LA COSTA DEL MECO

N 13 - Edici mar de 2011 400 exemplars

Full peridic informatiu de lA.VV Dalt la Vila

Nous Reptes
Benvolguts vens, Com ja sabeu el passat mes de novembre hi va haver un canvi de junta a lAssociaci de Vens de Dalt de la Vila. La majoria de lequip que formava la junta anterior, contnua amb la tasca empresa, de la qual nestem orgullosos. Tenim sobre la taula els mateixos temes sense resoldre i pels que continuarem treballant. Alguns dells reptes importants pel nostre barri ..., veure definitivament arreglat el carrer de la Costa, entre molts altres. En aquest inici dany vam tenir la sort de rebre una gran i mgica visita: el Patge Reial del Rei Baltasar, es va apropar fins a aquest rac entranyable que s la Plaa Constituci. Va rebre en prpia m la illusi i els desitjos dels nostres petits; tamb algun gran va decidir lliurar els seus desitjos al nostre estimat Patge. Esperem que aquestes illusions shagin complert i les que queden per venir tamb. Novament es demostra que un collectiu unit no t fronteres i aix sha destendre a Dalt la Vila: la illusi duns pocs va aconseguir una festa senzilla, entranyable i efectiva, on els nostres petits van rebre unes dosis de mgia que mai els ha de faltar. La gent gran hem de recuperar aquesta empenta, posar-la en marxa... tenim tasques pendents pel nostre collectiu que noms junts podem abordar. Hi ha treballs que estan a labast de les nostres mans sense necessitat de res ms que bona voluntat i que segur faran que tinguem un barri digne on laparena sigui de la mateixa magnitud que la seva convivncia. Noms depn de nosaltres i del que siguem capaos de construir. Una daquestes tasques pendents s saber qui dna suport al nostre barri i qui no. Ara comenarem lpoca dacostament de la classe poltica cap als nostres barris i ara ms que mai hem de saber diferenciar i, sobretot, recordar els actes que precedeixen a lelecci del vot, daquest depn variar la trajectria doblit que actualment tenim. Per all que s realment important s la vostra participaci en la construcci de Dalt la Vila.

EDITORIAL

AMB SALIVA
Els daltvilatans ens la prometem molt felios quan, el juliol de 2008 lAjuntament va aprovar un Pressupost dInversions on, sota lepgraf dUrbanisme, urbanitzaci i clavegueram apareixien els carrers Sant Felip i de Ross, Fluvi i de la Costa, dotats amb un total de 2.523.372,13 ; i, a ms, hi havia altres actuacions menors de les quals algun resultat hauria tret el barri. Progressivament ens hem anat desencantant: hi havia diners pel carrer de Sant Felip i de Ross, per era per un tram a Bufal; el carrer Fluvi volia ser una altra cosa i el tan celebrat per tothom carrer de la Costa encara espera que es mogui un totxo, tot i lafirmaci solemne del primer Tinent dAlcalde que les obres comenarien abans de Nadal (de lany passat). Sort vam tenir del discutit (i discutible) Pla Zapatero, grcies al qual es van arreglar els carrers Vilamajor, Dalt i Carrer de la Plaa; cas contrari la collita hauria estat zero! Per ara afrontem uns anys de plom, amb una crua situaci de manca de diners a les administracions pbliques. Per tant, no ser gens fcil que alguns projectes com els que hem mencionat abans arribin a bon port i es pugui pensar en altres inversions. Per aix no vol dir que lAjuntament es quedi aturat. Si hi ha objectius que no es poden assolir sense un grapat de calers, daltres es poden tirar endavant amb saliva: s a dir, gastant temps en pensar, en parlar amb la gent, en buscar solucions alternatives, en convncer que es canvin determinades pautes de conducta, en prendre decisions i fer que es compleixin. Posar un exemple: Javier Solana prcticament no tenia organitzaci ni recursos al darrera, i va aconseguir quan era mster PESC que la veu dEuropa fos present a tot arreu; ara, amb la baronessa Catherine Ashton, amb bastant aparell i recursos diplomtics, la UE est desapareguda de lescena mundial. I vaig per feina: moltes vegades he indicat els riscos de la part alta del carrer Fluvi, on els cotxes que porten els nens a collegi o a la llar dinfants disputen un espai estretssim als que van a lescola caminant i als pares que empenyen cotxets de criatura per unes voreres plenes dirregularitats, forats i bonys. Si no hi ha hagut accidents s perqu els deus sn misericordiosos. Per com diuen: tant va el cntir a la font, que sacaba trencant. Algun dia alg prendr mal, i tots ens exclamarem. B, no hi ha diners, no podem arreglar el carrer, continuarem tenint unes voreres perilloses i boterudes. Per s podem treure el trfic, o limitarlo molt. Fer uns itineraris escolars que evitin punts de risc. Impedir el continu conflicte a lentrada i sortida de collegi entre gent (gent gran i gent menuda) i cotxes. Per escudat en un Pla de Mobilitat que es tindr daqu a algun temps, i que ens ha dilluminar, lAjuntament no ha estat capa de prendre la soluci senzilla i evident, tamb difcil: fer entendre a pares i institucions escolars que els nanos no cal que vagin al collegi en cotxe, i limitar la circulaci de vehicles als dels vens i punt. Fer-ho no demana calers: demana ganes, claredat en les solucions, treball de convenciment, fermesa en assolir els objectius, empenta, etc. En definitiva: saliva. Josep M. Sabater 29/01/2011

