CABOTATGE

A DESHORES,

per Corc Sibarita

DE QUAN ES PRENIA SERIOSAMENT ELS POETES

Qu se sol retenir de la literatura grega ms enll, tal vegada, duna certa noci histrica? A fora de pensar-hi, amb prou feines en compareixen lectures entre les evocacions vagues dun temps batxiller, en el ms bo dels casos. Qu se n'assaboreix, id, del cos densssim duna de les literatures que, com aquell qui diu, marquen la pauta fundacional de les de tot Occident, constitutiva avant la lettre del tan escainat cnon occidental? Ja sonen, potser s, certs noms. I fins se nha llegit obra: una coneixena tanmateix limitada a versions ms o menys lleials. Potser dun tal Homer, tot sovint parcial o ms aviat popularitzat? Dentrada, per tant, all habitual, quan shi vol accedir, s que ho haguem de fer grcies a versions. Benaurades versions! Ens passa amb Homer, i bviament tamb amb la poesia ms moderna, com la de Kontandinos Kavafis, o amb la producci contempornia, posem per casos ms eximis, dautors distingits amb el Nobel com Iorgos Seferis (lany 1963) o Odisseas Elitis (el 1979).

Sembla, id, que per acostar-nos amb prou discerniment a una literatura essencial com s la grega sens fan ben imprescindibles els especialistes. I que, per fer-ho al seu estadi ms antic (a la base cultural i social de les civilitzacions actuals), els necessitam encara ms, i ms savis: en aquest cas, un problema substancial dexotisme fa que, lluny dels textos originals, el lector interessat shagi de proposar recular ms vint-i-cinc segles mitjanant una llengua de versi i armat duns quants exercicis dexegesi. Descartada una possible lectura sobre fonts canniques de difcil abast (com ara els Oxyrhynchus Papyri, ms de trenta volums de literalment arqueologia textual, o b daltres de les clssiques edicions crtiques estrangeres), fins a lhora actual per acostar-se a lalba de la poesia lrica ben reduda a runes de papir i a fragments esbarriats per causa del rpid desinters postalexandr i medieval en qu els vells lrics caurien, considerats potser pels monjos doctes del bizanci, o pels copistes dofici encarregats de la transmissi daquest mn antic, massa poc edificants en comparaci amb Plat, Aristtil o qualsevol dels oradors que gaudiren prou de la seva atenci, el fet s que, tret dalguns casos puntuals (com lobra completa de Safo, traduda fa anys a lEscorp de 62 per Manuel Balasch; o, tamb, la de les poetes-msic gaireb coetnies de laplec de Lsbia, com Corinna, Cleobulina, Telesilla, Mirtis..., reunida a la curiosa antologia traslladada per Maria ngels Anglada sota el ttol de Les germanes de Safo, Edhasa, Barcelona, 1983), el lector a penes hi disposava dalguns reculls castellans. Unes versions respectables de Joan
1

Ferrat (Lricos griegos arcaicos, Barcelona, 1968; Sirmio, 1996); unes de lleials, per literriament ms aviat tosques, de l'erudit hellenista F. Rodrguez Adrados (per exemple, dins Lrica griega arcaica, Madrid, 1980) o les ms estilitzades del professor Carlos Garca Gual (Antologa de la poesia lrica griega, Madrid, 1980). I pus. Enguany, per, palliant-ne la llunyania i sumant-se a una ja dilatada tradici que ens fa ms prpies les remotes cales que van dels vells llibres dHesode (VIII a.C.) als epigrames dAgatias (550 i escaig d.C.), han aparegut, dins LEsparver Clssic de La Magrana, aquests Poemes lrics de la Grcia antiga, que poden atenuar un poc ms lexotisme que el lector contemporani experimenta davant aquesta migrada deixa de poesia grega arcaica, datable dels segles VII a VI a.C. Sempre sha dit que, des duna ptica dhistria literria, lpica se situa en un estadi precedent a la lrica. Per ms que aix, referit a la tradici escrita, sigui cert, cal pensar que el cant ns tant o ms, dantic. De temps immemorials, hem de suposar que homes i dones han cantat mentre feinejaven al camp, mentre molien el gra o, simplement, sesbargien. I els nins, tot jugant. Igual que els cors, als festivals. Aix ens ho deixen ja entendre alguns versos dHomer en certs passatges de lOdissea (per exemple, Circe hi cantusseja mentre teixeix: I sentiren Circe all dins cantant amb veu dola,/ mentre corria un gran ordit, immortal, com les dees/ fan les seves labors, gracioses, subtils i aprestades. Cant X, vv. 221-223, en traducci de Carles Riba). Lestudi de la mtrica comparada, a ms, ha evidenciat que les formes ms antigues del vers grec les trobam a la poesia mlica i no a lpica. Daltra banda, certament, dpica, sen continua component a lestil tradicional fins el s. V, s a dir, durant ms de dos-cents anys desprs que la poesia mlica i daltres gneres fossin ja escrits. En tot cas, s evident que poesia i cant sn termes associables den la seva primeria. Aix no obstant, per als antics, lric era noms el cant concebut per ser interpretat a toc de lira o ctara. Sense tant de rigor metdic, potser per esquematismes de pelatge didctic, sota ladjectiu grec lyrik shi han acabat aplegant tanmateix daltres manifestacions en vers que, com la definida, comenaren a apuntar tamb cap el segle VII a.C. dins la mateixa tradici hellnica escrita. Aix s, a ms de les formes de poesia mlica (potser la ms propera a una concepci contempornia del lirisme), shi enclouen, a sota, tamb el iambe, lelegia, o loda i lepigrama. Llavors esdev lepgraf que, per contrast compositiu amb lpica, cerca designar lobra duns poetes la veu dels quals ms aviat presenta una singularitat nova: per primer cop emergeix adherida a
2

