PROTOZOUS Phylum SARCOMASTIGOPHORA Familia Endamoebidae (amebes) Gnere Entamoeba Entamoeba Histolytica Trofozots:

Forma magna: Sn ms grans. Capacitat d'envair teixits. Presenten vacols amb eritrcits de l'hoste dins. Forma minuta: Sn ms petites. Viu en la llum intestinal. No s patgena.

Quists:

Inmadurs: 1 o 2 nuclis. Madurs (patgens): 4 nuclis

Els quists seliminen a travs de les femtes (1). Si un quist madur entra via oral al nostre organisme (2), es produeix una desenquistaci (3) a nivell de l'intest prim i surten els trofozots (4). Aquests, passen a l'intest gruixut i es multipliquen per divisi binaria. Llavors, poden quedar-se en la llum de l'intest sense atacar (A), poden atacar a la mucosa intestinal (B), poden passar al torrent circulatori i envair teixits extraintestinals (pulmons, cervell, fetge, etc) (C) o b poden tornar-se a enquistar per sortir al medi extern a travs de les defecacions de l'hoste (1). Simptomatologia de la amebiasis

Dolors abdominals i moltes deposicions sanguinolentes. lceres intestinals. La penetraci de les amebes en els capillars sanguinis provoca que aquestes s'escampin arreu del cos i ataquin teixits d'altres rgans, produnt unes acumulacions de pus molt considerables (abcesos).

Epidemiologia

Cosmopolita Infestaci a travs de quists Font ms comuna d'infestaci: Aiges no potabilitzades

Profilaxi

Higiene personal, sobretot de les mans En cas de contacte amb un portador, desinfectar la roba rpidament. Esterilitzaci de l'aigua Netejar sempre fruites i verdures

Altres Entamoebes E. coli, E. hartmmani, E. gingivalis, E. dispar, E. polekis. Cap d'elles s patogena per l'home. Gnere Endolimax E. nana No patgena. Comensal de l'intest gruixut. Gnere Iodameba I. buestschlii No patgena. Poc freqent en l'home. Amebes facultatives de vida lliure (ataquen meninges i cervell) 1) Gnere Acanthamoeba Encefalitis granulomatosa amebiana (EGA) 2) Gnere Naegleria Meningoencefalitis amebiana primaria (MAP) Acanthamoeba spp. : Est en forma qustica i trofozoica. Sn oportunistes. Produeixen la EGA en immunodeprimits. La podem trobar en aiges marines, en piscines, al terra, en llots, en climatitzadors i, fins i tot, en els lquids de les lents de contacte. Penetren en l'home a travs del contacte amb aigua o tamb poden entrar a travs de ferides en la pell. El lloc per on penetri es veur greument irritat. Els quists sn molt resistents a qualsevol medi hostil (cloraci, dessecaci, etc.). N. fowleri: provoca la MAP, una malaltia letal en 5 o 6 dies. Ataca de manera brutal a les meninges i a les neurones del cervell, fet que provoca smptomes molt greus (mals de cap intensos, vmits, etc.). L'hoste entra en coma i mor rpidament. T forma qustica i trofozoica. Ara b, en la trofozoica hi trobem una forma ameboide i una altre de flagelada (forma infestant). Giardia intestinalis Morfologia El trofozot s rod en la seva part anterior, mentre que en la posterior acaba en punta. Presneta 2 grans nuclis en la zona denominada disc adhesiu. Tamb presenta dos blefaroplasts dels quals en surten 4 flagels de cada un. Per ltim, presenta 2 axonemes i un parell de cossos mitjans, arquejats i foscos. Els quists tenen forma ovalada, tenen paret doble amb 2 o 4 nuclis a l'interior i en el mateix pol, juntament amb restes dels axonemes y dels cossos mitjans.

Els trofozots de G. intestinalis viuen en l'intest prim d'homes i micos. Poden haver-hi altres animals reservoris. s un parsit cosmopolita i la transmissi s a travs de la ingesti de quists. Les infeccions son ms freqents en nens. Cicle directe. L'home elimina quists 4 nucleats, que al arribar a un altre hoste es desenquisten formant 2 formes trofozoiques. Patologa (giardiasis)
o o o o

Irritaci de la mucosa intestinal. Dolor abdominal. Transtorns de la nutrici. Alteraci digestiva liposolubles. en l'absorci de grasses i vitamines

Eosinofilia y leucocitosis.

Si la parasitosi s molt intensa, els trastorns s'accentuen i es poden produir diarrees greixoses, ja que els trofozots tapissen gran part de la paret intestinal i no deixen que l'intest absorbeixi les grasses i vitamines liposoblubles que hem ingerit. Profilaxi Diagnstic a travs de l'anlisi de femtes. En les diarreiques, hi trobem gran quantitat de trofozots que es mouen en zig-zag, mentre que en les femtes ms solides hi trobem ms quists. Per combatre el parsit van molt be els comprimits de sodi. Trichomonas vaginalis s un flagelat que existeix noms en la fase de trofozot. T una forma piriforme amb 4 flagels anteriors lliures i un 5 flagel que constitueix una membrana ondulant curta que no supera la del cos. T. vaginalis es troba en la vagina i en les glndules prosttiques. En la dona, pot estar present en la mucosa vaginal y en las diverses secreciones uretrals. En l'home pot trobar-se a nivell de la prstata i els epiddims. Es transmet por contacte sexual, sempre en forma de trofozot. Tricomoniasis. - Cosmopolita - Assimptomtica en l'home (pot provocar una uretritis). - En la dona provoca una vaginitis:

Aguda: Fluxe crems i esgroguet. Dolor vaginal.

Crnica: Desincronitzaci dels fluxes vaginals.

