You are on page 1of 186

Num. 5562 / 24.07.

2007

30402

Conselleria dEducaci
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regulaci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larticle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci Espanyola, i de lalta inspecci necessria per al seu compliment i garantia. La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcter bsic, determina en larticle 6.2 que s competncia del Govern fixar els objectius, les competncies bsiques, els continguts i els criteris davaluaci que constituiran les ensenyances mnimes, a fi de garantir una formaci comuna a tot lalumnat i la validesa dels ttols corresponents en tot el territori espanyol. Lapartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currculum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran part els aspectes bsics assenyalats en els apartats anteriors, i que ser desplegat i completat pels centres docents fent s de la seua autonomia. Lapartat 3, aix mateix, especifica que els continguts bsics de les ensenyances mnimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autnomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i Ensenyament del Valenci, en els articles 18 i 19, disposa que sha dincorporar a les matries prescrites per a leducaci secundria pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, lensenyana del valenci, perqu en acabar letapa lalumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en igualtat amb el castell. Una vegada fixats els aspectes bsics del currculum que constituxen les ensenyances mnimes, amb la finalitat dassegurar una formaci comuna i garantir la validesa dels ttols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currculum de leducaci secundria obligatria per a lmbit de la Comunitat Valenciana. En desplegament deste mandat, el present decret inclou els objectius, els continguts i criteris davaluaci corresponents a cada una de les matries que integren leducaci secundria obligatria, aix com fa referncia a les competncies bsiques o als aprenentatges que es consideren imprescindibles, que figuren en lannex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que lalumnat ha daconseguir en finalitzar esta etapa. Per a aix, sha tingut en compte, en primer lloc, el doble carcter desta etapa, que amb leducaci primria constitux lensenyana bsica, obligatria i gratuta. Orientada, duna banda, a proporcionar a lalumnat el bagatge necessari per a la incorporaci al mn laboral i, duna altra, a preparar amb garanties daprofitament i superaci lalumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinaci de rigor cientfic i flexibilitat suficient per a fer front a ambds reptes. En segon lloc, sha tingut en compte levoluci i els grans canvis que es donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrnseca de letapa i obliguen a conciliar la formaci comuna amb latenci a la diversitat i la necessitat doferir varietat dopcions a uns jvens als quals cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el comproms amb les decisions preses, com a objectius essencials de tot procs educatiu i com a preparaci per a lexercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans. Aix, amb la finalitat daconseguir eixa cultura general que ve determinada pel doble carcter a qu acabem de referir-nos, de manera que tot lalumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la

Conselleria de Educacin
DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717] El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regulacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1 del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccin necesaria para su cumplimiento y garanta. La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tiene carcter bsico, determina en su artculo 6.2 que es competencia del Gobierno fijar los objetivos, competencias bsicas, contenidos y criterios de evaluacin que constituirn las enseanzas mnimas, con el fin de garantizar una formacin comn a todo el alumnado y la validez de los ttulos correspondientes en todo el territorio espaol. El apartado 4 del mismo artculo precisa que las Administraciones educativas competentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladas en la Ley, del que formarn parte los aspectos bsicos sealados en los apartados anteriores, y que ser desarrollado y completado por los centros docentes en uso de su autonoma. El apartado 3, asimismo, especifica que los contenidos bsicos de las enseanzas mnimas requerirn el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autnomas, como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseanza del Valenciano, en los artculos 18 y 19, dispone que se incorporar a las materias prescritas para la educacin secundaria por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria, la enseanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vez fijados los aspectos bsicos del currculo que constituyen las enseanzas mnimas, con el fin de asegurar una formacin comn y garantizar la validez de los ttulos correspondientes, por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currculo de la educacin secundaria obligatoria para el mbito de la Comunitat Valenciana. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin correspondientes a cada una de las materias que integran la educacin secundaria obligatoria, as como hace referencia a las competencias bsicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcanzar al finalizar dicha etapa. Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carcter de esta etapa, que con la educacin primaria constituye la enseanza bsica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcionar al alumnado el bagaje necesario para la incorporacin al mundo laboral y, por otra parte, a preparar con garantas de aprovechamiento y superacin al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo que exige una combinacin de rigor cientfico y flexibilidad suficiente para hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la evolucin y los grandes cambios que se producen a estas edades, que aumentan la complejidad intrnseca de la etapa y obligan a conciliar la formacin comn con la atencin a la diversidad y la necesidad de ofrecer variedad de opciones a unos jvenes a los que hay que iniciar en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las decisiones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo y como preparacin para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. As pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general que viene determinada por el doble carcter a que acabamos de referirnos, de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-

Num. 5562 / 24.07.2007

30403

seua incorporaci a la societat o per a continuar, intensificar i especialitzar els seus estudis, leducaci secundria obligatria ha dimplicar una progressi respecte a letapa anterior, completar els territoris conceptuals delimitats en leducaci primria i advertir, a travs de la reflexi sobre les informacions rebudes, les lnies mestres i vertebradores de cada matria. Ha de garantir-se que lalumnat domine no sols les destreses fonamentals del clcul matemtic, els fonaments del desenrotllament tecnolgic o les llenges, sin que tamb obtinga un coneixement suficient sobre qu sn les Cincies, les Matemtiques, la Msica, la Literatura, la Histria, la Geografia, etc., les seues referncies essencials, particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al mn. Una formaci terica que puga anar incrementant al llarg de la vida, guiada per la curiositat intellectual com a estmul per a laprenentatge permanent. Laccs de lalumnat a bons nivells de coneixement en les diferents disciplines permetr construir una actitud intelligent i crtica davant dels reptes del futur. La consecuci destos objectius no pot fer-se sense considerar les diferents actituds i necessitats dels jvens a eixes edats, aix com la seua varietat dinteressos a lhora de triar el futur. Per tant, la intervenci educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de lalumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal de tot lalumnat, al temps que una atenci individualitzada en funci de les necessitats de cada alumna i alumne. Per aix, des de linici de letapa, la conselleria competent en matria deducaci ha desforar-se per posar a disposici de lalumnat tots els recursos possibles per a inculcar el sentit de la responsabilitat sobre el seu rendiment i comprometrel en les decisions sobre el seu recorregut com a estudiants, tant en forma dincorporaci a grups de refor i suport com en lexistncia de vies diferenciades, de manera que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesura que savana en letapa, en una trajectria personalitzada i lliurement assumida, potenciada a travs de processos orientadors basats en les reflexions prvies dels equips docents. Per a este fi servixen la diversitat de programes i opcions que la Llei Orgnica dEducaci ha disposat, com els programes de diversificaci curricular, que impliquen una adaptaci a grups reduts dels continguts de les matries fonamentals, perqu lalumnat que ha presentat algun tipus de dificultats daprenentatge al llarg de la seua vida destudiant puga aconseguir les competncies bsiques; els programes de qualificaci professional inicial, que obrin una possibilitat de preparaci per al mn laboral, permeten aconseguir la titulaci i continuar posteriorment cap a la formaci professional, de manera que proporciona noves oportunitats a lalumnat; els programes especfics destinats a lalumnat amb greus insuficincies de partida o en el moment de la seua incorporaci al sistema educatiu espanyol; lagrupaci de matries en quart curs, dirigida a facilitar una primera elecci dopcions o ditineraris i la posterior continuaci destudis. En tots els casos, es tracta de camins diferenciats per a obtindre objectius bsics i iguals per a tots, que permeten igualment lobtenci del corresponent ttol, aix com ladquisici dactituds i valors com lestimaci del treball com a valor per al progrs en la vida; el respecte als altres; lestima per la cultura i la creativitat, o el domini dels coneixements imprescindibles per a lexercici de la ciutadania i per a lelecci amb plena llibertat del seu futur. Lensenyana de les llenges estrangeres ha sigut tamb especialment considerada, tant per la ciutadania comuna, la construcci de la qual s un objectiu prioritari de la Uni Europea, com per larribada de poblaci immigrant amb altres llenges i costums. La intercomunicaci i lactitud dobertura a realitats diferents que implica el coneixement de llenges estrangeres actua com un incentiu per a aprendre-les i per a facilitar la incorporaci de lalumnat nouvingut; aix mateix, incidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat dacollida inters i respecte per les caracterstiques daltres nacions i llenges. I alhora, eixe sentiment destima, juntament amb laccs al valenci i al castell, que la conselleria competent en matria deducaci ha de posar a la seua disposici, resultar denorme valor per a impulsar la integraci dels que sincorporen a la Comunitat Valenciana, a Espanya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de la democrcia i la llibertat.

dibles para su incorporacin a la sociedad o para continuar, intensificar y especializar sus estudios, la educacin secundaria obligatoria debe suponer una progresin con respecto a la etapa anterior, completar los territorios conceptuales delimitados en la educacin primaria y advertir, a travs de la reflexin sobre las informaciones recibidas, las lneas maestras y vertebradoras de cada materia. Debe garantizarse que el alumnado domine no slo las destrezas fundamentales del clculo matemtico, los fundamentos del desarrollo tecnolgico o las lenguas, sino que haya obtenido un conocimiento suficiente sobre qu son las Ciencias, las Matemticas, la Msica, la Literatura, la Historia, la Geografa, etctera, sus referencias esenciales, particularmente aplicadas a la Comunitat Valenciana, a Espaa, a Europa y al mundo. Una formacin terica que pueda ir incrementando a lo largo de la vida, guiada por la curiosidad intelectual como estmulo para el aprendizaje permanente. El acceso del alumnado a buenos niveles de conocimiento en las diferentes disciplinas permitir construir una actitud inteligente y crtica ante los retos del futuro. La consecucin de estos objetivos no puede hacerse sin considerar las diferentes actitudes y necesidades de los jvenes a esas edades, as como su variedad de intereses a la hora de escoger el futuro. Por tanto, la intervencin educativa ha de contemplar como principio la diversidad del alumnado, garantizando el desarrollo personal de todo el alumnado, as como una atencin individualizada en funcin de las necesidades de cada alumna y alumno. De ah que desde el inicio de la etapa, la conselleria competente en materia de educacin ha de esforzarse por poner a disposicin del alumnado todos los recursos posibles para inculcar el sentido de la responsabilidad sobre su rendimiento y comprometerlo en las decisiones sobre su recorrido como estudiantes, tanto en forma de incorporacin a grupos de refuerzo y apoyo, como en la existencia de vas diferenciadas, de modo que las enseanzas comunes iniciales desemboquen, conforme se avanza en la etapa, en una trayectoria personalizada y libremente asumida, potenciada mediante procesos orientadores basados en las reflexiones previas de los equipos docentes. A este fin, sirven la diversidad de programas y opciones que la Ley Orgnica de Educacin ha dispuesto, como los programas de diversificacin curricular, que implican una adaptacin a pequeos grupos de los contenidos de las materias fundamentales, para que el alumnado que haya presentado dificultades de aprendizaje a lo largo de su vida de estudiante pueda alcanzar las competencias bsicas; los programas de cualificacin profesional inicial, que abren una posibilidad de preparacin para el mundo laboral, permiten alcanzar la titulacin y continuar posteriormente hacia la formacin profesional, proporcionando as nuevas oportunidades al alumnado; los programas especficos destinados al alumnado con graves carencias de partida o en el momento de su incorporacin al sistema educativo espaol; la agrupacin de materias en cuarto curso, dirigida a facilitar una primera eleccin de opciones o de itinerarios y la posterior continuacin de estudios. En todos los casos, se trata de caminos diferenciados para obtener objetivos bsicos e iguales para todos, que permitan por igual la obtencin del correspondiente ttulo, as como la adquisicin de actitudes y valores, como: la estimacin del trabajo como valor para el progreso en la vida; el respeto a los dems; el aprecio por la cultura y la creatividad, o el dominio de los conocimientos imprescindibles para el ejercicio de la ciudadana y para la eleccin con plena libertad de su futuro. La enseanza de las lenguas extranjeras ha sido tambin especialmente considerada, tanto por la ciudadana comn, cuya construccin es un objetivo prioritario de la Unin Europea, como por la llegada de poblacin inmigrante con otras lenguas y costumbres. La intercomunicacin y la actitud de apertura a realidades diferentes que supone el conocimiento de lenguas extranjeras, acta como un incentivo para su aprendizaje y para facilitar la incorporacin del alumnado recin llegado; asimismo, incide en que los nuevos ciudadanos sientan en la comunidad de acogida inters y respeto por las caractersticas de otras naciones y lenguas. Y a su vez, ese sentimiento de aprecio, junto al acceso al valenciano y al castellano, que la conselleria competente en materia de educacin debe poner a su disposicin, resultar de enorme valor para impulsar la integracin de los que se incorporan a la Comunitat Valenciana, a Espaa y a Europa, desde el respeto a nuestro marco legal y a los valores de la democracia y la libertad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30404

A ms, a la Comunitat Valenciana, laprenentatge escolar de les dos llenges cooficials dins del currculum ha de convertir-se en un instrument daprenentatge en el marc del programa o programes deducaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de la realitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una cultura i dassumpci de normes i valors compartits. Este decret establix el currculum de leducaci secundria obligatria a la Comunitat Valenciana, aix com els criteris davaluaci, promoci i titulaci i la realitzaci de les proves extraordinries de setembre, amb la flexibilitat necessria perqu els centres docents, en ls de la seua autonomia, puguen concretar el currculum en el seu projecte educatiu, adaptant-lo a les caracterstiques del seu alumnat i a lentorn socioeconmic i cultural. Aix mateix, cont elements suficients per a permetre una acci coherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adoptar les decisions relatives a la seqenciaci i estructuraci en unitats didctiques que es reflectiran en les programacions docents. El present decret autoritza la conselleria competent en matria deducaci per a la realitzaci davaluacions externes que garantisquen lobjectivitat dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema i es constitusquen, desta manera, en ferramenta indispensable per a la millora de la qualitat de les nostres ensenyances. Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, a proposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007, DECRETE Article 1. Objecte i mbit daplicaci 1. El present decret constitux el desplegament per a leducaci secundria obligatria del que disposa el ttol I, captol III, de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 6 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria. 2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum de leducaci secundria obligatria el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci desta etapa educativa. 3. Este decret sha daplicar en els centres docents pblics i en els centres privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyances deducaci secundria obligatria. Article 2. Principis generals 1. Letapa de leducaci secundria obligatria forma part de lensenyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle 27.4 de la Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut. 2. Leducaci secundria obligatria comprn quatre cursos acadmics que shan de seguir, ordinriament, entre els 12 i els 16 anys dedat. 3. Lalumnat podr accedir al primer curs lany natural en qu complisca 12 anys. 4. Amb carcter general, lalumnat t dret a estar escolaritzat en rgim ordinari fins als 18 anys, complits lany en qu finalitze el curs. 5. Leducaci secundria obligatria sorganitza en matries diferenciades, tenint en compte tant la finalitat duna educaci comuna com la necessria atenci a la diversitat de lalumnat. Per a aix, la conselleria competent en matria deducaci, dacord amb el que disposa larticle 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, regular les mesures organitzatives i curriculars datenci a la diversitat que els centres adoptaran dacord amb el seu projecte educatiu. 6. En esta etapa, sha de prestar especial atenci a la tutoria personal de lalumnat, aix com a la seua orientaci educativa, psicopedaggica i professional.

Adems, en la Comunitat Valenciana, el aprendizaje escolar de las dos lenguas cooficiales dentro del currculo ha de convertirse en un instrumento de aprendizaje en el marco del programa o programas de educacin plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsqueda de la realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de pertenencia a una cultura y de asuncin de normas y valores compartidos. Este decreto estable el currculo de la educacin secundaria obligatoria en la Comunitat Valenciana, as como los criterios de evaluacin, promocin y titulacin y la realizacin de las pruebas extraordinarias de septiembre, con la flexibilidad necesaria para que los centros docentes, en uso de su autonoma, puedan concretar el currculo en su proyecto educativo, adaptndolo a las caractersticas de su alumnado y al entorno socioeconmico y cultural. Asimismo, contiene elementos suficientes para permitir una accin coherente y progresiva, de forma que los equipos docentes puedan adoptar las decisiones relativas a la secuenciacin y estructuracin en unidades didcticas que quedarn reflejadas en las programaciones docentes. El presente Decreto autoriza a la conselleria competente en materia de educacin para la realizacin de evaluaciones externas que garanticen la objetividad de los resultados, orienten sobre las necesidades del sistema y se constituyan, de esta manera, en herramienta indispensable para la mejora de la calidad de nuestras enseanzas. Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, a propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 20 de julio de 2007, DECRETO Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin 1. El presente Decreto constituye el desarrollo para la educacin secundaria obligatoria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo III, de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en el artculo 6 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria. 2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto se entiende por currculo de la educacin secundaria obligatoria el conjunto de objetivos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y criterios de evaluacin de esta etapa educativa. 3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicos y en los centros privados de la Comunitat Valenciana que, debidamente autorizados, impartan enseanzas de educacin secundaria obligatoria. Artculo 2. Principios generales 1. La etapa de la educacin secundaria obligatoria forma parte de la enseanza bsica. Por tanto, de acuerdo con lo que establece el artculo 27.4 de la Constitucin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito. 2. La educacin secundaria obligatoria comprende cuatro cursos acadmicos que se seguirn ordinariamente, entre los 12 y los 16 aos de edad. 3. El alumnado podr acceder al primer curso en el ao natural en el que cumpla 12 aos. 4. Con carcter general, el alumnado tendr derecho a permanecer escolarizado en rgimen ordinario hasta los 18 aos de edad, cumplidos en el ao en que finalice el curso. 5. La educacin secundaria obligatoria se organiza en materias diferenciadas, teniendo en cuenta tanto la finalidad de una educacin comn como la necesaria atencin a la diversidad del alumnado. Para ello, la conselleria competente en materia de educacin, de acuerdo con lo dispuesto en el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, regular las medidas organizativas y curriculares de atencin a la diversidad que los centros adoptarn de acuerdo con su proyecto educativo. 6. En esta etapa, se prestar especial atencin a la tutora personal del alumnado, as como a su orientacin educativa, psicopedaggica y profesional.

Num. 5562 / 24.07.2007

30405

7. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, el currculum de leducaci secundria obligatria establit en el present decret i en les normes que el despleguen. El resultat desta concreci formar part del projecte educatiu del centre. 8. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lelaboraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programaci docent i de materials didctics que faciliten al professorat el desenrotllament del currculum. 9. La conselleria competent en matria deducaci establir lhorari setmanal per a cada una de les matries de leducaci secundria obligatria, respectant lhorari que figura en lannex III del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Este horari ha de garantir el dret de tot lalumnat a rebre lensenyana del valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 10. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar integrades en el currculum, dacord amb el que disposa larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Article 3. Finalitat Dacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, la finalitat de leducaci secundria obligatria consistix a aconseguir que lalumnat adquirisca els elements bsics de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic; que desenrotlle i consolide hbits destudi i de treball; preparar lalumnat per a la incorporaci als estudis posteriors i per a la inserci laboral, i formar-lo per a lexercici dels seus drets i deures en la vida com a ciutadanes i ciutadans. Article 4. Objectius de letapa Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els permeten: a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica. b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desenrotllament personal. c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social. d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci. e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes. f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci. g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia. h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les dificultats. i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comu-

7. Los centros docentes desarrollarn y completarn, en su caso, el currculo de la educacin secundaria obligatoria establecido en el presente Decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de esta concrecin formar parte del proyecto educativo del centro. 8. La conselleria competente en materia de educacin favorecer la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos de programacin docente y de materiales didcticos que faciliten al profesorado el desarrollo del currculo. 9. La conselleria competente en materia de educacin establecer el horario semanal para cada una de las materias de la educacin secundaria obligatoria, respetando el horario que figura en el anexo III del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. Dicho horario garantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la enseanza del valenciano y en valenciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 10. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarn integradas en el currculo, de acuerdo con lo que dispone el artculo 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Artculo 3. Finalidad De acuerdo con lo que establece el artculo 2 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educacin secundaria obligatoria consiste en lograr que el alumnado adquiera los elementos bsicos de la cultura, especialmente, en sus aspectos humanstico, artstico, cientfico y tecnolgico; que desarrolle y consolide hbitos de estudio y de trabajo; preparar al alumnado para su incorporacin a estudios posteriores y para su insercin laboral, y formarlo para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. Artculo 4. Objetivos de la etapa La educacin secundaria obligatoria contribuir a desarrollar en las alumnas y los alumnos las capacidades que les permitan: a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer sus derechos en el respeto a los dems, practicar la tolerancia, la cooperacin y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el dilogo, afianzando los derechos humanos como valores comunes de una sociedad plural, abierta y democrtica, y prepararse para el ejercicio de la ciudadana democrtica. b) Adquirir, desarrollar y consolidar hbitos de disciplina, estudio y trabajo individual y en equipo como condicin necesaria para una realizacin eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio de desarrollo personal. c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en los mbitos escolar, familiar y social. d) Valorar y respetar, como un principio esencial de nuestra Constitucin, la igualdad de derechos y oportunidades de todas las personas, con independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cualquier discriminacin. e) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los mbitos de la personalidad y en sus relaciones con los dems, as como rechazar la violencia, los prejuicios de cualquier tipo, los comportamientos sexistas y resolver pacficamente los conflictos. f) Desarrollar destrezas bsicas en la utilizacin de las fuentes de informacin para, con sentido crtico, adquirir nuevos conocimientos. Adquirir una preparacin bsica en el campo de las tecnologas, especialmente las de la informacin y la comunicacin. g) Concebir el conocimiento cientfico como un saber integrado que se estructura en distintas disciplinas, as como conocer y aplicar los mtodos para identificar los problemas en los diversos campos del conocimiento y de la experiencia. h) Desarrollar el espritu emprendedor y la confianza en s mismo, la participacin, el sentido crtico, la iniciativa personal y la capacidad para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir responsabilidades, as como valorar el esfuerzo con la finalidad de superar las dificultades. i) Comprender y expresar con correccin textos y mensajes complejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano. Valorar las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de

Num. 5562 / 24.07.2007

30406

nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura dambds llenges. j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada. k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres. l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada alimentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social. m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respecte a estos. n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne aix a la conservaci i millora. o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i representaci. p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunicaci escrita i audiovisual. Article 5. Competncies bsiques 1. Les competncies bsiques, com a elements integrants del currculum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En les distintes matries de letapa es presta una atenci especial al desenrotllament destes competncies, iniciat en leducaci primria, que lalumnat haur dhaver adquirit en finalitzar lensenyana bsica. 2. La lectura constitux un factor primordial per al desenrotllament de les competncies bsiques. Els centres hauran de garantir en la prctica docent de totes les matries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de letapa. Article 6. Organitzaci dels tres primers cursos 1. Las matries dels tres primers cursos de leducaci secundria obligatria sn les segents: Cincies de la naturalesa Cincies socials, Geografia i Histria Educaci fsica Educaci per a la ciutadania i els drets humans Educaci plstica i visual Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques Msica Tecnologies 2. Dacord amb el que disposa en larticle 24.6 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci i larticle 4.5 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, en cada un dels cursos primer i segon lalumnat ha de cursar un mxim de dos matries ms que en lltim cicle de leducaci primria. 3. En cada un dels tres primers cursos de letapa, tot lalumnat ha de cursar les matries segents: Cincies de la naturalesa Cincies socials, Geografia i Histria Educaci fsica Castell: llengua i literatura

la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonio cultural, as como las posibilidades comunicativas del castellano como lengua comn de todas las espaolas y los espaoles y de idioma internacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el estudio de la literatura de ambas lenguas. j) Comprender y expresarse en una o ms lenguas extranjeras de manera apropiada. k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la geografa y la historia de la Comunitat Valenciana, de Espaa y del mundo; respetar el patrimonio artstico, cultural y lingstico; conocer la diversidad de culturas y sociedades a fin de poder valorarlas crticamente y desarrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los dems. l) Conocer y aceptar el funcionamiento del cuerpo humano y respetar las diferencias. Conocer y apreciar los efectos beneficiosos para la salud de los hbitos de higiene, as como del ejercicio fsico y de la adecuada alimentacin, incorporando la prctica del deporte y la educacin fsica para favorecer el desarrollo personal y social. m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamiento de las sociedades, en especial los relativos a los derechos, deberes y libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y actitudes personales respecto a ellos. n. Valorar crticamente los hbitos sociales relacionados con la salud, el consumo responsable, el cuidado de los seres vivos y el medio ambiente, contribuyendo a su conservacin y mejora. o) Valorar y participar en la creacin artstica y comprender el lenguaje de las distintas manifestaciones artsticas, utilizando diversos medios de expresin y representacin. p) Analizar y valorar, de forma crtica, los medios de comunicacin escrita y audiovisual. Artculo 5. Competencias bsicas 1. Las competencias bsicas, como elementos integrantes del currculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. En las distintas materias de la etapa, se prestar una atencin especial al desarrollo de dichas competencias, iniciado en la educacin primaria, que el alumnado deber haber adquirido al finalizar la enseanza bsica. 2. La lectura constituye un factor primordial para el desarrollo de las competencias bsicas. Los centros debern garantizar en la prctica docente de todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en todos los cursos de la etapa. Artculo 6. Organizacin de los tres primeros cursos 1. Las materias de los tres primeros cursos de la educacin secundaria obligatoria sn las siguientes: Ciencias de la naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin fsica Educacin para la ciudadana y los derechos humanos Educacin plstica y visual Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y literatura Lengua extranjera Matemticas Msica Tecnologas 2. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 24.6 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y en el artculo 4.5 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria, en cada uno de los cursos primero y segundo el alumnado cursar un mximo de dos materias ms que en el ltimo ciclo de la educacin primaria. 3. En cada uno de los tres primeros cursos de la etapa, todo el alumnado cursar las siguientes materias: Ciencias de la naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin fsica Castellano: lengua y literatura

Num. 5562 / 24.07.2007

30407

Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques 4. A ms de les matries indicades en lapartat anterior, tot lalumnat ha de cursar: Educaci plstica i visual, en els cursos primer i tercer; Msica, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer; en segon, Educaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestar especial atenci a la igualtat entre dones i hmens. 5. En el curs tercer, les ensenyances de la matria Cincies de la naturalesa sorganitzaran en dos matries (Biologia i Geologia, i Fsica i Qumica), i mantindran el seu carcter unitari a lefecte de promoci. 6. La conselleria competent en matria deducaci ordenar loferta de les matries optatives al llarg dels tres primers cursos de letapa, nestablir el currculum i les condicions per a la ser elegides per lalumnat. En tot cas, esta oferta haur dincloure una segona Llengua estrangera, Cultura clssica i Informtica. 7. Lensenyana de la religi sha dimpartir en cada un dels tres primers cursos de letapa i sha dajustar al que establix la disposici addicional segona del present decret. 8. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i de la informaci shan de treballar en totes les matries. 9. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de conflictes. Article 7. Organitzaci del quart curs 1. Dacord amb el que establix larticle 25 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, en el quart curs tot lalumnat ha de cursar les matries de: Cincies socials, Geografia i Histria Educaci eticocvica Educaci fsica Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura Matemtiques Primera llengua estrangera 2. En les condicions que establisca la conselleria competent en matria deducaci, la matria de Matemtiques de quart curs sorganitzar en dos opcions, de les quals lalumnat nhaur de cursar una. Lopci A t carcter terminal i lopci B, carcter propedutic. Els currculums respectius sinclouen en lannex deste decret. 3. A ms de les matries indicades en lapartat primer, en el quart curs tot lalumnat ha de cursar tres matries entre les segents: Biologia i Geologia Educaci plstica i visual Fsica i Qumica Informtica Llat Msica Segona llengua estrangera Tecnologia 4. Este quart curs t carcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporaci a la vida laboral. Per aix, els centres hauran doferir totes les matries a qu es referix lapartat anterior, agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents, dacord amb els criteris pedaggics i organitzatius que establisca la conselleria competent en matria deducaci. 5. Esta mateixa conselleria ordenar loferta de matries optatives de quart curs i lelecci destes per part de lalumnat. 6. Lensenyana de la religi en este curs sha dajustar al que establix la disposici addicional segona del present decret.

Valenciano: lengua y literatura Lengua extranjera Matemticas 4. Adems de las materias indicadas en el apartado anterior, todo el alumnado cursar: Educacin plstica y visual, en los cursos primero y tercero; Msica, en segundo y tercero; Tecnologas, en primero y tercero; en segundo, Educacin para la ciudadana y los derechos humanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad entre mujeres y hombres. 5. En el curso tercero, las enseanzas de la materia Ciencias de la naturaleza se organizarn en dos materias (Biologa y Geologa y Fsica y Qumica), manteniendo su carcter unitario a los efectos de promocin. 6. La conselleria competente en materia de educacin ordenar la oferta de las materias optativas a lo largo de los tres primeros cursos de la etapa, establecer su currculo y las condiciones para su eleccin por parte del alumnado. En todo caso, dicha oferta deber incluir una segunda Lengua extranjera, Cultura clsica e Informtica. 7. La enseanza de la religin se impartir en cada uno de los tres primeros cursos de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presente Decreto. 8. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita, la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunicacin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias. 9. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educacin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolucin de conflictos. Artculo 7. Organizacin del cuarto curso 1. De acuerdo con lo que establece el artculo 25 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, en el curso cuarto todo el alumnado cursar las materias de: Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin tico-cvica Educacin fsica Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y literatura Matemticas Primera lengua extranjera 2. En las condiciones que establezca la conselleria competente en materia de educacin, la materia de Matemticas de cuarto curso se organizar en dos opciones, de las que el alumnado cursar una. La opcin A tendr carcter terminal y la opcin B carcter propedutico. Los respectivos currculos se incluyen en el anexo de este decreto. 3. Adems de las materias indicadas en el apartado primero, en el cuarto curso todo el alumnado cursar tres materias de entre las siguientes: Biologa y Geologa Educacin plstica y visual Fsica y Qumica Informtica Latn Msica Segunda lengua extranjera Tecnologa 4. Este cuarto curso tendr carcter orientador, tanto para los estudios postobligatorios como para la incorporacin a la vida laboral. Por ello, los centros debern ofrecer todas las materias a las que se refiere el apartado anterior, agrupadas por opciones que configuren vas formativas coherentes, de acuerdo con los criterios pedaggicos y organizativos que establezca la conselleria competente en materia de educacin. 5. Esta misma conselleria ordenar la oferta de materias optativas de cuarto curso y la eleccin de las mismas por parte del alumnado. 6. La enseanza de la religin en este curso de la etapa se ajustar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presente Decreto.

Num. 5562 / 24.07.2007

30408

7. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i de la informaci shan de treballar en totes les matries. 8. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de conflictes. Article 8. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les matries El currculum de les matries de leducaci secundria obligatria per als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen part les ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, s el que figura en lannex del present decret, en el qual sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de cada matria, aix com la seua contribuci a ladquisici de les competncies bsiques. Article 9. Avaluaci dels aprenentatges 1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leducaci secundria obligatria ha de ser contnua i diferenciada segons les distintes matries del currculum. 2. El professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els diferents elements del currculum. 3. Els criteris davaluaci de les matries sn el referent fonamental per a valorar el grau dadquisici de les competncies bsiques i el de consecuci dels objectius. 4. Lequip docent, constitut pel conjunt del professorat de lalumnat coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha dactuar de manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci de les decisions que en resulten, en el marc del que establisca la conselleria competent en matria deducaci. 5. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alumna o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor educatiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs, tan prompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procs educatiu. 6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els processos densenyana i la seua prpia prctica docent. Artcle 10. Promoci 1. Lalumnat passar de curs quan supere els objectius de les matries cursades o tinga avaluaci negativa en dos matries com a mxim; repetir curs quan tinga avaluaci negativa en tres o ms matries. Excepcionalment, podr autoritzar-se que passe de curs lalumnat amb avaluaci negativa en tres matries quan lequip docent considere que la naturalesa destes matries no li impedix seguir amb xit el curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i que esta promoci beneficiar la seua evoluci acadmica. La conselleria competent en matria deducaci elaborar els documents corresponents, de conformitat amb el que establix larticle 16 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. 2. Amb la finalitat de facilitar, a lalumnat, la recuperaci de les matries amb avaluaci negativa, la conselleria competent en matria deducaci regular les condicions perqu els centres organitzen en cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinries oportunes. 3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matries han de seguir els programes de refor que establisca lequip docent, dacord amb el que determine la conselleria competent en matria deducaci, i hauran de superar les avaluacions corresponents a estos programes de refor. Esta circumstncia sha de tindre en compte a lefecte de superar les matries pendents, aix com de passar de curs i, si s el cas, dobtindre de la titulaci prevista en larticle segent. 4. Lalumnat pot repetir el mateix curs noms una vegada i dos vegades com a mxim dins de letapa. Quan esta segona repetici haja de fer-se en lltim curs de letapa, es prolongar un any el lmit

7. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita, la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunicacin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias. 8. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educacin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolucin de conflictos. Artculo 8. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de las materias El currculo de las materias de la educacin secundaria obligatoria para los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman parte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente Decreto, en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de cada materia, as como su contribucin a la adquisicin de las competencias bsicas. Artculo 9. Evaluacin de los aprendizajes 1. La evaluacin del proceso de aprendizaje del alumnado de la educacin secundaria obligatoria ser continua y diferenciada segn las distintas materias del currculo. 2. El profesorado evaluar a su alumnado teniendo en cuenta los diferentes elementos del currculo. 3. Los criterios de evaluacin de las materias sern el referente fundamental para valorar el grado de adquisicin de las competencias bsicas y el de consecucin de los objetivos. 4. El equipo docente, constituido por el conjunto del profesorado del alumnado coordinados por la profesora tutora o el profesor tutor, actuar de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluacin y en la adopcin de las decisiones resultantes del mismo, en el marco de lo que establezca la conselleria competente en materia de educacin. 5. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso de una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas de refuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momento del curso, tan pronto como se detecten las dificultades y estarn dirigidas a garantizar la adquisicin de los aprendizajes imprescindibles para continuar el proceso educativo. 6. El profesorado evaluar tanto los aprendizajes del alumnado como los procesos de enseanza y su propia prctica docente. Artculo 10. Promocin 1. El alumnado promocionar de curso cuando haya superado los objetivos de las materias cursadas o tenga evaluacin negativa en dos materias como mximo; repetir curso cuando tenga evaluacin negativa en tres o ms materias. Excepcionalmente, podr autorizarse la promocin del alumnado con evaluacin negativa en tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas no le impida seguir con xito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperacin y que dicha promocin beneficiar su evolucin acadmica. La conselleria competente en materia de educacin elaborar los documentos correspondientes, de acuerdo con lo establecido en el artculo 16 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. 2. Con el fin de facilitar al alumnado la recuperacin de las materias con evaluacin negativa, la conselleria competente en materia de educacin regular las condiciones para que los centros organicen en cada uno de los cursos, en el mes de septiembre, las oportunas pruebas extraordinarias. 3. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias, seguirn los programas de refuerzo que establezca el equipo docente, de acuerdo con lo que determine la conselleria competente en materia de educacin y debern superar las evaluaciones correspondientes a dichos programas de refuerzo. Esta circunstancia ser tenida en cuenta a los efectos de superacin de las materias pendientes, as como de los de promocin y, en su caso, obtencin de la titulacin prevista en el artculo siguiente. 4. El alumnado podr repetir el mismo curso una sola vez y dos veces como mximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repeticin deba producirse en el ltimo curso de la etapa, se prolongar un

Num. 5562 / 24.07.2007

30409

dedat a qu es referix larticle 2 deste decret. Excepcionalment, es pot repetir una segona vegada en quart curs si no sha repetit en els cursos anteriors de letapa. 5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les condicions curriculars sadapten a les necessitats de lalumnat i que estiguen orientades a la superaci de les dificultats detectades. Article 11. Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria 1. Lalumnat que, en acabar leducaci secundria obligatria, haja aconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa, obtindr el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria. 2. Este ttol permet accedir al batxillerat, a la formaci professional de grau mitj, als cicles de grau mitj darts plstiques i disseny, a les ensenyances esportives de grau mitj i al mn laboral. 3. Aquells que superen totes les matries de letapa obtindran este ttol. Aix mateix, podran obtindrel aquells que, desprs de la prova extraordinria de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluaci negativa en una o dos matries, i excepcionalment en tres, sempre que lequip docent, assessorat pel departament dorientaci o per qui realitze les seues funcions, en el marc del que establisca la conselleria competent en matria deducaci, considere que la naturalesa i el pes destes matries en el conjunt de letapa no els haja impedit aconseguir les competncies bsiques i els objectius de letapa. Sha de ponderar de manera especial el Valenci: llengua i literatura, el Castell: llengua i literatura i les Matemtiques, matries instrumentals bsiques. 4. Lalumnat que curse leducaci secundria obligatria i no nobtinga el ttol rebr un certificat descolaritat en qu consten els anys i matries cursats. Article 12. Atenci a la diversitat 1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure latenci a la diversitat de lalumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots amb latenci personalitzada a les necessitats de cada un. 2. Dacord amb el que disposa larticle 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria deducaci establir les mesures curriculars i organitzatives per a atendre tot lalumnat i, en particular, a qui presente dificultats especials daprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, a qui presente necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitat intellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al nostre sistema educatiu. Article 13. Programes de diversificaci curricular 1. Dacord amb el que establix larticle 13 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria deducaci inclour, entre les mesures datenci a la diversitat a qu es referix larticle 12 deste decret, programes de diversificaci curricular per tal que lalumnat que ho requerisca, desprs de lavaluaci oportuna, puga aconseguir els objectius de letapa i el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia especfica a travs duna organitzaci de continguts, activitats prctiques i matries diferent a lestablida amb carcter general. 2. Lalumnat podr participar en estos programes des de tercer curs deducaci secundria obligatria. Tamb podr participar-hi lalumnat que haja cursat segon en les condicions establides en larticle 13.2 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. 3. La conselleria competent en matria deducaci establir el currculum destos programes, les condicions dincorporaci de lalumnat, aix com els procediments i els criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria. Article 14. Programes de qualificaci professional inicial 1. La conselleria competent en matria deducaci organitzar i regular els programes de qualificaci professional inicial, dacord

ao el lmite de edad al que se refiere el artculo 2.4 de este decreto. Excepcionalmente, se podr repetir una segunda vez en cuarto curso si no se ha repetido en los cursos anteriores de la etapa. 5. En todo caso, las repeticiones se planificarn de manera que las condiciones curriculares se adapten a las necesidades del alumnado y estn orientadas a la superacin de las dificultades detectadas. Artculo 11. Ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria 1. El alumnado que al terminar la educacin secundaria obligatoria haya alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapa obtendr el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria. 2. Este ttulo permitir acceder al bachillerato, a la formacin profesional de grado medio, a los ciclos de grado medio de artes plsticas y diseo, a las enseanzas deportivas de grado medio y al mundo laboral. 3. Quienes superen todas las materias de la etapa obtendrn dicho ttulo. Asimismo, podrn obtenerlo quienes, tras la prueba extraordinaria de septiembre, hayan finalizado el curso con evaluacin negativa en una o dos materias, y excepcionalmente en tres, siempre que el equipo docente asesorado por el departamento de orientacin o quien realice sus funciones, de acuerdo con lo que establezca la conselleria competente en materia de educacin, considere que la naturaleza y el peso de las mismas en el conjunto de la etapa no les haya impedido alcanzar las competencias bsicas y los objetivos de la etapa. Se ponderar de forma especial el Valenciano: lengua y literatura, el Castellano: lengua y literatura y las Matemticas, materias instrumentales bsicas. 4. El alumnado que curse la educacin secundaria obligatoria y no obtenga el ttulo recibir un certificado de escolaridad en el que consten los aos y materias cursadas. Artculo 12. Atencin a la diversidad 1. Las diferentes actuaciones educativas debern contemplar la atencin a la diversidad del alumnado, compatibilizando el desarrollo de todos con la atencin personalizada de las necesidades de cada uno. 2. De acuerdo con lo que dispone el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materia de educacin establecer las medidas curriculares y organizativas para atender a todo el alumnado y, en particular, al que manifieste dificultades especiales de aprendizaje o de integracin en la actividad ordinaria de los centros, al que presente necesidades educativas especiales, al alumnado de alta capacidad intelectual y al alumnado con incorporacin tarda en nuestro sistema educativo. Artculo 13. Programas de diversificacin curricular 1. De acuerdo con lo que establece el artculo 13 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materia de educacin incluir, entre las medidas de atencin a la diversidad a que se refiere el artculo 12 de este decreto, programas de diversificacin curricular para que el alumnado que lo requiera, tras la oportuna evaluacin, pueda alcanzar los objetivos de la etapa y el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, con una metodologa especfica a travs de una organizacin de contenidos, actividades prcticas y materias diferente a la establecida con carcter general. 2. El alumnado podr participar en estos programas desde tercer curso de educacin secundaria obligatoria. Asimismo, podr participar el alumnado que haya cursado segundo, en las condiciones establecidas en el artculo 13.2 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. 3. La conselleria competente en materia de educacin establecer el currculo de estos programas, las condiciones de incorporacin del alumnado, as como los procedimientos y criterios de evaluacin, promocin y obtencin del ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria. Artculo 14. Programas de cualificacin profesional inicial 1. La conselleria competente en materia de educacin organizar y regular los programas de cualificacin profesional inicial, conforme a

Num. 5562 / 24.07.2007

30410

amb el que establixen els apartats 1 i 6 de larticle 30 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i nestablir els procediments i criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria. 2. Els programes de qualificaci professional inicial hauran de respondre a un perfil professional expresat a travs de la competncia general, les competncies personals, socials i professionals, i la relaci de les qualificacions professionals i, si s el cas, les unitats de competncia de Nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professionals incloses en el programa. Article 15. Autonomia dels centres 1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en matria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat investigadora a partir de la prctica docent. Aix mateix, establir la normativa perqu els centres pblics puguen disposar dautonomia en la gesti econmica. A ms, vetlar perqu el professorat reba el tracte, la consideraci i el respecte que corresponen a la importncia social de la seua professi i la realitat de la seua tasca diria. 2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum establit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitat establides per la conselleria competent en matria deducaci, adaptant-les a les caracterstiques de lalumnat i a la realitat educativa, a fi datendre tant lalumnat que t dificultats daprenentatge com el que t ms capacitat o motivaci per a aprendre. Esta concreci sha dincorporar al projecte educatiu de centre. 3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les famlies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament amb estes i han destablir mecanismes per a afavorir que participen en el procs educatiu de les filles i els fills, i refermar lautoritat del professorat en lexercici de la seua tasca docent i educadora. Aix mateix, han destablir mecanismes de cooperaci amb lalumnat per a facilitar el seu progrs educatiu. 4. Per a afavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre, lequip directiu i tots els membres de la comunitat educativa propiciaran un clima ordenat i cooperatiu, dacord amb el pla de convivncia del centre. 5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci de lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria competent en matria deducaci, sense que, en cap cas, shi imposen aportacions de les famlies ni exigncies per a esta conselleria. Article 16. Avaluaci de letapa 1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 29 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar tot lalumnat en finalitzar el segon curs de leducaci secundria obligatria sobre les competncies bsiques aconseguides, no tindr efectes acadmics, tindr carcter formatiu i orientador per als centres, i informatiu, per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. 2. Aix mateix, la conselleria competent en matria deducaci, dacord amb el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot lalumnat en finalitzar qualsevol dels cursos de leducaci secundria obligatria. 3. Els centres utilitzaran els resultats destes avaluacions per a, entre altres fins, organitzar mesures i programes dirigits a millorar latenci de lalumnat i a garantir que aconseguisca les competncies bsiques corresponents. 4. Les avaluacions de letapa permetran, junt amb lavaluaci dels processos densenyana i la prctica docent, analitzar, valorar i reorientar, si s procedent, les distintes actuacions educatives.

lo establecido en los apartados 1 y 6 del artculo 30 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y establecer los procedimientos y criterios de evaluacin, promocin y obtencin del ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria. 2. Los programas de cualificacin profesional inicial debern responder a un perfil profesional expresado a travs de la competencia general, las competencias personales, sociales y profesionales, y la relacin de cualificaciones profesionales y, en su caso, unidades de competencia de Nivel 1 del Catlogo Nacional de Cualificaciones Profesionales incluidas en el programa. Artculo 15. Autonoma de los centros 1. De acuerdo con lo que dispone el artculo 120 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente en materia de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organizativa de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y su actividad investigadora a partir de la prctica docente. Asimismo, establecer la normativa para que los centros pblicos puedan disponer de autonoma en su gestin econmica. Adems, velar para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con la importancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria. 2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currculo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a la diversidad establecidas por la conselleria competente en materia de educacin, adaptndolas a las caractersticas de su alumnado y a su realidad educativa, con el fin de atender tanto al que tiene mayores de aprendizaje como al que tiene mayor capacidad o motivacin para aprender. Dicha concrecin quedar incorporada en el proyecto educativo de centro. 3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad fundamental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrechamente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su participacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la autoridad del profesorado en el ejercicio de su labor docente y educadora. Asimismo, establecern mecanismos de cooperacin con el alumnado para facilitar su progreso educativo. 4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, el claustro, el equipo directivo y todos los miembros de la comunidad educativa propiciarn un clima ordenado y cooperativo, de acuerdo con el plan de convivencia del centro. 5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adoptar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin o ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la conselleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso, se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para esta conselleria. Artculo 16. Evaluacin de la etapa 1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 29 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todo el alumnado al finalizar el segundo curso de la educacin secundaria obligatoria sobre las competencias bsicas alcanzadas, no tendr efectos acadmicos, tendr carcter formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2. Asimismo, la conselleria competente en materia de educacin, conforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos de la educacin secundaria obligatoria. 3. Los centros utilizarn los resultados de estas evaluaciones para, entre otros fines, organizar medidas y programas dirigidos a mejorar la atencin del alumnado y a garantizar que alcance las correspondientes competencias bsicas. 4. Las evaluaciones de la etapa permitirn, junto con la evaluacin de los procesos de enseanza y la prctica docente, analizar, valorar y reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30411

