Sr. / Sra. Carrer.

08911 Badalona Soci / Scia N

Plaa Constituci, 5 Baixos Av. Mart Pujol, 280-288 Baixos avvdaltlavila@gmail.com

La Costa del Meco

INFORMACI PERIDICA DE LASSOCIACI DE VENS DE DALT LA VILA
NM. 3 Abril de 2009

Tiratge_( 1 ) 400 exemplars

EDITORIAL
Estem dacord que cal rehabilitar i revitalitzar Dalt la Vila. Per estar disposats a tenir un barri ms viu comporta preparar-nos a acollir ms vianants. Sens dubte, aix alterar el nostre dia a dia. Segur que tindrem alguna molstia afegida, per lalternativa s quedar-nos com fins ara veient com el barri sapaga. Si volem revitalitzar el barri, hem denfrontar-nos al tema de la mobilitat i marcar unes pautes de convivncia entre vehicles i vianants. L'associaci no vol quedar al marge de les decisions que es prenguin a l'Ajuntament sobre mobilitat. Volem participar-hi i que se'ns escolti. Volem fer propostes i que se'ns tinguin en compte. Volem anar colze amb colze amb l'administraci, no pas a remolc del que es decideixi al Viver. No podem restar parats esperant que altres prenguin decisions. Cal treballar i implicar-nos-hi sense perdre temps. Hi ha molta feina a fer. Per aix, amb l'A.VV. del Centre, hem format la Comissi de Mobilitat. Ara ens cal conixer lopini de tothom i saber el que afecta el venat. Intentarem trobar-hi la millor soluci perqu, al capdavall, volem que, al barri, tots hi puguem conviure en harmonia. El mes vinent celebrarem les festes de maig. A Dalt la Vila seran bsicament les mateixes de cada any. Per, per a adequar els esforos i la butxaca a la realitat, hi haur petites variacions. Les havaneres i el rom cremat continuaran. Sense truitada, per continuaran! Les festes infantils i de la gent gran, tamb. Per descomptat, la fira de l'arrop mirarem que sigui igual de positiva que en altres anys. Lnic acte que fa un gir s el que abans es coneixia com la festa de la dona. Enguany ser la festa dels socis, dones i homes, sense diferncia. Aquesta trobada tindr el mateix format que en els darrers anys per amb la participaci de tot aquell venat que vulgui compartir celebraci, companyia i esbarjo. Amb tot, hem de dir que lespai de qu disposem ens limita; ja ens agradaria, ja, eixaplar-lo! En definitiva, la Junta Directiva de l'associaci us desitja que gaudiu de les festes de maig, que aprofiteu per divertiu-vos i per enfortir els nostres llaos de convivncia.

ENTRE NOSALTRES:

Ms vella que el Dimoni! per Mirinyac

assistir al naixement del dimoni! I s que no es tracta duna festa recuperada, sin que s el fruit duna invenci. No cal anar gaire anys enrere per esbrinar-ne lorigen: la idea va sorgir per sortir una mica de lensopiment de la postguerra i tamb per revitalitzar el patrimoni cultural badalon. Els promotors de linvent varen ser els administradors de la Confraria de Sant Anastasi, que, amb el suport del Gremi de Corders i per festejar el seu patr, van organitzar la cremada dun ninot que representava un dimoni. Per va ser Cuys qui va justificar la histria d'aquest acte basant-se en un relat que apareix a lobra Calaix de Sastre del Bar de Mald. Lobra s un recull de fets quotidians de la vida badalonina i catalana de finals del segle XVIII. Hi ha un fragment on sexplica que, el 8 de maig de 1785, uns pescadors van cremar a la nostra platja el que lautor anomena un figurn. Davant dun pblic expectant, possiblement el que es va cremar va ser un mascar de proa dalguna embarcaci inservible. El cas s que aquesta narraci va donar lexcusa histrica per inventar el que ha acabat esdevenint una tradici. La primera cremada es va fer lonze de maig de 1940 i va acabar, com avui dia, en un espectacle pirotcnic. Va tenir tan bona acollida que, en tan sols quatre anys, la festa shavia consolidat del tot. Tant era aix que, en el seu lloc, no era ben rebut cap altre acte diferent: quan el 1944 els organitzadors de les festes intentaren substituir la cremada per un festival de msica provocaren la indignaci popular i, a resultes daix, els van ploure dures crtiques des de la premsa local i el mn de la cultura. El dimoni es va continuar cremant a les excavacions fins al 1955, primer any en qu es va fer a la platja.

