PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

MEMÒRIA ÍNDEX
1 ANTECEDENTS.......................................................................................................... ....3

2 OBJECTE I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE.................................. .................3

3 LOCALITZACIÓ DEL PROJECTE........................................................ .........................3

4 SITUACIÓ ACTUAL................................................................................................... .....4

4.1 ASPECTES BÀSICS........................................................................... .........................4

4.2 EL REGADIU D’ALGERRI-BALAGUER..................................................... ..................4
4.2.1 Aspectes generals................................................................................................ .4
4.2.2 Bombament en capçalera del regadiu......................................... .........................4
4.3 SISTEMA DE PINYANA................................................................... ............................4

5 CONDICIONANTS PREVIS DEL PROJECTE......................................................... .......5

5.1 CONDICIONANTS FUNCIONALS....................................................... ........................5

5.2 CONDICIONANTS DE DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE.................................................... .............6
5.3 CONDICIONANTS D’EXECUCIÓ DE L’OBRA.......................................................................... 6

6 ESTUDI D’ALTERNATIVES.................................................................................... ........6

6.1 ASPECTES BÀSICS........................................................................... .........................6

6.2 ALTERNATIVA 1......................................................................................... ..................6
6.3 ALTERNATIVA 2......................................................................................... ..................6

7 COINCIDÈNCIA AMB D’ALTRES PROJECTES............................................. ...............7

8 ETPAPES DEL PROJECTE.......................................................................................... ..7

9 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES PROJECTADES.............................................. .............8

9.1 ASPECTES BÀSICS........................................................................... .........................8

9.2 CAPTACIÓ I TRAM INICIAL................................................................................ .........8
9.3 TRAM CENTRAL DE CANONADA............................................................................. ..8
9.4 TRAM FINAL DE CANONADA.................................................................... .................9
9.5 ELECTRIFICACIÓ................................................................................................. .......9
9.6 PROTECCIÓ CATÒDICA................................................................................. ............9

10 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL........................................................... ....................9

11 CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA............................................................................. ...10

12 GEOTÈCNIA.............................................................................................. .................10

12.1 GEOLOGIA GENERAL......................................................................................... ....10

12.2 CONDICIONS GEOLÒGIQUES AL LLARG DEL TRAÇAT......................................10
12.3 EXECUCIÓ DE LA RASA............................................................................... ..........10
12.4 AFLUÈNCIA D’AIGUA A L’EXCAVACIÓ........................................................... .........11
1
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

12.5 FONAMENTACIÓ DEL PILARS DEL TRAM AERI................................................ ....11

13 HIDRÀULICA........................................................................................ ......................11

13.1 CÀLCULS HIDRÀULICS DE LA CANONADA....................................... ...................11

13.1.1 Aspectes bàsicS........................................................................................ ........11
13.1.2 ENERGIA DISPONIBLE............................................................................... .....11
13.1.3 RUGOSITAT DEL MATERIAL............................................................ ...............12
13.1.4 RESULTATS..................................................................................................... .12
13.2 CÀLCUL HIDRÀULIC DE LA COMPORTA........................................................ .......12
13.3 CÀLCUL HIDRÀULIC DEL DESGUÀS.......................................................... ...........12

14 ESTUDI D’INUNDABILITAT..................................................................................... ...12

15 OCUPACIÓ DE TERRENYS.......................................................................... .............14

16 SERVEIS I BÉNS AFECTATS................................................................................. ....14

16.1 LÍNIES ELÈCTRIQUES.................................................................................. ..........14

16.2 TELEFONIA............................................................................................................ ..14
16.3 SÉQUIA D´IVARS DE NOGUERA.................................................................. ..........14
16.4 COL·LECTOR EFLUENT DE DEPURADORA D’IVARS DE NOGUERA..................14
16.5 CARRETERA L- 903...................................................................... ..........................14

17 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT................................................................ ............14

18 PLA DE TREBALL I TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES.................................15

19 JUSTIFICACIÓ DE PREUS.................................................................. ......................15

20 PLA DE CONTROL DE QUALITAT..................................................... .......................15

21 PRESSUPOST DE LES OBRES........................................................ ........................15

22 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA.................................................................. ..15

23 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE.......................................................15

24 EQUIP REDACTOR................................................................................... .................16

25 CONCLUSIONS.............................................................................................. ............16

2
PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

1 ANTECEDENTS

El projecte de nova captació per gravetat del canal Algerri-Balaguer l’adjudicà REGSA per
encàrrec del DARP a GRECCAT el 28 d’abril de 2005.

REGSA va adjudicar prèviament, al març de 2003, a l’Estudi d’alternatives d’una nova captació
per gravetat al canal d’Algerri-Balaguer. EA-AC-03902.

2 OBJECTE I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

L’objecte del projecte és la descripció, càlcul, definició i valoració de les obres de la Nova
captació per gravetat del canal Algerri-Balaguer.

Tota l’aigua consumida pel regadiu de l’Algerri-Balaguer és actualment bombada des del riu
Noguera Ribagorçana fins l’inici del canal d’Algerri-Balaguer. Això suposa una despesa
energètica considerable per als regants. El projecte contempla la construcció d’una canonada
que nodrirà per gravetat el canal d’Algerri-Balaguer, i que captarà l’aigua a l’assut de Pinyana.

La concessió màxima que té el regadiu de l’Algerri-Balaguer és de 4,8 m 3/s. Aquest projecte

constructiu contempla la implantació d’una canonada que permet transportar un cabal màxim
de 3,35 m3/s (Horitzó 1).

En el futur, practicant un recreixement màxim de 1,8 m a l’assut de Pinyana (Horitzó 2) la

mateixa canonada permetrà transportar 4,8 m3/s. Aquest recreixement serà compatible amb
les obres contemplades en aquest projecte constructiu.

3 LOCALITZACIÓ DEL PROJECTE

El projecte està situat en les Comunitats Autònomes d’Aragó i Catalunya; als municipis de
Castellonroi i Ivars de Noguera respectivament.

En el municipi de Castellonroi es preveu situar la captació, a l’assut de Pinyana; i l’execució de

l’obra d’un tram de canonada de 1.280 m.

En el municipi d’Ivars de Noguera s’executarà l’obra d’un tram de canonada de 3.930 m i la

connexió amb l’inici del canal d’Algerri-Balaguer.

3
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

4 SITUACIÓ ACTUAL Les obres corresponents a la xarxa de reg del terme municipal d’Algerri es varen adjudicar el
1997 i finalitzaren el 1998. El 18 de març de 1999 es posà en funcionament per primera
vegada tot el regadiu del terme municipal d’Algerri, que comprèn 1.500 ha.
4.1 ASPECTES BÀSICS

Es descriu en aquest apartat la situació actual de les dues entitats en les que el projecte Les superfícies finals del regadiu, un cop executat en la seva totalitat són:
intervé:
• Sector A. Termes municipals d’Algerri i Albesa. Superfície en regadiu de 3.514 ha.
− Regadiu Algerri-Balaguer
• Sector B i C: Termes municipasl de Castelló de Farfanya, Torrelameu, Menàrguens i
− Sistema de Pinyana Balaguer. Superfície del regadiu 4.442 Ha.

Del regadiu Algerri-Balaguer es descriu els aspectes generals i el sistema de captació actual. • Superfície total: 7.956 Ha.

S’ha descrit com a Sistema de Pinyana la funcionalitat i infraestructures del riu Noguera
Ribagorçana entre el peu de la presa de Santa Anna i l’assut de Pinyana, i el tram inicial del
canal de Pinyana.
Es descriu el Sistema de Pinyana perquè el projecte de nova captació de l’Algerri-Balaguer
s’ha d’integrar funcionalment amb el Canal de Pinyana, per poder garantir el correcte
funcionament de totes les captacions.
4.2 EL REGADIU D’ALGERRI-BALAGUER
4.2.2 Bombament en capçalera del regadiu
L’estació de bombament està situada en la capçalera del Canal d’Algerri-Balaguer, en el riu
Noguera Ribagorçana, al costat del pont vell de la carretera C-148 a l’alçada del nucli urbà
d’Alfarràs; administrativament en el municipi d’Ivars de Noguera.
L’aigua es capta mitjançant un assut de derivació al riu col·locat a la cota 247,5 m. L’assut té
una longitud de 94 m. Per al cabal normal del riu de 50 m 3/s, l’alçada d’aigua per sobre de
l’assut és de 0,45 m.

