LA COSTA DEL MECO

N 14 Edici Juny de 2011 400 exemplars

Full peridic informatiu de l'AAVV Dalt la Vila

EDITORIAL
EL NOU FUTUR

LES CARTES DAMUNT LA TAULA

Adu Sr.Serra. Grcies al fet que vost era al capdavant de l'ajuntament ens ha propiciat un aprenentatge reivindicatiu que no t preu. Dalt la Vila resta igual ara que ens deixa que quan es va encetar com alcalde. No crec que el trobem a faltar, alhora que vost tampoc a nosaltres. Privadament ens ha dedicat un qualificatiu -que sapiguem del cert, per potser n'hi ha d'altres- : que som uns "tocacollons". Aquest s el seu sentiment vers nosaltres. Cap problema; grcies a vost n'hem aprs. Les cartes ja sn damunt la taula i cada jugador t la seva. S'ha escrit i parlat molt fins el dia 11 de juny, i encara s'escriur i parlar ms desprs d'aquell dia. Dalt la Vila encara continua sent un bressol de vot convergent amb un 32,14% de sufragi que dna confiana a CiU, per en aquesta bugada n'ha perdut un 5,15% ( potser cal que CiU s'esforci un xic ms per aquest barri ? ). I atenci, que el PP n'ha guanyat un 6,72% posicionant-se, juntament amb el PSC, en un 18,14% dels vots daltvilatans. L'ex-alcalde Sr. Serra, en el ple d'investidura, li va enumerar un grapat de tasques que restaven pendents de fer: que si escoles, que si la B-500, que si aix, que si all, etc.. Per en cap moment no va esmentar que el carrer de la Costa encara est a l'espera que es comenci a fer quelcom desprs de dos anys de retard sobre la data prevista per a la seva rehabilitaci. Em sembla que ning podr contradir que des de fa molts i molts anys, a Dalt la Vila no s'ha actuat de manera clara i rotunda, ja sigui per manca de sensibilitat dels diferents governs del PSC, com per la poca -i a vegades nullaincidncia de CiU. Potser ara ha arribat l'hora de tornar a batallar pel nostre barri; potser ara i degut a que l'nic grup municipal que en campanya electoral s'ha comproms amb Dalt la Vila ha estat el PP amb les prpies declaracions TVB del seu cap Sr. Garca. Potser doncs que tornem a posar "fil a l'agulla" per adobar, com es mereix, el nucli antic de la ciutat. Oblidem-nos dels que s'han oblidat de nosaltres i procurem que els que ara tenen la responsabilitat de governar la ciutat, es posin les piles i procurin que el barri originari de Badalona sigui un barri digne, no solament pels seus vens i venes, sin per a tota la ciutat. D'acord que el nostre subsl s un b preuat i com a tal protegit, per aix no ha de ser impediment per a la rehabilitaci i la revitalitzaci de la superfcie, i fins ara la protecci ens ha produt ms inconvenients dels estrictament necessaris per a la conservaci de les restes arqueolgiques. Cal canviar de rumb, cal comenar a utilitzar ms la lgica que no pas l'excs de puritanisme en la conservaci del subsl. Hi ha moltes coses a fer i que no necessriament comporten despesa del diner pblic: a) Canviar la normativa de funcionament de la Comissi del Patrimoni b) Renovar els components de l'esmentada Comissi del Patrimoni c) Dotar de ms responsabilitats i poder de decisi a la Gerncia Tcnica de Dalt la Vila, que hauria de ser qui tingus la darrera paraula en tots els temes del barri: urbanisme, patrimoni, via pblica, mobilitat,etc... d) Fer del tot operativa la Comissi Mixta vens-ajuntament, com a eix de dileg i entesa entre vens i administraci. Potser caldria renovar o modificar les persones que hi ha en representaci municipal. e) Modificar el PA-1, no acceptat ni pels vens ni pel promotor. A banda de les feines que no necessiten d'aportaci de diners pblics, hi ha temes pendents que, si ms no, cal saber com estan. a) Per qu no s'han comenat les obres del carrer de la Costa aprovades en ple municipal ? b) En qu i com s'han gastat els 2.523.372,13 eur. aprovats pel ple municipal del 29/07/08, i que eren destinats a Dalt la Vila ? Nou govern, nova gesti. Tindran inters amb el Dalt la Vila tal com varen esmentar en campanya electoral ? Quina carta hi jugar pel nostre barri cada grup municipal ? Sembla que hi ha diferents opinions i desitjos. Hi ha qui desitja que el PP ho faci malament, i tamb hi ha qui t por de que ho faci b, i finalment tamb hi ha qui li hauria agradat la continuaci del PSC en el govern de la ciutat. Sr. Garca, penso que si ho fa b voldr dir que la ciutat hi sortir guanyant; al marge d'ideologies desitjo, com a daltvilat i com a badalon, que Dalt la Vila millori durant el seu mandat perqu fins ara, i des de fa molts anys, ben poc s'ha fet pel nostre barri. Hola Sr. Garcia. Jordi Casas i Gil