Profilaxi La tricomoniasis s difcil de tractar (possibilitat de reinfeccions constants). Per aix, es necessari realitzar un tractament de la parella. s important utilitzar mtodes preventius en les relacions sexuals. Primer de tot es restaura el pH cid normal de la vagina. S'utilizen diversos materials com sabons neutres i desinfectants. Llavors s'administren frmacs Familia Trypanosomatidae Inclou tots aquells protozoous que tenen un sol flagel i un aparell kintic complert. La gran majoria sn heteroxens, no presenten quists i son transmesos a travs d'hostes intermediaris. Totes les seves formes acostumen a viure en la sang o en els teixits dels seus hostes definitius. Algues espcies passen per diferents estats morfolgics, depenent de la fase del seu cicle biolgic.
o

Amastigota.

Cos de forma ovalada, sense flagel lliure. s la forma que es desarrolla quan el parsit s endocellular.
o

Promastigota.

Cos de forma allargada, amb el kinetonucli en la regi anterior. Tamb poseeix un flagel lliure que creix des de l'extrem anterior.
o

Epimastigota.

Cos fusiforme, amb el kinetonucli en el centre, del que creix un flagel lliure que forma una curta membrana ondulant.
o

Tripomastigota.

Cos allargat, amb el kinetonucli en la part posterior, del qual en surt un flagel que forma una membrana ondulant fins sortir per l'extrem anterior. Gnere Leishmania : Cicle biologic:
o

El mosquit inocula les formes promastigotes i aquestes penetren en les cllules del sistema rituculo-endotelial adoptant, aix la forma amastigota. Es multipliquen dintre del macrfags i es dispersen per tot l'organisme.

Afecta a diversos animals, tot i que tamb a l'home. Ha d'haver un vector per fora, i aquest s un mosquit femella del gnere Plhebotomus.

Tipus de leishmaniasis:
o

leishmaniasis cutnia (bot d'orient): Quan pica el mosquit, es produeix una petita lcera amb tot de formes amastigotes dintre. leishmaniasis visceral (kala-azar): Els parsits es troben dins les cllules reticulo-endotelials, dins el liquid cefalorraquidic o dins la sang. Els smptomes sn febre, mal estar general, anmia i cansament. Pot arribar a ser mortal. leishmaniasis mucosa: Poc freqent.

Trypanomosis Africana i Americana.

Trypanomosis: malalties gnere Trypanosoma.

provocades

per

parsits

del

Caracterstiques:
o o o

Son parsits de tota classe de vertebrats. La majoria viuen en el sistema circulatori i en lquids tissulars. Normalment (vectors). sn transmesos per invertebrats hematfags

Forma tripomastigota, amb un nucli central, un kinetonucli a la part posterior del cos i un flagel que surt a l'exterior formant una membrana ondulant.

El parsit pateix un cicle evolutiu dintre del hoste intermediari (invertebrat hematfag). Les formes tripomastigotes infestants es reprodueixen durant uns 10 dies en l'intest del vector. Si un tripanosoma es desenvolupa en la part anterior de l'intest, estar dins del grup Salivaria, que es transmeten per inoculaci. En canvi, si el parsit es desenvolupa a la part posterior de l'intest de l'invertebrat, les formes infestants seran eliminades a travs de les deposicions d'aquest vector (Stercoraria).

Dos tipus de tripanomosis humana: 1. Trypanomosis africana (T.brucei). La malaltia es divideix en 3 perodes:

Dins del hoste vertebrat (home), viuen en forma tripomastigota. Tamb poden infestar a animals. Trobem els parsits en la sang (majoritariament), en les glandules limftiques o el fetge. Els vectors sn del gnere Glossina (mosques tse-tse). Aquestes mosques ocupen una gran superfcie del continent afric. Viuen en zones de poca altura, prop de l'aigua. T.gambiense est ms exts que T.Rhodesiense. Perode d'inoculaci. Dura entre 10-20 dies i sol ser assimptomtic pels natius negres. 2. Perode glandular o linftic-sanguni. Durant els primers dies, el parsit est en el torrent sanguini i, passat un cert temps, envaeix els ganglis limftics. En aquest moment es podueixen una srie de smptomes especfics: dolor en les extremitats, hipertrfia dels ganglis limftics, del fetge, febre i aprimament. En T. gambiense aquest perode es molt llarg, mentre que en T.Rhodesiense s ms curt, perqu envaeix rpidament el SNC. 3. Perode meningoencefaltic. La malaltia ha passat a ser crnica. S'envaeix el SNC, on s'accentuen els smptomes anteriors i apareixen trastorns motors (lentitud i passivitat en els moviments), confusi mental, aprimament muscular, prdua de gana y una fase de sommnolencia (malaltia de la son). Aquesta fase pot arribar a produir la mort del pacient en pocs mesos, normalment per culpa de la desnutrici. Profilaxi Es determina la parasitaci a travs d'un anlisi de sang en les primeres etapes de la malaltia. Si es troba en fase ms avanada, es fa un diagnstic que es basa a examinar la prpia limfa. Per ltim, quan ja tenim els parsits en el SNC, es fa un diagnstic en el que s'examinen proves serolgiques d'immunofluorescncia. Mtodes preventius:

Utilitzaci de trampes i insecticides contra els vectors. Tractament de tots els malalts.

Trypanomosis americana (malaltia de Chagas). La produeix T. cruzi.