Amb lobjectiu dafavorir laccs a lesglsia de Santa Maria des de la carretera vella (avui Francesc Layret) i connectar, de passada, amb Dalt la Vila, a travs del passatge de Barber, es va obrir el carrer del Temple lany 1890. Per delimitar lamplada del nou carrer, es van construir unes parets laterals, en tot el que seria la seva llargada. A continuaci, entremig dels dos murs, shi va sobreposar terra, fins arribar al mateix nivell que tenia la plaa Barber, que era enlairada. A banda i banda del pendent resultant, el terreny quedava ensotat. Aix doncs, el que avui anomenem plaa de lAssemblea de Catalunya era una fondalada coneguda amb el nom de Clos de la Torre. En aquest espai, entre 1934-36, lAgrupaci Excursionista de Badalona, va realitzar treballs de recerca arqueolgica. Les muralles romanes de Baetulo, amb les seves pollegueres de bronze, la Venus i la Tabula Hospitalis foren algunes de les troballes. Aquesta activitat arqueolgica, interrompuda per la Guerra Civil, es va tornar a reprendre lany 1940, sota la direcci de lhistoriador Josep Maria Cuys i Tolosa. El descampat on es treballava buscant restes romanes va passar rpidament a ser conegut per tothom a Badalona com lesplanada de les excavacions. Precisament aqu, a les excavacions, es va iniciar el que amb el temps, esdevindria lacte central de les Festes de Maig a la nostra ciutat: la cremada del Dimoni. La popularitat daquesta celebraci traspassa els lmits de Badalona i hom pensa que es cenyeix a una antiga tradici. Per, en realitat, Dalt la Vila va

Per a tu, que ens llegeixes

EL NOU WEB DE LA.VV

Sant Jordi t una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya s el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat grcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella t ms sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del mn.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

http://daltlavila.org www.daltlavila.org

QU FAN ELS NOSTRES REPRESENTANTS MUNICIPALS PER AL DALT LA VILA?

Des del MECO de febrer, la dedicaci poltica ha estat diversa: una mica ms moguda que en mesos anteriors en el cas dalguns, per nulla pel que fa a daltres.

ELS SEMFORS
SEMFOR VERD PER
Per a la Sra. Montserrat Jurez, regidora responsable del Districte Primer. La interacci de l'A.VV amb el districte primer s molt assdua, i la regidora Jurez, com tamb el coordinador Sr. Jordi Casals, han estat uns interlocutors incansables. Reconeixem la seva dedicaci.

SEMFOR VERMELL PER

Per a la Gurdia Urbana. Lamentem una vegada ms les fluixes actuacions de la G.U. a la Plaa Pau Casals i la Plaa de Font i Cuss. La primera, pel desgavell en l'aparcament dels vehicles. I la segona, per permetre que els vens de l'entorn no puguin descansar a causa de l'incivisme nocturn a la plaa. La G.U. ha de ser al costat dels ciutadans cvics i vetllar pel seu dia a dia. Estem cansats que la G.U. dediqui tan poques hores a combatre lincivisme al nostre barri. O s que no paguem els impostos com tothom?