Acabem de passar una de les poques ms vives a Dalt la Vila, maig s un mes de per s amb moltes activitats i, aquest any en concret, ms. Duna banda hem tingut les Festes de Maig amb un gran xit de participaci. Els pallassos, la xocolatada infantil amb fantstics maquillatges, van divertir dall ms als ms petits. La Fira de lArrop i les havaneres sn ja un clssic de les festes de maig: estan ms que consolidades al nostre tur. Enguany hem celebrat la seva XXXI edici. Cal felicitar el treball i la col.laboraci de la Gurdia Urbana aix com el de la Regiduria del Districte 1. Tamb felicitem a lequip de treball que va organitzar el sopar de Socis. Fora de lentorn, el treball creatiu de la Domus Alba, demostra que Dalt la Vila respira creativitat i capacitat dengegar projectes de qualsevol mena. El projecte apcrif, fet realitat al local del carrer Llad, mostra com un col.lectiu que creu en una idea, pot sobrepassar qualsevol frontera. Si ho valorem com a treball dequip imaginatiu, veiem des de lluny que a Dalt la Vila hi ha un fet diferencial: la capacitat de crear en conjunt. Cal fer servir aquest potencial per a daltres finalitats i esperonar a ms components a proposar idees. I aquest any hem tingut la traca final: LES ELECCIONS MUNICIPALS. Eleccions certament mogudes pel que fa als nostres representants, alguns dells perduts en una demagogia esteril davant dels reptes que t aquesta ciutat, aquesta societat. Hem tingut canvi de color. Aquest canvi obre noves expectatives a les nostres ja gaireb eternes reivindicacions. Semblava impossible la renovaci per tot en aquesta vida canvia. Des de Dalt la Vila desitgem que es faci un bon treball per a la ciutat de Badalona i en concret per a nosaltres. Desitgem que temes enquistats des de fa anys i a ms, impopulars per al nostre barri, es desencallin i poguem comenar a revifar i adequar el nostre nucli histric que b es mereix una mica datenci. La seva especial fesomia i la seva entranyable gent (que encara recorda dir: Bon dia a tots els que caminem pels seus carrers), mereixen aquesta atenci desprs de tants anys destar arreconats. Mica en mica, iniciatives que sorgeixen daquest entramat medieval, van quallant. La recent xerrada dels Mossos dEsquadra, sobre consells de seguretat, ha tingut bona resposta i ens fa veure la gran quantitat de tasques que tenim pendents. Esperem que aquests canvis recents impulsin noves iniciatives i les pendents, arribin a bon port.

LEquip de la Junta AAVV Dalt la Vila

Evoluci grfica municipal

QU FAN ELS NOSTRES REPRESENTANTS MUNICIPALS PEL DALT LA VILA?

Els Semfors
SEMFOR VERMELL
Al malents que va impedir que enguany no es pogus gaudir del sopar de vens del Carrer Llad. Regiduria??? Tamb atorguem semfor vermell als responsables de l'adequaci i posada en funcionament de l'ascensor del pont de l'autopista del carrer Sant Felip i d'en Ross, perqu a dia d'avui encara s hora que s'hagi solventat el problema. Esperem que, un cop finalitzat el perode d'eleccions, es redirigeixi l'energia en acabar actuacions comenades, doncs les necessitats de persones amb minusvalies no han deixat de ser-hi, per desgracia, tant en plena campanya electoral com ara.

