C.

MANUAL DS
Instruccions No per bvies innecessries.
La utilitzaci de lhumor grfic no s una mena dafegit a la tasca densenyament, volem que sigui una eina que ajudi lalumnat i s per aix que cal actuar de manera metdica i rigorosa, tenint present que volem que saprengui i no noms gaudir duna imatge ms o menys atractiva o que sescaigui al que estem treballant a laula. Qualsevol vinyeta o acudit no s susceptible de ser utilitzat com a eina densenyament-aprenentatge. Lhumor grfic que utilitzarem ha de reunir un seguit de caracterstiques, per primer i sobretot, cal tenir present un seguit de consideracions que ens ajudaran a obtenir els resultats desitjats, a saber.

C.1. CONSIDERACIONS
A. Disponibilitat Dacudits editorials nhi ha molts, si parlem de disponibilitat, podrem arribar a afirmar que no ens els acabarem per no s daquesta immensitat de recursos disponibles a la que volem fer referncia sin al fet que hi ha, al nostre currculum, continguts que noms podrem treballar amb vinyetes de forma molt limitada o en no tracta-los lhumor editorial els treballarem amb lajut daltres recursos. En aquest sentit, la disponibilitat s un primer element que limita els continguts de les activitats. De la mateixa forma que hi ha parts del currculum que tenen un fort ress als mitjans de comunicaci i, per tant, tamb a les vinyetes editorials; daltres noms sesmenten com a element afegit del veritable objecte de lacudit i molts altres no tenen cap transcendncia en els mitjans. Dit daltra manera, hem de tenir clar que hi ha continguts sobre els quals difcilment podrem plantejar una activitat amb lajut de lhumor grfic. B. Usos Seguint el fil de largumentaci anterior (lhumor grfic no ho abasta tot), tamb cal recordar (encara que sembli i sigui evident) que les activitats basades en lhumor editorial no sn les niques que es poden i/o hem dutilitzar. La limitaci de la molta o poca disponibilitat de fonts no sha de valorar de forma

negativa ja que lelement humorstic no s lnica estratgia que utilitzem a laula, ni la millor o la ms adequada en molts casos. Ladquisici, en menor o major mesura, de tots els processos cognitius es pot evidenciar mitjanant moltes activitats: elaboraci dun text creatiu que contingui certs conceptes o aplicaci de procediments, resoluci de casos, lectura comprensiva i posterior resposta a qestions relacionades, mots que combinats donen lloc a un concepte o definici, taules de veritable o fals justificant el fals o a linrevs, afirmacions que shan de justificar, fer les correccions oportunes per tal de qu un text sigui coherent, trobar els paranys i moltes altres. Totes aquestes activitats daprenentatge sn susceptibles de realitzar-se amb el suport de les vinyetes editorials. Ho podeu comprovar lligant-les a les tasques que indica la taxonomia del coneixement de Bloom. C. Abusos. Per a nosaltres lhumor s una eina bona, idnia; per ja hem dit que nhi ha daltres, daltres que en molts casos o, si ms no, en alguns seran ms adequades que una vinyeta, de vegades la inclinaci del professorat per un mtode densenyament pot formar part del seu tarann personal, potser de la seva afinitat a un pensament pedaggic concret, mai per es pot abusar dun sol mtode, els/les alumnes han daprendre a aprendre de diferents maneres, tantes com sigui possible i aquesta tamb, creiem, s una tasca del professorat. Aix dons: No podem abusar de la vinyeta, no ha de ser la protagonista, ja que el que pretenem, entre moltes altres coses, s que es vegi com quelcom normal, quotidi per no aclaparador. D. Desconeixement. Unes lnies ms amunt hem enumerat diferents estratgies per tal de comprovar els aprenentatges que es van fent als diferents crdits: llistats, classificacions, definicions, resoluci de problemes o casos prctics, mapes conceptuals... podrem anar fent ms i ms llarga aquesta enumeraci i potser no trobarem fins cap al final una activitat com la que estem mostrant o potser ni tant sols apareixeria en un llistat convencional. Tornem a reflexionar sobre aquesta eina: Hem de ser conscients de la dificultat inicial daquest tipus dactivitats, caldr explicar-les, fins i tot ser bo un

