Q

Q Ullal I

uadernets de literatura i escrits

LITERATURA INFANTIL I JUVENIL DES DE SOLLANA EN RECORD DENRIC VALOR I F. MANUEL LLORENS
amb illustracions de Toni Segarra

AssociAci culturAl collectiu ullAl

abril

2010

Q Ullal I
En el present nmero: Eva Alepuz Prats Neus Caraana Escriv Antonio Segarra Selma Enric Valor en el record, 10 anys del seu trasps. F. Manuel Llorens, el mestre de les Llometes, 20 anys del seu trasps.

uadernets de literatura i escrits nm. 1

Edita: Associaci Cultural Collectiu Ullal de Sollana, amb motiu del dia del llibre, 23 dabril de 2010 CIF: G-96925409 Tlf: 620 15 99 94 e-mail: ullal_sollana@yahoo.com - collectiuullaldesollana.blogspot.com Illustraci portada: Nit de novembre, autor Toni Segarra 2009. Imprimeix: Impremta Palcios, Sueca. Tiratge: 200 exemplars Collabora: Ajuntament de Sollana Idea i coordinaci: Joan Ferrs Vanaclocha

Q Ullal I

Associaci Cultural COLLECTIU ULLAL de Sollana, ha manifestat de sempre, no solament un inters per la temtica histrica local i comarcal, o pels temes naturals que afecten al nostre entorn ms prxim, des dels seus inicis ha intentat una aproximaci al fet literari o, sense pretendre ser massa pretensiosos, al mn de lescriptura en general. La publicaci lany 2002 dun poemari del mestre poeta Manuel Llorens amb algunes de les ms belles composicions lriques que shan fet a Sollana sobre temtica sollanera marc linici; desprs, vist que la nostra data fundacional 25 dabril estava prxima a altra data significativa com s el 23 dabril, dia del llibre, volgurem, i aix ho hem fet durant aquests anys, portar a Sollana autors valencians reconeguts que ens parlaren de la seua obra, ens presentaren el seu darrer treball i de passada, passar una bona vetllada literria. Per Sollana, han passat autors de la talla de Josep Franco (Sueca), Josep Lozano (Alginet), Carme Miquel (La Nucia), Vicent Josep Escart (Algemes), Manuel Baixauli (Sueca), Vctor Labrado (Sueca) i ara, vist que dues sollaneres han fet un pas endavant per superar lanonimat i llanar-se primer a escriure, que ja s!, i desprs a editar els seus escrits, que encara t ms mrit!, hem vist el moment de presentar aquest nou projecte del collectiu, un QUADERNET DE LITERATURA I ESCRITS amb la finalitat danimar i esperonar tamb totes aquelles sollaneres i sollaners que tenen la inquietud per escriure, que els agrada aquest captivador mn de lescriptura, que tenen una manifesta sensibilitat envers la lletra impresa, envers lapassionant mn de les paraules i on podran veure publicats o comentats els sues treballs. Iniciem aquesta aventura dedicant lexemplar que teniu a les mans a la Literatura Infantil i Juvenil des de Sollana i tamb al record de dos grans homenots, Enric Valor i F. Manuel Llorens, tot acompanyats de les magnfiques illustracions de lamic Toni Segarra. Amb ella, encetem tamb un nou repte, un nou cam que parla de cultura, de cultura des de Sollana, amb la plena confiana que tinga continutat en el futur. Que aix siga. Joan Ferrs Vanaclocha
3

