RESUM ECONOMIA TEMA 7.

ANLISI DEL MERCAT: OFERTA I DEMANDA Mercat: s un mecanisme mitjanant el qual els compradors i els venedors determinen de forma conjunta la quantitat de producte que s'intercanviar i a quins preus. Demandes:

1.DEMANDA INDIVIDUAL
Quantitat que un nic individu est disposat a adquirir en les condicions establertes pel mercat, que dependr de: - El preu del b varia en relaci inversament proporcional a la quantitat demanada - El preu d'altre bns relacionats influeix sobre la demanda del consumidor de manera diferent segons: Si es tracta de bns substitutius, quan augmenta la demanda d'un, descendeix la de l'altre Si es tracta de bns complementaris, quan augmenta la demanda del primer tamb ho far la del segon - El nivell de renda determina la quantitat que cada individu pot destinar a comprar bns. La seva relaci amb la quantitat demanada variar segons: Bns inferiors: la seva demanda disminueix quan la renda del consumidor augmenta. Bns normals: es produeix una variaci de la demanda que s directament proporcional a l'increment de la renda del consumidor. Bns de luxe: la seva demanda augmenta en proporci superior a l'increment de la renda del consumidor. - Els gustos o preferncies del consumidor influeixen de manera determinant en la demanda.

La funci de demanda del consumidor Funcions: - Funci de demanda-preu - Funci de demanda-renda - Funci de demanda creuada: relaciona la quantitat demanada d'un determinat b amb el preu d'un altre b.

2.DEMANDA DE MERCAT O DEMANDA AGREGADA

Quantitats que el conjunt de consumidors est disposat a adquirir en un moment determinat Corba de demanda de mercat: s el lloc geomtric dels punts que indiquen les diferents quantitats que els consumidors estan disposats a comprar a diferents preus. Per obtenir-la s'han d'agregar les corbes de demanda de tots els individus del mercat (les quantitats demanades de cada b per a cada preu. El preu ha de ser el mateix per a tots els consumidors del mercat. La quantitat demanada per cada consumidor no depn de la quantitat que demanen els altres.

3.MODIFICACIONS A LA DEMANDA AGREGADA

Els factors no romanen constants i aix provoca que la corba pugui patir desplaaments: - Desplaament cap a la dreta, podria ser degut als factors segents: Un increment dels preus dels bns substitutius Un increment en la renda del consumidor Un canvi positiu en les preferncies dels consumidors - Desplaament cap a l'esquerre, t diferents causes: Un increment de preu d'un b complementari Una variaci a la baixa de la renda del consumidor

 Un augment de la renda Un canvi negatiu en les preferncies dels consumidors

Moviments i desplaaments de corba de demanda-preu La corba de demanda-preu Afecten el preu del b i el preu d'altres bns relacionats - Quan el preu d'un b disminueix des de P1 fins a P3, la demanda agregada augmentar des de X1 fins a X3. Pel contrari, si el preu augmenta des de P1 fins a P2, es produir una disminuci de la demanda agregada des de X1 dins a X2. En tots dos casos diem que s'ha produt un moviment al llarg de la corba de demanda. - La influncia del preu d'altres bns sobre la demanda d'un de concret varia segons: Si disminueix el preu d'un b substitutiu, la demanda d'aquest augmentar, i disminuir la del b objecte d'anlisi. Llavors es produir un desplaament de la corba de demanda cap a l'esquerra. I si augmenta el preu d'un b substitutiu, es produir un desplaament de la corba capa a la dreta La disminuci del preu d'un b complementari implicar un augment en el consum d'aquest i de tots els bns que s'hi associen, encara que no hagin variat els seus preus. Llavors es produeix un desplaament de la corba de demanda cap a la dreta. I l'augment del preu d'un b complementari provocar un desplaament de la corba cap a l'esquerra. La corba de demanda-renda Influiran el nivell de renda i els gustos i preferncies del consumidor. - Nivell de renda: Amb el bns normals quan augmenta la renda mitjana dels consumidors, el nombre d'unitats demanades se sol incrementar. Llavors es produeix desplaament de la corba de demanda del b cap a la dreta. Tamb es produir un desplaament d'aquesta corba cap a l'esquerre quan es redueixi el nivell d'ingressos dels seus consumidors, perqu disminuiran les adquisicions del b mentre tota la resta de variables es mant constant. Amb els bns de luxe els desplaaments a la dreta i a l'esquerre sn ms marcats. Amb els bns inferiors els desplaaments de la corba de demanda s'inverteixen (si augmenten les rendes, disminueix la demanda de bns inferiors i si disminueixen les rendes augmenta la demanda d'aquest tipus de bns.

