LA COSTA DEL MECO

N 12 - Edici desembre de 2010 400 exemplars

Full peridic informatiu de lA.VV Dalt la Vila

Nova etapa
Estimats vens, Una vegada ms i dacord amb els nostres estatuts, la Junta de la nostra Associaci sha renovat. Desprs dels darrers dos anys, la Junta dirigida per en Jordi Casas ha acabat la seva tasca i la nova Junta pren el relleu davant els diferents reptes que hem dafrontar. Han estat dos anys de revaloraci en els que el seu anterior President ha estat capa de tornar la confiana a un petit nucli de vens, de tornar lautoestima a un barri duna gran ciutat que t imprs a les seves pedres lnima daquells que hi viuen. Ara toca continuar amb el treball i aconseguir la dignitat per la que tant hem lluitat. Les grans ciutats sorgeixen de nuclis com el nostre i, sense la seva petjada, on mirarem? El futur es basa en el treball daquells que abans de nosaltres, han lluitat per la supervivncia dall que estimaven i ara, amb el relleu, ens toca a nosaltres continuar endavant. Ens han deixat una bona feina i tenim lobligaci de continuar-la, ms encara quan creiem en aquesta feina. Hem dimplicar-nos tots. La tasca no s fcil per junts segur que aconseguirem tirar endavant i portar els nostres desitjos al punt ms alt. Des daquesta editorial voldrem agrair a totes les Associacions i Persones que ens han felicitat per la renovaci aix com el suport mostrat abans i ara. Esperem i desitgem profundament que aquest moviment i aquestes ganes de treballar per a fer les ciutats ms humanes, continu quallant i extenent-se per damunt de tot. El veritable significat de les dates en les que ara entrem fa brollar sentiments familiars i de concrdia. Nosaltres des daqu voldrem desitjar-vos molt ms que un Bon Nadal: voldrem desitjar-vos que aquest sentiment concentrat en pocs dies, es faci extensible els propers 365. Bon Nadal i fora per la lluita dun futur. LEquip de la Junta Directiva.

EDITORIAL

CAPUT SAUCIUS
Possiblement una explicaci correcta hauria darrencar parlant daquesta celebraci difusa, plena de clarobscurs anomenada Capitalitat de la Cultura Catalana 2010. Hi haur, per, algun altre lloc per al balan, per analitzar un procs i veure quina in/materialitat posseeix el nostre patrimoni i la seva gesti. Crida a la participaci ciutadana, i un petit grup, entre molts daltres, amb illusi, sense ingenutat, vrem presentar el projecte Primeres pedres. Lobjectiu s estimular el debat sobre lurbanisme i alertar sobre el model de ciutat que tenim. Proposem la refundaci de la ciutat partint de lesquema clssic, els punts cardinals, posant en cadascun dells una escultura que reflecteixi la realitat existent projectant-la alhora cap al futur. Cada escultura cont, o s, un cub, expressi del carreu simblic de la primera pedra. El projecte s de ciutat. Badalona, com a unitat, entenem que noms es pot explicar des de les parts ben diferenciades que la composen. En com, aquest petit grup tenim a ms una percepci semblant de les manifestacions artstiques. Les entenem com la recerca de la bellesa des del comproms, des de la implicaci en les expressions de la societat, defugint els artificis exquisits per banals i buits. El projecte Primeres pedres s deutor de la participaci collectiva. En cadascun del quatre punts (Canyet, Dalt la Vila, Pomar i la crulla Sant Roc-Llefi-La Salut-Congrs) sha buscat aquesta complicitat amb les percepcions del venat, segons la natura de lescultura proposada. A Dalt la Vila tots els elements identificatius, que van aflorar en una encara que petita i discreta enquesta, assenyalaven el substrat arqueolgic i el nexe crtic amb el desenvolupament possible del barri. Daqu al cap hi havia un petit pas. Del sentiment al cap, poc tros a crrer. Com a autor, o millor, com a ve que hi ha posat les mans, magrada creure que lobra respon a les inquietuds paleses. s un cap, perqu s la part on millor es reflecteix la condici humana; el rostre s annim, perqu s el de tots; t el punt dambigitat per a la identificaci igualitria home/ dona en el procs collectiu; s jove com a smbol del futur per construir; lexpressi pretn ser franca, serena, com a actitud permanent per afrontar els reptes. Sorgeix del terra, perqu en el nostre barri passat i futur estan sargits pels fils dun present encara incert. Est coronat pel cub, per la pedra fundacional com a alerta de lequilibri entre la conservaci i restauraci i la substituci per uns fets urbanstics descontextualitzats. Des dun extrem, abasta amb la mirada la totalitat del barri. s de ciment, sense maquillatge, perqu s el material com, ms representatiu que el marbre o el granet. Si Roma s un concepte, Dalt la Vila s una actitud. Dions Orrit

NOU EQUIP DE LA JUNTA DE LA.VV

Desprs de lassemblea extraordinria del passat mes de novembre lequip de la junta de la nostra entitat ha quedat constituda amb les segents persones: PRESIDENT VICEPRESIDENTA SECRETARI TRESORER Gabriel Hernandez Tafalla Isabel Brug Llus Viana Albert Ibaez

Pgina - 5 -

VOCALS - Carles Plaza, Ernest Pruna, Roser Cuss, Carmen Sanchez, Francisco de la Torre, Merc Bueso, Judith Temistangioglus. A part de les persones esmentades, lequip de la junta directiva comptar amb lequip de collaboradors que, igual que en la junta anterior, assessoren en els temes generals de barri, en els equip de treball com la Comissi Mixta, La Costa del Meco, etc...