Morfologia: La forma tripomastigota es caracteritza per presentar els extrems molt afilats, un nucli en la posici central i un kinetonucli molt

gran en la part posterior del cos. Presenta tamb una membrana ondulant. Com que en una infestaci normal entren moltes formes tripomastigotes en la sang, aquestes no es reprodueixen fins que aconsegueixen penetrar en les cllules (del sistema reticulo-endotelial i del muscular) i convertir-se en formes amastigotes. Un cop dins les cllules es poden reproduir activament. La localitzaci geogrfica de la trypanomosis americana es troba distribuda per la major part de Sudamrica i Centreamrica, on afecta a 20 milions de persones. El vector principal sn invertebrats hematfags que pertanyen a la familia Reduviidaee (xinxes). L'infestaci de l'home es produeix quan aquest es rasca la picada de l'insecte i, sense donar-se'n compte, arrossega les femtes que la xinxa ha deixat sobre la seva pell dins de la ferida. La malaltia de Chagas es desenvolupa en dos fases diferents: Fase aguda: Ms freqent en nens. Inoculaci en la pell dels tripomastigotes procedents de les femtes de la xinxa. Inflamaci local, sorgeix un ndul vermell. S'envaeix el mscul cardac, el qual perd moltes de les seves cllules gangliolars. Aix produeix una miocarditis i, en moltes ocasions, mort per parada cardaca. Smptomes: febre, anmia, edema facial, i Signe de Romaa, que es una inflamaci dels ulls. Perill de mort. Fase crnica: Ms freqent en adults. Disfunci nerviosa i perifrica. Destrucci de ganglis de l'esfag i del colon. Profilaxi Igual que en la Trypanosomosi africana, tot i que es pot aplicar el denominat xenodiagnstic. Aquest mtode consisteix a fer picar a un individu sospits per xinxes criades a un laboratori i, per tant, no infestades, i desprs d'uns dies s'examina el contingut intestinal de l'insecte en busca de flagellats. El mtode preventiu ms efica s la lluita contra els vectors que viuen en la palla. Utilitzar insecticides que neutralitzin l'acci infestant de les xinxes. Phylum Apicomplexa.

Caracterstiques:
o o o

Complexe apical desarrollat. Tenen un sol tipus de nucli. Sn capaos de formar quists.

o o

Sn parsits intracellulars. Els estats mbils (esporozots i merozots) sn els que tenen la capacitat de penetrar cllules. Cicle complexe amb alternana de generacions sexuales i asexuades.

Estructura dels Apicomplexa.

o o o

Estructura ovalada 2 anells polars (anterior i posterior). Microtbuls denominats mionemes que proporcionan movimient al parsit. Conoide; orgnul de forma cnica que facilita la penetraci del parsit en les cllules hospedadores. Robtries: orgnuls en forma de sac que tenen una funci secretora d'enzims, per facilitar l'entrada a les cllules hoste. El micropor o micropil, es una invaginaci de la pellcula que permet l'entrada d'aliment per pinocitosi.

Les tres fases de desenvolupament dels Apicomplexa:

Agamogonia. s una fase asexual que comena quan la forma denominada esporozot, penetra en alguna cllula de l'hoste. infestant,

L'esporozot penetra una cllula i creix com a trofozot fins obtenir un tamany considerable. A continuaci es reprodueix per divisi mltiple. La clula reproductora es denomina esquizont y el procs reproductiu, esquizogonia. Les cllules filles mbils i fusiformes, anomenadesmerozots, s'alliberen i invaeixen altres cllules hostes. D'aquesta manera el cicle agamognic pot repetir-se en 2 o ms generacions. Gametogonia o gamogonia. Algun dels merozots es diferencien amb el temps en cllules masculines (microgamets) i cllules femenines (macrogamets), comenant aix la fase sexual del cicle reproductiu. Quan el microgamet flagelat entra en el macrogamet, es forma un zigot diploide (2n) que secreta una paret qustica al seu voltant i passa a denominarse ooquist. Esporogonia o esporulaci.

El zigot sempre es converteix en ooquist, el qual t en el seu interior un esporont (2n), que es divideix i origina 2 esporoblasts (n). Aquests ltims es recobreixen d'una doble paret i passen a esporoquists, dintre dels quals s'originen els nous esporozoits. Phylum Apicomplexa. Classe Sporozoea. Subclasse Coccidia. Subordre Eimeriina. Familia Eimeriidae.(totes les fases dins de l'hoste, menys l'esporogonia, que s al medi.) Gnero Eimeria. 1)Eimeria tevella: parsit intestinal de les gallines. 2) bovis: intestinal del bou. 3) stiredai: afecta les cllules hepatiques de conills domestics Gnero Isosporo (parsits de l'home) 1)Isospora bellis 2)Isospora natalensis Gnero Cyclospora. 1)Cyclospora cayetanensis Familia Cryptosporidiidae. (Es desenvolupen sobre de la cllula. Cicle monox.) Gnero Cryptosporodium. (Parsits intestinals que afecten a immunodeprimits i nens, especialment.) 1)C.Muris 2)C.Parvum Familia Sarcocystidae. Gnero Sarcocystis. Gnero Toxoplasma.

Subordre Haemosporina. (s'inclouen coccidis de cicle heterox, amb esquizogonia en els hostes vertebrats i esporogonia en els invertebrats. La infecci es transmet per insectes hematfags del gnere Anopheles. Familia Plasmodiidae. (Produeixen un pigment propi anomenat pigment paldic, visible al microscopi.) Gnere Plasmodium. (protozous amb capacitat de desenvolupar-se en els eritrcits sanguinis dels seus hostes vertebrats)

Familia Sarcocystidae
o o o o

Cicle heterox. L'esporogonia pot ser dintre o fora de l'hoste. Ooquists 2x4. Poden formar quists en els teixits (quists tissulars). per entendre el cicle biologic de la

Definicions importants familia Sarcocystidae.

Taquizots.

Formes de multiplicaci rpida que solen estar presents en les cllules de l'hoste intermediari o definitiu. Sempre estan presents durant la fase aguda de la malaltia.

Bradizots.

Formes de multiplicaci lenta que sempre estan presents en l'interior d'un quist. Sn caracterstics de la fase crnica de la malaltia.

Quist polizoic.

Bradizots agrupats dins d'una membrana parasitaria ben definida.

Cicle proliferatiu.

Cicle que consisteix en la formaci de taquizots o esquizonts previa a la fase que dna lloc a la formaci de quists amb bradizoits en l'hoste intermediari.

Ciclo propagatiu.