LEquip de la Junta Directiva.

Sha posat en marxa un divertit joc sobre Dalt la Vila. En aquest joc a part de la investigaci pertinent per trobar la soluci, passarem pels racons ms caracteristics del nostre barri. Us convidem doncs a passar una bona estona sobre alguna cosa tan preuada com aquest peculiar nucli de la nostra ciutat. Podeu trobar el joc a :

NOTICIA DLTIMA HORA

www.daltlavila.org/benvingut/campanades/presentacio.html www.daltlavila.org

Evoluci grfica municipal

QU FAN ELS NOSTRES REPRESENTANTS MUNICIPALS PEL DALT LA VILA ?
DES DEL DARRER MECO DE DESEMBRE HAN PASSAT 10 SETMANES , QUE SN 10 PUNTS QUE APORTEM A LA GRFICA. Justificaci:

Els Semfors
SEMFOR VERMELL
Com molt b sabem i ens fan saber, sacosten eleccions municipals. Ja tenim lexperincia daltres temporades: s moment dapropar-se als barris. Aix ho han fet, de moment, el PPC, els ICV-EUiA i la CUP. Aquesta vegada li toca al departament de Cultura i Patrimoni pel mal estat i la manca daccions vers el Teatre Rom del carrer de les Eres. . En aquests moments els visitants ms freqents sn les rates que campen traquil.lament per lespai. Aquests animals shan integrat tan b en el barri que, fins i tot, visiten a alguns vens. Tamb atorguem semfor vermell al tinent dalcalde del nostre Consistori per la manca dacompliment del comproms respecte la reparaci i acondicionament de lascensor del pont de Sant Felip i den Ross.

30 25 20 15 10 5 0 PSC PPC CiU ICV-EUIA ERC Series1

Ens sorprn que, hores dara, hi hagi formacions que encara no han fet cap al barri. Aix demostra, una vegada ms i malgrat i hagi veus contrries, que la classe poltica continua vivint una realitat paral.lela i absolutament divergent a la que pateix el ciutad: APATIA I DESIL.LUSI. Es parla molt, fins i tot sens arriba a donar la ra per la realitat no es pot palpar, els fets no hi sn! Seguim amb els actes faranics mentre necessitats bsiques dels ciutadans continen sense cobrir-se. Per posar un exemple: el consistori s capa dinvertir molts i molts diners en la construcci del canal del Port mentre hi ha ciutadans que, hores dara, han danar a buscar el menjar per sobreviure a associacions de vens voluntries. Pensem que el que realment cal s un ordre de prioritats que parteixi de les necessitats bsiques dels ciutadans.

SEMFOR VERD

Semfor verd per la gent que ha participat, desinteressadament , en lorganitzaci del taller de fanalets i de la visita del Patge del rei Baltasar al nostre barri. Hem rebut un missatge dels Reis dOrient, on sens felicita per la bona rebuda i acollida que ha tingut el patge per part de tots els nens i nenes de Dalt de la Vila i els seus amiguets. Des daqu, lAssociaci de Vens corroborem lopini de la Casa Reial.