BON NADAL I ANY NOU

Enguany no us perdeu els pessebres de la plaa de la Vila, tant a dalt com a baix al Refugi

Evoluci grfica municipal

QU FAN ELS NOSTRES REPRESENTANTS MUNICIPALS PEL DALT LA VILA ?
DES DEL DARRER MECO DOCTUBRE HAN PASSAT 12 SETMANES, QUE SON 12 PUNTS QUE NO APORTEM A LA GRFICA. Justificaci:

Els Semfors
SEMFOR VERMELL
s la segona vegada que atorguem a lAMPA de lescola Nen Jess de Praga el semfor vermell. La prepotncia daquesta AMPA vers els vens de Dalt la Vila no t fi. Es fan els amos i senyors del carrer Barcelona; no tenen cap mirament en bloquejar laccs al barri als vens de lentorn, i tot aix amb el consentiment i feblesa municipal. Incapa daturar aquest abs, s una mostra ms de govern contra el poble, i no pas de govern pel poble. Tal com diu la lletra del nostre himne nacional Per quan vingui un altre juny , esmolem ben b les eines. Canvieu juny per maig.

Des del darrer MECO de principis doctubre, lactivitat dels grups municipals vers el Dalt la Vila ha estat ms aviat nulla. El darrer perode pre-electoral, electoral, i finalment les eleccions, ha estat marcat, en lmbit de tots els partits, a la tasca del manteniment de les poltrones. Les prioritats ciutadanes han passat a segones posicions dins del mundillo poltic municipal. Per tant, i per a continuar sent coherents, aquesta vegada no sumarem cap punt a cap grup poltic municipal. Ser la tercera vegada que ho fem, ja que creiem que el (no) fet sho mereix suficientment. Daqu pocs mesos tornarem a estar en eleccions, aquesta vegada municipals. Hem de suposar, doncs, que tornaran a passar a segon terme les prioritats ciutadanes, encara que quedarem possiblement meravellats quan les diferents formacions poltiques de la nostra ciutat ens expliquin lo b que ho han fet els uns, i lo b que ho farien els altres. Aquestes grfiques nostres, sn el que sn, i no pas una altra cosa. Ara b: fixeu-vos que les dues formacions poltiques que han sofert una davallada ms grossa en aquestes darreres eleccions, tamb sn les que a la nostra grfica estan en pitjors condicions ( PSC i ERC ). Portem dos anys de GRFIQUES MUNICIPALS, no tenim bola de vidre solament valorem el que fan pel barri. Doncs b, tan malament no ho fem, les nostres valoracions no sn pas producte del caprici: benvolguts daltvilatans, preneu-ne nota. Per tant, aquesta vegada tot queda igual que la darrera. ( CiU - 30 ) ( PPC i ICV-EUiA - 29 ) ( PSC - 18 ) i ( ERC - 13 ) Qui vulgui espavilar que espavili.

SEMFOR VERD
Un dels semfors verds s per en Jordi Casas. Durant aquest dos anys com a President, ens ha demostrat un alt grau de responsabilitat amb una gran capacitat de gesti, per sobre tot la seva gran estima per aquest barri, el nostre, i lencert de crear un equip amb illusi i ganes de treballar. Aquesta vegada La Costa del Meco atorga excepcionalment un segon semfor verd pel pessebre i diorames que, com cada any, estan installats a la plaa de la Vila, tant a la superfcie com al Refugi. Els pessebristes que els han donat forma, ens han sorprs amb unes excellents obres dart que reflecteixen diversos indrets de la ciutat i recreen, amb un realisme excepcional, alguns carrers i places de Dalt la Vila. Els daltvilatans estem cofois de la feina feta pels pessebristes i els agram lesfor emprat per tal que tothom pugui veure el Dalt la Vila que no hauria hagut de deixar de ser.

MIREM ENRERA
Torre Vella a la plaa de Barber.

per Joan Expsito

Situada al nucli de lantiga Baetulo, fou la casa dels senyors feudals de Badalona. Ledifici va sser construt, principalment, al segle XIII, per posteriorment se li feren diverses reformes al llarg dels segles XVIII al XIX i shi afegiren altres construccions com ara el celler, la sala i les finestres gtiques laterals. s de remarcar la porta dentrada destil renaixentiste del s.XVI amb lescut dels Santcliment. La porta t dues pilastres decorades amb motius vegetals, copes i banyes de labundncia, molt elaborades i on hom pot entreveure uns estranys ocells; les pilastres acaben en sengles capitells corintis. A sobre del fris o llindar, la decoraci s tamb de motius vegetals, copes i peixos; al centre, dues figures fantstiques porten un petit escut amb una marca esborrada. Finalment, el marc de la porta ve coronat per un timp o front semicircular, en forma de petxina acanalada, on dues faunes sostenen lescut dels Santcliment (una campana ) i a ambds cantons, hi ha copes amb motius florals. Sn caracterstiques les proporcions del vaho de la porta, que guarda una relaci entre alada i amplada propera, per no exacta, a la proporci dor o divina, tpica de les portes del Renaixement, segons notes de Josep M. Sabater. A la faana del c/. del Temple, hi tenia adossada una torre quadrada de defensa del s.XVI, que posteriorment va ser revestida de forma rodona i va canviar totalment la vista de la torre donant-li un caire mes senyorial. Aquesta torre de defensa fou enderrocada al 1967, per realitzar la nova alineaci del c/. del Temple. Segons els arxius, lemperadriu Maria, muller de lemperador Maximili dustria i germana de Felip II, va descansar-hi quan, procedent dAlemanya i en direcci a Madrid desprs de la mort del seu marit, arrib a Sant Jeroni de la Murtra la viglia de Reis del 1582, acompanyada dalts dignataris de la seva cort. Desprs de Felip II els sojorns reials foren ms casuals i no consten als arxius. Indicant alguns dels esdeveniments de la histria de Catalunya i tamb de la de Badalona, cal recordar -encara que fos esquemticament- alguna vinculaci amb les guerres de lpoca per la presencia dalguns badalonins en les expedicions catalanes a Crdova pels vols dels anys 1000 .. La Torre Vella al 1930 amb el torreu circular de defensa. foto : Museu de Badalona Tamb la participaci del vescomte Guillem II a la conquesta de Mallorca. Aquest personatge estava molt vinculat a la Torre Vella i fa pensar tamb en una participaci molt important dels badalonins en les gestes de la Mediterrnia, segons dades de larxiu de Josep M Cuys.