Es la fase de reproducci asexual, previa a la gamogonia, que es produeix a nivell de l'intest de l'hoste definitiu.

Dintre del gnere Sarcocystis destaquem dues espcies:

o

Sarcocystis suihominis.

H.I. porc H.D. home.

o

Sarcocystis hominis (= Sarcocystis bovihominis)

H.I. bou. H.D home. Toxoplasma s important destacar que l'esporogonia t lloc en el terra. L'esquizogonia y la gamogonia tenen lloc en les cllules de l'intest de l'hoste definitiu, que sol ser sempre algun tipus de fel.

Cicle evolutiu de Toxoplasma gondii.

T. gondii presenta un cicle diheterox facultatiu. H.D. Gat (familia dels felins) H.I. Tot tipus de vertebrats 1. El gat ingereix les formes infestants per carnivorisme. Cicle propagatiu a les cllules epitelials de l'intest prim del fel, produint 5 esquizogonies que donen lloc a 5 tipus de merozots. D'aquests 5, noms 2 adquireixen sexualitat i formen un zigot, el qual s'embolcalla en una cllula hoste i passa a convertir-se en un ooquist no esporulat, capa de trencar la cllula i sortir a l'exterior a travs de les femtes. Aquest ooquist esporula en el terra i en pocs dies ja t capacitat infestant (2 esporoquists amb 4 esporozoits cada un). L'home es pot infestar de les segents maneres: 2. Ingerint carn crua o poc feta i, lgicament, contaminada pels quists tisulars. 3. Ingerint accidentalment els ooquists procedents de les femtes del gat (mans brutes, menjar contaminat, etc.)

Altres vies:

Transplacentria (quan una dna prenyada agafa la malaltia per primer cop, pot passar taquizots al fetus a travs de la placenta). Transfusi sangunia. Trasplantament d'rgans.

Simptomatologia de la toxoplasmosis. En l'home, la majoria dels casos solen ser asimptomtics. La afectaci ms greu s'observa en els recent nascuts que han adquirit la malaltia per via transplacentaria (infecci congnita). Smptomes en nadons:
o o o

Corioretinitis Calcificaci intracerebral Convulsions

La forma ms com de toxoplasmosis adquirida en el perode postnatal es manifiesta per linfadenitis, miocarditis, sensaci de fatiga, febre, cefalea, dolors d'oda i mialgia. La manifestaci clnica ms freqent en l'adult s la linfadenopatia, local o generalitzada, superficial o profunda, i els ganglis ms afectats sn els del coll. Diagnstic de la toxoplasmosis. Normalment es fa un estudi serolgic d'un pacient que presenta els smptomes de la malaltia per buscar l'antics anti-toxoplasma. Si la prova dna positiu, direm que el pacient est infestat. Les proves ms utilitzades sn les anomenades IFI i ELISA. Familia Plasmodiiae Cicle biolgic del Plasmodium Anopheles s'alimenta de la sang dun sser hum injecta saliva que pot contenir esporozoits infestants, els quals son capaos de passar al torrent sanguni i comenar el seu cicle evolutiu. esquizogonia exoeritrocitica (4), fet que produeix l'alliberament al torrent sangini de molts merozots.

trofozots) i el nucli d'aquests ltims es divideix fins a formar un esquizont madur, el qual es trenca alliberant ms merozots eritrocitics (6).

caracter sexual i formar gametcits enlloc d'esquizonts. (7) gamets dins l'estomac de l'insecte. Uni Zigot movil Ooquist (dins) esporoblasts esporozots (es dirigeixen a les glndules salivals). Per regla general: P.Falciparum: s la espcie ms patgena. Febres malignes que es repeteixen cada 48h aprox. P.Malarie: Febres malignes que es produeixen cada 72h aprox. P.vivax: Febres benignes cada 48h. Epidemiologia s la malaltia parasitaria ms important del mn. Segons la OMS, han tingut lloc uns 250.000.000 casos en tot el mn, produint una impensable cantitat de morts anuals. Tot i que la malaltia est molt repartida per tot el mn, predomina en les zones tropicals. ZONES DE PREDOMINI P. falciparum Predomina sobre tot en els trpics i subtrpics. P. malariae Predomina en zonas clides i templades, especialment en l'frica Occidental i en l'frica Oriental. Predomina en zones templades i en moltes zonas del trpic, especialment en Amrica Central y en moltes zones d'Amrica del Sur. P. vivax Per regla general, te una distribuci casi universal, a excepci de moltes zones on ha sigut erradicada (Europa i EEUU). P. ovale Predomina en la zona tropical d'frica, amb alguns casos a l'Amrica del sur i l'sia.

Simptomatologia Calfreds, febre i suors a intervals de temps regulars. Altres accions patgenes:
o o o

Acci expoliadora (destrucci dels eritrcits). Acci irritativa a nivell del fetge. Acci txica (degut a la lliberaci de substncies txiques per l'organisme).

Acci mecnica (degut a la possible formaci de coguls, els quals poden generar algun tipus d'emblia.

El paludisme pot desarrollar-se en 3 periodes: Perode d'invasi. Es el perode de les esquizogonies exoeritroctiques i que cursa sense simptomes clnics. Periode agut. S'inicia amb les primeres esquizogonies hemtiques. En tots els casos menys el del P.falciparum, hi ha calfreds intenssos seguits de febresentre els 40C 45C, dolors musculars, malestar general, nausees i taquicardia. La febre, desprs d'unes hores, acaba amb una crisis acompanyada d'una suduraci intensa. Els excessos febrils es repeteixen cada vegada que s'alliberen nous merozots al torrent sanguni. En el cas de P. falciparum, els calfreds sn menys excentuats, per el perode febril s superior i els intervals entre paroxismes ms curts. Provoca els mateixos simptomes dels altres tipus de Plasmodium, pero tamb anemia i trastorns al sistema circulatori, digestiu i nervis que poden donar la mort de l'hoste fcilment. 3. Periode crnic. Ve desprs de la fase aguda. El pacient entra en un estat de latencia i, si no s'ha tractat amb medicaments, la malaltia es cronifica per sempre. Durant aquesta fase l'anemia es va accentuant, el fetge est destrossat i la pell es torna groga. L'individuu entra en una fase de caquexia paldica o malrica. En P. falciparum poden produr-se d'altres simptomes molt caracterstics, com per exemple la denominada febre hemoglobinrica (febre acompanyada de sang en l'orina). Subclase Piroplasmia.(parsits d'eritrocits, transmessos per Ixodids) Orden Piroplasmida. Familia Babesiidae. Gnero Babesia. Familia Theileriidae. Gnero Theileria.(Molt patogen. 90% d'eritrocits infestats.) 3. Phylum Ciliophora. Classe Kinetofragminophorea.

