents amb les unitats venes o amb lmbit territorial. Lnic apartat de la fitxa que no pot fer referncia a cap altra unitat s el de Trets distintius. h) En les descripcions de la unitat, seria desitjable evitar referir-se a la unitat utilitzant noms lexpressi unitat de paisatge, sin utilitzant el nom que se li ha atorgat. 14.2. CARTOGRAFIA La cartografia selaborar a partir dun sistema dinformaci geogrfica (SIG). Els SIG sn una eina bsica que ens permet gestionar i analitzar la informaci espacial i que t aplicacions fonamentals en lmbit de la gesti territorial i ambiental, com ho sn lordenaci del territori o la planificaci urbana i, per tant, la gesti i ordenaci del paisatge. Estan dissenyats per capturar, emmagatzemar, manipular, analitzar, modelitzar i, finalment, presentar dades referenciades espacialment. Per elaborar la cartografia dels catlegs de paisatge sutilitzar un SIG per tal dobtenir resultats analtics i representacions cartogrfiques de diverses variables del territori. La capacitat que tenen els SIG de dividir la realitat en diferents capes dinformaci i, alhora, que aquestes es puguin relacionar entre si, ens proporciona grans possibilitats danlisi. Els mapes es lliuraran en un format adient perqu puguin introduir-se al web oficial de lObservatori del Paisatge. Es lliuraran: Un document de mida DIN A3 amb els mapes plegats i introduts en fundes de plstic.
90
91
La informaci cartogrfica digital, georeferenciada en coordenades UTM, es lliurar en els segents formats: Tots els mapes, en format PDF. El projecte o projectes APR dArcView amb els paths relatius (per poder visualitzar tots els mapes en format SIG-ArcView des del CD mateix). Els formats dintercanvi dinformaci cartogrfica per a cadascuna de les capes temtiques generades, depenent de si sn en format Vectorial o Raster: a. Per a la informaci Vectorial, els formats seran: ArcInfo (E.00) o ArcView (SHP), DWG i DXF. b. Per a la informaci Raster, els formats seran GRID (ADF) o TIN, ASC II i IMG + el document de caracteritzaci (DOC).
Formats transportables a lapartat dels catlegs del web de lObservatori del Paisatge, que es concretaran als equips de treball quan lapartat del web shagi definit. El document tindr la mateixa portada que la memria, i hi constar que s el document nmero 2.
Principals mapes resultants Els principals mapes que ha de contenir el catleg de paisatge sn els que es mostren tot seguit. Aix no exclou que puguin fer-sen ms, per sempre mantenint els que se citen a continuaci com els principals: 1. Mapa dunitats de paisatge i paisatges datenci especial (E/1:50.000) Cal afegir-hi tots aquells que hagin estat utilitzats per aconseguir la identificaci i caracteritzaci de les unitats de paisatge. 2. Mapa dusos del sl 1956-57 (en el supsit esmentat en el punt 8.6, apartat d). 3. Mapes de visibilitats i intervisibilitats dels principals punts i recorreguts. 4. Mapa dels valors ecolgics del paisatge (E/1:25.000). 5. Mapa dels valors esttics del paisatge (E/1:25.000). 6. Mapa dels valors histrics (E/1:25.000). 7. Mapa dels valors productius del paisatge (E/1:25.000) 8. Mapa dels valors socials del paisatge (E/1:25.000) 9. Mapa dels valors religiosos i espirituals (E/1:25.000). 10. Mapa dels valors simblics i identitaris (E/1:25.000).
92
11. Mapa dels impactes en el paisatge (E/1:25.000). 12. Mapa dels riscos en el paisatge (E/1:25.000). 13. Mapes davaluaci del paisatge per unitats i paisatges datenci especial (E/1:25000). 14. Mapes dobjectius de qualitat paisatgstica (E/1:50.000). Es lliuraran tamb tots aquells mapes que shagin utilitzat per aconseguir els anteriors. A cada mapa, haur de constar-hi: Les fonts dinformaci. La llegenda. El ttol del catleg de paisatge. El ttol i nmero del mapa. En un lloc destacat i clarament visible, el logotip del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, organisme que ha encarregat els catlegs a lObservatori del Paisatge. En un lloc igualment destacat i clarament visible, el logotip de lObservatori del Paisatge, com a organisme responsable dels catlegs i de la seva direcci i coordinaci. El logotip de les universitats que lhan realitzat. La data. El nord. El mapa de localitzaci dins lmbit territorial. La ubicaci dins els Fulls 1:50.000 ICC. El sistema de coordenades UTM. Lmbit del mapa: xmin, ymin, xmax, xmin. Lescala numrica i grfica.