L'OFERTA
Oferta: quantitat de bns i serveis que s'estaria disposat a vendre en determinades condicions. Oferta individual: quantitat de productes que una nica empresa estaria disposada a vendre en les condicions que estableix el mercat. Oferta agregada o oferta de mercat: el total de producci que les empreses estan disposades a generar i vendre durant un perode determinat de temps. Corba d'oferta: lloc geomtric dels punts que indiquen les quantitats d'aquest b que la empresa est disposada a oferir a diferents preus. s creixent (a ms preu ms quantitat oferida i viceversa) 1.OFERTA INDIVIDUAL La quantitat oferta d'un b depn de: - El preu del b determina de manera directa la quantitat oferida: Si el preu augmenta, la quantitat oferida tamb augmentar Si el preu disminueix, tamb ho far la quantitat oferida. - El preu d'altres bns determina una variaci de l'oferta de sentit contrari: Si augmenta el preu d'un b substitutiu, l'empresa tendir a disminuir l'oferta del b en qesti i dedicar-se a produir un altre de ms demanda

 Si augmenta el preu d'un b complementari, la seva demanda disminuir i tamb la del b en qesti. L'empresa tendir a disminuir l'oferta. - Els costos dels factors de producci: Si augmenten, l'empresa veur disminuir els seus beneficis i es plantejar disminuir la producci per minimitzar els seus costs. - El nivell tecnolgic: La incorporaci de noves tecnologies suposa un augment en la producci, una millora de qualitat i una disminuci en el cost de fabricaci. L'oferta augmentar La utilitzaci de tecnologies ineficients incrementa els costos i provoca una disminuci de la producci i de la qualitat dels productes. L'oferta disminuir. - Els objectius empresarials sn de diversa natura i tenen diferent influncia sobre l'oferta.

2.L'OFERTA DE MERCAT O OFERTA AGREGADA Si volem englobar l'oferta del total d'empreses hem d'utilitzar la corba d'oferta del mercat. Per obtenir la corba d'oferta s'han de sumar les quantitats oferides per les empreses per a cada preu complint dos supsits: El preu d'un determinat b ha de ser el mateix per a totes les empreses del mercat. La quantitat oferida per a cada empresa no depn de la quantitat que ofereixen les altres Modificacions: - El preu d'un b. Es produeix un moviment al llarg de la corba d'oferta

- El preu dels altre bns. Les empreses s'interessen per produir ms quantitat d'un b com ms alt s el seu preu. Per aix han d'estar ben atentes als canvis que es produeixen en el mercat amb relaci als bns de la mateixa famlia.

- Els costos dels factors de producci sn fonamentals a l'hora de calcular els beneficis empresarials. Quan augmenta el preu dels factors de producci, els costos de les empreses s'incrementen. Si el preu de venda dels productes es mant constant, les empreses no incrementaran els seus ingressos i els seus beneficis disminuiran. Quan augmentin els preus dels factors que intervenen en la seva elaboraci la corba d'oferta d'un b es desplaar cap a l'esquerra Quan disminueixi el preu dels factors de producci, les empreses oferiran una quantitat ms gran de producte ja que s ms rendible. La corba es desplaar cap a la dreta.

- El nivell tecnolgic: implica increments en els nivells de producci, un nivell de qualitat ms alt, i disminucions en els costos de fabricaci dels bns que suposar un augment de l'oferta i un desplaament de la corba d'oferta cap a la dreta.