Ordre Trichostomatida. Familia Balantidiidae. Gnere Balantidium. 1. Els quists sn les formes infestants. S'alliberen a travs de loes femtes. 2. Els ingerim a travs d'aliments contaminats. 3. Desenquistaci en l'intest prim i alliberaci de trofozots. 4. Divisi binaria dels trofozots en l'intest gruixut. 5. Acci sobre la mucosa de l'intest gruixut. Possibles lceres. Cal saber que:

En el medi extern acostuma a estar en forma quistica, per tamb podem trobar-lo en forma trofozoca! (cas nic). Els quists sn sensibles al pH cid. El porc s el principal reservori. T un tamany que pot considerar-se, en algun cas, macroscopic. Tenen molts cilis curts que ajuden a desplaar-se rapidament per l'intest de l'hoste.

Simptomatologia

Necrosi i ulceraci del colon. Diarrea.

Epidemiologia:

Mundial. Tipic de zones rurals amb porcs.

4. Phylum MICROSPORA Classe Microsporea Ordre Microsporidia Familia Pleistophoridae Gnere Encephalitozoon Gnere Enterocytozoon

Cal saber: Sn oportunistes, eurixens, sencills i de distribuci cosmopolita. No tenen mitocondris i viuen entre les cllules. Penetren les cllules amb el filament polar tubular i passen les espores a dins d'aquestes. Les espores maduren i sn alliberades al L.I.C, on podran infestar noves cllules. 5. Phylum MIXOZOA Dintre d'aquest grup, trobem parsits de peixos, amfibis i rptils. Subregne Metazoa Phylum Plathelminthes Tremtodes dignids Forma ovalada i aplanada dorsoventralment. Tenen dues ventoses molt caracterstiques: L'oral i la ventral.

Sistema digestiu: faringe muscular, esfag i dos cegs intestinals (dnen forma de Y invertida). Sistema nervis: Massa ganglionar al voltant de l'esfag, de les quals surten les papiles sensorials. Aparell excretor: Tubs collectors que envien les substancies de rebuig en la vescula excretora, situada a l'extrem posterior del cos. Sistema reproductor: Complex. La majoria sn hermafrodites. L'aparell reproductor mascul t dos testicles dels quals en surten dos conductes eferents que desenvoquen a un nic espermiducte. Aquest s'eixample per la part terminal i forma la bossa del cirre, on hi trobem la vescula seminal i el cirre, que s l'organ copulador. Llavors, la bossa s'obre a l'exterior per l'anomenat por genital mascul.

En l'aparell reproductor femen, trobem un nic ovari del qul surt un conducte anomenat oviducte i que va a parar al ootip, on hi ha les glndules de Mehlis. A continuaci trobem l'ter, on hi maduren els ous. Tots els ous, menys en Schistosoma, sn operculats. Les malalties que provoquen aquests parsits s'anomenen distosomasis. Podem trobar:

- Distosomasis heptiques. - Distosomasis intestinals - Distosomasis pulmonars. - Distosomasis del sistema circulatori. Distosomasis heptiques Fasciola heptica s molt caracterstica per la seva forma foliacia i perqu t els testicles i l'ovari ramificats. s un cicle diheterox de carcter aqutic. L'hoste definitiu allibera, a travs de les deposicions, ous no embrionats (1), que es desenvolupen dintre de l'aigua (2). El miracidi surt de l'ou (3) i penetra a un cargol del gnere Lymnaea (4). Dins del gasterpode, els esporoquists donen varies genereacions de rdies i aquestes, de cercaries, que surten al medi aqus i neden amb la cua fins a enquistar-se en la vegetaci de ribera (5), esperant que algun hervibor ingereixi les herbes on s'ha fixat (7). Quan aix succeeix, les cercries es desenquisten en el duod i migren a travs de la paret intestinal fins els conductes biliars, on evolucionen a adults (8), s'autofecunden i alliberen els ous. Fasciolosi

Cosmopolita Zoonosi (bovin i ovins) Font d'infestaci principal per l'home: creixens i pixallits. Ingesti de fetges crus.

Simptomatologia Els smptomes ms forts es tenen quan la cercaria envaeix els conductes biliars. Es donen dolors abdominals, diarrees, febre, urticria, hepatomegalia i eosinofilia. Un cop la fasciola es adulta, es poden donar casos d'obstrucci dels conductes biliars que poden donar lloc, en casos extrems, a la cirrosi. Distomatosis vasculars Gnere Schistosoma Morfologia i caracterstiques

Sn diocs (mascles i femelles)

Mascles amb canal ginecfor. Sense faringe Cegs intestinals fusionats 4 o + testicles. Sense cirre ni bossa del cirre. Vitelloducte nic amb folicles laterals. Porus genital post-acetabular Ous no operculats, amb esper, embrionats. Parsits del sistema circulatori Cicle dieterox. No metacercries. Si furcocercries. H.I. gasterpodes o prosobranquis (S.japonicum) H.D mamifer