En l’assut hi ha la derivació que alimenta l’estació de bombament. L’aigua és conduïda a la

4.2.1 Aspectes generals
cambra d’aspiració mitjançant una canonada de formigó armat amb camisa de xapa (FACX) de
52 m de longitud i diàmetre de 2.400 mm.
La concessió per al regadiu Algerri-Balaguer es va atorgar el 24 de gener de 1968, en base al
Proyecto de elevación de agua para alimentación del Canal de Balaguer de l’enginyer José
L’estació de bombament disposa actualment de 4 grups d’impulsió verticals, del total de 6
Serrano Camarasa, per resolució de la Dirección General de Obras Hidráulicas del Ministerio
previstos. El cabal unitari és de 1200 l/s a una alçada manomètrica de 31 m.c.a. La
de Obras Públicas y Urbanismo.
motorització és elèctrica amb potència unitària de 500 kW.

La concessió és per al regadiu de 8.000 hectàrees dominades pel canal Algerri-Balaguer. La

dotació és de 0,6 l/s·ha per al mes més desfavorable. Per tant el cabal màxim a derivar en
aquest mes és de 4,8 m3/s. El cabal anual màxim a derivar segons la concessió és de 6.000
m3/ha·any. Això suposa un volum anual total màxim de 48 Hm 3. La concessió té el condicionant
de deixar lliures pel riu Noguera Ribagorçana un cabal de 2.500 l/s, o el que es determini en el
seu moment per a garantir l’abastament dels usuaris aigües avall amb dret preferent, incloent
el cabal ecològic.
La Comunitat de Regants es constituí el 20 de gener de 1984 i la Confederació Hidrogràfica de
l’Ebre aprovà els estatuts el 15 d’octubre de 1986.
Les obres del canal s’adjudicaren a l’empresa Ferrovial a finals de 1991 i el 1992 s’acabaren
les obres compreses entre el pK 0+000 i el pK 6+950.
La impulsió es realitza a través d’un col·lector telescòpic de xapa d’acer de diàmetre variable
entre 1200 i 2000 mm; i d’una canonada de xapa d’acer de 2000 mm de diàmetre que eleva
l’aigua fins arribar al canal. La longitud total de la canonada és de 63 m.
4.3 SISTEMA DE PINYANA
El riu Noguera Ribagorçana en la zona objecte d’estudi es troba regulat per la presa de Santa
Anna. A 800 m aproximadament aigües avall de la presa es troba l’assut de Pinyana.
L’assut de Pinyana té actualment dues captacions en servei: el canal que deriva les aigües de
Pinyana i la Séquia d’Ivars. (La descripció completa del funcionament del Sistema de Pinyana
es troba a l’annex d’automatització i control).

El 1998 s’executaren les obres del canal compreses entre els pK 6+950 i pK 8+355. En el marge esquerre de l’assut, fa la captació la Séquia d’Ivars de Noguera, que té una
concessió de 80 l/s però en pot derivar fins a 200-300 l/s de manera puntual.