Puntuarem positivament el grup municipal de CiU per la receptivitat i atenci de la regidoria del districte i la bona tasca de la regidora. Tamb destaquem la disponibilitat de la regidoria de Mobilitat i Medi Ambient (CiU) amb la Comissi de Mobilitat acabada de crear. 9 punts Per primer cop restarem punts a un grup municipal, el PSC. s sabut que les relacions del primer grup municipal en nombre de regidors i la nostra entitat sn ms aviat escasses. Encara s hora que algun representant seu hagi fet el favor de visitar la nostra seu social per interessar-se pels problemes del barri. Que potser no els interessem, als poltics del PSC? (Nexcloem els governants, que serien un cas a part). B doncs, si no hi ha "feeling" tampoc no hi ha punts. -4,5

En un altre ordre de coses, desitgem al representant dERC, Sr. Jaume Vives, regidor de cultura i responsable de la Gerncia Tcnica de Dalt la Vila, que es recuperi ben aviat. Tenim ganes de tirar endavant molts projectes i el necessitem perqu la gerncia pugui reprendre les tasques pactades amb la Comissi de Vens.

punts

EL VENAT OPINA

En defensa dels vens irreligiosos per Nus

EL VENAT OPINA

Benvingudes C i CEC per Jo Mateixa

Els Estatuts de la nostra associaci diuen que ser laica i no acceptar cap proselitisme religis. Per res no diuen, s clar, dels mltiples comentaris, referncies, etc. del Nadal Cristi, el Corpus, bunyols de Quaresma, tradicions de Sant Antoni, anuncis del despatx parroquial catlic, etc. B, tot sigui per la pluralitat dopinions i per la rememoraci dunes tradicions. Per inclourens en una tradici s una opci. I, a vegades, una pluralitat dopinions, encara que no siguin les de la Junta, decantada cap a una opini majoritria i sense contrapunt, pot arribar a ofegar el sentit crtic i reproduir els estats presents: quan no promoure un proselitisme soterrat. Reflexionem-hi, si us plau. (Important: No voldria pas que ara encetssim un espai de continguts religiosos contestant-nos i contracontestant-nos. Per a aix ja hi ha els autobusos i els anuncis de cotxes, entre daltres mitjans.)

mnium Cultural i el Centre Excursionista de Catalunya a Badalona han estrenat nova seu i, precisament, a Dalt la Vila. Nhem destar contents. Contents perqu aix ha perms rehabilitar una de les cases abandonades que tenim al barri i, de retruc, un tros de carrer. I ms encara perqu es tracta de dues entitats vives, amb un nombre important de socis, que, com a referents culturals que sn del pas, poden ser un element important de dinamitzaci del barri. Segurament, aquestes dues entitats no tenen Dalt la Vila com a primera prioritat. s normal, no van ser creades amb aquest objectiu. Per sn aqu i ho haurem de saber aprofitar. Sigueu benvingudes. I siguin benvingudes aquestes iniciatives. Esperem poder gaudir del vostre venatge.

MIREM ENRERE I: El Carrer de la Costa den Real per Joan Expsito (fotografies J. Expsito 2005)
El carrer de la Costa no s noms el mes tpic de Badalona, sin que tamb s un dels ms antics. Probablement data del moment fundacional de la ciutat. Si ms no aix semblen confirmar les restes de la claveguera romana descobertes a la part baixa del carrer durant les obres denderrocament de Can Nyorra i la construcci de vivendes amb el plaf cermic de la venus a la faana. A meitat del carrer, on avui hi ha el carrer Germ Bernab, shi alava ledifici neoclssic de Can Real, un dels ms bonics de Dalt de la Vila i que durant mols anys li don nom: la Costa den Real. Aquest edifici construt el 1801, i del qual no es tenen gaire dades, fou la seu del Crcol Catlic entre 1896 i 1903, any en qu va ser enderrocat. Es va substituir per un altre de molt desafortunat i que tamb fou enderrocat. Shi va obrir el nou carrer i es van construir uns edificis ds pblic. El carrer de la Costa era el cam que baixava des de Dalt de la Vila fins al mar, i era la via ms habitual entre la Sagrera de Santa Maria i el sorral de baix a mar. El Bar de Mald diu en el seu calaix de Sastre anem a lesglsia de Santa Maria pujant la forta pendent de lo carrer empedrat. Com que encara no shavia obert el carrer del Temple, aquest era lnic cam que duia a la plaa de la parrquia de Santa Maria. Tamb servia de desgus de les aiges pluvials de Dalt de la Vila. Era, a ms, la comunicaci normal entre Dalt la Vila i el barri mariner. Aix doncs, dalguna manera, era el carrer Major. Amb els anys sen va edificar la continuaci per la banda de mar i sorgiren els carrers de Sant Anastasi i del Mar. Pel carrer de la Costa, hi passaven totes les processons de Badalona. La de dijous Sant, per, resultava especialment dificultosa a causa del pendent, perqu shavia de baixar amb els misteris a coll . A partir de lany 1775 es va invertir lordre de litinerari. La process shi feia de pujada i no de baixada. Per evitar les destrosses que hi produen els aiguats, lany 1842 lajuntament va encarregar un projecte a larquitecte Francesc Renart, que va decidir fer-hi escales. La idea no va prosperar i, finalment, es va resoldre amb el sistema de peces de terra cuita de cantell, que encara perdura i que, malgrat el seu estat de deixadesa, dna tanta grcia al carrer de la Costa.