MIREM ENRERA
Esglsia de Santa Maria de Badalona.

per Joan Expsito

A partir, ms o menys, del segle X, es comencen a tenir dades de lesglsia romnica existent i el nucli de Dalt de la Vila, que comena a caminar al seu entorn. Posteriorment, la Badalona gtica quedava delimitada per uns carrers que avui serien: el c/.de Dalt Nord, el c/. Fluvi Est, c/. de la Costa, c/. de les Eres Sud i el carrer de Barcelona Oest. Aquest nucli de poblaci va mantenir una estructura molt similar fins a finals del s.XVII o principis del s. XVIII. Segons notes a larxiu de Josep M Cuys, la primera inscripci que tenim data, s del 18 de maig de 1406, on es troba anotat entre altres aspectes, que lesglsia no presentava gaire bon estat i que el cementiri que hi tocava, encara no tenia parets, anoten: Dimarts 18 del mes de maig de 1406, i com no hi eren el rector ni els vicaris, no pogu visitar el temple, per veia el tabernacle, on es trob el Santssim Cos de Crist en perfecte estat, amb 46 sagrades formes de reserva. El 29 dagost de 1499 dinscripci anoten: Aquest dia hi era el rector, el noble Bertran Enriquez de Navarra de la Carra, canonge de Barcelona, noble per la gran ascendncia a la cort dels Reis Catlics, aix t alguna relaci amb la vinguda de Cristfol Colom a Sant Jeroni de la Murtra, lany 1493, no cal oblidar que el descobridor fu dues parades a la vila, a Can Roc i a Can Suol. Diu la crnica que hi havia a la parrquia els altars dedicats a Santa Maria (el major), Sant Joan i Sant Esteve, Sant Miquel, Sant Pere, Sant Abdn i Senn i Sant Antoni, Sant Sebasti, Sant Cosme i Sant Dami. Tamb diu la mateixa crnica que el bisbe trob lesglsia amenaant gran runa per la seva antiguitat. A lany de 1628, es va instituir la process del Dijous Sant. Es beneren els passos o misteris de la Passi que hi figurarien i es concediren 40 dies dindulgncia a tota persona que hi desfils a reverenciar-los i hi ress un Parenostre. Al 1685, varen comenar els treballs de la nova rectoria de Santa Maria i es varen acabar al cap de dos anys. A la dovella de la clau del portal dentrada Carrer del Temple i lesglsia de Santa Maria als anys 1900 foto Museu de la rectoria, hi ha la data de 1685. Precisament, a lany 1758, sacorda la construcci de la nova esglsia de Santa Maria i els autors del projecte de tipus neoclssic, foren Josep Juli i Francesc Renard, la faana s ms posterior, de Francesc de Rogent a lany de 1785. Degut al poc espai que tenia lesglsia romnica i la necessitat dun lloc mes espais per a una poblaci en creixement constant i tamb a la degradaci arquitectnica cada vegada ms remarcada, tenint en compte lantiguitat, al 1112 fou consagrada, del temple. La diferncia entre la primera edificaci romnica i lactual esglsia de Santa Maria s molt acusada. En primer lloc, les dimensions i desprs lorientaci, que era cap a lest, la porta principal estava on, actualment, est la porta lateral del carrer del Fossar Xic. Tamb el campanar estava a laltre costat i, lactual campanar ocupa el lloc del antic cementiri. Com a referncia, la nova esglsia t lamplria que abans tenia de llargada, per aconseguir les noves dimensions, es van ocupar unes cases del carrer de Dalt, en el sentit nord, i la totalitat de lantic cementiri, pel sud. La consagraci de lesglsia de Santa Maria es va realitzar el 25 de Juliol de 1778. Durant els successos de la guerra civil del juliol de 1936, lesglsia de Santa Maria fou cremada i en part destruda.La reconstrucci parcial una vegada acabada la guerra civil, va ser el 26 doctubre de 1940 en que fou beneda la part reformada. La resta de la reconstrucci va ser acabada en la dcada dels anys 1950 / 60. El carrer del Temple ha estat una via en dues etapes, la primera realitzada al 1867 com a prolongaci del carrer de Sant Francesc dAssis fins al passeig de Roca i Pi (actual Via Augusta) i, la segona etaEsglsia de Santa Maria Foto any 2000 Betulo pa al 1891 amb la urbanitzaci de part dels terrenys de conreu de la Torre Vella, com a via daccs directa entre Dalt de la Vila i Baix de Mar, al mateix temps que es va potenciar la faana de lesglsia i la plaa Barbar. Durant 1975, el nomencltor oficial va incorporar un nom diferent al carrer del Campanar Vell i li pos Passatge de Barbar, el carrer del Fossar Xic on est la porta lateral actual i havia estat el cementiri, el va deixar sense nom i es continua coneixent com carrer del Fossar Xic Fossar de la Rectoria.