14.3. RESUM DEL CATLEG DE PAISATGE El document de resum t com a principal objectiu la seva divulgaci i difusi. Tindr les segents caracterstiques: Un mxim de 30 pgines, de mida DIN A4, en vertical. El text en Microsoft Word i lletra 11. Les taules i grfiques associades al text es faran amb Microsoft Excel, tant si sn per a dades quantitatives com qualitatives. Els fulls utilitzats seran ecolgics o b reciclats i la impressi, a doble cara. Lenquadernaci es far amb espiral metllica. Inclour la mateixa pgina de crdits de la memria.
92
93
El document tindr la mateixa portada que la memria, i hi constar que s el document nmero 3. Els continguts seran: Les principals conclusions dels catlegs (caracteritzaci, avaluaci, objectius de qualitat paisatgstica, mesures i criteris, etc.). Els 10 mapes de lapartat 14.2. Una sntesi del procs metodolgic. Una sntesi del procs de participaci.
14.4. INVENTARI DAGENTS DEL PAISATGE Els equips de treball hauran dintroduir les dades relatives a lInventari dAgents del Paisatge explicat en lapartat 13.3 en un full de Microsoft Excel preparat i subministrat per lObservatori del Paisatge. LInventari dAgents del Paisatge es lliurar a lObservatori del Paisatge en dos formats: En el mateix arxiu Excel, amb la finalitat que pugui ser compatible amb el format Microsoft Acces i amb el web de lObservatori. En un document de mida DIN A3, presentat en una taula. El document tindr la mateixa portada que la memria, i hi constar que s el document nmero 4.
14.5. ARXIU FOTOGRFIC Com ja sha comentat a lapartat 8.12, es confeccionar una base de dades amb totes les fotografies realitzades durant el procs delaboraci del catleg de paisatge, degudament classificades per unitats de paisatge. Les fotografies passaran a ser propietat de lObservatori del Paisatge per conformar lArxiu fotogrfic dels paisatges de Catalunya. Els equips hauran dintroduir les dades relatives a lArxiu fotogrfic, que consisteix a omplir fitxes descriptives per a cada fotografia, i seguint les indicacions de lapartat 8.12.2, en un full de Microsoft Excel preparat i subministrat per lObservatori del Paisatge a lequip. Les fotografies enregistrades durant el procs delaboraci del catleg es lliuraran a lObservatori del Paisatge en format RAW, amb una qualitat de 300ppp i un format mnim de 10x15 cm, i portaran associada una fitxa en format Excel (explicaci a lapartat 8.10.2). Aquestes fotografies passaran a formar part del centre de documentaci de lObservatori del Paisatge, que ser la base per crear lArxiu fotogrfic dels paisatges de Catalunya. LArxiu Fotogrfic es lliurar a lObservatori del Paisatge en dos formats: En format digital:
93
94
Arxiu Excel amb les dades de cada fotografia, amb la finalitat que pugui ser compatible amb el format Microsoft Acces i amb el web de lObservatori. CD amb les fotografies, on el nom de larxiu de la fotografia estigui associat al camp codi de la fotografia de larxiu Excel.
En un document de mida DIN A3, presentant les fotografies dins una fitxa. El document tindr la mateixa portada que la memria, i hi constar que s el document nmero 5.
14.6. LLIURAMENT DELS CATLEGS DE PAISATGE Tots els documents enquadernats es presentaran dins una carpeta de projectes. Es lliuraran quatre cpies a lObservatori, integrades en quatre carpetes. Cada carpeta contindr: Una portada igual que les anteriors, on sespecificar els documents que cont la carpeta. El document de memria, seguint les indicacions del punt 14.1. El document de cartografia, seguint les indicacions del punt 14.2. El resum del catleg de paisatge, seguint les indicacions del punt 14.3. El document dInventari dagents del paisatge, seguint les indicacions del punt 14.4. El document amb les fotografies, seguint les indicacions del punt 14.5. Una cpia digital de tot el treball en CD que contindr: La memria en Word i en PDF. La cartografia digital, seguint les indicacions del punt 14.2. El resum del catleg de paisatge, en format Microsoft Word i PDF. Larxiu dExcel corresponent a lInventari dagents del paisatge. Larxiu dExcel corresponent a lArxiu fotogrfic, aix com les fotografies.
94
95
15. GLOSSARI PER ALS CATLEGS DE PAISATGE