MIREM ENRERE II: La baixa de Can Tiranasi per la seva proximitat amb la masia per Joan Expsito (fotografies J. Expsito 2005)
Aquesta casa, fins fa poc molt degradada, s de finals de 1890. Situada a la crulla dels carrers de Sant Sebasti i de la Costa, fou coneguda com la casa baixa de can Tiranasi per la proximitat amb la masia que duia aquest nom. Per sempre va ser una casa independent per a masovers de Badalona i no tenia res en com amb la masia. Entre els anys 1935 i 1940 va ser la seu de lAgrupaci Excursionista de Badalona. Tamb va ser seu del Museu. Shi guardaven les troballes arqueolgiques, recollides dels llocs excavats fins a aquell moment a Badalona -especialment les del Clos de la Torre-, entre les quals, la Venus de Badalona, la Tabula Hospitalis... El 1940 la casa va ser saquejada i clausurada per les forces docupaci o alliberaci (una opini molt subjectiva). LAjuntament de Badalona ha recuperat la masia. Lha reformat sense respectar una part de les premisses de lEstudi Diagnosi i Propostes dActuaci per a la Rehabilitaci del Nucli Histric del barri de Dalt de la Vila, aprovat el 2 de Maig de 2007. Tot i que aix es va remarcar diverses vegades al director del Departament de Patrimoni de lAjuntament abans que les obres acabessin, mai no va donar una resposta. Amb tot, la idea de cedir la masia a La Sargantana, al Centre Excursionista de Badalona i a mnium Cultural ha estat molt ben rebuda.

TRIBUNA:

Reflexions sobre el carrer de la Costa per Josep M. Sabater

festejvem, com quan rem nens? Ja veiem que aquesta referncia s molt incerta i relativa... I la vida, la histria, les coses no sn mai iguals; van canviant, necessriament, obligadament... Per aix els museus sn noms apunts del que havia estat, sn inanimats, morts, no funcionen del tot: sn imprescindibles per a veure com rem, qu havien fet els nostres antecessors, per entendre com som nosaltres... que som una altra cosa. Les cases, les viles, tamb sn una altra cosa, s bo i s inevitable, i la grcia s que sigui aix. Per per seguir una dita anglesa cal no llenar el nen amb l'aigua de la gibrella. Per tant, en cada cas s'ha de posar amb prudncia tot a la balana. Fer canvis sense fer estralls. Trobar el punt d'equilibri entre els avantatges dall que s nou i les coses bones que hi hagi del passat. Trobar solucions harmniques. Fer el futur, canviant el passat, per sense esqueixar-lo: mantenir la memria, per no fossilitzar-la. Tornem ara al projecte municipal del carrer de la Costa. LAjuntament projectava un primer tram (des del carrer Sant Sebasti al del Germ Bernab) que mantenia lestructura i el tipus de pavimentaci actuals, desgus corb central (de ma de cant) amb voreres laterals; aquest primer tram s ms ample i permet uns voreres dignes. A partir de Germ Bernab i fins a la plaa de la Font, on el carrer sestreny, perd el canal central i les voreres, i passa a ser una plataforma plana, pavimentada amb maons de cant. Les aiges van totes per la claveguera. No s una soluci per descartar sense pensar-ho una mica ms. En part es mant un tram com s ara, memria de com va ser fa un parell de segles. Per es converteix en un carrer per on es pot caminar. Marcus Vitruvius Pollio, arquitecte i enginyer rom del segle I a.C., va posar les bases del bon fer de la construcci enunciant tres principis fonamentals: utilitas, venustas, firmitas; s a dir, funcionalitat, bellesa i resistncia. Aquesta s la qesti. I precisament perqu volem la rehabilitaci per tamb la revitalitzaci del barri no podem renunciar al primer principi, el de la funcionalitat (tampoc als altres). I s que donar al carrer funcionalitat, poder caminar-hi, permet recuperarlo. Ara s el cul del barri, amb unes edificacions deixades o abandonades, faanes cegues, darreres... La rehabilitaci i revitalitzaci del carrer de la Costa pot fer el primer pas amb una urbanitzaci del carrer que, mantenint elements de la memria, faci que aquesta estigui viva perqu el carrer sigui tamb viu. Suposo que ara sentenen els meus dubtes envers la decisi daturar la urbanitzaci del carrer de la Costa, tot i la seva singularitat. Crec que, tanmateix, laturada va b: permet debatre i madurar qu s el que volem.