Q Ullal I

VA ALEPUZ PRATS (Almussafes,1975). Sc mestra deducaci especial encara que molt prompte em vaig adonar que magradava molt ms tindre una classe plena de xiquets i xiquetes. Lany 2000 vaig arribar a lescola de Sollana com a mestra deducaci infantil i des daquell any tamb visc a Sollana. Magrada molt llegir contes escrits per a xiquets, magrada llegir-los i magrada molt mirar les seues illustracions, em quede fascinada de tan b com escriu alguna gent i com millor dibuixen uns altres, segurament perqu jo sc molt mala dibuixant. Ja fa molt anys vaig escriure una histria, la histria del ratol Mart (que desprs ha estat el ratol Valent). s una histria que vaig contar als meus primers alumnes, ara ja estan a linstitut. Els la contava i magradava vore la cara que feien mentre jo manava inventat la histria i anava afegint detalls. Van passar els anys i un dia vaig decidir contactar amb una editorial. Vaig telefonar i a laltra banda del telfon em vaig trobar una persona que em va atendre molt amablement i em va dir que li enviara el meu conte. Vaig tindre sort des del primer dia. Tot va ser molt fcil. Diego Gmez (coordinador de la collecci) valor el meu conte i el 22 de desembre em van dir que endavant. Va ser la meua loteria. Des deixe dia tot va ser un cam ple de noves experincies que van culminar el dia de la presentaci del conte al Centre Cultural de Sollana el dia 6 de juny de 2009. Mai no podr oblidar aquella vesprada. La sala estava plena de xiquets, de gom a gom. Sacabaren els contes, es van esgotar. El que ms magrada de tot s que des daquell dia, molts xiquets de Sollana coneixen EL CONTE DEL RATOL VALENT i la seua histria. Ara, estem preparant un altre conte dins de la mateixa collecci que comena aix: Una nit a Sollana... ubicat intencionadament al nostre poble perqu vull que els xiquets i xiquetes de Sollana puguen vore un conte on estiga dibuixat el seu poble i que as4

Q Ullal I
socien el personatge principal del conte (la lluna) al seu poble. s un conte molt bonic, molt tendre... i que molt prompte ja tindreu a les vostres mans. Per acabar, unes paraules per al meu illustrador, Toni Segarra. Toni ha sigut una persona molt important en tot aquest procs. Jo entrava en un mn completament desconegut i ell tamb. Quan vaig parlar amb leditorial els vaig dir que tenia un illustrador que volia per al meu conte. Vaig parlar telefnicament amb ell i es va quedar allucinat. Clar que volia illustrar el conte. Li vaig lliurar el meu conte i vaig confiar plenament en ell perqu sabia que el que anava a fer, de segur que magradaria. I aix va a ser. En un conte infantil, considere que tant lescriptor com lillustrador sn igual dimportants, sn un cinquanta per cent els dos. I fins ac, ara tinc nous projectes editorials, nous contes entre mans, per de moment no us puc avanar res ms.

Q Ullal I

NTONIO SEGARRA SELMA (Sollana, 1974) Toni, com familiarment el coneguem tots a Sollana, ha mostrat de sempre un inters per la temtica cultural, especialment tot all que fa referncia a la seua, a la nostra estimada Sollana. Llicenciat en histria, especialitat Histria Medieval, ha collaborat amb articles i escrits en les diverses publicacions locals: Suylana, Programa de festes, Butllet dInformaci Municipal (BIM), fullets diversos, etc... Per parallel al seu inters per lescriptura, ha manifestat tamb una sensibilitat especial per les arts plstiques, pel mn del disseny, per la pintura i darrerament pel mn de la illustraci i leditorial infantil, collaborant amb totes les associacions locals que han demanat el seu ajut per a dissenyar la imatge corporativa de la societat o dissenyant tamb dibuixos i illustracions per a les seues activitats i posant el seu toc personal a diversos projectes municipals. Ha realitzat exposicions de les seues obres no solament a Sollana sin tamb fora de la nostra localitat i ltimament ha donat vida a dos contes escrits tamb per unes sollaneres amb una ms que evident inquietud cultural. s per tot aix, i encara ser poc, que hem decidit incloure alguns dels seus treballs en el present quadernet de literatura i escrits i confiem que continue sorprenent-nos per molts anys. Endavant Toni.

Q Ullal I

EUS CARAANA I ESCRIV. (Sollana, 1956) s mestra i treballa a lEscola Pblica Santa Teresa de Valncia des de fa un grapat danys. Sempre li ha encantat escriure un poc de tot: histries, rondalles i poemes, per el que ms li agrada s llegir, contar contes i, recitar poemes a les seues i els seus alumnes. Mentre ho fa, li agrada observar-los les caretes de no haver trencat mai un plat. T publicats dos llibres de poemes Vers a vers i Sensacions (Editorial Denes) per a tots els amants de la poesia i lany passat ens sorprengu amb La nostra amiga mandonguilla (Edicions 96) illustrada pel tamb sollaner Toni Segarra. Des de ben menuda no es cansava descoltar una i altra vegada les rondalles que li contaven els seus avis i pares, s per aix que ha volgut donar a conixer la bonica histria de Cendrells Mendrells, saltejador de camins (Editorial Tndem) la qual, basada en una rondalla que li contava la seua via, comena aix: Aquesta histria que ara us contar va esdevenir ja fa molts anys al poblet de Sollana...