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llenges estrangeres 1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar la implantaci de programes deducaci plurilinge, els quals permetran als centres docents impartir una part de les matries del currculum en llengua estrangera, sense que aix supose cap modificaci dels aspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Aix mateix, facilitar la formaci corresponent al professorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de letapa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les matries en les llenges del programa. 2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les matries del currculum en llenges estrangeres, han daplicar, en tot cas, per a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat Valenciana. Segona. Ensenyana de la religi 1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la disposici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci. 2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garantir que, a linici de letapa, les mares i els pares o els tutors puguen manifestar la voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no, ensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi de cada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes ensenyances simpartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminaci horria. 3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que determine la conselleria competent en matria deducaci, posaran en marxa mesures organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pares o els tutors dels quals no hagen optat per lensenyana de religi, reba ladequada atenci educativa, de manera que lelecci duna opci o de laltra no hi comporte cap discriminaci. Estes mesures shan dincloure en el projecte educatiu del centre, per tal que siguen conegudes per la comunitat educativa. Tercera. Educaci de persones adultes 1. Dacord amb el que disposa larticle 68.1 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, les persones adultes que vulguen adquirir les competncies i els coneixements corresponents a leducaci secundria obligatria disposaran duna oferta adaptada a les seues condicions i necessitats, que es regir pels principis de mobilitat i transparncia, i que podr desenrotllar-se a travs de lensenyana presencial i tamb per mitj de leducaci a distncia. 2. La conselleria competent en matria deducaci organitzar i regular de manera especfica estes ensenyances, en el marc de la disposici addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En este sentit, per a la formaci de persones adultes, continua vigent el currculum establit pel Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Consell. 3. La conselleria competent en matria deducaci organitzar anualment proves perqu les persones majors de 18 anys puguen obtindre directament el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, sempre que hagen aconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa. 4. Aix mateix, continua vigent el Decret 83/2000, de 30 de maig, del Consell, pel qual sestablix la prova perqu les persones majors de 18 anys dedat puguen obtindre directament el ttol de Graduat en Educaci Secundria a la Comunitat Valenciana. DISPOSICI TRANSITRIA nica. Calendari dimplantaci 1. La implantaci de les ensenyances establides en el present Decret tindr lloc lany acadmic 2007/2008 per als cursos primer i

DISPOSICIONES ADICIONALES Primera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en lenguas extranjeras 1. La conselleria competente en materia de educacin podr autorizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que permitir a los centros docentes impartir una parte de las materias del currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacin de los aspectos bsicos del currculo regulados en el Real Decreto 1531/2006, de 29 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspondiente formacin al profesorado de los centros sostenidos con fondos pblicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirir la terminologa bsica de las materias en las lenguas del programa. 2. Estos centros, autorizados para impartir una parte de las materias del currculo en lenguas extranjeras, aplicarn, en todo caso, para la admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propia de la Comunitat Valenciana. Segunda. Enseanza de la religin 1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la disposicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. 2. La conselleria competente en materia de educacin garantizar que, al inicio de la etapa, las madres y los padres o tutores puedan manifestar la voluntad de que sus hijos reciban o no enseanzas de religin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cada curso acadmico. Asimismo, se garantizar que dichas enseanzas se impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacin horaria. 3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios que determine la conselleria competente en materia de educacin, desarrollarn medidas organizativas para que el alumnado, cuyas madres, padres o tutores no hayan optado por las enseanzas de religin, reciba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una u otra opcin no suponga discriminacin alguna. Estas medidas se incluirn en el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por la comunidad educativa. Tercera. Educacin de personas adultas 1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 68.1 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, las personas adultas que quieran adquirir las competencias y los conocimientos correspondientes a la educacin secundaria obligatoria, contarn con una oferta adaptada a sus condiciones y necesidades que se regir por los principios de movilidad y transparencia, y que podr desarrollarse a travs de la enseanza presencial y tambin mediante la educacin a distancia. 2. La conselleria competente en materia de educacin organizar y regular de forma especfica estas enseanzas, en el marco de la disposicin adicional primera del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. En este sentido, para la formacin de personas adultas, continuar en vigor el currculo establecido por el Decreto 220/1999, de 23 de noviembre, del Consell. 3. La conselleria competente en materia de educacin organizar anualmente pruebas para que las personas mayores de 18 aos puedan obtener directamente el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, siempre que hayan alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapa. 4. Asimismo, continuar vigente el Decreto 83/2000, de 30 de mayo, del Consell, por el que se establece la prueba para que las personas mayores de 18 aos de edad puedan obtener directamente el Ttulo de Graduado en Educacin Secundaria, en la Comunitat Valenciana. DISPOSICIN TRANSITORIA nica. Calendario de implantacin 1. La implantacin de las enseanzas establecidas en el presente Decreto tendr lugar en el ao acadmico 2007/2008 para los cursos

Num. 5562 / 24.07.2007

30412

tercer de leducaci secundria obligatria i lany acadmic 2008/2009 en els cursos segon i quart desta etapa educativa. 2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci secundria obligatria, de conformitat amb el que establix el punt anterior, les ensenyances desta etapa shan de regir pel que disposa el Decret 47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana; pel Decret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica parcialment lanterior Decret; aix com pel que disposa el Reial Decret 2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de la Religi, en all que fa referncia a esta etapa educativa. DISPOSICI DEROGATRIA nica. Derogaci normativa 1. Queda derogat el Decret 47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana, aix com el Decret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica parcialment lanterior Decret, dacord amb el que establix la disposici transitria nica deste decret. 2. Queden derogades les altres normes de rang igual o inferior que soposen al que establix el present decret. DISPOSICIONS FINALS Primera. Desplegament normatiu Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a dictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpretaci, laplicaci i el desplegament deste decret. Segona. Entrada en vigor El present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 20 de juliol de 2007.
El president de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller dEducaci, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

primero y tercero de la educacin secundaria obligatoria y en el ao acadmico 2008/2009 en los cursos segundo y cuarto de dicha etapa educativa. 2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacin secundaria obligatoria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto anterior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana, por el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior, as como por lo dispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la Enseanza de la Religin, en lo relativo a eswta etapa educativa. DISPOSICIN DEROGATORIA nica. Derogacin normativa 1. Queda derogado el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana, as como el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior, de acuerdo con lo establecido en la disposicin transitoria nica de este decreto. 2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rango que se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIONES FINALES Primera. Desarrollo normativo Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacin para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin, la aplicacin y el desarrollo de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, a 20 de julio de 2007.
El presidente de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller de Educacin, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

Valenci: Llengua i Literatura Castell: Llengua i Literatura La finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenrotllament integral i harmnic de la persona en els aspectes intellectuals, afectius i socials. Un component fonamental deste desenrotllament el constitux leducaci lingstica i literria, entesa la primera com la capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de lactivitat social incloses ladquisici i transmissi del coneixement i la segona com el conjunt dhabilitats i destreses necessries per a llegir de manera competent els textos literaris significatius del nostre mbit cultural. A ms, la millora de la competncia en les habilitats lingstiques s un factor determinant per a aconseguir els objectius especfics de cada matria no lingstica. Lobjectiu desta matria s, com en lEducaci Primria, desenrotllar la competncia comunicativa en les dos llenges oficials, s a dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments ds necessaris per a interactuar satisfactriament en diferents mbits socials. Estos sabers es referixen als principis i a les normes socials que presidixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos en la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en un conjunt cohesionat, a les regles lexicosintctiques que permeten la construcci denunciats amb sentit i gramaticalment acceptables, i a les normes ortogrfiques. Leducaci literria participa del conjunt daprenentatges anteriors, per implica unes competncies especfiques que obexen a les carac-

Castellano: Lengua y Literatura Valenciano: Lengua y Literatura La finalidad de la Educacin Secundaria Obligatoria es el desarrollo integral y armnico de la persona en los aspectos intelectuales, afectivos y sociales. Un componente fundamental de este desarrollo lo constituye la educacin lingstica y literaria, entendida la primera como la capacidad para usar la lengua en las diversas esferas de la actividad social incluidas la adquisicin y transmisin del conocimiento y la segunda como el conjunto de habilidades y destrezas necesarias para leer de forma competente los textos literarios significativos de nuestro mbito cultural. Adems, la mejora de la competencia en las habilidades lingsticas es un factor determinante para conseguir los objetivos especficos de cada materia no lingstica. El objetivo de esta materia es, como en Educacin Primaria, desarrollar la competencia comunicativa en las dos lenguas oficiales, es decir, un conjunto de conocimientos sobre la lengua y de procedimientos de uso necesarios para interactuar satisfactoriamente en diferentes mbitos sociales. Estos saberes se refieren a los principios y normas sociales que presiden los intercambios, a las formas convencionales de los textos en nuestra cultura, a los procedimientos que articulan las partes del texto en un conjunto cohesionado, a las reglas lxico-sintcticas que permiten la construccin de enunciados con sentido y gramaticalmente aceptables, y a las normas ortogrficas. La educacin literaria participa del conjunto de aprendizajes anteriores, pero implica unas competencias especficas que obedecen a las

Num. 5562 / 24.07.2007

30413

terstiques especials de la comunicaci literria, a les convencions prpies de ls literari de la llengua i a les relacions del text literari amb el seu context cultural. Els objectius de les matries de Valenci: Llengua i Literatura i Castell: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressi respecte als establits per a lEducaci Primria, dels quals caldr partir. Esta progressi implica ampliar la diversitat de prctiques discursives i fer-les ms complexes, augmentar la importncia de ls de la llengua en lmbit acadmic, subratllar el paper de les convencions literries i del context histric en la comprensi dels textos literaris, assignar un paper ms rellevant a la reflexi sobre el funcionament de la llengua, sobre les seues normes ds i la seua variaci considerant tamb ls social i les actituds que es generen, aix com la sistematitzaci dels coneixements lingstics explcits. Per tant, la consideraci del llenguatge com una activitat les funcions bsiques de la qual sn la comunicaci i la representaci de la realitat fsica i social ha de guiar leducaci lingstica i literria. El llenguatge sadquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitj dels intercanvis en contextos socials determinats. Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i la seua funci primria s la comunicaci. El llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn. Estes dos funcions estan interrelacionades: la comunicaci es produx per la capacitat del llenguatge per a representar i simbolitzar la realitat, i, a ms, en lintercanvi comunicatiu es creen representacions intersubjectivament compartides. El llenguatge est vinculat al pensament i al coneixement. Per mitj de les operacions cognoscitives que constituxen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem la informaci, elaborem plans i iniciem processos de decisi. En suma, regulem i orientem la nostra prpia activitat. Daltra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem lactivitat de les altres persones, alhora que elles influxen sobre nosaltres, regulant i orientant la nostra prpia activitat. En este sentit, el llenguatge complix una funci de representaci i de regulaci del pensament i de lacci. Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistema de signes, sin tamb dels significats culturals que estos transmeten, i, amb estos significats, de les maneres que les persones de lentorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribux desta manera a construir una representaci del mn socialment compartida i comunicable, i, amb aix, a la integraci social i cultural de les persones. Alguns destos significats culturals que sadquirixen en el procs de laprenentatge lingstic constituxen prejus respecte al gnere social, als grups tnics, a la religi, a la procedncia social..., aix com respecte a les llenges i a les maneres dusar-les. Lescola t com a responsabilitat, en el procs daprenentatge de les llenges, fomentar lanlisi crtica de les maneres per mitj de les quals el llenguatge transmet i sanciona estos prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris i al foment dactituds de respecte davant de la varietat cultural i lingstica. En este sentit, leducaci ha dafavorir el coneixement i la valoraci positiva de la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i dEuropa, aix com la integraci de lalumnat immigrant. Si el llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, leducaci lingstica sha de referir al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o competncia comunicativa. Esta competncia comprn, no sols el coneixement del sistema dunitats i regles duna llengua, s a dir la seua gramtica, sin tamb la capacitat per a ancorar el discurs en la situaci i per a adequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar lensenyana i laprenentatge de la llengua en el marc de la competncia comunicativa significa que el nucli de lobjecte daprenentatge sn les destreses discursives (conversa i dileg, comprensi i expressi oral i escrita), el domini de les quals requerix laprenentatge de procediments i coneixements explcits sobre el funcionament del llenguatge en els plans segents: relaci dels enunciats amb el context fsic (participants, espai i temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) en qu es produxen; planificaci i estructuraci dels textos segons

caractersticas especiales de la comunicacin literaria, a las convenciones propias del uso literario de la lengua y a las relaciones del texto literario con su contexto cultural. Los objetivos de las materias de Valenciano: Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Literatura en esta etapa marcan una progresin con respecto a los establecidos para la Educacin Primaria, de los que habr que partir. Esta progresin supone ampliar la diversidad de prcticas discursivas y hacerlas ms complejas, acrecentar la importancia del uso de la lengua en el mbito acadmico, subrayar el papel de las convenciones literarias y del contexto histrico en la comprensin de los textos literarios, dar un papel ms relevante a la reflexin sobre cmo funciona la lengua, sobre sus normas de uso y su variacin, considerando tambin su uso social y las actitudes que se generan, as como la sistematizacin de los conocimientos lingsticos explcitos. Por tanto, la consideracin del lenguaje como actividad cuyas funciones bsicas son la comunicacin y la representacin de la realidad fsica y social guiar la educacin lingstica y literaria. El lenguaje se adquiere y se desarrolla, a partir de las aptitudes humanas para el habla, mediante los intercambios en contextos sociales determinados. As pues, el lenguaje tiene una raz comunicativa y su funcin primaria es la comunicacin. El lenguaje, adems de instrumento de comunicacin, es un medio de representacin del mundo. Estas dos funciones estn interrelacionadas: la comunicacin se produce por la capacidad del lenguaje para representar y simbolizar la realidad, y, adems, en el intercambio comunicativo se crean representaciones intersubjetivamente compartidas. El lenguaje est vinculado al pensamiento y al conocimiento. Mediante las operaciones cognoscitivas que constituyen el lenguaje interior nos comunicamos con nosotros mismos, analizamos problemas, organizamos la informacin, elaboramos planes y emprendemos procesos de decisin. En suma, regulamos y orientamos nuestra propia actividad. Por otra parte, en los intercambios comunicativos, regulamos y orientamos la actividad de las otras personas, al tiempo que ellas influyen sobre nosotros, regulando y orientando nuestra propia actividad. En este sentido, el lenguaje cumple una funcin de representacin y de regulacin del pensamiento y de la accin. Aprender una lengua no es nicamente apropiarse de un sistema de signos, sino tambin de los significados culturales que stos transmiten, y, con dichos significados, de los modos como las personas del entorno entienden o interpretan la realidad. El lenguaje contribuye de esta forma a construir una representacin del mundo socialmente compartida y comunicable, y, con ello, a la integracin social y cultural de las personas. Algunos de estos significados culturales que se adquieren en el proceso del aprendizaje lingstico constituyen prejuicios con respecto al gnero social, a los grupos tnicos, a la religin, a la procedencia social..., as como en relacin a las lenguas y a los modos de usarlas. La escuela tiene como responsabilidad, en el proceso de aprendizaje de las lenguas, fomentar el anlisis crtico de los modos mediante los que el lenguaje transmite y sanciona estos prejuicios e imgenes estereotipadas del mundo, con el objeto de contribuir a la erradicacin de los usos discriminatorios y al fomento de actitudes de respeto ante la variedad cultural y lingstica. En este sentido, la educacin ha de favorecer el conocimiento y la valoracin positiva de la realidad plurilinge y pluricultural de Espaa y de Europa, as como la integracin del alumnado inmigrante. Si el lenguaje es un medio de comunicacin y representacin, la educacin lingstica se referir al dominio del funcionamiento de la lengua en contextos sociales o competencia comunicativa. Esta competencia comprende, no slo el conocimiento del sistema de unidades y reglas de una lengua, es decir, su gramtica, sino tambin la capacidad para anclar el discurso en la situacin y para adecuarlo a los aspectos relevantes del contexto social. Situar la enseanza y el aprendizaje de la lengua en el marco de la competencia comunicativa significa que el ncleo del objeto de aprendizaje son las destrezas discursivas (conversacin y dilogo, comprensin y expresin oral y escrita), cuyo dominio requiere el aprendizaje de procedimientos y conocimientos explcitos acerca del funcionamiento del lenguaje en los siguientes planos: relacin de los enunciados con el contexto fsico (participantes, espacio y tiempo) y social (papeles sociales de los participantes, relaciones entre ellos, finalidades...) en que se producen; planificacin

Num. 5562 / 24.07.2007

30414

esquemes convencionals; articulaci dels enunciats per mitj de procediments de cohesi lxica i gramatical; organitzaci de les oracions dacord amb regles lexicosintctiques. Les estratgies que constituxen la competncia comunicativa sensenyen i saprenen des duna llengua determinada, per no es referixen exclusivament a saber usar esta llengua concreta, sin a una competncia sobre ls del llenguatge en general. Esta caracterstica de laprenentatge lingstic t una gran importncia en el nostre context educatiu, en qu saprenen les dos llenges oficials junt amb una llengua estrangera a partir del Primer Cicle de Primria. Situar laprenentatge en lmbit de la competncia comunicativa significa que els aprenentatges que sefectuen en una llengua sn transferibles a laprenentatge de les altres, el coneixement de les quals contribux, al mateix temps, a ampliar esta competncia comunicativa o competncia sobre ls del llenguatge en general. Totes les matries lingstiques han de participar, per tant, dun marc de referncia com i aconseguir acords bsics sobre metallenguatge, metodologia, criteris didctics, etc., coherents i respectuosos amb lespecificitat de cada disciplina. Leducaci lingstica entesa com a desplegament de la competncia comunicativa requerix la prctica sistemtica de producci i interpretaci de textos pertanyents als diversos mbits ds. Este treball es referix tant al discurs oral com a lescrit. La comunicaci oral i lescrita soposen, principalment, per la naturalesa dels signes i del canal utilitzat i pel carcter diferit o no diferit de lintercanvi, la qual cosa afecta la copresncia dels participants i el fet que es compartisca, o no, el context espacial i temporal. Estes diferncies reclamen estratgies especfiques en lensenyana i laprenentatge de lun i laltre s. No obstant aix, en un nivell formal i planificat, ls oral i lescrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificaci del contingut, explicitaci sintctica i lxica, subjecci a una norma estndard...). A ms, hi ha nombroses situacions de comunicaci que combinen diversos usos, per exemple una exposici oral basada en un gui o les conclusions dun debat que es fixen per escrit. Estos aspectes comuns en el nivell formal permeten relacionar ambds aprenentatges i refermar lun sobre laltre. En lEducaci Secundria Obligatria els continguts relatius a ls oral es referixen al nivell formal i planificat. Laprenentatge deste nivell formal sha de realitzar, bviament, dins de les situacions dinteracci comunicativa que oferix el context de laula i el del centre escolar en general. Ls oral informal ls espontani entre interlocutors amb tracte freqent i familiar ser objecte dobservaci i danlisi a fi de reconixer les normes sociocomunicatives que regixen lintercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratgies que posen en funcionament els parlants a fi daconseguir una comunicaci satisfactria i per a reconixer i criticar els estereotips i prejus, tant socials com sociolingstics. Quant a ls escrit, laprenentatge de la lectura i de lescriptura, que sha dhaver iniciat i desenrotllat en les etapes anteriors, continua en lEducaci Secundria Obligatria i cal buscar nivells de ms complexitat en la planificaci i estructuraci dels textos i una diversificaci ms gran quant als contextos en qu se situa el discurs que es produx o sinterpreta. En lEducaci Secundria Obligatria adquirix rellevncia el discurs acadmic, s a dir, lusat en exmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos... s un tipus de discurs que requerix a ms de les estratgies habituals de lexpressi escrita un conjunt dhabilitats especials, com saber aplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents dexplicacions, discussions a classe, apunts, lectures complementries, manuals, etc.; aix mateix, saber obtindre i organitzar informaci a partir de diccionaris o dInternet, localitzar referncies bibliogrfiques, saber donar compte destudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saber analitzar i interpretar correctament les dades... A ms, sha de consolidar el domini de les tcniques grfiques i la disposici del text en la pgina. Este vessant de leducaci lingstica ls i producci de textos amb funci predominantment documental, o laproximaci a qualsevol text des desta perspectiva t una gran importncia en el currculum, ja que ls de la llengua per a ladquisici i organitzaci de

y estructuracin de los textos segn esquemas convencionales; articulacin de los enunciados mediante procedimientos de cohesin lxicos y gramaticales; organizacin de las oraciones de acuerdo con reglas lxico-sintcticas. Las estrategias que constituyen la competencia comunicativa se ensean y se aprenden desde una lengua determinada, pero no se refieren exclusivamente a saber usar esta lengua concreta, sino a una competencia sobre el uso del lenguaje en general. Esta caracterstica del aprendizaje lingstico tiene una gran importancia en nuestro contexto educativo, en el que se aprenden las dos lenguas oficiales junto con una lengua extranjera a partir del primer ciclo de Primaria. Situar el aprendizaje en el mbito de la competencia comunicativa significa que los aprendizajes que se efectan en una lengua son transferibles al aprendizaje de otras, cuyo conocimiento contribuye, a la vez, a acrecentar esta competencia comunicativa o competencia sobre el uso del lenguaje en general. Todas las materias lingsticas deben participar, por tanto, de un marco de referencia comn y alcanzar acuerdos bsicos sobre metalenguaje, metodologa, criterios didcticos, etc., coherentes y respetuosos con la especificidad de cada disciplina. La educacin lingstica entendida como desarrollo de la competencia comunicativa requiere la prctica sistemtica de produccin e interpretacin de textos pertenecientes a los diversos mbitos de uso. Este trabajo se refiere tanto al discurso oral como al escrito. La comunicacin oral y la escrita se oponen, principalmente, por la naturaleza de los signos y el canal utilizado y por el carcter diferido o no diferido del intercambio, lo que afecta a la co-presencia de los participantes y a que se comparta, o no, el contexto espacial y temporal. Estas diferencias reclaman estrategias especficas en la enseanza y el aprendizaje de uno y otro uso. Sin embargo, en un nivel formal y planificado, el uso oral y el escrito tienen muchos aspectos comunes (tema prefijado, planificacin del contenido, explicitacin sintctica y lxica, sujecin a una norma estndar...). Adems, hay numerosas situaciones de comunicacin que combinan varios usos, por ejemplo, una exposicin oral que se apoya en un guin o las conclusiones de un debate que se fijan por escrito. Estos aspectos comunes en el nivel formal permiten relacionar ambos aprendizajes y apoyar uno en otro. En la Educacin Secundaria Obligatoria los contenidos en torno al uso oral se refieren al nivel formal y planificado. El aprendizaje de este nivel formal se ha de realizar, obviamente, dentro de las situaciones de interaccin comunicativa que ofrece el contexto del aula y el del centro escolar en general. El uso oral informal el uso espontneo entre interlocutores con trato frecuente y familiar(ser objeto de observacin y anlisis con el fin de reconocer las normas socio-comunicativas que rigen el intercambio en diferentes contextos sociales, para observar las estrategias que ponen en funcionamiento los hablantes con el fin de lograr una comunicacin satisfactoria y para reconocer y criticar los estereotipos y prejuicios, tanto sociales como sociolingsticos. En cuanto al uso escrito, el aprendizaje de la lectura y de la escritura, que se habr iniciado y desarrollado en las etapas anteriores, contina en la Educacin Secundaria Obligatoria y se debe buscar mayores niveles de complejidad en la planificacin y estructuracin de los textos y una mayor diversificacin de los contextos en que se sita el discurso que se produce o se interpreta. En la Educacin Secundaria Obligatoria adquiere relevancia el discurso acadmico, es decir, el usado en exmenes, trabajos, recensiones, artculos, comentarios de textos... Es un tipo de discurso que requiere adems de las estrategias habituales de la expresin escrita(un conjunto de habilidades especiales, como saber recoger, clasificar, analizar, sintetizar, interpretar y adaptar informaciones procedentes de explicaciones, discusiones en clase, apuntes, lecturas complementarias, manuales, etc.; asimismo, saber obtener y organizar informacin a partir de diccionarios o de Internet, localizar referencias bibliogrficas, saber dar cuenta de estudios realizados (experimentos, observaciones, encuestas), saber analizar e interpretar correctamente los datos... Adems, se debe consolidar el dominio de las tcnicas grficas y la disposicin del texto en la pgina. Esta vertiente de la educacin lingstica el uso y produccin de textos con funcin predominantemente documental, o la aproximacin a cualquier texto desde esta perspectiva(tiene una gran importancia en el currculo, ya que el uso de la lengua para la adquisicin y organiza-

Num. 5562 / 24.07.2007

30415

coneixements est estretament vinculat a les activitats densenyanaaprenentatge en totes les matries. Per aix, s necessari garantir a la llengua minoritzada este mbit ds, que tradicionalment li ha sigut negat, com a nic cam per a aconseguir un tractament adequat dels continguts deste tipus. Adquirix relleu en esta etapa, en relaci amb les activitats de producci i interpretaci de textos orals i escrits, la reflexi sistemtica sobre el llenguatge: els factors del context a qu sha dadequar el discurs, els esquemes textuals convencionals que servixen de model tant per a la producci com per a la interpretaci del discurs, el funcionament dunes certes unitats lingstiques com a elements de cohesi del text, les regularitats lexicosintctiques de loraci i els mecanismes per a la formaci de paraules. Esta reflexi sobre el llenguatge i les seues condicions ds ha de desembocar en lestructuraci dels coneixements en un sistema conceptual bsic i dun metallenguatge que facilite la comunicaci en laula dins del procs daprenentatge i que servisca de suport per a laprenentatge daltres llenges. Lestudi de les unitats del sistema lingstic en relaci amb les seues condicions ds en la relaci del text amb el context, en lestructuraci i cohesi del text, i en la construcci doracions i paraules s un requisit imprescindible per a incorporar lavaluaci i la correcci de les prpies produccions al procs descriptura, a fi dafavorir laprenentatge autnom. La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen ladquisici dunes competncies especfiques, ja que la comunicaci en qu interv el discurs literari t caracterstiques diferents de la comunicaci habitual. Lobra literria est destinada a la fruci, s a dir, a produir en el lector un plaer buscat conscientment i activament. Esta finalitat del text se satisf si es crea una situaci de comunicaci en qu la lectora o el lector acudix a lencontre de lobra i allunyat del context espacial, temporal i cultural en qu lobra es va escriure crea un context nou, a partir dels propis repertoris de significats individuals i socioculturals. En etapes anteriors, cal haver propiciat en les i els estudiants experincies plaents amb la lectura i recreaci de textos literaris, sobretot per mitj dels jocs verbals oferits per la literatura: embarbussaments, rimes, dramatitzaci dun text narratiu, etc. Este objectiu ha de continuar actuant com a eix de lEducaci Secundria Obligatria. Per en esta etapa, a ms, la literatura ha datraure pel seu poder per a representar i interpretar simblicament tant lexperincia interior com la collectiva. Les alumnes i els alumnes saficionaran a la literatura si descobrixen en les obres ms destacades i fins i tot si exploren les produccions prpies esta capacitat per a simbolitzar les prpies experincies. Per a aix, s necessari desenrotllar en les alumnes i els alumnes una competncia literria que els proporcione instruments especfics per a interpretar i recrear el discurs literari, per mitj de la lectura activa i la producci de textos. Estos instruments es referixen, duna banda, al coneixement de les convencions literries estructures de gnere i procediments retrics i, duna altra, a laplicaci dinformacions sobre el context lingstic, histric, cultural i ideolgic en qu shan produt les obres literries, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretaci del text i dacord amb les expectatives duna lectora o un lector desta etapa escolar. A ms, sha de considerar la literatura com un mitj per a conixer i interpretar crticament lexperincia collectiva, la qual cosa afavorix la inserci de lindividu en la tradici del seu mbit cultural. Aix, el coneixement de la literatura produda en la prpia llengua i en relaci amb la histria, la cultura i la tradici de la comunitat a qu un pertany actua com un poders mitj de socialitzaci. Leducaci literria, finalment, inclou la capacitat crtica per a avaluar un conjunt de factors externs a lobra mateixa que en condicionen la recepci: els prejus quant al gnere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la crtica, la publicitat, les modes, etc. En conclusi, el desenrotllament de la competncia literria t uns objectius i uns aprenentatges especfics, per requerix, daltra banda, el desenrotllament de la competncia lingstica i discursiva, objecte daprenentatge en el conjunt de la matria. Alhora, la interpretaci reflexiva del discurs literari potencia laprenentatge lingstic i discursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat

cin de conocimientos est estrechamente vinculado a las actividades de enseanza-aprendizaje en todas las materias. Por ello, es necesario garantizar a la lengua minorizada este mbito de uso, que tradicionalmente se le ha negado, como nico camino para conseguir un tratamiento adecuado de los contenidos de este tipo. Adquiere relieve en esta etapa, en relacin con las actividades de produccin e interpretacin de textos orales y escritos, la reflexin sistemtica sobre el lenguaje: los factores del contexto a los que se ha de adecuar el discurso, los esquemas textuales convencionales que sirven de modelo tanto para la produccin como para la interpretacin del discurso, el funcionamiento de ciertas unidades lingsticas como elementos de cohesin del texto, las regularidades lxico-sintcticas de la oracin y los mecanismos para la formacin de palabras. Esta reflexin sobre el lenguaje y sus condiciones de uso ha de desembocar en la estructuracin de los conocimientos en un sistema conceptual bsico y de un metalenguaje que facilite la comunicacin en el aula dentro del proceso de aprendizaje y que sirva de apoyo para el aprendizaje de otras lenguas. El estudio de las unidades del sistema lingstico en relacin con sus condiciones de uso en la relacin del texto con el contexto, en la estructuracin y cohesin del texto, y en la construccin de oraciones y palabras(es un requisito imprescindible para incorporar la evaluacin y la correccin de las propias producciones al proceso de escritura, con el fin de favorecer el aprendizaje autnomo. La lectura e interpretacin de textos literarios requieren el desarrollo de unas competencias especficas, ya que la comunicacin en la que interviene el discurso literario tiene caractersticas diferentes de la comunicacin habitual. La obra literaria est destinada a la fruicin, es decir, a producir en el lector un placer buscado consciente y activamente. Esta finalidad del texto se satisface si se crea una situacin de comunicacin en la que la lectora o el lector acude al encuentro de la obra y alejado del contexto espacial, temporal y cultural en el que la obra se escribi(crea un contexto nuevo, a partir de los propios repertorios de significados individuales y socioculturales. En etapas anteriores, se habr propiciado en las y los estudiantes experiencias placenteras con la lectura y recreacin de textos literarios, sobre todo, mediante los juegos verbales ofrecidos por la literatura: trabalenguas, rimas, dramatizacin de un texto narrativo, etc. Este objetivo contina como eje de la Educacin Secundaria Obligatoria. Pero en esta etapa, adems, la literatura debe atraer por su poder para representar e interpretar simblicamente tanto la experiencia interior como la colectiva. Las alumnas y los alumnos se aficionarn a la literatura si descubren en las obras ms destacadas e incluso si exploran en sus propias producciones(esta capacidad para simbolizar las propias experiencias. Para ello, es necesario desarrollar en las alumnas y en los alumnos una competencia literaria que les proporcione instrumentos especficos para interpretar y recrear el discurso literario, mediante la lectura activa y la produccin de textos. Estos instrumentos se refieren, por una parte, al conocimiento de las convenciones literarias estructuras de gnero y procedimientos retricos(y, por otra, a la aplicacin de informaciones acerca del contexto lingstico, histrico, cultural e ideolgico en el que se han producido las obras literarias, en la medida en que estos datos sean significativos para la interpretacin del texto y de acuerdo con las expectativas de una lectora o un lector de esta etapa escolar. Adems, se debe considerar la literatura como un medio para conocer e interpretar crticamente la experiencia colectiva, lo que favorece la insercin del individuo en la tradicin de su mbito cultural. As, el conocimiento de la literatura producida en la propia lengua y en relacin con la historia, la cultura y la tradicin de la comunidad a la que se pertenece, acta como un poderoso medio de socializacin. La educacin literaria, finalmente, incluye la capacidad crtica para evaluar un conjunto de factores externos a la obra misma que condicionan su recepcin: los prejuicios en cuanto al gnero social, la lengua y la cultura de los escritores, la crtica, la publicidad, las modas, etc. En conclusin, el desarrollo de la competencia literaria tiene unos objetivos y unos aprendizajes especficos, pero requiere, por su parte, el desarrollo de la competencia lingstica y discursiva, objeto de aprendizaje en el conjunto de la materia. A su vez, la interpretacin reflexiva del discurso literario potencia el aprendizaje lingstico y discursivo general, ya que los textos literarios representan toda

Num. 5562 / 24.07.2007

30416

de situacions de comunicaci, dactes de parla, de registres, de tons i destils, i impliquen una anlisi del llenguatge en lacte mateix de funcionament. En qualsevol situaci dintercanvi comunicatiu estan presents els prejus, les actituds i els estereotips discriminatoris, que tamb incidixen en els coneixements sociolingstics i sociocomunicatius previs. La instituci escolar en conjunt, i les matries de Valenci: Llengua i Literatura i Castell: Llengua i Literatura en concret, han de ser sensibles a qualsevol discriminaci i, especialment a la discriminaci per motiu de gnere, ja que esta se superposa a totes les altres i deixa una empremta especfica en el fet lingstic. Quant a la valoraci discriminatria cap a les llenges i, per tant, cap als seus parlants, i quant a les actituds que esta valoraci comporta, una educaci lingstica satisfactria haur de contribuir a valorar tota llengua com igualment apta per a exercir les funcions de comunicaci i de representaci. En el nostre mbit lingstic i cultural, els prejus lingstics i les actituds discriminatries procedixen duna realitat sociolingstica caracteritzada per la convivncia, en situaci de conflicte, duna llengua minoritzada i una altra de ms prestigiada socialment, amb un repartiment desigual dusos i funcions, en lescola i en la societat. Els prejus sociolingstics generats per esta situaci poden ser un obstacle important per a laprenentatge, i eradicar-los no depn nicament de la labor que es realitze en esta matria, sin que requerix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicaci formal, que sutilitze com a instrument daprenentatge en les distintes disciplines del currculum, i, en definitiva, que impregne tots els mbits de lactivitat escolar. Una altra font important de prejus i actituds discriminatries la constituxen la variaci geogrfica i els usos socials menys valorats culturalment. Si esta valoraci discriminadora duns usos sobre els altres es fa en lmbit escolar, el resultat s laparici de barreres sociolingstiques entre lalumnat i el sistema educatiu. El punt de partida per a leducaci lingstica ha de ser ls de la llengua que lalumnat ha adquirit en el medi familiar i que s funcionalment adequada per a lintercanvi en eixe context. A ms, hem de tindre en compte que, a vegades, esta educaci lingstica ha de ser impartida a alumnat de procedncia molt diversa, fet que comporta, dentrada, unes competncies desiguals respecte a les llenges que configuren el currculum. Es tracta dalumnat que arriba als centres educatius amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experincies culturals diferents, que han anat adquirint en les seues interaccions amb altres parlants a casa o en lentorn immediat. Aix mateix, poden tindre un coneixement en potncia sobre els diferents tipus de discursos o textos, diferent en cada cas, segons el major o menor contacte amb lalfabetitzaci o amb els mitjans de comunicaci que haja tingut en lentorn social de procedncia. Aix, trobarem alumnat monolinge, bilinge i plurilinge, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de territoris amb llenges o cultures diferents. El paper de lescola en letapa de lEducaci Secundria Obligatria consistix a ampliar la competncia lingstica i comunicativa dels estudiants en les dos llenges oficials perqu puguen interactuar en els diversos mbits socials en qu es veuran immersos i preparar-los perqu puguen participar de manera activa en un procs continu de canvi de la realitat social i sociolingstica, ampliant efectivament els usos de la llengua minoritzada, amb lobjectiu que esta abaste una plena normalitat. Per a ms, en el cas de lalumnat nouvingut, cal ampliar la seua competncia lingstica i comunicativa inicial de manera que siguen capaos dinteractuar, tamb, en els diversos mbits socials en qu es veuran immersos. Destos, shan de seleccionar aquells que es consideren ms apropiats per al context escolar: el de les relacions socials que conformen la vida quotidiana en laula i en el centre, el dels mitjans de comunicaci, el literari i, de manera privilegiada, lmbit acadmic. En estos mbits sinterpreten i produxen els diversos textos i s on cal treballar les diferents habilitats lingstiques. Per tant, els objectius de laprenentatge de llenges, propis de leducaci plurilinge, han de ser comuns per a totes les alumnes i els

la variedad de situaciones de comunicacin, de actos de habla, de registros, tonos y estilos, y suponen un anlisis del lenguaje en el acto mismo de funcionamiento. En cualquier situacin de intercambio comunicativo estn presentes los prejuicios, las actitudes y los estereotipos discriminatorios, que tambin inciden en los conocimientos sociolingsticos y socio-comunicativos previos. La institucin escolar en su conjunto, y las materias de Valenciano: Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Literatura en concreto, deben ser sensibles a cualquier discriminacin y, especialmente, a la discriminacin por motivos de gnero, ya que sta se superpone a todas las dems y deja una impronta especfica en el hecho lingstico. En cuanto a la valoracin discriminatoria hacia las lenguas y, por lo tanto, hacia sus hablantes, y en cuanto a las actitudes que sta conlleva, una educacin lingstica satisfactoria deber contribuir a valorar toda lengua como igualmente apta para desempear las funciones de comunicacin y de representacin. En nuestro mbito lingstico y cultural, los prejuicios lingsticos y actitudes discriminatorias proceden de una realidad sociolingstica caracterizada por la convivencia, en situacin de conflicto, de una lengua minorizada y otra ms prestigiada socialmente, con un reparto desigual de usos y funciones, en la escuela y en la sociedad. Los prejuicios sociolingsticos generados por esta situacin pueden ser un obstculo importante para el aprendizaje, y erradicarlos no depende nicamente de la labor que se realice en esta materia, sino que requiere, que la lengua minorizada funcione como lengua de comunicacin formal y se utilice como instrumento de aprendizaje en las distintas disciplinas del currculo, y, en definitiva, impregne todos los mbitos de la actividad escolar. Otra fuente importante de prejuicios y actitudes discriminatorias la constituyen la variacin geogrfica y los usos sociales menos valorados culturalmente. Si esta valoracin discriminadora de unos usos sobre otros se produce en el mbito escolar, el resultado es la aparicin de barreras sociolingsticas entre el alumnado y el sistema educativo. El punto de partida para la educacin lingstica debe ser el uso de la lengua que el alumnado ha adquirido en el medio familiar y que es funcionalmente adecuada para el intercambio en ese contexto. Adems, debemos tener en cuenta que, en ocasiones, esta educacin lingstica tiene que ser impartida a alumnado de procedencia muy diversa, hecho que comporta, de entrada, unas competencias desiguales con respecto a las lenguas que configuran el currculo. Se trata de alumnas y alumnos que llegan a los centros educativos con una lengua familiar o habitual, con un repertorio verbal y con unas experiencias culturales diferentes, que han ido adquiriendo en sus interacciones con otros hablantes en casa o en el entorno inmediato. Asimismo, pueden tener un conocimiento en ciernes sobre los diferentes tipos de discursos o textos, diferente en cada caso, segn el mayor o menor contacto con la alfabetizacin o con los medios de comunicacin que haya tenido en su entorno social de procedencia. De esta manera, encontraremos alumnas y alumnos monolinges, bilinges y plurilinges, tanto nacidos en nuestra Comunitat, como procedentes de territorios con lenguas o culturas diferentes. El papel de la escuela en la etapa de la Educacin Secundaria Obligatoria ser ampliar la competencia lingstica y comunicativa de los estudiantes en las dos lenguas oficiales para que puedan interactuar en los diversos mbitos sociales en los que se van a ver inmersos y prepararlos para que puedan participar de forma activa en un continuo proceso de cambio de la realidad social y sociolingstica, ampliando efectivamente los usos de la lengua minorizada, con el objetivo de que sta alcance una plena normalidad. Pero adems, en el caso del alumnado inmigrante, ser necesario ampliar esta competencia lingstica y comunicativa inicial de modo que sean capaces, tambin, de interactuar en los diversos mbitos sociales en los que se van a ver inmersos. De stos se deben seleccionar aqullos que se estiman ms apropiados para el contexto escolar: el de las relaciones sociales que conforman la vida cotidiana en el aula y en el centro, el de los medios de comunicacin, el literario y, de manera privilegiada, el mbito acadmico. En dichos mbitos se interpretan y producen los distintos textos y en ellos se deben desarrollar las diferentes habilidades lingsticas. Por lo tanto, los objetivos del aprendizaje de lenguas, propios de la educacin plurilinge, tienen que ser comunes para todas las alumnas

