Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

Autora: Gloria Sanz i Pinyol, resum

22/08/2011 Actividad Rafael Prez Asensio

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

Abans de comenar a escriure El correu electrnic, un text escrit La planificaci de l'escrit Anlisi de la situaci comunicativa Generaci i selecci d'idees Redacci del missatge Primers esborranys Cap a la versi definitiva Adequaci Coherncia Cohesi Correcci lingstica Llegibilitat Model de llengua La comunicaci funcional La llengua estndard El llenguatge planer Pautes d'estil L'elecci dels mots La construcci d'oracions Errors freqents El to de l'escrit Annexos Exemples de missatges de correu electrnic en el mn de lempres. Deu passos per a elaborar missatges de correu.

Rafael Prez Asensio

Pgina 2

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

1. Abans de comenar a escriure

El missatge escrit ha de ser entenedor i efectiu, i son un element habitual de relaci entre empleats i clients. Dins de la empresa faciliten la organitzaci i donen imatge al exterior. Hem de preparar el contingut del missatge, i adequar el llenguatge a nostre interlocutor, tenint en compte el context comunicatiu. Els textos escrits tenen una gran importncia en les relacions empresarials, son unidireccionals i deferits en el temps, han de estar planificats i hem de conixer criteris i recursos per elaborar-los.

1.1 El correu electrnic, un text escrit

Els missatges electrnics no son missatges orals encara que son immediats. El missatge oral Bidireccional Interacci Simultanis Espontani Efmer El missatge escrit Unidireccional Individual Diferit Elaborat Durable

Amb el missatge escrit es perd la gesticulaci ,el llenguatge corporal i els gestos i les mirades que faciliten la comunicaci. El correu electrnic es una comunicaci escrita i a mes diferida. Els missatges escrits tenen aquestes caracterstiques son: Contextuals Estan circumscrits al contexts, no hi ha verificaci verbal de comprensi Textuals El format ha de estar supeditat a els barems de la comunicaci escrita, amb un principi, cos, i final. Hi ha de estar redactats de manera no colloquial i llegible per la seva durabilitat en el temps Lingstics Han de estar adscrits a les normes lingstiques, mes formals que les del llenguatge oral bidireccional

Rafael Prez Asensio

Pgina 3

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

1.2 La planificaci de l'escrit

La planificaci ajuda a donar forma al escrit a fi que sigui entenedor per al nostre interlocutor: 1. Planificaci Estructurar el que volem dir de una manera lgica i escollir el llenguatge apropiat 2. Redacci Ordre formal, llenguatge precs i sense signes de codis 3. Revisi

1.3 Anlisi de la situaci comunicativa

Elements que intervenen en la comunicaci: Lemissor El receptor El missatge El codi El referent El context Qui elabora i envia el missatge El destinatari El text i continguts i el canal denviament El sistema de signes per elaborar el missatge El tema o temes de referncia La situaci que genera el missatge

Tots son elements a tenir en compte a lhora de redactar un missatge Lemissor Qui elabora i envia el missatge

Es el responsable del discurs del missatge i el seu contingut Te control sobre el temps necessari per elaborar-lo fins que decideix que respon a les seves intencions comunicatives Pot fer-ho de manera personal o en representaci dun altra o duna organitzaci Dona per tot aix molta informaci de si mateix i transmet una imatge

El receptor

El destinatari

s el que ha de rebre i entendre el nostre missatge hem de tenir en compte: A qui ens adrecem, que en sabem? Qu en sap ell del tema i que volem que spiga Com ens entendr millor?

El contingut, estructura i llenguatge pensat per al nostre receptor

Rafael Prez Asensio

Pgina 4

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

El missatge El text i continguts i el canal denviament

El correu electrnic s rapit i permet unes convencions diferents al correu escrit convencional No cal fer constar la data, ve al missatge Sha de fer constar un tema Saludem i ens acomiadem Breus Referits a un sol tema , per ajudar al seu emmagatzemat El llenguatge ha de ser formal, i mes acurat que en las relacions orals

El codi El referent El context

El sistema de signes per elaborar el missatge El tema o temes de referncia La situaci que genera el missatge

El objectiu del missatge ajuda a escollir la informaci i el llenguatge Informar, convncer, divertir, expressar opini? Quina reacci vull provocar? Que necessito per explicar i como ha far?