El Castellet o Can Frias.

Durant el febrer de 1869 el Comte de Solterra i marqus de Barber, present al consistori de la ciutat el projecte per a la construcci dun edifici situat en el seu terreny de la plaa de Barber i la proposta de reforma de la faana cantonada de la casa que hay en el callejn que conduce a la bajada de la calle de la Costa. Aquest edifici en cantonada al carrer de la Costa, la plaa Barber i carrer del Fossar Xic , t tres accessos a dos carrers i est formada per planta baixa i dos pisos. La faana s arrebossada formant quarterons, i a lltima planta shi forma un rfec de mitja amb merlets de coronaci final, nics a Dalt la Vila, amb la coberta plana. La faana de la plaa Barber i c/. de la Costa son homogenis entre si, tant en la composici com en les obertures verticals de balcons i de finestres; les reixes i les baranes son lineals de ferro rodo. Des de la Plaa de Barber existeix una escala amb passera a tota la faana per arribar als dos accessos independents de les vivendes. El tercer accs, al c/. Fossar Xic difereix totalment. Est format per arrebossat llis, 3 finestres i 6 esglaons per accedir a la porta dentrada lateral. Tota la faana de la finca presenta un lamentable estat daband, amb alguns despreniments a les lloses dels balcons i arrebossats de faanes, aix com esquerdes de gran consideraci, principalment pel trencament dels baixants pluvials. Segurament que les diferents pressions municipals i alguna, si ms no, denuncia oficial, han aconseguit que els actuals propietaris posessin en marxa un arranjament general a tota la faana. Estarem molt atents als resultats de lactuaci general a lexterior de la finca de Can Frias. Faana del Castellet de Can Frias a la Plaa Barbera : foto jexpsito

Eleccions al parlament - Resultats al Dalt la Vila

Ja ha acabat la Gran Festa de la Democrcia: anem doncs a mirar els resultats ms propers.

Percentatges

Vots

A Dalt la Vila CiU ha estat la formaci poltica guanyadora, amb un 51,45 % dels vots. En segon lloc, i a considerable distncia, el PSC obt el 10,18 % dels vots, seguit de prop pel PPC amb un 9,81 %. ERC en treu un 9,25 % i a la cua ICV-EUiA amb un 6,04 % de suport electoral

A nivell de districte les coses han estat aix.

Percentatges

Vots

CiU en primer lloc amb el 48,5 % dels vots. A una considerable distncia el PSC treu un suport del 11,1 %, seguit de ERC amb un 10,1 %, i finalment amb percentatges lleugerament propers PPC amb el 8,5 % i ICV-EUiA amb el 8,1 % dels vots.

Les dades electorals sempre tenen mil interpretacions, veritats simples. Que cada un extregui les seves conclusions.