Num. 5562 / 24.07.2007

30417

alumnes, independentment de la seua procedncia geogrfica, lingstica i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famlies. Desta manera, el respecte per la diversitat dusos s compatible amb el component normatiu necessari en lensenyana de la llengua pel fet que les alumnes i els alumnes han daprendre a comunicar-se en la llengua estndard, per ser lapropiada socialment per a tractar uns certs temes en situacions determinades. En resum, leix de leducaci lingstica ha destar constitut pels procediments encaminats al desplegament de les capacitats dexpressi i comprensi oral i escrita, en les dos llenges oficials, en contextos socials significatius, aix com en lmbit de la comunicaci literria. Estos procediments requerixen una reflexi planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les caracterstiques formals de la llengua ls de la qual sest aprenent, coneixement que sorganitza en forma de conceptes gramaticals. A ms, laprenentatge de la llengua implica laprenentatge de significats culturals impregnats de valoracions socials i sociolingstiques que requerixen el desenrotllament dactituds crtiques sobre la manera que el llenguatge els transmet i sanciona. Per tant, lobjecte daprenentatge en les matries de Valenci: llengua i literatura i Castell: llengua i literatura en lEducaci Secundria Obligatria comprn el conjunt dels components del procs comunicatiu: a) Lapropiaci pel parlant dels factors del context fsic i social susceptibles de deixar empremta en els enunciats, aix com de les regles comunicatives per mitj de les quals sadequa el discurs al context. b) El coneixement i ls reflexiu del codi lingstic, pel que fa tant al pla oracional com al textual i atenent les realitzacions orals i escrites. c) Actitud afavoridora duna comunicaci satisfactria, aix com desenrotllament dactituds crtiques respecte a les formes per mitj de les quals el llenguatge reflectix prejus i estereotips socials i sociolingstics. Lobjecte daprenentatge aix definit orientar la selecci de continguts per a lensenyana i laprenentatge de les dos llenges incloses en les matries de Valenci: llengua i literatura i Castell: llengua i literatura en esta etapa educativa. Al mateix temps, establix un marc per a laprenentatge com amb les etapes anteriors de la mateixa matria i amb la matria de Llenges Estrangeres. Este marc com aconsella adoptar una orientaci didctica igualment compartida. Leix del currculum sn les habilitats i estratgies per a parlar i escoltar incloent-hi la interacci, escriure i llegir en mbits significatius de lactivitat social. Estos aprenentatges sarrepleguen en tres dels blocs de continguts del currculum: 1. Comunicaci. 4. Educaci literria. 5. Tcniques de treball. Relacionats amb els tres blocs anteriors, el bloc 2. Llengua i societat i el 3. Coneixement de la llengua reunixen els continguts que fan referncia a la capacitat de lalumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als coneixements explcits sobre la llengua i les seues formes ds que es deriven de la diversitat geogrfica, social i destil, aix com de les actituds adoptades pels usuaris de les llenges oficials. Lorganitzaci dels continguts del currculum en estos blocs no t com a finalitat establir lorde i lorganitzaci de les activitats daprenentatge en laula. Els blocs de continguts exposen, duna manera analtica, els components de leducaci lingstica i literria, i nassenyalen els nivells assolibles en cada curs. Aix, per exemple, en el bloc 1. Comunicaci, a ms daspectes com els elements de la comunicaci, les funcions del llenguatge o les tipologies textuals, shan separat els continguts referits a ls oral i escrit en subapartats distints, a fi dexposar amb ms claredat els aprenentatges especfics dels dos mbits. Els gneres orals i escrits sn diferents, i responen a funcions socials distintes, ra per la qual requerixen estratgies daprenentatge especfiques per a la seua recepci i la seua producci. Per la necessitat dexposar de manera diferenciada els continguts no ha docultar la interconnexi que hi ha entre ls oral formal i lescrit ni la interrelaci que es dna en moltes activitats socials entre usos orals i escrits: sescriu lorde del dia duna reuni; sala acta duna sessi; sescriu el gui dun programa de rdio o duna exposici oral; etc. s per aix

y los alumnos, independientemente de su procedencia geogrfica, lingstica y cultural, y del nivel social y cultural de sus familias. De este modo, el respeto por la diversidad de usos es compatible con el componente normativo necesario en la enseanza de la lengua por el hecho de que las alumnas y los alumnos deben aprender a comunicarse en la lengua estndar, al ser la apropiada socialmente para tratar de ciertos temas en situaciones determinadas. En resumen, el eje de la educacin lingstica estar constituido por los procedimientos encaminados al desarrollo de las capacidades de expresin y comprensin oral y escrita, en las dos lenguas oficiales, en contextos sociales significativos, as como en el mbito de la comunicacin literaria. Estos procedimientos requieren una reflexin planificada sobre el funcionamiento del lenguaje y sobre las caractersticas formales de la lengua cuyo uso se est aprendiendo, conocimiento que se organiza en forma de conceptos gramaticales. Adems, el aprendizaje de la lengua implica el aprendizaje de significados culturales impregnados de valoraciones sociales y sociolingsticas que requieren el desarrollo de actitudes crticas acerca del modo como el lenguaje los transmite y sanciona. Por tanto, el objeto de aprendizaje en las materias de Valenciano: lengua y literatura y Castellano: lengua y literatura en la Educacin Secundaria Obligatoria abarca el conjunto de los componentes del proceso comunicativo: a) La apropiacin por el hablante de los factores del contexto fsico y social susceptibles de dejar huella en los enunciados, as como de las reglas comunicativas mediante las que se adecua el discurso al contexto. b) El conocimiento y uso reflexivo del cdigo lingstico, en lo que respecta tanto al plano oracional como al textual y atendiendo a sus realizaciones orales y escritas. c) Actitud favorecedora de una comunicacin satisfactoria, as como desarrollo de actitudes crticas con respecto a las formas mediante las que el lenguaje refleja prejuicios y estereotipos sociales y sociolingsticos. El objeto de aprendizaje, as definido, orientar la seleccin de contenidos para la enseanza y el aprendizaje de las dos lenguas incluidas en las materias de Valenciano: lengua y literatura y Castellano: lengua y literatura en esta etapa educativa. Al mismo tiempo, establece un marco para el aprendizaje comn con etapas anteriores de la misma materia y con la materia de Lenguas Extranjeras. Este marco comn aconseja adoptar una orientacin didctica igualmente compartida. El eje del currculo son las habilidades y estrategias para hablar y escuchar incluyendo la interaccin, escribir y leer en mbitos significativos de la actividad social. Estos aprendizajes se recogen en tres de los bloques de contenidos del currculo: 1. Comunicacin. 4. Educacin literaria. 5. Tcnicas de trabajo. En relacin con ellos, los bloques 2. Lengua y sociedad y 3. Conocimiento de la lengua, renen los contenidos que se refieren a la capacidad de las alumnas y los alumnos para observar el funcionamiento de la lengua y para hablar de ella, a los conocimientos explcitos sobre la lengua y sus formas de uso derivadas de la diversidad geogrfica, social y de estilo, as como de las actitudes adoptadas por los usuarios de las lenguas oficiales. La organizacin de los contenidos del currculo en estos bloques no tiene como finalidad establecer el orden y la organizacin de las actividades de aprendizaje en el aula. Los bloques de contenidos exponen, de un modo analtico, los componentes de la educacin lingstica y literaria, sealando los niveles alcanzables en cada curso. As, por ejemplo, en el bloque 1. Comunicacin, adems de aspectos como los elementos de la comunicacin, las funciones del lenguaje o las tipologas textuales, se han distinguido los contenidos referidos al uso oral y escrito en subapartados distintos, con el fin de exponer con mayor claridad los aprendizajes especficos de ambos mbitos. Los gneros orales y escritos son diferentes, y responden a funciones sociales distintas, razn por la cual requieren estrategias de aprendizaje especficas para su recepcin y su produccin. Pero la necesidad de exponer de modo diferenciado los contenidos no debe ocultar la interconexin que hay entre el uso oral formal y el escrito ni la interrelacin que se da en muchas actividades sociales entre usos orales y escritos: se escribe el orden del da de una reunin; se levanta acta de una sesin;

Num. 5562 / 24.07.2007

30418

que pareix oport integrar els aprenentatges dels dos blocs tant en les programacions com en les seqncies dactivitats que es porten a laula. Els mduls de continguts dedicats a les habilitats lingstiques escoltar, parlar i conversar, llegir i escriure situen estos aprenentatges en diversos mbits ds de cada una de les dos llenges oficials: el de les relacions interpersonals i dins de les institucions, el dels mitjans de comunicaci i lmbit acadmic. La concreci de les habilitats lingstiques en diferents mbits ds obex al fet que la comprensi i la composici de textos orals i escrits requerixen habilitats i estratgies especfiques segons la classe dintercanvi comunicatiu, lmbit social en qu este es realitza i la classe de text que utilitza. En el cas de lescriptura, shi han diferenciat entre els continguts referits a la comprensi llegir i a la composici escriure, ja que impliquen habilitats i estratgies diferents. Tot i aix, cal destacar el fet que parlar i escoltar, igual com llegir i escriure, sn molt sovint activitats interrelacionades: es busca informaci per a elaborar un treball acadmic; es torna a llegir un text propi per a revisar-lo; es prenen notes duna conferncia per a escriuren una crnica, etc. Esta interrelaci indica, novament, la convenincia dintegrar elements dels dos aspectes de ls lingstic, la comprensi i la producci, en la seqncia dactivitats daprenentatge. La gradaci dels aprenentatges destos mduls al llarg dels quatre cursos de letapa es basa en estos criteris: ms o menys proximitat de les prctiques discursives a lexperincia lingstica i cultural de lalumnat; ms o menys complexitat de lorganitzaci interna dels textos; progressi en la busca dun nivell ptim de competncia lingstica en valenci i castell; diversificaci de les finalitats que sassignen a la recepci o composici dels textos. El bloc 2. Llengua i societat inclou continguts aplicables al valenci i al castell referits a la variaci i als factors que expliquen dialectes, registres i usos socials; la relaci de ls de la llengua amb lentorn social de lalumnat, el qual haur de ser capa dapreciar-ne les diferents varietats lingstiques i observar els trets caracterstics de la resta de llenges constitucionals. En este sentit, leducaci ha dafavorir que es conega i es valore positivament la realitat plurilinge i pluricultural de la societat espanyola, aix com la identificaci de la modalitat lingstica prpia i la de lalumnat daltres procedncies geogrfiques. Tamb conv valorar de manera positiva el plurilingisme en lentorn pluricultural dEuropa. Laprenentatge de la llengua ha de considerar, a ms, la reflexi sobre els fenmens derivats del contacte entre les llenges, que inclouen la presncia de prejus i actituds discriminatries. Daltra banda, el bloc 3. Coneixement de la llengua integra els continguts relacionats amb la reflexi sobre la llengua i amb ladquisici duns conceptes i una terminologia gramatical. La presncia deste bloc es justifica pel fet que ladquisici de les habilitats lingisticocomunicatives implica ls reflexiu sobre diferents aspectes de la llengua: les formes lingstiques que indiquen en el text la presncia dels factors del context; els procediments que contribuxen a cohesionar el text; les diverses possibilitats sintctiques utilitzables per a expressar un mateix contingut; els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat; els mecanismes per a la formaci de paraules; la norma gramatical i ortogrfica, etc. La interrelaci deste bloc amb la resta obliga a justificar la programaci de les activitats relacionades amb el seu contingut des del punt de vista de la seua rellevncia per a la millora de les habilitats en ls de les llenges. Aix mateix, este criteri guiar lestabliment del grau de complexitat amb qu saborden els continguts. Els continguts relacionats amb leducaci literria sagrupen en el bloc 4. La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen uns aprenentatges especfics que shauran iniciat en lEducaci Primria amb la recitaci, la prctica de jocs retrics, lescolta de textos propis de la literatura oral o les dramatitzacions. Desta manera, shaur aconseguit un primer acostament a les convencions literries bsiques i a les relacions entre les obres i el context histric, en la mesura que

se escribe el guin de un programa de radio o de una exposicin oral; etc. Por ello, parece oportuno integrar los aprendizajes de los dos bloques al elaborar las programaciones y al llevar al aula las secuencias de actividades. Los mdulos de contenidos dedicados a las habilidades lingsticas escuchar, hablar y conversar, leer y escribir sitan estos aprendizajes en diversos mbitos de uso de cada una de las dos lenguas oficiales: el de las relaciones interpersonales y dentro de las instituciones, el de los medios de comunicacin y el mbito acadmico. La concrecin de las habilidades lingsticas en diferentes mbitos de uso obedece al hecho de que la comprensin y la composicin de textos orales y escritos requieren habilidades y estrategias especficas segn la clase de intercambio comunicativo, el mbito social en que ste se realiza y la clase de texto que se utiliza. En el caso de la escritura, se han distinguido los contenidos referidos a la comprensin leer y a la composicin escribir, ya que implican habilidades y estrategias diferentes. An as cabe destacar el hecho de que hablar y escuchar, lo mismo que leer y escribir, son en muchas ocasiones actividades interrelacionadas: se busca informacin para elaborar un trabajo acadmico; se relee un texto propio para revisarlo; se toman notas de una conferencia para escribir una crnica de este acto, etc. Esta interrelacin indica, de nuevo, la conveniencia de integrar elementos de las dos vertientes del uso lingstico, la comprensin y la produccin, en la secuencia de actividades de aprendizaje. La gradacin de los aprendizajes de estos mdulos a lo largo de los cuatro cursos de la etapa se basa en estos criterios: mayor o menor proximidad de las prcticas discursivas a la experiencia lingstica y cultural de las alumnas y los alumnos; mayor o menor complejidad de los textos en cuanto a su organizacin interna; progresin en la bsqueda de un nivel ptimo de competencia lingstica en valenciano y castellano; diversificacin de los fines que se asignan a la recepcin o composicin de los textos. El bloque 2. Lengua y sociedad incluye contenidos aplicables al valenciano y al castellano referidos a la variacin y a los factores que explican dialectos, registros y usos sociales; la relacin del uso de la lengua con el entorno social del alumnado, quien habr de ser capaz de apreciar las diferentes variedades lingsticas y observar los rasgos caractersticos del resto de lenguas constitucionales. En este sentido, la educacin debe favorecer que se conozca y valore positivamente la realidad plurilinge y pluricultural de la sociedad espaola, as como la identificacin de la modalidad lingstica propia y la del alumnado de otras procedencias geogrficas. Tambin resulta conveniente valorar de manera positiva el plurilingismo en el entorno pluricultural de Europa. El aprendizaje de la lengua debe considerar, adems, la reflexin sobre los fenmenos derivados del contacto entre las lenguas, que incluyen la presencia de prejuicios y actitudes discriminatorias. Por su parte, el bloque 3. Conocimiento de la lengua, integra los contenidos relacionados con la reflexin sobre la lengua y con la adquisicin de unos conceptos y una terminologa gramatical. La presencia de este bloque se justifica por el hecho de que la adquisicin de las habilidades lingstico-comunicativas implica el uso reflexivo sobre diferentes aspectos de la lengua: las formas lingsticas que indican en el texto la presencia de los factores del contexto; los procedimientos que contribuyen a cohesionar el texto; las diversas posibilidades sintcticas utilizables para expresar un mismo contenido; los procedimientos gramaticales para integrar diferentes proposiciones en un enunciado cohesionado; los mecanismos para la formacin de palabras; la norma gramatical y ortogrfica, etc. La interrelacin de este bloque con el resto, obliga a justificar la programacin de las actividades relacionadas con su contenido, desde el punto de vista de su relevancia para la mejora de las habilidades en el uso de las lenguas. Asimismo, este criterio debe guiar el establecimiento del grado de complejidad con que se abordan los contenidos. Los contenidos relacionados con la educacin literaria se agrupan en el bloque 4. La lectura e interpretacin de textos literarios requieren unos aprendizajes especficos que se habrn iniciado en la Educacin Primaria con el recitado, la prctica de juegos retricos, la escucha de textos propios de la literatura oral o las dramatizaciones. De este modo, se habr conseguido un primer acercamiento a las convenciones literarias bsicas y a las relaciones entre las obras y el contexto hist-

Num. 5562 / 24.07.2007

30419

estes dades siguen significatives per a la interpretaci del text. Junt amb tot aix, shauran afavorit experincies plaents amb la lectura i la recreaci de textos literaris. Esta orientaci de leducaci literria continua en lEducaci Secundria Obligatria, aix es consoliden els hbits de lectura, samplien les experincies en els camps de la lectura i de la recreaci de textos, adequant-les a les noves necessitats de simbolitzaci de lexperincia i de lexpressi dels sentiments, se sistematitzen les observacions sobre les convencions literries i sestablix, de manera ms sistemtica tamb, la relaci entre les obres i els contextos histrics corresponents. En el bloc 5, dedicat a les Tcniques de treball, sintegren i sistematitzen les estratgies necessries que consoliden el domini de les diferents habilitats. Shi destaca ls i maneig del diccionari, les tcniques de lectura comprensiva, danlisi i sntesi de la informaci, aix com els procediments per a la presentaci descrits i treballs acadmics i ladquisici dhbits que manifesten actituds dinters per la presentaci adequada i correcta dels textos escrits. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci sincorporen a laula com a instrument vlid per a desenrotllar els continguts i com a recurs til per a buscar informaci i presentar treballs, a ms destratgia motivadora per a lalumnat i molt ben valorada per la societat actual. En sntesi, leix del currculum en les matries de Valenci: Llengua i Literatura i Castell: Llengua i Literatura sn els procediments encaminats a desenrotllar les habilitats lingisticocomunicatives, s a dir, per a lexpressi i la comprensi oral i escrita en contextos socials significatius, aix com en lmbit de la comunicaci literria. Ladquisici i el desenrotllament destes habilitats implica reflexionar sobre els mecanismes de funcionament de la llengua i les seues condicions ds, i tamb adquirir una terminologia que permeta la comunicaci sobre la llengua. Aix mateix, leducaci literria comporta laplicaci de coneixements sobre el context historicocultural a la lectura i interpretaci de textos literaris. La relaci de continguts de les matries de Valenci i Castell hi apareix diferenciada, per a atendre els aspectes formals, histrics, socials i literaris especfics de cada llengua. No obstant aix, la distribuci dels continguts en cada bloc permet lenfocament integrat de laprenentatge lingstic i literari de lalumnat. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques El currculum desta matria, en tindre com a meta el desenrotllament de la capacitat per a interactuar de forma competent per mitj del llenguatge en les diferents esferes de lactivitat social, contribux duna manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competncia en comunicaci lingstica. A ms, les habilitats i estratgies per a ls duna llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte dobservaci, encara que sadquirixen des duna llengua, es transferixen i apliquen a laprenentatge daltres. Este aprenentatge amplia, al seu torn, esta competncia sobre ls del llenguatge en general. Saprn a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacci comunicativa, per tamb per a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn i est en la base del pensament i del coneixement. Laccs al saber i a la construcci de coneixements per mitj del llenguatge es relaciona directament amb la competncia bsica daprendre a aprendre. Aix mateix, els continguts de reflexi sobre la llengua arrepleguen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitj de ls conscient duns certs mecanismes gramaticals, substituir elements de lenunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que sadquirixen en relaci amb les activitats de comprensi i composici de textos i que es reutilitzen per a optimitzar laprenentatge lingstic, s a dir, per a aprendre a aprendre llengua. Daltra banda, aprendre a usar la llengua s tamb contribuir al desenrotllament de lautonomia i la iniciativa personal. Saprn a analitzar i a resoldre problemes, traar plans i iniciar processos de decisi,

rico, en la medida en que estos datos sean significativos para la interpretacin del texto. Junto a todo ello, se habrn favorecido experiencias placenteras con la lectura y la recreacin de textos literarios. Esta orientacin de la educacin literaria contina en la Educacin Secundaria Obligatoria, de modo que se consoliden los hbitos de lectura, se amplen las experiencias en los campos de la lectura y recreacin de textos, adecundolas a las nuevas necesidades de simbolizacin de la experiencia y de la expresin de los sentimientos, se sistematicen las observaciones sobre las convenciones literarias y se establezca, de forma ms sistemtica tambin, la relacin entre las obras y sus contextos histricos. En el bloque 5, dedicado a las Tcnicas de trabajo, se integran y sistematizan las estrategias necesarias que consolidan el dominio de las diferentes habilidades. Se destaca el uso y manejo del diccionario, las tcnicas de lectura comprensiva, de anlisis y sntesis de la informacin, as como los procedimientos para la presentacin de escritos y trabajos acadmicos y la adquisicin de hbitos que manifiesten actitudes de inters por la presentacin adecuada y correcta de los textos escritos. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin se incorporan al aula como instrumento vlido para desarrollar los contenidos y herramienta til para buscar informacin y presentar trabajos, adems de estrategia motivadora para la alumna y el alumno y valorada positivamente por la sociedad actual. En sntesis, el eje del currculo en las materias de Valenciano: Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Literatura son los procedimientos encaminados a desarrollar las habilidades lingstico-comunicativas, es decir, para la expresin y comprensin oral y escrita en contextos sociales significativos, as como en el mbito de la comunicacin literaria. La adquisicin y desarrollo de estas habilidades implica reflexionar sobre los mecanismos de funcionamiento de la lengua y sus condiciones de uso, y tambin la adquisicin de una terminologa que permita la comunicacin sobre la lengua. Asimismo, la educacin literaria supone la aplicacin de conocimientos sobre el contexto histrico-cultural a la lectura e interpretacin de textos literarios. La relacin de contenidos aparece diferenciada para las materias de Valenciano y Castellano, para atender los aspectos formales, histricos, sociales y literarios especficos de cada lengua. No obstante, la distribucin de los contenidos en cada bloque permite el enfoque integrado del aprendizaje lingstico y literario del alumnado. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas El currculo de esta materia, al tener como meta el desarrollo de la capacidad para interactuar de forma competente mediante el lenguaje en las diferentes esferas de la actividad social, contribuye de un modo decisivo al desarrollo de todos los aspectos que conforman la competencia en comunicacin lingstica. Adems, las habilidades y estrategias para el uso de una lengua determinada y la capacidad para tomar la lengua como objeto de observacin, aunque se adquieren desde una lengua, se transfieren y aplican al aprendizaje de otras. Este aprendizaje acrecienta, a su vez, esta competencia sobre el uso del lenguaje en general. Se aprende a hablar y a escuchar y a leer y a escribir, para la interaccin comunicativa, pero tambin para adquirir nuevos conocimientos: el lenguaje, adems de instrumento de comunicacin, es un medio de representacin del mundo y est en la base del pensamiento y del conocimiento. El acceso al saber y a la construccin de conocimientos mediante el lenguaje se relaciona directamente con la competencia bsica de aprender a aprender. Asimismo, los contenidos de reflexin sobre la lengua recogen un conjunto de saberes conceptuales (metalenguaje gramatical) y procedimentales (capacidad para analizar, contrastar, ampliar y reducir enunciados mediante el uso consciente de ciertos mecanismos gramaticales, sustituir elementos del enunciado por otros gramaticalmente equivalentes, usar diferentes esquemas sintcticos para expresar una misma idea, diagnosticar errores y repararlos, etc.) que se adquieren en relacin con las actividades de comprensin y composicin de textos y que se reutilizan para optimizar el aprendizaje lingstico, es decir, para aprender a aprender lengua. Por otra parte, aprender a usar la lengua es tambin contribuir al desarrollo de la autonoma e iniciativa personal. Se aprende a analizar y resolver problemas, trazar planes y emprender procesos de decisin,

Num. 5562 / 24.07.2007

30420

ja que una de les funcions del llenguatge s regular i orientar la nostra prpia activitat. Per aix, ladquisici dhabilitats lingstiques contribux a progressar en la iniciativa personal i en la regulaci de la prpia activitat amb progressiva autonomia. La matria contribux al tractament de la informaci i competncia digital ja que t, com una de les seues metes, proporcionar coneixements i destreses per a buscar i seleccionar informaci rellevant dacord amb diferents necessitats, aix com per a reutilitzar-la en la producci de textos orals i escrits propis. Buscar i seleccionar moltes destes informacions requerir, per exemple, ls adequat de biblioteques i laprofitament de la tecnologies de la informaci i la comunicaci. La realitzaci guiada destes busques constituir un mitj per a desenrotllar de la competncia digital. A aix contribux tamb el fet que el currculum incloga ls de suports electrnics en la composici de textos, de manera que saborden ms eficament algunes operacions que intervenen en el procs descriptura (planificaci, execuci del text, revisi) i que constituxen un dels continguts bsics desta matria. Tamb poden contribuir al desenrotllament desta competncia ls en esta matria dels nous mitjans de comunicaci digitals que impliquen un s social i collaboratiu de lescriptura i dels coneixements. Laprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de la competncia comunicativa contribux decisivament a desenrotllar la competncia social i ciutadana, entesa com un conjunt dhabilitats i destreses per a les relacions, la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. En efecte, aprendre llengua s aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten i a aproximar-se a altres realitats. Daltra banda, leducaci lingstica t un component estretament vinculat a esta competncia: la constataci de la varietat dels usos de la llengua i de la diversitat lingstica, i la valoraci de totes les llenges com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicaci i de representaci. Tamb saporta des de la matria a esta competncia en la mesura que sanalitzen els modes per mitj dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris del llenguatge. Dins desta matria, la lectura, interpretaci i valoraci de les obres literries contribuxen de manera rellevant al desenrotllament duna competncia artstica i cultural, entesa com a aproximaci a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que sn expressi de preocupacions essencials del ser hum. La seua aportaci ser ms rellevant en tant que es relacione la valoraci de les manifestacions literries amb altres manifestacions artstiques, com la msica, la pintura o el cine. Tamb es contribux a esta competncia procurant que el mn social de la literatura (autors, crtics, accs a biblioteques, llibreries, catlegs o la presncia dall literari en la premsa) adquirisca sentit per a lalumnat. Objectius Lensenyana de la llengua i la literatura, tant en valenci com en castell, en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat social i cultural. 2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situaci de comunicaci i en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, per a prendre conscincia dels propis sentiments i idees, i per a controlar la prpia conducta. 3. Utilitzar la llengua oral en lactivitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicaci, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci. 4. Reconixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitj dels quals es produx la comunicaci amb les institucions pbliques, les privades i les de la vida laboral, aix com fer-ne un s correcte. 5. Utilitzar el valenci i el castell per a adquirir nous coneixements, aix com per a buscar, seleccionar i processar informaci de manera efica en lactivitat escolar i per a redactar textos propis de lmbit acadmic.

ya que una de las funciones del lenguaje es regular y orientar nuestra propia actividad. Por ello, la adquisicin de habilidades lingsticas contribuye a progresar en la iniciativa personal y en la regulacin de la propia actividad con progresiva autonoma. La materia incide en el tratamiento de la informacin y competencia digital al tener como una de sus metas proporcionar conocimientos y destrezas para la bsqueda y seleccin de informacin relevante de acuerdo con diferentes necesidades, as como para su reutilizacin en la produccin de textos orales y escritos propios. La bsqueda y seleccin de muchas de estas informaciones requerir, por ejemplo, el uso adecuado de bibliotecas y el aprovechamiento de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. La realizacin guiada de estas bsquedas constituir un medio para desarrollar la competencia digital. A ello apunta tambin el hecho de que el currculo incluya el uso de soportes electrnicos en la composicin de textos, de modo que se aborden ms eficazmente algunas operaciones participantes en el proceso de escritura (planificacin, ejecucin del texto, revisin) y que constituyen uno de los contenidos bsicos de esta materia. Tambin pueden contribuir al desarrollo de esta competencia el uso en esta materia de los nuevos medios de comunicacin digitales que implican una utilizacin social y colaborativa de la escritura y de los conocimientos. El aprendizaje de la lengua concebido como desarrollo de la competencia comunicativa contribuye decisivamente a desarrollar la competencia social y ciudadana, entendida como un conjunto de habilidades y destrezas para las relaciones, la convivencia, el respeto y el entendimiento entre las personas. En efecto, aprender lengua es aprender a comunicarse con los otros, a comprender lo que stos transmiten y a aproximarse a otras realidades. Por otra parte, la educacin lingstica tiene un componente estrechamente vinculado con esta competencia: la constatacin de la variedad de los usos de la lengua y la diversidad lingstica, y la valoracin de todas las lenguas como igualmente aptas para desempear las funciones de comunicacin y de representacin. Tambin se aporta desde la materia a esta competencia en la medida en que se analizan los modos mediante los que el lenguaje transmite y sanciona prejuicios e imgenes estereotipadas del mundo, con el objeto de contribuir a la erradicacin de los usos discriminatorios del lenguaje. Dentro de esta materia, la lectura, interpretacin y valoracin de las obras literarias contribuyen de forma relevante al desarrollo de una competencia artstica y cultural, entendida como aproximacin a un patrimonio literario y a unos temas recurrentes que son expresin de preocupaciones esenciales del ser humano. Su aportacin ser ms significativa en tanto se relacione el aprecio de las manifestaciones literarias con otras manifestaciones artsticas, como la msica, la pintura o el cine. Tambin se contribuye a esta competencia procurando que el mundo social de la literatura (autores, crticos, acceso a bibliotecas, libreras, catlogos o la presencia de lo literario en la prensa) adquiera sentido para el alumnado. Objetivos La enseanza de la lengua y la literatura, tanto en valenciano como en castellano, tendr como objetivo en esta etapa el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Comprender discursos orales y escritos en los diversos contextos de la actividad social y cultural. 2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralmente y por escrito, de forma coherente y adecuada en cada situacin de comunicacin y en los diversos contextos de la actividad social y cultural para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideas, y para controlar la propia conducta. 3. Utilizar la lengua oral en la actividad social y cultural de forma adecuada a las distintas funciones y situaciones de comunicacin, adoptando una actitud respetuosa y de cooperacin. 4. Reconocer las diversas tipologas de los textos escritos, incluidas sus estructuras formales, mediante los que se produce la comunicacin con las instituciones pblicas, privadas y de la vida laboral, as como el uso correcto de los mismos. 5. Utilizar el valenciano y el castellano para adquirir nuevos conocimientos, para buscar, seleccionar y procesar informacin de manera eficaz en la actividad escolar y para redactar textos propios del mbito acadmico.

Num. 5562 / 24.07.2007

30421

6. Conixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingstica i cultural dEspanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llenges en contacte en les comunitats bilinges. 7. Apreciar les possibilitats extraordinries que oferix el castell com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels pasos de parla castellana, com a vehicle de comunicaci i vertebraci duna de les comunitats culturals ms importants del mn. 8. Conixer les diferents manifestacions i varietats del castell, derivades de la seua expansi per Espanya i Amrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de lidioma. 9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingstica, la necessitat de recuperar un s normalitzat del valenci, smbol didentitat cultural i mitj irrenunciable per a entendre la realitat de lentorn i accedir al patrimoni cultural propi. 10. Analitzar els diferents usos socials del valenci i del castell per a evitar els estereotips lingstics que impliquen jus de valor i prejus classistes, racistes o sexistes. 11. Apreciar les possibilitats que oferix el valenci, llengua prpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicaci i de vertebraci. 12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, i reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, tant en valenci com en castell. 14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gnere, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producci personal. 15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva en diferents contextos historicoculturals. 16. Conixer i distingir les principals poques artstiques i literries, els seus trets caracterstics, les obres, i les autores i els autors ms representatius de cada poca. Conixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana. 17. Interpretar i utilitzar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment personal i de coneixement del mn, i consolidar hbits lectors per mitj de textos adequats a ledat. 18. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci amb lajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies. 19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents. Primer curs Continguts Valenci: Llengua i Literatura Bloc 1. Comunicaci Elements de la comunicaci. Observaci de diferncies rellevants, contextuals i formals, entre comunicaci oral i escrita i entre els usos colloquials i formals, especialment els propis de lmbit escolar. Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de forma directa. Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, dileg i conversa. 1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi de notcies dactualitat prximes als interessos de lalumnat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i a les instruccions per a

6. Conocer y valorar como patrimonio de todos los espaoles la riqueza lingstica y cultural de Espaa, y considerar, adecuadamente y con respeto, las diferentes situaciones que originan las lenguas en contacto en las comunidades bilinges. 7. Apreciar las extraordinarias posibilidades que ofrece el castellano como lengua comn para todas y todos los espaoles y para las ciudadanas y ciudadanos de los pases de habla castellana, en tanto que vehculo de comunicacin y vertebracin de una de las comunidades culturales ms importantes del mundo. 8. Conocer las diferentes manifestaciones y variedades del castellano, derivadas de su expansin por Espaa y Amrica, valorando la unidad esencial de la lengua comn para todos los hablantes del idioma. 9. Comprender y valorar, a partir del conocimiento de la realidad sociolingstica, la necesidad de recuperar un uso normalizado del valenciano, smbolo de identidad cultural y medio irrenunciable para entender la realidad del entorno y acceder al patrimonio cultural propio. 10. Analizar los diferentes usos sociales del valenciano y del castellano para evitar los estereotipos lingsticos que suponen juicios de valor y prejuicios clasistas, racistas o sexistas. 11. Apreciar las posibilidades que ofrece el valenciano, lengua propia de la Comunitat Valenciana, como vehculo de comunicacin y de vertebracin. 12. Conocer los principios fundamentales de la gramtica del valenciano y del castellano, reconociendo las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones. 13. Aplicar con cierta autonoma, los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para comprender textos orales y escritos y para escribir y hablar con adecuacin, coherencia, cohesin y correccin, tanto en valenciano como en castellano. 14. Comprender textos literarios utilizando los conocimientos sobre las convenciones de cada gnero, los temas y motivos de la tradicin literaria y los recursos estilsticos. Apreciar sus posibilidades comunicativas para la mejora de la produccin personal. 15. Aproximarse al conocimiento de muestras relevantes del patrimonio literario y valorarlo como un modo de simbolizar la experiencia individual y colectiva en diferentes contextos histrico-culturales. 16. Conocer y distinguir las principales pocas artsticas y literarias, sus rasgos caractersticos y las autoras y los autores y obras ms representativos de cada una de ellas. Conocer las obras y fragmentos representativos de las literaturas de las lenguas oficiales de la Comunitat Valenciana. 17. Interpretar y emplear la lectura y la escritura como fuentes de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo y consolidar hbitos lectores mediante textos adecuados a la edad. 18. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informacin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios tradicionales y de las nuevas tecnologas. 19. Utilizar con progresiva autonoma los medios de comunicacin social y las tecnologas de la informacin para obtener, interpretar y valorar informaciones de diversos tipos y opiniones diferentes. Primer curso Contenidos Valenciano: lengua y literatura Bloque 1. Comunicacin Elementos de la comunicacin. Observacin de diferencias relevantes, contextuales y formales, entre comunicacin oral y escrita y entre los usos coloquiales y formales, especialmente, los propios del mbito escolar. Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, dilogo y conversacin. 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de noticias de actualidad prximas a los intereses del alumnado procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones

Num. 5562 / 24.07.2007

30422

fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions de documentals procedents dels mitjans de comunicaci. Exposici dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci. Narraci oral, a partir dun gui preparat prviament, de fets relacionats amb lexperincia, presentada de forma seqenciada i amb claredat, en qu sincloguen descripcions senzilles i tamb sentiments i valoracions respecte al que sexposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en la petici daclariments davant duna instrucci, en les propostes sobre la manera dorganitzar les tasques, en la descripci de seqncies senzilles dactivitats realitzades, en lintercanvi dopinions i en lexposici de conclusions. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara instruccions ds, normes i avisos. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, tenint en compte lestructura del peridic (seccions i gneres) i els elements paratextuals, amb atenci especial a les notcies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informaci de fets. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als de carcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com cartes, notes i avisos. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment notcies, destinats a un suport imprs i digital. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i daprenentatge, com a forma de comunicar les experincies, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat La variaci lingstica. Usos formals i informals de la llengua. Els usos discriminatoris de la llengua. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica.

para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de informaciones de documentales tomados de los medios de comunicacin. Exposicin de informaciones de actualidad tomadas de los medios de comunicacin. Narracin oral, a partir de un guin preparado previamente, de hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuenciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas y sentimientos y valoraciones en relacin con lo expuesto, ayudados de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en la peticin de aclaraciones ante una instruccin, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas, en la descripcin de secuencias sencillas de actividades realizadas, en el intercambio de opiniones y en la exposicin de conclusiones. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1b.Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como instrucciones de uso, normas y avisos. Comprensin de textos de los medios de comunicacin, atendiendo a la estructura del peridico (secciones y gneros) y a los elementos paratextuales, con especial atencin a las noticias relacionadas con la vida cotidiana y la informacin de hechos. Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin, especialmente, a los de carcter expositivo y explicativo a las instrucciones para realizar tareas a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas. Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como cartas, notas y avisos. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente, noticias, destinados a un soporte impreso y digital. Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones sencillas, glosarios y conclusiones sobre tareas y aprendizajes efectuados. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opiniones y conocimientos propios, y como forma de regular la conducta Bloque 2. Lengua y sociedad La variacin lingstica. Usos formales e informales de la lengua. Los usos discriminatorios de la lengua. Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.

Num. 5562 / 24.07.2007

30423

Realitat plurilinge dEspanya i dEuropa. Coneixement general de la diversitat lingstica i de la distribuci geogrfica de les llenges dEspanya i dEuropa. Valoraci del plurilingisme com a font denriquiment personal i collectiu. Respecte pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere; i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i ortografia Correspondncia entre sons i grafies. Lalfabet i els dgrafs. Vocals obertes i tancades. La sllaba. Principals esquemes sillbics. Diftongs, triftongs i hiats. Nocions bsiques daccentuaci i puntuaci. s de la diresi. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials. Reconeixement de les principals normes fontiques. Qestions morfolgiques: larticle (lapstrof, les contraccions, larticle personal), el gnere i el nombre. Lectura en veu alta: lenunciat. Dicci, entonaci, intensitat i pausa. Lxic: barbarismes i vulgarismes. 3c. Gramtica Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb: la conjugaci. Ladverbi. La preposici. La conjunci. La interjecci. Estructura de loraci simple. La concordana. Reconeixement del funcionament sintctic de verbs ds freqent a partir del seu significat, identificaci del subjecte i dels complements del verb, i constataci de lexistncia de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensi duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. Coneixement de les modalitats de loraci i dels modes del verb com a formes dexpressar les intencions dels parlants. Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, amb especial atenci als temporals, explicatius i dorde, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lxics (repeticions, sinnims i ellipsis). Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als temps de pretrit en la narraci. La distinci entre el passat simple i el passat perifrstic. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci en loraci dexpressions amb valor explicatiu, com laposici, ladjectiu i loraci de relatiu. Distinci entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals. Identificaci i s de les formes lingstiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.

Realidad plurilinge de Espaa y de Europa. Conocimiento general de la diversidad lingstica y de la distribucin geogrfica de las lenguas de Espaa y de Europa. Valoracin del plurilingismo como fuente de enriquecimiento personal y colectivo Respeto por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero. Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero; y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedora a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y Ortografa Correspondencia entre sonidos y grafas. El alfabeto y los dgrafos. Vocales abiertas y cerradas. La slaba. Principales esquemas silbicos. Diptongos, triptongos e hiatos. Nociones bsicas de acentuacin y puntuacin. Uso de la diresis. Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. Reconocimiento de las principales normas fonticas. Cuestiones morfolgicas: el artculo (el apstrofo, las contracciones, el artculo personal), el gnero y el nmero. Lectura en voz alta: el enunciado. Diccin, entonacin, intensidad y pausa. Lxico: barbarismos y vulgarismos. 3c Gramtica Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas). El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El verbo: la conjugacin. El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La interjeccin. Estructura de la oracin simple. La concordancia. Reconocimiento del funcionamiento sintctico de verbos de uso frecuente a partir de su significado, identificar el sujeto y los complementos del verbo, y constatar la existencia de complementos necesarios o argumentales frente a los no necesarios o circunstanciales; comprensin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto, verbo y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal. Conocimiento de las modalidades de la oracin y de los modos del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes. Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, con especial atencin a los temporales, explicativos y de orden, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pronombres personales, posesivos y demostrativos) como lxicos (repeticiones, sinnimos y elipsis). Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los tiempos de pretrito en la narracin. La distincin entre el passat simple y el passat perifrstic. Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente, la insercin en la oracin de expresiones con valor explicativo, como la aposicin, el adjetivo y la oracin de relativo. Distincin entre palabras flexivas y no flexivas; reconocimiento de las diferentes categoras gramaticales. Identificacin y uso de las formas lingsticas de la deixis personal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) en textos orales y escritos como cartas y normas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30424

3d. Lxic Estructura de la paraula. Reconeixement dels mecanismes de formaci de paraules: composici i derivaci. s del guionet. Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement del mn i del patrimoni cultural valenci. Lectura de diverses obres adequades a ledat. Introducci als gneres literaris a travs de la lectura comentada de fragments representatius dobres adequades a ledat. Anlisi dels seus trets ms caracterstics. El llenguatge literari. Identificaci dels recursos lingstics propis dels textos de carcter literari. Lectura comentada, recitaci de poemes i audici de poemes musicats de la nostra tradici, reconeixent els elements bsics del ritme, la versificaci i les figures semntiques ms rellevants. Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funci i les caracterstiques de les narracions orals. Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Bloc 5. Tcniques de treball Iniciaci a ls del diccionari, les enciclopdies, els correctors ortogrfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia...) i normativa. Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes conceptuals. Utilitzaci dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. (I). Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos

Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Castell: Llengua i Literatura Bloc 1. Comunicaci Elements de la comunicaci. Observaci de diferncies rellevants, contextuals i formals, entre comunicaci oral i escrita i entre els usos colloquials i formals, especialment els propis de lmbit escolar. Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de forma directa. Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, dileg i conversa. 1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi de notcies dactualitat prximes als interessos de lalumnat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i a les instruccions per a

3d. Lxico Estructura de la palabra. Reconocimiento de los mecanismos de formacin de palabras: composicin y derivacin. Uso del guionet. Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonio cultural valenciano. Lectura de varias obras adecuadas a la edad. Introduccin a los gneros literarios a travs de la lectura comentada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. Anlisis de sus rasgos ms caractersticos. El lenguaje literario. Identificacin de los recursos lingsticos propios de los textos de carcter literario. Lectura comentada, recitado de poemas y audicin de poemas musicados de nuestra tradicin, reconociendo los elementos bsicos del ritmo, la versificacin y las figuras semnticas ms relevantes. Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas de diferentes culturas, reconociendo los elementos del relato literario y su funcionalidad. Lectura comentada de rondalles, reconociendo la funcin y las caractersticas de las narraciones orales. Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o de fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna. Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Iniciacin al uso del diccionario, enciclopedias, correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta. Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente sobre clases de palabras, relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia...) y normativa. Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes, mapas conceptuales. Utilizacin dirigida de la biblioteca del centro, de bibliotecas virtuales y, en general, de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita. Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (I). Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Castellano: lengua y literatura Bloque 1. Comunicacin Elementos de la comunicacin. Observacin de diferencias relevantes, contextuales y formales, entre comunicacin oral y escrita y entre los usos coloquiales y formales, especialmente, los propios del mbito escolar. Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, dilogo y conversacin. 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de noticias de actualidad prximas a los intereses del alumnado procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones

Num. 5562 / 24.07.2007

30425

fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions de documentals procedents dels mitjans de comunicaci. Exposici dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci. Narraci oral, a partir dun gui preparat prviament, de fets relacionats amb lexperincia, presentada de forma seqenciada i amb claredat, en qu sincloguen descripcions senzilles i tamb sentiments i valoracions respecte al que sexposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en la petici daclariments davant duna instrucci, en les propostes sobre la manera dorganitzar les tasques, en la descripci de seqncies senzilles dactivitats realitzades, en lintercanvi dopinions i en lexposici de conclusions. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara instruccions ds, normes i avisos. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, tenint en compte lestructura del peridic (seccions i gneres) i els elements paratextuals, amb atenci especial a les notcies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informaci de fets. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als de carcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com cartes, notes i avisos. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment notcies, destinats a un suport imprs i digital. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i daprenentatge, com a forma de comunicar les experincies, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat La variaci lingstica. Usos formals i informals de la llengua. Els usos discriminatoris de la llengua. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica.

para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de informaciones de documentales tomados de los medios de comunicacin. Exposicin de informaciones de actualidad tomadas de los medios de comunicacin. Narracin oral, a partir de un guin preparado previamente, de hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuenciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas y sentimientos y valoraciones en relacin con lo expuesto, ayudados de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en la peticin de aclaraciones ante una instruccin, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas, en la descripcin de secuencias sencillas de actividades realizadas, en el intercambio de opiniones y en la exposicin de conclusiones. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1b. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como instrucciones de uso, normas y avisos. Comprensin de textos de los medios de comunicacin, atendiendo a la estructura del peridico (secciones y gneros) y a los elementos paratextuales, con especial atencin a las noticias relacionadas con la vida cotidiana y la informacin de hechos. Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin, especialmente, a los de carcter expositivo y explicativo, a las instrucciones para realizar tareas, a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas. Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como cartas, notas y avisos. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente noticias, destinados a un soporte impreso y digital. Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones sencillas, glosarios y conclusiones sobre tareas y aprendizajes efectuados. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opiniones y conocimientos propios, y como forma de regular la conducta Bloque 2. Lengua y sociedad La variacin lingstica. Usos formales e informales de la lengua. Los usos discriminatorios de la lengua. Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.

Num. 5562 / 24.07.2007

30426

Realitat plurilinge dEspanya i dEuropa. Coneixement general de la diversitat lingstica i de la distribuci geogrfica de les llenges dEspanya i dEuropa. Valoraci del plurilingisme com a font denriquiment personal i collectiu. Respecte per les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i ortografia Correspondncia entre sons i grafies. Lalfabet i la sllaba. La sllaba. Principals esquemes sillbics. Diftongs, triftongs i hiats. Nocions bsiques daccentuaci i puntuaci. s de la diresi. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials. Reconeixement de les principals normes fontiques. Qestions morfolgiques: larticle (les contraccions), el gnere i el nombre. Lectura en veu alta: lenunciat. Dicci, entonaci, intensitat i pausa. Lxic: barbarismes i vulgarismes. 3c. Gramtica Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb: la conjugaci. Ladverbi. La preposici. La conjunci. La interjecci. Estructura de loraci simple. La concordana. Reconeixement del funcionament sintctic de verbs ds freqent a partir del seu significat, identificaci del subjecte i dels complements del verb, i constataci de lexistncia de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensi duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. Coneixement de les modalitats de loraci i dels modes del verb com a formes dexpressar les intencions dels parlants. Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, amb especial atenci als temporals, explicatius i dorde, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lxics (repeticions, sinnims i ellipsis). Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als temps de pretrit en la narraci. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci en loraci dexpressions amb valor explicatiu, com laposici, ladjectiu i loraci de relatiu Distinci entre paraules flexives i no flexives; reconeixement de les diferents categories gramaticals. Identificaci i s de les formes lingstiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes. 3d. Lxic Estructura de la paraula.

Realidad plurilinge de Espaa y de Europa. Conocimiento general de la diversidad lingstica y de la distribucin geogrfica de las lenguas de Espaa y de Europa. Valoracin del plurilingismo como fuente de enriquecimiento personal y colectivo Respeto por las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero. Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar como manifestacin enriquecedora a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y ortografa Correspondencia entre sonidos y grafas. El alfabeto y la slaba. La slaba. Principales esquemas silbicos. Diptongos, triptongos e hiatos. Nociones bsicas de acentuacin y puntuacin. Uso de la diresis. Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. Reconocimiento de las principales normas fonticas. Cuestiones morfolgicas: el artculo (las contracciones), el gnero y el nmero. Lectura en voz alta: el enunciado. Diccin, entonacin, intensidad y pausa. Lxico: barbarismos y vulgarismos. 3c. Gramtica Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas). El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El verbo: la conjugacin. El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La interjeccin. Estructura de la oracin simple. La concordancia. Reconocimiento del funcionamiento sintctico de verbos de uso frecuente a partir de su significado, identificando el sujeto y los complementos del verbo, constatando la existencia de complementos necesarios o argumentales frente a los no necesarios o circunstanciales; comprensin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto, verbo y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal. Conocimiento de las modalidades de la oracin y de los modos del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes. Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, con especial atencin a los temporales, explicativos y de orden, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pronombres personales, posesivos y demostrativos) como lxicos (repeticiones, sinnimos y elipsis). Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los tiempos de pretrito en la narracin. Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente la insercin en la oracin de expresiones con valor explicativo, como la aposicin, el adjetivo y la oracin de relativo. Distincin entre palabras flexivas y no flexivas; reconocimiento de las diferentes categoras gramaticales. Identificacin y uso de las formas lingsticas de la deixis personal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) en textos orales y escritos como cartas y normas. 3d. Lxico Estructura de la palabra.

