LA COSTA DEL MECO

N 9 - Edici de juny de 2010

Full peridic informatiu de lA.VV Dalt la Vila

EDITORIAL
Sha acabat la festa i la xerinola, tornem a la feina
Ja han passat les Festes de Maig de Badalona, alhora que tamb hem nalitzat les nostres prpies de Dalt la Vila. No ens cansarem de fer pals el nostre goig perqu enguany la Fira de l'Arrop ha celebrat el trent aniversari. Aquesta Fira s'ha convertit en un esdeveniment ciutad, on els daltvilatans ens hi hem implicat any rera any, i ha estat aquesta constncia que ha fet de la Fira, no solament una activitat de barri, sin un gran acte de ciutat. Potser no ho sabeu, per la Fira de l'Arrop est considerada pels raires professionals, una de les ms importants de Catalunya. Des dels vens que la varen iniciar, passant pels que la varen continuar, i nalment pels que ara hi sn al capdavant, grcies a tothom! La Festa Infantil i les Havaneres han estat, com sempre, un gran xit de participaci; tothom s'ho ha passat d'all ms b, i enguany a la Festa Infantil hem superat amb escreix la participaci de l'any passat. Aquest any si que hem pogut gaudir de la Festa dels Socis; l'absncia de pluja va permetre que el sopar i la posterior xerinola i ballaruga es pogus desenvolupar amb tota normalitat. Agram molt els comentaris que ens han fet, cosa que ens motiva per a continuar en la mateixa lnia, i a millorar tot el que calgui per a la Festa l'any vinent. Apro tem aquesta editorial per expressar la bona acollida que va tenir el "bingo", solidari amb la lluita contra el cncer, que de la m de'n Miquel i la Marisa Carreras, va fer possible una estona entranyable pels daltvilatans i modlica per a tothom. L'any vinent farem el possible per allargar-lo ms -tal com molts socis ens van demanar- amb ms premis i ms xerinola. Per no tot ha estat positiu. Ens hem vist obligats a anullar el Correfoc que l'any passat va tenir tant d'xit- la qual cosa que ens ha sabut molt de greu. L'Associaci de Vens no podem assumir les responsabilitats que xa la normativa actual d'espectacles i actes pirotcnics; som una entitat seriosa i en cap cas no podem, ni volem, crrer el risc que, en cas d'algun desgraciat accident, se'ns pugui titllar d'irresponsables. Si algun dia el podem tornar a fer ser perqu podrem assumir les responsabilitats exigides. Nosaltres, aqu dalt del nostre tur, som aix, seriosos i complidors de les ordenances municipals. Ara b, restem confosos i no entenem moltes qestions relacionades amb els Correfocs. Nosaltres no hi entenem, per creiem que l'administraci primer, i els diferents collectius implicats en esdeveniments piro-festius desprs, s'han de posar d'acord perqu tothom, tots els barris que vulguin gaudir dels Correfocs, no es trobin amb problemes afegits i/o no prou explicitats a pocs dies de la festa. Aplicar una nova ordenana al respecte en plenes Festes de Maig ens sembla, si ms no, fora de tota lgica. Lamentem, a ms, que la collaboraci municipal per poder celebrar el Correfoc de Dalt la Vila amb totes les garanties de seguretat, hagi estat nulla. S'han acabat les festes i tornem a la feina que, per cert, n'hi ha molta i molt important. Hi ha temes que poden esdevenir molt con ictius pel nostre barri i en aquest MECO us en farem cinc cntims. La Comissi Mixta t una carpeta de treball fora feixuga i tasques rellevants i complicades. Sense minvar el nostre esperit collaborador amb l'administraci, no deixarem pas de ser punyeterament reivindicatius per aconseguir la millora de Dalt la Vila, i no cal dir que esperem la vostra collaboraci. S'acosten temps difcils, i si no hi ha moviments positius per part de l'ajuntament, preparem-nos tots per tornar a la lluita.