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0
PSC PPC CiU ICV-EUIA

Les eleccions municipals celebrades al maig, han obert un nou perode per les grfiques del Meco, amb un panorama poltic diferent. Cal veure quins grups poltics i amb quines intencions s'apropen al nostre barri. Aix doncs, cal esperar . Per aix, en aquesta ocasi no posem ni treiem punts a cap partit; senzillament deixem a zero el marcador i... comena la partida! Els daltvilatans ens hem acostumat (per fora!) a que lanterior govern municipal defugs o incompls acords. Ara esperem que el canvi poltic sofert a lalcaldia del nostre municipi tamb serveixi per canviar la manca de respecte pels acords que es prenguin. Sempre sha dit que els canvis es fan per millorar! Esperem que aquest afecti positivament Dalt la Vila i ens aporti el impuls que esperem.

SEMFOR VERD
Als Mossos d'Esquadra per el inters mostrat en els nostres recents problemes d'incivisme i robatoris. La xerrada que varen dur a terme al local de la nostra A.V.V va servir per donar bons consells i fer que tots plegats ens sentim ms segurs.

LA FUNDACIN DE BAETULO
La ciudad de Baetulo se fund en la primera mitad del siglo I a.C. y se construy ex novo, es decir de nueva planta, por iniciativa de la autoridad romana. Los historiadores antiguos Pomponio Mela, Plinio y Ptolomeo, califican jurdicamente baetulo como un oppidum civium romanorum, que indica un ncleo fortificado, sin estatuto jurdico definido o sin una organizacin municipal fija que estara ocupado por indgenas y por romanos. La ciudad estaba situada frente al mar sobre un pequeo cerro, entre las rieras de Martn Pujol y de Matamoros. La difcil topografa del terreno donde se ubic baetulo oblig a realizar un sistema de terrazas para salvar el fuerte desnivel existente y poder construir encima. La ciudad de baetulo estaba rodeada por murallas que limitaban una superficie de unas 11ha. Se sabe que la muralla tenia torres de defensa, desde las cuales se vigilaba la entrada, ya que se encontraron restos de la misma en dos excavaciones. Dos de ellas eran semicirculares y estaban en el llamado Hort de les Monges en la calle del Temple, lugar donde se descubri un tramo de esta muralla, hecha con grandes bloques de piedra. El otro tramo de muralla se hall en las excavaciones del Clos de la Torre, tenia 24 m de largo por 1,5 m de ancho y conservaba una torre de defensa cuadrada que protega una de las puertas de entrada a la ciudad.

Organizacin del espacio urbano

Aunque la planificacin urbanstica de la ciudad se debi hacer en el momento fundacional, es evidente que la construccin de los diferentes edificios y de las infraestructuras urbanas debi ser una tarea escalonada en el tiempo. La ordenacin urbanstica de la ciudad de baetulo distribua el espacio en islas de casas siguiendo un trazado regular, con dos maximus o calle direccin E/O, alrededor del cual se articulaba una red de otras calles que formaban una retcula. En el centro estaba el forum o plaza pblica ncleo de la actividad ciudadana y de la vida poltica, religiosa, econmica y comercial de la ciudad. . 1, Estela de Lucio Vinicio Quadronio Vero 2, Estadio de Olimpia,( Grecia 9

MIREM ENRERA
Carrer de la Quintana Alta

per Joan Expsito

El carrer de la Quintana Alta (nom llat de la quintana o lmit habitat en lpoca romana) s un carrer costerut i de traat irregular que va des del c/. Barcelona al c. Sant Josep i den Ross. El primer carrer a la dreta s el c/. de Dalt, que anteriorment era el carrer de la Rectoria Nova i abans era el carrer de la Mongia. A la faana de la casa n 29 es conserva un finestral gtic, i tamb a les cases n 42 - 44- 46 existeixen uns curiosos esgrafiats de mitjans del segle XIX. Curiosament la casa n 34 36 es va utilitzar com a pres.