Num. 5562 / 24.07.2007

30427

Reconeixement dels mecanismes de formaci de paraules. Composici i derivaci. Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement del mn i del patrimoni cultural valenci. Lectura de diverses obres adequades a ledat. Introducci als gneres literaris a travs de la lectura comentada de fragments representatius dobres adequades a ledat. Anlisi dels seus trets ms caracterstics. El llenguatge literari. Identificaci dels recursos lingstics propis dels textos de carcter literari. Lectura comentada i recitaci de poemes i reconixer els elements bsics del ritme, la versificaci i les figures semntiques ms rellevants. Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, tot reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Reconeixement de la funci i les caracterstiques de la narraci oral. Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Bloc 5. Tcniques de treball Iniciaci a ls del diccionari, les enciclopdies, els correctors ortogrfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia...) i normativa. Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes conceptuals. Utilitzaci dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. (I). Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos

Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Criteris davaluaci 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, i reproduir el contingut en textos orals o escrits. 2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit de la forma ms adequada en cada situaci de comunicaci. 3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic, com a vehicle daprenentatge. 5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa.

Reconocimiento de los mecanismos de formacin de palabras. Composicin y derivacin. Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonio cultural valenciano. Lectura de varias obras adecuadas a la edad. Introduccin a los gneros literarios a travs de la lectura comentada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. Anlisis de sus rasgos ms caractersticos. El lenguaje literario. Identificacin de los recursos lingsticos propios de los textos de carcter literario. Lectura comentada y recitado de poemas, reconocimiento de los elementos bsicos del ritmo, la versificacin y las figuras semnticas ms relevantes. Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas de diferentes culturas, reconocimiento de los elementos del relato literario y su funcionalidad. Reconocimiento de la funcin y caractersticas de la narracin oral. Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o de fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna. Fomento de la lectura mediante del contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros y gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Iniciacin al uso del diccionario, enciclopedias, correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta. Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente sobre clases de palabras, relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia...) y normativa. Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes, mapas conceptuales. Utilizacin dirigida de la biblioteca del centro, de bibliotecas virtuales y, en general, de las tecnologas de la informacin y la comunicacin como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita. Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (I). Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Criterios de evaluacin 1. Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, de diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, y reproducir su contenido en textos orales o escritos. 2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralmente y por escrito de la forma ms adecuada en cada situacin de comunicacin. 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: usar el turno de palabra, organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los dems. 4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente, al mbito acadmico como vehculo de aprendizaje. 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa.

Num. 5562 / 24.07.2007

30428

6. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conixer els principis fonamentals de la gramtica; reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a la composici i la revisi dirigida dels textos propis deste curs. 8. Reconixer el propsit i la idea general en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i de lmbit acadmic; captar la idea global dinformacions sentides en rdio o en televisi i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques daprenentatge. 9. Realitzar oralment narracions dexperincies viscudes de manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir dun pla o gui previ; seguir un orde lgic en la presentaci dinformacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaci comunicativa, amb lajuda de mitjans audiovisuals; mantindre latenci del receptor. 10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar una opini personal. 11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi. 12. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en qu el tema general apareix explcit i distingir les parts del text. Aplicar tcniques dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes conceptuals. 13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades; respectar els criteris de correcci gramatical i ortogrfica; valorar la importncia de planificar i revisar el text. 14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte. 15. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogrfics, socials i estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses. 16. Conixer i utilitzar les normes lingstiques, amb especial atenci a les ortogrfiques. 17. Iniciar el coneixement duna terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre ls. 18. Conixer i comprendre les principals formes i gneres de la tradici literria. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. 19. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a ledat; reconixer-ne el gnere i lestructura global; valorar de manera general ls del llenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de lobra; relacionar el contingut amb la prpia experincia. 20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradici, les caracterstiques bsiques del gnere, els elements bsics del ritme i ls del llenguatge, amb especial atenci a les figures semntiques ms generals. 21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats en laula, o realitzar-hi alguna transformaci senzilla. 22. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment personal.

6. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos y sus estructuras formales. Conocer los principios fundamentales de la gramtica; reconocer las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones. 7. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para solucionar problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para la composicin y la revisin dirigida de los textos propios de este curso. 8. Reconocer el propsito y la idea general en textos orales de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado y en el mbito acadmico; captar la idea global de informaciones odas en radio o en televisin y seguir instrucciones poco complejas para realizar tareas de aprendizaje. 9. Realizar oralmente narraciones de experiencias vividas de forma ordenada, clara y bien estructurada, a partir de un plan o guin previo; seguir un orden lgico en la presentacin de informaciones y argumentos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido y a la situacin comunicativa, con la ayuda de medios audiovisuales; mantener la atencin del receptor. 10. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expositivos, identificar sus intenciones, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer posibles incoherencias o ambigedades en el contenido y aportar una opinin personal. 11. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en el que se reflejen tanto las informaciones principales y los puntos de vista encontrados como el punto de vista propio. 12. Extraer informaciones concretas e identificar el propsito en textos escritos de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado; seguir instrucciones sencillas; identificar los enunciados en los que el tema general aparece explcito y distinguir las partes del texto. Aplicar tcnicas de organizacin de ideas como esquemas jerrquicos o mapas conceptuales. 13. Narrar, exponer y resumir en soporte papel y digital; usar un registro adecuado; organizar las ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar los criterios de correccin gramatical y ortogrfica. Valorar la importancia de la planificacin y revisin del texto. 14. Conocer la diversidad lingstica de Europa, la realidad plurilinge y pluricultural de Espaa y de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece. Considerar las diferentes situaciones que plantean las lenguas en contacto. 15. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos geogrficos, sociales y estilsticos de la lengua, mediante la observacin directa y la comparacin de producciones diversas. 16. Conocer y emplear las normas lingsticas, con especial atencin a las ortogrficas. 17. Iniciar el conocimiento de una terminologa lingstica bsica en las actividades de reflexin sobre el uso. 18. Conocer y comprender las principales formas y gneros de la tradicin literaria. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en su totalidad, reconocer los elementos estructurales bsicos, los grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal. 19. Exponer una opinin sobre la lectura personal de una obra completa adecuada a la edad; reconocer el gnero y la estructura global; valorar de forma general el uso del lenguaje; diferenciar contenido literal y sentido de la obra; relacionar el contenido con la propia experiencia. 20. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo a los temas y motivos de la tradicin, a las caractersticas bsicas del gnero, a los elementos bsicos del ritmo y al uso del lenguaje, con especial atencin a las figuras semnticas ms generales. 21. Componer textos, en soporte de papel y digital, tomando como modelo un texto literario de los ledos y comentados en el aula, o realizar alguna transformacin sencilla en esos textos. 22. Incorporar la lectura y la escritura como medios de enriquecimiento personal.

Num. 5562 / 24.07.2007

30429

23. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills dinvestigaci. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.). 24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a mitj de resoluci de conflictes. Segon curs Continguts Valenci: Llengua i Literatura Bloc 1. Comunicaci Funcions del llenguatge. Reconeixement de les diferncies contextuals i formals rellevants entre comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i formals, en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis. Reconeixement dalguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci. Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral, fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original. Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumentaci, conversa i dileg. 1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de comunicaci en informatius i documentals. Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comunicaci posant en relleu les diferncies observades en la manera de presentar uns mateixos fets. Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes dinters per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara normes, avisos i comunicacions. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestructura del peridic, en suport de paper i digital (seccions i gneres), i els elements paratextuals.

23. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informacin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios tradicionales y la aplicacin de las nuevas tecnologas. Planificar y llevar a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios especializados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos sencillos de investigacin. Manejar los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CDROM, etc.). 24. Identificar en textos orales y escritos imgenes y expresiones que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, relacionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar el lenguaje como medio de resolucin de conflictos. Segundo curso Contenidos Valenciano: lengua y literatura Bloque 1. Comunicacin Funciones del lenguaje. Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales relevantes entre comunicacin oral y escrita, entre los usos coloquiales y formales, en los discursos ajenos y en la elaboracin de los propios. Reconocimiento de algunos significados contextuales que pueden adquirir las modalidades de la oracin. Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpretacin oral, haciendo resmenes de la lengua del emisor, cuando el receptor no comprende el mensaje original. Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, argumentacin, conversacin y dilogo. 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de informaciones de actualidad procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de informaciones de los medios de comunicacin en informativos y documentales. Exposicin de informaciones tomadas de distintos medios de comunicacin, y puesta de relieve de las diferencias observadas en el modo de presentar unos mismos hechos. Presentacin de informaciones, previamente preparadas, sobre temas de inters del alumnado de forma ordenada y clara, con ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de organizar la actividad, en la aportacin de informaciones tiles para el trabajo en comn y en la exposicin de breves informes sobre las tareas realizadas. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1b. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como normas, avisos y comunicaciones. Instrucciones de uso y circulares Comprensin de textos de los medios de comunicacin, especialmente de informacin sobre hechos, noticias y crnicas, atendiendo a la estructura del peridico, en soporte de papel y digital (secciones y gneros), y a los elementos paratextuales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30430

Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb especial atenci a la participaci en frums i a les cartes de sollicitud. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment crniques, destinats a un suport imprs i digital, a udio o a vdeo. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat La variaci geogrfica, social i estilstica. Lestndard. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i ortografia Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (I). s de laccent grfic i la diresi en combinacions vocliques (diftongs, triftongs, hiats). La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del gui, la ratlla, les cometes i el parntesi. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials; valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. Pronunciaci dels grups cultes. Pronoms personals tnics i tons. Interrogatius. Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci distintiva de la dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa. Lxic: dialectalismes.

Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin especialmente a los expositivos y explicativos; a las instrucciones para realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas. Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, con especial atencin a la participacin en foros y a las cartas de solicitud. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente crnicas, destinados a un soporte impreso y digital, a audio o a vdeo. Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones y explicaciones sencillas, glosarios e informes de tareas y aprendizajes efectuados. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloque 2. Lengua y sociedad La variacin geogrfica, social y estilstica. El estndar. Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica. Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero. Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedora a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y Ortografa Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (I). Uso del acento grfico y la diresis en combinaciones voclicas (diptongos, triptongos, hiatos). La puntuacin. Uso de los signos de exclamacin e interrogacin. Uso del guionet, la raya, las comillas y el parntesis. Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa. Pronunciacin de los grupos cultos. Pronombres personales tnicos y tonos. Interrogativos. Lectura en voz alta: prrafos de distinta estructura. Funcin distintiva de la diccin, la entonacin, la intensidad y la pausa. Lxico: dialectalismos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30431

3c. Gramtica Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes doracions. Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del seu significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb, distingint entre argumentals i no argumentals; transformaci doracions per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient. Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els dorde, explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, especialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret. Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als distints valors del present dindicatiu. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la utilitzaci de construccions de participi i de gerundi. Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits. 3d. Lxic Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia. Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres cultures. Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels principals subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses obres adequades a ledat. La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic del llenguatge potic i al sentit dels recursos retrics ms importants, reconeixent els procediments de la versificaci i valorar la funci de tots estos elements en el poema. La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la histria, formes dinici, desenrotllament cronolgic, desenllaos... El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres teatrals; reconixer alguns subgneres; posar atenci a lestructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una representaci teatral. Composici de textos dintenci literria utilitzant alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Bloc 5. Tcniques de treball s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia...) i sobre normativa. Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes conceptuals.

3c. Gramtica La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos. Clases de oraciones. Reconocimiento del funcionamiento sintctico del verbo a partir de su significado; identificar el sujeto y los complementos del verbo, distinguiendo entre argumentales y no argumentales; transformar oraciones para observar diferentes papeles semnticos del sujeto (agente, causa, paciente); utilizacin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente. Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronominales) como lxicos, especialmente la elipsis y el uso de hipernimos de significado concreto. Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los distintos valores del presente de indicativo. Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente la insercin de expresiones explicativas y el empleo de construcciones de participio y de gerundio. Identificacin y uso de las formas de deixis personal, temporal y espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales y escritos. 3d. Lxico Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia. Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y de otras culturas. Los gneros literarios. Rasgos caractersticos. Diferenciacin de los principales subgneros literarios a travs de la lectura comentada de varias obras adecuadas a la edad. La lrica: el ritmo y la rima. Mtrica. Versos y estrofas. Lectura comentada y recitado de poemas, con atencin al valor simblico del lenguaje potico y al sentido de los recursos retricos ms importantes, reconociendo los procedimientos de la versificacin y valorar la funcin de todos estos elementos en el poema. La narrativa: estructura. La pica, el cuento y la novela. Lectura comentada de relatos, comparar y contrastar temas y elementos de la historia, formas de inicio, desarrollo cronolgico, desenlaces... El teatro: texto y representacin. Aspectos generales de la tragedia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentos de obras teatrales; reconocer algunos subgneros; prestar atencin a la estructura y componentes del texto teatral y a las posibilidades de plasmacin en una representacin teatral. Composicin de textos de intencin literaria por medio de algunos de los aprendizajes adquiridos en las lecturas comentadas. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna. Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Uso de diccionarios especializados (sinnimos, refranes, locuciones, dudas, etc.) y de correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital. Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras, sobre relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia...) y sobre normativa. Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes y mapas conceptuales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30432

Utilitzaci progressivament autnoma de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (II). Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Castell: Llengua i Literatura Bloc 1. Comunicaci Funcions del llenguatge. Reconeixement de les diferncies contextuals i formals rellevants entre comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i formals, en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis. Reconeixement dalguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci. Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral, fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original. Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumentaci, conversa i dileg. 1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de comunicaci en informatius i documentals. Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comunicaci posant en relleu les diferncies observades en la manera de presentar uns mateixos fets. Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes dinters per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara normes, avisos i comunicacions. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestructura del peridic, en suport de paper i digital (seccions i gneres), i els elements paratextuals. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial atenci als expositius i explicatius, a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives.

Utilizacin progresivamente autnoma de las bibliotecas (del centro, virtuales, etc.) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita. Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (II). Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Castellano: lengua y literatura Bloque 1. Comunicacin Funciones del lenguaje. Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales relevantes entre comunicacin oral y escrita, entre los usos coloquiales y formales, en los discursos ajenos y en la elaboracin de los propios. Reconocimiento de algunos significados contextuales que pueden adquirir las modalidades de la oracin. Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpretacin oral, haciendo resmenes de la misma lengua, cuando el interlocutor no comprende el mensaje original. Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, argumentacin, conversacin y dilogo. 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de informaciones de actualidad procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de informaciones de los medios de comunicacin en informativos y documentales. Exposicin de informaciones tomadas de distintos medios de comunicacin, y puesta de relieve de las diferencias observadas en el modo de presentar unos mismos hechos. Presentacin de informaciones, previamente preparadas, sobre temas de inters del alumnado de forma ordenada y clara, con ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de organizar la actividad, en la aportacin de informaciones tiles para el trabajo en comn y en la exposicin de breves informes sobre las tareas realizadas. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1b. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como normas, avisos y comunicaciones. Instrucciones de uso y circulares Comprensin de textos de los medios de comunicacin, especialmente de informacin sobre hechos, noticias y crnicas, atendiendo a la estructura del peridico, en soportel papel y digital (secciones y gneros), y a los elementos paratextuales. Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin especialmente a los expositivos y explicativos; a las instrucciones para realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30433

Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb especial atenci a la participaci en frums i a les cartes de sollicitud. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment crniques, destinats a un suport imprs i digital, a udio o a vdeo. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat La variaci geogrfica, social i estilstica. Lestndard. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a quaqlsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa, condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i ortografia Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (I). s de laccent grfic en combinacions vocliques (diftongs, triftongs, hiats). La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del gui, la ratlla, les cometes i el parntesi. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques; reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials; valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. Pronunciaci dels grups cultes. Pronoms. Interrogatius. Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci distintiva de la dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa. Lxic: dialectalismes. 3c. Gramtica Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes doracions. Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del seu significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb,

Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, con especial atencin a la participacin en foros y a las cartas de solicitud. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente crnicas, destinados a un soporte impreso y digital, a audio o a vdeo. Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones y explicaciones sencillas, glosarios e informes de tareas y aprendizajes efectuados. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloque 2. Lengua y sociedad La variacin geogrfica, social y estilstica. El estndar Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica. Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero. Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedora a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y Ortografa Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (I). Uso de la tilde en combinaciones voclicas (diptongos, triptongos, hiatos). La puntuacin. Uso de los signos de exclamacin e interrogacin. Uso del guin, la raya, las comillas y el parntesis. Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, apreciando su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa. Pronunciacin de los grupos cultos. Pronombres. Interrogativos. Lectura en voz alta: prrafos de distinta estructura. Funcin distintiva de la diccin, la entonacin, la intensidad y la pausa. Lxico: dialectalismos. 3c. Gramtica La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos. Clases de oraciones. Reconocimiento del funcionamiento sintctico del verbo a partir de su significado; identificar el sujeto y los complementos del verbo,

Num. 5562 / 24.07.2007

30434

distingint entre argumentals i no argumentals; transformaci doracions per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient. Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els dorde, explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, especialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret. Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als distints valors del present dindicatiu. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la utilitzaci de construccions de participi i de gerundi. Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits. 3d. Lxic Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia. Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres cultures. Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels principals subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses obres adequades a ledat. La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic del llenguatge potic i al sentit dels recursos retrics ms importants, reconeixent els procediments de la versificaci i valorar la funci de tots estos elements en el poema. La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la histria, formes dinici, desenrotllament cronolgic, desenllaos... El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres teatrals; reconixer alguns subgneres; posar atenci a lestructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una representaci teatral. Composici de textos dintenci literria utilitzant alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Bloc 5. Tcniques de treball s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia...) i sobre normativa. Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes conceptuals. Utilitzaci progressivament autnoma de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita.

distinguiendo entre argumentales y no argumentales; transformar oraciones para observar diferentes papeles semnticos del sujeto (agente, causa, paciente); utilizacin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente. Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronominales) como lxicos, especialmente la elipsis y el uso de hipernimos de significado concreto. Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los distintos valores del presente de indicativo. Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente la insercin de expresiones explicativas y el empleo de construcciones de participio y de gerundio. Identificacin y uso de las formas de deixis personal, temporal y espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales y escritos. 3d. Lxico Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia. Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y de otras culturas. Los gneros literarios. Rasgos caractersticos. Diferenciacin de los principales subgneros literarios a travs de la lectura comentada de varias obras adecuadas a la edad. La lrica: el ritmo y la rima. Mtrica. Versos y estrofas. Lectura comentada y recitado de poemas, con atencin al valor simblico del lenguaje potico y al sentido de los recursos retricos ms importantes, reconocimiento de los procedimientos de la versificacin y valorar la funcin de todos estos elementos en el poema. La narrativa: estructura. La pica, el cuento y la novela. Lectura comentada de relatos, que compare y contraste temas y elementos de la historia, formas de inicio, desarrollo cronolgico, desenlaces... El teatro: texto y representacin. Aspectos generales de la tragedia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentos de obras teatrales; reconocer algunos subgneros; prestar atencin a la estructura y componentes del texto teatral y a las posibilidades de plasmacin en una representacin teatral. Composicin de textos de intencin literaria por medio de algunos de los aprendizajes adquiridos en las lecturas comentadas. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna. Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Uso de diccionarios especializados (sinnimos, refranes, locuciones, dudas, etc.) y de correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital. Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras, sobre relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia...) y sobre normativa. Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes y mapas conceptuales. Utilizacin progresivamente autnoma de las bibliotecas (del centro, virtuales, etc.) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita.

Num. 5562 / 24.07.2007

30435

Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (II). Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Criteris davaluaci 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements. 2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autnoma, els textos propis deste curs. 3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic com a vehicle daprenentatge. 5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral, fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original. 6. Reconixer en un text les diferents funcions del llenguatge. 7. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals. 8. Reconixer, junt amb el propsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i de lmbit acadmic; captar la idea global i la rellevncia dinformacions sentides en rdio o en televisi i seguir instruccions per a realitzar autnomament tasques daprenentatge. 9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen inters per a lalumnat i que siguen prxims al seu entorn, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o gui previ; seguir un orde lgic en la presentaci dinformacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaci comunicativa; mantindre latenci del receptor. 10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar una opini personal. 11. Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre un tema especfic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi. 13. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions de certa extensi en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com est organitzada la informaci. Aplicar tcniques dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes conceptuals. 14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques. Valorar la importncia de planificar i revisar el text. Redactar crniques periodstiques breus organitzant la informaci de manera jerrquica. 15. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar

Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (II). Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Criterios de evaluacin 1. Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, de diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, y reproducir su contenido en textos orales o escritos. Utilizar la lengua para adquirir nuevos conocimientos. 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano y las normas del uso lingstico para solucionar problemas de comprensin de textos orales y escritos y para la composicin y revisin, progresivamente autnoma, de los textos propios de este curso. 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra; organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los dems. 4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente al mbito acadmico como vehculo de aprendizaje. 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la interpretacin oral, haciendo resmenes de la lengua del emisor, cuando el receptor no comprende el mensaje original. 6. Reconocer en un texto las diferentes funciones del lenguaje. 7. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos (expositivos, narrativos, descriptivos, argumentativos, conversacionales y dialogados) y sus estructuras formales. 8. Reconocer, junto al propsito y la idea general, ideas, hechos o datos relevantes en textos orales de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado y en el mbito acadmico; captar la idea global y la relevancia de informaciones odas en radio o en televisin y seguir instrucciones para realizar autnomamente tareas de aprendizaje. 9. Realizar exposiciones orales sencillas sobre temas que sean del inters del alumnado y prximos a su entorno, con la ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, de forma ordenada y fluida, ajustndose a un plan o guin previo; seguir un orden lgico en la presentacin de las informaciones y argumentos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido, a la situacin comunicativa; mantener la atencin del receptor. 10. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expositivos y argumentativos, identificar sus intenciones, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer posibles incoherencias o ambigedades en el contenido y aportar una opinin personal. 11. Elaborar el resumen de una exposicin o argumentacin oral sobre un tema especfico y conocido, reflejando los principales argumentos y puntos de vista de los participantes. 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en el que se reflejen tanto las principales informaciones y puntos de vista encontrados como el punto de vista propio. 13. Extraer informaciones concretas e identificar el propsito en textos escritos de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado; seguir instrucciones de cierta extensin en procesos poco complejos; identificar el tema general y temas secundarios; distinguir cmo est organizada la informacin. Aplicar tcnicas de organizacin de ideas, como esquemas jerrquicos o mapas conceptuales. 14. Narrar, exponer, explicar, resumir y comentar en soporte papel y digital; utilizar el registro adecuado, organizar las ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas. Valorar la importancia de la planificacin y revisin de los textos. Redactar crnicas periodsticas breves organizando la informacin de forma jerrquica. 15. Conocer la diversidad lingstica de Europa, la realidad plurilinge y pluricultural de Espaa y de la Comunitat Valenciana. Valorar

Num. 5562 / 24.07.2007

30436

esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte. 16. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogrfics, socials i estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses. 17. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre ls. Conixer i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents. Conixer lestructura de loraci i les diferents classes doraci. Esbrinar les principals relacions de significat. 18. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment personal. 19. Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gneres literaris. 20. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a ledat; reconixer lestructura de lobra i els elements del gnere; valorar ls del llenguatge i el punt de vista de lautor; diferenciar contingut literal i sentit de lobra, i relacionar el contingut amb la prpia experincia. 21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradici, la caracteritzaci dels subgneres literaris, la versificaci, ls del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retrics en el text. 22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos literaris llegits i comentats en laula, o realitzar-hi algunes transformacions. Conixer el procs que porta del text dramtic a la representaci teatral. 23. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills dinvestigaci. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.). 24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a mitj de resoluci de conflictes. Tercer curs Continguts Valenci: Llengua i Literatura Bloc 1 Comunicaci Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi (gneres informatius). Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua de lemisor quan el receptor no comprn el missatge original. 1. Estructures formals del text Estructures narratives (conte, novella, notcia, crnica, reportatge, etc.). Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.). Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.). Estructures expositives i explicatives (exposici oral, esquemes, resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatries, reglaments, actes, etc.). 1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los,

esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece. Considerar las diferentes situaciones que plantean las lenguas en contacto. 16. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos geogrficos, sociales y estilsticos de la lengua, mediante la observacin directa y la comparacin de producciones diversas. 17. Conocer una terminologa lingstica bsica en las actividades de reflexin sobre el uso. Conocer y aplicar correctamente las normas de acentuacin vigentes. Conocer la estructura de la oracin y las diferentes clases de oracin. Averiguar las principales relaciones de significado. 18. Incorporar la lectura y la escritura como medios de enriquecimiento personal. 19. Conocer los gneros literarios. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en su totalidad, reconocer los elementos estructurales bsicos, los grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal. Aprender a clasificar los textos ledos por gneros literarios. 20. Exponer una opinin sobre la lectura personal de una obra completa adecuada a la edad; reconocer la estructura de la obra y los elementos del gnero; valorar el uso del lenguaje y el punto de vista de la autora o autor; diferenciar contenido literal y sentido de la obra, y relacionar el contenido con la propia experiencia. 21. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo a los temas y motivos de la tradicin, a la caracterizacin de los subgneros literarios, a la versificacin, al uso del lenguaje y a la funcionalidad de los recursos retricos en el texto. 22. Componer textos, en soporte papel y digital, tomando como modelo textos literarios ledos y comentados en el aula, o realizar algunas transformaciones en esos textos. Conocer el proceso que lleva del texto dramtico a la representacin teatral. 23. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informacin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios tradicionales y de las nuevas tecnologas. Planificar y llevar a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios especializados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos sencillos de investigacin. Manejar los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, procesadores de textos, etc.) 24. Identificar, en textos orales y escritos, imgenes y expresiones que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, relacionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar el lenguaje como medio de resolucin de conflictos. Tercer curso Contenidos Valenciano: lengua y literatura Bloque 1. Comunicacin Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin (gneros informativos). Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpretacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. 1. Estructuras formales del texto Estructuras narrativas (cuento, novela, noticia, crnica, reportaje, etc.). Estructuras descriptivas (descripcin cientfica, literaria, etc.). Estructuras conversacionales y dialogadas (entrevista, encuesta, teatro, etc.). Estructuras expositivas y explicativas (exposicin oral, esquemas, resmenes, mapas conceptuales, proyectos, informes, documentales, convocatorias, reglamentos, actas, etc.) 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de textos procedentes de los medios de comunicacin audiovisual, como reportajes y entrevistas. Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico, atendiendo especialmente a la presentacin de tareas e instruccio-

Num. 5562 / 24.07.2007

30437

a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de comunicaci en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. Exposici de la informaci treta dun mitj de comunicaci sobre un tema dactualitat, respectant les normes que regixen la interacci oral. Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prviament preparades, sobre fets dactualitat social, poltica o cultural, que siguen dinters per a lalumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Intervenci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en com i en lexposici dinformes sobre les tasques realitzades. Coneixement de les diferncies entre usos orals informals i formals de la llengua; conscincia de les situacions comunicatives en qu resulta adequat cada s. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de parau; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara convocatries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, reconeixent les diferncies entre informaci i opini en crniques, reportatges i entrevistes. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial atenci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participaci en frums, diaris personals, reglaments o circulars. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, com ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a udio o a vdeo. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informaci obtinguda i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals i resums, aix com elaboraci de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Origen i evoluci del valenci. Breu introducci a la histria de les llenges constitucionals. El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la Comunitat Valenciana. Els fenmens de contacte de llenges. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana.

nes para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de datos relevantes de los medios de comunicacin en informativos, documentales, reportajes o entrevistas. Exposicin de la informacin tomada de un medio de comunicacin acerca de un tema de actualidad, respetando las normas que rigen la interaccin oral. Explicaciones orales sencillas de forma ordenada y clara, previamente preparadas, sobre hechos de actualidad social, poltica o cultural, que sean del inters del alumnado, con ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Intervencin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de organizar la actividad, la aportacin de informaciones tiles para el trabajo en comn y la exposicin de informes sobre las tareas realizadas. Conocimiento de las diferencias entre usos orales informales y formales de la lengua; conciencia de las situaciones comunicativas en que resultan adecuados cada uno de ellos. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales, como convocatorias y rdenes del da, actas de reuniones y reglamentos. Comprensin de textos de los medios de comunicacin, reconociendo las diferencias entre informacin y opinin en crnicas, reportajes y entrevistas. Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin. Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales, como participacin en foros, diarios personales, reglamentos o circulares. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, como reportajes o entrevistas, destinados a un soporte escrito o digital, a audio o a vdeo. Composicin, en soporte papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente textos expositivos y explicativos elaborados a partir de la informacin obtenida y organizada mediante esquemas, mapas conceptuales y resmenes, as como elaboracin de proyectos e informes sobre tareas y aprendizajes. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloque 2. Lengua y sociedad Origen y evolucin del valenciano. Breve introduccin a la historia de las lenguas constitucionales. El bilingismo: caractersticas generales. Situacin actual de la Comunitat Valenciana. Los fenmenos de contacto de lenguas. Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana

Num. 5562 / 24.07.2007

30438

Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i ortografia Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (II). Particularitats de laccentuaci (monosllabs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). Laccentuaci diacrtica. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua Identificaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials, i valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. Qestions morfolgiques i sintctiques: el substantiu, ladjectiu. Combinaci de pronoms personals tons (I). El verb. Les perfrasis verbals. Les preposicions. Les conjuncions. Lectura en veu alta: dilegs. La funci expressiva de les pauses en el vers i la prosa. Lxic: neologismes. 3c. Gramtica Categories i funcions. Distinci entre la forma (categoria gramatical) i la funci de les paraules, aix com coneixement dels procediments lxics (afixos) i sintctics per al canvi de categoria. Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als valors aspectuals de les perfrasis verbals. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. Reconeixement i s dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci i la perfrasi verbal de carcter modal. Identificaci i s de les variacions (frmules de confiana i de cortesia) que adopten les formes dctiques en relaci amb la situaci. Identificaci i s reflexiu de connectors textuals, amb especial atenci als distributius, dorde, de contrast, dexplicaci i de causa, i dels mecanismes de referncia interna, tant gramaticals com lxics, especialment les nominalitzacions i els hipernims de significat abstracte com fenomen, element o caracterstica. Comparaci dels diferents comportaments sintctics dun mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificaci del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials), i s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.

Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica. Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero. Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar como manifestacin enriquecedora, a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y Ortografa Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (II). Particularidades de la acentuacin (monoslabos, palabras compuestas, interrogativos y exclamativos). La acentuacin diacrtica. Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Identificacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, y valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa. Cuestiones morfolgicas y sintcticas: El sustantivo, el adjetivo. Combinacin de pronombres personales tonos (I). El verbo. Las perfrasis verbales. Las preposiciones. Las conjunciones. Lectura en voz alta: dilogos. La funcin expresiva de las pausas en el verso y la prosa. Lxico: neologismos. 3c. Gramtica Categoras y funciones. Distincin entre la forma (categora gramatical) y la funcin de las palabras, as como conocimiento de los procedimientos lxicos (afijos) y sintcticos para el cambio de categora. Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los valores aspectuales de perfrasis verbales. Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intransitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa. Reconocimiento y uso de los significados contextuales que pueden adquirir las modalidades de la oracin y la perfrasis verbales de carcter modal. Identificacin y uso de las variaciones (frmulas de confianza y de cortesa) que adoptan las formas decticas en relacin con la situacin. Identificacin y uso reflexivo de conectores textuales, con especial atencin a los distributivos, de orden, contraste, explicacin y causa, y de los mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales como lxicos, especialmente las nominalizaciones y los hipernimos de significado abstracto como fenomen, element o caracterstica. Comparacin de los diferentes comportamientos sintcticos de un mismo verbo en algunas de sus acepciones; identificacin del sujeto y de los diferentes complementos verbales, incluyendo entre estas funciones las que tienen forma oracional (subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales) y uso de la terminologa sintctica necesaria en las actividades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente; oracin activa y oracin pasiva; oracin transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto, de rgimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30439

Loraci composta: coordinaci i subordinaci. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per mitj de la transformaci doracions independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitj de les quals sexpressen diferents relacions lgiques: causals, consecutives, condicionals i concessives. Coneixement de les funcions sintctiques caracterstiques de les classes de paraules i anlisi de la seua forma (flexi, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa. 3d. Lxic Processos fonamentals de la formaci de paraules: derivaci i composici. Significat i sentit. Camps semntics i associatius. Famlies lxiques. El canvi semntic. Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement daltres temps i cultures. Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura occidental. Lectura dobres o fragments adequats a ledat i relacionades amb els perodes estudiats. Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs senzills sobre lectures. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes de la histria de la literatura des de lEdat Mitjana fins al segle XVIII i aproximaci a alguns autors i obres rellevants. Lectura comentada i recitaci de poemes, comparaci del tractament de certs temes recurrents en distints perodes literaris; valoraci de la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics en el poema. Lectura comentada de relats; observar la transformaci de la narrativa des de les primeres produccions literries medievals a la narraci moderna en prosa, i de lheroi al personatge de novella. Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus i fragments representatius del teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent algunes caracterstiques temtiques i formals. La literatura medieval. Caracterstiques generals. La lrica. La poesia trobadoresca. La prosa. Les crniques. El teatre. El Misteri dElx. El Segle dOr. Caracterstiques generals. La lrica. Ausis March. La prosa humanista. La novella. Tirant lo Blanch. Ros de Corella. La literatura de lEdat Moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Llus Galiana. Bloc 5. Tcniques de treball Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.

La oracin compuesta: coordinacin y subordinacin. Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente mediante la transformacin de oraciones independientes, coordinadas o yuxtapuestas, en subordinadas adverbiales o en oraciones subordinadas mediante las que se expresan diferentes relaciones lgicas: causales, consecutivas, condicionales y concesivas. Conocimiento de las funciones sintcticas caractersticas de las clases de palabras y anlisis de su forma (flexin, afijos...), especialmente en lo que se refiere a los aspectos relacionados con la normativa. 3d. Lxico Procesos fundamentales de la formacin de palabras: derivacin y composicin. Significado y sentido. Campos semnticos y asociativos. Familias lxicas. El cambio semntico. Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento de otros tiempos y culturas. Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constitucionales y de la literatura occidental. Lectura de obras o fragmentos adecuados a la edad y relacionadas con los periodos estudiados. Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de trabajos sencillos sobre lecturas. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna. Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes periodos de la historia de la literatura desde la Edad Media hasta el siglo XVIII y acercamiento a algunas autoras y autores y obras relevantes. Lectura comentada y recitado de poemas, comparacin del tratamiento de ciertos temas recurrentes en distintos periodos literarios; valoracin de la funcin de los elementos simblicos y de los recursos retricos y mtricos en el poema. Lectura comentada de relatos; observar la transformacin de la narrativa desde las primeras producciones literarias medievales a la narracin moderna en prosa y del hroe al personaje de novela. Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves y fragmentos representativos del teatro anterior al siglo XIX, reconociendo algunas caractersticas temticas y formales. La literatura medieval. Caractersticas generales. La lrica. La poesa trovadoresca. La prosa. Las crnicas. El teatro. El Misteri dElx. El Siglo de Oro. Caractersticas generales. La lrica. Ausis March. La prosa humanista. La novela. Tirant lo Blanch. Ros de Corella. La literatura de la Edad Moderna. Renacimiento, Manierismo y Barroco. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi y Llus Galiana. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intransitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa.

Num. 5562 / 24.07.2007

30440

Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial atenci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci. Utilitzaci autnoma de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. s autnom de diccionaris i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (III). Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Castell: Llengua i Literatura Bloc 1. Comunicaci Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi (gneres informatius). Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. 1. Estructures formals del text Estructures narratives (conte, novella, notcia, crnica, reportatge, etc.). Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.). Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.). Estructures expositives i explicatives (exposici oral, esquemes, resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatries, reglaments, actes, etc.). 1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de comunicaci en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. Exposici de la informaci treta dun mitj de comunicaci sobre un tema dactualitat, respectant les normes que regixen la interacci oral. Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prviament preparades, sobre fets dactualitat social, poltica o cultural, que siguen dinters de lalumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Intervenci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, laportaci dinformacions tils per al treball en com i lexposici dinformes sobre les tasques realitzades. Coneixement de les diferncies entre usos orals informals i formals de la llengua; conscincia de les situacions comunicatives en qu resulta adequat cada s. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de parla; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin. Utilizacin de forma autnoma de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtuales) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma autnoma para la localizacin, seleccin y organizacin de informacin. Uso autnomo de diccionarios y de correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital . Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (III). Inters por la buena presentacin de los textos escritos, tanto en soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Castellano: lengua y literatura Bloque 1. Comunicacin Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin (gneros informativos). Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpretacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. 1. Estructuras formales del texto Estructuras narrativas (cuento, novela, noticia, crnica, reportaje, etc.). Estructuras descriptivas (descripcin cientfica, literaria, etc.). Estructuras conversacionales y dialogadas (entrevista, encuesta, teatro, etc.). Estructuras expositivas y explicativas (exposicin oral, esquemas, resmenes, mapas conceptuales, proyectos, informes, documentales, convocatorias, reglamentos, actas, etc.). 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de textos procedentes de los medios de comunicacin audiovisual, como reportajes y entrevistas. Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico, atendiendo especialmente a la presentacin de tareas e instrucciones para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de datos relevantes de los medios de comunicacin en informativos, documentales, reportajes o entrevistas. Exposicin de la informacin tomada de un medio de comunicacin acerca de un tema de actualidad, con respeto a las normas que rigen la interaccin oral. Explicaciones orales sencillas de forma ordenada y clara, previamente preparadas, sobre hechos de actualidad social, poltica o cultural, que sean del inters del alumnado, con ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Intervencin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de organizar la actividad, la aportacin de informaciones tiles para el trabajo en comn y la exposicin de informes sobre las tareas realizadas. Conocimiento de las diferencias entre usos orales informales y formales de la lengua; conciencia de las situaciones comunicativas en que resultan adecuados cada uno de ellos. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos

Num. 5562 / 24.07.2007

30441

Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara convocatries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, reconeixent les diferncies entre informaci i opini en crniques, reportatges i entrevistes. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial atenci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participaci en frums, diaris personals, reglaments o circulars. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, com ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a udio o a vdeo. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informaci obtinguda i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals i resums, aix com elaboraci de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Origen i evoluci del castell. Breu introducci a la histria de les llenges constitucionals. El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la Comunitat Valenciana. Els fenmens de contacte de llenges. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i Ortografia Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (II). Particularitats de laccentuaci (monosllabs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). Laccentuaci diacrtica. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua Identificaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials, i valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa.

Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales, como convocatorias y rdenes del da, actas de reuniones y reglamentos. Comprensin de textos de los medios de comunicacin, reconociendo las diferencias entre informacin y opinin en crnicas, reportajes y entrevistas. Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin. Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales, como participacin en foros, diarios personales, reglamentos o circulares. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, como reportajes o entrevistas, destinados a un soporte escrito o digital, a audio o a vdeo. Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente textos expositivos y explicativos elaborados a partir de la informacin obtenida y organizada mediante esquemas, mapas conceptuales y resmenes, as como elaboracin de proyectos e informes sobre tareas y aprendizajes. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloque 2. Lengua y sociedad Origen y evolucin del castellano. Breve introduccin a la historia de las lenguas constitucionales. El bilingismo: Caractersticas generales. Situacin actual de la Comunitat Valenciana. Los fenmenos de contacto de lenguas. Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica. Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero. Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar como manifestacin enriquecedora, a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y Ortografa Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (II). Particularidades de la acentuacin (monoslabos, palabras compuestas, interrogativos y exclamativos). La acentuacin diacrtica. Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Identificacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, y valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa.

Num. 5562 / 24.07.2007

30442

Qestions morfolgiques i sintctiques: el substantiu, ladjectiu. Combinaci de pronoms. El verb. Les preposicions. Les conjuncions. Lectura en veu alta: dilegs. La funci expressiva de les pauses en el vers i la prosa. Lxic: neologismes. 3c. Gramtica Categories i funcions. Distinci entre la forma (categoria gramatical) i la funci de les paraules, aix com coneixement dels procediments lxics (afixos) i sintctics per al canvi de categoria. Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als valors aspectuals de perfrasis verbals. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. Reconeixement i s dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci i la perfrasi verbal de carcter modal. Identificaci i s de les variacions (frmules de confiana i de cortesia) que adopten les formes dctiques en relaci amb la situaci. Identificaci i s reflexiu de connectors textuals, amb especial atenci als distributius, dorde, de contrast, dexplicaci i de causa, i dels mecanismes de referncia interna, tant gramaticals com lxics, especialment les nominalitzacions i els hipernims de significat abstracte com fenmeno, elemento o caracterstica. Comparaci dels diferents comportaments sintctics dun mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificaci del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials), i s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. Loraci composta: coordinaci i subordinaci. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per mitj de la transformaci doracions independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitj de les quals sexpressen diferents relacions lgiques: causals, consecutives, condicionals i concessives. Coneixement de les funcions sintctiques caracterstiques de les classes de paraules i anlisi de la seua forma (flexi, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa. 3d. Lxic Processos fonamentals de la formaci de paraules: derivaci i composici. Significat i sentit. Camps semntics i associatius. Famlies lxiques. El canvi semntic. Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement daltres temps i cultures. Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura occidental. Lectura dobres o fragments adequats a ledat i relacionades amb els perodes estudiats. Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs senzills sobre lectures. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la cultura prpia i de la cultura universal, tant clssica com moderna.

Cuestiones morfolgicas y sintcticas: El sustantivo, el adjetivo. Combinacin de pronombres. El verbo. Las preposiciones. Las conjunciones Lectura en voz alta: dilogos. La funcin expresiva de las pausas en el verso y la prosa. Lxico: neologismos. 3c. Gramtica Categoras y funciones. Distincin entre la forma (categora gramatical) y la funcin de las palabras, as como conocimiento de los procedimientos lxicos (afijos) y sintcticos para el cambio de categora. Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los valores aspectuales de perfrasis verbales. Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intransitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa. Reconocimiento y uso de los significados contextuales que pueden adquirir las modalidades de la oracin y la perfrasis verbales de carcter modal. Identificacin y uso de las variaciones (frmulas de confianza y de cortesa) que adoptan las formas decticas en relacin con la situacin. Identificacin y uso reflexivo de conectores textuales, con especial atencin a los distributivos, de orden, contraste, explicacin y causa, y de los mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales como lxicos, especialmente las nominalizaciones y los hipernimos de significado abstracto como fenmeno, elemento o caracterstica. Comparacin de los diferentes comportamientos sintcticos de un mismo verbo en algunas de sus acepciones; identificacin del sujeto y de los diferentes complementos verbales, incluyendo entre estas funciones las que tienen forma oracional (subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales) y uso de la terminologa sintctica necesaria en las actividades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente; oracin activa y oracin pasiva; oracin transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto, de rgimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales. La oracin compuesta: coordinacin y subordinacin. Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente mediante la transformacin de oraciones independientes, coordinadas o yuxtapuestas, en subordinadas adverbiales o en oraciones subordinadas mediante las que se expresan diferentes relaciones lgicas: causales, consecutivas, condicionales y concesivas. Conocimiento de las funciones sintcticas caractersticas de las clases de palabras y anlisis de su forma (flexin, afijos...), especialmente en lo que se refiere a los aspectos relacionados con la normativa. 3d. Lxico Procesos fundamentales de la formacin de palabras: derivacin y composicin. Significado y sentido. Campos semnticos y asociativos. Familias lxicas. El cambio semntico. Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento de otros tiempos y culturas. Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constitucionales y de la literatura occidental. Lectura de obras o fragmentos adecuados a la edad y relacionadas con los periodos estudiados. Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de trabajos sencillos sobre lecturas. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna.