Esbossos de lamiga Mandonguilla, Trbola i un mussol.

Q Ullal I
El cam de la Travessa Entre Sollana i el Palmar hi ha el cam de la Travessa arrosars inundats daigua lluenta. Capvespre de tardor calidesa del sol ponent blanques casetes de llauror entre els canals dargent. El meu cor batega ple denamorament quan solquen el cel les garsetes que entre els joncs busquen alberg.
Del poemari Sensacions

Paratge Canyar que tarrimes a la vora la squia mira desbrinar el que laigua pensa. Pregunta-li qu escolta serena i tranquilla all per on passa la seua aigua dola. El brunzit dels insectes el rauc de les granotes el piular de les fotges el cant del collverd

Taronger Gran senyor de fulles verdes i llustroses de flors blanques molt flairoses el seu fruit s exquisit. A la primavera florit embolcalla tota lhorta, els pobles, les cases... la seua aroma tot ho envolta. Sense destorb ni obstacle portes i finestres obertes de bat a bat deixant envair les llars de laire tot perfumat. Damunt la taula un pitxer amb la flor del taronger.
Del poemari Vers a Vers

I, qu ms? - El xiuxiueig de les espigues mogudes pel vent, - laleteig de la garsa reial, - la can del llaurador... Pensa la squia i desitja que mai canvie aquest sonar, que fa goig destimar, aquest paratge... natural.
Del poemari Sensacions

Q Ullal I
ENRIC VALOR EN EL RECORD 10 anys dEnric Valor (1911-2000)
Es compleixen deu anys de la mort de lescriptor i gramtic Enric Valor i Vives, una de les personalitats valencianes ms significatives en lestudi i la difusi del valenci al llarg del segle XX. Ara, lAcadmia Valenciana de la Llengua lha anomenat Escriptor de lAny 2010. Lany prxim se celebra el centenari del seu naixement. Enric Valor ja no es troba entre nosaltres, el passat 13 de gener va fer 10 anys que ens deix i des de lAssociaci Cultural COLLECTIU ULLAL, volem deixar constncia del pes de la seua figura en la nostra cultura i el treball que va fer per la nostra llengua, un treball que el mantindr sempre viu entre nosaltres. Des de ben jove, lluit per la defensa del valenci de manera activa, conreant-lo fins i tot a pesar dels moments difcils que hagu de passar. El treball ms destacat com a escriptor s el magnfic recull de les RONDALLES VALENCIANES, on es fa patent la gran riquesa de vocabulari de la nostra llengua. Per tamb hem de destacar la preocupaci per acostar la llengua a la gent, per fer-la til, vital, per ajudar-nos en el seu s, perqu en definitiva una llengua est viva quan es gasta; fruit daquesta inquietud s LA FLEXI VERBAL, utilitzada per milers destudiants i que jo mateix utilitze en alguna ocasi a lhora de conjugar els models verbals ms confusos i MILLOREM EL LLENGUATGE, una gramtica molt til, bsica per a ls correcte de la nostra llengua. Per a ms, tamb es dedic a la literatura de creaci, destacant entre daltres la novella LAMBICI DALEIX. A Enric Valor se li han dedicat premis, homenatges, reconeixements, moltes escoles, instituts i centres culturals porten el seu nom, fins i tot tamb t carrers en moltes poblacions valencianes, entre elles Sollana. Tot i aix, continua essent un dels grans oblidats per una gran part de la societat valenciana, oblidat tamb pels sollaners que, tot i dedicar-li un carrer en els seu moment (encara el t), els nostres governants (els daquell moment i els posteriors) obli9

Q Ullal I
daren posar-li el rajolet de cermica corresponent i encara aix continua amb el seu nom en el nostre nomencltor per sense cap placa que ho testimonie. Tot i aix, el millor homenatge que se li pot fer a un autor s llegir la seua obra. Des daquest quadernet presentem una breu selecci de lentrevista en exclusiva que li feren a Enric Valor dues sollaneres Glria Serra i Pilar Fuset lany 1996. Esperem que aquesta breu ressenya i lentrevista motiven el lector encuriosit a trobar-se amb lautor a travs de la seua obra. Joan Ferrs Vanaclocha

Enric Valor i Vives (Castalla, 1911- Valncia, 2000). Premi Sanchis Guarner de la Diputaci de Valncia el 1983; Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana el 1985; Premi dHonor de les Lletres Catalanes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i la Creu de Sant Jordi el 1993. s doctor honoris causa per les universitats de Valncia (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castell (1999), la dAlacant (1999) i la Politcnica de Valncia (1999). La Diputaci dAlacant t institut el Premi Enric Valor a la millor novella en valenci.