CONSTRUIR UN BARRI, CONSTRUIR UNA CIUTAT, CONSTRUIR UNA SOCIETAT per Gabriel H. Tafalla
Quan un s jove amb inquietuds i sobretot sensibilitat cap a la societat en qu viu, pensa a fer grans coses on es vegin molt grans les seves intervencions. Els anys et posen al teu lloc i et fan veure com ns d equivocat aquest plantejament. Tot el que ens envolta comena des de la petita llavor que has plantat; el temps, la dedicaci i el treball constant fan que la llavor es converteixi en larbre centenari que donar fruit i aixopluc. Per si volem tenir un bosc hem de trobar la manera dajuntar els arbres. El mateix passa amb la societat en qu vivim: les ciutats on convivim neixen daquestes petites associacions de vens que sagrupen per aconseguir un barri millor, on un grup de persones amb vocaci i ganes de treballar per als altres busquen hores del seu temps lliure per a intentar donar cohesi a lentorn on viu. El treball no ha dacabar aqu. Tenim lassignatura pendent de treballar per aquells a prop del nostre entorn i que necessiten duna ajuda. s en aquest punt on tots ens hem dimplicar: petites actuacions ajuden a construir una vida i els nostres barris sn aix, tots ens hem dimplicar amb el problema del ve, el del costat, el del carrer de baix, el de dalt, collaborar, ajudar i estendre. Daquesta manera les veus annimes poden i han de ser escoltades per aquells que governen. Les associacions de vens tenen el deure dimplicar-se socialment en tot el que afecta el ciutad i sobretot agrupar-se per fer-se sentir, la seva agrupaci construeix un barri i els barris construeixen ciutats, aquestes ben portades poden construir una societat. Actualment la nostra societat dna indicis de cansament, l individualisme sha apoderat de nosaltres i ha guanyat, per nosaltres hem perdut. Hem perdut tant que hem deixat passar moltes coses injustes, deixem que aquells que ens governen es distancin i visquin una realitat parallela a la nostra. Mirem el desastre econmic en qu estem immersos i a qui est afectant ms. Est afectant a les classes ms desfavorides precisament les que menys culpa tenen daquest daltabaix a qu ens han tirat i nosaltres callem fins i tot ja no anem ni a votar pensant que .... per al que serveix ... doncs ens equivoquem! Serveix per canviar els aposentats, als que viuen ancorats en segles passats, en poltiques obsoletes de prepotncia, la participaci de tots nosaltres ser el motor del canvi. Podem aconseguir-ho: cal apropar-se a la llavor de la societat en qu vivim, el teu barri. El segle passat, tan proper i tan lluny, tenia una can que resumia el desastre de la nostra evoluci social, deia Vctor Jara: El meu pare va ser pe dhisenda i jo un revolucionari, els meus fills van posar botiga i el meu nt s funcionari. Fem que el present segle canvi, dins de la classe poltica queden, pocs, per queden encara poltics implicats en clau social, reclamem la seva intervenci i des de baix cantem: El meu pare va ser ve i jo un associat, els meus fills van fer barri i els meus nts ciutadans.

Antes que los romanos, los iberos

Despus de un parntesis sin relatar como fueron los antecedentes de nuestra querida Baetulo, retomamos los comentarios de aquellos primeros momentos de nuestra historia. Desde un primer momento los iberos layetanos fueron muy abiertos en sus contactos con el exterior, de esta manera es lgico que establecieran con los habitantes de las colonias que tenan ms prximas, como los griegos instalados en Empries y Marsella, los pnicos de Ibiza y tambin los iberos de otras reas. De todas estas relaciones, los iberos aprendieron muchas novedades, entre las que destacan las tcnicas para el desarrollo de la metalurgia del hierro y la adopcin del torno rpido para la fabricacin de cermica. La presencia en el poblado ibrico del Tur den Bosc de diversos objetos, sobre cermica, de diversa procedencia griega, pnica o itlica, son una evidencia de los contactos que sus habitantes establecieron con sus vecinos ms prximos.