urgncies del moment, convertida en vehicle dexpressi dexperincies individuals; s a dir, amb un jo discriminable en la particularitat que se situava ms enll duna declaraci de sentits rituals o collectius. La catalogaci cobreix, id, un conjunt potic no homogeni: divers no sols ja en estils musicals, sin tamb per gnere potic i per vinculaci dialectal recordem que parlam dun moment encara prekoin, amb significativa fragmentaci dialectal i de tradicions literries prpies, i per representativitat social la poesia sobretot prenia valor en la seva funci social i fins, formalment, per la seva mtrica. Si no sabrem mai, certament, com feien les tonades o el significat exacte dalgunes danses incidentals, malauradament tampoc, daquells seus textos, no ens en resten sin engrunes. Perqu, al marge de citacions escampades dins certs llibres posteriors de preceptiva, potser noms la papirologia, una cincia a mig cam entre larqueologia i la filologia, sigui, en el seu procs obert encara a noves troballes, lltim gran recurs per recuperar del naufragi del temps, i literalment de sota de les sorres del desert egipci, tota una literatura que semblaria reservada noms als especialistes, de tan fet de runa que ns aquest escs bot rescatat de poesia grega arcaica. Per aix s important el present recull a cura de la professora mallorquina Maria Rosa Llabrs. Llabrs deixa deliberadament de costat la corrua de iambgrafs i elegacs posthomrics i fins certs compositors aristocrtics de melos elic com la mateixa Safo, o Alceu, laltre mitilenc fams, i saplica a fer una antologia de la lrica mlica dels autors encara poc traduts, que completa amb una breu mostra de la poesia coetnia de carcter annim i popular. Estructurada segons les dues modalitats bsiques daquesta expressi lrica (la coral i la mondica, o per a un solista), dentre els autors seleccionats de mlica coral, el lector podr acostar-se a un Alcm dEsparta quan, ctara en m, exala mig murri la bellesa entre les jovenetes del cor a qui cedia sa veu (fragments dels cants partenis 1 i 2), o tamb quan, potser de pura gana, descrivia l'exquisitat de menges dun possible pat (veure-hi els nms. 4, 5 i 22); a Estescor dHimera, lautor deptet declaradssim, el qui atura un cor, aix s, de poemes corals narratius dun estil encara molt homric pel que acostumava a ser ja la lrica i duna extensi tan llarga en tots els seus centres mtics que les executants (potser noms dansaires, per ja mig esmalucades) nhavien de deturar les evolucions; o a larrogant Simnides de Ceos, impersonal i cerimonis, en qui concorrien ja lestil arcaic i el clssic incipient, tot impregnat duna nova objectivitat, i qui, de fet, representa b un nou
3