UN CONTE
( * ) El dret a cuixa i larma de paper o ( Quan la ficci pot tornar-se realitat )
per George Houses Hi havia una vegada... una petita vila dalt dun tur. Els seus habitants hi treballaven i hi vivien amb fora tranquillitat, tret de les hores del dia en que la mainada juganera entrava i sortia de les escoles de lentorn. Era tan petita i tan bonica aquesta vila, que quan els forasters la descobrien quedaven enamorats daquells carrers i carrerons que conformaven un espai despecial bellesa, solament reconeguda pels seus propis vens. Carrers estrets i torts; amb pujades i baixades; amb sortida i culs de sac. Cases amb parets pintades de colors especials de disseny inexplicable, i on el color blanc -que havia estat el tradicional- nera gaireb excls. Segons diuen els ancians, aquests colors varen ser imposats per una reial ordre que va ser imposada per una encantadora de serps, que feia temps rondava pels carrers i places de la vila fins que els vilatans la varen fer desaparixer, ja que no parava de fer mgia negra arreu on anava i amb les seves arts espantava petits i grans. Aquesta vila per, tenia un misteri que venia danys i panys i que la gent sempre que en parlava ho feia amb la veu baixa, no fos cas que la gent del castell, i el mateix Bar, se nassabentessin. Us explicar el misteri per mheu de prometre que no sortir de la vostra boca res que pugui arribar a orelles del senyor Bar, o dels gentils del castell; llegiu doncs el que us escriur. Des de temps en qu ja se nhavia perdut la memria, les famlies de la vila amagaven les seves pubilles sota terra; ja des que naixien les ocultaven. El senyor Bar i tamb els gentils del castell, tenien una fixaci gaireb malaltissa per les pubilles de la vila. Cada vegada que en descobrien alguna, exercien de manera desptica i autoritria el dret a cuixa sense manies, sense miraments, sense sensibilitat... Per aix els vilatans procuraven locultaci de les pubilles. Si alguna vegada els gentils del castell trobaven alguna pubilla rpidament ho notificaven al Bar i aquest, amb ms rapidesa encara, castigava la famlia de manera molt estrambtica. Mireu, els prenia un tros de casa, o el soterrani, o tamb fins i tot hi enviava els seus soldats a esfondrar el terra dia si, dia tamb; un mes rere un altre, un any rere un altre. I aix anava fent fins que el seu ego quedava satisfet. Moltes vegades comitives de vilatans havien anat al palau reial a demanar audincia al rei per tal de cercar una soluci a aquest gran problema dels vilatans. El palau reial no estava massa lluny del castell del Bar. Era tot transparent i en el seu interior passejaven, amunt i avall, Comtes, Bescomtes, Cavallers, Escuders, etc... I sempre estava illuminat, de dia i de nit, amb una lluminria esplendorosa, amb unes llnties totes iguals; no com a la vila on cada carrer disposava de diferents llnties, altes, baixes, blanques, grogues... avui dia en direm un mostrari de llnties. Tanmateix el rei i la seva cort reial gaudien dun altre palau ms petit al costat mateix del cam reial, fins i tot una part daquest castell ocupava un tros daquest cam. Els ancians discuteixen sovint els orgens del palau i del carrer i nhi ha que diuen que primer va existir el carrer, i nhi ha que diuen que primer va existir el palau. No ens afegirem a aquesta discussi i prosseguim amb el conte. Abans dembolicar-me amb els palaus i camins us explicava all de les comitives demanant audincia al rei. Cap vegada, cap de les comitives va poder parlar amb sa majestat del tema de la baronia i del senyor Bar. Aix s, ms dun Comte i fins i tot bastants Bescomtes varen manifestar la seva simpatia pels vilatans, per amb veu baixa, privadament, amb simpatia continguda, ja que segons diuen els gentils, el senyor Bar est tant ben agafat al seu tro que ni el propi rei tenia esma denfrontar-shi, perqu als Nobles de la cort ja els estava b les maneres del Bar, doncs aquest expandia constantment els espais de la baronia i aix omplia dorgull laristocrcia daquell reialme. Malgrat tot, els vilatans i vilatanes de dalt daquell tur, varen comenar a indignar-se molt i molt. I es van indignar tant, que es varen confabular per destronar el Rei i els seus Comtes i Bescomtes. I aix va ser. Un dia de primavera els vilatans i vilatanes armats amb unes mgiques armes fetes de paper quadrat, van aconseguir deslliurar-se dels manaires del palau reial i a la vegada tamb varen poder deslliurar-se per sempre del Bar i part dels seus gentils, que varen ser foragitats enviant-los a lexili, i esperem que aix sigui per sempre. Ara la vila de damunt del tur resta tranquilla, doncs al castell hi habita un nou Bar, i aquest s ms sensible a la vida quotidiana dels vilatans, a la vegada que sha abolit aquell antic i repugnant dret a cuixa que dia si, dia tamb, practicava lantic Bar i els seus gentils. Vet aqu un gat, vet aqu un gos, aquest conte ja sha fos. Rere la porta hi ha un sac de confits, que tots aquells llaminers hi van a llepar els dits... ( * ) El dret de cuixa (ius primae noctis - derecho de pernada - droit de cuissage) era el dret que els senyors feudals shavien atorgat per a ser els primers de tenir relacions sexuals amb una nvia del seu domini la nit de noces (i per tant a gaudir de la seva virginitat). Tot i que sen parla en documents antics i medievals, no queda clar si era un costum real, un ritual simblic (jeure al llit nupcial per indicar possessi) o una llei descassa aplicaci. Alguns historiadors apunten que labs era freqent, per no un dret, i que probablement es dugus a terme arran de lobligaci dels vassalls de consultar amb el seu senyor abans de casar-se.

Els nuclis antics i/o centres histrics de : Besal - Hostalric - Montblanc - Pons Mra dEbre - El Vendrell - Cambrils - Tortosa Vilanova i la G. - Martorell - Cervera - Cardona - Berga Han entrat tots dins les ajudes de la Llei de Barris.

Sabeu que ...

Dalt la Vila NO

RUTA AUTOGUIADA PER BADALONA de la cos ta

RUTA TURSTICA PEL CENTRE HISTRIC

LAjuntament de Badalona, a travs del Departament de Turisme, ha posat en marxa una ruta udioguiada dinters per destacar alguns dels punts atractius de la nostra Ciutat. Concretament a Dalt la Vila li toquen quatre punts. Recomanem el recorregut i aprofitem lavinentesa per felicitar aquesta iniciativa.
La ruta audioguiada de Badalona est pensada perqu es converteixi en un nou servei de l Oficina de Turisme de Badalona que per mitj d uns aparells amb un sistema de gravaci en quatre idiomes (catal/castell/francs/angls) permetr fer un recorregut de forma individual i autnoma, per tretze punts d inters turstic situats al centre histric de la nostra ciutat. Aquest s un servei innovador que posa les noves tecnologies a labast dels visitants. Un complement idoni per promocionar els recursos turstics de la nostra ciutat, acomplint aix amb un dels objectius del Departament de Turisme.
Quin tana

Sol
Galileu Torres i Bages

St. Llus

Coll i Pujol

Miquel

Guixeras

Latrilla

Vila

n
Mistral

Rector
Jaume Sol

10

maj or

Sant

Ram o

Barc elona a

Dalt

Llad
Pl. de L'Oli
rber

Pujol
Fluvi
Romanes

li Ju rreta Ga

Ferrer

Aving uda

Maria Cristina

Temple

Maci
Loiola

Termes

Hospital Municipal

Sta Eul . lia

Francesc

Pl. Ba B

Pl. Alcalde Xifr

Anselm

Museu

Pl. de Pompeu Fabra

Maig

Clav

Pl. Pa Pau Casals asal Gaiet Sole r

>

Pl Con Pl. Constituci n . . S.A dua Pl. P Font ont t

Germ Bernab

9 8
Pare Claret

Pl. de la Medicina
i Fluv

1 2 3 4 5 6 7

L LA PLANA

8 9 10 11 12 13
Altres llocs dinters Otros lugares de inters Other places of interest Autres curiosits touristiques

MU MUSEU DE BADALONA
Mu Museo de Badalona Badalona Museum Ba Muse de Badalona

dora dels aparells est avalada oficialment per la Fundaci ONCE. Pel que fa al traat sha procurat de salvar al mxim els obstacles fsics i barreres arquitectniques de la via pblica, deixant-nos assessorar en tot moment pels collectius badalonis: Deixem de ser invisibles. I pel collectiu de invidents, sords, i muts de la fundaci ONCE.

