01. Qu s un tema? Qu s un document? Qu s un arxiu? 02.

Qu s un tema o qu s un tema dins una histria o el tema d'una disciplina concreta dins una histria de l'art. Qu s una fotografia, que documenta, que parla, que informa. Sense paraules. Amb peu de foto, amb llegenda. Qu significa ordenar, documents, dates, emocions. I de quina manera. De quina manera se'n parla, es registra, s'elabora, es veu. 03. No parlar d'un tema. No tenir referncies d'aconteixements. No ordenar en files ni columnes, ni en lleixes o calaixos. Escampar un sac ple a terra. De coses. Per comenar.

04. Comenar a parlar d'acci, de documents i d'arxius fotogrfics. Comenar per no parlar ni d'acci, ni de documents ni d'arxius fotogrfics, sin preguntar-se, qu s un tema, qualsevol tema; qu s una fotografia documental sigui el que sigui el que documenti; qu s un arxiu, independentment de les coses que s'hi ordenin en ell. Encara que, tal vegada, els temes no parlin, ni les fotografies documentin ni els arxius reconstitueixin temes. I, malgrat tot, parlar d'acci, de documents fotogrfics i d'arxius. Potser des de fora. O, com a mnim, des d'una altra banda. Del carrer, de la taula, de la pgina. 05. Comenar a parlar des d'un punt en el qual l'acci sigui un tema o les fotografies, documents o els arxius, fonaments de temes, significar dir alguna cosa. Comenar des d'un altre lloc s dir una altra cosa. No per dir altres coses tant com per comenar des d'altres llocs. Sospitar que rera un tema, hi ha una manera de documentar; rera un document, una certa forma d'ordenar; rera un conjunt de dades fermament disposades, una histria reconstruda, delimitada, continuada i verificada. No es tracta, doncs, de saber, exactament, qu s un tema o un document o un arxiu, sin de

quin mode aquests tres elements poden fabricar-ne d'altres. I utilitzar-los. Un tema, altres temes, altres documents, altres arxius. Un document, altres fotografies, altres dades, altres imatges. Un arxiu, altres histries, altres connexions, altres sospites, altres talls. 06. "No acceptar els conjunts que la histria proposa ms que per examinar-los detalladament, per descordar-los i saber si es possible recomposar-los legtimament; per saber si no s'ha de reconstituir altres amb ells". (Foucault, 1988 p.43) Altres conjunts, no ocults, ni tampoc immediatament visibles. Altres formes, amb les mateixes coses, que seran altres coses. Altres coses, de la mateixa manera, que ser una altra manera. 07. All on es precs comenar a parlar, des d'on elaborar un discurs o proposar uns exemples, comenar a parlar. Des de l'indret on l'acci s una disciplina artstica que pertany a la histria de l'art. On el document fotogrfic s un material precis que remet a una veracitat. On l'arxiu s una interpretaci sobre el que guarda. All des d'on comenar, anar. Caminant d'esquena.

08. Preguntar-se, doncs, si un tema no ser, tan sols, una certa manera i no pas un origen, "el que es troba en el comenament histric de les coses, no s la identitat encara preservada del seu origen -s la discrdia amb les altres coses, s el disbarat". (Foucault, 1991 p.10) Temes, encara que es desplacin o canvin de nom, histria de la cultura audiovisual en comptes d'histria de l'art. 09. Pintura, installaci, interactiva, performance, cinema, d'autor, independent, alternativa. O vernacular o de nom propi o annim o ni tan sols annim. O de sal o de carrer. O mquines o mgies, o fontiques o narratives, o butaques numerades o tamborets. O

cabaret, o publicitat, o tcnic o emocions o gramtica o medicina o performance o sales multicinemes. O d'arts o d'espectacles o de tecnologies. O estampes o catedrals. I de cadascuna, un nom, un ttol, un captol, un tema. Especfic, d'especialista, d'experts. Delimitats, determinats. 10. Qu hi ha abans de que l'acci sigui un tema o els documents dades inqestionables o l'arxiu un munt de papers recoberts de pols? Materials per a elaborar conjunts, sries, relacions o connexions. Materials que potser no es troben en la lnia recta que dibuixen les dades histriques d'un passat, d'una narraci sobre la performance, per seguir parlant de performance, "Percebre la singularitat dels successos, fora de tota finalitat montona; trobar-los all on menys s'espera i en all que passa desapercebut per mancar d'histria". (Foucault, 1991 p.7) I fer de l'arxiu, una mquina de construir itineraris possibles, un atlas que exerciti, que parli de les irregularitats que afecten els camps diversos i limtrofes, accidents geogrfics ms que fronteres. Colls, portelles ms que duanes.