Illustraci de Toni Segarra per a la rondalla dEnric Valor La mare dels peixos.

10

Q Ullal I
EXTRACTE DE LENTREVISTA REALITZADA PER PILAR FUSET I GLRIA SERRA A ENRIC VALOR EL 13 DE FEBRER DE 1996

l meu avi era de Dnia i ma mare es passava all els hiverns quan era xicoteta, tenia un xalet a les Rotes i mon pare era de la vora dAlcoi, de Penguila, un poblet al peu dAitana i jo de Castalla. Una vegada em va dir Sanchis Guarner, este xic t un valenci tan slid!, entre Dnia, Alcoi i Castalla t una quantitat de lxic admirable! i jo li vaig respondre tots els camperols dall, molts analfabets, encara parlen Fotografia de Josep Vicent Rodrguez. ms pur que jo. En altra ocasi, el filleg catal Joan Coromines, un dels grans romanistes i lexicgraf del segle XX, em va dir escolte senyor Valor, el valenci que es parla a la Marina s precis! i jo li vaig contestar que com que els de la Marina no tenien contacte cap a endins, el contac te lhavien fet cap a les Balears i que en definitiva els pobles sn els que han salvat la llengua al llarg de tot aquest grapat danys. Jo donava les classes en Lo Rat Penat all per 1948-49, all ho va fer Carles Salvador i el primer que em deien els xics era s que nosaltres som de les zones centrals i jo el primer dia, els vaig fer un discurset i els vaig dir: Vosts parlen un dialecte, el de la zona central per no hi ha res ms honrs que parlar com els nostres pares i la nostra comarca, ara b, totes les llenges, damunt dels subdialectes necessiten un estndard, una llengua estndard per a la literatura i per a totes eixes coses, que s la que sensenya als llibres. Els castellans fan aix, els castellans parlen el castell de cinquanta mil maneres horroroses, per han fet un estndard castell perfecte. Cadasc t els seu subdialecte familiar, aix s honrs, per ens hem densenyar tots la llengua estndard i ac hem fet un estndard magnfic. Damunt diuen que els catalans
11

Q Ullal I
volen implantar el barcelon ac al nostre territori i aix s completament fals. Nosaltres hem fet el que va dir Fabra: per normalitzar el valenci netegeu-lo de barbarismes i aix lacostareu al valenci del clssics. Jo que estic relacionat amb les institucions clandestines de Catalunya des dels anys quaranta, puc dir que ells mai han volgut que els valencians parlrem en barcelon, perqu sabien que el valenci s la llengua clssica, la llengua del catal medieval que encara parlem, plena de barbarismes, per que encara parlem. El rei Don Jaume, quan va venir ac a Valncia, port el catal de la Cort i va muntar ac la Cort i, ja no sen van tornar a Catalunya. La Cort ha estat sempre ac i al seu costat es va desenvolupar la llengua clssica en el segle XV, aix que la llengua clssica lhem fet nosaltres, els valencians, i parlem en clssic. I s el que moltes voltes he dit en premsa, els valencians ignoren que el millor estndard el parlen ells, un home llaurador de Castalla parla quasi com els clssics. Jo quan vaig comprar el Tirant lo Blanc, vaig dir: a esta escrit en castellut, aix s com parlem ac!!. s una cosa tremenda a. La llengua a Barcelona ha evolucionat i sha perdut ms, el que passa s que ells estimen la llengua perqu les tres classes socials, laristocrcia, la burgesia i el poble ho tenen completament assumit i ac a Valencia la pena s que va fallar la burgesia, s una veritable llstima. Era una burgesia completament ignorant perqu jo he conegut alguns aristcrates dac que anaven a la tertlia clandestina dAdlert i Xasp pels anys quaranta i va ser all on em vaig ensenyar una quantitat de poltica i nacionalisme enorme, all vaig conixer jo a leditor i tamb filleg Sr. Casacuberta que va editar Els nostres clssics especialitzada en textos medievals. Tots els catalans importants els vaig conixer a la tertlia dAdlert i Casp i tamb els valencians Sanchis Guarner i Carles Salvador i all en la tertlia ens frem tots escriptors. Va ser importantssima eixa tertlia, mai en la vida els catalans de Barcelona ens deien que abandonrem el valenci, el que deien va ser que cal depurar el valenci i acostar-lo als clssic i aix es el que hem fet els escriptors valencians i jo mateix. El que volen s que els valencians escriguem en la nostra varietat, per pura i normalitzada, i amb tota la seua riquesa, i que aportem tota la riquesa del valenci a la llengua estndard i aix s el que sest fent...
12