- Els objectius i les expectatives empresarials - El nombre de productors i venedors

L'ELASTICITAT
Elasticitat: mesura la variaci que provoquen els canvis de la variable independent sobre la variable dependent 1.L'ESLASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA Ed: d'un b s la variaci percentual de la quantitat demanada d'aquest b davant una variaci percentual del preu d'aquest Ed= %variaci de quantitat demanada= %AX % variaci del preu %AP Tipus de demanda: - Elstica: quan una variaci percentual del preu (%AP) provoca una variaci percentual ms gran i de signe contrari en la variaci percentual de la quantitat demanada (%AX). Presenta un valor ms gran que la unitat. - Inelstica: quan una variaci percentual del preu (% AP) provoca una variaci percentual menor i de signe contrari en la variaci percentual de la quantitat demanada (%AX). Presenta un valor ms petit que la unitat. - D'elasticitat unitria: quan la variaci percentual en el preu (%AP) implica una variaci de la quantitat demanada (%AX) en la mateixa proporci en diferent signe. L'elasticitat ser igual a la unitat. L'elasticitat s alta quan s molt sensible a la variaci dels preus. L'elasticitat s baixa quan els preus fan variar molt poc el nivell de demanda d'aquest tipus de b. 2.L'ELASTICITAT CREUADA DE LA DEMANDA Eyx: d'un b X respecte d'un altre Y s igual a la variaci percentual de la quantitat demanada del primer b amb relaci a la variaci percentual del preu del segon. Pot ser: - Negativa: quan l'augment del preu del b Y provoqui una reducci en la quantitat demanada del b X. Es tracta de bns complementaris. Exy = <0

- Positiva: si la quantitat demanada d'un b Y augmenta quan s'incrementa el preu d'un altre X. Es tracta de bns substitutius. Exy = >0 - Nulla: si l'augment o la disminuci del preu d'un b Y no provoca canvis en la demanda d'un altre X. Es tracta de bns independents. Exy = 0 Elasticitat creuada considerant els bns complementaris

Elasticitat creuada considerant els bns substitutius

Elasticitat creuada considerant els bns independents

L'ELASTICITAT-PREU DE L'OFERTA E0: d'un determinat b s la variaci percentual de la quantitat oferida del b davant una variaci percentual del preu d'aquest. E0= %variaci de quantitat oferida = %AX % variaci del preu %AP Tipus d'oferta: - Elstica: quan les variacions percentuals del preu (% AP) provoquen una variaci percentual ms gran i del mateix signe de quantitat oferida (%Ax). %Ax > %AP E0 > 1 - Inelstica: quan una variaci percentual en el preu (%AP) suposa una variaci percentual de la quantitat oferida (%Ax) ms petita i del mateix signe. %Ax > %AP E0 < 1 - D'elasticitat unitria: quan la quantitat oferida (%Ax) varia exactament en la mateixa proporci que el preu (%AP). %Ax > %AP E0 = 1

L'EQUILIBRI DE MERCAT Equilibri de mercat: es produeix quan s'assoleix un preu d'equilibri Pe en qu la quantitat oferida i la demanda coincideixen.

TEMA 8. TIPUS DE MERCATS FUNCIONAMENT I TIPUS DE MERCATS Estructures de mercat: sn diferents caracterstiques que ens permeten recollir les diferncies i similituds que hi ha entre les diferents classes de mercat. Mercat: - Mercat de competncia perfecta - Mercat de competncia imperfecta: - Monopoli - Oligopoli - Competncia monopolista Caracterstiques que s'utilitzen per classificar les estructures de mercat: - Grau de concentraci del mercat: nombre d'oferents que hi ha en el mercat. - Grau d'homogenetat del producte: diferncies de qualitat o de disseny, que un determinat b pot ser un substitutiu perfecte del que venen les altres empreses. - Barreres d'entrada: els elements que dificulten o impedeixen l'entrada de noves empreses en un mercat. - Existncia d'informaci perfecta: capacitat dels agents econmics per informar-se de les millors oportunitats de compra i venda que ofereix el mercat sense cap cost - Lliberat de consumidors i productors per entrar i sortir del mercat 1.EL MERCAT DE COMPETNCIA PERFECTA Es basa en: - existncia de molts oferents: el preu es fixa de forma lliure, ja que participen un gran nombre de compradors i venedors. La presncia d'un nombre elevat d'oferents provoca que la quantitat produda per cada empresa sigui massa petita per influir en el preu, en la demanda o en l'oferta global de mercat. Sn empreses preuacceptants. - producte homogeni - absncia de barreres d'entrada - informaci perfecta - funcionament lliure de mercat - maximitzaci del benefici en competncia perfecta: Tenen una srie d'ingressos que es poden classificar en: Ingrs total creixent Ingrs mitj i ingrs marginal coincidents amb el preu: Per maximitzar els beneficis, l'empresa haur de determinar el nombre d'unitats de producci que li permetin obtenir una diferncia ms gran entre els ingressos totals IT i els costos CT. Es poden donar tres casos: Si IT CT = 0, existncia de beneficis normals. Si IT CT < 0, l'empresa ha obtingut prdues. Si IT CT > 0, existeixen beneficis extraordinaris