EL CONTRACTE SOCIAL

Convenci entre individus, per la que, de forma tcita o expressa, determinen renunciar als drets naturals per constituir-se en subjectes de drets civils. De la necessitat entre les persones per articular un sistema de societat organitzada en neix l'Estat. Per Licotr (s.IV) la fundaci de la comunitat poltica es deu a la convenci de la llei. Plat (360 a.C) en parla a La Repblica, Hobbes (15881679) diu que els homes cedeixen els seus drets individuals a canvi de protecci. John Locke (16341704) creia que un home fa un contracte amb els altres per aconseguir un determinat tipus de govern, que es pot modi car i ns i tot abolir. JeanJacques Rousseau public el 1762 la seva obra El contracte social: els homes renuncien voluntriament a un estat de natural innocncia per a sotmetre's a les regles de la societat, a canvi de bene cis majors inherents a l'intercanvi social. Aquesta voluntat es materialitza amb un contracte social. Aquest pacte entre persones s l'anomenada voluntad general, recollida com sobirania popular a la Constituci francesa de 1793. La Constituci espanyola recull el concepte sobirania nacional en l'article 1.2 on diu que resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat. Si ho diu la Constituci, b que ens ho hem de creure. A l'actual organitzaci poltica central, autonmica i local la persona que s de naturalesa lliure hi contribueix amb el fruit del seu treball i el seu saber. Tenim clar que taxes i impostos sn la voluntria contribuci que fem a l'inters general. El ciutad en demana el retorn d'aquesta aportaci, que assenyadament sap que t lmits i ha de ser proporcional. Ms ai quan aquest individu percep que el contracte social es trenca unilateralment... En arribar al Dalt la Vila hom hi veu un barri deixat. Ho s la via pblica i si el ve vol arranjar-ne l'habitatge ha de pagar-ne un preu per tres vegades: de primer, les taxes municipals; en segon lloc si ha de ser obra majorun estudi de les restes arqueolgiques del subsl; en darrer terme, l'oblit de l'administraci local que no ofereix cap collaboraci. L'any 2004 el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de Barris. Al prembul hi llegim algunes rees on es concentren processos de regressi urbanstica (...) en molts casos barris vells o nuclis antics (...) que afecten en molts casos l'estat de conservaci de les edi cacions (...) concentraci de ciutadans amb necessitats especials (...) l'activitat comercial (...) B que podria emprar-se, amb el Pla d'Obres i serveis que fa la Generalitat, per agenar poc a poc el Dalt la Vila. El 2010 el pressupost aprovat per la Llei de Barris s de 1 350 Meur, per a 140 municipis. Sant Roc, Artigues i El Remei n'han estat bene ciats. s una bona notcia que a Badalona el consistori spiga on invertir amb pro t.

Francesc Fulquet

L'Equip de la Junta Directiva.

Evoluci gr ca municipal
QU FAN ELS NOSTRES REPRESENTANTS MUNICIPALS PEL DALT LA VILA ?
DES DEL DARRER MECO DABRIL HAN PASSAT 8 SETMANES, PER TANT AQUESTA VEGADA SUMEM 8 PUNTS A LA GRFICA.
Justi caci: Aquesta vegada el grup municipal CiU, ara al govern, i els grups municipals a l'oposici s'han interessat quelcom pel nostre barri. CiU ha engegat l'estudi del Pla d'Emergncies pel Dalt la Vila, a ms de posar l a l'agulla per tal que el nostre barri es revitalitzi amb l'organitzaci de res temtiques peridiques, encara per de nir. Tan el PPC com ICV-EUiA continuen contactant amb la nostre entitat per collaborar o fer propostes de millora pel Dalt la Vila, o tamb amb temes que a part de ser d'inters pel barri, tamb ho sn per a tota la ciutat. Aquest s el cas d'ICV-EUiA, amb qui continuem mantenint reunions de treball sobre el tema de l'autopista. Pel qu fa al PPC, amb les seves propostes per la rehabilitaci del nostre barri i d'altres barris de la ciutat. Hem de suposar que si algun dels dos grups municipals, ara a l'oposici, abasten l'any vinent responsabilitats de govern, seguiran preocupant-se del nostre barri i mantindran la mateixa udesa de dileg amb la nostra A.VV. Poc per dir dels altres dos grups municipals. El PSC i ERC, desapareguts, com es habitual darrerament. B, enguany hi ha les eleccions autonmiques, i d'aqu a menys d'un any tindrem les municipals. Desitgem que a Dalt la Vila cadasc reculli el que ha sembrat, seria el ms just

Els Semfors
SEMFOR VERMELL
Aquesta vegada el repartim, amb proporcionalitat millimtrica, entre Via PblicaMobilitat- i LAMPA de lEscola Nen Jess de Praga. No s'han solucionat els problemes d'accs dels daltvilatans residents a partir del comenament del carrer Barcelona. La pilona que queda installada a les hores de sortida de l'escola, a vegades resta sola, sense l'acompanyament de la persona responsable que hauria de permetre el pas dels vens, a la vegada que gaireb sempre hi ha un vehicle al davant que ns i tot impedeix arribar a la pilona. Es urgent racionalitzar el problema que causa la sortida dels alumnes d'aquesta escola, de la mateixa manera que s'est treballant, ja, amb d'altres escoles del nostre barri.