4
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU
En el marge dret es fa la derivació d’aigües del canal de Pinyana. La tipologia de l’assut i de la
derivació de Pinyana estan pensats per a que entri al canal tot el cabal normal del riu, i que es
retorni posteriorment al riu el cabal ecològic i el cabal sobrer.
D’aquesta manera, entra al canal que deriva les aigües de Pinyana, l’aigua que aprofiten els
regants de Pinyana, de l’Algerri-Balaguer, de la Mancomunitat de les poblacions de Lleida y el
cabal ecològic. Aquest canal pot agafar un cabal superior a 18,5 m3/s.
L’abastament de boca de la Mancomunitat deriva un cabal de 300 l/s. Es contempla un nou
projecte de captació per a aquest abastament que situarà la captació al peu de la presa de
Santa Anna (veure apartat 5).
Tota l’aigua que entra al canal, i no es retornada al riu inicialment es turbina en una central
hidroelèctrica, on s’aprofita un salt de 10,5 metres totals i 10 m efectius.
Un cop turbinada l’aigua, es produeix una bifurcació: per un costat continua pel canal, que
dona servei al regadiu; i per l’altre es deriva al riu. En aquest tram el canal que dona servei al
regadiu de Pinyana pot portar un cabal màxim concessional de 11,7 m3/s (11,4 m3 per al reg y
0,3 m3 per l’abastament de les poblacions).
La derivació al riu allibera el cabal que és la diferència entre el cabal que entra a la
hidroelèctrica, i el que entra al canal de regadiu de Pinyana. El cabal del regadiu de Pinyana
està en funció de les necessitats biològiques dels conreus, i té el valor màxim de la concessió.
Actualment, el cabal del regadiu Algerri-Balaguer entra al canal de Pinyana, el turbina la
central hidroelèctrica i es retorna al riu. La captació de l’estació de bombament del regadiu
Algerri-Balaguer està aigües avall d’aquest punt, aproximadament a 2 km.
El pendent del canal entre l’inici i la central hidroelèctrica és molt petit, de manera que es pot
considerar a efectes funcionals pràcticament pla. La hidroelèctrica amb la posició dels àleps de
la turbina controla el nivell aigües amunt. L’automatisme de la central consisteix en mantenir el
nivell màxim aigües amunt per maximitzar la potència. Això implica que la cota de l’aigua en el
tram inicial del canal de Pinyana i a l’assut de Pinyana tendeix a mantenir-se constant i
màxima.
5 CONDICIONANTS PREVIS DEL PROJECTE
5.1 CONDICIONANTS FUNCIONALS
El canvi de posició geogràfic de la captació de l’Algerri-Balaguer afecta al que s’ha anomenant
en aquest projecte sistema de Pinyana (veure apartat 4.3). L’ordre de preferència en la
captació d’aigua s’ha de mantenir de la següent manera:
1. Cabal ecològic.
2. Cabal d’abastament de la Mancomunitat de municipis de Pinyana.
3. Cabal de regadiu de Pinyana i de la Séquia d’Ivars de Noguera.
MEMÒRIA
4. Cabal de regadiu de l’Algerri-Balaguer.
Actualment l’ordre de preferència de captació està garantit per la posició geogràfica de les
captacions. El projecte contempla situar la captació de l’Algerri-Balaguer a l’assut de Pinyana.
La nova captació de l’Algerri-Balaguer mantindrà l’ordre de preferència perquè s’integrarà en el
sistema de Pinyana, mitjançant l’automatització de la captació.
Per a garantir l’ordre de preferència s’estableix un centre de recepció i gestió de la informació
situat en una caseta de control a l’inici de l’obra de captació de l’Algerri-Balaguer a l’assut de
Pinyana. El centre d’informació rebrà la següent informació:
− Nivell d’aigua a l’assut de Pinyana: Indica si la demanda global està excedint el
desembassament.
− Nivell del canal del regadiu de Pinyana després de la hidroelèctrica. Aquest nivell indica si
l’assignació de cabal per a reg de Pinyana s’està complint.
− Cabalímetre a la canonada de captació de l’Algerri-Balaguer. Indica el cabal que capta i
permet ajustar el grau d’obertura de la comporta perquè es correspongui amb l’assignació.
Es preveu automatitzar tot el sistema de captació dels usos de l’assut de Pinyana. Per poder
dur a terme aquest objectiu, es disposarà d’autòmats en els punts de control del sistema
(sensors), d’un element que processi automàticament les dades emeses pels autòmats (PLC) i
d’uns elements reguladors que actuïn en funció de les ordres del PLC.
Un objectiu del control és de tipus medi ambiental, i consisteix en que no disminueixi el nivell
de l’aigua al tram de riu comprés entre el peu de l’embassament de Santa Anna i l’Assut de
Pinyana. Aquesta situació es produeix si el cabal total captat en aquest tram de riu excedeix el
cabal alliberat per la Presa de Santa Anna.
Es situa un transductor de pressió submergible que mesura el nivell de l’aigua a l’assut de
Pinyana. Si el nivell detectat pel transductor baixa d’un determinat valor, indica un cabal captat
en conjunt superior al cabal alliberat per la presa.
Una altre objectiu del control principal és garantir l’ordre de preferència de captació, en el que
el regadiu de Pinyana es preferent respecte l’Algerri-Balaguer.
Es situa un transductor de nivell magnètic discret per determinar el cabal que circula per el
canal de reg de Pinyana. En el cas de que el cabal circulant pel canal de Pinyana sigui el que
pertoca, i no inferior, emetrà un senyal que indica que el canal té el nivell d’aigua adequat. En
primera instància, si el canal de reg de Pinyana no té tot el cabal, es tancaran les comportes
que deriven aigua al Noguera Ribagorçana després de la central hidroelèctrica (respectant les
concessions que es nodreixen del Noguera Ribagorçana i depenen d’aquesta derivació). Si el
tancament anterior no és suficient per a que el canal de reg de Pinyana tingui el cabal que li
pertoca, es tancarà la primera comporta de la captació de l’Algerri-Balaguer.
5
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU
MEMÒRIA
El cabal captat per l’Algerri-Balaguer en l’assut de Pinyana, es també objecte de control. Es
situarà un cabalímetre d’ultrasons no invasiu per determinar la quantitat d’aigua que està
consumint l’Algerri-Balaguer.
Totes aquestes informacions es transmeten al PLC, situat dins d’una caseta ubicada al marge
esquerre de l’assut, amb l’objecte d’intervenir en la gestió del sistema i d’actuar sobre les
comportes d’Algerri-Balaguer.
En cas de manca de comunicació continuada, es tancarà la comporta de l’Algerri-Balaguer,
amb l’objecte de garantir la prioritat de Pinyana. Si es produeix aquesta situació, el PLC
enviarà un senyal d’alarma a la seu de la Comunitat de Regants de l’Algerri-Balaguer.
El funcionament del sistema implica que cal establir una entitat gestora del sistema de
captacions, per assegurar un control d’aquest eficaç i de forma coordinada i conjunta entre els
diversos beneficiaris, amb la supervisió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
5.2 CONDICIONANTS DE DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
En el projecte constructiu s’ha considerat que la solució tècnica i constructiva plantejada
(Horitzó 1) ha de ser compatible amb el recreixement futur de l’assut de Pinyana (Horitzó 2).
Aquest projecte constructiu no contempla el recreixement de l’assut de Pinyana perquè les
implicacions ambientals i constructives són molt importants.
Ambientalment el recreixement de l’assut implica un increment de la inundació aigües amunt
de l’assut. L’estació d’aforament que té la CHE entre la presa de Santa Anna i l’assut de
Pinyana deixaria de ser operatiu, i caldria ubicar-ne un de nou que no podria estar en aquest
tram de riu.
El recreixement implicaria que el canal que deriva les aigües de Pinyana necessita una
estructura de dissipació d’energia, que ocuparia el domini públic hidràulic.
5.3 CONDICIONANTS D’EXECUCIÓ DE L’OBRA.
S’han considerat dos condicionants tècnics previs de projecte:
− Coincidència espacial amb el projecte de construcció de l’abastament d’aigua a Lleida i
nuclis urbans de la zona regable del canal de Pinyana. 2ª Fase. S’ha resolt proposant
l’execució conjunta (veure apartat 6).
− Minimització de l’ocupació de l’obra. La canonada té el traçat per l’horta d’Ivars de
Noguera, d’apreciable valor agrícola i ambiental. L’ocupació de l’obra més importat l’origina
l’execució de la rasa. Per tal de minimitzar l’ample de la rasa s’ha optat per fer una rasa
estrebada.
6
6 ESTUDI D’ALTERNATIVES
6.1 ASPECTES BÀSICS
S’han estudiat diferents tipologies per a la captació de l’Algerri-Balaguer a l’assut de Pinyana.
L’objecte de l’estudi de les diferents solucions per a la captació ha estat determinar la més
apropiada per al sistema de regulació i captacions del riu Noguera Ribagorçana entre la presa
de Santa Anna i l’Assut de Pinyana.
S’han considerat dues alternatives de tipologia de captació:
− A1: La captació de l’Algerri-Balaguer es mitjançant elements dinàmics de control: solució
telecomandada.
− A2: La captació de l’Algerri-Balaguer es fa mitjançant la posició i geometria dels elements
de control, que estan fixos : solució geomètrica.
6.2 ALTERNATIVA 1
L’alternativa 1 contempla que la captació de l’Algerri-Balaguer són dues comportes integrades
al sistema, amb cabalímetre.
La primera comporta té una funció de tancar o obrir l’entrada a la canonada de l’Algerri-
Balaguer. En el cas de que a l’Algerri-Balaguer no li correspongués cabal per gravetat es pot
tancar la comporta.
L’obertura de la segona comporta estarà marcada per l’assignació de cabal que tingui l’Algerri-
Balaguer i l’assignació de cabal del regadiu de Pinyana, respectant l’ordre de preferència.
6.3 ALTERNATIVA 2
El principi que orienta la solució contemplada en l’alternativa 2 és que la captació de l’Algerri-
Balaguer es situa per sobre de la cota del vessador del canal industrial de Pinyana.
La cota del vessador de Pinyana és la 304,30 m; per tant és la cota a la que es situarà el
vessador de la captació de l’Algerri-Balaguer. Això implica que s’ha de disposar d’una
comporta a l’inici del canal industrial de Pinyana que permeti mantenir la cota aigües avall,
lleugerament per sota de la 304,30; i aigües amunt la situï a la cota 304,60 m per poder
vessar sobre la captació de l’Algerri-Balaguer. En l’apartat següent es justifica hidràulicament .
El funcionament del sistema consisteix en que la comporta manté el nivell aigües avall
mitjançant una sonda de nivell. Com a font d’informació també es disposarà d’una sonda de
nivell aigües amunt, per detectar quan s’està en una situació de “buidat” de l’assut, és a dir, de
cabal entrant per Pinyana superior al desembassat. La canonada de l’Algerri-Balaguer
disposarà d’un cabalímetre d’ultrasons.
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

− Col·locació de la canonada de captació de l’Algerri-Balaguer, amb un longitud de 235 m

en acer soldat helicoïdalment revestit de diàmetre 2000 mm.

Es considera preferible l’alternativa 1 pels següent motius:

8 ETPAPES DEL PROJECTE
− Implica un menor nivell d’intervenció, especialment en el canal industrial de Pinyana que
no és objecte d’aquest projecte constructiu. El projecte contempla l’execució de l’obra en dues fases:

− La comporta mural sobre el canal industrial de Pinyana com a element regulador presenta − Fase 1: Execució del tram d’obra conjunta amb l’obra de Construcció de l’abastament
dificultats funcionals. És una comporta de mides grans que pot estar en un procés d’aigua a Lleida i nuclis urbans de la zona regable del canal de Pinyana. Comprèn el tram
d’ajustament de la posició força continuat per a mantenir les consignes de nivell. entre el pk 0+000 i Pk 0+235.

− Fase 2: Tram central i tram de connexió amb el canal d’Algerri-Balaguer.

7 COINCIDÈNCIA AMB D’ALTRES PROJECTES
− Tram central de canonada: Des del pK 0+235 fins el pK 5+100.
ACESA (Aguas de la Cuenca del Ebro), té adjudicada l’obra de “Construcció de l’abastament
d’aigua a Lleida i nuclis urbans de la zona regable del canal de Pinyana. 2ª Fase”
− Tram final de connexió amb el canal: Contempla de del pK 5+100 fins el pK 5+210.
Aquest projecte té un tram de traçat coincident amb el projecte de nova captació per gravetat
del canal d’Algerri-Balaguer. − Obra de connexió amb el canal en el pK 5+213

La coincidència espacial de projectes ha fet necessari proposar una solució conjunta Aquest projecte constructiu en el seu conjunt format per les dues fases, es pot considerar la
d’execució per a poder compatibilitzar la implantació i execució de les dues obres. primera part de la intervenció global de nova captació per gravetat del canal d’Algerri-Balaguer.