Carrer de la Quintana Alta foto Btulo

Una taberna molt freqentada estava installada a Cal Pino, formant cantonada amb el carrer Vallmajor, aquest casalot va ser enderrocat i de nou construt a finals de 1998. Continuant, en el carrer de la Quintana Alta i fent cantonada amb el c/.Llad a la dreta trobem un grup de 5 cases molt caracterstiques que sobresurten de lalineaci dambds carrers i que formen un conjunt tpic de construccions del segle XVIII, quasi formant un conjunt amb les 5 vivendes dels n 28 al 36 del c/ de la Quintana Alta, que J.M. Cuyas en la seva histria de Badalona, anomena les cases del Pou.

Enfront de les cases del Pou a laltre costat del carrer, existia un carrer amb varies cases de la mateixa poca que varen ser enderrocades a lany 2000 per la construcci de noves vivendes. Gairebi la totalitat del costat esquerre del carrer de la Quintana Alta, est edificat i remodelat de nou, transformant un carrer irregular i tpic de Dalt la Vila, en un carrer rectilini actual. En el nou passatge obert amb el nom del Pas de la Guineu des de Quintana Alta a Mart Pujol, es mantenen les noves lnies de les vivendes construdes a partir de lany 1985 , no concordant amb les cases

Las cases del Pou foto J.Exposito caracterstiques de Dalt de la Vila.

Antic escorxador al c/ Quintana Alta,40 que va funcionar fins 1927, desprs fou el preventori i les oficines i magatzem per la brigada Municipal foto Jaume Suol

A partir del n 38 va existir el primer escorxador de Badalona, la pres preventiva mu-nicipal i el parc de Bombers de la ciutat. Avui tot aquest sector i tamb lantiga fbrica de teixits Viuda Guixeres est enderrocada per la creaci de la nova Urbanitzaci del sector de la Plaa Nord o Romana, segons els diversos P.E.R.I. que des lany 1980 han estat proposats. El Pas de la Guineu i la seva llegenda. En el curs dels anys, la llegenda del Pas de la Guineu ha anat esborrant-se de la memria dels badalonins i actualment, molts ciutadans daquesta llegenda no saben prcticament ni un borrall. El Pas de la Guineu, era un cam estret que comenava al final del carrer de Quintana Alta i arribava fins a la riera de Canyet, el cam quedava afilerat per la paret de pedra que tancava lhort de la masia de Ca lAndal i, per la renglera de mates desbarzers que formaven una paret espessa a laltre costat del cam. Actualment, aquest cam no existeix, al seu lloc hi ha un bloc de pisos, s al final del carrer de la Quintana Alta i Sant Josep i den Ross. A mitjans del s. XIX, un matrimoni que vivia en una masia allunyada de Canyet tenien una filla molt bufona i apassionada per la dansa. Quan va arribar la data del ball de Carnestoltes de Dalt de la Vila, els pares no van donar perms a la seva filla per anar-hi. La noia jur que aniria a ballar fos com fos, encara que els dimonis se lemportessin. Finalment, quan la noia va haver calculat que els seus pares dormien, sort de la seva cambra, va obrir la porta i arrenc a crrer fins a la sala de ball. Tot just va haver entrat a la sala, es pos a ballar alegrement amb un jove foraster, ben plantat que vestia amb elegncia, la noia va quedar tan impressionada que ja no deix de ballar amb el foraster, fins acabar les ballarugues. La noia i el jove emprengueren el cam vers la masia, anaven caminant fins lindret del Pas de la Guineu, de sobte el ballador xiscl com un garr que lestiren la cua, i amb veu cavernosa digu sc el dimoni i va reclamar-li lnima ofrenada. El pnic va fer perdre el mn de vista a la noia, i va intentar esquitllar-se, per el dimoni lagaf pel vestit, i de la por va morir. El dimoni semport lnima a linfern. Lendem la gent trob el cadver de la noia al mig del cam. El seu vestit estava esquinat i enganxat a les mates dels esbarzers. Quina s la veritat? Una altra versi del final de la llegenda, s que el ballador en arribar al cam pretengu violar-la, la noia sesmunyi dels braos del galant i fug esperitada, el vestit se li enganx entre els esbarzers, en sentir-se atrapada, va creure que el dimoni lestirava i naturalment, la por, li provoc una commoci i avingu un atac al cor.