SEMFOR VERD
Per a la Marisa i Miquel Carreres, treballadors infatigables en la lluita contra el cncer. Amb aquest semfor volem signi car la meritria tasca d'aquest matrimoni de daltvilatans que amb la seva abnegaci ens donen un exemple de ciutadania i de generositat vers el prosme. Molts haurem de prendre'n exemple en el nostre trnsit per aquest mn, sovint massa insolidari. Recaptaci obtinguda en la Festa del Soci per la lluita contra el cncer 223 Euros.

Els nuclis antics i/o centres histrics de : Besal - Hostalric - Montblanc - Pons Mra dEbre - El Vendrell - Cambrils Tortosa - Vilanova i la G. - Martorell Cervera - Cardona - Berga Han entrat tots dins les ajudes de la Llei de Barris.

Sabeu que ...

Dalt la Vila NO

MIREM ENRERA
Carrer de Barcelona amb el Casal de cal Fideuer

Grcies per l collaboraci de tothom.

per Joan Expsito

El carrer de Barcelona s un dels mes antics del barri, amb una pendent molt pronunciada per guanyar el desnivell entre la Riera i Dalt la Vila. T un traat recte ns arribar a lalada del carrer de les Eres, aleshores fa un gir molt pronunciat per arribar a la plaa. Segons els arquelegs aix con rma lexistncia del teatre rom en aquell sector; tenint en compte que abans els edi cis seguien el traat dels camins antics, aix recorda la forma exterior dun teatre. Antigament es coneixia popularment aquest indret per la Costa del Fideuer, degut al casal de Cal Fideuer a la meitat esquerra del carrer. Aquest edi ci fou construt a nals del s.XVII seguint larquitectura de les masies catalanes de lpoca. Esta format per un petit hipogeu, soterrani, planta baixa, dos pisos i coronat per les golfes o graner. Totes les obertures de nestres, balcons i tamb el portal dentrada, estan emmarcats amb pedra treballada, i a la faana shi pot veure uns artstics esgra ats realitzats entre lany 1798 al1800. A primers del segle XX es varen realitzar vries reformes per adaptar la masia a vivendes de lloguer, per durant el primer ter de segle hi havia un collegi per a nenes. No es pot parlar del carrer de Barcelona sense comentar quelcom de lescola de Doa Jlia, una instituci docent, i encara viva, per moltssims vilatans, antics i actuals alumnes.. Na Jlia Minguell i Ferrer era una mestre que al 1920 va obrir el Colegio Particular Jlia Minguell, al carrer de Jaume Sol cantonada amb el de Museu. Problemes despai per el creixent nombre dalumnes, al 1926 la fan traslladar-se al carrer de Barcelona n 38, on dos anys desprs i dacord amb la normativa vigent, lobligaren a traslladar-se de nou; era lany 1928 i aquest cop va anar al carrer del Rector n45 on va restar-hi 11 anys.
Cal Fideuer vist des de el carrer de les Eres fotos jexpsito Cal Fideuer vist des de el carrer de Sant Sebasti

Desprs de la guerra fratricida, al 1939 es trasllad de nou al carrer de Barcelona n 44 i tamb canvi el nom per el de Colegio del Nio Jess de Praga, on encara hi resta. Durant un temps el Club Joventut de Badalona, La Penya, va utilitzar el pati de lescola per celebrar-hi els seus partits de competici.