1.4 Generaci i selecci d'idees

No sha de comenar a escriure si abans no hem fet una selecci didees i informaci, generant un gui previ que desprs anirem completant. Un cop recopilada la informaci i sabent com expressar-la amb el gui, hem de concretar la informaci principal i concretar a fi de confeccionar el missatge de la manera mes pragmtica, nomes amb el que sigui necessari, establint un ordre pensant en fer-ho entenedor. Si fem referncia a un missatge anterior, el missatge rebut es el que marca la resposta, tan dinformaci com de redacci del missatge, si iniciem un tema, nosaltres decidim hem deconomitzar la informaci.

Rafael Prez Asensio

Pgina 5

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

2. Redacci del missatge

La bona redacci requereix temps, esfor intellectual, reflexi, recerca, planificaci, relectura, bona presentaci i revisi.

2.1. Primers esborranys

Amb la informaci i el gui podem comenar a redactar, buscant: Desenvolupar les idees Ordre Frases Relacionat idees de forma lgica Els aspectes formals els farem desprs

2.2. Cap a la versi definitiva

Una actitud constant de revisi no es solsamnt ortogrfica, rellegir el text ens por donar peu a canviar mots o frases a fi taconsegu un texts adequat, coherent, cohesionat i correcte. Un cop finalitzat el procs farem una revisi final a fi de polir els aspectes mes formals del text.

2.3. Adequaci

Esta determinada per la varietat i el registre La varietat lingstica es el conjunt de trets lingstics que te un individu o un grup depenent del seu origen, grup social o edat, a nivell oral o escrit. El registre lingstic son les varietats funcionals de la llengua. En las comunicacions professionals hem de donar trets de formalitat. Formules de salutaci i comiat Correcci lingstica Absncia de dialectalismes i de colloquialismes Informaci objectiva To neutre

En la mesura de la relaci la formalitat va perden importncia donat que podria suposar un entrebanc per la gesti dels problemes. Rafael Prez Asensio Pgina 6

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

Els missatges els podem fer segons el propsit 1. Referencials Transmeten Informaci objectiva amb un model de llengua neutre 2. Instructius Transmeten instruccions, consells i suggeriments. Han de ser precisos, clars, han de retractar-se amb molta cortesia, per no semblar agressius 3. Protocollaris Volen afermar els llaos entre les persones o institucions, han de estar redactats amb un to amable, per no familiar

Els missatges els podem fer segons el contingut Positius i neutres El redactat ser en un to neutre i cordial Negatius Davant duna queixa, cal mostrar comprensi, no ho hem de posar en dubte . Desprs de estudiar la resposta, si hem de denegar o contradir la queixa, haurem de fer-ho amb cortesia, per sense fer servir frmules de proximitat, en aquets cas ser mes adequat ser mes adequat fer servir salutacions mes neutres, Senyor, Atentament.

2.4. Coherncia

El escrit ha de estar organitzat, les idees agrupades i els espais ordenats dinformaci faran entenedor el nostre missatge. Esquemes lgics: 1. Introducci: presenta el tema 2. Desenvolupament : exposa les idees ordenades i relacionades 3. Conclusi: fa una sntesi del text i el tanca Relacions lgiques: Les idees han de estar relacionades dins de les diferents parts, relacions de continguts, causa o conseqncia, ordre cronolgic, etc. Pargrafs: Les unitats temtiques han de estar agrupades en pargrafs, ajuda a la comprensi, i han de tenir unes 2 a 5 oracions. El primer i el darrer son de mxima importncia el primer es la introducci y el darrer tanca el text Rafael Prez Asensio Pgina 7

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

Marcadors contextuals: Expressions que van guiant la escriptura, duna banda, en resum, daltra banda. Guien al lector i lhi ajuden a reforar els pargrafs i ajuden en la lectura.

2.5. Cohesi

Cohesi lxica: Sinnims o pronoms per referir-nos a un mateix concepte sense repetir els mots Cohesi sintctica: Conjuncions que estableixen relacions de coordinaci entre oracions 2.6. Correcci lingstica

Un correcta escriptura sense faltes dortografia i gramaticals assegura una correcta comprensi per par del nostre interlocutor i millora la nostra imatge. Es imprescindible fer una lectura lenta del nostre missatge abans de enviar-lo, fer servir un bon diccionari per corregir les faltes. 2.7. Llegibilitat

La facilitat de llegir i comprendre un text. Els missatges amb un registre lingstic adequat i una estructura coherent son mes fcils dentendre, i amb menys esfor. Llegibilitat grfica: Saconsegueix amb, mida de lletra adequada, espais blancs entre apartats i pargrafs marques dmfasi, us de negretes i ttols i els textos no massa llargs. Llegibilitat lingstica: Llenguatge accessible, mots concrets, frases senzilles i ordenades.