El proppassat mes de mar lAjuntament va explicar a lA.VV. del Dalt la Vila el projecte de reurbanitzaci del carrer de la Costa. Dacord amb la massiva reacci daltvilatana i ciutadana envers la substituci del tpic corbat de desgus actual per una de paviment pla, lA.VV. va demanar un projecte alternatiu. Finalment, per dificultats de temps, el projecte va quedat ajornat fins a un altra ocasi. Jo mateix vaig considerar, dentrada, que el projecte era una barbaritat, en eliminar un element tan singular del barri i de la ciutat de Badalona. Per he anat barrinant sobre el tema i he comenat a tenir alguns dubtes; vet aqu les meves reflexions. Els nostres avantpassats llenaven l'aigua al carrer, que feia de desgus. Aix dna compte de com s el carrer de la Costa. Tanmateix, ara entenem els carrers bsicament com camins per on circulen persones i vehicles. Al Dalt la Vila aspirem, a ms, que la majoria del barri sigui per caminar. Per aix, el primer que demano s que els carrers permetin caminar, i poder-ho fer sense ensurts, entrebancs ni torades de turmell. Se suposa que les voreres han de ser una superfcie plana, regular, lliure dobstacles i cossos estranys; han destar en condicions dassegurar un caminar sense sorpreses desagradables (i si, a ms, sn boniques, millor). El carrer de la Costa no s aix. Pel desgus central, no pots caminar-hi sense aixecar els ulls de terra i, si vas per les voreres has de tenir cura de no perdre lequilibri; en alguns punts no pots continuar, has de baixar al cam de laigua. Les dificultats sn encara ms grans si portes un carret danar a comprar o si vas amb criatures. El carrer deixa de ser un cam per caminar-hi; resta com un record entranyable de temps passats, per relegat als darreres del barri, a les golfes, amb els trastos vells que no volem llenar perqu els estimem, per que no fem servir. Sha dit que el pendent tampoc no anima a passar-hi i que tothom far servir el carrer del Temple. Ambds salven si fa no fa el mateix desnivell per el carrer de la Costa t un primer tram horitzontal, desprs comena a pujar ms; amb tot, els pendents mitjans sn dun 10% i un 12,5%. Tampoc no s tanta diferncia, oi?. Arribats en aquest punt, lalternativa s: o mantenim el carrer tal com s reparant-lo i no ser un lloc per passar, o el fem com un pla i podrem caminar, encara que sigui bufant una mica ms que quan pugem pel carrer del Temple. bviament, la cosa no acaba aqu. Hem de parlar daltres factors: els histrics, tradicionals i sentimentals. Com em deia una benvolguda i polemitzadora amiga, vivim en un nucli antic, o no? Doncs si hem triat de viure-hi, recoi! acceptem el barri com era i com ha de ser. "Com era o com ha de ser". Per, com era quan? Com era fa 10, 100, 1.000 anys? O en una altra escala, com era quan els nostres fills eren petits, com quan rem joves i