A continuaci es recull la diversitat de termes emprats en lelaboraci dels catlegs de paisatge. El nombre de termes pot anar augmentant a mesura que es vagin desenvolupant els treballs delaboraci dels set catlegs.
TERME mbit territorial DEFINICI Regi territorial daplicaci dun pla territorial parcial. FONT Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques The Countryside Agency / Scotish Natural Heritage The Countryside Agency / Scotish Natural Heritage The Countryside Agency / Scotish Natural Heritage Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge
Carcter del paisatge
Conjunt delements clarament recognoscibles que contribueixen a fer un paisatge diferent dun altre, i no pas millor o pitjor.
Caracterstica del Element o combinaci delements del paisatge que contribueixen a distingir-ne el carcter. paisatge Caracteritzaci del paisatge Carta de Paisatge Procs didentificaci drees dun carcter semblant, la seva classificaci, cartografia, i descripci del seu carcter. Instrument de concertaci destratgies entre els agents pblics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, que sadrecin al manteniment dels seus valors. Documents de carcter descriptiu i prospectiu, aplicables als mbits territorials, que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, nidentifiquen els valors i lestat de conservaci i proposen els objectius de qualitat que han de complir. s i gesti del paisatge compatible amb el manteniment dels seus valors ambientals, culturals, visuals i perceptius, en benefici de la societat i de les generacions futures. Intervenci sobre una porci del territori amb lobjectiu de millorar-ne les condicions paisatgstiques i de crear un nou imaginari en el supsit que el propi i original shagi perdut o banalitzat.
Catlegs de paisatge
Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge
Conservaci del paisatge
Observatori del Paisatge
Creaci de paisatge
Criteri paisatgstic Directrius de paisatge
Opini a travs de la qual semeten judicis o es prenen Observatori del decisions sobre la protecci, gesti i ordenaci del Paisatge paisatge. Determinacions que precisen i incorporen normativament les propostes dobjectius de qualitat paisatgstica en els plans territorials parcials i/o en els plans directors territorials. Component individual que conforma paisatge. Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge The Countryside Agency / Scotish Natural Heritage
Element del paisatge
95
96
TERME Fragilitat dun paisatge Gesti dels paisatges Identificaci paisatgstica Millora del paisatge Objectiu de qualitat paisatgstica Ordenaci dels paisatges Paisatge
DEFINICI
FONT
Susceptibilitat dun paisatge al deteriorament dels seus Observatori del valors naturals, culturals, visuals i perceptius. Paisatge Actuacions dirigides a guiar i harmonitzar les transformacions indudes pels processos socials, econmics i ambientals. Conveni europeu del paisatge
Determinaci dels elements naturals, culturals i visuals Observatori del que distingeixen un determinat paisatge respecte dun Paisatge altre. Evoluci del paisatge cap a un millor estat. Observatori del Paisatge
Plasmaci per part de les administracions pbliques de Conveni europeu les aspiracions de la collectivitat pel que fa a les del paisatge caracterstiques paisatgstiques del seu entorn. Accions que tenen un carcter prospectiu particularment destinades a valorar, restaurar o crear paisatges. rea, tal com la percep la poblaci, el carcter de la qual s resultat de la interacci de factors naturals i/o humans. Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge Conveni europeu del paisatge Conveni de la Unesco per a la salvaguarda del patrimoni cultural intangible17
Patrimoni cultural Usos, representacions, expressions, coneixements i tcniques juntament amb els instruments, objectes, intangible artefactes i espais culturals que els sn inherents que les comunitats, els grups i en determinades ocasions els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generaci en generaci, s recreat constantment per les comunitats i els grups en funci del seu entorn, la seva interacci amb la natura i la seva histria, infonent-los un sentiment didentitat i continutat, i contribuint daquesta manera a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. Poltica del paisatge Formulaci que les administracions pbliques competents fan dels principis generals, les estratgies i les orientacions que permeten ladopci de mesures particulars destinades a la protecci, la gesti i lordenaci del paisatge.
Conveni europeu del paisatge
Preservaci del paisatge Protecci dels paisatges
Mecanismes adreats a salvaguardar els valors Observatori del ambientals, culturals, visuals i perceptius dun paisatge Paisatge del seu deteriorament o prdua. Accions destinades a conservar i mantenir els trets destacats o caracterstics dun paisatge, justificats pel seu valor patrimonial, ambiental o econmic, que provenen de la seva configuraci natural i/o de la intervenci humana. Conveni europeu del paisatge
Tal com expressa el mateix conveni, es tindr en compte nicament el patrimoni cultural immaterial compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus, i de desenvolupament sostenible.
17
96
97
TERME Recuperaci del paisatge
DEFINICI Mecanismes adreats a deturar la degradaci o desaparici dun element o conjunt delements dun paisatge i a restituir-los en les seves condicions originals, tot assegurant-ne la pervivncia en el futur. Conjunt doperacions que aspiren a fer que la percepci visual dun espai sigui similar o evolutivament concordant amb lexistent abans de ser alterat per una activitat humana. Porci del territori que s motiu danlisi especfica en els catlegs de paisatge per la seva heterogenetat, complexitat o singularitat des dun punt de vista paisatgstic, per la qual cosa haur de ser gestionada en el seu moment amb especial cura. Porci del territori caracteritzada per una combinaci especfica delements paisatgstics i de dinmiques clarament recognoscibles que li confereixen una fesomia i una idiosincrsia diferenciades de la resta del territori. El fet de posar en valor els aspectes ambientals, culturals, visuals i perceptius del paisatge.
FONT Observatori del Paisatge
Restauraci paisatgstica
Termcat
Paisatge datenci especial Unitat de paisatge
Valoritzaci del paisatge
97