La vida en los poblados ibricos

La vida cotidiana en los poblados ibricos giraba alrededor del oppidum o recinto fortificado y estaba regida por un jefe, generalmente escogido entre las familias del grupo dominante de la tribu. Este caudillo se ocupaba de organizar y dirigir la vida social, econmica y religiosa. Los trabajos agrcolas eran los ms importantes seguidos de la ganadera, la recoleccin y la pesca. La economa familiar se basada en la realizacin de tejidos, en general llevada a cabo por mujeres, la fabricacin de cermica y los trabajos de la metalurgia del hierro. Todas las actividades se realizaban en el Tur den Bosc ya que se han encontrado gran cantidad de objetos dentro del poblado, muchos de ellos en el interior de las casas excavadas que as lo demuestran. Francisco de la Torre

EL GRAN DIA
ELS PETITS VEINS DE DALT LA VILA
El dia 3 de gener, lassociaci de Vens va organitzar un taller de fanalets. Els nens i nenes del barri i de fora del barri, van tenir loportunitat de fer un fanalet per anar a rebre el patge del rei negre que ens havia avisat vindria al barri aquella mateixa tarda. Molt de pressa es va haver de preparar una rebuda a lalada dun patge real. Es va haver dacondicionar el local de lassociaci de vens. Els nens i nenes van viure la diada amb il.lusi que van encomenar als grans, tal i com correspon. Aqu tenim algunes opinions i fotos dels mgics moments: Martina Pea (6 anys): El taller del fanalet em va semblar macu perqu es fa una mica de manualitats, pintar, decorar, enganxar i aix magrada. El patge era com brillant, com si sigus un sol. Era molt guapu. Dnia Boada (6 anys): El que ms em va agradar del taller del fanalet va ser decorar el pal i desprs posar-li purpurina. Em va agradar la cara del patge perqu la tenia pintada. Laia Casas : El dia 3 de gener va ser molt especial a Dalt la Vila. Al mat vam anar al local de lAssociaci de vens i vaig fer el taller de fanalets per rebre els reis. Mhauria agradat ms fer-ho tot jo sola, perqu les monitores noms ens van deixar pintar els tres reis mags i les sanefes. Tot i aix el fanalet va quedar molt bonic i el vaig fer servir a la cavalcada. A la tarda va venir el patge reial, va estar molt b. Em va semblar que era el de veritat, em va preguntar per la meva iaia de St. Feliu de Guxols i sabia que la meva mare estaba treballant. Era el patge del rei negre, en Baltasar. Li vaig entregar la carta i ell em va donar caramels. Em va preguntar que si havia demanat moltes coses i jo li vaig dir que si per ell ja sabia que jo mhavia portat molt b tot lany. Mariona Casanovas ( 5 anys): El taller de fanalets mha encantat. He aprs i el que ms mha agradat ha estat pintar-lo i adornar-lo. Mha agradat treballar amb els altres nens i nenes. Jo em fixava per a fer-ho igual. El proper any voldr venir al taller. El fanalet lhe guardat a la meva habitaci. El patge em va agradar per mhagus agradat ms el Ros. Li vaig donar la carta i em va preguntar si havia sigut bona durant lany. Jo li vaig dir que si per que si no mho podien portar tot era igual i s que han dhaver joguines per a tots els nens i nenes. Guillem Viana (8 anys): Jo vaig fer un fanalet amb la Roser i els meus amics i em va quedar molt xulo. El vaig fer de molts colors i el ms important, s que no es va apagar ni una sola vegada. El vaig tenir encs durant tota la cavalcada dels Reis i desprs fins a casa de les meves amigues Anna i Meritxell on es va acabar lespelma. Era la primera vegada que feia un fanalet i mai mhavia durat tant.

El treball d un bon Equip

Olot, Ripoll i Vilanova del Cam shan be-neficiat de la llei de barris, com altres pobles o municipis que la van sol.licitar en el seu dia. Aix doncs, han pogut rehabilitar el seu Casc Antic.
Collabora

Sabeu que ...

Dalt la Vila NO sha beneficiat mai de cap llei de barris.