El projecte de nova captació d’abastament de la Mancomunitat de Pinyana s’inicia al peu de la La segona part , que no és objecte de definició constructiva en aquest projecte, implicaria la
presa de Santa Anna. El traçat va pel marge esquerre del riu, i un cop passat el congost, creua realització del recreixement de l’assut de Pinyana a fi i efecte que per la canonada pogués
el riu. És una canonada de PRFV de 1.200 mm de diàmetre. circular el cabal màxim de concessió.

La coincidència espacial es produeix en els primers 235 m del projecte de captació de l’Algerri-
Balaguer. Això implicarà l’execució conjunta d’aquest primer tram perquè es preveu que
l’execució de la canonada de captació de l’Algerri-Balaguer seria molt difícil si l’obra de
captació de Lleida ja s’hagués executat.
S’ha plantejat una modificació de l’obra projectada per a l’abastament de Lleida. Aquesta
modificació consisteix bàsicament en ampliar l’excavació del massís rocós per encabir la
canonada de captació de l’Algerri-Balaguer. Concretament les implicacions són:
En aquest projecte constructiu s’ha estudiat els aspectes que podrien condicionar la segona
part de la intervenció global de nova captació per gravetat. Concretament:
− Dimensionat hidràulic per permetre que en el futur, un cop recrescut l’assut el
cabal transportat per la canonada fos el màxim concessional que és 4,8 m3/s.
− Estudi d’inundabilitat, per determinar les afeccions que pugui originar el
recreixement, i la viabilitat tècnica del recreixement.

− Canvi d’alineació de la canonada d’abastament a Lleida. La canonada es desplaça i es

situa més allunyada del riu en un tram total de 130 m.

− Canvi d’alineació en la canonada de captació de la Séquia d’Ivars de Noguera i

increment de la longitud d’encanonament. El projecte de nova captació d’abastament
per a Lleida contempla l’encanonament de la Séquia d’Ivars en els seus 78 m inicials.
La modificació del projecte contempla el canvi d’alineació d’aquest tram, situant-la més
allunyada del riu; i l’increment de la longitud de l’encanonament és de 255 m.

− Increment de l’excavació en el massís rocós.

7
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

En el pK 0+040 es situa un cabalímetre d’ultrasons. El cabalímetre s’allotja en una arqueta de

formigó armada de dimensions útils 1,20 m de longitud x 3,60 m d’amplada. Disposa d’una
tapa de fosa dúctil formada per mòduls de 1,30 m x 0,40 m.

9 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES PROJECTADES 9.3 TRAM CENTRAL DE CANONADA

9.1 ASPECTES BÀSICS La canonada en la seva part central té una longitud de 4.865 m. És de formigó armat amb
camisa de xapa, de DN 2000, que es correspon amb el diàmetre interior.
La canonada projectada té una longitud de 5.213 m. Es diferencien tres parts de l’obra:
La canonada té un pendent descendent comprés entre el 0,50% i el 0,52 %. El recobriment
mínim de la rasa s’ha fixat en 1,20 m.
− Captació i tram inicial fins el pK 0+235 m

La secció de la rasa en tot el tram central és:

− Tram central de canonada: Des del pK 0+235 fins el pK 5+100.
− Llit de formigó en masa amb un gruix de 30 cm.
− Tram final de connexió amb el canal: Contempla de del pK 5+100 fins el pK 5+213 i
l’obra de connexió al canal.
− Arronyonament de la canonada amb grava de pedrera de fus màxim 5-15 mm. fins a
120º.
9.2 CAPTACIÓ I TRAM INICIAL
− Protecció de la canonada fins a 30 cm per sobre de la clau del tub amb sòl classificat i
La captació es situa en el marge esquerre de l’assut de Pinyana, al riu Noguera Ribagorçana. cribat amb diàmetre màxim de 2 cm.

La captació a l’assut consta d’una primera comporta mural plana de 2 x 2 m, que dóna pas a − Material procedent de la pròpia excavació fins a completar la rasa.
un conc de recepció. La comporta té la cota inferior a la cota 302 m.

− Reposició de terra vegetal en els últims 30 cm procedents de la pròpia excavació.

El conc d’entrada a la canonada de l’Algerri-Balaguer té 13,80 m de longitud; 3,60 m d’ample.
L’alçada és variable, donat que la solera té pendent.
Donades les característiques del terreny és necessari l’ús d’estrebat per contenir els talussos
de la rasa i l’esgotament de la rasa per la presència de freàtic.
La canonada s’inicia en el conc amortidor, en disposició horitzontal i amb una comporta de
tancament variable, que permet limitar el cabal d’entrada en combinació amb un cabalímetre.
S’ha situat un desguàs en el punt més baix de la canonada, en el pK 4+620. Aquest desguàs
permet buidar parcialment per gravetat la canonada, mitjançant una canonada al riu Noguera-
El material d’aquest tram de canonada és acer soldat helicoïdalment revestit. Té una longitud
Ribagorçana. L’aigua restant s’ha de bombar des de la pròpia canonada.
de 235 m de longitud, DN de 2000 mm, PN 10 per a soldar a topall, recoberta exteriorment
amb polipropilè extrusionat i interiorment amb pintura epoxi alimentària. La canonada d’acer
està embeguda en un dau de formigó. Constructivament el desguàs és una derivació en T de la canonada principal en posició
vertical, de manera que la pujada es fa fins a la cota del terreny amb una canonada d’acer
soldat helicoïdament revestit de DN 800 mm.
Aquest tram inicial és coincident espaialment amb el projecte “Construcció de l’abastament
d’aigua a Lleida i nuclis urbans de la zona regable del canal de Pinyana. 2ª Fase”. Es proposa
l’execució conjunta de les dues obres en aquest tram. Un cop en superfície hi ha una derivació cap al riu. És una canonada de polietilé d’alta densitat
de diàmetre 400 mm, aïllada amb una vàlvula de comporta i de longitud 64 m,
En aquest tram es situa la caseta de control de les comportes. És una edificació de 3,40 m x
2,40 m en planta i 2,90 m d’alçada màxima amb coberta inclinada. És de bloc de formigó per L’adducció i expulsió d’aigua en aquest tram de la canonada s’ha fet mitjançant 10 ventoses
anar vist. trifuncionals combinades amb purgador. El diàmetre nominal de la ventosa és de 200 mm i els
dels purgadors associats és de 25 mm.
La canonada disposa a l’inici d’una xemeneia d’aireació, que permet les funcions d’adducció i
expulsió d’aire de diàmetre interior 80 mm, d’acer soldat helicoïdament revestit.