Q Ullal I
MANUEL LLORENS EN EL RECORD 20 anys de F. Manuel Llorens, el mestre poeta de les Llometes (1912-1990)
Es compleixen enguany 20 anys de la mort del mestre poeta de Les Llometes En Manuel Llorens, qui desprs de residir al nostre poble exercint el magisteri durant la dcada dels cinquanta, ens va obsequiar amb algunes de les ms belles composicions lriques relacionades amb el nostre passat histric i amb els fets que va viure. Francesc Manuel Llorens i Ferri va nixer a Valncia lany 1912 i ja de ben menut mostrava una gran predilecci per la lectura i una clara vocaci pel magisteri. Exerc en diversos destins i la guerra civil el pill a Los Mores, a la comarca de lAlt Millares. Acabat el conflicte bllic es cas amb Generosa Flor natural daquella poblaci castellonenca. Desprs de sofrir lhabitual procs de depuraci, sincorpora novament al magisteri ocupant la plaa de lescola rural i unitria de Les Llometes al terme de Benassal on exercir durant uns anys traslladant-se posteriorment a la vila de Benassal on intensifica lamistat encetada ja amb anterioritat amb altre gran poeta, mestre i valencianista de lpoca, Carles Salvador. De lAlt Maestrat es trasllada lany 1952 a terres de la Ribera a Sollana i s ac on a partir de lany 1955 comena a publicar als programes de festes poesies tan memorables com Sols resta el cap daquella santa imatge (1955) dedicada al Sant Crist de la Pietat, Mrtirs de la guerra de successi. Estampa de la histria de Sollana (1957), Record del 17 doctubre de 1957 sobre la riuada del Tria, Adu al Convent (1959) sobre lenderrocament del convent, etc... De Sollana es trasllada a Meliana lany 1963, i dac a Valncia on es va jubilar desprs de donar classe en unes dependncies ha 13

Q Ullal I
bilitades al Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu actual de la Biblioteca Valencina. Es va jubilar el 1978 als 66 anys, desprs de 46 anys de docncia. s lpoca dels reconeixements: el de 1983 dels alumnes de Sollana i el de 1987 a Benassal on se li va atorgar la insgnia dor de la vila. Falt el 14 de maig de 1990 a Valncia als 77 anys. Lany 2002 el COLLECTIU ULLAL li va retre tamb un homenatge a la seua memria publicant un llibre amb la seua biografia i una molt breu selecci dels seus poemes de caire sollaner. Joan Ferrs Vanaclocha
Jo aprengu valenci jugant als carrer amb els xiquets i llegint les obres dEscalante,... B, tenint jo uns 11 anys vaig arreplegar de terra un paper i en llegirlo vaig vore que es tractava dun concurs de lectura valenciana organitzat per Lo Rat Penat, era lany 1923 i jo, ignorant de mi, creient-me saber llegir en valenci perqu llegia les obres dEscalante, tingu latreviment dapuntar-me i vaig obtindre el segon premi ... ja veus quins principis o bases ms rones, ... per lestudi i el conreu constant mhan fet arribar a lactual estat de coneixement della i tinc el ttol de Professor de Llengua Valenciana quan Carles Salvador em preg que per donar exemple mapuntara en el primer curset que es feu per correspondncia ... i llegint els poetes i literats valencians, paraula que desconeixia, mot que lanotava en una llibreteta... Des de sempre he tingut afecci a la poesia, em ve dun tio meu de la Marina, de la Nucia. A primeries jo escrivia els versos en castell per el coneixement que fiu a Benassal amb Carles Salvador i la bona amistana desprs en vore que jo sentia el valencianisme fou la goteta que pos sabor als meus versos i sense que ell mho aconsellara ni mho manara tampoc, em decant com cosa natura a escriure en valenci i tinc poemes que nascuts en castell ara estan posat tamb al valenci. I ja ho fiu de continu. En vore i llegir les meus coses manim i tamb des de Valncia ho feren Almela i Vives, Soler i Godes, Josep Giner i altres ms.... Francesc Manuel llorens. Correspondncia
14