Num. 5562 / 24.07.2007

30443

Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes de la histria de la literatura des de lEdat Mitjana fins al segle XVIII i aproximaci a alguns autors i obres rellevants. Lectura comentada i recitaci de poemes, comparaci del tractament de certs temes recurrents en distints perodes literaris; valoraci de la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics en el poema. Lectura comentada de relats; observar la transformaci de la narrativa des de lpica medieval en vers a la narraci moderna en prosa, i de lheroi al personatge de novella. Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus i fragments representatius del teatre clssic espanyol, reconeixent-hi algunes caracterstiques temtiques i formals. Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus i fragments representatius del teatre del segle XVIII, tot reconeixent-hi algunes caracterstiques temtiques i formals. La literatura medieval. Caracterstiques generals. La lrica. Lpica: el Poema del Mio Cid. La prosa: El Conde Lucanor. El Segle dOr. Caracterstiques generals. La lrica: Garcilaso de la Vega, Luis de Gngora, Francisco de Quevedo. La prosa: El Lazarillo i el Quixot. El teatre: Lope de Vega, Guillem de Castro i Caldern de la Barca. El segle XVIII. Caracterstiques generals. La illustraci valenciana. El teatre i la prosa del segle XVIII. Bloc 5. Tcniques de treball Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, internet, etc.). Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial atenci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci. Utilitzaci autnoma de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. s autnom de diccionaris i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital . Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (III). Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Criteris davaluaci 1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci i reproduir el contingut en textos escrits. 2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a la composici i la revisi dirigida dels textos propis deste curs. 3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes periodos de la historia de la literatura desde la Edad Media hasta el siglo XVIII y acercamiento a algunas autoras y autores y obras relevantes. Lectura comentada y recitado de poemas, comparacin del tratamiento de ciertos temas recurrentes, en distintos periodos literarios; valoracin de la funcin de los elementos simblicos y de los recursos retricos y mtricos en el poema. Lectura comentada de relatos; observar la transformacin de la narrativa desde la pica medieval en verso a la narracin moderna en prosa, y del hroe al personaje de novela. Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves y fragmentos representativos del teatro clsico espaol, reconociendo algunas caractersticas temticas y formales. Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves y fragmentos representativos del teatro del siglo XVIII, reconociendo algunas caractersticas temticas y formales. La literatura medieval. Caractersticas generales. La lrica. La pica: El Poema del Mo Cid. La prosa: El Conde Lucanor. Los Siglos de Oro. Caractersticas generales. La lrica: Garcilaso de la Vega, Luis de Gngora, Francisco de Quevedo. La prosa: El Lazarillo y El Quijote. El teatro: Lope de Vega, Guilln de Castro y Caldern de la Barca. El Siglo XVIII. Caractersticas generales. La ilustracin valenciana. El teatro y la prosa del siglo XVIII. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intransitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa. Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin. Utilizacin de forma autnoma de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtuales) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma autnoma para la localizacin, seleccin y organizacin de informacin. Uso autnomo de diccionarios y de correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital . Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (III). Inters por la buena presentacin de los textos escritos, tanto en soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Criterios de evaluacin 1. Captar las ideas esenciales de textos orales de diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, y reproducir su contenido en textos escritos. 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano y las normas del uso lingstico para solucionar problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para la composicin y la revisin dirigida de los textos propios de este curso. 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra; organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los dems.

Num. 5562 / 24.07.2007

30444

4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic com a vehicle daprenentatge. 5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral i la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. 6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions especfiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb temes acadmics i plasmar-ho en forma desquema i resum. 7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalitzaci; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundries; reconixerhi possibles incoherncies o ambigitats en el contingut; aportar una opini personal. 8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets dactualitat social, poltica o cultural, que siguen dinters per a lalumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o gui previ, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci; adequar el tema a la situaci comunicativa; mantindre latenci del receptor. 9. Elaborar el resum duna exposici o debat oral sobre un tema especfic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants. 10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propsit en els textos escrits ms usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en mbits pblics i en processos daprenentatge duna certa complexitat; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com sorganitza la informaci. 11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situaci comunicativa; utilitzar-ne lestructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades respectar els criteris de correcci gramatical i ortogrfica, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcci gramatical, ortogrfica i tipogrfica. Valorar la importncia de planificar i revisar el text. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi. 13. Comprendre lorigen i evoluci del castell i del valenci, identificar i localitzar els fenmens de contacte entre les distintes llenges constitucionals i conixer les caracterstiques fonamentals del bilingisme. 14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, dEspanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. 15. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogrfics, socials i estilstics del valenci i del castell, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses. 16. Conixer la terminologia lingstica necessria per a la reflexi sobre ls. 17. Reconixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si s el cas, la relaci entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autnoma. 18. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa, adequada a ledat i relacionada amb els perodes literaris estudiats; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llenguatge i el punt de vista de lautor; situar bsicament el sentit de lobra en relaci amb el seu context i amb la prpia experincia.

4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente al mbito acadmico como vehculo de aprendizaje. 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la interpretacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. 6 Entender instrucciones y normas dadas oralmente; extraer ideas generales e informaciones especficas de reportajes y entrevistas; seguir el desarrollo de presentaciones breves relacionadas con temas acadmicos y plasmarlo en forma de esquema y resumen. 7. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos narrativos, descriptivos y dialogados, de diferente tipo (incluyendo los propios de la prensa escrita) y distinto nivel de formalizacin: identificar sus intenciones; diferenciar las ideas principales y secundarias; reconocer posibles incoherencias o ambigedades en el contenido; aportar una opinin personal. 8. Realizar explicaciones orales sencillas sobre hechos de actualidad social, poltica y cultural, que sean de inters para el alumnado, de manera ordenada, ajustndose a un plan o guin previo, con la ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin; adecuar el tema a la situacin comunicativa; mantener la atencin del receptor. 9. Elaborar el resumen de una exposicin o debate oral sobre un tema especfico y conocido; reflejar los principales argumentos y puntos de vista de los participantes. 10. Extraer y contrastar informaciones concretas e identificar el propsito en los textos escritos ms usados para actuar como miembros de la sociedad; seguir instrucciones en mbitos pblicos y en procesos de aprendizaje de cierta complejidad; inferir el tema general y temas secundarios; distinguir cmo se organiza la informacin. 11. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital; adecuar el registro a la situacin comunicativa; utilizar su estructura organizativa para ordenar las ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar los criterios de correccin gramatical y ortogrfica, con un vocabulario rico y variado: respetar los criterios de correccin gramatical, ortogrfica y tipogrfica. Valorar la importancia de la planificacin y revisin del texto. 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en el que se reflejen tanto las principales aportaciones y puntos de vista encontrados como el punto de vista propio. 13. Comprender el origen y evolucin del castellano y del valenciano, identificar y localizar los fenmenos de contacto entre las distintas lenguas constitucionales y conocer las caractersticas fundamentales del bilingismo. 14. Conocer la diversidad lingstica de Europa, de Espaa y de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece. 15. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos geogrficos, sociales y estilsticos del valenciano y del castellano, mediante la observacin directa y la comparacin de producciones diversas. 16. Conocer la terminologa lingstica necesaria para la reflexin sobre el uso. 17. Reconocer las diferentes unidades de la lengua, sus combinaciones y, en su caso, la relacin entre ellas y sus significados. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para resolver problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para la composicin y revisin progresivamente autnoma de los textos. 18. Exponer una opinin sobre la lectura personal de una obra completa adecuada a la edad y relacionada con los periodos literarios estudiados; evaluar la estructura y el uso de los elementos del gnero, el uso del lenguaje y el punto de vista de la autora o autor; situar bsicamente el sentido de la obra en relacin con su contexto y con la propia experiencia.

Num. 5562 / 24.07.2007

30445

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, considerant la presncia de certs temes recurrents, el valor simblic del llenguatge potic i levoluci dels gneres, de les formes literries i dels estils. 20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en qu apareixen, i les autores i els autors ms rellevants de la histria de la literatura; fer un treball personal dinformaci i de sntesi, o dimitaci i recreaci, en suport de paper i digital. 21. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. Utilitzar estos coneixements en la producci de textos dintenci literria. 22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituxen un referent clau en la histria de la literatura fins al segle XVIII incloent-hi els de les llenges constitucionals i els elements ms destacats del context cultural, social i histric en qu apareixen. 23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts dinformaci tant en suports tradicionals (per mitj de ls dndexs, de fitxes i daltres sistemes de classificaci de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informaci i la comunicaci, en el marc de treballs senzills dinvestigaci. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). 24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a mitj de resoluci de conflictes. 25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicaci per a elaborar i difondre informacions i opinions. Quart curs Continguts Valenci: llengua i literatura Bloc 1. Comunicaci Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi (gneres argumentatius). Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. Utilitzaci dels elements no verbals de la comunicaci per a la comprensi perfecta de qualsevol interlocutor. 1. Estructures formals del text Estructures expositives (conferncia, currculum, instncia, carta, correu electrnic, disposicions legals, contractes, correspondncia institucional, fullets, mapes conceptuals, etc.). Estructures argumentatives (reclamaci, recurs, editorial, columna dopini, debat, correspondncia comercial, etc.). Reconeixement i utilitzaci dalgunes formes dexpressi de la subjectivitat en textos de carcter expositiu i argumentatiu. Identificaci i s de les variacions que adopten les formes dctiques en relaci amb les situacions de comunicaci. 1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual, com ara debats en rdio o televisi i opinions dels oients. Comprensi de presentacions, exposicions o conferncies realitzades en lmbit acadmic relacionades amb continguts de diferents matries. Exposici de la informaci treta de diversos mitjans de comunicaci sobre un mateix tema dactualitat, amb contrastaci dels diferents punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i amb respecte per les normes que regixen la interacci oral.

19. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo a la presencia de ciertos temas recurrentes, al valor simblico del lenguaje potico y a la evolucin de los gneros, de las formas literarias y de los estilos. 20. Mostrar el conocimiento de las relaciones entre las obras ledas y comentadas, el contexto en que aparecen, y las autoras y autores ms relevantes de la historia de la literatura; realizar un trabajo personal de informacin y de sntesis o de imitacin y recreacin, en soporte papel y digital. 21. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en su totalidad. Reconocer sus elementos estructurales bsicos, los grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal. Utilizar estos conocimientos en la produccin de textos de intencin literaria. 22. Establecer relaciones entre obras, autoras y autores y movimientos que constituyen un referente clave en la historia de la literatura hasta el siglo XVIII incluidos los de las lenguas constitucionales(y los elementos ms destacados del contexto cultural, social e histrico en que aparecen. 23. Planificar y llevar a cabo, individualmente y en equipo, la consulta de diversas fuentes de informacin tanto en soportes tradicionales (mediante el manejo de ndices, fichas y otros sistemas de clasificacin de fuentes), como en los que proporcionan las tecnologas de la informacin y la comunicacin, en el marco de trabajos sencillos de investigacin. Manejar los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, DVD, etc.). 24. Identificar en textos orales y escritos, imgenes y expresiones que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, relacionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar el lenguaje como medio de resolucin de conflictos. 25. Identificar los principales recursos utilizados por los medios de comunicacin para la elaboracin y difusin de informaciones y de opiniones. Cuarto curso Contenidos Valenciano: lengua y literatua Bloque 1. Comunicacin Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin (gneros argumentativos). Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpretacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. Utilizacin de los elementos no verbales de la comunicacin para la comprensin perfecta de cualquier interlocutor. 1. Estructuras formales del texto Estructuras expositivas (conferencia, currculum, instancia, carta, correo electrnico, disposiciones legales, contratos, correspondencia institucional, folletos, mapas conceptuales, etc.). Estructuras argumentativas (reclamacin, recurso, editorial, columna de opinin, debate, correspondencia comercial, etc.). Reconocimiento y utilizacin de algunas formas de expresin de la subjetividad en textos de carcter expositivo y argumentativo. Identificacin y uso de las variaciones que adoptan las formas decticas en relacin con las situaciones de comunicacin. 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de textos procedentes de los medios de comunicacin audiovisual, como debates en radio o televisin y opiniones de los oyentes. Comprensin de presentaciones, exposiciones o conferencias realizadas en el mbito acadmico relacionadas con contenidos de diferentes materias. Exposicin de la informacin tomada de varios medios de comunicacin acerca de un mismo tema de actualidad, contraste de los diferentes puntos de vista y las opiniones expresadas por dichos medios, respetando las normas que rigen la interaccin oral.

Num. 5562 / 24.07.2007

30446

Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant destos, utilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Intervenci activa en les situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes de planificaci de les activitats i en la presentaci dinformes de seguiment i avaluaci dels treballs. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de parau; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i correspondncia institucional i comercial. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, amb especial atenci als gneres dopini, com ara editorials o columnes. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial atenci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives, incloent-hi fragments dassaig. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participaci en frums, sollicituds i instncies, reclamacions, currculum vitae i fullets. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment cartes al director i articles dopini com els editorials i les columnes, destinats tant a un suport escrit com digital. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment textos expositius, explicatius i argumentatius, elaborats a partir de la informaci obtinguda de diverses fonts i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals i resums, aix com lelaboraci de projectes daprenentatge i informes sobre tasques. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Coneixement de la diversitat lingstica dEspanya (llenges i dialectes). Situaci actual del valenci. Trets principals de les varietats geogrfiques. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere.

Presentaciones orales claras y bien estructuradas sobre temas relacionados con la actividad acadmica o la actualidad social, poltica o cultural que admitan diferentes puntos de vista y diversas actitudes ante ellos, con el apoyo de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Intervencin activa en las situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas de planificacin de las actividades y en la presentacin de informes de seguimiento y evaluacin de los trabajos. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales como disposiciones legales, contratos, folletos y correspondencia institucional y comercial. Comprensin de textos de los medios de comunicacin, con atencin especialmente a los gneros de opinin, como editoriales o columnas. Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios, y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas, incluyendo fragmentos de ensayos. Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales, como participacin en foros, solicitudes e instancias, reclamaciones, currculum vitae y folletos. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente cartas al director y artculos de opinin como editoriales y columnas, destinados tanto a un soporte escrito como digital. Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente textos expositivos, explicativos y argumentativos, elaborados a partir de la informacin obtenida en diversas fuentes y organizada mediante esquemas, mapas conceptuales y resmenes, as como la elaboracin de proyectos de aprendizaje e informes sobre tareas. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios y como forma de regular la conducta. Bloque 2. Lengua y sociedad Conocimiento de la diversidad lingstica de Espaa (lenguas y dialectos). Situacin actual del valenciano. Rasgos principales de las variedades geogrficas. Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica. Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.

Num. 5562 / 24.07.2007

30447

Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i ortografia Abreviatures, acrnims i sigles. s reflexiu de les normes ortogrfiques. Coneixement de les normes ortogrfiques, utilitzaci dels termes apropiats en lexplicaci sobre ls (sllaba tnica, accent diacrtic, etc.). Valoraci del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials, i valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. Principals problemes sintctics i morfolgics. Els relatius. Combinaci de pronoms personals tons (II). La concordana i lorde. Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonaci i expressivitat. Lxic: prstecs. 3c. Gramtica Text i discurs. s dels principals marcadors. Reconeixement dels esquemes semntic i sintctic de loraci, construcci i transformaci denunciats dacord amb estos esquemes; s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci impersonal; oraci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. Identificaci i s reflexiu de distints procediments de connexi en els textos, amb especial atenci a connectors de causa, conseqncia, condici i hiptesi, i dels mecanismes gramaticals i lxics de referncia interna, afavorint lautonomia en la revisi dels mateixos textos. Reconeixement i s coherent de la correlaci temporal en la coordinaci i subordinaci doracions, i en el discurs relatat (pas destil directe a indirecte). s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i s dels termes segents: aposici; adjectiu i oraci de relatiu explicatius; construcci de participi i de gerundi; oraci coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva. 3d. Lxic Formaci del lxic: veus patrimonials, prstecs i neologismes. Locucions i frases fetes. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris de la llengua (gramaticals, semntiques, de registre i de normativa). Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci per la literatura com a font de plaer i de coneixement daltres mons, temps i cultures. Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura occidental. Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes de la histria de la literatura des del segle XIX fins a lactualitat.

Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedora a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y Ortografa Abreviaturas, acrnimos y siglas. Uso reflexivo de las normas ortogrficas. Conocimiento de las normas ortogrficas, empleo de los trminos apropiados en la explicacin sobre el uso (slaba tnica, tilde diacrtica, etc.). Aprecio por su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Conocimiento de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. Valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa. Principales problemas sintcticos y morfolgicos. Los relativos. Combinacin de pronombres personales tonos (II). La concordancia y el orden. Lectura en voz alta: el verso. Pausas, entonacin y expresividad. Lxico: prstamos. 3c. Gramtica Texto y discurso. Uso de los principales marcadores. Reconocimiento de los esquemas semntico y sintctico de la oracin, construccin y transformacin de enunciados de acuerdo con estos esquemas. Uso de la terminologa sintctica necesaria en las actividades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente; oracin impersonal; oracin activa y oracin pasiva; oracin transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto, de rgimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales. Identificacin y uso reflexivo de distintos procedimientos de conexin en los textos, con especial atencin a conectores de causa, consecuencia, condicin e hiptesis, y de los mecanismos gramaticales y lxicos de referencia interna, favoreciendo la autonoma en la revisin de los propios textos. Reconocimiento y uso coherente de la correlacin temporal en la coordinacin y subordinacin de oraciones, y en el discurso relatado (paso de estilo directo a indirecto). Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado y empleo de los siguientes trminos: aposicin; adjetivo y oracin de relativo explicativos; construccin de participio y de gerundio; oracin coordinada copulativa, disyuntiva, adversativa y consecutiva; oracin subordinada causal, consecutiva, condicional y concesiva. 3d. Lxico Formacin del lxico: voces patrimoniales, prstamos y neologismos. Locuciones y frases hechas. Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios de la lengua (gramaticales, semnticas, de registro y normativa). Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos y culturas. Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constitucionales y de la literatura occidental. Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes periodos de la historia de la literatura desde el siglo XIX hasta la actualidad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30448

Aproximaci a alguns autors rellevants de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX fins a lactualitat. Lectura comentada i recitaci de poemes contemporanis, amb especial atenci a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al llenguatge potic; valoraci de la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics en el poema. Lectura comentada de novelles i relats escrits des del segle XIX fins a lactualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives. Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus contempornies o de fragments, de carcter divers; constataci dalgunes innovacions en els temes i en les formes. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la cultura prpia i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector. Formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs sobre lectures. La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Caracterstiques generals i particulars. La poesia de la Renaixena. Teodor Llorente. Constant Llombart. La narrativa realista. El teatre culte i popular. Eduard Escalante. El segle XX. Caracterstiques generals i particulars. Modernisme, noucentisme i avantguardisme. La poesia. Vicent Andrs Estells. Levoluci en la novella i el conte. Enric Valor. El teatre. Text i espectacle. Lassaig. Joan Fuster. Bloc 5. Tcniques de treball Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Utilitzaci de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. s autnom de diccionaris i correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (IV). Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Castell: lengua i literatura Bloc 1. Comunicaci Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi (gneres argumentatius). Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. Utilitzaci dels elements no verbals de la comunicaci per a la comprensi perfecta de qualsevol interlocutor. 1. Estructures formals del text Estructures expositives (conferncia, currculum, instncia, carta, correu electrnic, disposicions legals, contractes, correspondncia institucional, fullets, mapes conceptuals, etc.). Estructures argumentatives (reclamaci, recurs, editorial, columna dopini, debat, correspondncia comercial, etc.).

Acercamiento a algunas autoras y autores relevantes de las literaturas de las lenguas constitucionales y de la literatura europea desde el siglo XIX hasta la actualidad. Lectura comentada y recitado de poemas contemporneos, con especial atencin a las aportaciones del simbolismo y las vanguardias al lenguaje potico. Valoracin de la funcin de los elementos simblicos y de los recursos retricos y mtricos en el poema. Lectura comentada de novelas y relatos escritos desde el siglo XIX hasta la actualidad, que ofrezcan distintas estructuras y voces narrativas. Lectura comentada y dramatizada de breves piezas teatrales contemporneas o de fragmentos, de carcter diverso; constatacin de algunas innovaciones en los temas y las formas. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna. Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector. Formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros y gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de trabajos sobre lecturas. La literatura del siglo XIX: Romanticismo y Realismo. Caractersticas generales y particulares. La poesa de la Renaixena. Teodor Llorente. Constant Llombart. La narrativa realista. El teatro culto y popular. Eduard Escalante El Siglo XX. Caractersticas generales y particulares. Modernismo, Novecentismo y Vanguardismo. La poesa. Vicent Andrs Estells. La evolucin en la novela y el cuento. Enric Valor. El teatro. Texto y espectculo. El ensayo. Joan Fuster. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Utilizacin de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtuales) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma autnoma para la localizacin, seleccin y organizacin de informacin. Uso con autonoma de diccionarios y correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital. Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (IV). Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Castellano: lengua y literatura Bloque 1. Comunicacin Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin (gneros argumentativos). Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpretacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. Utilizacin de los elementos no verbales de la comunicacin para la comprensin perfecta de cualquier interlocutor. 1. Estructuras formales del texto Estructuras expositivas (conferencia, currculum, instancia, carta, correo electrnico, disposiciones legales, contratos, correspondencia institucional, folletos, mapas conceptuales, etc.). Estructuras argumentativas (reclamacin, recurso, editorial, columna de opinin, debate, correspondencia comercial, etc.).

Num. 5562 / 24.07.2007

30449

Reconeixement i utilitzaci dalgunes formes dexpressi de la subjectivitat en textos de carcter expositiu i argumentatiu. Identificaci i s de les variacions que adopten les formes dctiques en relaci amb les situacions de comunicaci. 1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual, com ara debats en rdio o televisi i opinions dels oients. Comprensi de presentacions, exposicions o conferncies realitzades en lmbit acadmic relacionades amb continguts de diferents matries. Exposici de la informaci treta de diversos mitjans de comunicaci sobre un mateix tema dactualitat, amb contrast dels diferents punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i amb respecte per les normes que regixen la interacci oral. Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant destos, utilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Intervenci activa en les situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes de planificaci de les activitats i en la presentaci dinformes de seguiment i avaluaci dels treballs. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de parau; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i correspondncia institucional i comercial. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, amb especial atenci als gneres dopini, com ara editorials o columnes. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial atenci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives, incloent-hi fragments dassaig. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participaci en frums, sollicituds i instncies, reclamacions, currculum vitae i fullets. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment cartes al director i articles dopini com els editorials i les columnes, destinats tant a un suport escrit com digital. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment textos expositius, explicatius i argumentatius elaborats a partir de la informaci obtinguda en diverses fonts i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals i resums, aix com lelaboraci de projectes daprenentatge i informes sobre tasques. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Coneixement de la diversitat lingstica dEspanya (llenges i dialectes). Situaci actual del castell en el mn. Lespanyol dAmrica.

Reconocimiento y utilizacin de algunas formas de expresin de la subjetividad en textos de carcter expositivo y argumentativo. Identificacin y uso de las variaciones que adoptan las formas decticas en relacin con las situaciones de comunicacin. 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de textos procedentes de los medios de comunicacin audiovisual, como debates en radio o televisin y opiniones de los oyentes. Comprensin de presentaciones, exposiciones o conferencias realizadas en el mbito acadmico relacionadas con contenidos de diferentes materias. Exposicin de la informacin tomada de varios medios de comunicacin acerca de un mismo tema de actualidad, contraste de los diferentes puntos de vista y las opiniones expresadas por dichos medios, con respeto a las normas que rigen la interaccin oral. Presentaciones orales claras y bien estructuradas sobre temas relacionados con la actividad acadmica o la actualidad social, poltica o cultural que admitan diferentes puntos de vista y diversas actitudes ante ellos, con el apoyo de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Intervencin activa en las situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas de planificacin de las actividades y en la presentacin de informes de seguimiento y evaluacin de las tareas. Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales como disposiciones legales, contratos, folletos y correspondencia institucional y comercial. Comprensin de textos de los medios de comunicacin, con atencin especialmente a los gneros de opinin, como editoriales o columnas. Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios, y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas, incluyendo fragmentos de ensayos. Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escritos Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales, como participacin en foros, solicitudes e instancias, reclamaciones, currculum vitae y folletos. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente, cartas al director y artculos de opinin como editoriales y columnas, destinados tanto a un soporte escrito como digital. Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente textos expositivos, explicativos y argumentativos, elaborados a partir de la informacin obtenida en diversas fuentes y organizada mediante esquemas, mapas conceptuales y resmenes, as como la elaboracin de proyectos de aprendizaje e informes sobre tareas. Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios y como forma de regular la conducta. Bloque 2. Lengua y sociedad Conocimiento de la diversidad lingstica de Espaa (lenguas y dialectos). Situacin actual del castellano en el mundo. El espaol de Amrica.

Num. 5562 / 24.07.2007

30450

Principals fenmens lingstics de les variants geogrfiques del castell: seseo, ceceo, ieisme, voseo, etc. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3. Fontica i ortografia Abreviatures, acrnims i sigles. s reflexiu de les normes ortogrfiques. Coneixement de les normes ortogrfiques, utilitzaci dels termes apropiats en lexplicaci sobre ls (sllaba tnica, accent diacrtic, etc.). Valoraci del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits 3b. Norma culta de la llengua Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials. Valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. Principals problemes sintctics i morfolgics. La concordana i lorde. Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonaci i expressivitat. Lxic: prstecs. 3c. Gramtica Text i discurs. s dels principals marcadors. Reconeixement dels esquemes semntic i sintctic de loraci, construcci i transformaci denunciats dacord amb estos esquemes. s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci impersonal; oraci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. Identificaci i s reflexiu de distints procediments de connexi en els textos, amb especial atenci a connectors de causa, conseqncia, condici i hiptesi, i dels mecanismes gramaticals i lxics de referncia interna, afavorint lautonomia en la revisi dels mateixos textos. Reconeixement i s coherent de la correlaci temporal en la coordinaci i subordinaci doracions, i en el discurs relatat (pas destil directe a indirecte). s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i s dels termes segents: aposici; adjectiu i oraci de relatiu explicatius; construcci de participi i de gerundi; oraci coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva. 3d. Lxic Formaci del lxic: veus patrimonials, prstecs i neologismes. Locucions i frases fetes.

Principales fenmenos lingsticos de las variantes geogrficas del castellano: seseo, ceceo, yesmo, voseo, etc. Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comunitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura. Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromiso personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica. Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero. Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre sus hablantes. Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedora a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases, sociedades y culturas. Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3. Fontica y Ortografa Abreviaturas, acrnimos y siglas. Uso reflexivo de las normas ortogrficas. Conocimiento de las normas ortogrficas, empleo de los trminos apropiados en la explicacin sobre el uso (slaba tnica, tilde diacrtica, etc.). Aprecio por su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 3b. Norma culta de la lengua Conocimiento de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. Valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa. Principales problemas sintcticos y morfolgicos. La concordancia y el orden. Lectura en voz alta: el verso. Pausas, entonacin y expresividad. Lxico: prstamos. 3c. Gramtica Texto y discurso. Uso de los principales marcadores. Reconocimiento de los esquemas semntico y sintctico de la oracin, construccin y transformacin de enunciados de acuerdo con estos esquemas. Uso de la terminologa sintctica necesaria en las actividades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente; oracin impersonal; oracin activa y oracin pasiva; oracin transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto, de rgimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales. Identificacin y uso reflexivo de distintos procedimientos de conexin en los textos, con especial atencin a conectores de causa, consecuencia, condicin e hiptesis, y de los mecanismos gramaticales y lxicos de referencia interna, favoreciendo la autonoma en la revisin de los propios textos. Reconocimiento y uso coherente de la correlacin temporal en la coordinacin y subordinacin de oraciones y en el discurso relatado (paso de estilo directo a indirecto). Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado y empleo de los siguientes trminos: aposicin; adjetivo y oracin de relativo explicativos; construccin de participio y de gerundio; oracin coordinada copulativa, disyuntiva, adversativa y consecutiva; oracin subordinada causal, consecutiva, condicional y concesiva. 3d. Lxico Formacin del lxico: voces patrimoniales, prstamos y neologismos. Locuciones y frases hechas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30451

Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris de la llengua (gramaticals, semntiques, de registre i de normativa). Bloc 4. Educaci literria Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement daltres mons, temps i cultures. Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura occidental. Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes de la histria de la literatura des del segle XIX fins a lactualitat. Aproximaci a alguns autors rellevants de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX fins a lactualitat. Lectura comentada i recitaci de poemes contemporanis, amb especial atenci a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al llenguatge potic; valoraci de la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics en el poema. Lectura comentada de novelles i relats escrits des del segle XIX fins a lactualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives. Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus contempornies o de fragments, de carcter divers; constataci dalgunes innovacions en els temes i en les formes. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la cultura prpia i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector. Formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs sobre lectures. La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Caracterstiques generals i particulars. La literatura romntica: Jos de Espronceda i Gustavo Adolfo Bcquer. La narrativa realista: Benito Prez Galds, Leopoldo Alas Clarn i Vicent Blasco Ibez. El segle XX. Caracterstiques generals i particulars. Modernisme i generaci del 98. Rubn Daro. La generaci del 27. Miguel Hernndez. Els exilis: Max Aub, Juan Gil-Albert i Juan Chabs. La literatura contempornia. Bloc 5. Tcniques de treball Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Utilitzaci de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. s autnom de diccionaris i correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (IV). Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Criteris davaluaci 1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, com ara presentacions duna certa extensi o conferncies no massa extenses; identificar el propsit, la tesi i els arguments de decla-

Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios de la lengua (gramaticales, semnticas, de registro y normativa). Bloque 4. Educacin literaria Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos y culturas. Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constitucionales y de la literatura occidental. Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes periodos de la historia de la literatura desde el siglo XIX hasta la actualidad. Acercamiento a algunas autoras y autores relevantes de las literaturas de las lenguas constitucionales y de la literatura europea desde el siglo XIX hasta la actualidad. Lectura comentada y recitado de poemas contemporneos, con especial atencin a las aportaciones del simbolismo y las vanguardias al lenguaje potico; valoracin de la funcin de los elementos simblicos y de los recursos retricos y mtricos en el poema. Lectura comentada de novelas y relatos escritos desde el siglo XIX hasta la actualidad, que ofrezcan distintas estructuras y voces narrativas. Lectura comentada y dramatizada de breves piezas teatrales contemporneas, o de fragmentos, de carcter diverso; constatando algunas innovaciones en los temas y las formas. Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de literatura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cultura universal, tanto clsica como moderna. Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector. Formar las preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros y gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de trabajos sobre lecturas. La literatura del siglo XIX: Romanticismo y Realismo. Caractersticas generales y particulares. La literatura romntica: Jos de Espronceda y Gustavo Adolfo Bcquer. La narrativa realista: Benito Prez Galds, Leopoldo Alas Clarn y Vicente Blasco Ibez. El Siglo XX. Caractersticas generales y particulares. Modernismo y generacin del 98. Rubn Daro. La generacin del 27. Miguel Hernndez. Los exilios: Max Aub, Juan Gil-Albert y Juan Chabs. La literatura contempornea. Bloque 5. Tcnicas de trabajo Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Utilizacin de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtuales) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma autnoma para la localizacin, seleccin y organizacin de informacin. Uso con autonoma de diccionarios y correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital. Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos (IV). Inters por la buena presentacin de los textos escritos, tanto en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Criterios de evaluacin 1. Captar y extraer las ideas esenciales, las intenciones y los datos relevantes de textos orales, de diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, como presentaciones de una cierta extensin o conferencias no muy extensas; identificar el propsito, la tesis y los argumentos de

Num. 5562 / 24.07.2007

30452

racions o de debats pblics en mitjans de comunicaci o en el marc escolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits. 2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a la composici i la revisi autnoma dels textos. 3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic com a vehicle daprenentatge. 5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral i la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. Utilitzar els elements no verbals de la comunicaci per a la comprensi perfecta de qualsevol interlocutor. 6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i les secundries, reconixer-hi possibles incoherncies o ambigitats en el contingut, i aportar una opini personal. 7. Elaborar el resum duna exposici o debat oral sobre un tema especfic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants. 8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temes relacionats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds sobre estos, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Ajustar-se a un pla o gui previ, seguir un orde lgic en la presentaci de les informacions i arguments. Adequar el llenguatge utilitzat a la situaci comunicativa i al contingut, i mantindre latenci del receptor. 9. Identificar i contrastar el propsit en textos escrits de lmbit pblic i dels mitjans de comunicaci; comprendre instruccions que regulen la vida social i processos daprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com sorganitza la informaci; contrastar explicacions i arguments i valorar leficcia dels procediments lingstics usats. 10. Elaborar missatges en qu sintegren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals (icnic, gestual i musical), tenint en compte la situaci de comunicaci i comparar els procediments expressius destos llenguatges. 11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (sexual, social, relacionada amb el grup tnic, etc.); explorar alternatives que eviten este s i utilitzar estes alternatives en les produccions prpies. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, amb la finalitat delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les principals informacions i punts de vista trobats com el punt de vista propi. 13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), en suport de paper i digital; adequar el registre a la situaci comunicativa; utilitzar-ne lestructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcci gramatical i ortogrfica. Valorar la importncia de planificar i revisar el text. 14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, dEspanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals del castell (incloent-hi lespanyol dAmrica) i del valenci. Identificar i localitzar les llenges constitucionals.

declaraciones o de debates pblicos en medios de comunicacin o en el marco escolar; reproducir su contenido en textos escritos. 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano y las normas del uso lingstico para solucionar problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para la composicin y la revisin autnoma de los textos. 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra; organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los dems. 4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente al mbito acadmico como vehculo de aprendizaje. 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la interpretacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. Utilizar los elementos no verbales de la comunicacin para la comprensin perfecta de cualquier interlocutor. 6. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos, de diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, identificar sus intenciones, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer posibles incoherencias o ambigedades en el contenido, y aportar una opinin personal. 7. Elaborar el resumen de una exposicin o debate oral sobre un tema especfico y conocido; reflejar los principales argumentos y puntos de vista de los participantes. 8. Realizar presentaciones orales claras, ordenadas y bien estructuradas sobre temas relacionados con la actividad acadmica o la actualidad social, poltica o cultural que admitan diferentes puntos de vista y diversas actitudes ante ellos, con la ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Ajustarse a un plan o guin previo, seguir un orden lgico en la presentacin de las informaciones y argumentos. Adecuar el lenguaje utilizado a la situacin comunicativa y al contenido, con el fin de mantener la atencin del receptor. 9. Identificar y contrastar el propsito en textos escritos del mbito pblico y de los medios de comunicacin; comprender instrucciones que regulan la vida social y procesos de aprendizaje complejos; inferir el tema general y temas secundarios; distinguir cmo se organiza la informacin; contrastar explicaciones y argumentos y juzgar la eficacia de los procedimientos lingsticos usados. 10. Elaborar mensajes en los que se integren el lenguaje verbal y lenguajes no verbales (icnico, gestual y musical), teniendo en cuenta la situacin de comunicacin y comparar los procedimientos expresivos de estos lenguajes. 11. Identificar en textos orales y escritos de distinto tipo, imgenes y expresiones que denoten alguna forma de discriminacin (sexual, social, relacionada con el grupo tnico, etc.); explorar alternativas que eviten el uso de las mismas y utilizar dichas alternativas en las producciones propias. 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre un tema, con el fin elaborar un texto de sntesis en el que se reflejen tanto las principales informaciones y puntos de vista encontrados como el punto de vista propio. 13. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos, expositivos y argumentativos), en soporte de papel y digital; adecuar el registro a la situacin comunicativa; utilizar su estructura organizativa, para ordenar las ideas con claridad y de forma coherente; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas, con un vocabulario rico y variado; respetar los criterios de correccin gramatical y ortogrfica. Valorar la importancia de planificacin y revisin del texto. 14. Conocer la diversidad lingstica de Europa, de Espaa y de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece a todos y a todas. Identificar y localizar las variedades dialectales actuales del castellano (incluido el espaol de Amrica) y del valenciano. Identificar y localizar las lenguas constitucionales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30453

15. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogrfics, socials i estilstics del valenci i del castell, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses. 16. Conixer i usar una terminologia lingstica adequada en les activitats de reflexi sobre ls. 17. Reconixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si s el cas, la relaci entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera autnoma. 18. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat; reconixer-ne els elements estructurals bsics i els grans tipus de recursos lingstics; emetre una opini personal; utilitzar estos coneixements en la producci de textos dintenci literria. 19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, amb especial atenci a les innovacions dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge) en la literatura contempornia. 20. Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura personal de relats duna certa extensi i de novelles des del segle XIX fins a lactualitat; avaluar-ne lestructura i ls dels elements del gnere, del llenguatge, del punt de vista i de lofici de lautora o autor; relacionar el sentit de lobra amb el seu context i amb la prpia experincia. 21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context histric i literari en qu apareixen i les autores i els autors ms rellevants des del segle XIX fins a lactualitat, per mitj dun treball personal dinformaci i de sntesi, en qu sexpose una valoraci personal, o dimitaci i recreaci, en suport de paper i digital. 22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, atenent especialment a les innovacions dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge) en la literatura contempornia. 23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments que constituxen un referent clau en la histria de la literatura dels segles XIX i XX incloent-hi els de les llenges constitucionals i de la literatura occidental i els elements ms destacats del context cultural, social i histric en qu apareixen. 24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts dinformaci, per mitj de ls dndexs, de fitxes i de diversos sistemes de classificaci de fonts, aplicant mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, en el marc de treballs dinvestigaci. Utilitzar els principis fonamentals del funcionament dels processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). 25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a mitj de resoluci de conflictes. 26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicaci per a elaborar i difondre informacions i opinions. Cincies de la naturalesa En la societat actual, la cincia s un instrument indispensable per a comprendre el mn que ens envolta i els avanos tecnolgics que es produxen contnuament i que, a poc a poc, van transformant les nostres condicions de vida, aix com per a desenrotllar actituds responsables sobre aspectes lligats a la vida, a la salut, als recursos naturals i al medi ambient. Per aix, els coneixements cientfics sintegren en el saber humanstic, que ha de formar part de la cultura bsica de totes les ciutadanes i ciutadans. Els coneixements sobre Cincies de la naturalesa, adquirits en lEducaci Primria shan de refermar i ampliar durant letapa de Secundria Obligatria, i shan dincorporar tamb activitats prctiques obligatries, prpies del treball del naturalista i de la Fsica i Qumica, enfocades a la recerca dexplicacions. Les activitats prctiques shan de convertir en autntics continguts prctics, imprescindibles en estes matries.

15. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos geogrficos, sociales y estilsticos del valenciano y del castellano, mediante la observacin directa y la comparacin de producciones diversas. 16. Conocer y usar una terminologa lingstica adecuada en las actividades de reflexin sobre el uso. 17. Reconocer las diferentes unidades de la lengua, sus combinaciones y, en su caso, la relacin entre ellas y sus significados. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para resolver problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para la composicin y revisin autnoma de los textos. 18. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en su totalidad; reconocer los elementos estructurales bsicos y los grandes tipos de recursos lingsticos; emitir una opinin personal; utilizar estos conocimientos en la produccin de textos de intencin literaria. 19. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo especialmente a las innovaciones de los gneros y de las formas (versificacin y lenguaje) en la literatura contempornea. 20. Exponer una opinin bien argumentada sobre la lectura personal de relatos de cierta extensin y novelas desde el siglo XIX hasta la actualidad; evaluar la estructura y el uso de los elementos del gnero, el uso del lenguaje, el punto de vista y el oficio de la autora o autor; relacionar el sentido de la obra con su contexto y con la propia experiencia. 21. Explicar relaciones entre las obras ledas y comentadas, el contexto histrico y literario en que aparecen y las autoras y autores ms relevantes desde el siglo XIX hasta la actualidad, mediante un trabajo personal de informacin y de sntesis, exponiendo una valoracin personal, o de imitacin y recreacin, en soporte de papel y digital. 22. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo especialmente a las innovaciones de los gneros y de las formas (versificacin y lenguaje) en la literatura contempornea. 23. Establecer relaciones entre obras, autoras y autores, y movimientos que constituyen un referente clave en la historia de la literatura de los siglos XIX y XX incluidos los de las lenguas constitucionales y de la literatura occidental y los elementos ms destacados del contexto cultural, social e histrico en que aparecen. 24. Planificar y llevar a cabo, individualmente y en equipo, la consulta de diversas fuentes de informacin, mediante el manejo de ndices, fichas y diversos sistemas de clasificacin de fuentes, aplicando medios tradicionales y nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin en el marco de trabajos de investigacin. Manejar los principios fundamentales del funcionamiento de los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, DVD, etc.). 25. Identificar en textos orales y escritos imgenes y expresiones que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, relacionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar el lenguaje como medio de resolucin de conflictos. 26. Identificar los principales recursos utilizados por los medios de comunicacin para la elaboracin y difusin de informaciones y de opiniones. Ciencias de la naturaleza En la sociedad actual, la ciencia es un instrumento indispensable para comprender el mundo que nos rodea y los avances tecnolgicos que se producen continuamente y que, poco a poco, van trasformando nuestras condiciones de vida, as como para desarrollar actitudes responsables sobre aspectos ligados a la vida, a la salud, a los recursos naturales y al medio ambiente. Por ello, los conocimientos cientficos se integran en el saber humanstico, que debe formar parte de la cultura bsica de todas las ciudadanas y ciudadanos. Los conocimientos sobre Ciencias de la naturaleza, adquiridos en la Educacin Primaria deben afianzarse y ampliarse durante la etapa de Secundaria Obligatoria, incorporando tambin actividades prcticas obligatorias, propias del trabajo del naturalista y de la Fsica y Qumica, enfocadas a la bsqueda de explicaciones. Las actividades prcticas deben convertirse en autnticos contenidos prcticos, imprescindibles en estas materias.