Els ous sn eliminats a travs de les femtes o de l'orina (1). En condicions ptimes, els ous es trenquen i surten els miracidis (2), els quals neden i penetren a un cargol especfic (H.I.) (3). Dintre d'aquest, el miracidi dna lloc a dues generacions d'esporocists i aquests a furcocercries (5), que surten del prosobranqui (amfibi) i neden a travs de l'aigua fins a penetrar la pell de l'hoste definitiu (infestaci activa) (6). Al penetrar la pell de l'home, perden la cua bifurcada i passa a anomenar-se esquistosomtid (7). Aquest, travessa teixits fins arribar al torrent sanguini i distribuir-se arreu del cos (8, 9). Quan arriben al fetge maduren i passen a ser adults. El mascle s'ajunta amb la femella i se l'emporta a un teixit per tal de que aquesta posi els ous dintre d'alguna vnula. Aquesta fecundaci es fa en diferents llocs depenent de cada espcie. S.hematobium acostuma a pondre ous en els plecs venals de la bufeta urinaria (C), S.japonicum en vnules de l'intest prim (A) iS.mansoni en venes de l'intest gruixut. (B) Epidemiologia La esquistosomosi s la segona malaltia parasitria en nombre d'afectats, desprs del paludisme.

S.hematobium: La vall del Nil, sur de Portugal, Xipre, prxim orient. S.mansoni: frica, centre i sud d'Amrica. S.japonicum: continent asitic.

Simptomatologia Invasi: penetrac de les furcocercries a travs de la pell. Picor, petites hemorragies i urticaria.

Incubaci: les equistmules corrent pel torrent sanguini. Toxemia generalitzada (provocada per toxines en sang) Febres, inflamacions pulmonars o heptica, eosinofilia. Posta d'ous: aquests, grcies als espolons, trenquen les venes on la femella els ha dipositat i s'alliberen a la llum per sortir a l'exterior. Aix provoca sang en la orina o en les femtes (depenent de la espcie). Crnic: Els ous no poden sortir de les venes i queden lliures pel torrent circulatori. L'hoste reacciona i els encapsula, formant uns nduls anomenats granulomes, que poden obstruir conductes. Profilaxis

Higiene personal Potabilitzaci d'aiges s de mollusquicides en zones de risc elevat (precauci) Vigilar els possibles reservoris.

Dermatitis provocada per cercaries d'esquistosoma Hi ha espcies afins a Esquistoma que no tenen a l'home com a hoste definitiu. Ara b, les furcocercaries poden atacar la dermis d'aquests si hi ha exposici. Sensaci punxant, irritaci, etc. Espcies que la produeixen: - S. Bovis - S. Spindale - Bilharzia spp. - Trichobilharzia spp. Classe Cestoda Morfologia Sn hermafrodites. No tenen aparell circulatori ni digestiu. Tampoc de respiratori. Esclex: rgan muscular en forma de cap, on hi trobem les ventoses i la roseta. s l'rgan de fixaci. Coll: No en tenen totes les espcies. Ajuda a l'escolex a fixar-se en la paret intestinal de l'home.

Estrbil: Zona segmentada en anells, la funci dels quals s la producci continua d'ous. Diferents tipus d'anells:

Contenen estructures sexuals funcionals.

Hymenolepis nana El cicle pot ser indirecte o directe. En el primer l'H.I. sn clepters i puces. Mentre que en el segon es poden donar casos d'autoinfestaci (endgena o exgena). Epidemiologia: Cosmopolita. Medi rural. Poblaci infantil. Simptomatologia: Necrosi intestinal. Diarrees mucoses, transtorns neuronals. Profilaxi: Mesures higiniques. Control d'animals. Familia Taeniidae T.solium i T.saginata L'home allibera anells grvid o ous a travs de les femtes (1). Aquests poden sobreviure molts dies al medi. La vaca (en T.saginata) i els porcs (en T.solium), actuen com a H.I. (2). Els ous alliberen la oncosfera i aquesta travessa la paret intestinal per oclusionar en la musculatura de l'animal (3). En ella, les oncosferes evolucionen a cistecerria. Finalment, l'home s'infesta quan menja la carn crua o poc feta. Epidemiologia

Cosmopolita Zones rurals amb porcs.

Simptomatologia:

Trastorns gastrointestinals. Diarrees, nusees i vmits. Irregularitat en la gana. Dolors abdominals. Trastorns heptics i nerviosos (canvis de carcter molt excentuats).

Cisticercosi: Malaltia provocada per la ingesti d'ous de Taenia, fet que comporta que l'home actu com a hoste intermediari, ja que les larves cistecercaries ataquen els teixits musculars de l'home (principalment el cervell). Gnere Echinococcus E. granulosus causa la hidiatosis unilocular. E. multilocularis causa la hidiatosis multilocular o alveolar. E.granulosus Viu a l'intest prim de cnids. s molt petit. Noms est format per 3 anells. La larva s capa de parasitar molts herbvors, entre ells l'home (H.I.). L'ou arriba al duod i surt la ooncosfera que migra cap a diferents rgans (fetge, pulmons i cavitat abdominal principalment). Un cop arriba al teixit escollit, passa a larva i aquesta s enquistada per la reacci de l'hoste, que la converteix en quist hidatidic. La membrana larvaria, de color blanc gelatins, est formada per dues membranes; la cuticular i la interna o germinativa, la qual t la capacitat de produr cpsules proliferes i protoscolexs semidesarrollats. Sn la sorra hidatidica. Tamb podem trobar vescules filles exgenes, que fora del quist i que sn infestans. Simptomatologia: Accions mecniques (obstructives) + accions txico-quimiques (dispersi del lquid hidatidic arreu de l'organisme). E.multilocularis Molt similar a E.granulosus, tot i s una mica ms petit i t com a hoste definitiu la guineu, principalment. Gnere Diphyllobotridae 3) Coracidi (oncosfera + embriofor)

Epidemiologia

Zoonosi: gos, gat i s (reservoris) Hostes paratnics Contaminaci del medi Hbits gastronmics: Menjar peix cru.