model de poeta professional panhellnic, el qui, davant mecenes de tot arreu (Grcia, Siclia, Itlia), trafica fins a lavarcia directament amb la prpia reputaci (tan gelosa ja com la dels escriptors moderns!), per capa tamb de fer-sens un lric colpidor amb escenes dun patetisme fondo com, per exemple, lencisadora pregria de la protagonista del mite de Dnae, perduda amb el seu fill Perseu a la deriva enmig duna mar tempestosa (nm. 66), una petita meravella de mestria compositiva que, pel to i la captinena, resulta convincent i sap commoure encara a ulls dun lector contemporani; o a bic de Rgion, lautor de cants cortesans i ertics, que fa de lamor una fora obscura i obsessiva, impulsant-se duna metfora a una altra amb un efecte de conjunt catic (nm. 41), i qui coincid, en el temps, lespai i tema, amb Anacreont de Teos lnic mondic aqu representat, per ltim, cantor tamb dEros, per molt ms dotat per mantenir i incrementar una sola imatge (veure nm. 106), i que, per a la tradici, ha representat la ironia amable i la lcida amargor. A ms de lamors, per, Anacreont tracta daltres temes propis tamb dels banquets i dels sympsion baronvols, exhibint idntica perfecci formal: la beguda, el sola, el comentari satric sobre personatges... Una rara capacitat dequilibrar en el vers lestructura i lmfasi de pensament fa que cada paraula hi sembli adquirir la funcionalitat exacta duna pea de rellotgeria fina. Motiu pel qual, b que de sempre s ms reconegut en obra posterior que el rep com a influx que no per la prpia, se nha dit que, amb ell, lestil arcaic trobava la culminaci. Per a la traducci, Llabrs opta pel trasllat de recursos dels versos grecs a unes solucions en prosa retallada en ocasions admirables (com al mateix poema nm. 66 abans assenyalat) i que aconsegueixen prou lentesa emotiva, en superar els dos reptes essencials que Joan Ferrat decreta al prtic del seu propi treball: aix s, fidelitat per exercir rectament lestricta funci mediadora entre un original remot i el pblic, sense refer uns textos mutilats en cap sentit que no estigui perfectament garantit per regles objectives dinterpretaci o deixant-se dur per prpies falrnies creatives; per no quedant-se tampoc a mitjan cam i no traduir amb la lucidesa elegant en aquest cas, destacable sobretot en les intucions rtmiques i per la sensibilitat en la selecci lxica que ens persuadeixi semblantment, per des duna versi amb recursos propis, que el text mereix llegir-se com a poesia. Pel que fa a ledici, a part duna introducci substantiva que ens fixa a bastament el context duns objectes literaris lassumpte dels quals presentaria ja diem certs problemes dexotisme per al lector actual, cal destacar-ne encara la comoditat interpretativa que la curadora ofereix
4

al lector, en posar ttols a les composicions i un ajustat aparat de notes, suficient tot plegat per vorejar les perplexitats de concepte, histriques, sobre els mites o sobre tradici literria que ens podien assaltar durant la lectura. El lector interessat, id, a recular ms de vint-i-set segles fins a la fornal potica dOccident, shi trobar potser amb una poesia perfectament formulria, construda sobre el tpic i influda per un llenguatge un tant artificial. Per els grecs la consideraren decisiva per a la comprensi del mn i la vida. De fet, sens fa com un aparador policrom dun mn perdut on la poesia pot impregnar de certitud algunes veritats: hi s la bellesa admirable, la sensualitat i el convit hedonista al gaudi vital, la verdor sempre precria de la joventut, les crueltats del temps i del goig fugissers cap el declivi senil, la mort certa... En definitiva, els temes eterns de la preocupaci lrica en el seu primer bull. Certament, els grecs es prenien ben seriosament els seus poetes. Com explicaria Garcia Gual, durant la llarga i remota poca duna cultura fundacional per a tantes altres, enmig duna societat encara sense dogmes religiosos ni sacerdots indiscutibles, mancada de rigiditat per expressar doctrines i idees noves, igual que els primers filsofs foren tamb poetes, aquells vells lrics hi actuarien de primers educadors. Almanco fins que els filsofs professionals no els prengueren la plaa. Fins que, en jutjar-los uns competidors indignes, alg els pretengus fora de la Repblica, per heretges.
Poemes lrics de la Grcia Antiga, Introducci, traducci i notes de Maria Rosa Llabrs. Barcelona: Edicions de la Magrana (Collecci LEsparver Clssic; 33), 1999.

(RETXES, 12) corcsibarita@gmail.com