11
>

S .S eb

Loli

Sant An astasi

de Colom

Llun

Prncep de Bergara

Conquista

Temple

Pujol

Dos

Torner
i

Eduard Fl

12

Jaume Borr s

>

Alfons

XII

Badalona Creu Pompeu Fabra

Via Au usta Aug

St. Jo an

Pl. Assemblea de Catalunya

Germ Jul i

de

Riera de

Arns

Ptge. de la Plana

Igna si

Sagunt

Mar

Francesc.

de

Borrs
Marina

>

San t

Dos

Avinguda

Avinguda

Banyoles

Plaa Ernest Lluch

Jaume

Isidre

4
Ans Del Mono
del Petroli

Pl. d de Roca i Pi

>

Santa A n Sant Llo na ren Sant Car les Sant Joa quim

Sant

Sant

Mossn Sant

St. Pere

Colom

>

jo

Platja

Santa

Sant

Magatzem
Santa

Riera

Tei Ca dis Sta. Te resa

>

St. Jaume

Rafael

Sant

Anton

Sant Josep

Pere

de

Domnec

Sant

Gas

3
>

Ribas

i Perdig Corti

Sant

Carme

Jess

St. Francesc de Paula

Baranera

Prim

>

>

Plaa Rosa Dels Vents

Badalona
Passeig Martim
Platja de l'Estaci

Passeig Martim

Platja dels Patins a Vela

t Platja del Pon

Pont Del Petroli

Habitualment el sistema d audioguiatge ha estat utilitzat en espais tancats com museus, fundacions,etc. per en els ltims anys, i degut a la bona acceptaci obtinguda per part del pblic en general, sha convertit en si mateix en un element datractiu turstic, que permet el coneixement dels recursos histrics ms representatius de la ciutat descobrint els carrers, les places, els racons emblemtics, les zones comercials, els paisatges / vistes, i altres elements turstics rellevants. Aquest nou servei es crea a l Oficina de turisme de Badalona, per tal de dotar amb producte propi la Oficina de Turisme. Sobra per tant, la possibilitat de realitzar una ruta per Badalona, audioguiada, en diferents idiomes, perfectament senyalitzada, explicada i estructurada.

La ruta audioguiada va dirigida a un ampli ventall de pblic objectiu. Principalment est adreada al visitant estranger. Se li dna aix, la opci de poder conixer a grans trets i per un espai breu de temps una de les parts ms atractives de la nostra ciutat. Aquest ruta est pensada tamb per ser un servei ds pel ciutad badalon. Sn molts els badalonins que encara a dia davui desconeixen certes qestions de la nostra ciutat. Pretenem aix, aprofundir en l inters, i augmentar el coneixement de la nostra ciutat. Cal esmentar que, aquest servei turstic s un servei adaptat i accessible. Est pensat i creat per tal que el pugui realitzar tothom, independentment de llurs discapacitats fsiques o sensorials. Els aparells sn de fcil s i tamb estan confeccionats perqu puguin ser usats tots tipus de persones, incls els collectius amb alguna discapacitat. L empresa subministra-

La Costa del Meco: una experincia de periodisme hiperlocal en paper

Mentre la premsa generalista i especialitzada cau per culpa de la crisi, la xarxa sen porta tota iniciativa i innovaci comunicativa. s tal la seva importncia que, actualment, grcies a les noves tecnologies, el periodisme i els mitjans de comunicaci disminueixen la grandria de la seva difusi, i es concentren ms a nivell local i hiperlocal. Em sorprn, realment, com la ciutat de Nova York ha desenvolupat un peridic digital dirigit a un petit barri. Un diari, que intentant no caure en temtiques morboses i personals, duu a terme una informaci digital de qualitat i objectiva, tractant temes que preocupen al ve o que poden suscitar el seu inters, com per exemple, temes urbanstics, culturals i fins i tot gastronmics. La Costa del Meco, s un exemple de periodisme hiperlocal, per en format paper. Sense que la Associaci de Vens de Dalt de la Vila hagi tingut una influncia per part daquest exemple de diari de Nova York, ha desenvolupat, i reitero que en format paper, una premsa bimensual dirigida al barri, al ve i a les seves necessitats informatives. Ja fa exactament dos anys, que tenim a les nostres mans una premsa daquest tipus, relacionada total i exclusivament per els seus vens, i penso, que aix li dona un valor incalculable. I si, estimats lectors, La Costa del Meco, porta la etiqueta de premsa hiperlocal i periodisme ciutad, i aix s el que ha fet que els diferents barris de la ciutat de Badalona, shagin interessat del que passa al nucli antic de la ciutat. Per, tot i que vulguem o no vulguem, el temps passa factura i els mitjans es van adaptant a nous sistemes. Penso que aquest aspecte s fonamental per una mitj comunicatiu, sigui gran o petit. Internet dna aquesta oportunitat, loportunitat de donar un reconeixement i una importncia al nostre diari i precisament per aquest motiu, amb un format encara poc desenvolupat, La Costa del Meco es troba a la xarxa per a ser visualitzat per moltes ms persones, duna manera ms rpida, efica i econmica. Lany 2010 est a punt dacabar, per tant, qui pot dir-nos quin futur li deparar a La Costa del Meco? Sadaptar al nous mitjans? El temps ho dir.