Rafael Prez Asensio

Pgina 8

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

3 Model de llengua

El llenguatge que fem servir en els nostres missatges, no tan sols transmet el que esta escrit, ( significat literal), la forma en la escriptura, la amabilitat en la redacci i el emprat diferents mots desprenen un (significat connotatiu), que el lector interpretar de una manera inconscient. La llengua ha de transmetre un tracte cordial i respectus.

3.1 La comunicaci funcional

En las comunicacions de tipus professional hem de tenir en compte que son majoritriament de tipus pragmtic1. Les comunicacions internes duna empresa han de assegurar la bona gesti de la organitzaci Les comunicacions externes ajuden a captar clients i a fidelitzar els actuals La funcionalitat de la comunicaci requereix redactar textos clars i fluts, transmeten dades, instruccions o serveis i ofertes. Cada comunicaci es relaciona amb una activitat i persegueix un resultat La llengua mes adequada per aquest textos es la funcional: Economia Escollir la informaci necessria, estalviar dades, ambigitats i repeticions Claredat Oracions senzilles i pargrafs curts i ben estructurats Precisi Anomenar les cosses pel seu noms, no produir interpretacions equivoques

3.2 La llengua estndard

El mes adequada per les comunicacions formals i funcionals: Sadscriu a lactivitat acadmica Permet peculiaritats de modalitats, geogrfiques, socials o generacionals Sadapta rpidament a la realitat social

pragmtic s la importncia que hi adquireix el context com a factor essencial per a assolir la comprensi del significat.

Rafael Prez Asensio

Pgina 9

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

No hem dabusar dels mots del nostre mbit professional, podrien ser desconeguts per als destinataris, en les comunicacions externes prescindir dels mots locals, especialment si ens dirigim a persones no relacionades amb aquest entorn. Es la varietat de llengua emprat en les comunicacions amb els clients o companys de feina, assegura el mxim nivell de compressi i es amplia i verstil, cal recordar que la llengua emprada es el aparador de la nostra empresa.

3.3. El llenguatge planer

Els un llenguatge que fa entenedor per a tothom els textos amb redacci tcnica, difcilment comprensible per al que tenen una relaci amb la matria tractada. Prospectes, lletra petita de contractes, textos legals o tcnics, son entenedor si fem servir un llenguatge planer, hauria de estar present tamb en els correus electrnics.

Rafael Prez Asensio

Pgina 10

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

4. Pautes d'estil

Dins de las norma lingstica i un llenguatge formal estndard tamb podem diferents opcions destil, escollint mots i frases podem aconseguir un text planer de fcil comprensi.

4.1. L'elecci dels mots

Per aconseguir lelecci de mots planers tenim eines per aconseguir-ho Sinnims, ( prviament abans ) Estrangerismes, cal evitar-los, (pla termini ) Arcaismes, al llenguatge planer no calen, ( ans sin que ) Adverbis, no abusar dels acabats en ment, ( actualment ara ) No fer servir mots de significat inconcret, fantstic, insuperable. Etc. Tecnicismes

4.2. La construcci d'oracions

Han de fetes amb criteri de economia i amb un ordre lgic, donant la informaci important al principi de frase, y treien la mxima palla en forma de ambigitats i estructures que vagin al nucli de la informaci a transmetre i no abusar del oracions impersonals, cal donar al nostre interlocutor la informaci el mes precisa possible.

4.3. Errors freqents

Missatge: Ambigu Incorrecte Redundant Anacolut, que no respecten la jerarquia sintctica Amb sillepsi, manca de concordana Incoherncia Absncia de connexi Absncia de verb principal

Rafael Prez Asensio

Pgina 11

Resum de redacci i estil en la comunicaci virtual

4.4. El to de l'escrit

Es aconsellable el to cordial i respectus i no aconsellable massa agressiu, irnic, crtic o negatiu. El neutre i objectiu, sense idees vagues i amb dades precises Tracte respectus, les ordres directes, per donar instruccions podem suggerir o aconsellar, en missatges negatius, mantenir sempre la amabilitat, les critiques sempre constructives, no donar idees sexistes, adreant-se als dos sexes. Amabilitat, personalitzar les comunicacions, sobretot al respondre, podem fer un petit resum del missatge rebut, podem fer referncia a circumstancies personals del interlocutor, sempre breus, hem de fer servir formules de salutaci i comiat adequant-lo al text, tamb formules que mostrin disponibilitat.

El to positiu en el missatges ens ajuda a mantenir una relaci cordial.

Rafael Prez Asensio

Pgina 12