8
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU
9.4 TRAM FINAL DE CANONADA
La part final de la canonada té una longitud de 213 m. Aquest tram s’inicia just abans de creuar
la carretera d’Ivars de Noguera en el pK 5+100. En el tram es disposa un canvi de material
respecte el tram anterior. La canonada és d’acer soldat helicoIdalment revestit, de DN 2000
mm. El pas per sota la carretera i per sota del paviment de la urbanització de l’estació d’Ivars
de Noguera es farà amb la canonada embeguda en formigó. En el pK 5+155 s’inicia un tram
de canonada aèria en un pendent del 85 %.
La secció constructiva en el tram aeri comprèn l’excavació d’un calaix facetat amb formigó
armat. La canonada disposarà d’ancoratges separats 5,20 m mesurats en projecció.
A partir del pK 5+178 la canonada s’entrega a l’obra de connexió amb el canal Algerri-
Balaguer. Des del pK 5+178 fins el 5+213 la canonada discorre enterrada en rasa i
formigonada en la zona de protecció.
La connexió entre la canonada i el canal es fa mitjançant una obra de transició de secció
variable, de tipus canal. L’inici és un calaix de 5,10 m d’alçada i 2 m d’ample, i acaba amb 2,40
m d’alçada i 4,35 m d’ample útils. La connexió amb el canal implica la demolició d’una paret
del canal en una longitud de 22,5 m.
Es situaran dues comportes murals, una al final de la canonada projectada i l’altre al final de la
canonada d’impulsió del bombament actual de l’Algerri-Balaguer.
9.5 ELECTRIFICACIÓ
El sistema de control s’alimentarà a partir d’una línia existent derivada des del marge dret de
l’assut; concretament de la línia que alimenta la caseta de la primera comporta del canal de
Pinyana.
És una instal·lació en baixa tensió a 230/400 V amb una potència contractada de 15 kW. Es
disposarà la línia d’alimentació aèria creuant l’assut. El projecte contempla la instal·lació de
tres línies: enllumenat, preses de corrent; i motors de les comportes i protecció catòdica.
9.6 PROTECCIÓ CATÒDICA
D’acord amb la norma UNE-EN 12696, quan es tracta de canonades d’acer embegudes en
formigó de nova construcció, el criteri de protecció és el de Prevenció Catòdica.
La intensitat de prevenció catòdica recomanada donada la presència de nivell freàtic és de
11.5 mA./m2; que es correspon per a la instal·lació projectada amb una intensitat de corrent de
50 A.
MEMÒRIA
Per a la intensitat de protecció calculada no és possible portar a terme la protecció catòdica
mitjançant ànodes de sacrifici de magnesi; i el sistema a utilitzar serà per corrent imprès.
S’instal·laran dos equips de prevenció catòdica, un situat a la captació; i un altre al final de la
canonada (alimentat per l’estació de bombament), constituïts bàsicament pels següents
elements:
- Un transforrectificador de 70V-30A de funcionament manual-automàtic alimentat a tensió
alterna 230/400V.
- Un jaç anòdic a força d’un conjunt de 6 ànodes de titani activat repartits al llarg d’una
rasa farcida parcialment de carbó de coke de petroli. Els jaços anòdics s’enterraran a
una distància de 60 m de la canonada.
- Un elèctrode de referència permanent de Cu/SO4Cu.
En el pous on hi ha les ventoses trifuncionals s’instal·laran punts de control de la prevenció, on
es llegiran els valors de corrent. Aquests punts permeten assegurar que la prevenció s’està
fent efectivament.
10 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Per tal de garantir la integració ambiental de l’actuació, juntament amb el projecte constructiu,
s’ha redactat de forma coordinada l’Estudi d’Impacte Ambiental. D’aquesta forma, el projecte
ha anat incorporant les mesures correctores plantejades a l’estudi.
Per a la reordenació de les comunicacions, dels cursos hídrics, del paisatge, del patrimoni
cultural i dels aspectes socio-econòmics de l’àrea afectada per les obres de construcció de la
nova captació per gravetat del canal d’Algerri-Balaguer i la seva entrada en servei, s’han
descrit una sèrie de mesures preventives i correctores que minimitzen els impactes.
Les mesures correctores s’han integrat en el pressupost en un capítol propi quan són
d’abonament; i en el plec de prescripcions tècniques quan formen part de la bones pràctiques
ambientals constructives.
Destaquen entre les mesures correctores les que fan referència a la hidrosembra per a la
estabilització de talussos, les plantacions arbòries de ribera, d’arbrat, arbusts, canyissar i
pollancredes; per restituir els boscos de ribera que afectin les obres.
L’estudi de l’àrea afectada pel projecte, ha permès comprovar sobre el terreny que hi ha un
jaciment arqueològic documentat: el BIC cova de Monderes, el perímetre de protecció del qual
es veurà afectat durant els processos de construcció del punt de captació.
Caldrà demanar autorització per a la intervenció en l’entorn de protecció del BIC denominat
Cova de Monderes al Departament de Cultura del Govern d’Aragó de forma prèvia a la
sol·licitud de qualsevol llicència d’intervenció tal i com disposa la Llei 3/1999, de 10 de març,
del Patrimoni Cultural Aragonès.
9
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU
MEMÒRIA
Per tant com a mesures correctores, sense perjudici del què disposi el Departament de Cultura
del Govern d’Aragó es proposa realitzar l’execució del talús amb mitjans mecànics si és
possible sense voladura, per tal de minimitzar les possibles vibracions i que a més a més
permeti detectar possibles cavitats existents.
En cas que no es pugui fer el talús amb mitjans mecànics, abans de les obres, s’ha de fer una
prova pilot de la càrrega màxima admissible per a tal d’assegurar que les vibracions generades
en les voladures no afecten a la cova de Monderes. Aquesta prova ha de ser duta a terme per
un equip d’especialistes en el control i interpretació de les vibracions, i per les corresponents
empreses de perforació i voladura.
Un cop definida la càrrega màxima admissible, el pla de voladures s’ha d’adaptar a la mateixa.
Recolzar les excavacions amb mitjans mecànics si es necessari un cop esponjat el terreny
Durant la fase d’execució de les excavacions corresponents a la zona de captació s’haurà de
preveure la presència continuada d’un arqueòleg que vetlli per la no afecció d’aquest element
patrimonial, i que pugui identificar nous possibles elements.
Pel resta del traçat caldrà realitzar un control exhaustiu de rebaixos durant el moviment de
terres que consistirà en:
− Control arqueològic de tots els moviments de terres que es realitzin en tot el traçat de la
construcció de la nova captació durant el procés constructiu. Aquest control arqueològic
consistirà en un decapatge del substrat vegetal fins arribar al subsòl geològic natural.
− Controlar que l’establiment d’abassegaments temporals no afectin les àrees d’influència
dels jaciments documentats i/ o inventariats.
11 CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA
El projecte s’ha fet en base a la cartografia i topografia següents:
 Cartografia digital 1:5000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Fulls:
o 251 x 102
o 251 x 103
o 251 x 104
o 251 x 105
 Cartografia digital 1:2000 amb precisió 1:1000 facilitada per REGSA. Les dades del vol
són:
o Clau: G0647
o Vol data: 01/01/2003
o Cartografia data: 01/06/2003
 Topografia complementària de detall a escala 1:200:
10
o Captació (Assut de Pinyana).
o Zona de l’estació de bombament d’Ivars de Noguera i inici del canal d’Algerri-
Balaguer.
12 GEOTÈCNIA
12.1 GEOLOGIA GENERAL
La zona es situa en els estreps meridionals de les serres exteriors pirinenques, pràcticament al
límit amb la Depressió terciària de l’Ebre.
La presa de Santa Anna i l’assut de Pinyana estan enclavats en una zona amb relleu calcari
molt abrupte format per calcàries subverticals d’edat cretàcica bastant deformades
estructuralment.
Aproximadament a 1 km de la presa, la vall del riu s’amplia considerablement. Les formacions
rocoses deixen pas a la vall per la que discorre el Noguera Ribagorçana.
12.2 CONDICIONS GEOLÒGIQUES AL LLARG DEL TRAÇAT
Els primers 50 metres de canonada, que es corresponen amb l’execució conjunta amb el
projecte d’abastament d’aigua a Lleida i altres nuclis urbans, la canonada afectarà el substrat
rocós de calcària grisa meteoritzada grau II.
La resta de canonada soterrada discorrerà sobre els dipòsits al·luvials. Superficialment
aquesta formació es troba recoberta per un nivell de sòl vegetal de 25-30 cm de gruix.
Per sota de la terra vegetal es troba una barreja de grava i bols sorrencs amb un contingut de
fins no plàstics inferiors al 10-15%. Localment apareixen intercalacions de sorra, amb
contingut de fins molt escàs i que poden arribar a gruixos mètrics. De manera local s’han
trobat nivells decimètrics de llims no plàstics.
Superficialment s’han identificat dos zones amb reblerts als trams compresos entre els pK
2+570-pK 2+750; i pK 4+950 - pK 5+100.
Des del punt de creuament de la carretera L-903 (pK 5+100) fins el final del traçat, la
canonada discorrerà per dipòsits terciaris constituïts per una alternança decimètrica d’argil·lita i
arenisca meteroritzada grau II amb característiques de roca.
12.3 EXECUCIÓ DE LA RASA
Per a la instal·lació de la canonada s’ha previst la construcció d’una rasa estrebada en la major
part del traçat, per disminuir l’afecció deguda al talús.
La instal·lació de l’estrebada es farà de manera progressiva a la vegada que l’excavació.
L’estabilitat quedarà garantida mitjançant la col·locació de puntals i d’una solera inferior de
formigó de 30 cm de gruix.
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU
En el tram inicial d’execució conjunta amb la nova captació d’abastament de Lleida, i en el
tram final, a partir del pK 5+100, l’excavació es farà en roca i el tipus de rasa serà
convencional sense estrebada.
Es considera que la següent presència de roca:
 Tram inicial: pK 0+000 fins pK 0+250: 100% de roca.
 Tram central de canonada. Des del pK 0+235 fins el pK 5+100: 50 % roca.
 Tram final de connexió amb el canal: Contempla de del pK 5+100 fins el pK 5+210:
50 % de roca.
 Obra de connexió amb el canal en el pK 5+213: 50 % de roca.
Per al tram inicial, comprès entre el pK 0+000 i pK 0+250, s’ha mantingut el talús del projecte
de Construcció de l’abastament d’aigua a Lleida i nuclis urbans de la zona regable del canal de
Pinyana, que és 5 (V) / 1 (H).
El tram central de canonada, en els sòls al·luvials, excavats en els nivells de grava sorrenca es
pot considerar un talús provisional de 40º, assumint un coeficient de seguretat reduït, de 1,15
segons el mètode de Bishop. En profunditat es pot trobar el substracte rocós format per
margues. La inestabilitat provocada per les graves sorrenques ha fet que s’hagi optat per
l’estrebada com a sistema constructiu en aquest tram.
El tram final de connexió amb el canal discorre sobre materials més competents. Permet
executar una rasa no estrebada, amb talussos 3 (V) / 2(H).
12.4 AFLUÈNCIA D’AIGUA A L’EXCAVACIÓ
Les condicions de l’excavació respecte el nivell freàtic són variables al llarg del traçat. Es
poden diferenciar cinc trams:
 pK 0+000 fins pK 0+100: El nivell freàtic es troba per sota del fons de l’excavació.
Afluència d’aigua reduïda.
 pK 0+100 fins pK 0+600. Nivell freàtic per sobre de la canonada. Es bombarà el cabal
afluent.
 pK 0+600 fin pK 1+000. Nivell freàtic pròxim al fons de l’excavació. Es bombarà el
cabal afluent.
 pK 1+000 fin 5+000. Nivell per sobre de la canonada. En aquest tram es pot diferenciar:
− Des del pK 1+000 fins al pk 3+500. L’estrebada es farà tota en graves i sorres.
El cabal afluent serà elevat i es procedirà al seu bombament.
MEMÒRIA
− A partir del pK 3+500 s’encastarà l’estrebada en el substrat d’argil·lita amb
nivells d’arenisca. En aquestes condicions l’afluència d’aigua serà molt reduïda.
 pK 5+000 fins 5+213 i obra de connexió amb el canal. Absència de nivell freàtic.
L’esgotament de la rasa es practicarà mitjançant bombes convencionals instal·lades per sota
del fons de la rasa. Donat que el fons de la rasa es formigona, es deixarà un buit circular en el
formigó per permetre col·locar les bombes i garantir la fluència de l’aigua per evitar la
subpressió sobre la llosa de formigó.
12.5 FONAMENTACIÓ DEL PILARS DEL TRAM AERI
A partir del pK 5+155 fin el pK 5+179 la canonada s’ha previst aèria sobre pilars de formigó.
Les condicions de fonamentació són favorables; les sabates es recolzen en materials terciaris,
alternances d’argil·lita i arenisca amb característiques de roca tova. S’ha considerat el valor de
3 kg/cm2 de càrrega neta admissible.
13 HIDRÀULICA
13.1 CÀLCULS HIDRÀULICS DE LA CANONADA
13.1.1 Aspectes bàsicS
L’objecte dels càlculs hidràulics ha estat determinar:
− Capacitat de transport de la canonada amb la cota actual de l’assut de Pinyana per a una
canonada de 2 m de diàmetre interior bàsicament de formigó armat amb camisa de xapa.
− Necessitat de recreixement de l’assut de Pinyana per a garantir que la canonada tingui una
capacitat de transport igual a la concessió, que és de 4,8 m3/s.
L’aspecte limitant de la conducció d’aigua per gravetat és la disponibilitat de cota (energia).
S’ha utilitzat el mètode de Darcy-Weisbach per al càlcul de les pèrdues. El factor de fricció s’ha
calculat mitjançant la formulació de Colebrook-White.
13.1.2 ENERGIA DISPONIBLE
La cota d’aigua de funcionament normal del canal d’Algerri-Balaguer és la 302,16 m.
A l’assut de Pinyana, la cota de coronació, segons topografia realitzada, varia des d’un valor
de 304,60 fins a 304,68. Per tal d’homogeneïtzar la superfície de coronació, es projecta un
anivellament de la coronació a la cota 304,70.
El nivell màxim de l’aigua és el que es correspon al de la cota del vessador del canal de
Pinyana, que es situa a la cota 304,30 m.
11
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