El Virus de Dalt la Vila

Arran de les declaracions de lactual president de lA.VV de Dalt laVila a la contraportada dEL PUNT de fa poques setmanes, significats personatges municipals han comentat, en petit comit, que el moviment venal daquest barri s com un VIRUS a qui cal barrar el pas no fos cas de que sestengus per la ciutat. No em sorprenen aquestes manifestacions, venint de llenges ms viperines que no pas raonables, encara que aquestes manifestacions es facin en mbits significatius de la res publica de Badalona, ja que els fets, ms que les paraules, ens porten a la realitat del que ha estat el Dalt la Vila pels responsables de ladministraci local. Anem als fets i posem exemples: Carrer de la Costa: el ms calent s a laigera. Personalismes purs i durs entre distintes persones que fan bullir les mongetes grcies als diners pblics, han portat a un carrer sense sortida el projecte de rehabilitaci daquest carrer. A ms dun li hauria de caure la cara de vergonya per la manca de respecte vers el nucli histric de la ciutat. I aquests mateixos ens titllen de VIRUS? Va home va! Quina credibilitat poden tenir? Pattic! PA-1: polgon dactuaci duna part de carrer Pujol i una del carrer Fluvi. Aqu es vol obrir, per nassos, un carrer nou al barri; el o els promotors no ho volen; bona part de daltvilatans tampoc no ho volen i lassociaci de vens sempre shi ha manifestat contrria. Qui insisteixen a voler-ho fer sn els responsables de lrea durbanisme, i no poso noms ni cognom ja que tots sabem qui sn i no els vull fer cap tipus de propaganda, ni que sigui de caire vric. Sho han agafat com a cosa personal, ms que res per que tinguem clar qui mana, que ells sn la reialesa i nosaltres els sbdits. Molt b doncs, ara es torna a apropar-se all que en diuen la festa de la democrcia, que per si alg ja no ho recorda, la DEMOCRCIA -en majscules- s el govern del poble, amb el poble i

Albert Batlle

>

Ptge. Vents Mir

Lle

Plaa

>

Enric

Pietat

Sant

>

Plaa Rector Rif

Matamoros

Pla Punta a ires

Maign on

Merc

Ptge

13

Maig

Carme

Pau

>

Arbres Arbres

Miquel

Plaa de la Plana

Gell

Mart

Soledat
>

dAsss

>

Plaa de d la Vila

>

1
>

Oficina De Turisme

La

>

Eres

asti

Pl. J.Font Pl. J.Fo I Cuss

Laietnia

CA CAN CASACUBERTA

P PL PLAA DE JOAQUIM FONT I CUSS

Pla Plaza de Joaquim Font i Cuss Joaquim Font i Cuss Square Joa Place Joaquim Font i Cuss Pl

C CA CASA PAVILLARD
Cas Casa Pavillard Pavillard House Pav Maison Pavillard M

P PL PLAA DE LA CONSTITUCI
Pla Plaza de la Constituci Constituci Square Con Place Constituci Pl

>

Francesc

>

Layret
Pl. Josep Cortinas I Suol

Fra Basili de St. Josep

ES ESTACI DE TREN
Est Estacin de tren Train station Tra Gare ferroviaire

PL PLAA DE PAU CASALS

Pla Plaza de Pau Casals Pa Pau Casals Square Place Pau Casals Pl

Caritat

> >

Canonge

R RA RAMBLA - ROCA I PI

CA CARRER DE SANT ANASTASI

Ca Calle de Sant Anastasi Sant Anastasi Street San Rue Sant Anastasi

T TE TEATRE ZORRILLA
Tea Teatro Zorrilla Zorrilla Theatre Zor Thtre Zorrilla Th

M ME MERCAT MUNICIPAL MAIGNON

Me Mercado Municipal Maignon Ma Maignon Municipal Market March Municipal Maignon M

>

Rambla Rambl

Madrona

Platja dels Pescadors

P PL PLAA DE LA VILA
Pla Plaza de La Vila La Vila Square Place de La Vila Pl

La ruta es podr realitzar en un perode de temps d entre 45 i 60 minuts. Per una de les caracterstiques daquest servei, s que hom la pot realitzar al seu ritme, i en el sentit que es vulgui. La distancia que recorre s aproximadament duns 3 km. No es tracta duna ruta monotemtica. Per tant no sha confeccionat seguint una temtica concreta, com podria ser el modernisme, letapa industrial, edificis emblemtics, etc. Es tracta dun compendi de temtiques, que inclouen elements turstics rellevants, i que creua el barri del Centre i el de Dalt la Vila. s per aquest motiu que sha decidit que el nom de la present ruta sigui:

Ruta turstica pel centre histric

El servei de ruta audioguiada pel centre histric de Badalona, s un servei gratut.