Q Ullal I
IX LA GAVINA Ha vingut una gavina des del proper salinar. Voleteja ballarina i extrau lletres de la mar. Oh, gavina solitria, tu poses un caire estrany entre multitud gregria que per delit pren el bany. Escriu paraules damor, posa punt i traa ratlla. Els batecs dins del meu cor van fent nova revifalla. Missatge que a laire escriu laire el portar ben lluny. Els ganyols amb que ella riu de la mar sn contrapunt. Puja i baixa i giravolta omplint de mots tot lespai; escriu amb lletra ben solta, tot seguit, sense desmai. I va sortint llarg escrit que mai ning llegir. La gavina llena un crit pren vol i per fi! sen va. (1953)
Del llibre SIMFONIA EN SOL MAJOR DEL MAR MENOR editat a Valncia lany 1983.

XIII SIRENETA DE LA MAR A tu, sireneta carnal, que em feres fruir les teues besades Sireneta de la mar, surts entre mil gotes daigua bronzejada pel viu sol i lairet de marinada. Te cabusses i traus cap fent, a poc, una garlanda descumes al teu voltant que atrau de tots la mirada. Laigua acarona tes sines, pletriques desperana, poms on sagafa la vida que naix dels remors dun alba. Msculs vibrtils trenquen la malla del banyador. Fresca tonyina que destiu busca la mar i el sol. Venus moderna, marbre vingueres vora, voreta del mar Menor. Rostida i negra mostres ufana les greus carcies de lescalfor. Sireneta lleu i frgil. escabussat ms i ms; pren de laigua les escumes; pren de laire fort al. Fes garlandes desteixides pels dits trmuls dels teus peus mentre els faunes hidrascvols volten, volten, entorn teu. Sirena bronznia ets Venus carnal. Fas nixer lascvia quan nades pel mar. Pits breus, cos bru, per mi ets tu tal com als ulls els plau la llum. (1953)

Del llibre SIMFONIA EN SOL MAJOR DEL MAR MENOR editat a Valncia lany 1983.

15

Q Ullal I
XXXIX RELLISCAR LA VIDA A la vora, a la vora, vorina, de la mar me nestic; a la vora, voreta, vorina de tothom em somric. A la vora dun mar sense eixida flam als ulls; pell al sol desgranant estic ara ma vida als sons del flabiol. A la vora, a la vora, vorina, de la mar que matrau; a la vora, voreta, vorina, vaig gojant vera pau. A la vora on les ones sadormen una ms vull ser jo, relliscant molsa i seny que conformen el no-res dun bar. (1966)
Del llibre SIMFONIA EN SOL MAJOR DEL MAR MENOR editat a Valncia lany 1983.

PER QU ESCRIC EN VALENCI? Oh, bon amic, i tu ets qui em pregunta per qu aquests versos faig en nostra llengua? Preguntares abans per qu la rosa en obrir el capoll perfuma laire i esbargeix sa flairor continuada del mat a la vesprada, tot el dia? Preguntes a locell en primavera perqu refila i canta i fa son niu on restar la dola companyona que als plomissols caliu i amor dar? Al sol preguntes tu perqu saixeca quotidianament donant sa llum alegrant valls i plans, turons i cims fent marxa triomfal pel cel immens? Mai no ho sabran! Ho troben natural! I vols que spia jo perqu els poemes que escric, tots van en dol valenci? Tampoc mai no ho sabr! Per et diria que ho trobe natural i necessari sabent com s que a Valncia sc nat, i que ma mare era valenciana i en esta bella parla em va alletar! (2-VII-1950)

23 dabril de 2010

dia del llibre

16