Per tant, donades les condicions actuals l’energia màxima disponible per al transport d’aigua Del gràfic anterior es desprèn:
des de l’assut de Pinyana fins al canal d’Algerri-Balaguer és:
• En la situació actual el cabal màxim que es pot transportar des de l’assut de Pinyana fins al
Hdisp = 304,30 – 302,16 = 2,14 m canal d’Algerri-Balaguer és de 3,35 m3/s.

13.1.3 RUGOSITAT DEL MATERIAL
A la bibliografia es pot trobar un rang ampli de valors de rugositat absoluta per a canonades de
formigó armat anant des de 1 mm fins a 0,02 mm. Actualment no existeix un estudi que
certifiqui el valor de la rugositat absoluta, únicament es troben les recomanacions dels
fabricants.
La Asociación de Fabricantes de Tubería de Hormigón Armado y Pretensado (AFTHAP)
recomana utilitzar una rugositat absoluta de 0,1 mm.
• Per a poder transportar el cabal de concessió des de l’assut de Pinyana fins al canal
d’Algerri-Balaguer és necessari recréixer l’assut en 1,85 m.
13.2 CÀLCUL HIDRÀULIC DE LA COMPORTA
El càlcul hidràulic de les comportes situades en capçalera de l’Algerri-Balaguer s’ha fet amb
l’objecte d’analitzar el comportament de la descàrrega en funció del grau d’obertura. El resultat
de càlcul és que a partir del 25 % d’obertura el cabal que deixa passar és de 3,35 m3/s.

13.3 CÀLCUL HIDRÀULIC DEL DESGUÀS

En aquest projecte s’utilitza una rugositat equivalent de 0,3 mm per a la canonada de formigó,
que inclou la rugositat absoluta i les pèrdues localitzades per canvis de direcció i junts, excepte
les que implica l’entrada en càrrega a l’inici i la descàrrega al canal. El càlcul hidràulic del desguàs s’ha fet per determinar el volum de la canonada que es pot
buidar per gravetat, i el que caldrà bombar i el temps de buidat.