Prototipus Cataleg Paisatge 2006

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Prototipus Cataleg Paisatge 2006

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Prototipus de catleg de paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de catleg de paisatge

Olot i Barcelona, maig de 2006

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

11. ESTABLIMENT DE MESURES I PROPOSTES DACTUACI (QUARTA FASE) ............. 68

14. PRESENTACI DE RESULTATS I FORMAT DE LLIURAMENT....................................... 83

15. GLOSSARI PER ALS CATLEGS DE PAISATGE ............................................................ 95

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

PART I. CONTEXT GENERAL DEL PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE

Prototipus de Catleg de Paisatge

2. BREUS APUNTS SOBRE LOBSERVATORI DEL PAISATGE

Prototipus de Catleg de Paisatge

3. CATLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES

Informaci i consulta pblica dels catlegs de paisatge

Proposta de normes, directrius i recomanacions

Aprovaci del Catleg de Paisatge

Informaci i consulta pblica

Aprovaci i incorporaci de les directrius de paisatge en el planejament territorial

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

4. PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE

Prototipus de Catleg de Paisatge

5. SESSIONS DE CONSULTA DEL PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE

Prototipus de Catleg de Paisatge

El calendari de les sessions de consulta ha estat el que mostra la figura 3:

Coordinadors dels PTP Membres del Consell Rector Experts

PROTOTIPUS DE CATLEG DE PAISATGE

Prototipus de Catleg de Paisatge

PART II. ELABORACI DEL CATLEG DE PAISATGE

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

7. METODOLOGIA PER ELABORAR ELS CATLEGS DE PAISATGE

2. Avaluaci del paisatge

3. Definici dels objectius de qualitat paisatgstica

4. Establiment de mesures i propostes dactuaci

5. Establiment dindicadors de seguiment

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

8. IDENTIFICACI I CARACTERITZACI PAISATGE (PRIMERA FASE)

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Fig. 5. Unitat de paisatge i lmits administratius

EUROPEAN ENVIRONMENTAL AGENCY (1995): Europe's Environment - The Dobris Assessment.

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Fig. 8. Exemple de paisatge datenci especial

Unitat A Paisatge datenci especial

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge

Prototipus de Catleg de Paisatge