TOTES LES FARMCIES

No totes les farmcies, per s moltes, tenen a lentrada un contenidor SIGRE. Qu s aix? Com diu la seva pgina web SIGRE Medicamento y Medio Ambiente s una entitat sense nim de lucre creada per a garantir la correcta gesti mediambiental dels envasos i restes de medicaments dorigen. Separar de totes les escombraries que fem a casa algunes que poden reciclar-se permet estalviar recursos: sn els casos per exemple del paper (redum la tala darbres), dels plstics (menys consum de petroli), del vidre (menys despesa denergia). Per tamb hi ha daltres que shan de tractar de forma especfica per tal de no produir danys a la salut humana o animal, o al medi ambient. Algunes medicines sn inncues, per daltres tenen efectes indesitjables ms enll de la seva funci com guaridores de malalties. Per tant s convenient no llenar-les (estiguin o no caducades) a la bossa comuna, sin que cal recollir-les i donar-los el tractament adient. Per aix moltes farmcies tenen en lloc ben visible un contenidor perqu es dipositin les restes de medicaments i, fins i tot, els seus envasos. Aix, a Catalunya hi ha 3.040 farmcies que sn, tamb, punts SIGRE. I si aneu pel centre de Badalona en trobareu unes quantes. Moltes farmcies, per no la Farmcia Viayna, la nostra, segurament la farmcia que ms medicaments ven a Badalona, la que deu tenir ms clients, la que podria donar ms servei. Josep M. Sabater 25/06/2011

El passat gener lAssociaci de vens de Dalt la Vila va assumir el risc de permetre, en el badiu que gestiona al carrer Llad, lexcavaci i posterior exhibici de les restes apcrifes dun luxs lupanar rom. Vagi per endavant el nostre agrament per confiar en que, daquells indicis en podria resultar una manifestaci cultural, ms o menys reeixida. La gent del barri s molt conscient de la importncia del patrimoni del subsl de Badalona, i pacient, especialment quan les actuacions es fan sense comptar-hi i la rehabilitaci integral del sector es dilueix en ajornaments eterns. Agram doncs, la cessi de lespai i la implicaci en una manera diferent de referenciar el patrimoni i, sobretot dentendre que la veritat no sempre est en una determinada realitat, per molt que ens la repeteixin o fins i tot, imposin. Traspassar la fina lnia que ens acomoda en una ficci permanent depn de la nostra capacitat crtica. Aquest exercici ens fa ms lliures i forts. El dia 10 de juliol, segons el previst, la Domus Alba, tanca unes portes fsiques; creiem sense falses modsties, que unes altres romandran obertes en limaginari collectiu dun bon nombre de persones. Les caracterstiques i peculiaritats dels objectes exhibits han perms anar ms enll del recorregut per un prostbul de lpoca; amb el rerefons duna slida i rigorosa documentaci, els materials i la iconografia representades incideixen en punts essencials per entendre el concepte del sexe i el plaer al mn rom, s a dir duna part fonamental de les relacions humanes. s el moment de fer balan: . Lexposici lhan visitada unes 500 persones. Daquestes, unes 200 han assistit a alguna de les 5 vetllades - inicialment se nhavien previst 3 -, que han estat al lmit de laforament de lespai. . El bloc creat per informar i divulgar lexposici ha rebut, a data davui, 5000 entrades . La Domus t 354 amistats al facebook Dels mitjans de comunicaci que se nhan fet ress destacarem: El Punt Diari, Nines Russes, de TV de Badalona, el reportatge de La Vanguardia digital, amb 16000 entrades, el diari Pblico, Lnia Badalona, El Tot Badalona, aix com les dues entrevistes radiofniques, una a la doctora Josefina de Barber i una altra a dues de les restauradores. A ms ha estat motiu de comentaris a diversos forums de cultura clssica i arqueologia de tot lestat. Per cert, els rumors que corren sobre el futur de les troballes sn infundats. s molt improbable que al badiu de Llad es basteixi sobre micropilots un edifici dhabitatges de protecci oficial, per preservar i mostrar les restes de la Domus Alba. Salut, Fora i Honor Lequip de la Domus Alba