URBANISME I PATRIMONI:

Entrevista amb el Museu de Badalona

Com veieu el projecte d'arranjament de carrers de Dalt la Vila? Molt positivament, s important que shi actu. Per creiem que sha danar ms enll i fer un projecte global del paisatge urb del Dalt la Vila com a conjunt monumental: materials, tractament de faanes, mobiliari, installacions... A Badalona tenim una assignatura pendent que s posar en valor el nostre nucli antic, com ja han fet altres ciutats. El barri del Dalt la Vila explica levoluci histrica de la nostra ciutat des de lpoca romana fins a lactualitat. Amb tot, mai no sha fet una reflexi global sobre el tractament que sha de donar a aquest nucli histric en termes de conservaci i restauraci. En aquest sentit, creiem fonamental lexistncia dun Pla Director que englobi les diverses actuacions que shi vulguin fer. Pel que fa als aspectes concrets del projecte darranjament, creiem que un tema fonamental s mantenir la traa de les voreres per no perdre el record de la fesomia del carrer. I del carrer de la Costa? Al llarg de molts segles, el carrer de la Costa va ser lnic cam que hi havia per anar a mar. Hi passaven dia darrere dia els badalonins de Dalt la Vila que es dedicaven a la pesca. El seu aspecte es mant intacte des del segle XVIII. Shi destaca, duna banda, la tipologia del seu paviment, format per peces de ma manual de fang cuit collocades a plec de llibre i amb voreres de pedra de Montjuc; de laltra, la seva forma corba de secci cncava i, a banda i banda, les faanes fetes de pedra o tpia i arrebossades i emblanquinades i amb molt poques cases que hi obrien. Aquests elements li donen una singularitat que creiem imprescindible mantenir. Per aix pensem que lactuaci proposada modifica absolutament la fesomia del carrer i no respecta els trets essencials que el caracteritzen, nesborra el carcter histric i pintoresc. Per tant, creiem que les actuacions que shi han de portar a terme han de ser tan sols de conservaci i restauraci, per mantenir la seva fesomia actual. En aquest carrer ha de prevaler l'accessibilitat i la modernitat o, per la seva singularitat, el manteniment histric? La histria per ella mateixa ja s un valor i, en aquest cas, un valor a mantenir. Creiem que aquest carcter de carrer que enllaava el Dalt la Vila amb el Baix a Mar s el que li dna un valor paisatgstic especial i nic en el conjunt del barri i, evidentment, de Badalona. I laccessibilitat est resolta a travs del carrer del Temple. El projecte presentat pel carrer de la Costa, s semblant al presentat en anys anteriors? Es molt semblant en el concepte per no igual. En propostes anteriors shavia presentat amb materials ms senzills. Que pot aportar el Museu Municipal a la rehabilitaci i revitalitzaci del nucli antic de la ciutat ? Laportaci del Museu es centra bsicament a posar en valor els elements patrimonials del Dalt la Vila. s evident que sest actuant fonamentalment sobre elements patrimonials romans, i aquest fet s degut a la prpia importncia daquest patrimoni, que est declarat B Cultural dInters Nacional. En aquest sentit, lobertura al pblic de diferents espais arqueolgics -Casa dels Dofins, Conducte dAiges, Jard de Quint Licini, i ara la connexi entre les termes i el subsl de la plaa Font i Cuss-, est generant molt dinters als ciutadans, no tan sols de Badalona, sin darreu. Aix, evidentment, comportar un augment dactivitat al barri, imprescindible per a la seva revitalitzaci. Per aquest fet no significa que signori la resta delements patrimonials, ni els temes que afecten la rehabilitaci del nucli histric. El Museu considera imprescindible la posada en valor de tots els elements patrimonials, que han de ser una de les eines fonamentals per a la revitalitzaci del Dalt la Vila i, en aquest sentit, des del Museu es treballa en diverses lnies dactuaci. Un dels aspectes que es porten a terme s el de les visites amb monitor, adreades als escolars per tamb al pblic en general, visites no tan sols al patrimoni rom, sin tamb per explicar la histria medieval i moderna del barri. Un altre tema ja iniciat s la identificaci mitjanant la collocaci duna placa, dels elements inclosos en el Catleg de Patrimoni de la ciutat. Recordem tamb la Magna Celebratio, festival rom que cada any, durant el darrer cap de setmana del mes dabril, ocupa diversos espais del nucli antic plaa Font i Cuss, Torre Vella, espais arqueolgics- per on passen milers de visitants i que sest convertint en un important reclam per als visitants. Quins materials creieu ms idonis pels arranjaments ? Des del punt de vista histric, lestructura urbana de Dalt de la Vila es pot diferenciar en dos nivells: un primer nivell que seria el nucli romnic, format per carrers estrets i corbats a lentorn de les places de la Constituci i de la Font: carrers de la Costa, de les Eres, de Sant Sebasti, de Sant Antoni, de Vilamajor, de la Plaa de la Font, del Fossar i de lOli, i el passatge i el carrer de Barber. En un segon nivell hi ha els carrers del creixement gtic, que sn rectilinis i ms oberts i que connecten el nucli inicial central amb la resta del teixit urb de Badalona: carrers de Dalt, Barcelona, Fluvi, Llad, Quintana Alta. El tractament a donar a aquesta trama urbana pot ser diferent tot i que no necessriament- en funci daquests dos nivells. Els carrers del que podrem anomenar la primera corona han de mantenir lestructura i, per tant, haurien de conservar, si ms no, la traa de les voreres. Els materials que shaurien dutilitzar han de ser els que histricament shan anat emprant en el barri, dels quals es t constncia documental. Pel que fa als carrers de la segona corona, sn carrers que estan ms desfigurats i, per aix, pensem que no necessriament han de tenir el mateix tractament. Quina opini teniu del mobiliari urb i enllumenat del barri ? Els temes de mobiliari urb i enllumenat sn fonamentals en la rehabilitaci dels nuclis histrics i, per tant, a Dalt la Vila s imprescindible aplicar criteris coherents amb la fesomia del barri. Shan dutilitzar models que mantinguin i transmetin lesperit de paisatge histric i de les caracterstiques del barri, i que prioritzin, sempre que sigui possible, els que histricament shan utilitzat i que tenen un s documentat.