URBANISME I TERRITORI
CARRER DE LA COSTA
s una banalitat dir que el carrer de la Costa s un dels elements ms singulars de Dalt de la Vila, i del nucli histric de la ciutat. La seva forma canal central encorbat per a desgus daiges de pluja i la seva execuci amb totxos a sardinell al canal i lloses cermiques a les estretes voreres sn trets caracterstics, que el barri i la ciutat consideren seus i pertanyents al patrimoni cultural*. Desprs de molts anys daband va ser una bona notcia que el carrer de la Costa fos incls dins del programa dobres que amb els diners del FEIL, colloquialment el pla Zapatero lAjuntament va plantejar per al Dalt de la Vila. Per el projecte de reurbanitzaci del carrer de la Costa modi cava la imatge tradicional i fou rebutjat per bona part dels ciutadans i, ns i tot, qestionat des duna part del propi govern municipal. Es va despenjar del pla Zapatero i lAjuntament va prendre el comproms de refer el projecte i buscar altres fons de nanament. I, efectivament, el 2009 es va signar un Conveni entre el departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, l'Institut Catal del Sl i l'Ajuntament de Badalona per a les obres d'urbanitzaci del carrer de la Costa a Badalona, en el que es preveia que el 50% de les obres estarien incloses al Protocol de l1% cultural 2009-2011 de la Generalitat i lAjuntament aportaria el 50% restant. Faltava refer el projecte. A lentrevista que es publica en aquest mateix nmero de La costa del Meco el primer tinent dalcalde Ferran Falc ens informa que [ara] al carrer de la Costa, el projecte est redactat, i en 4 o 5 mesos s possible que comencin les obres, que tenen un pressupost de 240.000 euros. s una bona notcia. Hi ha projecte, hi ha nanament (esperem que lAjuntament tingui resolt el seu 50%), poden comenar-ne les obres cap a la tardor! Una mica tard, per lobra seria un actiu per posar al balan de la capitalitat cultural de Badalona 2010. Per... Lany 2011 ser un any difcil (ms que lactual) perqu lAjuntament busqui crdits i els diners de la Generalitat semblen tenir data de caducitat (2011)... Shan de fer molts passos per escometre les obres en 4 o 5 mesos. No hi ha temps per perdre! Qu espera el govern municipal per donar-nos coneixement del projecte, que el puguem veure i opinar? Qu espera lAjuntament per tramitar la seva aprovaci?

Josep M. Sabater
*Podeu veure informaci histrica sobre el carrer de la Costa a MIREM ENRERE I: El Carrer de la Costa den Real per Joan Expsito, publicat al nm. 3. de La costa del Meco.

Atenci amb la metfora del got mig ple o mig buit. El fet que estigui mig ple o mig buit no t tanta importncia. El que s important del got s la seva capacitat, no s el mateix un got de 100 ml. mig ple, que un got d'un litre mig buit. Atenci doncs, que mai ning ens vulgui vendre, a Dalt la Vila, bou per bstia grossa. Alerta! Nosaltres ja tenim la mosca darrera l'orella.

PLAA I MUR EN EL CARRER PUJOL

a lligar caps en aquest sentit.

Atenci, avisem: ens alerta que continuen vives les propostes i projectes per dur a terme la construcci d'una plaa al carrer Pujol. Sembla ser que urbanisme i promotors comencen

No podem, malauradament, evitar que des d'urbanisme se'ns ignori totalment en aquest tema, per estem completament decebuts que els promotors tamb ens tinguin absolutament a les fosques dels seus projectes, i tamb dels condicionants que de ben segur deuen tenir. Fem doncs un cop d'atenci sobre aquest assumpte; hi ha funcionaris-tcnics que tenen un concepte de Dalt la Vila que no es ben vist pels daltvilatans, a la vegada que creiem possible que hagi responsables poltics que no s'atreveixen a marcar-los-hi les directrius de govern.

Daltvilatans, la gran majoria de nosaltres som conscients dels greus inconvenients que ens comportaria la construcci d'una plaa que ens talls l'accs que ara tenim, i com el tenim, ns a President Companys. Som conscients d'altres inconvenients de tot tipus que haurem de patir amb una plaa al carrer Pujol. I tot aix amb uns objectius gens clars que no sabem a qui han d'afavorir.
Comencem a preparar-nos: parlem-ne entre nosaltres sempre que puguem; comencem a guardar llenols per utilitzar-los de pancartes, comencem doncs a prendre conscincia del mal que presumiblement ens volen fer. L'associaci de Vens est novament disposada ha estar al capdavant de tot el que faci falta per a la defensa del nostre barri i del benestar de tots els daltvilatans. Si aquest obscur projecte continua endavant, preparem-nos. La mobilitzaci que varem fer quan vam rebutjar el PMU, quedar petita vers la que podem portar a terme en el cas de la plaa que es s'est projectant.