PARLEM AMB LA NOSTRA GENT GRAN

En aquest MECO entrevistem la Isabel Garca tamb coneguda com la filla de la Silveria. La Silveria va venir de Mrcia en aquella poca on era possible arribar a una terra nova i poder plantar les arrels a base de treball i esfor. La Isabel va nixer a la Plaa de la Font, per de seguida va anar a viure al n. 3 de la Plaa Constituci. Quan li pregunto sobre el barri, com era antigament, recupera molts records de la seva quotidianeitat. Ens explica que al barri hi havia una botiga de queviures, anomenada Can Puigespelt. Lamo de la botiga sempre insistia perqu la mare de la Isabel aprengus a parlar en catal. En alguna ocasi fins i tot shavia negat a despatxar-la si no li demanava les coses en catal. De vegades, la mare de la Isabel estava fora estona aseguda a la botiga. Va morir a ledat de 100 anys sense parlar el catal. Al barri tamb hi havia un forn, Can Camins, una carnisseria que li deien cal Tio Rito, un barber, un carboner i un sabater. Era una barri de treballadors. De la mateixa manera que li passa a molta gent gran, la Isabel tamb t al cap la guerra. Recorda, sobretot, una nit en la que grups de persones anaven a cremar esglsies: ella i altres familiars i vens patien per por que no caigus el campanar sobre casa seva. Tamb ens parla dun refugi que hi havia a Cal Pino. La famlia de Cal Pino eren vaquers. Aquest refugi estava al c/ de Dalt. Sentrava per Cal Pino i sen sortia dues o tres cases ms enll. (Entrant pel carrer Vilamajor, la casa del davant s Cal Pino). Li pregunto per la metralleta que hi havia al barri. Segons la Isabel estava situada a la part de darrera de lescola on hi ha una torratxa. Dos xicots anomenats Garca i Molina la cuidaven. Recorda la nevada del 1962: van quedar allats i anaven uns a casa dels altres. A casa de la Isabel hi havia televisi i els vens la venien a veure. La Isabel ens explica com una vena li va fer una boina de llana de color blau. Va anar a lesglsia i aquell dia shi va quedar tancada. Sort que desprs van obrir i en va poder sortir. Al barri tamb hi arribava un senyor que portava un piano de maneta (de manubrio com el coneixen molts): venia molt sovint. Normalment es posava a la Plaa de la Constituci i la canalla ballaven al seu voltant. Si li tiraves 10 cntims marxava ben content. Tamb venia un senyor a vendre nata i mat. Shavia de portar el plat i ell te lomplia. Antigament, les parelles estaven molt vigilades i quan dues persones sagradaven no podien sortir junts sols. Havien de portar una altra persona que feia la feina de vigilant-controlador. Aquesta figura era coneguda com lespelma i el fet de vigilar fer despelma. La Isabel feia despelma duna noia a qui el seu padr havia recollit (ja que la guerra la va deixar sense famlia) i un noi que era de LAmistat (penya ciclista amb seu al bar Pociello). Li pregunto a la Isabel en qu ha millorat el barri i qu ha perdut. Ella troba a faltar la relaci entre els vens: abans era ms intensa i ms continuada; tothom es coneixia i tothom sajudava. La gent sortia molt sovint al carrer i hi havia un contacte dia rera dia. No hi troba cap millora. Potser nosaltres podrem fer alguna cosa perqu algun dia en trobi? LLcia Ventura.

BREUS NOTCIES DE DALT LA VILA

Ja tenim la nova Web de Dalt la Vila. La podeu trobar a ladrea segent: http://avdaltlavilabdn.blogspot.com// A partir daquest moment, sabocar la informaci que tenem a lanterior web. Aix mateix tota la informaci que sigui escaient sincorporar a partir del 10 d Agost. Esperem sigui del vostre inters de la mateixa manera que ho era lanterior.

