Professional Documents
Culture Documents
2on GEDI
QUADRE DE LES EMOCIONS EMOCIONS POSITIVES EMOCIONS NEGATIVES EMOCIONS AMBIGES Sorpresa: perqu em puc sorprendre tant per una cosa agradable com desagradable.
Alegria: perqu sempre Desnim: perqu em fa que sento alegria em sento sentir malament i em trobo b, sempre mimplica sense ganes de fer coses. coses bones.
LES EMOCIONS BSIQUES. LESTIMA: s lemoci mare. Estimar s establir vincles afectius. Tots els ssers humans cerquen ser estimats. Si te sents estimat pots estimar-te i estimar. Elements bsics
Cura: de laltre i dun mateix. Vincles. Responsabilitat: per a respondre contingentment. Respecte: conscincia dindividualitat nica. Coneixement: per a entendre a laltre i a un mateix.
LA POR: Emoci que ens permet posar-nos en alerta en situacions amenaadores per a protegir-nos i garantir el benestar fsic i psquic. Els nens sense por donen molta por. La nostra cultura ridiculitza la por i sacaba tenint por a mostrar la por. Coneixent la nostra por coneixem els nostres lmits. Elements bsics
Agent protector, motivant, socialitzant Promou la prudncia i la cautela Alerta a lindividu duna amenaa potencial Mobilitza les capacitats de reacci
LA RBIA: Pot ser conseqncia duna situaci estressant, amenaadora o per no poder complir les expectatives que sens demanen. Pot ser expressa: manifesta agressivitat, fsica o verbal. En els nens:crits i plors. Pot ser continguda: es
1
2on GEDI
manifesta en lexpressi facial i corporal. La rbia pot ser una fora positiva que ens permeti prendre decisions. Diferents accepcions:
IRA: es dna quan creiem que sestan vulnerant els nostres drets bsics. Atenta directament contra nostra dignitat. Es manifesta com fria, clera. ENFADO: obstacle , ofensa de carcter lleu i passatger. Ens provoca irritaci. FRIA : ofensa , amenaa que dificulta la consecuci de les expectatives. Provoca un sentiment negatiu dirritaci intensa.
TRISTOR: s una resposta natural al sentiment de prdua. Negar-la no proporciona alegria. Afrontar els sentiments de tristor produts per les prdues ens ajuden a crixer. En els nens sol estar provocada per la prdua de lafecte. Plorar s una resposta natural per a exterioritzar la tristor. Manifestacions:
lleugerament
negatiu,
passivitat,
allament,
Desemparament: falta de companyia, sentiment de prdua i desesperana, trobar a faltar. Compassi: sentiment negatiu per simpatia. Nostlgia: llunyania dels ssers estimats. Resignaci: acceptaci sense lluita.
LALEGRIA: Sentiment positiu provocat pel compliment de les nostres expectatives, desitjos... Comporta un benestar fsic i psicolgic. El somriure i el riure sn les manifestacions externes ms evidents. s lemoci ms permesa i demandada en el nostre context cultural. Riure amb els nens provoca benestar estable. Aspectes bsics:
Presenta repercussions favorables per al organisme. Una dimensi estable de lalegria s el carcter positiu i optimista. Una expressi desbordant dalegria pot amagar una profunda tristor. (Charli River).
2
2on GEDI
EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL. El desenvolupament emocional o afectiu es refereix al procs en qu un infant construeix la seva prpia identitat ,la seva autoestima, la seguretat i la confiana en si mateix i en el mn que lenvolta mitjanant les interaccions que estableix amb els seus altres significatius. Grcies a aquest procs linfant pot diferenciar les emocions, identificar-les, manejar-les, expressar-les i controlar-les.
o Apareix la rialla o Les expressions de felicitat sn majors quan interactua amb persones conegudes.
o La cara, la mirada, la veu i la postura es combinen i fan patrons emocionals
davant la seva capacitat per avaluar objectes i esdeveniments. o Quan la por se desenvolupa, els nadons comencen a utilitzar la persona cuidadora com a punt de partida segur des don explorar.
2on GEDI
o Millora l'autoregulaci emocional perqu gatejar i caminar permet acostar-se als estmuls agradables o separar-sen. Comprensi emocional: o Sorgeix lhabilitat de detectar el significat de les expressions emocionals dels altres, coordinant la veu amb els gestos de la cara. o Es desenvolupa la referncia social. Lexpressi emocional del cuidador (feli, enfadat, temors,...) influeix en els infants dun any, per tant i en funci daquesta linfant tindr una disposici emocional positiva o una altra de cara a lentorn i a la interacci.
les acaballes del segon any, quan es t el concepte de si mateix/a. Comprensi emocional:
o Comprensi lligada a la cultura i socialitzaci en el context familiar. o Augmenta el vocabulari de paraules per parlar dels sentiments. o Apareix la resposta emptica.
estratgies conductuals actives (tapar-se els ulls o loda), o cognitives (parlar-se a si mateix per no tenir por) de cara a l'autoregulaci emocional. o Sorgeix lhabilitat per ajuntar-se a les normes de manifestaci emocional simulant una emoci positiva que no se sent. Comprensi emocional:
o La comprensi de les emocions s ms precisa i complexa ats que en aquesta
edat jutgen les causes de moltes reaccions emocionals bsiques. Tamb prediuen les conseqncies duna emoci en un company/a.
4
2on GEDI
DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL El desenvolupament afectiu i social s , en un sentit ampli, aquella dimensi evolutiva que es refereix a la incorporaci de cada nen/a a la societat on viu.
La formaci de vincles afectius. Ladquisici de valors, normes i coneixements socials. Laprenentatge de costums, rols i conductes. La construcci duna forma individual i personal de ser.