Isabel Brugu

LENTREVISTA
FERRAN FALC ISERN - Primer tinent dalcalde de lAjuntament de Badalona En el MECO corresponent al mes de desembre vrem entrevistar el primer secretari del PPC de Badalona, aquesta vegada seguint lordre electoral de les darreres eleccions municipals farem la darrera entrevista a personatges poltics abans de que estiguem de ple en processos electorals. En aquesta ocasi entrevistem el Sr. Ferran Falc Isern, primer tinent dalcalde i cap del grup municipal de CiU a lajuntament de Badalona que amb els seus cinc regidors s la tercera fora poltica municipal.
Sr. Ferran Falc, Com creu vost que tenim el Dalt de la Vila? Jo crec que, malgrat els problemes que hi pot haver en alguns punts, s un dels millors barri de la ciutat. s un barri tranquil, i t aquesta tranquillitat tot i tenir tots els serveis bsics a tocar. Ben a prop, caminant uns minuts, hi ha comer, serveis administratius i sanitaris, opcions de lleure, o transport pblic urb i metropolit, incloent-hi, ben aviat, el metro. Aix s, en termes de qualitat de vida, molt important, perqu a Dalt de la Vila hi ha tot aix sense renunciar a lambient tranquil que en general es respira la major part del dia. A banda daix, crec que el Dalt de la Vila est millor del que podria estar si no shaguessin fet els passos que es van fer per aconseguir un acord en matria urbanstica que respects les voluntats dels vens. On sn els dos milions i escaig deuros que varen ser aprovats per invertir als carrers Fluvi, de la Costa i de Sant Felip i den Ross, en el ple municipal del mes de juliol de 2008? Al carrer de la Costa, el projecte est redactat, i en 4 o 5 mesos s possible que comencin les obres, que tenen un pressupost de 240.000 euros. Pel que fa al projecte de Sant Felip i den Ross, est fet, per el seu desenvolupament depn molt del que pugui fer el promotor privat que ha de fer habitatges i assumir la urbanitzaci de la plaa Nord, i part de la del carrer. Mentre no es clari qui aquest projecte, lAjuntament pot moure algunes txes, per estem lligats en part. Finalment, pel que fa al carrer Fluvi, aquest s un projecte que, malgrat estar incls al llistat del pla dinversions, est ms aturat. Perqu els daltvilatans ho entenguin b: per qu Dalt de la Vila no pot entrar a la Llei de Barris? Entre altres coses, perqu, malgrat que hi ha problemes i moltes coses a millorar, la situaci del barri s la que responc a la primera pregunta, mentre que la Llei est pensada per a barris amb greus problemes de desestructuraci social i urbanstica, amb alts percentatges datur, en de nitiva amb problemes que Dalt de la Vila no ha tingut mai. Si parlem de lleis, el que cal s aconseguir canvis en la Llei de Patrimoni, un terreny on hi ha cam a fer. Com a cap del grup de CiU a lAjuntament de Badalona, com creu que shan de desenvolupar les relacions entre el moviment venal i els grups poltics municipals? Honestedat: no tenir por a dir-nos el que pensem que s la veritat, encara que no ens agradi o pensem que no agradar a laltre. Flexibilitat: no enrocar-nos en posicions tancades que no ens facin avanar, i mirar de buscar el consens. Claredat: expressar-nos les idees clarament i directa, per tamb sabent-nos escoltar. Sn tres ingredients que crec que han de comptar en les relacions entre vens i poltics. I, a ms a ms, crec que han marcat els darrers tres anys en les relacions que hem mantingut els vens del Dalt de la Vila i el Govern, almenys, segur, en la part que li pertoca a lequip de CiU.

s evident que, a dia davui, no hem pogut portar a terme un projecte de rehabilitaci integral del Dalt de la Vila com el que plantejava el document del pacte.
Creu que sha acomplert el comproms nmero 4 dels 50 compromisos del Govern de progrs? s evident que, a dia davui, no hem pogut portar a terme un projecte de rehabilitaci integral del Dalt de la Vila com el que plantejava el document del pacte. Dir el contrari seria faltar-vos a la veritat. Ara b, tamb sha de dir que shan fet actuacions de millora de carrers i places, i que nhi ha de previstes.