Demanem la vostra col.laboraci: ens podeu fer arribar les fotografies i documents que tingueu. Els escanejarem i us els tornarem. Podeu fer-nos arribar el material: 1.- En sobre tancat amb el vostre nom i adrea, al local de la Plaa Constituci, els dilluns de 19 a 20 hores, a la persona que est al local. 2.- En sobre tancat amb el vostre nom i adrea, al local de la Plaa Constituci, tots els dies, per mitj de la bstia que tenim. Recollirem el material diriament i us el retornarem el ms de pressa que ens sigui possible. 3.- Mitjanant documents escanejats a ladrea de correu electrnic creada exclusivament amb aquesta finalitat. Preguem consigneu les dades de qui fa laportaci.
http://bibliodaltvila@gmail.com//

A partir del 15 de juliol, lAAVV de Dalt la Vila posa en marxa la iniciativa segent: Crear una biblioteca multimdia on es guardaran tots els documents que estiguin relacionats amb la nostra histria: des de cartells de la fira de lArrop, fulletons de lAAVV i tot tipus de documents dinters per al nostre barri. Aix mateix crear una biblioteca de fotografies de tots els vens durant la seva vida quotidiana. Saniran guardant per anys. Esperem que nhi hagin quantes ms millor. Un cop montada, qualsevol ve que vulgui una cpia, la podr tenir. Amb aquesta iniciativa pretenem tenir un record grfic que ens permeti saber don venim i recordar totes aquelles persones que han format part daquest barri tan especial.

Esperem la vostra col.laboraci per tal de disposar, el ms aviat possible, duna gran biblioteca per a compartir.

LES TAULES INCVIQUES

Taules plegables, perilloses, collocades estratgicament amb l'nic objectiu de crear confusi i destorbs al nostre barri. Taules collocades en mig del mobiliari urb amb la perversa finalitat de propiciar les relacions venals. Partides d'escacs urticants per a la sensibilitat ciutadana; tot aix i ms, a les nostres places pbliques, nombroses i enormes com tothom sap. Hem de dir prou a aquest incivisme galopant que pertorba la pau i tranquillitat de la vella Baetulo! Menys mal que el nou govern te l'ull posat a no deixar que els incvics jugadors d'escacs i tertulians en general malmetin dia s, dia tamb, la pau d'aquest nucli histric que atresora incomptables cadvers de passats segles. La gent de pau del nostre barri aplaudim, fins i tot amb les orelles, la recent actuaci d'un nou o antic funcionari municipal que, passejant-se pel Dalt la Vila, va ensopegar amb una rabiosa taula plegable de color blau, que trencant tots els esquemes del bon gust i educaci urbana, desafiava amb la seva presncia les normes ms bsiques de la convivncia ciutadana. L'home, amb una prepotncia "totalment justificada" i una mala educaci digne del qualificatiu d'excellent, va exigir que es retirs la petita taula plegable propietat d'un ve del barri. En ser-li demanada la seva identificaci com a funcionari municipal, va remugar i remugar fins que finalment, i de manera no massa intelligible, va esmentar el seu nom i el seu crrec al departament de via pblica. En acabat i abans d'anar-se'n, no va poder estar-se d'amenaar als assistents amb la intervenci de la Gurdia Urbana. Aqu tornem a aplaudir fins i tot amb les orelles, s senyor! No s si l'actual govern municipal vol incloure el barri de Dalt la Vila a la llista de barris conflictius de Badalona, on caldr invertir-hi en "mediadors cvics", "forces policials", etc. Si aquest s el cam que volen prendre aqu dalt d'aquest tur, noms cal que ens ho notifiquin; amablement mirarem d'estar a l'alada. Fa solament quatre dies del nou govern, i a vuit dies de la darrera campanya electoral on per part d'alguns es projectava una revitalitzaci i rehabilitaci del nostre barri desprs de ms de trenta anys d'oblit. Ara resultar que quan vnen ho fan per fotre'ns clatellots. Alguns ho pensen, jo ho dic. Jordi.

Collabora

La llei de barris funciona!!! Ara s a Dalt la Vila ???