Num. 5562 / 24.07.2007

30454

Els continguts que es treballen en esta assignatura han destar orientats a adquirir per part de lalumnat les bases prpies de la cultura cientfica, en especial, en la unitat dels fenmens que estructuren el mn natural, en les lleis que els regixen i en lexpressi matemtica deixes lleis, de la qual cosa sobt una visi racional i global del nostre entorn que servisca de base per a abordar els problemes actuals relacionats amb la vida, la salut, el medi i les aplicacions tecnolgiques. En el currculum que es presenta, shan englobat en lassignatura de les Cincies de la naturalesa les matries de Biologia i Geologia, i Fsica i Qumica en els dos primers cursos desta etapa, amb la qual cosa es crea una unitat curricular i es mant aix una aproximaci de conjunt al coneixement dels fenmens naturals, integrant conceptes i subratllant les relacions i connexions entre si. Es pretn que lalumnat descobrisca lexistncia de marcs conceptuals i procediments dindagaci, comuns als diferents mbits del saber cientfic. En tercer i quart curs, atenent a la maduresa de lalumnat, se separen les dos matries per a aprofundir duna manera ms especialitzada en els continguts. Els continguts seleccionats en els diferents cursos obexen a un orde creixent de complexitat i, per tant, van associats a la formaci de lalumnat a qui van destinats. Els procediments que sintroduxen sn aspectes de laprenentatge estretament relacionats amb els conceptes i, per consegent, verdaders continguts prctics del currculum. Tamb es considera necessari desenrotllar, de forma transversal, el mtode cientfic destudi de la naturalesa, aix com de les implicacions que se ninferixen amb la tecnologia i la societat. Lestudi de la Terra en lunivers configura el primer curs. Desprs de comenar amb una visi general de lUnivers shi situa la Terra com a planeta i sestudien les caracterstiques de la matria que la constitux per a seguir amb la introducci al coneixement de la geosfera i iniciar lestudi de la diversitat dels sers vius que hi habiten. En el segon curs s lEnergia el nucli principal, entorn del qual sestructuren els continguts, les seues diverses formes de transferncia; sestudia la calor, la llum i el so, aix com els problemes associats a lobtenci i s dels recursos energtics. Saborda la transferncia denergia interna produda en la Terra, per a estudiar a continuaci les caracterstiques funcionals dels sers vius i les relacions entre si i amb el medi fsic. Tamb sestudia lactivitat geolgica deguda a lenergia externa al planeta, la importncia del qual en la superfcie terrestre la convertix en el marc de referncia fonamental i dinmic on tenen lloc aquelles interaccions. Aix mateix, sincorpora un nou bloc de continguts en ambds cursos: LEntorn natural, de manera que en primer, lalumnat ha de conixer les caracterstiques del seu entorn natural ms prxim, i en el segon curs, el de la Comunitat Valenciana. Desprs destudiar les Cincies de la naturalesa des dun punt de vista general, en els cursos tercer i quart, a fi daprofundir en lestudi daspectes concrets, es considera necessari separar la Fsica i Qumica de la Biologia i Geologia. Els blocs de continguts de la matria de Fsica i Qumica shan distribut de manera asimtrica entre els dos cursos. Aix, tenint en consideraci els coneixements matemtics que possex lalumnat, en el tercer curs predominaran els conceptes de qumica sobre els de fsica i en quart, els de fsica sobre els de qumica, per a aconseguir al final de letapa un coneixement compensat i homogeni dambds. En concret, en tercer saborda el mtode i el treball cientfic. Sestudia lestructura de la matria macroscpicament i microscpicament, com els principals elements de la reactivitat qumica. Es fa insistncia en la considerable repercussi que esta cincia t en la societat actual. La fsica que sestudia en este curs cont conceptes energtics, especialment relacionats amb lelectricitat, per ser senzills i amb mltiples aplicacions en lentorn. En este mateix curs, la Biologia i Geologia introduxen un nucli referent al coneixement teric i prctic de la matria mineral, precedit dun altre previ que relaciona tots els processos geolgics cclicament. A continuaci, sestudia lestructura i funci del cos hum que, des de la perspectiva de leducaci per a la salut, establix la importn-

Los contenidos que se trabajan en esta asignatura han de estar orientados a adquirir por parte del alumnado las bases propias de la cultura cientfica, en especial, en la unidad de los fenmenos que estructuran el mundo natural, en las leyes que los rigen y en la expresin matemtica de esas leyes, de lo que se obtiene una visin racional y global de nuestro entorno que sirva de base para abordar los problemas actuales relacionados con la vida, la salud, el medio y las aplicaciones tecnolgicas. En el currculo que se presenta, se han englobado en la asignatura de las Ciencias de la naturaleza las materias de Biologa y Geologa, y Fsica y Qumica en los dos primeros cursos de esta etapa, con lo que se crea una unidad curricular y se mantiene as una aproximacin de conjunto al conocimiento de los fenmenos naturales, integrando conceptos y subrayando las relaciones y conexiones entre los mismos. Se pretende que el alumnado descubra la existencia de marcos conceptuales y procedimientos de indagacin, comunes a los diferentes mbitos del saber cientfico. En tercer y cuarto curso, dada la madurez del alumnado, se separan las dos materias para profundizar de un modo ms especializado en los contenidos. Los contenidos seleccionados en los diferentes cursos obedecen a un orden creciente de complejidad y, por tanto, van asociados a la formacin del alumnado al que van destinados. Los procedimientos que se introducen son aspectos del aprendizaje estrechamente relacionados con los conceptos y, por consiguiente, verdaderos contenidos prcticos del currculo. Tambin se considera preciso desarrollar, de forma transversal, el mtodo cientfico de estudio de la naturaleza, as como de las implicaciones que de l se infieren con la tecnologa y la sociedad. El estudio de la Tierra en el Universo configura el primer curso. Tras comenzar con una visin general del Universo se sita en l a la Tierra como planeta y se estudian las caractersticas de la materia que la constituye para seguir con la introduccin al conocimiento de la geosfera e iniciar el estudio de la diversidad de los seres vivos que en ella habitan. En el segundo curso es la Energa el ncleo principal, en torno al cual se estructuran los contenidos, sus diversas formas de transferencia, estudiando el calor, la luz y el sonido, as como los problemas asociados a la obtencin y uso de los recursos energticos. Se aborda la transferencia de energa interna producida en la Tierra, para estudiar a continuacin las caractersticas funcionales de los seres vivos y las relaciones entre ellos y con el medio fsico. Tambin se estudia la actividad geolgica debida a la energa externa al planeta, cuya importancia en la superficie terrestre la convierte en el marco de referencia fundamental y dinmico donde tienen lugar aquellas interacciones. Asimismo, se incorpora un nuevo bloque de contenidos en ambos cursos: El Entorno natural, de manera que en primero, el alumnado debe conocer las caractersticas de su entorno natural ms prximo, y en el segundo curso, el de la Comunitat Valenciana. Despus de estudiar las Ciencias de la naturaleza desde un punto de vista general, en los cursos tercero y cuarto, con el fin de profundizar en el estudio de aspectos concretos, se considera necesario separar la Fsica y Qumica de la Biologa y Geologa. Los bloques de contenidos de la materia de Fsica y Qumica se han distribuido de forma asimtrica entre los dos cursos. As, teniendo en consideracin los conocimientos matemticos que posee el alumnado, en el tercer curso predominarn los conceptos de qumica sobre los de fsica y en cuarto, los de fsica sobre los de qumica, para lograr al final de la etapa un conocimiento compensado y homogneo de ambas. En concreto, en tercero se aborda el mtodo y el trabajo cientfico. Se estudia la estructura de la materia macro y microscpicamente, como los principales elementos de la reactividad qumica. Se hace especial hincapi en la considerable repercusin que esta ciencia tiene en la sociedad actual. La fsica que se estudia en este curso desarrolla conceptos energticos, especialmente relacionados con la electricidad, por ser sencillos y con mltiples aplicaciones en su entorno. En este mismo curso, la Biologa y Geologa introducen un ncleo referente al conocimiento terico y prctico de la materia mineral, precedido de otro previo que relaciona todos los procesos geolgicos cclicamente. Seguidamente, se estudia la estructura y funcin del cuerpo humano que, desde la perspectiva de la educacin para la

Num. 5562 / 24.07.2007

30455

cia de les conductes saludables i assenyala la relaci de cada sistema orgnic amb la higiene i prevenci de les seues principals malalties. Aix mateix, es proposa una visi integradora del ser hum amb el seu entorn, per mitj de lestudi de les interaccions i interdependncies entre les persones i el medi ambient. En quart curs, es pretn que lalumnat aconseguisca una preparaci cientfica ms general i cultural, suficient per a moures de manera adequada en el mn del segle XXI. El currculum de Fsica engloba els conceptes i aplicacions de forces i moviments, i sestudien a ms les energies mecnica, calorfica i ondulatria. La Qumica aborda, sobretot, els canvis qumics, aix com una introducci dels compostos del carboni. Finalment, el bloc La contribuci de la cincia a un futur sostenible, permet analitzar i prendre posici davant dalgun dels grans problemes globals amb qu senfronta la humanitat. Pel que fa a Biologia i Geologia, en quart curs, es tracta amb detall la dinmica terrestre, amb particular insistncia en el paradigma de la tectnica global, i saprofundix en aspectes de citologia i ecologia; aix mateix, sintroduxen la gentica mendeliana i alguns temes relatius al coneixement dels ecosistemes, i a la detecci i prevenci de problemes mediambientals. En tots els cursos sarrepleguen conjuntament, els continguts que tenen a veure amb les formes de construir la cincia i de transmetre lexperincia i el coneixement cientfic. A lhora delaborar les programacions didctiques, es fa imprescindible la coordinaci entre les matries de Biologia i Geologia i les de Fsica i Qumica, i destes amb Matemtiques. Pel que fa a la metodologia, s important transmetre la idea que la cincia s una activitat en permanent construcci i revisi, amb implicacions amb la tecnologia i amb la societat; plantejar qestions tant teriques com prctiques, a travs de les quals lalumnat comprenga que un dels objectius de la cincia s donar explicacions cientfiques dall que ens envolta. La realitzaci dactivitats prctiques adaptades a cada nivell densenyana en letapa posar lalumnat enfront del desenrotllament real dalguna de les fases del mtode cientfic, li proporcionar mtodes de treball en equip, li permetr desenrotllar habilitats experimentals i li servir de motivaci per a lestudi. Esta formaci s indispensable per a tots els jvens, siga quina siga la seua orientaci futura, perqu shaur daplicar a tots els camps del coneixement, fins i tot als que no es consideren habitualment com a cientfics. Finalment, cal tindre present incloure tant els temes puntuals com els grans programes actuals que la cincia est abordant. Pel que fa a este tema, s important la recerca dinformaci, per mitj de la utilitzaci de les fonts adequades, sense oblidar les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, en la mesura que els recursos de lalumnat i el centre ho permeten, aix com el seu tractament organitzat i coherent. Els criteris davaluaci establits es corresponen amb els blocs de continguts que sindiquen a continuaci per a cada curs, ms aquells que les professores i els professors consideren oportuns, dacord tamb amb lexercici dactivitats prctiques i valors a qu es pretenga donar prioritat. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques La major part dels continguts de Cincies de la naturalesa incidix directament en ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Precisament el millor coneixement del mn fsic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de les cincies de la naturalesa i manejar les relacions entre si: de causalitat o dinfluncia, qualitatives o quantitatives, i requerix aix mateix lhabilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Per esta competncia tamb exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenmens naturals. Cal per a aix familiaritzar-se amb el treball cientfic, per al tractament de situacions dinters, i amb el seu carcter temptatiu i creatiu: des de la discussi sobre linters de les situacions proposades i lanlisi qualitativa, significativa destes, que ajude a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plan-

salud, establece la importancia de las conductas saludables y seala la relacin de cada sistema orgnico con la higiene y prevencin de sus principales enfermedades. Asimismo, se propone una visin integradora del ser humano con su entorno, mediante el estudio de las interacciones e interdependencias entre las personas y el medio ambiente. En cuarto curso, se pretende que el alumnado alcance una preparacin cientfica ms general y cultural, suficiente para desenvolverse de manera adecuada en el mundo del siglo XXI. El currculo de Fsica engloba los conceptos y aplicaciones de fuerzas y movimientos, y se estudian adems las energas mecnica, calorfica y ondulatoria. La Qumica aborda, sobre todo, los cambios qumicos, as como una introduccin de los compuestos del carbono. Por ltimo, el bloque La contribucin de la ciencia a un futuro sostenible, permite analizar y tomar posicin ante alguno de los grandes problemas globales con los que se enfrenta la humanidad. En lo referente a Biologa y Geologa, en cuarto curso, se trata con detalle la dinmica terrestre, con particular insistencia en el paradigma de la tectnica global, y se profundiza en aspectos de citologa y ecologa; asimismo, se introducen la Gentica mendeliana y algunos temas relativos al conocimiento de los ecosistemas, y a la deteccin y prevencin de problemas medioambientales. En todos los cursos se recogen conjuntamente, los contenidos que tienen que ver con las formas de construir la ciencia y de transmitir la experiencia y el conocimiento cientfico. A la hora de realizar las programaciones didcticas, se hace imprescindible la coordinacin entre las materias de Biologa y Geologa y las de Fsica y Qumica, y de stas con Matemticas. En lo referente a la metodologa, es importante transmitir la idea de que la ciencia es una actividad en permanente construccin y revisin, con implicaciones con la tecnologa y con la sociedad; plantear cuestiones tanto tericas como prcticas, a travs de las cuales el alumnado comprenda que uno de los objetivos de la ciencia es dar explicaciones cientficas de aquello que nos rodea. La realizacin de actividades prcticas adaptadas a cada nivel de enseanza en la etapa, pondr al alumnado frente al desarrollo real de alguna de las fases del mtodo cientfico, le proporcionar mtodos de trabajo en equipo, le permitir desarrollar habilidades experimentales y le servir de motivacin para el estudio. Esta formacin es indispensable para todas y todos los jvenes, cualquiera que vaya a ser su orientacin futura, pues tendr que aplicarse a todos los campos del conocimiento, incluso a los que no se consideran habitualmente como cientficos. Por ltimo, hay que tener presente incluir tanto los temas puntuales como los grandes programas actuales que la ciencia est abordando. A este respecto, es importante la bsqueda de informacin, mediante la utilizacin de las fuentes adecuadas, sin olvidar las nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin, en la medida en la que los recursos del alumnado y el centro lo permitan, as como su tratamiento organizado y coherente. Los criterios de evaluacin establecidos se corresponden con los bloques de contenidos que a continuacin se indican para cada curso, ms aqullos que las profesoras y profesores consideren oportunos, de acuerdo tambin con el desarrollo de actividades prcticas y valores a los que se pretenda dar prioridad. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas La mayor parte de los contenidos de Ciencias de la naturaleza incide directamente en la adquisicin de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico. Precisamente el mejor conocimiento del mundo fsico requiere aprender los conceptos y procedimientos esenciales de cada una de las ciencias de la naturaleza y manejar las relaciones entre ellos: de causalidad o de influencia, cualitativas o cuantitativas, y requiere asimismo la habilidad para analizar sistemas complejos, en los que intervienen varios factores. Pero esta competencia tambin exige los aprendizajes relativos al modo de generar el conocimiento sobre los fenmenos naturales. Es necesario para ello familiarizarse con el trabajo cientfico, para el tratamiento de situaciones de inters, y con su carcter tentativo y creativo: desde la discusin acerca del inters de las situaciones propuestas y el anlisis cualitativo, significativo de las mismas, que ayude a comprender

Num. 5562 / 24.07.2007

30456

tejament de conjectures i inferncies fonamentades i lelaboraci destratgies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si s el cas, dissenys experimentals, fins a lanlisi dels resultats. Alguns aspectes desta competncia requerixen, a ms, una atenci precisa. s el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hbits i les formes de vida i la salut. Tamb ho sn les implicacions que lactivitat humana i, en particular, determinats hbits socials i lactivitat cientfica i tecnolgica tenen en el medi ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes dexaltaci o de rebuig del paper de la tecnocincia, i afavorir el coneixement dels grans problemes a qu senfronta actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avanar cap a lxit dun desenrotllament sostenible i la formaci bsica per a participar, fonamentadament, en la necessria presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats. La competncia matemtica est ntimament associada als aprenentatges de les Cincies de la naturalesa. La utilitzaci del llenguatge matemtic per a quantificar els fenmens naturals, per a analitzar causes i conseqncies i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a esta competncia i, amb aix, dna sentit a eixos aprenentatges. Per es contribux des de les Cincies de la naturalesa a la competncia matemtica en la mesura que sinsistisca en la utilitzaci adequada de les ferramentes matemtiques i en la seua utilitat, en loportunitat del seu s i en lelecci precisa dels procediments i formes dexpressi adequats amb el context, amb la precisi requerida i amb la finalitat que es perseguisca. Daltra banda, en el treball cientfic es presenten sovint situacions de resoluci de problemes de formulaci i soluci ms o menys obertes, que exigixen posar en joc estratgies associades a esta competncia. El treball cientfic t tamb formes especfiques per a la recerca, recollida, selecci, processament i presentaci de la informaci que sutilitza a ms en molt diferents formes: verbal, numrica, simblica o grfica. La incorporaci de continguts relacionats amb tot aix fa possible la contribuci destes matries al desenrotllament de la competncia en el tractament de la informaci i competncia digital. Afavorix ladquisici desta competncia la millora en les destreses associades a la utilitzaci de recursos freqents en les matries com sn els esquemes, mapes conceptuals, etc., aix com la producci i presentaci de memries, textos, etc. Daltra banda, en la faceta de competncia digital, tamb es contribux a travs de la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en laprenentatge de les cincies per a comunicar-se, demanar informaci, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a lobtenci i el tractament de dades, etc. Es tracta dun recurs til en el camp de les cincies de la naturalesa i que contribux a mostrar una visi actualitzada de lactivitat cientfica. La contribuci de les Cincies de la naturalesa a la competncia social i ciutadana est lligada, en primer lloc, al paper de la cincia en la preparaci de futures i futurs ciutadans duna societat democrtica per a la seua participaci activa en la presa fonamentada de decisions; i aix pel paper que juga la naturalesa social del coneixement cientfic. Lalfabetitzaci cientfica permet la concepci i tractament de problemes dinters, la consideraci de les implicacions i perspectives obertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions collectives en un mbit de creixent importncia en el debat social. En segon lloc, el coneixement de com shan produt determinats debats essencials per a lavan de la cincia contribux a entendre millor qestions importants per a comprendre levoluci de la societat en poques passades i analitzar la societat actual. Si b la histria de la cincia presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor desta ha aportat a la llibertat del pensament i a lextensi dels drets humans. Lalfabetitzaci cientfica constitux una dimensi fonamental de la cultura ciutadana, garantia, al seu torn, daplicaci del principi de precauci, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientfic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

y a acotar las situaciones planteadas, pasando por el planteamiento de conjeturas e inferencias fundamentadas y la elaboracin de estrategias para obtener conclusiones, incluyendo, en su caso, diseos experimentales, hasta el anlisis de los resultados. Algunos aspectos de esta competencia requieren, adems, una atencin precisa. Es el caso, por ejemplo, del conocimiento del propio cuerpo y las relaciones entre los hbitos y las formas de vida y la salud. Tambin lo son las implicaciones que la actividad humana y, en particular, determinados hbitos sociales y la actividad cientfica y tecnolgica tienen en el medio ambiente. En este sentido es necesario evitar caer en actitudes simplistas de exaltacin o de rechazo del papel de la tecnociencia, favoreciendo el conocimiento de los grandes problemas a los que se enfrenta hoy la humanidad, la bsqueda de soluciones para avanzar hacia el logro de un desarrollo sostenible y la formacin bsica para participar, fundamentadamente, en la necesaria toma de decisiones en torno a los problemas locales y globales planteados. La competencia matemtica est ntimamente asociada a los aprendizajes de las Ciencias de la naturaleza. La utilizacin del lenguaje matemtico para cuantificar los fenmenos naturales, para analizar causas y consecuencias y para expresar datos e ideas sobre la naturaleza proporciona contextos numerosos y variados para poner en juego los contenidos asociados a esta competencia y, con ello, da sentido a esos aprendizajes. Pero se contribuye desde las Ciencias de la naturaleza a la competencia matemtica en la medida en que se insista en la utilizacin adecuada de las herramientas matemticas y en su utilidad, en la oportunidad de su uso y en la eleccin precisa de los procedimientos y formas de expresin acordes con el contexto, con la precisin requerida y con la finalidad que se persiga. Por otra parte en el trabajo cientfico se presentan a menudo situaciones de resolucin de problemas de formulacin y solucin ms o menos abiertas, que exigen poner en juego estrategias asociadas a esta competencia. El trabajo cientfico tiene tambin formas especficas para la bsqueda, recogida, seleccin, procesamiento y presentacin de la informacin que se utiliza adems en muy diferentes formas: verbal, numrica, simblica o grfica. La incorporacin de contenidos relacionados con todo ello hace posible la contribucin de estas materias al desarrollo de la competencia en el tratamiento de la informacin y competencia digital. Favorece la adquisicin de esta competencia la mejora en las destrezas asociadas a la utilizacin de recursos frecuentes en las materias como son los esquemas, mapas conceptuales, etc., as como la produccin y presentacin de memorias, textos, etc. Por otro lado, en la faceta de competencia digital, tambin se contribuye a travs de la utilizacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin en el aprendizaje de las ciencias para comunicarse, recabar informacin, retroalimentarla, simular y visualizar situaciones, para la obtencin y el tratamiento de datos, etc. Se trata de un recurso til en el campo de las ciencias de la naturaleza y que contribuye a mostrar una visin actualizada de la actividad cientfica. La contribucin de las Ciencias de la naturaleza a la competencia social y ciudadana est ligada, en primer lugar, al papel de la ciencia en la preparacin de futuras y futuros ciudadanos de una sociedad democrtica para su participacin activa en la toma fundamentada de decisiones; y ello por el papel que juega la naturaleza social del conocimiento cientfico. La alfabetizacin cientfica permite la concepcin y tratamiento de problemas de inters, la consideracin de las implicaciones y perspectivas abiertas por las investigaciones realizadas y la toma fundamentada de decisiones colectivas en un mbito de creciente importancia en el debate social. En segundo lugar, el conocimiento de cmo se han producido determinados debates esenciales para el avance de la ciencia, contribuye a entender mejor cuestiones importantes para comprender la evolucin de la sociedad en pocas pasadas y analizar la sociedad actual. Si bien la historia de la ciencia presenta sombras que no deben ser ignoradas, lo mejor de la misma ha aportado a la libertad del pensamiento y a la extensin de los derechos humanos. La alfabetizacin cientfica constituye una dimensin fundamental de la cultura ciudadana, garanta, a su vez, de aplicacin del principio de precaucin, que se apoya en una creciente sensibilidad social frente a las implicaciones del desarrollo tecnocientfico que puedan comportar riesgos para las personas o el medio ambiente.

Num. 5562 / 24.07.2007

30457

La contribuci desta matria a la competncia en comunicaci lingstica es produx a travs de dos vies. Duna banda, la configuraci i la transmissi de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode especfic de construcci del discurs, dirigit a argumentar o a fer explcites les relacions, que noms sadquiriran des dels aprenentatges destes matries. Latenci en la precisi dels termes utilitzats, en lencadenament adequat de les idees o en lexpressi verbal de les relacions far efectiva esta contribuci. Daltra banda, adquirir la terminologia especfica sobre els sers vius, els objectes i els fenmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de lexperincia humana i comprendre prou el que altres expressen sobre esta. Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement cientfic constituxen una oportunitat per a desenrotllar la competncia per a aprendre a aprendre. Laprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a lincorporar informacions provinents en unes ocasions de la prpia experincia i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integraci desta informaci en lestructura de coneixement de cada persona es produx si shan adquirit en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del mn natural i, en segon lloc, els procediments danlisi de causes i conseqncies habituals en les Cincies de la naturalesa, aix com les destreses lligades al desenrotllament del carcter temptatiu i creatiu del treball cientfic, la integraci de coneixements i recerca de coherncia global, i lauto i interregulaci dels processos mentals. Lmfasi en la formaci dun esperit crtic, capa de qestionar dogmes i desafiar prejus, permet contribuir al desenrotllament de lautonomia i iniciativa personal. s important, en este sentit, assenyalar el paper de la cincia com a potenciadora de lesperit crtic en un sentit ms profund: laventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcci temptativa de solucions, en definitiva, laventura de fer cincia. Quant a la faceta desta competncia relacionada amb lhabilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podr contribuir a travs del desenrotllament de la capacitat danalitzar situacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqncies que poden tindre. El pensament hipottic propi del quefer cientfic es pot, aix, transferir a altres situacions. Objectius La ensenyana de les Cincies de la naturalesa en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Comprendre i expressar missatges amb contingut cientfic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, aix com argumentar i donar explicacions entre altres en lmbit de la cincia. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, grfiques, taules i altres models de representaci, i formular conclusions. 2. Utilitzar la terminologia i la notaci cientfica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i tamb els principis fsics i qumics, a travs dexpressions matemtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crtic la calculadora. 3. Comprendre i utilitzar les estratgies i conceptes bsics de les Cincies de la naturalesa per a interpretar els fenmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientfics. 4. Aplicar, en la resoluci de problemes, estratgies coherents amb els procediments de les cincies, com ara la discussi de linters dels problemes plantejats, la formulaci dhiptesis, lelaboraci destratgies de resoluci i de dissenys experimentals, lanlisi de resultats, la consideraci daplicacions i repercussions de lestudi realitzat i la busca de coherncia global. 5. Descobrir, reforar i aprofundir en els continguts terics, per mitj dactivitats prctiques relacionades amb estos continguts. 6. Obtindre informaci sobre temes cientfics utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes cientfics. 7. Adoptar actituds crtiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qestions cientfiques i tecnolgiques.

La contribucin de esta materia a la competencia en comunicacin lingstica se realiza a travs de dos vas. Por una parte, la configuracin y la transmisin de las ideas e informaciones sobre la naturaleza pone en juego un modo especfico de construccin del discurso, dirigido a argumentar o a hacer explcitas las relaciones, que slo se adquirirn desde los aprendizajes de estas materias. El cuidado en la precisin de los trminos utilizados, en el encadenamiento adecuado de las ideas o en la expresin verbal de las relaciones har efectiva esta contribucin. Por otra parte, adquirir la terminologa especfica sobre los seres vivos, los objetos y los fenmenos naturales hace posible comunicar adecuadamente una parte muy relevante de la experiencia humana y comprender suficientemente lo que otras y otros expresan sobre ella. Los contenidos asociados a la forma de construir y transmitir el conocimiento cientfico constituyen una oportunidad para desarrollar la competencia para aprender a aprender. El aprendizaje a lo largo de la vida, en el caso del conocimiento de la naturaleza, se va produciendo al incorporar informaciones provenientes en unas ocasiones de la propia experiencia y en otras de medios escritos o audiovisuales. La integracin de esta informacin en la estructura de conocimiento de cada persona se produce si se han adquirido en primer lugar los conceptos esenciales ligados a nuestro conocimiento del mundo natural y, en segundo lugar, los procedimientos de anlisis de causas y consecuencias habituales en las ciencias de la naturaleza, as como las destrezas ligadas al desarrollo del carcter tentativo y creativo del trabajo cientfico, la integracin de conocimientos y bsqueda de coherencia global, y la auto e interregulacin de los procesos mentales. El nfasis en la formacin de un espritu crtico, capaz de cuestionar dogmas y desafiar prejuicios, permite contribuir al desarrollo de la autonoma e iniciativa personal. Es importante, en este sentido, sealar el papel de la ciencia como potenciadora del espritu crtico en un sentido ms profundo: la aventura que supone enfrentarse a problemas abiertos, participar en la construccin tentativa de soluciones, en definitiva, la aventura de hacer ciencia. En cuanto a la faceta de esta competencia relacionada con la habilidad para iniciar y llevar a cabo proyectos, se podr contribuir a travs del desarrollo de la capacidad de analizar situaciones y valorar los factores que han incidido en ellas y las consecuencias que pueden tener. El pensamiento hipottico propio del quehacer cientfico se puede, as, transferir a otras situaciones. Objetivos La enseanza de las Ciencias de la naturaleza en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Comprender y expresar mensajes con contenido cientfico utilizando el lenguaje oral y escrito con propiedad, as como argumentar y dar explicaciones entre otros en el mbito de la ciencia. Interpretar y construir, a partir de datos experimentales, mapas, diagramas, grficas, tablas y otros modelos de representacin, y formular conclusiones. 2. Utilizar la terminologa y la notacin cientfica. Interpretar y formular los enunciados de las leyes de la naturaleza, asimismo los principios fsicos y qumicos, a travs de expresiones matemticas sencillas. Manejar con soltura y sentido crtico la calculadora. 3. Comprender y utilizar las estrategias y conceptos bsicos de las ciencias de la naturaleza para interpretar los fenmenos naturales, y para analizar y valorar las repercusiones de las aplicaciones y desarrollos tecnocientficos. 4. Aplicar, en la resolucin de problemas, estrategias coherentes con los procedimientos de las ciencias, tales como la discusin del inters de los problemas planteados, la formulacin de hiptesis, la elaboracin de estrategias de resolucin y de diseos experimentales, el anlisis de resultados, la consideracin de aplicaciones y repercusiones del estudio realizado y la bsqueda de coherencia global. 5. Descubrir, reforzar y profundizar en los contenidos tericos, mediante actividades prcticas relacionadas con estos contenidos. 6. Obtener informacin sobre temas cientficos utilizando las tecnologas de la informacin y la comunicacin y otros medios y emplearla; valorar su contenido, para fundamentar y orientar los trabajos sobre temas cientficos. 7. Adoptar actitudes crticas fundamentadas en el conocimiento para analizar, individualmente o en grupo, cuestiones cientficas y tecnolgicas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30458

8. Desenrotllar hbits favorables a la promoci de la salut personal i comunitria, facilitant estratgies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb lalimentaci, el consum, les drogodependncies i la sexualitat. 9. Comprendre la importncia dutilitzar els coneixements provinents de les Cincies de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessria presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem. 10. Conixer i valorar les interaccions de la cincia i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenci particular als problemes a qu senfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicaci de solucions, subjectes al principi de precauci, per a avanar cap a lxit dun futur sostenible. 11. Entendre el coneixement cientfic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat. 12. Descriure les peculiaritats bsiques del medi natural ms prxim, quant als seus aspectes geolgics, zoolgics i botnics. 13. Conixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues caracterstiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservaci i millora. Primer curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Familiaritzaci amb les caracterstiques bsiques del treball cientfic, per mitj de: plantejament de problemes, discussi del seu inters, formulaci de conjectures, experimentaci, etc., per a comprendre millor els fenmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci per a seleccionar informaci sobre el medi natural. Interpretaci de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua utilitzaci per a conixer-la. Reconeixement del paper del coneixement cientfic en el desenrotllament tecnolgic i en la vida de les persones. Utilitzaci cuidadosa dels materials i instruments bsics dun laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori. Bloc 2. La Terra en lUnivers LUnivers i el Sistema Solar. Lobservaci de lUnivers: planetes, estreles i galxies. La Via Lctia i el Sistema Solar. Caracterstiques fsiques de la Terra i dels altres components del Sistema Solar. Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclipsis i les fases de la Lluna. Utilitzaci de tcniques dorientaci. Observaci del cel dirn i nocturn. Evoluci histrica de les concepcions sobre el lloc de la Terra a lUnivers: el pas del geocentrisme a lheliocentrisme com primera i gran revoluci cientfica. Les capes de la terra: nucli, mantell, escora, hidrosfera, atmosfera i biosfera. La matria en lUnivers. Propietats generals de la matria constitutiva de lUnivers: definici de superfcie, volum, massa i densitat. Unitats (SI). Estats en els quals es presenta la matria en lUnivers: caracterstiques i relaci amb la temperatura. Canvis destat. Temperatura de fusi i debullici duna substncia. Reconeixement de situacions i realitzaci dexperincies senzilles en qu es manifesten les propietats elementals de slids, lquids i gasos. Identificaci de substncies pures i mescles. Homogenetat i heterogenetat. Concepte de dissoluci. Exemples de materials dinters i la seua utilitzaci en la vida quotidiana. Utilitzaci de tcniques de separaci de substncies. toms i molcules. Smbols i frmules. Els elements que formen lUnivers. Lhidrogen i lheli. Bloc 3. Materials terrestres Latmosfera.

8. Desarrollar hbitos favorables a la promocin de la salud personal y comunitaria, facilitando estrategias que permitan hacer frente a los riesgos de la sociedad actual en aspectos relacionados con la alimentacin, el consumo, las drogodependencias y la sexualidad. 9. Comprender la importancia de utilizar los conocimientos provenientes de las ciencias de la naturaleza para satisfacer las necesidades humanas y participar en la necesaria toma de decisiones en torno a problemas locales y globales a los que nos enfrentamos. 10. Conocer y valorar las interacciones de la ciencia y la tecnologa con la sociedad y el medio ambiente con atencin particular a los problemas a los que se enfrenta hoy la humanidad y la necesidad de bsqueda y aplicacin de soluciones, sujetas al principio de precaucin, para avanzar hacia el logro de un futuro sostenible. 11. Entender el conocimiento cientfico como algo integrado, que se compartimenta en distintas disciplinas para profundizar en los diferentes aspectos de la realidad. 12. Describir las peculiaridades bsicas del medio natural ms prximo, en cuanto a sus aspectos geolgicos, zoolgicos y botnicos. 13. Conocer el patrimonio natural de la Comunitat Valenciana, sus caractersticas y elementos integradores; valorar la necesidad de su conservacin y mejora. Primer curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Familiarizacin con las caractersticas bsicas del trabajo cientfico, por medio de: planteamiento de problemas, discusin de su inters, formulacin de conjeturas, experimentacin, etc., para comprender mejor los fenmenos naturales y resolver los problemas que su estudio plantea. Utilizacin de los medios de comunicacin y las tecnologas de la informacin para seleccionar informacin sobre el medio natural. Interpretacin de datos e informaciones sobre la naturaleza y su utilizacin para conocerla. Reconocimiento del papel del conocimiento cientfico en el desarrollo tecnolgico y en la vida de las personas. Utilizacin cuidadosa de los materiales e instrumentos bsicos de un laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo. Bloque 2. La Tierra en el Universo El Universo y el Sistema Solar. La observacin del Universo: planetas, estrellas y galaxias. La Va Lctea y el Sistema Solar. Caractersticas fsicas de la Tierra y de los otros componentes del Sistema Solar. Los movimientos de la Tierra: las estaciones, el da y la noche, los eclipses y las fases de la Luna. Utilizacin de tcnicas de orientacin. Observacin del cielo diurno y nocturno. Evolucin histrica de las concepciones sobre el lugar de la Tierra en el Universo: el paso del geocentrismo al heliocentrismo como primera y gran revolucin cientfica. Las capas de la tierra: ncleo, manto, corteza, hidrosfera, atmsfera y biosfera. La materia en el Universo. Propiedades generales de la materia constitutiva del Universo: definicin de superficie, volumen, masa y densidad. Unidades (SI). Estados en los que se presenta la materia en el Universo: caractersticas y relacin con la temperatura. Cambios de estado. Temperatura de fusin y de ebullicin de una sustancia. Reconocimiento de situaciones y realizacin de experiencias sencillas en las que se manifiesten las propiedades elementales de slidos, lquidos y gases. Identificacin de sustancias puras y mezclas. Homogeneidad y heterogeneidad. Concepto de disolucin. Ejemplos de materiales de inters y su utilizacin en la vida cotidiana. Utilizacin de tcnicas de separacin de sustancias. tomos y molculas. Smbolos y frmulas. Los elementos que forman el Universo. El hidrgeno y el helio. Bloque 3. Materiales terrestres La atmsfera.

Num. 5562 / 24.07.2007

30459

Composici i propietats de latmosfera. Nitrogen i oxigen: abundncia i propietats. Dixid de carboni i oz: implicacions mediambientals. Variacions en la composici de laire. Reconeixement del paper protector de latmosfera, de la importncia de laire per als sers vius i per a la salut humana i de la necessitat de contribuir a la seua atenci. Fenmens atmosfrics. Variables que condicionen el temps atmosfric. Distinci entre temps i clima. Maneig dinstruments per a mesurar la temperatura, la pressi, la velocitat i la humitat de laire. Contaminants atmosfrics: naturalesa, fonts i dispersi. Relaci entre laire i la salut. La hidrosfera. Laigua a la Terra (origen, abundncia i importncia) i en altres planetes. Laigua a la Terra en les formes lquida, slida i gasosa. La molcula daigua: abundncia, propietats i importncia. Estudi experimental de les propietats de laigua. Laigua del mar com a dissoluci. Sodi, potassi i clor: abundncia. Laigua en els continents. El vapor daigua en latmosfera. El cicle de laigua a la Terra i la seua relaci amb el Sol com a font denergia. Reserves daigua dola a la Terra: importncia de la seua conservaci. Laigua i la salut: la contaminaci de laigua i la seua depuraci. Laigua a la Comunitat Valenciana. La geosfera. Estructura interna de la Terra. Lescora terrestre: la seua superfcie, composici qumica i elements geoqumics. Composici qumica i petrolgica de les capes de la Terra. Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca. Tipus de roques: sedimentries, magmtiques i metamrfiques. Importncia i utilitat de les roques. Observaci i descripci de les roques ms freqents. Utilitat, importncia i abundncia relativa dels minerals. Observaci i descripci dels minerals ms freqents. Utilitzaci de claus senzilles per a identificar minerals i roques. Explotaci de minerals i roques. Observaci i posterior reconeixement dels minerals i roques ms representatius de lentorn immediat. Les roques ms importants de la Comunitat Valenciana. Bloc 4. Els sers vius i la seua diversitat Factors que fan possible la vida a la Terra. Els elements bioqumics. Caracterstiques i funcions comunes dels sers vius. La diversitat dels sers vius: ambients, grandries, formes i modes dalimentar-se. La teoria cellular. La diversitat com resultat del procs evolutiu. Els fssils i la histria de la vida. Classificaci dels sers vius. Els cinc regnes. Introducci a la taxonomia. Utilitzaci de claus senzilles didentificaci de sers vius. Virus, bacteris i organismes unicellulars eucaritics. Fongs. El regne vegetal; principals filum. El regne animal; principals filum. Utilitzaci de la lupa i el microscopi ptic per a lobservaci i descripci dorganismes unicellulars, plantes i animals. Valoraci de la importncia de mantindre la diversitat dels sers vius. Anlisi dels problemes associats a la seua prdua. La biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Situaci actual i perspectives. Criteris davaluaci 1. Explicar lorganitzaci del Sistema Solar i les caracterstiques dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, aix

Composicin y propiedades de la atmsfera. Nitrgeno y oxgeno: abundancia y propiedades. Dixido de carbono y ozono: implicaciones medioambientales. Variaciones en la composicin del aire. Reconocimiento del papel protector de la atmsfera, de la importancia del aire para los seres vivos y para la salud humana y de la necesidad de contribuir a su cuidado. Fenmenos atmosfricos. Variables que condicionan el tiempo atmosfrico. Distincin entre tiempo y clima. Manejo de instrumentos para medir la temperatura, la presin, la velocidad y la humedad del aire. Contaminantes atmosfricos: naturaleza, fuentes y dispersin. Relacin entre el aire y la salud. La hidrosfera. El agua en la Tierra (origen, abundancia e importancia) y en otros planetas. El agua en la Tierra en sus formas lquida, slida y gaseosa. La molcula de agua: abundancia, propiedades e importancia. Estudio experimental de las propiedades del agua. El agua del mar como disolucin. Sodio, potasio y cloro: abundancia. El agua en los continentes. El vapor de agua en la atmsfera. El ciclo del agua en la Tierra y su relacin con el Sol como fuente de energa. Reservas de agua dulce en la Tierra: Importancia de su conservacin. El agua y la salud: la contaminacin del agua y su depuracin. El agua en la Comunitat Valenciana. La geosfera. Estructura interna de la Tierra. La corteza terrestre: su superficie, composicin qumica y elementos geoqumicos. Composicin qumica y petrolgica de las capas de la Tierra. Los minerales y las rocas: concepto de mineral y roca. Tipos de rocas: sedimentarias, magmticas y metamrficas. Importancia y utilidad de las rocas. Observacin y descripcin de las rocas ms frecuentes. Utilidad, importancia y abundancia relativa de los minerales. Observacin y descripcin de los minerales ms frecuentes. Utilizacin de claves sencillas para identificar minerales y rocas. Explotacin de minerales y rocas. Observacin y posterior reconocimiento de los minerales y rocas ms representativos del entorno inmediato. Las rocas ms importantes de la Comunitat Valenciana. Bloque 4. Los seres vivos y su diversidad Factores que hacen posible la vida en la Tierra. Los elementos bioqumicos. Caractersticas y funciones comunes de los seres vivos. La diversidad de los seres vivos: ambientes, tamaos, formas y modos de alimentarse. La teora celular. La diversidad como resultado del proceso evolutivo. Los fsiles y la historia de la vida. Clasificacin de los seres vivos. Los cinco reinos. Introduccin a la taxonoma. Utilizacin de claves sencillas de identificacin de seres vivos. Virus, bacterias y organismos unicelulares eucariticos. Hongos. El reino vegetal; principales filum. El reino animal; principales filum. Utilizacin de la lupa y el microscopio ptico para la observacin y descripcin de organismos unicelulares, plantas y animales. Valoracin de la importancia de mantener la diversidad de los seres vivos. Anlisis de los problemas asociados a su prdida. La biodiversidad de la Comunitat Valenciana. Situacin actual y perspectivas. Criterios de evaluacin 1. Explicar la organizacin del Sistema Solar y las caractersticas de los movimientos de la Tierra y la Luna y sus implicaciones,

Num. 5562 / 24.07.2007

30460

com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la histria. 2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta explicant la importncia de cada una. 3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en qu es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de linstrumental cientfic. Utilitzar models grfics per a representar i comparar les dades obtingudes. 4. Fer correctament clculs senzills que incloguen la utilitzaci de les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mtric decimal. 5. Relacionar propietats dels materials amb ls que sen fa i diferenciar entre mescles i substncies, grcies a les propietats caracterstiques destes ltimes i a la possibilitat de separar aquelles per processos fsics com la filtraci, decantaci, cristallitzaci, etc. aprofitant les propietats que diferencien cada substncia de les altres. 6. Diferenciar entre elements i compostos, toms i molcules, smbols i frmules. Conixer les caracterstiques de les partcules fonamentals de ltom. 7. Explicar ltom segons el model planetari i establir el criteri de matria neutra. 8. Elaborar i interpretar grfics i models senzills sobre lestructura i dinmica atmosfriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenmens meteorolgics. 9. Reconixer la importncia de latmosfera per als sers vius, i considerar-ne les repercussions de lactivitat humana. 10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de laigua, el cicle de laigua en la naturalesa i la seua importncia per als sers vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relaci amb la seua utilitzaci. Conixer i valorar la problemtica de laigua en la Comunitat Valenciana. 11. Conixer lestructura interna de la Terra i els components qumics de les seues capes, i diferenciar clarament els conceptes de mineral i roca. 12. Identificar les roques i els minerals ms freqents, en especial els que es troben en lentorn prxim, utilitzant claus senzilles i reconixer les seues aplicacions ms freqents. Conixer i valorar la importncia i els usos habituals de les roques en la Comunitat Valenciana. 13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els principals models taxonmics a qu pertanyen els animals i plantes ms comunes, i relacionar la presncia de determinades estructures amb la seua adaptaci al medi. 14. Conixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. Valorar la importncia de la biodiversitat a escala mundial, a Espanya i a la Comunitat Valenciana. 15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en compte la teoria cellular. 16. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant les normes de seguretat. Segon curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Familiaritzaci amb les caracterstiques bsiques del treball cientfic, per mitj del plantejament de problemes, discussi del seu inters, formulaci de conjectures, dissenys experimentals, etc., per a comprendre millor els fenmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a obtindre informaci sobre els fenmens naturals. Interpretaci dinformaci de carcter cientfic i la seua utilitzaci per a formar-se una opini prpia i expressar-se adequadament. Reconeixement de la importncia del coneixement cientfic per a prendre decisions sobre els objectes i sobre un mateix. Utilitzaci correcta dels materials i instruments bsics dun laboratori i respecte-ne les normes de seguretat.

as como algunas de las concepciones sobre el sistema planetario a lo largo de la Historia. 2. Situar y describir las capas internas y externas de nuestro planeta explicando la importancia de cada una de ellas. 3. Establecer procedimientos para describir las propiedades de la materia que nos rodea, tales como la masa, el volumen, la densidad, los estados en los que se presentan y sus cambios. Valorar el manejo del instrumental cientfico. Utilizar modelos grficos para representar y comparar los datos obtenidos. 4. Hacer correctamente clculos sencillos que incluyan la utilizacin de las diferentes unidades del SI, y manejar las diferentes unidades del sistema mtrico decimal. 5. Relacionar propiedades de los materiales con el uso que se hace de ellos y diferenciar entre mezclas y sustancias, gracias a las propiedades caractersticas de estas ltimas y a la posibilidad de separar aquellas por procesos fsicos como la filtracin, decantacin, cristalizacin, etc. aprovechando las propiedades que diferencian a cada sustancia de las dems. 6. Diferenciar entre elementos y compuestos, tomos y molculas, smbolos y frmulas. Conocer las caractersticas de las partculas fundamentales del tomo. 7. Explicar el tomo segn el modelo planetario y establecer el criterio de materia neutra. 8. Elaborar e interpretar grficos y modelos sencillos sobre la estructura y dinmica atmosfricas, estableciendo relaciones entre las variables que condicionan el clima y los principales fenmenos meteorolgicos. 9. Reconocer la importancia de la atmsfera para los seres vivos, considerando las repercusiones de la actividad humana. 10. Explicar, a partir del conocimiento de las propiedades del agua, el ciclo del agua en la naturaleza y su importancia para los seres vivos, considerando las repercusiones de las actividades humanas en relacin con su utilizacin. Conocer y valorar la problemtica del agua en la Comunitat Valenciana. 11. Conocer la estructura interna de la Tierra y los componentes qumicos de sus capas, y diferenciar claramente los conceptos de mineral y roca. 12. Identificar las rocas y los minerales ms frecuentes, en especial los que se encuentran en el entorno prximo, utilizando claves sencillas y reconocer sus aplicaciones ms frecuentes. Conocer y valorar la importancia y los usos habituales de las rocas en la Comunitat Valenciana. 13. Establecer los criterios que sirven para clasificar a los seres vivos e identificar los principales modelos taxonmicos a los que pertenecen los animales y plantas ms comunes, relacionando la presencia de determinadas estructuras con su adaptacin al medio. 14. Conocer de forma operativa el concepto de biodiversidad. Valorar la importancia de la biodiversidad a escala mundial, en Espaa y en la Comunitat Valenciana. 15. Explicar las funciones comunes a todos los seres vivos, teniendo en cuenta la teora celular. 16. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetando las normas de seguridad. Segundo curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Familiarizacin con las caractersticas bsicas del trabajo cientfico, por medio de planteamiento de problemas, discusin de su inters, formulacin de conjeturas, diseos experimentales, etc., para comprender mejor los fenmenos naturales y resolver los problemas que su estudio plantea. Utilizacin de los medios de comunicacin y las tecnologas de la informacin y la comunicacin para obtener informacin sobre los fenmenos naturales. Interpretacin de informacin de carcter cientfico y su utilizacin para formarse una opinin propia y expresarse adecuadamente. Reconocimiento de la importancia del conocimiento cientfico para tomar decisiones sobre los objetos y sobre uno mismo. Utilizacin correcta de los materiales e instrumentos bsicos de un laboratorio y respeto por las normas de seguridad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30461

Bloc 2. Matria i energia Sistemes materials. Composici de la matria. toms i molcules. Elements i compostos. Formulaci de compostos binaris. Escales dobservaci macro i microscpica (unitats representatives: mega, any llum, micro). Els canvis de posici en els sistemes materials. Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Concepte dacceleraci. Representaci grfica de moviments senzills. Les forces i les seues aplicacions. Les forces com a causa del moviment, els equilibris i les deformacions (equaci i unitats en el SI). Massa i pes dels cossos. Atracci gravitatria. Estudi qualitatiu del principi dArquimedes. Aplicacions senzilles. Lenergia en els sistemes materials. Lenergia com a concepte fonamental per a lestudi dels canvis. Canvi de posici, forma i estat. Valoraci del paper de lenergia en les nostres vides. Treball i energia: anlisi qualitativa i interpretaci de transformacions energtiques de processos senzills quotidians. Principi de conservaci de lenergia. Tipus denergia, cintica i potencial. Energia mecnica. Anlisi i valoraci de les diferents fonts denergia, renovables i no renovables. Problemes associats a lobtenci, transport i utilitzaci de lenergia. Presa de conscincia de la importncia de lestalvi energtic. Bloc 3. Transferncia denergia Calor i temperatura. Interpretaci de la calor com a forma de transferncia denergia. Distinci entre calor i temperatura. Els termmetres. La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de situacions i realitzaci dexperincies senzilles en qu es manifesten els efectes de la calor sobre els cossos. Propagaci de la calor. Allants i conductors. Valoraci de les aplicacions i repercussions de ls de la calor. Llum i so. La llum i el so com a models dones. Llum i visi: els objectes com a fonts secundries de llum. Propagaci rectilnia de la llum en totes direccions. Reconeixement de situacions i realitzaci dexperincies senzilles per a posar-la de manifest. Ombres i eclipsis. Estudi qualitatiu de la reflexi i de la refracci. Utilitzaci despills i lents. Descomposici de la llum: interpretaci dels colors. So i audici. Propagaci i reflexi del so. Valoraci del problema de la contaminaci acstica i lumnica. Bloc 4. Transformacions geolgiques degudes a lenergia interna de la Terra Lenergia interna del planeta. Les manifestacions de lenergia interna de la Terra: erupcions volcniques i terratrmols. Interpretaci del comportament de les ones ssmiques i la seua contribuci al coneixement de linterior de la Terra. Distribuci de terratrmols i volcans i descobriment de les plaques litosfriques. Moviments dels continents. Valoraci dels riscos volcnic i ssmic i de la seua predicci i prevenci. Manifestacions volcniques i ssmiques en la Comunitat Valenciana. Estudi del cicle de les roques. La formaci de roques magmtiques i metamrfiques. Identificaci de tipus de roques i relaci entre la seua textura i origen. La seua localitzaci en la Comunitat Valenciana.