La maximitzaci del benefici es donar quan el cost marginal coincideixi amb el preu CMg = IMg = P La demanda ser una lnia horitzontal que representa el preu d'equilibri. L'oferta dependr dels costos de l'empresa En competncia perfecta i en llarg termini noms s possible obtenir beneficis normals

2.MERCAT DE COMPETNCIA IMPERFECTA Caracterstiques: - Absncia d'oferents - Manca d'homogenetat: Sempre existiran diferncies que dependran de l'empresa que ha produt aquest b. - Existncia de barreres d'entrada - Ms quota de mercat - Corba de demanda decreixent - T capacitat per alterar els preus de mercat segons la quantitat que produeixi. 2.1.MONOPOLI Monopoli: s un mercat de competncia imperfecta on un nic oferent proveeix tota la demanda. No hi ha corba d'oferta L'empresa monopolista s preuoferent, ja que s l'empresa qui estableix el preu que li proporcionar ms beneficis. L'empresa monopolista podr ajustar lliurament els seus preus, per haur d'ajustar la seva producci a la demanda del b o servei que ofereix. Caracterstiques: - Un nic oferent del b - Producte homogeni: no hi ha substitutius del b - Existncia de barreres d'entrada Benefici ms gran: IMg = CMg El monopoli i el mercat de competncia perfecta: Caracterstiques comunes: Producte homogeni Maximitzaci del benefici: CMg = IMg Diferncies bsiques: El nombre d'oferents existents en el mercat: El monopoli t la corba de demanda decreixent i la competncia perfecta t la corba de demanda horitzontal La quantitat total produda i el preu de mercat 2.2.OLIGOPOLI Oligopoli: s un mercat de competncia imperfecta en qu un nombre redut d'empreses controla l'oferta sense arribar a acords entre elles. Caracterstiques: Existncia de pocs oferents Producte homogeni Existncia de barreres d'entrada

Acords entre empreses Crtels: sn acords entre empreses d'un mercat oligopolista per eliminar o restringir la competncia entre aquestes. Es basen en: L'acord de quantitats L'acord de preus: per evitar guerres de preus. 2.3.MERCAT DE COMPETNCIA MONOPOLISTA Mercat de competncia monopolista: s un mercat de competncia imperfecta amb un gran nombre d'oferents i productes molt diferenciats entre ells. Caracterstiques: Existncia de molts oferents: es tracta de petits monopolistes competint entre ells. Producte no homogeni Absncia de barreres d'entrada: l'nica barrera real que es troben les empreses s la diferenciaci del producte. La corba de demanda decreix. ERRORS DE MERCAT Estan relacionats amb: - Les barreres d'entrada: que poden ser degudes a: Avantatges en els costos absoluts: quan les empreses establertes tenen tcniques de producci superiors que els permeten produir a un cost inferior Avantatges en la diferenciaci del producte: les empreses establertes tindran un avantatge, ja que compten amb la fidelitat dels consumidors. Aix obligar a destinar una quantitat important de capital a publicitat Requeriments elevats de capital Economies d'escala: quan disminueix el cost mitj en augmentar la capacitat de producci. Hi ha dos tipus: Economies d'escala internes: les que es donen dins el si d'una empresa Economies d'escala externes: les que afecten un sol sector en el seu conjunt. - Externalitats: Efecten secundaris derivats de la producci i del consum de les decisions d'altre empreses. - Serveis pblics: Caracterstiques: L'estat assegura un subministrament de determinats bns i serveis que la seva utilitzaci per part del ciutad no varia pel fet que una o moltes persones els estiguin consumint No hi ha rivalitat en el seu consum ni la possibilitat d'exclusi de cap consumidors. T opcionalitat: el ciutad pot decidir fer s d'un determinat b pblic o no fer-ne, per no sempre - Intervenci pblica o de l'Estat: L'Estat haur de determinar de quina manera s'assigna el cost de manteniment dels espais comuns a tots els ciutadans, qui s'haur de fer crrec de manera que no perjudiqui la resta dels usuaris,o b quina ser la matriu de decisions que impliquin el menor cost d'actuaci i d'oportunitat per a tots els individus.