13.1.4 RESULTATS Les cotes del sistema són:

El gràfic següent mostra el cabal transportat en funció de la cota de l’aigua. − Cota superior de l’aigua a la canonada al pK 0+000: 302,80 m

Corba del sistema de captació del canal d'Algerri-Balaguer Canonada

− Cota del terreny en el desguàs: 277,50 m
de FACX DN 2000 mm
− Cota del riu on s’entrega la canonada de desguàs: 276,00 m
307,00
Cota d'aigua a l'assut de Pinyana (msnm)

306,50
HORITZÓ 2 La canonada es buidarà per gravetat fins que l’aigua arribi a la cota 277,50 m.
Cota aigua: 306,49 m
306,00 Q= 4,80 m3/s
El volum total d’aigua allotjat a la canonada és de 16.396 m 3, dels quals 12.750 m3 es podran
buidar per gravetat, i 3.646 m3 s’hauran de bombar, mitjançant una bomba portada
305,50 Cota aigua: 304,30 m expressament.
Q= 3,35 m3/s
305,00
Temps de buidat de la canonada de la part per gravetat és de 7,8 hores.
304,50
HORITZÓ 1
304,00 El temps de buidat de la canonada per bombament depèn de les bombes que s’utilitzin, però
considerant una bomba de capacitat de 6 m3/min, s’obté un temps de buidat de 10,1 hores.
303,50

303,00

302,50 14 ESTUDI D’INUNDABILITAT

302,00 La captació projectada per a l’Algerri-Balaguer permetrà transportar un cabal màxim de 3,35
0,000 1,000 2,000 3,000 4,000 5,000 m3/s. La concessió de l’Algerri-Balaguer preveu que el cabal màxim a derivar és de 4,80 m3/s.
Cabal transportat (m3/s) Per a poder transportar aquest cabal caldria practicar un recreixement de l’assut, situant més
amunt la cota de la làmina lliure d’aigua i per tant disposant de més energia per a les pèrdues
de càrrega de la canonada.

12
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU
S’ha realitzat l’estudi d’inundabilitat del recreixement perquè aquest projecte constructiu en el
futur ha de poder ser compatible amb un recreixement que permeti transportar per la canonada
el cabal concessional.
L’objectiu de l’estudi d’inundabilitat és determinar els nivells d’aigua des de l’assut de Pinyana
fins al peu de la presa de Santa Anna per a les condicions del projecte i per a un recreixement
màxim de l’assut de 1,84 m, tant per a cabals normals com per a cabals extraordinaris.
El recreixement de l’assut necessari, segons els càlculs hidràulics realitzats, per a que el cabal
transportat per la canonada sigui 4,80 m3/s és de 1,84 m. La cota actual de la coronació de
l’assut de Pinyana és la 304,64, per a un recreixement de 1,84 m la cota de coronació és la
306,48.
Els càlculs hidràulics es realitzen mitjançant el programa de modelització hidràulica HEC-RAS
(River Analysis System) v 3.1.3 desenvolupat per l’Hydrologic Engineering Center.
En l’assut de Pinyana i aigües amunt d’aquest, es troben les següents infraestructures:
Assut de Pinyana
• Estructura d’entrada al canal de Pinyana, el llavi del vessador es troba a la cota
304,30. Marge dret del riu Noguera-Ribagorçana.
• Inici de la Séquia d'Ivars, la solera es troba a la cota 303.1. Marge esquerre del
riu Noguera-Ribagorçana.
Aigües amunt de l’assut de Pinyana
• Estació d'aforament identificada amb el codi 97, pertanyent a la Confederació
Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Està situada uns 300 m aigües amunt de l’assut
de Pinyana. El llavi inferior està situat a la cota 304,30, el llavi superior a la cota
304,80.
• Carretera d’accés a la presa de Santa Anna. A partir de l’assut de Pinyana, la
carretera es troba al marge dret del riu Noguera-Ribargoçana, en un tram d’uns
400 m de longitud. A uns 260 m de l’assut la cota de la carretera és mínima
amb un valor de 313,34. Després creua el riu en un pont d’arc sense piles
sobre el riu a la cota 318,52. Posteriorment la carretera continua pel marge
esquerre del riu fins a arribar a la presa de Santa Anna a la cota 319,44.
• Presa de Santa Anna, localitzada a uns 800 m aigües amunt de l’assut de
Pinyana.
Per a la simulació del recreixement de l’assut de Pinyana es van considerar els següents
cabals de referència de comportament hidràulic.
MEMÒRIA
• 25 m3/s (cabal normal que es deriva en els canals que surten de l’assut de
Pinyana més cabal ecològic i que correspon al cabal Q63 en la corba de cabals
classificats.
• 35 m3/s (cabal màxim abans de produir danys aigües sota la presa de Santa
Anna, correspon al cabal Q35 de la corba de cabals classificats.
• 55 m3/s (cabal màxim de turbinació en la central hidroelèctrica, correspon al
cabal Q11 de la corba de cabals classificats.
• 170 m3/s (cabal màxim de desguàs de fons, és lleugerament superior al cabal
Q1 de la corba de cabals classificats.
La corba de cabals classificat s’ha obtingut amb les dades de l’estació d’aforament del
Noguera Ribagorçana situada entre la presa de Santa Anna i l’Assut de Pinyana, de la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (estació d’aforament 97).
A partir dels resultats obtinguts en les simulacions hidràuliques realitzades mitjançant el
programa HEC-RAS, es pot afirmar:
• El règim de flux al llarg de tot el tram modelat, des del peu de presa fins al
assut de Pinyana, és sub-crític. L’assut de Pinyana és l’estructura hidràulica
que condiciona el flux cap a aigües amunt.
• En les condicions actuals les cotes d’aigua estimades a peu de presa són de
306,68, 306,81, 307,04 i 308,17 per a uns cabals de 25, 35, 55 i 170 m 3/s
respectivament.
• Per a un recreixement de 1,84 m de l’assut de Pinyana les cotes d’aigua
estimades a peu de presa són de 306,68, 306,85, 307,13 i 308,37 per a uns
cabals de 25, 35, 55 i 170 m3/s respectivament.
• La cota d’aigua a peu de presa no es veurà afectada per a condicions
d’explotació normals.
• La cota d’aigua a peu de presa, en el cas de desguassos extraordinaris (55 i
170 m3/s), s’incrementarà en 0,09 m i 0,20 m respectivament.
• Per a un recreixement de 1,84 m de l’assut de Pinyana, les estructures
d’aforament localitzades 300 metres aigües amunt de l’assut no seran fiables
per a la lectura de cabals. En el següent apartat es realitza una anàlisi de
recreixement i de nova implantació de l’estructura d’aforament.
• La carretera d’accés a la presa de Santa Anna i el pont que creua el riu
Noguera-Ribagorçana no es veuran afectats pel recreixement de l’assut de
Pinyana.
13
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

16.2 TELEFONIA

En el pas de la canonada, es produeix una afectació a un tram de línia aèria amb 2 pals de
fusta de telefonia que caldrà desplaçar. La longitud total de la línia afectada és de 152 m,
15 OCUPACIÓ DE TERRENYS mentre que un cop restituïda és de 210 metres.

L’execució del projecte contempla l’ocupació provisional per a l’execució de l’obra; la servitud
d’aqüeducte que cal imposar en el traçat de la canonada; i l’expropiació per les arquetes i
altres elements amb ocupació permanent.
S’han fixat els següents criteris:
 Ocupació provisional: Es contempla la ocupació generada per la obra. En la ocupació
generada per la rasa de la canonada s’ha contemplat la rasa i el camí d’execució de
l’obra.
 Servitud d’aqüeducte: S’ha considerat la imposició de la servitud en un ample de 5 m
d’amplada, essent de 2,5 m d’amplada a cada costat de l’eix de la canonada.
16.3 SÉQUIA D´IVARS DE NOGUERA
La Séquia d’Ivars, situada al marge esquerre del Noguera Ribagorçana és afectada pel pas de
la canonada. L’afecció a la séquia serà de 245 metres. Dels 245 metres, 60 corresponen a una
séquia de caixer amb secció rectangular mentre que 185 corresponen a una canonada
enterrada de formigó armat de Φ 800 mm. Aquest servei es objecte de restitució en la part
d’obra corresponent a l’execució conjunta amb el nou abastament de Lleida.
El projecte contempla la substitució tant de la séquia en canal com entubada per una
canonada. La restitució contempla una longitud de 273 metres amb una canonada de formigó
armat de Φ 800 mm.