aprenentatge previ (explicar molt rpidament per de forma clara qu sn i qu pretenen aquesta mena de dibuixos; ja que, presumptament, mai o molt poques vegades shan mostrat a lalumnat com un suport de lensenyament o una eina daprenentatge i, tamb, com una activitat avaluadora dels continguts apresos o dadquisici de competncies. Siguem conscients que, potser en cap moment, ning no ha demanat al nostre alumnat que expliqus un acudit i aquesta no s tasca fcil, encara que pot arribar a ser engrescadora si els ensenyem a fer-ho. E. Visi. Una darrera observaci. A moltes vinyetes els manca lelement humorstic, reflecteixen la realitat i aquesta s de vegades trista, decebedora i, fins i tot, cruel. Noms pensant en la realitat que volen reflectir ja ho intum; quina grcia t el fet de haver de contemplar els efectes duna crisi fonamentada en lavarcia de molts i que pateixen els ms dbils? Com dibuixar amb trets humorstics els efectes de la fam? Amb quins ulls veure guerres o rebellions que posen de manifest la ineficcia del dret internacional i les accions sanguinries de certs rgims poltics amb lambici de mantenir el poder com a la nica finalitat? Quan el dibuixant pretn donar una visi crtica del qu succeeix a la societat, de vegades o vol o ha dapellar al que t de menyspreable, humiliant o dolorosa i sovint resulta difcil mostrar aquestes realitats de forma amable.

C.2. Requisits
A. Continguts. Les vinyetes tenen un contingut, per a les cincies socials no s difcil trobar gaireb cada dia una referncia a una part del currculum. Si ens referim al Mdul de FOL dels Cicles Formatius i aquest s el cas- podem afirmar que el 80% dels continguts, que ens han dajudar a aconseguir els resultats daprenentatge, es mostren de una manera o altra en les vinyetes periodstiques. Potser sigui la part que fa referncia al treball en grup i funcionament dels equips la que no estigui massa representada en la premsa en castell i/o catal, no s aix en la premsa anglosaxona i podem trobar incomptables exemples. A FOL-HUG en trobareu gaireb de tots. No deixeu de provar-ho, amb els

exemples que us facilitem o cercant-ne altres. Feu lexercici, utilitzeu lhumor grfic. No penseu en cap moment que banalitzem els continguts si cerquem o trobem el dibuix adient i lutilitzem -com farem amb daltres estratgies didctiques- amb mesura, rigor i mtode. En aquest sentit, el primer requisit ser que la vinyeta plantegi, mostri, continguts del currculum i ho faci de tal manera que no sigui difcil proposar una activitat de: reconeixement, classificaci, exemplificaci, argumentaci o identificaci de problemes o resoluci del mateixos.

Extinci de la relaci laboral Tipus dacomiadament Foment de la contractaci Poblaci i atur Seguretat social: Prestacions

B. Utilitzar arguments rigorosos o en cas contrari que es puguin reconduir. Penseu en el rigor del que ensenyem i aprenem. La vinyeta no utilitza el mateix llenguatge s evident- que un llibre de text, un manual, larxiu de laula virtual o el nostre discurs. Posem un exemple: lexercici duna ciutadania responsable a la que fan referncia,

tots i cadascun dels decrets destabliment dels diferents cicles, com a competncia que ha dassolir dalumnat i nosaltres hem de ser capaos de comunicar. Una de les manifestacions daquest exercici de ciutadania s el compliment dels deures tributaris. El pagament de lIRPF i la realitzaci de la Declaraci de la Renda ns lexemple paradigmtic i sovint es planteja la qesti. Que passa si no la fem? I la resposta s, doncs que prescriu i expliquem que s la prescripci com: ladquisici o prdua dun dret pel pas del temps o lextinci dun dret, dun deure o duna responsabilitat a causa del transcurs del temps especificat a aquest efecte1 Vist aix podrem parlar dinoperncia, dineficincia, per sobretot de

responsabilitat ciutadana i de solidaritat tributria. De com grcies a la tributaci les administracions poden prestar serveis que es consideren la base, el fonament, de lEstat del benestar.

La vinyeta no ho diu pitjor, encara que s de manera diferent, per segur que ajudar a assimilar de forma inequvoca el concepte que interessa: el deure de pagament sha extingit pel pas del temps. T, no ho dubteu, un argument que la major part de les vegades s coherent i rigors, pot contenir alguna ellipsi, alguna metfora, alguna idea implcita que suplirem amb tot all que explicita el llenguatge escrit i oral i que shaur posat de
1

FOL Formaci i orientaci laboral (pg. 26). Santillana Profesional 2011.

manifest prviament o amb posterioritat.