11. De la sospita sobre els temes (acci o performance als anys noranta), sobre els documents (fotografia documental) i sobre els arxius (maneres d'ordenar), no en surt res ms que un mtode. Mtode que no permet ni caracteritzar ni detallar ni embastar la continutat de cap histria, procs o evoluci de disciplines especificades, de camps de saber tipificats. Mtode de discontinutats i ruptures. Plecs ms que cronologies. 12. Un arxiu que ms que recopilar el material que permet saber sobre un tema, recomposa elements per esbrinar com esdevenen els temes i en fabrica d'altres. Que ja no ho sn. No sn tant la histria de la performance o la poesia fontica o visual o d'acci, com una arqueologia, arqueografia dels objectes, les posicions, els llocs, les formes de fer-se visible i de no fer-se, dites,

recitades, rebudes, fascinades, administrades. 13. Un arxiu sobre i amb i dimatges. Fixes o en moviment o de recitat o dactuaci o monocromtica o contrastada o del moment precs o atmosfrica o virtual. Per no tant duna tipologia dimatge com de modes de fer-se imatge, de mostrar-se. No degut a una histria global de lacci ni de la fotografia documental. Larxiu s el que fa que totes aquestes coses dites [documents] no sinscriguin en una linealitat sense ruptura, sin que sagrupin en figures diferents, es componguin les unes amb les altres segons relacions mltiples, es mantinguin o desapareguin segons regularitats especfiques. (Foucault, 1988 p.220)

14. Les escenes, els tiquets o els cartells anunciadors, els pblics, els altaveus, les partitures, amb les publicitats o els parcs d'atraccions, les perspectives i les realitats virtuals. No hi ha temes, sin combinacions possibles. Que no diuen un tema, sin que observen l'espai que hi ha entre els temes, les seccions, els apartats, els territoris. De saber, de poder.

15. Acci, que ser futurista, dad, o Kaprow o Fluxus. Smbols, significats, obres, moviments i estils. Que es compren i es venen, sinterpreten, es teoritzen, es documenten, es veuen i es miren quan entres amb tiquet dentrada o pagues el catleg o pengen de parets blanques o pertanyen a un tema. Que ser, per, llocs de la msica i dels videoclips, posicions de la publicitat i de programaci televisiva, experiments de rdio i de cinema, de sala grossa, de petita, dulls en forats, en pantalles, tecnologia punta, de mirar, de veure, de maneres de llegir, descriure o danar en autombil, cabines i panorames, de tren, de cabaret o de videoconferncia.

16. Arxiu de coses. Manera d'ordenar-les. Les mateixes coses que

no sn les mateixes si van davant o van darrera, just a sota o un xic ms altes. Coses que ms que documentar un aconteixement, esdevenen l'aconteixement d'una trobada. "El document no s, doncs, una matria erma a travs de la qual la histria tracta de reconstruir el que els homes han fet o han dit, el que ha passat i del qual noms resta el solc, sin que tracta de definir en el propi teixit documental, unitats, conjunts, sries, relacions". (Foucault, 1988 p.9)

17. Documents fotogrfics. Arxiu de fotografies que documenten segons la seva ubicaci en l'arxiu. Arxiu que es defineix en tant que una o una altra disposici dels seus documents. Fotografies que no esdevenen un material privilegiat degut al munt de propietats que la histria s'ha encarregat datorgar-li. Propietats ptiques, per discursives, de veure i mirar, per de saber, de mesurar i reflexar, per de creure i meravellar. No un material privilegiat, sin objecte d'estudi, ms que eina, mostra o espcimen. M. FOUCAULT, La arqueologa de saber, Ed. S.XXI, Mxic DF, 1988 M. FOUCAULT, Nietzsche, la genealoga, la historia a Microfsica del poder, Ed. La Piqueta, Madrid 1991 Xavier Moreno Premi de Dalt, octubre de 2003