 Expropiació: S’han considerat la implantació de l’obra d’entrada en el l’Assut de 16.4 COL·LECTOR EFLUENT DE DEPURADORA D’IVARS DE NOGUERA
Pinyana, les arquetes dels elements de la canonada; el desguàs de la canonada i l’obra
d’entrada de la canonada al Canal d’Algerri-Balaguer. La canonada creua amb el col·lector efluent de la depuradora d’aigües residuals urbanes del
municipi d’Ivars de Noguera. El creuament es produeix en el pK 2+541.

El col·lector té DN 400 mm i és de fibrociment. L’afecció és de 4,50 m. La restitució es farà

amb una canonada de polietilè d’alta densitat de DN 400 mm PN 6 i longitud 4,50 m.

El conjunt d’ocupacions i servituds per municipis és en m2: 16.5 CARRETERA L- 903

SERVITUD OCUPACIÓ TEMPORAL EXPROPIACIÓ Es produeix un pas de carretera a la L-903. La part afectada es situa al tram final, al tram
CASTELLONROI 7.360 13.459 57 comprès entre el pk 5+116 i 5+126, molt a prop de l’estació de bombament del canal d’Algerri-
Balaguer, al TM d’Ivars de Noguera. La longitud de la part afectada per creuament és de 11
IVARS NOGUERA 17.473 42.330 142
metres, quedant la restitució en les mateixes condicions que abans de la intervenció.
TOTAL 24.833 55.789 199

17 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

16 SERVEIS I BÉNS AFECTATS
16.1 LÍNIES ELÈCTRIQUES
Es produeix una doble afectació sobre una línia d´Alta Tensió. Hi ha un paral-lelisme amb la
línia soterrada, i un creuament amb la mateixa.
El tram de canonada que afecta la línia soterrada va de del pK 4+984 fins al 5+106. La longitud
de la línia afectada és de 58 metres, mentre que la longitud de la línia elèctrica un cop
restaurada és de 194 metres degut al desviament sofert.
D’acord amb el Reial Decret 1627/1997, s’han redactat els corresponents Estudis de Seguretat
i Salut en el Treball, i s’han inclòs els seus pressupostos d’execució material com a partida del
Pressupost General de l’Obra. En l’estudi de Seguretat i Salut es desenvolupa:
− La normativa en matèria de Seguretat a aplicar durant els treballs de construcció de les
obres projectades.
− La metodologia en matèria de Seguretat i Salut per al correcte compliment de les
normes de seguretat.

El creuament amb la línia soterra es produeix a l´estació de bombament d´Ivars de Noguera, El Pressupost d’Execució Material de l’Estudi de Seguretat i Salut és de 117.366,65 €, els
es produeix entre els pk 5+106 i 5+128 m. La longitud de la lína afectada és de 26 metres. La quals queden integrats com a partida alçada dins del Pressupost General.
restitució té la mateixa longitud.

14
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

18 PLA DE TREBALL I TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES 21 PRESSUPOST DE LES OBRES

Es contemplen 4 trams d’obra diferenciats, d’execució simultània: El Total del Pressupost es desglossa de la següent manera:

− Obra conjunta de captació: La durada de l’obra s’avalua en tres mesos i 1 setmana.
− Tram central de canonada 1: 6 mesos
− Tram central de canonada 2: 6 mesos.
− Tram final de canonada: 3 mesos.
La duració de les obres es considera de 6 mesos, entenent que la primera obra s’executarà
prèviament; i els tres trams d’obra restants s’executaran simultàniament.
Pressupost d’Execució Material................................................................. ......8.089.265,98 €
Despeses generals (13%).................................................. .............................1.051.604,58 €
Benefici Industrial (6%).................................................................................. ...... 485.355,96 €
Total sense IVA.......................................................................................... ........9.626.226,52 €
IVA (16%)............................................................................. .............................1.540.196,24 €
PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE......................... .................11.166.422,76 €
Expropiacions............................................................................................. ..........179.631,00 €
PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ..................11.346.053,76 €

A l’annex núm. 22 s’ha realitzat la programació prevista de les obres.

22 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

Es proposa la següent classificació del Contractista i del Contracte següent:

19 JUSTIFICACIÓ DE PREUS

La justificació de preus d’aquest projecte es basa en el banc de preus de REGSA del 2006, Grup E: Hidràuliques.
realitzat amb els costos de mà d’obra, maquinària i materials de mercat.
Subgrup 6: Conduccions amb canonada a pressió de gran diàmetre.
Per a la utilització d’un banc de preus homogeni s’ha decidit contemplar els sobrecostos per
obres de petit import, així com els sobrecostos a diverses comarques de Catalunya en un únic Categoria: F
coeficient.

El coeficient seleccionat per contemplar aquests aspectes és el percentatge de costos

indirectes que s’aplica a la justificació de preus. 23 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE

Document núm 1. Memòria i annexos

El cost mínim d’indirectes per tot tipus d’obra s’estima en un 5%, augmentant-se en funció dels Annex núm. 1: Reportatge fotogràfic
aspectes abans esmentats. Annex núm. 2: Antecedents
Annex núm. 3: Compliment de prescripcions
Amb tot això, els costos indirectes aplicats als preus del present projecte és de 5 %, tal com Annex núm. 4: Topografia
queda reflectit a la justificació de preus. Annex núm. 5: Traçat
Annex núm. 6: Geologia i geotècnia
Annex núm. 7: Estudi d’alternatives
Annex núm. 8: Fases del projecte
20 PLA DE CONTROL DE QUALITAT Annex núm. 9: Estudi d'inundabilitat
Annex núm. 10: Estructures i càlculs mecànics
S’inclou el Pla de Control de Qualitat, que queda reflectit a l’annex núm. 25. Els imports del Pla Annex núm. 11: Càlculs hidràulics
de Control de Qualitat després d’aplicar el 16 % d’IVA són de 227.749,49 €. Annex núm. 12: Equips hidràulics
Annex núm. 13: Automatització i control
Annex núm. 14: Estudi d'impacte ambiental i mesures correctores
Annex núm. 15: Annex ambiental
Annex núm. 16: Estructuració de les obres projectades
Annex núm. 17: Serveis afectats
Annex núm. 18: Expropiacions i servituds

15
 PROJECTE DE NOVA CAPTACIÓ PER GRAVETAT DEL CANAL ALGERRI-BALAGU

MEMÒRIA

Annex núm. 19: Organismes i administracions on s’han de tramitar permisos i llicències

Annex núm. 20: Estudi de l’obra i dels sistemes constructius
Annex núm. 21: Estudi de Seguretat i Salut
Annex núm. 22: Pla d’Obres
Annex núm. 23: Justificació de preus
Annex núm. 24: Pressupost per al coneixement de l’Administració
Annex núm. 25: Pla de control de qualitat
Document núm 2: Plànols
Document núm 3: Plec de prescripcions tècniques
Document núm 4: Pressupost
Amidaments mecanitzats
Amidaments auxiliars
Amidaments detallats
Estadística de partides
Quadre de preus núm. 1
Quadre de preus núm 2
Pressupostos parcials
Resum del pressupost
Pressupost d’execució per contracte

24 EQUIP REDACTOR

L’equip redactor d’aquest projecte ha estat format per Jaume Sastre (enginyer de camins,
c i p), Ignasi Gorina (enginyer agrònom), Juan Carlo Ovalle (enginyer civil), Luis Lafuente
(enginyer agrònom), Eduard Casán (tècnic ambiental), Javier Solís (enginyer de camins, c i p),
Jordi Recasens (enginyer tècnic d’obres públiques).

25 CONCLUSIONS

El present projecte es refereix a una obra completa, susceptible de ser lliurada al Servei Públic
una vegada executada, reunint tots els documents i requisits exigits per la Legislació vigent
segons l’article 124 de la Llei 13/1995 de Contractes de les Administracions Públiques.

Barcelona, novembre de 2006

Els enginyers autors del projecte.

Jaume Sastre i Sastre Ignasi Gorina i Villanova

Enginyer de Camins C i P. Enginyer Agrònom

16