I veure, tamb com no noms prescriuen els deures i que el temps que es requereix no s poc i alludir al mateix de forma humorstica. C. Suggerir uns raonaments didctics adequats o que es puguin descobrir. Aprendre a veure el que hi ha darrera dels fets s molt important en lmbit laboral i en qualsevol altre mbit social. Causes i conseqncies, el per qu de diferents actituds i accions davant els mateixos fets, de tot aix tamb en donen ra els dibuixants.

El Salari, contraprestaci del treball -amb independncia de la situaci econmica-, sempre ser vist per les dues parts de la relaci laboral de forma molt diferent.

D. Situar el fet en un context o que shi pugui reconixer. Hi ha vinyetes que semblem intemporals, sn les que obeeixen a estereotips o situacions que es donen de forma similar al llarg dels anys. Podrem recordar all de la historia se repite. Aquesta circumstncia no ha dobstar per a qu ubiquem la vinyeta en un temps i un lloc concret, precisament per a facilitar lexercici didentificaci de certs principis generals o poder preveure la resoluci dalgunes situacions. Les segents vinyetes mostren com reiteratiu laugment de la pressi impositiva sobre les rendes de treball com una eina efectiva per a augmentar els ingressos pblics per davant de la tributaci de les rendes de capital o la imposici indirecta sobre la despesa-. Noms quan la situaci s molt greu sacudeix a aquesta ltima, ja que com s conegut- retrau el consum de molts serveis i bens que en situaci de bonana tenen una alta demanda (vehicles, electrnica, hostaleria i oci en general). Caldr fer-los observar com aquestes mesures es prenen amb independncia de qui sigui el partit que governi.

E. Permetre diferents nivells dapreciaci o disposar dacudits amb el mateix objecte i diferent tractament. La diversitat no s noms un fet que es doni a les aules s evident, encara que de vegades costi, i molt, que la nostra feina doni resposta als diferents requeriments de lalumnat-. Lhumor grfic permet aquesta adequaci. I pensem que ho fa de dues maneres: a) Intrnsecament. La vinyeta ens mostrar o veurem en ella coses diferents segons sigui el bagatge de cadascun de nosaltres, els anomenats preconceptes, els coneixements previs, les vivncies, els interessos...

Des duna imatge simptica fins el plantejament general i argumentat dunes de les prestacions de la Seguretat social ms importants: Lassistncia mdica i les prestacions farmacutiques: gratutes o subvencionades, depenent del subjecte, tipus de malaltia, frmac o la prestaci principal (treballador en actiu, pensionista, baixa hospitalria, domiciliria o itinerant). Passant per la reflexi sobre el copagament de lassistncia mdica i la despesa farmacutica.

b) Extrnsecament Hi ha dibuixos dhumor grfic editorial que evidencien els continguts, intencions i arguments, per -tamb aqu- es veu dacord amb la nostra visi. Aqu la vinyeta ajuda ms, el nivell dapreciaci lhem doferir nosaltres amb lelecci de la ms adequada a cada cas.

La prevenci s el principi al que obeeix la legislaci de salut laboral. Aquest principi s difcil de respectar quan a la intenci no lacompanyen mitjans econmics, per sobretot formaci per a la realitzaci de qualsevol tipus de tasca, com tamb conscienciaci de la prevalena daquest principi per davant de qualsevol tipus de protecci o servei mdic.

F. Elecci determinada per finalitat. De la mateixa manera que lassoliment de les competncies t un tempo, un itinerari; les vinyetes deixen veure unes coses de bon principi i altres potser ms o diferents- a mesura que sabem ms. Com hi ha un moment per a cada resultat daprenentatge i els continguts no saboquen a laula sin que van prenent possessi de la mateixa conforme el curs avana. Succeeix aix tamb amb les vinyetes, nhi ha que arriben a fer-se familiars. Per exemple, nhi ha que ens han servit per a recordar un concepte, ms endavant ens portaran a qestionar-lo o ens ajudaran a veure el fil conductor entre diferents continguts socials. El mateix acudit pot servir a diferents intencionalitats o finalitats pedaggiques.

Poblaci i atur Contractaci temporal Extinci de la relaci laboral Tipus dacomiadament Foment de la contractaci Seguretat social: Prestacions Atur: Requisits