LASSOCIACI DE VENS DE DALT LA VILA US CONVIDA A GAUDIR DE LES FESTES DE MAIG 2009
CALENDARI
DIUMENGE 17 DE MAIG FIRA DE L'ARROP Tot el dia al carrer del Temple DISABTE 23 DE MAIG FESTA INFANTIL XOCOLATADA I ACTUACI A la Pl. Constituci DISSABTE 23 DE MAIG HAVANERES I ROM CREMAT A la Pl. Constituci A partir de les 9.30 DIUMENGE 24 DE MAIG FESTA DE LA GENT GRAN Al centre cvic c. Germ Bernab DISSABTE DIA 6 DE JUNY SOPAR DE SOCIS ACTUACI Al pati de lescola Cultural

LA CULTURA TRADICIONAL I POPULAR REIVINDICA A DALT LA VILA

Dilluns 13 dabril, vam poder escoltar les caramelles en alguns indrets de Dalt la Vila. Per primera vegada den que es van recuperar ara ha fet vuit anys, van pujar al nucli histric. Una iniciativa, per cert, ben rebuda. La darrera casa a rebre-les va ser la de la Roser i en Dions al carrer Fluvi. Us reprodum els versets que sels va dedicar: AL PARE DEL NEN DEL GLOBUS HEM VINGUT A VISITAR I SABEM QUE AQUESTA CASA SE LA VOLEN CARREGAR EL TEMA DE DALT LA VILA NO S'ACABA D'ARREGLAR I ARA UN CARRER, TRET DEL NO RES, AQU ENS VOLEN ENCOLOMAR AI! ROSER, AI! DIONS, QUIN TIP US FAREU DE PATIR PER ENDAVANT QUE, A AQUESTA CASA, SEGUR QUE L'ANY QUE B TORNAREM A VENIR

Sant Sebasti, 2 08911Badalona Tel. 934 642 216