L'Esglsia catlica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any.

L'Any Litrgic representa la celebraci actualitzada de les etapes ms important d'aquest pla salvador. Cada setmana, el diumenge, commemora la seva resurrecci, i una vegada cada any la celebra especialment, juntament amb la seva passi, en la mxima solemnitat de la Pasqua. La Pasqua s ms gran de les festes cristianes. Des de l'any 325, la Pasqua se celebra el diumenge segent a la lluna plena (14 del mes de Nisan) desprs de l'equinocci de primavera i a partir d'aquesta data s'organitza el calendari de l'Any Litrgic. L'Any Litrgic s'inicia el primer diumenge d'Advent que s'escau normalment a finals del mes de novembre o a principis de desembre i acaba la setmana 34 del temps ordinari.

Un perode de quatre setmanes abans del Nadal, on els cristians celebren la vinguda de Jess. "Advent" significa vinguda o arribada. Es recorda la triple vinguda de Jess: "Jess s el que va venir" (nascut de la Verge Maria), "el que ve" (avui, en els signes dels temps), "el que vindr" (amb glria, al final de la histria). L'Advent dura quatre setmanes. L'Advent s un temps d'alegre espera; l'espera de l'arribada del Senyor. Per aix els cristians escolten en els textos i cants paraules lusives a la vinguda del Senyor. Les grans figures que la litrgia presenta en aquest perode sn: El profeta Isaes, Joan Baptista, La Mare de Du que espera, prepara i realitza el advent del Senyor. En Advent s'usa el color morat. El tercer diumenge d'advent, anomenat "Gaudete", s a dir, Gozo, s'utilitza el color rosat, indicant l'alegria a l'acostar i el naixement del Senyor. (cf. Fl. 4, 4-5), usat com antfona prpia d'aquest dia: "Estigueu contents en el senyor, us ho repeteixo, viviu contents. Que us conegui tothom. El Senyor s a prop"). A ms, durant aquest temps no es diu ni es canta el Glria, per se segueix cantant el leluia abans de la proclamaci ("lectura") de l'Evangeli.

La Quaresma comprn els quaranta dies de preparaci per a la Pasqua de Resurrecci. Aquest temps comena el dimecres de cendra i acaba abans de la missa de l'ltim sopar de dijous sant. El Dimecres de Cendra recorda a cada cristi la seva situaci de pecat i la necessitat de convertir-se. Estan convidats a practicar especialment les almoines, l'oraci i el dejuni. El temps de Quaresma s un temps de conversi. Tamb recorda els quaranta dies que Jess va viure al desert i la seva lluita contra les temptacions.

La Quaresma inclou cinc diumenges ms el diumenge de Rams i s un perode de litrgia sbria. S'utilitza el color d'ornament morat, a excepci del quart diumenge, anomenat "Laetare" que utilitza el color rosa, no es diu ni canta el Glria i tampoc el leluia, no es posen flors a l'altar. L'entrada triomfal de Jess a Jerusalem es recorda el Diumenge de Rams, primer dia de la Setmana Santa i de la seva Passi.

El Tridu Pasqual de la Passi, Mort i Resurrecci de Crist s el cor de l'any litrgic. Comprn els tres dies des de les viglies del Dijous Sant fins a les II Vespres del Diumenge de Resurrecci. Prcticament, ja s temps de Pasqua, encara que t una consideraci especial.

El Dijous Sant del Sopar del Seor.La Sopar que Jess va celebrar amb els seus deixebles en Dijous Sant s la festa de l'Eucaristia, el primer sacrifici eucarstic, i es recorda la seva instituci. En el mat del Dijous Sant, se celebra la Missa Crismal, que s l'Eucaristia en qu el bisbe consagra l'Oli dels Malalts, el Sant Crisma i l'Oli dels Catecmens. Per tal de donar l'oportunitat als fidels de participar en la celebraci, es trasllada a vegades la Missa Crismal al dia anterior.

Divendres Sant es recorda la mort de Jess a la creu per salvar la humanitat. La litrgia d'aquest dia s d'una sobrietat molt eloqent. s el dia de la Passi del Senyor i no se celebra l'Eucaristia. Punts culminants de la litrgia de Divendres Sant sn el relat de la Passi segons sant Joan, la pregria universal i l'adoraci de la Creu. Aquest s un dia de silenci i de recolliment intern.