Profilaxi

Cocci del peix o congelaci Desparasitaci de reservoris

Phylum Nematoda Trichuris trichiura Morfologia Parsit de l'intest gros de l'home. Les femelles sn ms grosses que els mascles. Tenen el cos dividit en dues part molt diferenciades: una part anterior esofgica i una part posterior ms gruixuda on hi ha l'aparell digestiu i els genitals. Els ous sn caracterstics per la seva forma de pilota de rugby amb dos taps en els pols. Dins tenen un zigot no embrionat. Cicle biologic Cicle monox directe on l'home s l'nic hoste. Els adults s'enganxen a la mucosa intestinal per la seva part esofgica. Les femelles posen un 12000 ous al dia, que surten a l'exterior a travs de les femtes. L'home s'infesta al ingerir ous embrionats presents en l'aigua o en diversos aliments contaminats. Epidemiologia: Cosmopolita (especialment en zones clides i humides). Simptomatologia: Depn del nombre de parsits presents. Pocs parsits assimptomtic. Molts parsits trastorns digestius, diarrees, vmits i dolors intestinals. Profilaxi: No menjar verdures sense haver-les netejat i cuinat prviament. No abonar amb excretes humanes i esterilitzar l'aigua de consum hum. Trichinella spiralis Morfologia Les regions anterior i posterior no estan diferenciades. La femella s vivpara. Les larves estan dins de quists en forma de llimona, que s'incrusten a la musculatura de l'hoste. Cicle biologic Cicle autoheterox: L'home actua com a H.I. i H.D. Tot i aix, l'home no s l'nic hoste.

Acabada la cpula, el mascle mor i la femella migra cap a les zones ms profundes de la vellositat intestinal i allibera embrions infestants (4), que s'infiltren al sistema circulatori i s'enquisten en la musculatura esqueltica. (5) Per tancar el cicle es necessari que un altre hoste ingereixi les larves enquistades. Aix es mant grcies a les rates, que sn el reservori base. Epidemiologia: Cosmopolita, tpica de zones rurals amb porcs. Ingesti de carn de porc crua o poc feta. Els quists sn molt resistents! Simptomatologia: Depn del nombre de larves ingerides.

Fase intestinal: quadre diarreic. Migraci larvaria: edemes facial, periorbitals, dolor muscular. Complicacions: neurolgiques i cardaques.

Profilaxi

Cocci (60C durant 4 min.) Congelaci (-15C durant 20 dies / -29C durant 6 dies) Inspecci veterinria.

Strongyloides stercolaris Pot tenir vida lliure (mascles i femelles), o vida parasitria (noms femelles). Formes de vida lliure esfag rabditoide Formes parasitries esfag estronguiloide. Femella partenogentica: parsit de l'intest hum. Tenen la vulva en l'ltim ter del cos. Sn distrides amfidelfes (dos tubs ovarics). Ous de membrana molt fina que s'alliberen embrionats a travs de les femtes. Un cop al medi extern, si les condicions sn favorables, les larves evolucionen a cuc adult d'esfag rabditoide i, per tant, no infestant. Ara b, si les condicions del medi sn desfavorables per la vida lliure, les larves evolucionen cap a larves filariformes, que sn la forma infestant per l'home. Aquestes, que sn llargues i fines, poden travessar la pell de l'home fins arribar als capillars sanguinis. Un cop a la circulaci, fan migraci intraorgnica fins a la trquea, on sn deglutides i arriben, aix, a l'aparell digestiu. Llavors passen a adultes. Epidemiologia: Cosmopolita. Zones rurals i pobres. Simptomatologia:

Penetraci de les larves: picors i urticries.

Migraci intraorgnica: irritaci pulmonar, tos i eosinofilia (Lffler). Perode intestinal: Dolors abdominals, nusees i vmits.

Profilaxis:

Evitar anar descal en zones endmiques. Evitar les excretes humanes al terra. Tractament a persones infestades.

Ancylostoma duodenale i Necator americanus Es caracteritzen per tenir un esfag muscular estrongiloide. Sn parsits monoxens i de l'intest prim de molts mamfers. Els adults viuen fixats en la paret de la mucosa intestinal. Tan mascles com femelles sn parsits. Els ous no embrionats surten a l'exterior a travs de les femtes i evolucionen a larves d'esfag rabditoide (2). Aquesta muda a larva filariforme (3) i t capacitat de penetrar la pell i fer la migraci intraorgnica (igual que S.stercolaris). Dins de l'estmac es transformen en adults, s'enganxen a la mucosa intestinal i s'alimenten de sang. A.duodenale veu mes sang que N.americanus. Poden provocar anmies. Epidemiologia

Cosmopolita Condicions del medi (molt important): humitat, sls sorrencs, etc. Contaminaci fecal del medi.

Diferncies entre A.duodenalis i N.americanus :

Les femelles de A.duodenalis ponen ms ous. Aquests ous sn ms resistents que els de N.americanus. Ms femelles que mascles en A.duodenalis.

Simptomatoligia

Penetraci cutnia: Dermatitis. Fase pulmonar: Sndrome de Lffler. Fase intestinal: diarrea, vmits i anmia.

Fase crnica: Anmia ferropnica (es perd molt ferro) mortalitat 12%

Profilaxi

Sanejament ambiental. Evitar abonar amb excretes humanes.