pel poble Daqu a pocs mesos tindrem eleccions municipals i hem de jugar b les nostres cartes -els nostres vots- en favor del barri. En aquest tema del PA-1 fa pocs dies es va contactar amb els grups municipals per saber la seva posici sobre aquesta actuaci; no es va fer amb el PSC ja que la seva posici s clarament favorable a lobertura daquest carrer. Ara b i dit aix, CiU, el PP i ICV-EUiA hi estan en contra, ERC no es va definir, ni se lespera. Aquesta s la realitat a hores dara. Per altra costat i embolica que fa fort ja est en dansa la pre-campanya municipal, on uns i altres comencen a dir la seva. Per un costat ERC fa particular esment ( vdeo ) amb el Patrimoni, que entre altres coses s all que els daltvilatans tenim sota els peus. Fins ara el Patrimoni ha estat gestionat per aquest grup municipal; no cal explicar aqu la gesti que nhan fet, cada un de nosaltres la pot valorar suficientment. Per altra banda, el cap de CiU diu ( blog ) que volen obtenir lalcaldia, urbanisme, patrimoni, etc. No s si hi hauran ms candidats a obtenir la regidoria de patrimoni, per ara hi ha aquest dos. Personalment valorar el que uns han fet fins ara, i el que altres ens diguin de com pretenen gestionar-ho. No s si finalment continuar tenint dubtes, o no, per a hores dara, i vistos el pessebre i diorames de la Plaa de la Vila, crec que els ms preparats per portar la gesti durbanisme i patrimoni sn els pessebristes. Si ms no, tenen una sensibilitat vers el nostre barri que molts dels poltics i tcnics locals no tenen ni han tingut mai. Jordi Casas ex-president de lA.VV

NOMS, SOBRENOMS, MALNOMS, RENOMS,... ! ( 2 PART )

La distinci entre individus a partir del prenom utilitzant una qualitat fsica, lofici que t, el lloc don ve,... no s lnica causa que explica laparici dels renoms; des de lineludible sobrenom de mal gust inventat perspicament per alg poc amistanat amb lindividu a qui va dirigit, fins a mantenir el nom de la casa de pags don prov, hi ha tot un gran ventall de renoms possibles, curiosos... Hi ha malnoms malsonants, que sentn que siguin molestos, per nhi ha daltres dhumorstics i divertits. Amb tot, els malnoms sn una part de lantroponmia i ens informen del sentit de lhumor dun poble i del seu enginy, i fan referncies de tota mena als diferents aspectes de la vida quotidiana. Dalt la Vila no ha acaparat en cap moment grans activitats administratives o industrials o de centre comercial. Per tamb ha estat rica... duna altra manera: mentre all baix la ciutat gruny inquieta, aqu dalt del tur, sembla que al temps li fa mandra de passar. Un indret tranquil, envejat, amb un venat obert i comunicatiu on gaireb tothom coneix tothom, ha perms gestar una certa complicitat venal que sobta al nouvingut i fa que, al mateix temps, el foraster no passi desapercebut. Per aix, si b els renoms sutilitzen entre el venat sense transcendir dels lmits geogrfics del barri, quan alg hi fa cap amb certa assidutat, pot ser que marxi amb un bagatge que no duia en arribar! Fa anys, tampoc es lliuraven dels renoms ni els carreters, ni els venedors ambulants de peix o els que oferien nata o el cafeter de les festes; ni els obrers que venien a treballar , ni els esmolets, ni els msics de carrer, ni els captaires com el serranillo o el abuelo que gosaven entrar al barri! Fins i tot es seguia lexemple a les escoles, on molts cops el sobrenom que hi naixia perdurava fora de lmbit escolar i del temps de ser quitxalla (en Garrofa, en Lleteta, en Recadets, el Llefiscs...). Sobrenoms, malnoms, agnoms... en definitiva, renoms! Avui no sovintegen com en temps passats. Alguns encara sn a la memria dels ms grans. I als ms joves els pica la curiositat en sentir a parlar de la Numeritos, el Barraquer, el Sastre Verd, en Peta-peta... Semblen noms de personatges dun conte! Perqu sels anomenava aix? On era ca la Capitana, ca la Micos o cal Bastit...? De ben segur que el seu nom oficial no ens diria res daquestes persones. Per, vet aqu que els recordem ara justament pels seus malnoms! Darrere dells samaguen moltes petites histries que juntes en fan una altra, perqu les seves vivncies han fornit la histria del nostre venat. M Carme Argelich Sobrenoms datributs positius o defectes fisics o morals -Cal Cap Gros (Plaa de lOli) -La Nas de Lloro -La Bessona (C/.Quintana Alta) -En Sebasti dels peus grossos -Cal Nas-ratat (C/.Dalt) -La Mamelluda (C/Barcelona) -El hombre-mono(C/.Sant Sebasti) -Cal Ligeru (C/. Pujol 13, ara nm.25) -El Campaneta (pescador, C/. Sant Antoni de Pdua) -El Campanillas -Cal Vermell (C/. Pujol) -La Cntim -La Capitana (Plaa Constituci) -La Bocaplena (C/.Sant Antoni de Pdua) -La Juana de todos los males -El Vinagre -La Marraneta (o Cleof la funcionria, per ser la quarta filla de Cal Funcionari) -Cal Pelat -Ca la Sorda (C/.Dalt) Sobrenoms derivats del lloc de procedncia -La Massarrona (Plaa Constituci) -Els Baturros (C/Llad) -Cal Boscasser (C/.Dalt) -Ca la Mallorquina (la Antonia i el Manolo) -Ca les Franceses (tres germanes que vivien al costat de ca la Isabel del vi) -Ca la Terolana (la Isabel del vi i el seu home, en Miguel, provenien de Terol i per aix tamb se la coneixia amb aquest altre sobrenom) Sobrenoms relacionats amb animals -Ca la Marmota -Cal Grill (C/.Dalt) -La Micos (C/.La Costa) -Cal Xai (tenda al C/.Sant Felip de Ross, desapareguda en fer lautopista) Sobrenoms provinents de prenoms i noms de casa -Ca lAgustinet (lleteria C/.Sant Felip i de Ross) -Ca la Genoveva (forn del C/.Barcelona) -Can Camins (forn) -Can Llad (forn) -Cal Bass (era un bar a la Plaa Pau Casals) -Ca la Madrona -Ca la Valentina -Ca la Pilarin -Ca la Dulce -LElvireta o Ca la Culebras (cognom del marit) -Ca la Veneranda -Can Catalunya (fbrica de galetes) -Can Planetes (Can Planes) -Can Seriol de la plaa (Can Planes) -Can Fluvi -La Cenona (C/.Llad 9) -Can Blanch de les Eres (una masia que hi h avia al C/ de les Eres) -Ca la Quima dels Horts -Ca lAmig -Can Tiranasi (masia entre Ca la Quima dels