LANULLACI DEL CORREFOC

Hem rebut moltes mostres de desencs per l'anullaci del Correfoc d'enguany. L'equip de la junta ha mirat de complaure personalment totes les demandes d'explicacions dels daltvilatans, tot i aix perqu tothom tingui un coneixement precs dels motius de l'anullaci apro tem aquest MECO per fer-vos cinc cntims del perqu de tot plegat: 3 de maig de 2010 - L'entitat Diables de Badalona, mitjanant l'A.VV., entra al registre municipal la instncia corresponent sollicitant el perms per fer un Correfoc a Dalt la Vila. 14 de maig de 2010 - S'envia a la regidoria de districe la documentaci de l'assegurana de Diables de Badalona. 2 de juny de 2010 - Requerim via telefnica la resposta a la nostra petici de perms pel Correfoc. 2 de juny de 2010 - Via telefnica se'ns avisa que ens envien per correu electrnic el protocol que Protecci Civil que cal complir. Tamb se'ns noti ca que ens cal un mnim de suport vital bsic, ambulncia amb dos tcnics sanitaris ( pensvem que aix era responsabilitat municipal ) Tanmateix se'ns noti ca que hem de disposar de personal propi de l'organitzaci per els temes de prevenci i seguretat etc, etc... Els punts del protocol d'actes pirotcnics ( Correfocs ) que l'A.VV no pot assumir sn els punts bsics segents: a) Perms escrit dels pares o tutors legals en cas de participaci de menors d'edat. b) Propostes de mesures de seguretat i emergncies previstes aix com la vestimenta imesures de protecci recomanades per la interacci en l'acte de terceres persones. c) Justi caci documental que l'organitzador ha subscrit una assegurana de responsabilitat civil que doni cobertura a possibles danys a tercers derivats de la realitzaci de l'acte, i els possibles accidents en cas de participaci de menors d'edat. Al nal de l'escrit de Protecci Civil, se'ns dona un termini de 15 dies per poder complir el protocol; aix ens deixa perplexos ja que des del dia 2, quan ens noti quen tot aix, ns el dia 12, dia previst pel Correfoc, solament disposem de 10 dies naturals per complir l per randa els requeriments. Degut a tots aquests requeriments, per la nostra part insalvables, i degut a que som seriosos i no podrem assumir la responsabilitat davant d'algun desgraciat accident, l'equip de la junta decideix suprimir el Correfoc de Dalt la Vila. Desprs de l'explicaci que us hem fet, tamb us volem fer saber que abans i desprs d'haver anullat el nostre Correfoc, se nhan fet d'altres a Badalona que no complien els requeriments esmentats, ns i tot algun amb l'informes municipals desfavorables. Tamb cal esmentar per deixar-ho tot ben clar que des de cap mbit municipal, ning de la Casa Gran s'ha interessat per aquesta anullaci. Encara que a partir del 7 de maig es disposava de 18 mesos de marge per laplicaci de la normativa, per a Dalt la Vila no nhi havia. Estarem a l'aguait de com s compleix la normativa per l'any 2011.