Bloque 2. Materia y energa Sistemas materiales. Composicin de la materia. tomos y molculas. Elementos y compuestos. Formulacin de compuestos binarios. Escalas de observacin macro y microscpica (unidades representativas: mega, ao luz, micro). Los cambios de posicin en los sistemas materiales. Movimiento rectilneo uniforme y uniformemente variado. Concepto de aceleracin. Representacin grfica de movimientos sencillos Las fuerzas y sus aplicaciones. Las fuerzas como causa del movimiento, los equilibrios y las deformaciones (ecuacin y unidades en el SI). Masa y peso de los cuerpos. Atraccin gravitatoria. Estudio cualitativo del principio de Arqumedes. Aplicaciones sencillas. La energa en los sistemas materiales. La energa como concepto fundamental para el estudio de los cambios. Cambio de posicin, forma y estado. Valoracin del papel de la energa en nuestras vidas. Trabajo y energa: anlisis cualitativo e interpretacin de transformaciones energticas de procesos sencillos cotidianos. Principio de conservacin de la energa. Tipos de energa, cintica y potencial. Energa mecnica. Anlisis y valoracin de las diferentes fuentes de energa, renovables y no renovables. Problemas asociados a la obtencin, transporte y utilizacin de la energa. Toma de conciencia de la importancia del ahorro energtico. Bloque 3. Transferencia de energa Calor y temperatura. Interpretacin del calor como forma de transferencia de energa. Distincin entre calor y temperatura. Los termmetros. El calor como agente productor de cambios. Reconocimiento de situaciones y realizacin de experiencias sencillas en las que se manifiesten los efectos del calor sobre los cuerpos. Propagacin del calor. Aislantes y conductores. Valoracin de las aplicaciones y repercusiones del uso del calor. Luz y sonido. La luz y el sonido como modelos de ondas. Luz y visin: los objetos como fuentes secundarias de luz. Propagacin rectilnea de la luz en todas direcciones. Reconocimiento de situaciones y realizacin de experiencias sencillas para ponerla de manifiesto. Sombras y eclipses. Estudio cualitativo de la reflexin y de la refraccin. Utilizacin de espejos y lentes. Descomposicin de la luz: interpretacin de los colores. Sonido y audicin. Propagacin y reflexin del sonido. Valoracin del problema de la contaminacin acstica y lumnica. Bloque 4. Transformaciones geolgicas debidas a la energa interna de la Tierra La energa interna del planeta. Las manifestaciones de la energa interna de la Tierra: erupciones volcnicas y terremotos. Interpretacin del comportamiento de las ondas ssmicas y su contribucin al conocimiento del interior de la Tierra. Distribucin de terremotos y volcanes y descubrimiento de las placas litosfricas. Movimientos de los continentes. Valoracin de los riesgos volcnico y ssmico y de su prediccin y prevencin. Manifestaciones volcnicas y ssmicas en la Comunitat Valenciana. Estudio del ciclo de las rocas. La formacin de rocas magmticas y metamrficas. Identificacin de tipos de rocas y relacin entre su textura y origen. Su localizacin en la Comunitat Valenciana.

Num. 5562 / 24.07.2007

30462

Interpretaci del relleu terrestre com a resultat de lacci de les forces internes i externes del planeta. Els sistemes muntanyosos de la Comunitat Valenciana. Bloc 5. La vida en acci Les funcions vitals. El descobriment de la cllula. Observaci de cllules al microscopi. Les funcions de nutrici: obtenci i s de matria i energia pels sers vius. Nutrici auttrofa i hetertrofa. La fotosntesi i la seua importncia en la vida de la Terra. La respiraci en els sers vius. Les funcions de relaci: percepci, coordinaci i moviment. Les funcions de reproducci: la reproducci sexual i asexual. El manteniment de lespcie. La reproducci animal i vegetal: analogies i diferncies. Observaci i descripci de cicles vitals en animals i vegetals. Bloc 6. El medi ambient natural Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema. Identificaci dels components dun ecosistema. Influncia dels factors bitics i abitics en els ecosistemes. Ecosistemes aqutics daigua dola i marins. Ecosistemes terrestres: els biomes. El paper que exercixen els organismes productors, consumidors i descomponedors en lecosistema. Cadenes i xarxes trfiques. Realitzaci dindagacions senzilles sobre algun ecosistema de lentorn. Ecosistemes caracterstics en la Comunitat Valenciana. Criteris davaluaci 1. Interpretar els sistemes materials com a parts de lUnivers de molt distintes escales, als quals la cincia delimita per al seu estudi, i destacar lenergia com una propietat inseparable de tots estos, capa doriginar canvis. 2. Definir magnituds com: velocitat, acceleraci i fora; relacionar-les amb una expressi matemtica i unes unitats prpies. 3. Definir els conceptes i magnituds que caracteritzen el moviment. Resoldre problemes senzills. 4. Identificar les forces en contextos quotidians com a causa dels canvis en els moviments i de les deformacions, aix com el seu paper en lequilibri dels cossos. 5. Definir el concepte de pes com una fora i diferenciar-lo del de massa. Distingir amb exactitud i diferenciar els conceptes denergia cintica i potencial, aix com els de calor i temperatura. 6. Utilitzar el concepte qualitatiu denergia per a explicar el seu paper en les transformacions que tenen lloc en el nostre entorn; reconixer la importncia i repercussions per a la societat i el medi ambient de les diferents fonts denergia renovables i no renovables. 7. Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de temperatura i la seua mesura, lequilibri i desequilibri trmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagaci. 8. Explicar fenmens naturals referits a la transmissi de la llum i del so, i reproduir-ne alguns tenint en compte les seues propietats. 9. Reconixer i valorar els riscos associats als processos geolgics terrestres i les pautes utilitzades en la seua prevenci i predicci. Analitzar la importncia dels fenmens volcnics i sismolgics en el passat i en el present de la Comunitat Valenciana, aix com la necessitat de planificar la prevenci de riscos futurs. 10. Analitzar la incidncia dalgunes actuacions individuals i socials relacionades amb lenergia en el deteriorament i millora del medi ambient. 11. Relacionar el vulcanisme, els terratrmols, la formaci del relleu i la gnesi de les roques metamrfiques i magmtiques amb lenergia interna del planeta, tot arribant a situar en un mapa les zones on estes manifestacions sn ms intenses i freqents. Valorar lextensi dels afloraments de materials metamrfics i ignis en la Comunitat Valenciana.

Interpretacin del relieve terrestre como resultado de la accin de las fuerzas internas y externas del planeta. Los sistemas montaosos de la Comunitat Valenciana. Bloque 5. La vida en accin Las funciones vitales. El descubrimiento de la clula. Observacin de clulas al microscopio. Las funciones de nutricin: obtencin y uso de materia y energa por los seres vivos. Nutricin auttrofa y hetertrofa. La fotosntesis y su importancia en la vida de la Tierra. La respiracin en los seres vivos. Las funciones de relacin: percepcin, coordinacin y movimiento. Las funciones de reproduccin: la reproduccin sexual y asexual. El mantenimiento de la especie. La reproduccin animal y vegetal: analogas y diferencias. Observacin y descripcin de ciclos vitales en animales y vegetales. Bloque 6. El medio ambiente natural Conceptos de biosfera, ecosfera y ecosistema. Identificacin de los componentes de un ecosistema. Influencia de los factores biticos y abiticos en los ecosistemas. Ecosistemas acuticos de agua dulce y marinos. Ecosistemas terrestres: los biomas. El papel que desempean los organismos productores, consumidores y descomponedores en el ecosistema. Cadenas y redes trficas. Realizacin de indagaciones sencillas sobre algn ecosistema del entorno. Ecosistemas caractersticos en la Comunitat Valenciana. Criterios de evaluacin 1. Interpretar los sistemas materiales como partes del Universo de muy distintas escalas, a los que la ciencia delimita para su estudio, y destacar la energa como una propiedad inseparable de todos ellos, capaz de originar cambios. 2. Definir magnitudes como: velocidad, aceleracin y fuerza; relacionarlas con una expresin matemtica y unas unidades propias. 3. Definir los conceptos y magnitudes que caracterizan el movimiento. Resolver problemas sencillos. 4. Identificar las fuerzas en contextos cotidianos como causa de los cambios en los movimientos y de las deformaciones, as como su papel en el equilibrio de los cuerpos. 5. Definir el concepto de peso como una fuerza y diferenciarlo del de masa. Distinguir con exactitud y diferenciar los conceptos de energa cintica y potencial, as como los de calor y temperatura. 6. Utilizar el concepto cualitativo de energa para explicar su papel en las transformaciones que tienen lugar en nuestro entorno; reconocer la importancia y repercusiones para la sociedad y el medio ambiente de las diferentes fuentes de energa renovables y no renovables. 7. Resolver problemas sencillos aplicando los conocimientos sobre el concepto de temperatura y su medida, el equilibrio y desequilibrio trmico, los efectos del calor sobre los cuerpos y su forma de propagacin. 8. Explicar fenmenos naturales referidos a la transmisin de la luz y del sonido, y reproducir algunos de ellos teniendo en cuenta sus propiedades. 9. Reconocer y valorar los riesgos asociados a los procesos geolgicos terrestres y las pautas utilizadas en su prevencin y prediccin. Analizar la importancia de los fenmenos volcnicos y sismolgicos en el pasado y en el presente de la Comunitat Valenciana, as como la necesidad de planificar la prevencin de riesgos futuros. 10. Analizar la incidencia de algunas actuaciones individuales y sociales relacionadas con la energa en el deterioro y mejora del medio ambiente. 11. Relacionar el vulcanismo, los terremotos, la formacin del relieve y la gnesis de las rocas metamrficas y magmticas con la energa interna del planeta, llegando a situar en un mapa las zonas donde dichas manifestaciones son ms intensas y frecuentes. Valorar la extensin de los afloramientos de materiales metamrficos e gneos en la Comunitat Valenciana.

Num. 5562 / 24.07.2007

30463

12. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels sers vius a partir de distintes observacions i experincies realitzades amb organismes senzills; comprovar lefecte que tenen determinades variables en els processos de nutrici, relaci i reproducci. 13. Definir els conceptes de nutrici cellular i respiraci aplicant els coneixements sobre lobtenci denergia. 14. Diferenciar els mecanismes que han dutilitzar els sers pluricellulars per a realitzar les seues funcions, distingint entre els processos que produxen energia i els que la consumixen, arribant a distingir entre nutrici auttrofa i hetertrofa, i entre reproducci animal i vegetal. 15. Distingir entre els conceptes de biosfera i exosfera explicant, per mitj dexemples senzills, el flux denergia en els ecosistemes. 16. Identificar i quantificar els components bitics i abitics dun ecosistema prxim, valorar la seua diversitat i representar grficament les relacions trfiques establides entre els sers vius deste. 17. Caracteritzar els ecosistemes ms significatius de la Comunitat Valenciana. Identificar els espais naturals protegits en la nostra Comunitat i valorar algunes figures de protecci. 18. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant les normes de seguretat. Tercer curs Continguts Bloc 1 (Com). Introducci a la metodologia cientfica Utilitzaci destratgies prpies del treball cientfic com el plantejament de problemes i discussi del seu inters, la formulaci i posada a prova dhiptesis i la interpretaci dels resultats. Linforme cientfic. Anlisi de dades organitzades en taules i grfics. Busca i selecci dinformaci de carcter cientfic per mitj de les tecnologies de la informaci i comunicaci i altres fonts. Interpretaci dinformaci de carcter cientfic i utilitzaci desta per a formar-se una opini prpia, expressar-se amb precisi i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notaci cientfica. Valoraci de les aportacions de les cincies de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existncia, aix com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservaci, protecci i millora. Utilitzaci correcta dels materials, substncies i instruments bsics dun laboratori. Carcter aproximat de la mesura. Sistema internacional dunitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori. Fsica i qumica Bloc 2. Energia i electricitat El concepte denergia. Energies tradicionals. Fonts denergia. Energies alternatives. Conservaci i degradaci de lenergia. Electricitat. Fenmens electrosttics. Les crregues elctriques i la seua interacci: les forces elctriques. Camp elctric. Flux de crregues. Conductors i allants. Lenergia elctrica. Generadors i corrent elctric. Circuits elctrics senzills. Lelectricitat a casa. Lestalvi energtic. Bloc 3. Diversitat i unitat destructura de la matria La matria, elements i compostos. La matria i els seus estats dagregaci: slid, lquid i gass. Teoria cintica i canvis destat. Substncies pures i mescles. Mtodes de separaci de mescles. Dissolucions. Substncies simples i compostes. toms, molcules i cristalls. Estructura atmica: partcules constituents.

12. Interpretar los aspectos relacionados con las funciones vitales de los seres vivos a partir de distintas observaciones y experiencias realizadas con organismos sencillos; comprobar el efecto que tienen determinadas variables en los procesos de nutricin, relacin y reproduccin. 13. Definir los conceptos de nutricin celular y respiracin aplicando los conocimientos sobre la obtencin de energa. 14. Diferenciar los mecanismos que tienen que utilizar los seres pluricelulares para realizar sus funciones, distinguiendo entre los procesos que producen energa y los que la consumen, llegando a distinguir entre nutricin auttrofa y hetertrofa, y entre reproduccin animal y vegetal. 15. Distinguir entre los conceptos de biosfera y exosfera explicando, mediante ejemplos sencillos, el flujo de energa en los ecosistemas. 16. Identificar y cuantificar los componentes biticos y abiticos de un ecosistema cercano, valorar su diversidad y representar grficamente las relaciones trficas establecidas entre los seres vivos del mismo. 17. Caracterizar los ecosistemas ms significativos de la Comunitat Valenciana. Identificar los espacios naturales protegidos en nuestra Comunitat y valorar algunas figuras de proteccin. 18. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetando las normas de seguridad. Tercer curso Contenidos Bloque 1 (Comn). Introduccin a la metodologa cientfica Utilizacin de estrategias propias del trabajo cientfico como el planteamiento de problemas y discusin de su inters, la formulacin y puesta a prueba de hiptesis y la interpretacin de los resultados. El informe cientfico. Anlisis de datos organizados en tablas y grficos. Bsqueda y seleccin de informacin de carcter cientfico mediante las tecnologas de la informacin y comunicacin y otras fuentes. Interpretacin de informacin de carcter cientfico y utilizacin de sta para formarse una opinin propia, expresarse con precisin y argumentar sobre problemas relacionados con la naturaleza. La notacin cientfica. Valoracin de las aportaciones de las ciencias de la naturaleza para dar respuesta a las necesidades de los seres humanos y mejorar las condiciones de su existencia, as como para apreciar y disfrutar de la diversidad natural y cultural, participando en su conservacin, proteccin y mejora. Utilizacin correcta de los materiales, sustancias e instrumentos bsicos de un laboratorio. Carcter aproximado de la medida. Sistema internacional de unidades. El respeto por las normas de seguridad en el laboratorio. Fsica y qumica Bloque 2. Energa y electricidad El concepto de energa. Energas tradicionales. Fuentes de energa. Energas alternativas. Conservacin y degradacin de la energa. Electricidad. Fenmenos electrostticos. Las cargas elctricas y su interaccin: las fuerzas elctricas. Campo elctrico. Flujo de cargas. Conductores y aislantes. La energa elctrica. Generadores y corriente elctrica. Circuitos elctricos sencillos. La electricidad en casa. El ahorro energtico. Bloque 3. Diversidad y unidad de estructura de la materia La materia, elementos y compuestos. La materia y sus estados de agregacin: slido, lquido y gaseoso. Teora cintica y cambios de estado. Sustancias puras y mezclas. Mtodos de separacin de mezclas. Disoluciones. Sustancias simples y compuestas. tomos, molculas y cristales. Estructura atmica: partculas constituyentes.

Num. 5562 / 24.07.2007

30464

Utilitzaci de models. Nombre atmic. Introducci al concepte delement qumic. Unions entre toms: molcules i cristalls. Frmules i nomenclatura de les substncies ms corrents segons les normes de la IUPAC. Masses atmiques i moleculars. Istops: concepte i aplicacions. Bloc 4. Canvis qumics i les seues aplicacions Les reaccions qumiques. Perspectives macroscpica i atomicomolecular dels processos qumics. Representaci simblica. Concepte de mol. Equacions qumiques i el seu ajust. Conservaci de la massa. Clculs de massa en reaccions qumiques senzilles. Realitzaci experimental dalguns canvis qumics. La qumica en la societat. Elements qumics bsics en els sers vius. La qumica i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja cida, destrucci de la capa doz, contaminaci daiges i terres. Petroli i derivats. Energia nuclear. Medicaments. Biologia i geologia Bloc 5. Les persones i la salut Promoci de la salut. Sexualitat i reproducci humanes. El concepte dorganisme pluricellular. Lorganitzaci general del cos hum: la cllula, teixits, rgans, sistemes i aparells. El concepte de salut i el de malaltia. Principals agents causants de malalties infeccioses. La lluita contra estes malalties. Sistema immunitari. Vacunes. Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenci. Primers auxilis. Estudi de factors i hbits relacionats amb la salut en la Comunitat Valenciana. La promoci de la salut i destils de vida saludables. El trasplantament i donaci de cllules, rgans i sang. La reproducci humana. Canvis fsics i psquics en ladolescncia. Els aparells reproductors mascul i femen. El cicle menstrual. Relaci amb la fecunditat. Fecundaci, embars i part. Mtodes anticonceptius. Noves tcniques de reproducci i la seua valoraci tica i social. Les malalties de transmissi sexual. La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual. Alimentaci i nutrici humanes. Les funcions de nutrici. Aparells que intervenen en la nutrici. Anatomia i fisiologia de laparell digestiu. Principals malalties. Alimentaci i salut. Dietes saludables i equilibrades. Prevenci de les malalties provocades per malnutrici. La conservaci, manipulaci i comercialitzaci dels aliments. Les persones i el consum daliments. Laparell respiratori. Hbits saludables. Malalties ms freqents. Laparell circulatori: anatomia i fisiologia. Estils de vida per a una salut cardiovascular. Malalties ms freqents. Anatomia i fisiologia de laparell excretor. Prevenci de les malalties ms freqents.

Utilizacin de modelos. Nmero atmico. Introduccin al concepto de elemento qumico. Uniones entre tomos: molculas y cristales. Frmulas y nomenclatura de las sustancias ms corrientes segn las normas de la IUPAC. Masas atmicas y moleculares. Istopos: concepto y aplicaciones. Bloque 4. Cambios qumicos y sus aplicaciones Las reacciones qumicas. Perspectivas macroscpica y atmico-molecular de los procesos qumicos. Representacin simblica. Concepto de mol. Ecuaciones qumicas y su ajuste. Conservacin de la masa. Clculos de masa en reacciones qumicas sencillas. Realizacin experimental de algunos cambios qumicos. La qumica en la sociedad. Elementos qumicos bsicos en los seres vivos. La qumica y el medioambiente: efecto invernadero, lluvia cida, destruccin de la capa de ozono, contaminacin de aguas y tierras. Petrleo y derivados. Energa nuclear. Medicamentos. Biologa y geologa Bloque 5. Las personas y la salud Promocin de la salud. Sexualidad y reproduccin humanas. El concepto de organismo pluricelular. La organizacin general del cuerpo humano: la clula, tejidos, rganos, sistemas y aparatos. El concepto de salud y el de enfermedad. Principales agentes causantes de enfermedades infecciosas. La lucha contra dichas enfermedades. Sistema inmunitario. Vacunas. Enfermedades no infecciosas. Causas, remedios y prevencin. Primeros auxilios. Estudio de factores y hbitos relacionados con la salud en la Comunitat Valenciana. La promocin de la salud y de estilos de vida saludables El trasplante y donacin de clulas, rganos y sangre. La reproduccin humana. Cambios fsicos y psquicos en la adolescencia. Los aparatos reproductores masculino y femenino. El ciclo menstrual. Relacin con la fecundidad. Fecundacin, embarazo y parto. Mtodos anticonceptivos. Nuevas tcnicas de reproduccin y su valoracin tica y social. Las enfermedades de transmisin sexual La respuesta sexual humana. Sexo y sexualidad. Salud e higiene sexual. Alimentacin y nutricin humanas. Las funciones de nutricin. Aparatos que intervienen en la nutricin. Anatoma y fisiologa del aparato digestivo. Principales enfermedades. Alimentacin y salud. Dietas saludables y equilibradas. Prevencin de las enfermedades provocadas por malnutricin. La conservacin, manipulacin y comercializacin de los alimentos. Las personas y el consumo de alimentos. El aparato respiratorio. Hbitos saludables. Enfermedades ms frecuentes. El aparato circulatorio: anatoma y fisiologa. Estilos de vida para una salud cardiovascular. Enfermedades ms frecuentes. Anatoma y fisiologa del aparato excretor. Prevencin de las enfermedades ms frecuentes.

Num. 5562 / 24.07.2007

30465

Les funcions de relaci: percepci, coordinaci i moviment. La percepci: els rgans dels sentits i distints nivells dintegraci nerviosa; la seua cura i higiene. La coordinaci i el sistema nervis: organitzaci i funci. El sistema endocr. El control intern de lorganisme. Glndules i principals hormones. Lequilibri hormonal. Malalties ms freqents. Laparell locomotor. Anlisi de les lesions ms freqents i la seua prevenci. Importncia de lexercici fsic. Els actes involuntaris. Els actes voluntaris. Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual. Les substncies addictives: el tabac, lalcohol i altres drogues. Problemes associats. Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut. Bloc 6. Lactivitat humana i el medi ambient Els recursos naturals: definici i classificaci. Les fonts denergia renovables i no renovables. Importncia de ls i gesti sostenible dels recursos hdrics. La potabilitzaci i els sistemes de depuraci. Utilitzaci de tcniques senzilles per a conixer el grau de contaminaci i depuraci de laire i de laigua. Els residus i la seua gesti. Valoraci de limpacte de lactivitat humana en els ecosistemes. Anlisi crtica de les intervencions humanes en el medi. Principals problemes ambientals de lactualitat. Problemtica ambiental en la Comunitat Valenciana. Valoraci de la necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar conductes solidries i respectuoses amb este. Bloc 7. Transformacions geolgiques degudes a lenergia externa Lactivitat geolgica externa del planeta Terra. El cicle geolgic. Lenergia solar en la Terra. Latmosfera i la seua dinmica. Interpretaci de mapes del temps senzills. El relleu terrestre i la seua representaci. Els mapes topogrfics: lectura i interpretaci. Alteracions de les roques produdes per laire i laigua. La meteoritzaci. Processos geolgics externs: erosi, transport i sedimentaci. Els torrents, els rius i les aiges subterrnies com a agents geolgics. La sobreexplotaci daqfers. Lacci geolgica del gel i el vent. Dinmica marina. El cicle litolgic. La formaci de les roques sedimentries: la diagnesi. Classificaci de les roques sedimentries. Lorigen i la utilitat del carb, del petroli i del gas natural. Valoraci de les conseqncies de la seua utilitzaci i esgotament. Localitzaci i importncia econmica de les roques sedimentries a la Comunitat Valenciana. El relleu de la Comunitat Valenciana: agents i processos externs caracterstics. Criteris davaluaci 1 (com). Determinar els trets distintius del treball cientfic a travs de lanlisi contrastada dalgun problema cientfic o tecnolgic dactualitat, aix com la seua influncia sobre la qualitat de vida de les persones. 2 (com). Realitzar correctament experincies de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. 3 (com). Descriure les interrelacions existents en lactualitat entre societat, cincia i tecnologia. Fsica i qumica 4. Descriure les caracterstiques dels estats slid, lquid i gass. Explicar en qu consistixen els canvis destat, utilitzant la teoria cintica, incloent la comprensi de grfiques i el concepte de calor latent. 5. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, aix com explicar els procediments qumics bsics per al seu estudi. Descriure

Las funciones de relacin: percepcin, coordinacin y movimiento. La percepcin: los rganos de los sentidos y distintos niveles de integracin nerviosa; su cuidado e higiene. La coordinacin y el sistema nervioso: organizacin y funcin. El sistema endocrino. El control interno del organismo. Glndulas y principales hormonas. El equilibrio hormonal. Enfermedades ms frecuentes. El aparato locomotor. Anlisis de las lesiones ms frecuentes y su prevencin. Importancia del ejercicio fsico. Los actos involuntarios. Los actos voluntarios. Factores que repercuten en la salud mental en la sociedad actual. Las sustancias adictivas: el tabaco, el alcohol y otras drogas. Problemas asociados. Actitud responsable ante conductas de riesgo para la salud. Bloque 6. La actividad humana y el medio ambiente Los recursos naturales: definicin y clasificacin. Las fuentes de energa renovables y no renovables. Importancia del uso y gestin sostenible de los recursos hdricos. La potabilizacin y los sistemas de depuracin. Utilizacin de tcnicas sencillas para conocer el grado de contaminacin y depuracin del aire y del agua. Los residuos y su gestin. Valoracin del impacto de la actividad humana en los ecosistemas. Anlisis crtico de las intervenciones humanas en el medio. Principales problemas ambientales de la actualidad. Problemtica ambiental en la Comunitat Valenciana. Valoracin de la necesidad de cuidar del medio ambiente y adoptar conductas solidarias y respetuosas con l. Bloque 7. Transformaciones geolgicas debidas a la energa externa La actividad geolgica externa del planeta Tierra. El ciclo geolgico. La energa solar en la Tierra. La atmsfera y su dinmica. Interpretacin de mapas del tiempo sencillos. El relieve terrestre y su representacin. Los mapas topogrficos: lectura e interpretacin. Alteraciones de las rocas producidas por el aire y el agua. La meteorizacin. Procesos geolgicos externos: erosin, transporte y sedimentacin. Los torrentes, ros y aguas subterrneas como agentes geolgicos. La sobreexplotacin de acuferos. La accin geolgica del hielo y el viento. Dinmica marina. El ciclo litolgico. La formacin de las rocas sedimentarias: la diagnesis. Clasificacin de las rocas sedimentarias. El origen y utilidad del carbn, del petrleo y del gas natural. Valoracin de las consecuencias de su utilizacin y agotamiento. Localizacin e importancia econmica de las rocas sedimentarias en la Comunitat Valenciana. El relieve de la Comunitat Valenciana: agentes y procesos externos caractersticos. Criterios de evaluacin 1 (comn). Determinar los rasgos distintivos del trabajo cientfico a travs del anlisis contrastado de algn problema cientfico o tecnolgico de actualidad, as como su influencia sobre la calidad de vida de las personas. 2 (comn). Realizar correctamente experiencias de laboratorio propuestas a lo largo del curso, respetando las normas de seguridad. 3 (comn). Describir las interrelaciones existentes en la actualidad entre sociedad, ciencia y tecnologa. Fsica y qumica 4. Describir las caractersticas de los estados slido, lquido y gaseoso. Explicar en qu consisten los cambios de estado, empleando la teora cintica, incluyendo la comprensin de grficas y el concepto de calor latente. 5. Diferenciar entre elementos, compuestos y mezclas, as como explicar los procedimientos qumicos bsicos para su estudio. Descri-

Num. 5562 / 24.07.2007

30466

les dissolucions. Efectuar correctament clculs numrics senzills sobre la seua composici. Explicar i usar les tcniques de separaci i purificaci. 6. Distingir entre toms i molcules. Indicar les caracterstiques de les partcules components dels toms. Diferenciar els elements. Calcular les partcules components dtoms, ions i istops. 7. Formular i anomenar algunes substncies importants. Indicar les seues propietats. Calcular les seues masses moleculars. 8. Discernir entre canvi fsic i qumic. Comprovar que la conservaci de la massa es complix en tota reacci qumica. Escriure i ajustar correctament equacions qumiques senzilles. Resoldre exercicis numrics en qu intervinguen mols. 9. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn els principals problemes mediambientals de la nostra poca i les seues mesures preventives. 10. Explicar les caracterstiques bsiques de compostos qumics dinters social: petroli i derivats, i frmacs. Explicar els perills de ls inadequat dels medicaments. Explicar en qu consistix lenergia nuclear i els problemes que sen deriven. 11. Demostrar una comprensi cientfica del concepte denergia. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts energtiques. Enumerar mesures que contribuxen a lestalvi collectiu o individual denergia. Explicar per qu lenergia no pot reutilitzar-se sense lmits. 12. Descriure els diferents processos delectritzaci de la matria. Classificar materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elctriques i els components bsics dun circuit. Resoldre exercicis numrics de circuits senzills. Saber calcular el consum elctric en lmbit domstic. 13. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les normes de seguretat en qu es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de corrent i de diferncia de potencial, indicant-ne quantitats dacord amb la precisi de laparell utilitzat. Biologia i geologia 14. Descriure els rgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de lorganisme i els hbits saludables. 15. Explicar els processos fonamentals de la digesti i assimilaci dels aliments, utilitzant esquemes i representacions grfiques, i justificar, a partir destes, els hbits alimentaris saludables, independents de prctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum daliments en la Comunitat Valenciana. 16. Explicar la missi integradora del sistema nervis davant de diferents estmuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que lalteren i reflexionar sobre la importncia dhbits de vida saludable. 17. Explicar la funci integradora del sistema endocr, conixer les causes de les seues alteracions ms freqents i valorar la importncia de lequilibri entre tots els rgans del cos hum. 18. Localitzar els principals ossos i msculs que integren laparell locomotor. 19. Descriure els aspectes bsics de laparell reproductor, diferenciant entre sexualitat i reproducci. 20. Conixer i comprendre el funcionament dels mtodes de control de natalitat i valorar ls de mtodes de prevenci de malalties de transmissi sexual. 21. Reconixer que en la salut influxen aspectes fsics, psicolgics i socials; valorar la importncia dels estils de vida per a previndre malalties i millorar la qualitat de vida, aix com les contnues aportacions de les cincies biomdiques. Analitzar la influncia dalguns estils de vida sobre la salut, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana. 22. Recopilar informaci procedent de fonts documentals i dInternet sobre la influncia de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminaci, desertitzaci, disminuci de la capa doz, esgotament de recursos i extinci despcies; analitzar esta informaci i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gesti ms racional dels

bir las disoluciones. Efectuar correctamente clculos numricos sencillos sobre su composicin. Explicar y emplear las tcnicas de separacin y purificacin. 6. Distinguir entre tomos y molculas. Indicar las caractersticas de las partculas componentes de los tomos. Diferenciar los elementos. Calcular las partculas componentes de tomos, iones e istopos. 7. Formular y nombrar algunas sustancias importantes. Indicar sus propiedades. Calcular sus masas moleculares. 8. Discernir entre cambio fsico y qumico. Comprobar que la conservacin de la masa se cumple en toda reaccin qumica. Escribir y ajustar correctamente ecuaciones qumicas sencillas. Resolver ejercicios numricos en los que intervengan moles. 9. Enumerar los elementos bsicos de la vida. Explicar cules son los principales problemas medioambientales de nuestra poca y sus medidas preventivas. 10. Explicar las caractersticas bsicas de compuestos qumicos de inters social: petrleo y derivados, y frmacos. Explicar los peligros del uso inadecuado de los medicamentos. Explicar en qu consiste la energa nuclear y los problemas derivados de ella. 11. Demostrar una comprensin cientfica del concepto de energa. Razonar ventajas e inconvenientes de las diferentes fuentes energticas. Enumerar medidas que contribuyen al ahorro colectivo o individual de energa. Explicar por qu la energa no puede reutilizarse sin lmites. 12. Describir los diferentes procesos de electrizacin de la materia. Clasificar materiales segn su conductividad. Realizar ejercicios utilizando la ley de Coulomb. Indicar las diferentes magnitudes elctricas y los componentes bsicos de un circuito. Resolver ejercicios numricos de circuitos sencillos. Saber calcular el consumo elctrico en el mbito domstico. 13. Disear y montar circuitos de corriente continua respetando las normas de seguridad en los que se puedan llevar a cabo mediciones de la intensidad de corriente y de diferencia de potencial, indicando las cantidades de acuerdo con la precisin del aparato utilizado. Biologa y geologa 14. Describir los rganos y aparatos humanos implicados en las funciones vitales, establecer relaciones entre las diferentes funciones del organismo y los hbitos saludables. 15. Explicar los procesos fundamentales de la digestin y asimilacin de los alimentos, utilizando esquemas y representaciones grficas, y justificar, a partir de ellos, los hbitos alimenticios saludables, independientes de prcticas consumistas inadecuadas. Analizar el consumo de alimentos en la Comunitat Valenciana. 16. Explicar la misin integradora del sistema nervioso ante diferentes estmulos, describir su funcionamiento, enumerar algunos factores que lo alteran y reflexionar sobre la importancia de hbitos de vida saludable. 17. Explicar la funcin integradora del sistema endocrino, conocer las causas de sus alteraciones ms frecuentes y valorar la importancia del equilibrio entre todos los rganos del cuerpo humano. 18. Localizar los principales huesos y msculos que integran el aparato locomotor. 19. Describir los aspectos bsicos del aparato reproductor, diferenciando entre sexualidad y reproduccin. 20. Conocer y comprender el funcionamiento de los mtodos de control de natalidad y valorar el uso de mtodos de prevencin de enfermedades de transmisin sexual. 21. Reconocer que en la salud influyen aspectos fsicos, psicolgicos y sociales; valorar la importancia de los estilos de vida para prevenir enfermedades y mejorar la calidad de vida, as como las continuas aportaciones de las ciencias biomdicas. Analizar la influencia de algunos estilos de vida sobre la salud, con especial referencia a la Comunitat Valenciana. 22. Recopilar informacin procedente de fuentes documentales y de Internet acerca de la influencia de las actuaciones humanas sobre diferentes ecosistemas: efectos de la contaminacin, desertizacin, disminucin de la capa de ozono, agotamiento de recursos y extincin de especies; analizar dicha informacin y argumentar posibles actuaciones para evitar el deterioro del medio ambiente y promover una

Num. 5562 / 24.07.2007

30467

recursos naturals. Estudiar algun cas dincidncia notable en la Comunitat Valenciana. 23. Relacionar els processos geolgics externs i interns per mitj de lexplicaci del cicle litolgic i la seua representaci esquemtica. 24. Identificar les accions dels agents geolgics externs en lorigen i modelatge del relleu terrestre, aix com en el procs de formaci de les roques sedimentries. 25. Identificar les principals roques sedimentries, relacionar el seu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenci a la Comunitat Valenciana. Quart curs Fsica i qumica Continguts Bloc 1. Introducci al treball experimental Les magnituds i com mesurar-les. El Sistema Internacional dunitats. Carcter aproximat de la mesura. Notaci cientfica. Arredoniment. Aparells de mesura. Mesura de masses: balances. Mesures de volum. Mesures de longitud: regle i calibrador. Mesures de temps: cronmetre. El treball en el laboratori. Formulaci dhiptesis i dissenys experimentals. Anlisi i interpretaci de resultats experimentals. La comunicaci cientfica: linforme cientfic. Regles i exemples. Bloc 2. Forces i moviment Iniciaci a lestudi del moviment. Moviment i sistema de referncia. Trajectria i posici. Desplaament i espai recorregut. Velocitat i acceleraci. Estudi del moviment rectilini i uniforme. Estudi del moviment rectilini i uniformement accelerat. Anlisi dels moviments quotidians. Les forces i lequilibri. Interaccions entre els cossos: forces. Tipus. Composici i descomposici de forces de la mateixa direcci i angulars. Equilibri de forces. Forces en els fluids. Concepte de pressi. Pressions hidrosttica i atmosfrica. Aplicacions. Principi de Pascal i la multiplicaci de la fora. El principi dArquimedes i la flotaci de vaixells i globus. Tensi superficial. Les forces i el moviment. Les lleis de la Dinmica i la superaci de la fsica del sentit com. Tractament qualitatiu de la fora de fregament. La llei de la Gravitaci universal i la culminaci de la primera de les revolucions cientfiques. El pes dels cossos i la seua caiguda. El moviment de planetes i satllits. Bloc 3. Energia, treball i calor Treball, potncia i energia mecnica. Concepte de treball. Unitats. Treball mecnic. Aplicaci a mquines i ferramentes. Concepte de potncia. Lenergia mecnica i les formes que t. El treball com a transferncia denergia mecnica. Principi de conservaci de lenergia mecnica. Calor i energia trmica. Concepte de temperatura. Energia trmica. Transferncia denergia per efecte de diferncies de temperatura. Conservaci i degradaci de lenergia. Efectes de la calor sobre els cossos. Lenergia de les ones: llum i so. Concepte dona. Tipus i caracterstiques de les ones. Transferncia denergia sense transport de matria. La llum i el so. Propietats de la seua propagaci. Espectre lumnic i espectre acstic. Bloc 4. Estructura i propietats de les substncies Ltom i les propietats de les substncies. Lestructura de ltom. La taula peridica dels elements qumics.

gestin ms racional de los recursos naturales. Estudiar algn caso de incidencia notable en la Comunitat Valenciana. 23. Relacionar los procesos geolgicos externos e internos mediante la explicacin del ciclo litolgico y su representacin esquemtica. 24. Identificar las acciones de los agentes geolgicos externos en el origen y modelado del relieve terrestre, as como en el proceso de formacin de las rocas sedimentarias. 25. Identificar las principales rocas sedimentarias, relacionar su origen con su estructura y texturas, con especial atencin a la Comunitat Valenciana. Cuarto curso Fsica y qumica Contenidos Bloque 1. Introduccin al trabajo experimental Las magnitudes y su medida. El Sistema Internacional de unidades. Carcter aproximado de la medida. Notacin cientfica. Redondeo. Aparatos de medida. Medida de masas: balanzas. Medidas de volumen. Medidas de longitud: regla y calibrador. Medidas de tiempo: cronmetro. El trabajo en el laboratorio. Formulacin de hiptesis y diseos experimentales. Anlisis e interpretacin de resultados experimentales. La comunicacin cientfica: el informe cientfico. Reglas y ejemplos. Bloque 2. Fuerzas y movimiento Iniciacin al estudio del movimiento. Movimiento y sistema de referencia. Trayectoria y posicin. Desplazamiento y espacio recorrido. Velocidad y aceleracin. Estudio del movimiento rectilneo y uniforme. Estudio del movimiento rectilneo y uniformemente acelerado. Anlisis de los movimientos cotidianos. Las fuerzas y el equilibrio. Interacciones entre los cuerpos: fuerzas. Sus tipos. Composicin y descomposicin de fuerzas de la misma direccin y angulares. Equilibrio de fuerzas. Fuerzas en los fluidos. Concepto de presin. Presiones hidrosttica y atmosfrica. Aplicaciones. Principio de Pascal y la multiplicacin de la fuerza. El principio de Arqumedes y la flotacin de barcos y globos. Tensin superficial. Las fuerzas y el movimiento. Las leyes de la Dinmica y la superacin de la fsica del sentido comn. Tratamiento cualitativo de la fuerza de rozamiento. La ley de la Gravitacin universal y la culminacin de la primera de las revoluciones cientficas. El peso de los cuerpos y su cada. El movimiento de planetas y satlites. Bloque 3. Energa, trabajo y calor Trabajo, potencia y energa mecnica. Concepto de trabajo. Unidades. Trabajo mecnico. Aplicacin a mquinas y herramientas. Concepto de potencia. La energa mecnica y sus formas. El trabajo como transferencia de energa mecnica. Principio de conservacin de la energa mecnica. Calor y energa trmica. Concepto de temperatura. Energa trmica. Transferencia de energa por efecto de diferencias de temperatura. Conservacin y degradacin de la energa. Efectos del calor sobre los cuerpos. La energa de las ondas: luz y sonido. Concepto de onda. Tipos y caractersticas de las ondas. Transferencia de energa sin transporte de materia. La luz y el sonido. Propiedades de su propagacin. Espectro lumnico y espectro acstico. Bloque 4. Estructura y propiedades de las sustancias El tomo y las propiedades de las sustancias. La estructura del tomo. El sistema peridico de los elementos qumicos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30468

Classificaci de les substncies segons les seues propietats. Estudi experimental. Lenlla qumic: enllaos inics, covalent i metllic. Interpretaci de les propietats de les substncies. Introducci a la formulaci i nomenclatura inorgnica segons les normes de la IUPAC. Les reaccions qumiques. Tipus de reaccions qumiques. Relacions estequiomtriques i volumtriques en les reaccions qumiques. Calor de reacci. Concepte dexotrmia i endotrmia. Velocitat duna reacci qumica. Factors que hi influxen. Bloc 5. Iniciaci a lestructura dels compostos de carboni La qumica dels compostos del carboni. El carboni com a component essencial dels sers vius. El carboni i la gran quantitat de compostos orgnics. Caracterstiques dels compostos de carboni. Descripci dels compostos orgnics ms senzills: hidrocarburs i la seua importncia com a recursos energtics. Alcohols. cids orgnics. Polmers sinttics. Fabricaci i reciclatge de materials plstics. Macromolcules: importncia en la constituci dels sers vius. Valoraci del paper de la qumica en la comprensi de lorigen i desenrotllament de la vida. Bloc 6. La contribuci de la cincia a un futur sostenible El desafiament mediambiental. El problema de lincrement de lefecte hivernacle: causes i mesures per a la prevenci. Canvi climtic. Contaminaci sense fronteres. Esgotament de recursos. Reducci de la biodiversitat. Contribuci del desenrotllament cientificotcnic a la sostenibilitat. Importncia de laplicaci del principi de precauci i de la participaci ciutadana en la presa de decisions. Energies netes. Gesti racional dels recursos naturals. Valoraci de leducaci cientfica de la ciutadania com a requisit de societats democrtiques sostenibles. La cultura cientfica com a font de satisfacci. Criteris davaluaci 1. Aplicar correctament les principals equacions, explicar les diferncies fonamentals dels moviments MRU, MRUA i MCU. Distingir clarament entre les unitats de velocitat i acceleraci, aix com entre magnituds lineals i angulars. 2. Identificar les forces pels seus efectes esttics. Compondre i descompondre forces. Manejar les nocions bsiques de lesttica de fluids i comprendren les aplicacions. Explicar com actuen els fluids sobre els cossos que suren o que hi estan submergits aplicant el principi dArquimedes. 3. Identificar les forces que actuen sobre un cos, generen o no acceleracions. Descriure les lleis de la dinmica i aportar a partir destes forces una explicaci cientfica als moviments quotidians. Determinar la importncia de la fora de fregament en la vida real. Dibuixar les forces que actuen sobre un cos en moviment, justificar lorigen de cada una, i indicar les possibles interaccions del cos en relaci amb altres cossos. 4. Identificar el carcter universal de la fora de la gravitaci i vincular-ho a una visi del mn subjecta a lleis que sexpressen en forma matemtica. 5. Diferenciar entre treball mecnic i treball fisiolgic. Explicar que el treball consistix en la transmissi denergia dun cos a un altre per mitj duna fora. Identificar la potncia amb la rapidesa amb qu es realitza un treball i explicar la importncia desta magnitud en la indstria i la tecnologia. 6. Relacionar la variaci denergia mecnica que ha tingut lloc en un procs amb el treball amb qu sha realitzat. Aplicar de forma cor-