La supervivncia depn de lajuda del grup social. T una gran capacitat daprenentatge. Interessat en els estmuls socials. Satisf les seves necessitats vinculant-se i adaptant-se al grup social.
PROCESSOS IMPLICATS EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL 1.PROCESSOS INTERACTIUS QUE DONEN LLOC AL CONEIXEMENT SOCIAL: Amb aquestes interaccions desenvolupa el coneixement de si mateix i construeix la seva visi del mn que li permetr situar-se en la realitat. Elements i institucions de socialitzaci i el llenguatge com a mediador.
2on GEDI
Els vincles afectius (afecci, amistat, enamorament...) condicionen el desenvolupament social. Les persones i institucions amb les que ens vinculem es converteixen en models fonamentals per a la socialitzaci. 3.PROCESSOS INTERACTIUS QUE SOCIALITZEN PROMOUEN EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL. LES EMOCIONS I
El context social regula la expressi,acceptaci i modulaci de les emocions. s en el marc familiar (interacci amb les figures dafecci) on es desenvolupa la comprensi de les emocions prpies i alienes. 4.PROCESSOS INTERACTIUS DE CONFORMACI DE LA CONDUCTA SOCIALMENT ACCEPTABLE I DE CONTROL DE LA INACCEPTABLE Adquisici dhbits: menjar, vestir, higiene... Habilitats socials: amistats, comunicaci, empatia, resoluci de conflictes... Adopci de normes, valors, costums, convencions... Conformaci duna conducta de respecte social.
CARACTERSTIQUES DEL AGENTS SOCIALITZADORS NEN/A Relacions didiques Especfiques: Capacitats Pares, germans,famlia Necessitats Escola Individuals: Temperament Grup diguals Personalitat Mitjans de comunicaci Trets fsics Jocs i joguines El context social en general
CREACI DEL VINCLE AFECTIU. No n'hi ha prou amb que no em peguis i no facis mal, has d'aprendre a tocar-me, acariciar-me, abraar-me, cantar-me, gronxar-me. Flix Lpez Snchez.
6
2on GEDI
Vincle
Qualitat
John Bowlby: Etologa, psicoanlisis, teora de sistemes.. Social, de proximitat, referncia i recolament. Relacions amb el mn fsic i social. Assegurar la incondicionalitat Relacions amb el mn fsic i social. Assegurar la incondicionalitat: La competncia de laltre, tendresa, seguretat, estabilitat i autoestima, comunicaci emocional, estima, empata. Des del punt de vista mental, l'afecci acaba construint un conjunt de representacions sobre la prpia figura de l'afecci, sobre si mateixa, la relaci i la suposada imatge que la figura de l'afecci t de la persona aferrada. Si el vincle d'afecci, es forma de manera adequada, el contingut essencial d'aquestes representacions s la incondicionalitat, la seguretat en qu la figura d'afecci no fallar ni abandonar la persona aferrada, la creena en qu laltra persona t la capacitat de protegir, cuidar i ajudar. Aquest vincle es forma durant el primer any de vida, a travs d'un llarg procs i s per antonomsia el vincle entre un infant i els seus progenitors, cuidadors, anloga a l'empremta d'altres espcies. Lestabliment del vincle: durant linfncia, una o varies persones, la possibilitat de nous processos est oberta durant tota la vida. Especificitat de la relaci dafecci: edat, linteracci, la dinmica emocional, Les representacions que tenen cada un de l'altre, d'un mateix i de la relaci. Funcions dafecci: Proximitat: Assegurar la supervivncia de la cria. Seguretat: se sap protegida. Estima: se sap estimada. Intimitat: comunicaci emocional privilegiada. Realitat: acudeix a refugiar-se quan ho necessita. FORMANT PATRONS Estils de vincle: tenen el seu origen en la sensibilitat i consistncia de les cures que ofereixen els adults. disponibilitat
7
2on GEDI
accessibilitat respostes clides y emptiques coherncia i eficcia L afecci segura: una base de seguretatdavant langustia. Cuidadors sensibles, confiana davant ladversitat.
Domini interpersonal.
o Tendeixen a ser persones ms clides, estables i amb relacions ntimes satisfactries.
Domini intrapersonal.
o Tendeixen a ser persones ms positives i integrades amb perspectives coherents de si
mateix.
o Alta accessibilitat a esquemes i records positius. o Expectatives positives en les relacions. o Confiana.
Com ms estable i previsible sigui el regime en qu es cria, ms ferms sn els vincles dafecte del petit.
8
2on GEDI
Quant ms imprevisible i subjecte a interrupcions sigui aquest regime, ms caracteritzat per lansietat ser aquest vincle. Poden les persones arribar a canviar destil de vincle mitjanant el cicle vital o es tracta dadaptacions a cada tipus dinteracci?.
CONDICIONS DE LES FIGURES DAPEGO o Que el fill sigui desitjat per un grup familiar que estigui disposat a tenir cura del i la capacitat per fer-ho. o Que siguin varies. o Poden desvincular-se de la parella per mai dels fills. o Han de disposar de temps per a interactuar amb ells fills. o Han de ser accessibles als seus fills. o Deuen percebre les demandes dels seus fills. o Han de saber interpretar-les correctament. o Han de respondre a elles. o I ho han de fer contingentment. o Han de ser coherents en les seves actuacions amb els fills. o Han dactuar en els conflictes aplicant les formes de disciplina adequades. o Han de fomentar la participaci en el sistema familiar. o Han de servir com a models didentificaci sistema familiar. o Han de cercar la integraci en la comunitat i ser coneixedors dels sistemes de recolzament social. o Han de saber afrontar els successos estressants i saber cercar ajuda quan sigui necessari.
2on GEDI
10