Corrandes del Bar de Mald

Passada de Sant Anastasi - 2010 - ( Corrandes del Berenar )
Corranda del Campaner
Els vens daquest districte, Amb algun esquirol afegit, Coordinen els seus esforos I decideixen treure pit. En cercles ben informats Es parla de nous lideratges, Que a associacions venals Els dol com petada a les natges. Els de Dalt la Vila han pres El deganat als del Centre, Movent amb encert els peons I amb idees de bon vendre. Reducte de vella gurdia Amb un Pedro J. desfermat, La gent de Can Canyad Fan del carrer el seu mercat. Mentre la Federaci de Vens Va perdent protagonisme, Ara que les magres subvencions No ajuden a lactivisme. Amb tot els cosins Isern Semblen ben compenetrats, I poden convertir Badalona En un govern sense forats. Els republicans dEsquerra No saben com remuntar, I aposten per fer un recanvi molt difcil dargumentar. Amb coherncia provada I delitat ecologista, Les restes dantigues glries Pequen de molt poca vista. Mentre el popular Albiol Oblida els bons modals, I tracta als vinguts de fora Com autntics criminals. Els diners no sn problema Ja veurem qui pagar!. Nota de premsa Presentats els serveis de la nova temporada de platja a Badalona Aquest any, com a novetats, shan realitzat una srie de millores als accessos de les platges, al seu mobiliari i a les infraestructures Aquest mat sha presentat a Badalona els serveis que ofereix lAjuntament en la nova temporada alta de bany que siniciar aquest dimarts, 1 de juny, ns al 15 de setembre. Com a novetat daquest any shan realitzat millores als accessos, mobiliari i infraestructures de les platges. En el decurs de la presentaci la regidora de lrea de Medi Ambient i Mobilitat de lAjuntament de Badalona, Merc Rius, tamb ha parlat, entre altres qestions, del servei dacompanyament a laigua per a persones amb mobilitat reduda i ha explicat el funcionament del servei de neteja de platges, la recollida de slids otants, el dispositiu de vigilncia i socorrisme. Rius, ha destacat que aquest any hem tornat a guanyar ms platja amb lenderroc del Refugi i La Villa i millorem serveis que per nosaltres ja s molt donada la conjuntura en la que ens trobem per hem fet una aposta important per un dels espais ms valorats per tota la ciutadania. La regidora ha afegit que sespera en breu, poder disposar del distintiu Q de Qualitat Turstica que donar el reconeixement a tota aquest esfor de millora contnua que portem realitzant. La platja s un dels espais ms utilitzats pels badalonins i badalonines i pels vens i venes daltres poblacions. Es calcula que durant la temporada de bany usen les platges de la ciutat un mili tres-centes mil persones. Aquest gran nombre dusuaris fa que els serveis que sofereixen hagin de ser de qualitat i en quantitat su cient al llarg del litoral. LAjuntament de Badalona, en collaboraci amb la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona, ve realitzant els treballs necessaris per mantenir les infraestructures i mobiliari i oferir nous serveis als usuaris de la platja. mbit de Govern Comunicaci

Corranda del Rector

A la parrquia degana Sha fet bona remoguda, Ara noms falta que els dels Tornin a remenar-hi la cua. Dna goig la rectoria Amb un estol de capellans, Pel bon s de les setrilleres Caldr portar-hi escolans. Al gran temple expiatori Hi haur visita dobres, Quan al novembre en Benet Convoqui tots els manobres. Religions de tota mena Senyoregen per la ciutat, Fent que sigui una entelquia El tema de la laicitat. I els poltics per cobrir-se Fan dejunis i processons, Tot per conservar clientela I aconseguir vots ben bons.

Corranda del Mestre

Amb quatre parets maldestres Del Caci poc nha quedat, I ara la gent del cmic Les rates nhan despantar. Tornen a faltar escoles Com en temps immemorials, I s que les noves parelles Ho fan set dies setmanals. Sense horaris protegits A les teles estatals, Sensenya ms en pantalla Que a escoles municipals. s loferta de teatres Que dna un pas endavant, I per tenir un nou tal Es fa un programa elegant. Per sha perdut el cinema Que al centre donava goig, Per reforar-ne loferta Dun Mgic no gens galds.

Corranda del Bar

Per la Betulo romana Han passejat els centurions, Amb una magna celebratio I depilats ns els dallons.

Corranda del Nunci

Del conjunt de Can Fradera Ara en diran Mestre Pompeu, I el clan de la barretina Seguir fent la meu-meu. Per qu aix del nomencltor No t bona soluci, Quan els savis, des de fora Remenen el cul amb fruci. Renovar la Rambla ha estat Una empresa de valents, Hi ha tantes opinions Que no nhi haur de contents. Al nostre port de les boires Alg shi ha passat tres pams, Fent negoci amb els Pretria I fent bitllets amb nes mans. La ciutat potes enlaire Es fan obres aqu i all, De la Xirgu sha fet bandera I es ressuscita en Borrs, Mentre les Arts Escniques Envien Bri al Parns. Com mai els escriptors de casa Publiquen amb gran des ci, Parlant en nom de profetes O fent memries de lo ci. I dels esports no en parlem? No s si cal fer-ho ara, Quan el Bada va fent aiges I la Penya no dna la cara. La ciutat tira endavant, Cada milleni un xic ms neta, Amb ciutadans alts i baixos Que volen fer-la ben seva.

Corranda de lHereu Seriol

s la socio-convergncia Qui governa la ciutat, Tot pendent del proper novembre Quan el tripartit shaur acabat.

Bar de Mald

REPORTATGE GRFIC DE LES NOSTRES FESTES

El comer del barri ens dna vida Fem barri !!! Donem vida al nostre comer !

Collabora