Ascaris lumbricoides Parsits intestinals de gran envergadura amb esfag de tipus cilndric. Mascles: de 15-20 cm i amb l'extrem caudal curvat amb dues espcules. Femelles: de 20-40 cm i amb l'extrem caudal cnic. Els ous poden ser frtils, infrtils o embrionats (en el medi extern). Poden tenir coberta rugosa o no. Cicle monox amb migraci intraorgnica. Els adults sn parsits de l'intest prim de l'home. Les femelles poden posar 300.000 ous per dia! A sobre sn fora resistents. Els ous embrionats pateixen una muda i es forma la larva infestant, que entra a l'home a travs de verdures mal rentades o via mans brutes. Les larves penetren la paret intestinal i fan la migraci intraorgnica. Mentrestant, van evolucionant a larves claviformes i aquestes sn deglutides a la trquea. Un cop a l'estmac passen a ser adults, que poden viure anys. Epidimiologia

Cosmopolita. de la poblaci mundial afectada. Molt com en nens (important focus de disseminaci).

Simptomatologia Fase pulmonar:

Sndrome de Lffler. Allrgies i atacs asmtics.

Fase intestinal (depenent del nombre de cucs presents):

Assimptomtica. Trastorns digestius. Acci expoliadora, irritativa i txica en l'intest prim.

Profilaxi

mesures higiniques (personals i collectives). Educaci sanitria. Eliminaci correcte d'excretes.

Toxocara canis (Larva migrans visceral) Sn parsits de gossos i gats que en l'home poden produr el fenmen de la larva migrans visceral. Els adults viuen en l'intest de gossos i gats, que alliberen els ous a travs de les femtes i s'embrionen en condicions favorables. L'home actua com a hoste paratnic (accidental) Epidemiologia L'home s'infesta a travs de la ingesti d'ous. Un cop dins, els ous es trenquen i alliberen les larves i aquestes penetren cap a la circulaci sangunia i es distribueixen arreu del cos, on queden encapsulades. Simptomatologia Reacci inflamatria deguda a la migraci de les larves a travs de l'organisme. Apareix una lesi molt caracterstica anomenada granuloma eosinofilic. Les larves, encasellades per aquest granuloma, acostumen a incrustar-se en el fetge, en els pulmons (el ms perills), en el cervell o en l'ull. Profilaxi

Control sanitari de gats i gossos. Higiene personal (sobretot en nens).

Enterobius vermicularis Nemtode de petit tamany caracteritzat per tenir un esfag de tipus oxiuriforme. Sn molt freqents en nens. Les femelles sn ms grans que els mascles. Cicle monox sense migraci intraorgnica. Els adults sn parsits de l'intest gros i del colon de l'home. Aquest s'infesta per la ingesti d'ous embrionats. A l'estmac els ous alliberen els embrions. Aquests pateixen una muda abans d'arribar a l'intest gruixut, on es converteixen en adults. Copulen i el mascle mor. La femella es queda enganxada a la mucosa intestinal i, per la nit, baixa fins l'anus del nen i posa els ous en el seu marge. Mentrestant, va mossegant la zona; el nen sent picors molt forts i es rasca. Aix, poden quedar ous entre les seves ungles i aquests poden acabar a la seva boca, tancant aix el cicle.

Epidemiologia (oxiurasis o enterobiasis)

Cosmopolita. Regions de clima temperat. Poblaci infantil (15-30%): guarderies, collectius i famlies.

Simptomatologia (depenent del nombre de cucs presents)

Assimptomatic (preferentment en adults). Picor anal (a les primeres hores de la nit). Trastorns nerviosos. Trastorns gastrointestinals. Trastorns reflexos. Oxiurasis cutnia (dermatitis en la regi anal pel fet de rascar-se).

Profilaxi

Higiene de mans i d'anus. Tractament familiar collectiu. Neteja de roba de llit i de roba interior de nens parasitats.

Filiarosis Engloba a nemtodes d'esfag cilndric o claviforme les larves dels quals, anomenades microfilaries, estan molt poc diferenciades. Tenen un cicle diheterox. Els vectors sn diversos artrpodes hematfags. Sn parsits de teixits i espais tissulars d'una gran quantitat de vertebrats. La famlia Onchocercidae inclou diverses espcies de cos filariforme conegudes com a filaries. Les femelles tenen la vulva el la regi esofgica i sn vivpares (ponen larves). Aquestes, estan poc desenvolupades, per son de gran importncia. limftiques (Wuchereriosis i Brugiosis) Presenten un cicle diheterox. Les femelles fecundades ponen microfilaries capaces de migrar a la sang. Quan el vector pica, les larves es dirigeixen cap als msculs torcics i pateixen 2 mudes abans d'arribar a la forma infestant. Quan l'artrpode torna a picar a un ser hum, les microfilaries penetren activament per la ferida que ha deixat en la pell de l'hoste. Un cop dins, migren fins al seu microhbitat definitiu. Wuchereria bancrofti Periodicitat nocturna. Els adults sn parsits del sistema limftic de l'home, on viuen formant nduls a nivell dels ganglis, els quals

queden obstruts. Aix pot arribar a produir elefantitis, que s una inflamaci de les extremitats inferiors i del rgans genitals. Els vectors sn mosquits del gnere Anopheles. Brugia malayi Molt semblant a l'anterior. Ara b, no produeix elefantitis en els rgans sexuals i s aperidica. Drmiques (Loaosis i Onchocecosis) Loa loa Els vectors sn tbacs del gnere Chrysops. Els adults sn parsits del teixit conjuntiu subcutani (principalment de les foses nasals i de l'ull). La malaltia s'anomena loasis, molt com en l'frica equatorial. No causa trastorns greus en l'organisme parasitat. Ara b, produeix allrgies, picors i edemes fugaos (apareixen i desapareixen rpidament), degut sempre al pas del parsit a travs dels teixits conjuntius. En casos ms greus pot produir ceguesa. O.vulvulus Filaria que produeix nduls localitzats al teixit subcutani. Els vectors sn mosquits del gnere Simulium. La malaltia s'anomena Onchocercosis (americana o africana). Els quists poden destruir-se de 2 formes diferents:

Posant la carn a una temperatura superior als 65C. Congelant la carn.

P. falciparum es capa d'envair els capillars del cervell, pel qual pot arribar a provocar emblies cerebrals (simptomatologia greu).