per M Carme Argelich

segle XIX al C/.Dalt , 37) -Cal Meco (C/Fluvi) -Can Ninera (C/.Pujol) -Can Trols (C/.Pujol) -Ca la Tuietes (C/.Pujol) -Ca la Gatxona (C/Costa-Via Augusta) -Ca la Bufabancs -Can Nangada (C/. De lOli, 13) -Cal Petric (C/Llad 53, tenien btes i venien vi) -En Peta-peta -Cal Bast -Cal Rec -El Tat -En Pinassa -En Caganya -En Tatal de la pipa (es deia Salvador i era tartamut, vivia al C/.Quintana Alta, 30) -Ca la Salesiana (Carrer Barber) -El Tren (lhome del carret) -El Meneque -El Vitorino -El pintorasso -El Barraquer (la seva dona era la Barraquera, perqu tots dos vivien del que podien en una barraca feta de fustotes i llaunes al C/.Sant Felip i de Ross) -La Gilda (i el seu home, evidentment no podia ser altre que el Gildo) -En Bufanda Actualitzaci de sobrenoms que fan referncia a oficis i activitats -Cal Procurador o Percurador (C/.Sant Sebasti, 18) -Ca la no tengo (lAgustina era el nom de la mestressa duna merceria que hi havia a la Plaa de lOli, per va guanyar-se aquest sobrenom perqu els clients no trobaven mai all que hi anaven a comprar; sempre obtenien com a resposta: de esto no tengo) -La Consuelo dels ous (al C/.Llad, la Consuelo tenia moltes gallines i es venia els ous que li ponien) -Ca la Busa (C/.Sant Sebasti,26. La busa era la muller dun bus. El matrimoni provenia de Palams.Eren els avis de la Judith Themistanjioglus) -La Lucia del Ocaso -La Themis (abans lvia i actualment la Judith) -lHort del Merdissaire(C/Sant Sebasti,51) Sobrenoms provinents de prenoms o de llocs prxims a Dalt la Vila utilitzats pels daltvilatans -Can Montal (nom abreviat de la histrica firma txtil catalana del sector cotoner Industrial Montalfita, S.A.) -Ca lAndal -Can Martinet Pujol -Can Tapias -Els safareigs vells -La Creu Roja -Can Barriga -La Torre de can Pi i Gibert

Horts i Can Blanch de les Eres) -Can Vilar (tenda de la Plaa Constituci) -Can Sales (casa 11 del C/.Pujol) -Ca lAntnia de cals Nois (curava despatllat, al C/.Pujol) -lAntnia de larbre -Ca la Cinta (C/.Pujol, casa 13) -Ca la Providncia (C/.Pujol, casa 14) -Can Cansino (dels diaris) -Ca lEusebia (bodega, al C/.de Dalt) -Cal Pepet (bodega a la Plaa de lOli) -Ca el senyor Cardals (C/.Gaiet Soler) -Can Guixeres (fbrica) -Ca la Manela (Alier, Plaa ConstituciC/.Barcelona) -Ca la Pepeta (Llad 10) -Can Bastit (C/.Barcelona, 6) -Ca la Subirana (C/.Pujol, es deien Subirats de cognom) -Can Mestres (tenda al C/.Llad situada a un edifici anomenat Casa Patr) -Can Marcenc (C/ Pujol,3) -Can Ross -Can Casas (C/ Barcelona) -Can Font (tenda al C/.Quintana Alta) -Can Santigosa (Pompes fnebres) -Can Fornaguera (C/. de Dalt) -Ca lOliveras (fusteria que fabricava baguls) -Can Vilamajor -Can Victori -Can Nyorra (on hi havia la discoteca Simbiosis) -Cal Favet o Fabet o ca la Matilde (bodega al C/.Sant Felip i de Ross,59) -Ca la Guevara (C/.Llad) -Ca les Bagets (C/.Fluvi, casa coneguda tamb com a Cal Meco, on va viure Joaquim Folch i Torres, casat amb Orsina Baget) -La Maria la vdua -La Maria dels negres -Ca la Lola ( la tendeta, que hi havia a la masia de la Plaa de lOli) -Ca la Renom (Plaa de lOli, 7) -La Rinalda de Quintana Alta, (o la Cara de Rap,...bugadera) -Cal Marqus (no tenien relaci amb laristocrcia, per molta gent sho pensava perqu la casa anomenada aix era voltada de jard que li donava un aspecte senyorial. Ledifici es coneixia com lHotel abans de la guerra del 1936. Era al C/.Sant Felip i de Ross, en el tram que actualment queda per damunt de lautopista i que avui no pertany a Dalt la Vila) -En Joan dels pelons (per ell els pantalons, eren pelons) Els inclassificables -La Quera (el seu marit era el noi de Can Quintano, per tamb era conegut com el Quero) -Can Quintano (tothom ho pronunciava com Quintanu) -En Pronobis (Joan Anteportam Latinam Snchez i Escuder,... en realitat) -Ca la Burgeta (C/Quintana Alta, 34) -Cal Pino (antiga taverna pels pescadors del

SOBRENOMS I MALNOMS DE DALT LA VILA (continuaci)

Collabora