Clasificacin de las sustancias segn sus propiedades. Estudio experimental. El enlace qumico: enlaces inico, covalente y metlico. Interpretacin de las propiedades de las sustancias. Introduccin a la formulacin y nomenclatura inorgnica segn las normas de la IUPAC. Las reacciones qumicas. Tipos de reacciones qumicas. Relaciones estequiomtricas y volumtricas en las reacciones qumicas. Calor de reaccin. Concepto de exotermia y endotermia. Velocidad de una reaccin qumica. Factores que influyen. Bloque 5. Iniciacin a la estructura de los compuestos de carbono La qumica de los compuestos del carbono. El carbono como componente esencial de los seres vivos. El carbono y la gran cantidad de compuestos orgnicos. Caractersticas de los compuestos de carbono. Descripcin de los compuestos orgnicos ms sencillos: hidrocarburos y su importancia como recursos energticos. Alcoholes. cidos orgnicos. Polmeros sintticos. Fabricacin y reciclaje de materiales plsticos. Macromolculas: importancia en la constitucin de los seres vivos. Valoracin del papel de la qumica en la comprensin del origen y desarrollo de la vida. Bloque 6. La contribucin de la ciencia a un futuro sostenible El desafo medioambiental. El problema del incremento del efecto invernadero: causas y medidas para su prevencin. Cambio climtico. Contaminacin sin fronteras. Agotamiento de recursos. Reduccin de la biodiversidad. Contribucin del desarrollo cientfico-tcnico a la sostenibilidad. Importancia de la aplicacin del principio de precaucin y de la participacin ciudadana en la toma de decisiones. Energas limpias. Gestin racional de los recursos naturales. Valoracin de la educacin cientfica de la ciudadana como requisito de sociedades democrticas sostenibles. La cultura cientfica como fuente de satisfaccin. Criterios de evaluacin 1. Aplicar correctamente las principales ecuaciones, explicar las diferencias fundamentales de los movimientos MRU, MRUA y MCU. Distinguir claramente entre las unidades de velocidad y aceleracin, as como entre magnitudes lineales y angulares. 2. Identificar las fuerzas por sus efectos estticos. Componer y descomponer fuerzas. Manejar las nociones bsicas de la esttica de fluidos y comprender sus aplicaciones. Explicar cmo actan los fluidos sobre los cuerpos que flotan o estn sumergidos en ellos aplicando el Principio de Arqumedes. 3. Identificar las fuerzas que actan sobre un cuerpo, generen o no aceleraciones. Describir las leyes de la Dinmica y aportar a partir de ellas una explicacin cientfica a los movimientos cotidianos. Determinar la importancia de la fuerza de rozamiento en la vida real. Dibujar las fuerzas que actan sobre un cuerpo en movimiento, justificar el origen de cada una, e indicar las posibles interacciones del cuerpo en relacin con otros cuerpos. 4. Identificar el carcter universal de la fuerza de la gravitacin y vincularlo a una visin del mundo sujeto a leyes que se expresan en forma matemtica. 5. Diferenciar entre trabajo mecnico y trabajo fisiolgico. Explicar que el trabajo consiste en la transmisin de energa de un cuerpo a otro mediante una fuerza. Identificar la potencia con la rapidez con que se realiza un trabajo y explicar la importancia de esta magnitud en la industria y la tecnologa. 6. Relacionar la variacin de energa mecnica que ha tenido lugar en un proceso con el trabajo con que se ha realizado. Aplicar de forma

Num. 5562 / 24.07.2007

30469

recta el principi de conservaci de lenergia en lmbit de la mecnica. 7. Identificar la calor com una energia en trnsit entre els cossos a diferent temperatura i descriure casos reals en qu es posa de manifest. Diferenciar la conservaci de lenergia en termes de quantitat amb la degradaci de la seua qualitat a mesura que s utilitzada. Aplicar-ho a transformacions energtiques relacionades amb la vida real. 8. Descriure el funcionament teric duna mquina trmica i calcular-ne el rendiment. Identificar les transformacions energtiques produdes en aparells ds com (mecnics, elctrics i trmics). 9. Explicar les caracterstiques fonamentals dels moviments ondulatoris. Identificar fets reals en els quals es manifeste un moviment ondulatori. Relacionar la formaci duna ona amb la propagaci de la pertorbaci que lorigina. Distingir les ones longitudinals de les transversals i realitzar clculs numrics en qu interv el perode, la freqncia i la longitud dones sonores i electromagntiques. 10. Indicar les caracterstiques que han de tindre els sons per a ser audibles. Descriure la naturalesa de lemissi sonora. 11. Utilitzar la teoria atmica per a explicar la formaci de noves substncies a partir daltres preexistents. Representar per mitj dequacions estes transformacions i observar-hi el principi de conservaci de la matria. 12. Diferenciar entre processos fsics i processos qumics. Escriure i ajustar correctament les equacions qumiques corresponents a enunciats i descripcions de processos qumics senzills i analitzar les reaccions qumiques que intervenen en processos energtics fonamentals. 13. Explicar les caracterstiques dels cids i de les bases i realitzarne la neutralitzaci. s dels indicadors per a esbrinar el pH. 14. Explicar els processos doxidaci i combusti, i analitzar-ne la incidncia en el medi ambient. 15. Explicar les caracterstiques bsiques dels processos radioactius, la seua perillositat i les seues aplicacions. 16. Escriure frmules senzilles dels compostos de carboni i distingir entre compostos saturats i insaturats. 17. Conixer els principals compostos del carboni: hidrocarburs, petroli, alcohols i cids. 18. Justificar la gran quantitat de compostos orgnics existents aix com la formaci de macromolcules i la seua importncia en els sers vius. 19. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn els principals problemes mediambientals de la nostra poca i la seua prevenci. 20. Descriure algunes de les principals substncies qumiques aplicades en diversos mbits de la societat: agrcola, alimentari, construcci i industrial. Biologia i geologia Continguts Bloc 1. La metodologia cientfica Actuaci dacord amb el procs de treball cientfic: plantejament de problemes i discussi del seu inters, formulaci dhiptesis, estratgies i dissenys experimentals, anlisi i interpretaci i comunicaci de resultats. Busca i selecci dinformaci de carcter cientfic per mitj de les tecnologies de la informaci i comunicaci i altres fonts. Interpretaci dinformaci de carcter cientfic i la seua utilitzaci per a formar-se una opini prpia, expressar-se amb precisi i prendre decisions sobre problemes relacionats amb les cincies de la naturalesa. Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de lestudi realitzat i les seues repercussions. Utilitzaci correcta dels materials i instruments bsics dun laboratori i respecte per les normes de seguretat en este. Bloc 2. La Terra, un planeta en continu canvi La histria de la Terra.

correcta el principio de conservacin de la energa en el mbito de la mecnica. 7. Identificar el calor como una energa en trnsito entre los cuerpos a diferente temperatura y describir casos reales en los que se pone de manifiesto. Diferenciar la conservacin de la energa en trminos de cantidad con la degradacin de su calidad conforme es utilizada. Aplicar lo anterior a transformaciones energticas relacionadas con la vida real. 8. Describir el funcionamiento terico de una mquina trmica y calcular su rendimiento. Identificar las transformaciones energticas producidas en aparatos de uso comn (mecnicos, elctricos y trmicos). 9. Explicar las caractersticas fundamentales de los movimientos ondulatorios. Identificar hechos reales en los que se manifieste un movimiento ondulatorio. Relacionar la formacin de una onda con la propagacin de la perturbacin que la origina. Distinguir las ondas longitudinales de las transversales y realizar clculos numricos en los que interviene el periodo, la frecuencia y la longitud de ondas sonoras y electromagnticas. 10. Indicar las caractersticas que deben tener los sonidos para ser audibles. Describir la naturaleza de la emisin sonora. 11. Utilizar la teora atmica para explicar la formacin de nuevas sustancias a partir de otras preexistentes. Representar mediante ecuaciones dichas transformaciones, y observar en ellas el principio de conservacin de la materia. 12. Diferenciar entre procesos fsicos y procesos qumicos. Escribir y ajustar correctamente las ecuaciones qumicas correspondientes a enunciados y descripciones de procesos qumicos sencillos y analizar las reacciones qumicas que intervienen en procesos energticos fundamentales. 13. Explicar las caractersticas de los cidos y de las bases y realizar su neutralizacin. Empleo de los indicadores para averiguar el pH. 14. Explicar los procesos de oxidacin y combustin, y analizar su incidencia en el medio ambiente. 15. Explicar las caractersticas bsicas de los procesos radiactivos, su peligrosidad y sus aplicaciones. 16. Escribir frmulas sencillas de los compuestos de carbono y distinguir entre compuestos saturados e insaturados. 17. Conocer los principales compuestos del carbono: hidrocarburos, petrleo, alcoholes y cidos. 18. Justificar la gran cantidad de compuestos orgnicos existentes as como la formacin de macromolculas y su importancia en los seres vivos. 19. Enumerar los elementos bsicos de la vida. Explicar cules son los principales problemas medioambientales de nuestra poca y su prevencin. 20. Describir algunas de las principales sustancias qumicas aplicadas en diversos mbitos de la sociedad: agrcola, alimentario, construccin e industrial. Biologa y geologa Contenidos Bloque 1. La metodologa cientfica Actuacin de acuerdo con el proceso de trabajo cientfico: planteamiento de problemas y discusin de su inters, formulacin de hiptesis, estrategias y diseos experimentales, anlisis e interpretacin y comunicacin de resultados. Bsqueda y seleccin de informacin de carcter cientfico mediante las tecnologas de la informacin y comunicacin y otras fuentes. Interpretacin de informacin de carcter cientfico y su utilizacin para formarse una opinin propia, expresarse con precisin y tomar decisiones sobre problemas relacionados con las ciencias de la naturaleza. Reconocimiento de las relaciones de la biologa y la geologa con la tecnologa, la sociedad y el medio ambiente, considerando las posibles aplicaciones del estudio realizado y sus repercusiones. Utilizacin correcta de los materiales e instrumentos bsicos de un laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo. Bloque 2. La Tierra, un planeta en continuo cambio La historia de la Tierra.

Num. 5562 / 24.07.2007

30470

Lorigen de la Terra. El temps geolgic: idees histriques sobre ledat de la Terra. Principis i procediments que permeten reconstruirne la histria. Utilitzaci de lactualisme com a mtode dinterpretaci. Els fssils, la seua importncia com a testimoni del passat. Els primers sers vius i la seua influncia en el planeta. Reconeixement dels fssils guia ms importants. Histria geolgica de la Terra: les eres geolgiques. Ubicaci dels esdeveniments geolgics i biolgics ms significatius. Identificaci dalguns fssils caracterstics. Reconstrucci elemental de la histria dun territori a partir duna columna estratigrfica senzilla. La tectnica de plaques i les seues manifestacions. El problema de lorigen de les serralades: algunes interpretacions histriques. El cicle de les roques. Distribuci geogrfica de terratrmols i volcans. Wegener i la deriva continental. Lexpansi del fons ocenic. Proves de la tectnica de plaques. Les plaques litosfriques. Vores de placa. La formaci de serralades: tipus i processos geolgics associats. Fenmens geolgics associats al moviment de les plaques: els terratrmols. El pla de Benioff. Vulcanisme terrestre. Les dorsals oceniques. Les fosses submarines. La subducci. Les estructures tectniques: plecs, falles i mantells de corriment. La tectnica de plaques, una revoluci en les Cincies de la Terra. Utilitzaci de la tectnica de plaques per a la interpretaci del relleu i dels esdeveniments geolgics. Valoraci de les conseqncies de la dinmica de linterior terrestre en la superfcie del planeta. Bloc 3. La vida en el planeta La cllula, unitat de vida. La teoria cellular i la seua importncia en Biologia. La cllula com a unitat estructural i funcional dels sers vius. Reproducci cellular. Mitosi i meiosi. Caracterstiques diferencials i importncia biolgica de cada una. Estudi de lADN: composici, estructura i propietats. Valoraci del seu descobriment en levoluci posterior de les cincies biolgiques. Els nivells dorganitzaci biolgics. Inters pel mn microscpic. Utilitzaci de la teoria cellular per a interpretar lestructura i el funcionament dels sers vius. Lherncia i la transmissi dels carcters. Gentica. Les lleis de Mendel. Gentica humana. Lherncia del sexe. Lherncia lligada al sexe. Estudi dalgunes malalties hereditries. Aproximaci al concepte de gen. El codi gentic. Les mutacions. Resoluci de problemes senzills de gentica. Enginyeria i manipulaci gentica: aplicacions, repercussions i desafiaments ms importants. Els aliments transgnics. La clonaci. El genoma hum. Implicacions ecolgiques, socials i tiques dels avanos en biotecnologia gentica i reproductiva. Origen i evoluci dels sers vius. Lorigen de la vida. Principals teories. Levoluci: mecanismes i proves. Aparici i extinci despcies. Teories evolutives. Gradualisme i equilibri puntuat. Valoraci de la biodiversitat com a resultat del procs evolutiu. El paper de la humanitat en lextinci despcies i les seues causes. Estudi esquemtic del procs de levoluci humana. Bloc 4. La dinmica dels ecosistemes Anlisi de les interaccions existents en lecosistema: les relacions trfiques. Cicle de matria i flux denergia. Identificaci de cadenes i xarxes trfiques en ecosistemes terrestres i aqutics. Cicles biogeoqumics. Autoregulaci de lecosistema: les plagues i la lluita biolgica.

El origen de la Tierra. El tiempo geolgico: ideas histricas sobre la edad de la Tierra. Principios y procedimientos que permiten reconstruir su historia. Utilizacin del actualismo como mtodo de interpretacin. Los fsiles, su importancia como testimonio del pasado. Los primeros seres vivos y su influencia en el planeta. Reconocimiento de los fsiles gua ms importantes. Historia geolgica de la Tierra: las eras geolgicas. Ubicacin de los acontecimientos geolgicos y biolgicos ms significativos. Identificacin de algunos fsiles caractersticos. Reconstruccin elemental de la historia de un territorio a partir de una columna estratigrfica sencilla. La tectnica de placas y sus manifestaciones. El problema del origen de las cordilleras: algunas interpretaciones histricas. El ciclo de las rocas. Distribucin geogrfica de terremotos y volcanes. Wegener y la deriva continental. La expansin del fondo ocenico. Pruebas de la tectnica de placas. Las placas litosfricas. Bordes de placa. La formacin de cordilleras: tipos y procesos geolgicos asociados. Fenmenos geolgicos asociados al movimiento de las placas: Los terremotos. El plano de Benioff. Vulcanismo terrestre. Las dorsales ocenicas. Las fosas submarinas. La subduccin. Las estructuras tectnicas: pliegues, fallas y mantos de corrimiento. La tectnica de placas, una revolucin en las Ciencias de la Tierra. Utilizacin de la tectnica de placas para la interpretacin del relieve y de los acontecimientos geolgicos. Valoracin de las consecuencias de la dinmica del interior terrestre en la superficie del planeta. Bloque 3. La vida en el planeta La clula, unidad de vida. La teora celular y su importancia en Biologa. La clula como unidad estructural y funcional de los seres vivos. Reproduccin celular. Mitosis y meiosis. Caractersticas diferenciales e importancia biolgica de cada una. Estudio del ADN: composicin, estructura y propiedades. Valoracin de su descubrimiento en la evolucin posterior de las ciencias biolgicas. Los niveles de organizacin biolgicos. Inters por el mundo microscpico. Utilizacin de la teora celular para interpretar la estructura y el funcionamiento de los seres vivos. La herencia y la transmisin de los caracteres. Gentica. Las leyes de Mendel. Gentica humana. La herencia del sexo. La herencia ligada al sexo. Estudio de algunas enfermedades hereditarias. Aproximacin al concepto de gen. El cdigo gentico. Las mutaciones. Resolucin de problemas sencillos de gentica. Ingeniera y manipulacin gentica: aplicaciones, repercusiones y desafos ms importantes. Los alimentos transgnicos. La clonacin. El genoma humano. Implicaciones ecolgicas, sociales y ticas de los avances en biotecnologa gentica y reproductiva. Origen y evolucin de los seres vivos. El origen de la vida. Principales teoras. La evolucin: mecanismos y pruebas. Aparicin y extincin de especies. Teoras evolutivas. Gradualismo y equilibrio puntuado. Valoracin de la biodiversidad como resultado del proceso evolutivo. El papel de la humanidad en la extincin de especies y sus causas. Estudio esquemtico del proceso de la evolucin humana. Bloque 4. La dinmica de los ecosistemas Anlisis de las interacciones existentes en el ecosistema: las relaciones trficas. Ciclo de materia y flujo de energa. Identificacin de cadenas y redes trficas en ecosistemas terrestres y acuticos. Ciclos biogeoqumicos. Autorregulacin del ecosistema: las plagas y la lucha biolgica.

Num. 5562 / 24.07.2007

30471

Les successions ecolgiques. La formaci i la destrucci de sls. Impacte dels incendis forestals i importncia de la prevenci. La modificaci dambients pels sers vius i les adaptacions dels sers vius a lentorn. Els canvis ambientals de la histria de la Terra. Atenci i respecte pel manteniment del medi fsic i dels sers vius com a part essencial de la protecci del medi natural. Criteris davaluaci 1. Reconixer en la naturalesa o per mitj de models (fotos, diapositives o vdeos), indicadors de processos erosi, transport i sedimentaci en el relleu, i indicar lagent causant. 2. Explicar les principals manifestacions de la dinmica interna de la Terra (sismes, volcans, serralades, plecs, falles) a la llum de la Tectnica global. 3. Realitzar mapes mundials i zonals on sindique la situaci de les plaques litosfriques i els fenmens geolgics ms importants associats al seu moviment. 4. Indicar les diverses unitats temporals de la histria de la Terra, i explicar la importncia dels fssils com a testimonis estratigrfics i paleobitics. 5. Identificar i descriure fets que mostren la Terra com un planeta canviant, conixer i situar alguns dels canvis ms notables de la seua llarga histria utilitzant models temporals a escala. 6. Aplicar els postulats de la teoria cellular a lestudi de distints tipus de sers vius. 7. Identificar les estructures caracterstiques de la cllula procaritica, eucaritica, vegetal i animal, relacionar cada un dels elements cellulars amb la seua funci biolgica. 8. Descriure la reproducci cellular, assenyalar les diferncies principals entre meiosi i mitosi, aix com la finalitat dambds. 9. Resoldre problemes senzills de transmissi de carcters hereditaris, incloent-hi els relacionats amb malalties en lhome, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel. 10. Interpretar el paper de la diversitat gentica (intraespecfica i interespecfica) i les mutacions a partir del concepte de gen; valorar crticament les conseqncies dels avanos actuals de lenginyeria gentica. 11. Exposar raonadament algunes dades sobre les quals recolza la teoria de levoluci, aix com les controvrsies cientfiques, socials i religioses que va suscitar esta teoria. 12. Relacionar levoluci i distribuci dels sers vius, destacar les seues adaptacions ms importants amb els mecanismes de selecci natural, que actuen sobre la variabilitat gentica de cada espcie. 13. Explicar com es produx la transferncia de matria i energia al llarg duna cadena o xarxa trfica; identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i reconixer les estratgies per a restablir-ne lequilibri. 14. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i exposar les actuacions individuals, collectives i administratives per a evitar el deteriorament del medi ambient. 15. Determinar les caracterstiques ecolgiques dalguns aiguamolls de la Comunitat Valenciana i valorar la importncia de la seua protecci i conservaci. 16. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant les normes de seguretat. Cincies socials, geografia i histria La Geografia i la Histria sn dos pilars fonamentals de les Cincies socials, la qual cosa obex tant a la seua perspectiva generalista, sobre lespai i el temps, respectivament, com a la seua mplia tradici pedaggica. Acostar-se al coneixement del passat i de lespai habitat pels sers humans s tasca totalment imprescindible per a entendre el present, base, al seu torn, de la construcci del futur. Dac la importncia que tenen la Geografia i la Histria, disciplines que contribuxen a facilitar en les alumnes i els alumnes una comprensi organitzada del mn i de la societat, per que, al mateix temps, els inicien en lexplicaci de la realitat en qu viuen. La Geografia i la Histria oferixen una visi global del mn, al mateix temps que impulsen el desenrotllament de valors que induiran els escolars a adoptar una actitud tica i compromesa en una societat plural i solidria.

Las sucesiones ecolgicas. La formacin y la destruccin de suelos. Impacto de los incendios forestales e importancia de su prevencin. La modificacin de ambientes por los seres vivos y las adaptaciones de los seres vivos al entorno. Los cambios ambientales de la historia de la Tierra. Cuidado y respeto por el mantenimiento del medio fsico y de los seres vivos como parte esencial de la proteccin del medio natural. Criterios de evaluacin 1. Reconocer en la naturaleza o mediante modelos (fotos, diapositivas o vdeos), indicadores de procesos erosin, transporte y sedimentacin en el relieve, e indicar el agente causante. 2. Explicar las principales manifestaciones de la dinmica interna de la Tierra (sesmos, volcanes, cordilleras, pliegues, fallas) a la luz de la Tectnica Global. 3. Realizar mapas mundiales y zonales donde se indique la situacin de las placas litosfricas y los fenmenos geolgicos ms importantes asociados a su movimiento. 4. Indicar las diversas unidades temporales de la historia de la Tierra, y explicar la importancia de los fsiles como testimonios estratigrficos y paleobiticos. 5. Identificar y describir hechos que muestren a la Tierra como un planeta cambiante, conocer y situar algunos de los cambios ms notables de su larga historia utilizando modelos temporales a escala. 6. Aplicar los postulados de la teora celular al estudio de distintos tipos de seres vivos. 7. Identificar las estructuras caractersticas de la clula procaritica, eucaritica, vegetal y animal, relacionar cada uno de los elementos celulares con su funcin biolgica. 8. Describir la reproduccin celular, sealar las diferencias principales entre meiosis y mitosis, as como la finalidad de ambas. 9. Resolver problemas sencillos de transmisin de caracteres hereditarios, incluyendo los relacionados con enfermedades en el hombre, aplicando los conocimientos de las leyes de Mendel. 10. Interpretar el papel de la diversidad gentica (intraespecfica e interespecfica) y las mutaciones a partir del concepto de gen; valorar crticamente las consecuencias de los avances actuales de la ingeniera gentica. 11. Exponer razonadamente algunos datos sobre los que se apoya la teora de la evolucin, as como las controversias cientficas, sociales y religiosas que suscit esta teora. 12. Relacionar la evolucin y distribucin de los seres vivos, destacar sus adaptaciones ms importantes con los mecanismos de seleccin natural, que actan sobre la variabilidad gentica de cada especie. 13. Explicar como se produce la transferencia de materia y energa a lo largo de una cadena o red trfica; identificar en un ecosistema los factores desencadenantes de desequilibrios y reconocerlas estrategias para restablecer el equilibrio del mismo. 14. Analizar algunas actuaciones humanas sobre diferentes ecosistemas y exponer las actuaciones individuales, colectivas y administrativas para evitar el deterioro del medio ambiente. 15. Determinar las caractersticas ecolgicas de algunos humedales de la Comunitat Valenciana y valorar la importancia de su proteccin y conservacin. 16. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetando las normas de seguridad. Ciencias sociales, geografa e historia La Geografa y la Historia son dos pilares fundamentales de las Ciencias sociales, lo que obedece tanto a su perspectiva generalista, sobre el espacio y el tiempo, respectivamente, como a su amplia tradicin pedaggica. Acercarse al conocimiento del pasado y del espacio habitado por los seres humanos es tarea de todo punto imprescindible para entender el presente, base, a su vez, de la construccin del futuro. De ah la importancia que tienen la Geografa y la Historia, disciplinas que contribuyen a facilitar en las alumnas y alumnos una comprensin organizada del mundo y de la sociedad, pero que, al mismo tiempo, les inician en la explicacin de la realidad en que viven. La Geografa y la Historia ofrecen una visin global del mundo, a la vez que impulsan el desarrollo de valores que inducirn a los escolares a adoptar una actitud tica y comprometida en una sociedad plural y solidaria.

Num. 5562 / 24.07.2007

30472

Basant-se en aix, lassimilaci intellectual dels fets histrics i geogrfics a distintes escales es convertix en un aspecte bsic a lhora dentendre la realitat que envolta lalumnat, des de la visi ms genrica fins a la ms concreta i especfica. Aconseguir este encast, sense perdre el sentit de la coherncia i de larticulaci, tant conceptual com interpretativa, s, sens dubte, un dels majors desafiaments de tot projecte educatiu modern i sensible. La Geografia i la Histria han de respondre satisfactriament a eixe propsit, a fi doferir a les alumnes i els alumnes un encadenament lgic de les qestions, que ajude a comprendre de quina manera els esdeveniments histrics i tot all que succex en lespai no sn producte de latzar o de la casualitat, sin la manifestaci de la resposta oferida en cada moment per la societat, dacord amb els seus objectius, estructures i necessitats. Lestudi de la Histria ha de proporcionar a les alumnes i els alumnes de lEducaci Secundria Obligatria un coneixement de levoluci de les societats humanes al llarg del temps, necessari per a comprendre el seu procs de canvi i transformaci, la noci de permanncia i les mltiples interrelacions dels factors que els determinen. La Geografia servir per a localitzar i interpretar estos processos en lespai, entitat que estudiar en totes les seues dimensions. Finalment, laproximaci particular a les manifestacions artstiques ser necessria per a significar lesfor creatiu del ser hum a travs del temps i, consegentment, per a valorar en la seua riquesa i varietat el patrimoni cultural. De tot aix es desprn que estes disciplines servixen no sols per a lestudi dels seus corresponents continguts propis, sin per a transmetre una srie de valors que permetr a les alumnes i els alumnes comprendre el mn en qu viuen. Entre ells mereixen especial atenci alguns tan fonamentals com la solidaritat, el respecte a altres cultures, la tolerncia, la llibertat o la prctica didees democrtiques. Tots estos plantejaments sexpressen en els objectius de lassignatura, la majoria dels quals integren al mateix temps les finalitats educatives prpies de la Histria, Geografia i Histria de lArt, aix com daltres Cincies socials, sobre la base de lEducaci Secundria Obligatria com a etapa propedutica i terminal. Els continguts shan exposat en tots els temes de forma oberta, perqu la prctica de classe sadapte a la realitat concreta de cada grup. Shan incls, no obstant aix, tots aquells que es consideren imprescindibles en cada curs i sense els quals no saconseguirien adequadament els objectius de la matria. Primer dESO es dedica, pel que fa a la Geografia, a lestudi de la Terra i els mitjans naturals, amb especial atenci a la relaci entre el ser hum i lespai fsic. Lestudi de les societats al llarg del temps se centra en la seua evoluci histrica des dels seus orgens fins a ledat antiga, amb la finalitat que lalumna i lalumne comprenguen la configuraci de les primeres civilitzacions. En un mbit espacial mundial i particularment europeu, sinserix la caracteritzaci de la histria del nostre pas. En segon dESO sinclou lestudi de les caracterstiques i tendncies de la poblaci, en especial lespanyola i leuropea, la seua estructura i diversitat, i es pretn valorar el significat de les diferncies socials i demogrfiques en lorganitzaci de lespai. Al mateix temps, en este curs sanalitza lEdat Mitjana, prestant especial atenci a la configuraci plural del territori peninsular, i lEdat Moderna, en qu es dna especial rellevncia a la monarquia hispnica, la colonitzaci dAmrica i a la lluita per lhegemonia a Europa. En tercer dESO predominen els aspectes geopoltics i econmics. La major part dels continguts saborden des de lanlisi de lorganitzaci poltica i lespai geogrfic dels grans mbits del mn, de la Uni Europea i dEspanya, aix com les transformacions i problemes dun mn interdependent i de la creixent globalitzaci, amb important referncia a les desigualtats en el desenrotllament hum. Es conclou amb lanlisi de lespai geogrfic europeu i espanyol, amb especial atenci a la diversitat geogrfica dEspanya. Finalment, en quart dESO se sintetitzen les bases histriques de la societat actual i les transformacions econmiques, poltiques i socials produdes des del segle XVIII fins a lactualitat. Es fa, a ms, insistncia en la histria contempornia espanyola, singularment en la con-

Sobre esta base, la asimilacin intelectual de los hechos histricos y geogrficos a distintas escalas se convierte en un aspecto bsico a la hora de entender la realidad que rodea al alumnado, desde la visin ms genrica hasta la ms concreta y especfica. Lograr este engarce, sin perder el sentido de la coherencia y de la articulacin, tanto conceptual como interpretativa, es, sin duda, uno de los mayores desafos de todo proyecto educativo moderno y sensible. La Geografa y la Historia deben responder satisfactoriamente a ese propsito, con el fin de ofrecer a las alumnas y alumnos un encadenamiento lgico de las cuestiones, que ayude a comprender de qu modo los acontecimientos histricos y cuanto sucede en el espacio no son producto del azar o de la casualidad, sino la manifestacin de la respuesta ofrecida en cada momento por la sociedad, en consonancia con sus objetivos, estructuras y necesidades. El estudio de la Historia debe proporcionar a las alumnas y alumnos de la Educacin Secundaria Obligatoria un conocimiento de la evolucin de las sociedades humanas a lo largo del tiempo, necesario para comprender el proceso de cambio y transformacin de las mismas, la nocin de permanencia y las mltiples interrelaciones de los factores que los determinan. La Geografa servir para localizar e interpretar dichos procesos en el espacio, entidad que estudiar en todas sus dimensiones. Por ltimo, la aproximacin particular a las manifestaciones artsticas ser necesaria para significar el esfuerzo creativo del ser humano a travs del tiempo y, consiguientemente, para valorar en su riqueza y variedad el patrimonio cultural. De todo ello se desprende que estas disciplinas sirven no slo para el estudio de sus correspondientes contenidos propios, sino para transmitir una serie de valores que permitir a las alumnas y alumnos comprender el mundo en que viven. Entre ellos merecen especial atencin algunos tan fundamentales como la solidaridad, el respeto a otras culturas, la tolerancia, la libertad o la prctica de ideas democrticas. Todos estos planteamientos se expresan en los objetivos de la asignatura, la mayora de los cuales integran a la vez las finalidades educativas propias de la Historia, Geografa e Historia del Arte, as como de otras Ciencias sociales, sobre la base de la Educacin Secundaria Obligatoria como etapa propedutica y terminal. Los contenidos se han expuesto en todos los temas de forma abierta, para que la prctica de clase se adapte a la realidad concreta de cada grupo. Se han incluido, no obstante, todos aqullos que se consideran imprescindibles en cada curso y sin los cuales no se alcanzaran adecuadamente los objetivos de la materia. Primero de ESO se dedica, por lo que a la Geografa se refiere, al estudio de la Tierra y los medios naturales, con especial atencin a la relacin entre el ser humano y el espacio fsico. El estudio de las sociedades a lo largo del tiempo se centra en su evolucin histrica desde sus orgenes hasta la edad antigua, con la finalidad de que la alumna y el alumno comprendan la configuracin de las primeras civilizaciones. En un mbito espacial mundial y particularmente europeo, se inserta la caracterizacin de la historia de nuestro pas. En segundo de ESO se incluye el estudio de las caractersticas y tendencias de la poblacin, en especial la espaola y la europea, su estructura y diversidad, y se pretende valorar el significado de las diferencias sociales y demogrficas en la organizacin del espacio. A la vez, en este curso se analiza la Edad Media, prestando especial atencin a la configuracin plural del territorio peninsular, y la Edad Moderna, en la que se da especial relevancia a la monarqua hispnica, la colonizacin de Amrica y a la lucha por la hegemona en Europa. En tercero de ESO predominan los aspectos geopolticos y econmicos. La mayor parte de los contenidos se abordan desde el anlisis de la organizacin poltica y el espacio geogrfico de los grandes mbitos del mundo, de la Unin Europea y de Espaa, as como las transformaciones y problemas de un mundo interdependiente y de la creciente globalizacin, con importante referencia a las desigualdades en el desarrollo humano. Se concluye con el anlisis del espacio geogrfico europeo y espaol, con especial atencin a la diversidad geogrfica de Espaa. Por ltimo, en cuarto de ESO se sintetizan las bases histricas de la sociedad actual y las transformaciones econmicas, polticas y sociales producidas desde el siglo XVIII hasta la actualidad. Se hace, adems, hincapi en la historia contempornea espaola, singularmen-

Num. 5562 / 24.07.2007

30473

figuraci de lestat democrtic a Espanya i en la seua pertinena a la Uni Europea. Els criteris davaluaci es relacionen amb els objectius i els continguts i tenen en compte el desenrotllament mental de les alumnes i els alumnes i la seua evoluci psicopedaggica. Les alumnes i els alumnes que, desprs de superar els criteris davaluaci que sacompanyen, continuen la seua educaci en cada una de les modalitats de Batxillerat, tindran la base suficient per a escometre lestudi de tots els aspectes relacionats amb la matria. Els continguts dHistria resulten necessaris per a la correcta formaci en el Batxillerat, ja que des del primer curs desta etapa podran abordar Histria del Mn Contemporani. Aix mateix, la formaci que han rebut en Histria dEspanya permet abordar els continguts desta mateixa matria en Batxillerat. Altre tant pot dir-se per a la Geografia i per a la Histria de lArt de Batxillerat, ateses prioritriament en els continguts de lEducaci Secundria Obligatria. Ambds disciplines cobren gran importncia dins de les coordenades de les diverses comunitats autnomes, el patrimoni artstic i natural de les quals representa una de les majors riqueses que pot oferir al conjunt nacional espanyol, aix com un dels seus instruments de desenrotllament en el context europeu. Encara que no hi ha disciplines especfiques de Geografia, Histria i Histria de lArt en els cicles formatius de grau mitj, les ensenyances rebudes en lEducaci Secundria Obligatria proporcionen una base adequada de coneixements per a poder desenrotllar amb garanties este tipus destudis. La metodologia idnia per a lassignatura es basa en la construcci dels coneixements de manera progressiva. Satorga un protagonisme especial a la prctica directa per mitj de la utilitzaci de recursos didctics especfics, a fi que lalumna i lalumne observen i interpreten els fets geogrfics, histrics i artstics a travs de textos, imatges, mapes o informacions estadstiques. Tots estos aspectes han sigut reforats amb la inclusi en cada curs dun bloc de continguts comuns. Des del punt de vista didctic, pot ser bon mtode condicionar laula amb la dotaci de recursos bibliogrfics, cartogrfics i audiovisuals propis de les distintes branques de la matria, per a ladequat desenrotllament de les distintes propostes educatives. Ser el Departament de Geografia i Histria de cada centre el que decidisca lorganitzaci de les activitats daula ms adequades. El seu professorat coneix el context concret de cada grup dalumnat i t la responsabilitat directa en la selecci de continguts, la seua estructuraci, la fixaci dels ritmes didctics de desenrotllament i la valoraci de laprenentatge de tot el plantejament curricular ac exposat. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques El carcter integrador de la matria de Cincies socials, geografia i histria, fa que el seu aprenentatge contribusca a ladquisici de diverses competncies bsiques. La competncia social i ciutadana est estretament vinculada al propi objecte destudi. Pot dir-se que tot el currculum contribux a ladquisici desta competncia, ja que la comprensi de la realitat social, actual i histrica, s el propi objecte daprenentatge, per ho far realment des de la perspectiva que el coneixement sobre levoluci i organitzaci de les societats, dels seus xits i dels seus problemes, ha de poder utilitzar-se per lalumnat per a deseixir-sen socialment. Contribux bviament a entendre els trets de les societats actuals, la seua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en qu es viu, i participa aix a crear sentiments comuns que afavorixen la convivncia. Tamb ajuda a ladquisici dhabilitats socials. Duna banda, la comprensi de les accions humanes del passat o del present, exigix que estes siguen vistes per lalumnat des de la perspectiva dels propis agents del seu temps amb el que safavorix el desenrotllament de la capacitat de posar-se en el lloc de laltre, s a dir, lempatia. Daltra banda, es contribux a esta competncia quan esta comprensi possibilita la valoraci i lexercici del dileg com a via necessria per a solucionar els problemes o el respecte cap a les persones amb opinions distintes. A ms, es preveu lexercici deixos valors per mitj del tre-

te en la configuracin del Estado democrtico en Espaa y en su pertenencia a la Unin Europea. Los criterios de evaluacin se relacionan con los objetivos y los contenidos y tienen en cuenta el desarrollo mental de las alumnas y alumnos y su evolucin psicopedaggica. Las alumnas y alumnos que, despus de superar los criterios de evaluacin que se acompaan, continen su educacin en cada una de las modalidades de Bachillerato, tendrn la base suficiente para acometer el estudio de todos los aspectos relacionados con la materia. Los contenidos de Historia resultan necesarios para la correcta formacin en el Bachillerato, ya que desde el primer curso de esta etapa podrn abordar Historia del Mundo Contemporneo. Asimismo, la formacin que han recibido en Historia de Espaa permiten abordar los contenidos de esta misma materia en Bachillerato. Otro tanto puede decirse para la Geografa y para la Historia del Arte de Bachillerato, atendidas prioritariamente en los contenidos de la Educacin Secundaria Obligatoria. Ambas disciplinas cobran gran importancia dentro de las coordenadas de las diversas comunidades autnomas, cuyo patrimonio artstico y natural representa una de las mayores riquezas que puede ofrecer al conjunto nacional espaol, as como uno de sus instrumentos de desarrollo en el contexto europeo. Aunque no existen disciplinas especficas de Geografa, Historia e Historia del Arte en los ciclos formativos de grado medio, las enseanzas recibidas en la Educacin Secundaria Obligatoria proporcionan una base adecuada de conocimientos para poder desarrollar con garantas este tipo de estudios. La metodologa idnea para la asignatura se apoya en la construccin de los conocimientos de manera progresiva. Se otorga un protagonismo especial a la prctica directa mediante la utilizacin de recursos didcticos especficos, con el fin de que la alumna y el alumno observen e interpreten los hechos geogrficos, histricos y artsticos a travs de textos, imgenes, mapas o informaciones estadsticas. Todos estos aspectos han sido reforzados con la inclusin en cada curso de un bloque de contenidos comunes. Desde el punto de vista didctico, puede ser buen mtodo acondicionar el aula con la dotacin de recursos bibliogrficos, cartogrficos y audiovisuales propios de las distintas ramas de la materia, para el adecuado desarrollo de las distintas propuestas educativas. Ser el Departamento de Geografa e Historia de cada centro el que decida la organizacin de las actividades de aula ms adecuadas. Su profesorado conoce el contexto concreto de cada grupo de alumnas y alumnos y tiene la responsabilidad directa en la seleccin de contenidos, su estructuracin, la fijacin de los ritmos didcticos de desarrollo y la valoracin del aprendizaje de todo el planteamiento curricular aqu expuesto. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas El carcter integrador de la materia de Ciencias sociales, geografa e historia, hace que su aprendizaje contribuya a la adquisicin de varias competencias bsicas. La competencia social y ciudadana est estrechamente vinculada al propio objeto de estudio. Puede decirse que todo el currculo contribuye a la adquisicin de esta competencia, ya que la comprensin de la realidad social, actual e histrica, es el propio objeto de aprendizaje, pero lo har realmente desde la perspectiva de que el conocimiento sobre la evolucin y organizacin de las sociedades, de sus logros y de sus problemas, debe poder utilizarse por el alumnado para desenvolverse socialmente. Contribuye obviamente a entender los rasgos de las sociedades actuales, su pluralidad, los elementos e intereses comunes de la sociedad en que se vive, y participa as en crear sentimientos comunes que favorecen la convivencia. Tambin ayuda a la adquisicin de habilidades sociales. Por una parte, la comprensin de las acciones humanas del pasado o del presente, exige que stas sean vistas por el alumnado desde la perspectiva de los propios agentes de su tiempo con lo que se favorece el desarrollo de la capacidad de ponerse en el lugar del otro, es decir, la empata. Por otro lado, se contribuye a esta competencia cuando dicha comprensin posibilita la valoracin y el ejercicio del dilogo como va necesaria para solucionar los problemas o el respeto hacia las personas con opiniones distintas. Adems, se prev el ejercicio de esos

Num. 5562 / 24.07.2007

30474

ball en collaboraci o els debats en qu sexpressen les prpies idees i sescolte amb respecte les dels altres. Lacostament a diferents realitats socials, actuals o histriques, o la valoraci de les aportacions de diferents cultures ajuda, encara que siga ms indirectament, a desenrotllar les habilitats de tipus social. En ladquisici de la competncia coneixement i la interacci amb el mn fsic la contribuci s, aix mateix, rellevant. Esta competncia inclou, entre altres aspectes, la percepci i el coneixement de lespai fsic en qu sexercix lactivitat humana, tant en grans mbits com en lentorn immediat, aix com la interacci que es produx entre ambds. Estes constituxen un dels principals eixos de treball de la geografia: comprendre lespai dels fets socials i la prpia vida de lalumna o alumne, s a dir, la dimensi espacial. Es contribux a la competncia en la mesura que sassegure que esta dimensi impregna laprenentatge dels continguts geogrfics. Per a aix, adquirixen protagonisme els procediments dorientaci, localitzaci, observaci i interpretaci dels espais i paisatges, reals o representats. Una altra aportaci, no menys significativa, es possibilita des del coneixement de la interacci ser hum-medi i lorganitzaci del territori resultant. La matria oferix espais per a analitzar lacci del ser hum en la utilitzaci de lespai i dels seus recursos, no sols els problemes que a vegades genera, sin tamb aquelles accions que, des dun s responsable, busquen assegurar la protecci i latenci del medi ambient. La contribuci a la competncia expressi cultural i artstica es relaciona principalment amb el seu vessant de conixer i valorar les manifestacions del fet artstic. Esta competncia es facilitar si es contempla una selecci dobres dart rellevants, b siga pel seu significat en la caracteritzaci destils o artistes o per formar part del patrimoni cultural, i si al mateix temps, es dota lalumnat de destreses per a observar i comprendre aquells elements tcnics imprescindibles per a la seua anlisi. Des dac safavorix lapreciaci de les obres dart, sadquirixen habilitats perceptives i de sensibilitzaci, es desenrotlla la capacitat democionar-se amb elles, a ms dajudar-se tamb a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seua conservaci. Es contribux a la competncia en el tractament de la informaci i competncia digital per la importncia per a comprendre els fenmens socials i histrics de comptar amb destreses relatives a lobtenci i la comprensi dinformaci, element imprescindible duna bona part dels aprenentatges de la matria. Saporta, de manera particular, en la recerca, obtenci i tractament dinformaci procedent de lobservaci directa i indirecta de la realitat, aix com de fonts escrites, grfiques, audiovisuals, tant en suport de paper com digital. Establir criteris de selecci de la informaci proporcionada per diverses fonts des de lobjectivitat i pertinncia, distingir entre els aspectes rellevants i els que no ho sn, relacionar i comparar fonts o integrar i analitzar la informaci de forma crtica sn algunes de les aportacions fonamentals a ladquisici desta competncia. Daltra banda, el llenguatge no verbal utilitzat en nombroses ocasions per a comprendre la realitat contribux al coneixement i la interpretaci de llenguatges icnics, simblics i de representaci. s el cas del llenguatge cartogrfic i de la imatge. El pes de la informaci en esta matria singularitza les relacions entre esta competncia i la competncia en comunicaci lingstica, ms enll dutilitzar el llenguatge com a vehicle de comunicaci en el procs densenyana-aprenentatge. A ms, es faciliten les habilitats ds de diferents variants del discurs, concretament, la descripci, la narraci, la dissertaci i largumentaci i es collabora a adquirir vocabulari especfic que hauria de formar part del llenguatge habitual de lalumnat o formar amb clar valor funcional en la matria. Es contribux tamb, en certa manera, a adquirir la competncia matemtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de la realitat ho permet en la mesura que la matria incorpora operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions destadstica bsica, s descales numriques i grfiques, sistemes de referncia o reconeixement de formes geomtriques, aix com criteris de mesura-

valores mediante el trabajo colaborativo o los debates en que se expresen las propias ideas y se escuche con respeto las de los dems. El acercamiento a diferentes realidades sociales, actuales o histricas, o la valoracin de las aportaciones de diferentes culturas ayuda, aunque sea ms indirectamente, a desarrollar las habilidades de tipo social. En la adquisicin de la competencia conocimiento y la interaccin con el mundo fsico la contribucin es, asimismo, relevante. Dicha competencia incluye, entre otros aspectos, la percepcin y conocimiento del espacio fsico en que se desarrolla la actividad humana, tanto en grandes mbitos como en el entorno inmediato, as como la interaccin que se produce entre ambos. stas constituyen uno de los principales ejes de trabajo de la geografa: comprender el espacio de los hechos sociales y la propia vida de la alumna o alumno, es decir, la dimensin espacial. Se contribuye a la competencia en la medida en que se asegure que dicha dimensin impregna el aprendizaje de los contenidos geogrficos. Para ello, adquieren protagonismo los procedimientos de orientacin, localizacin, observacin e interpretacin de los espacios y paisajes, reales o representados. Otra aportacin, no menos significativa, se posibilita desde el conocimiento de la interaccin ser humano-medio y la organizacin del territorio resultante. La materia ofrece espacios para analizar la accin del ser humano en la utilizacin del espacio y de sus recursos, no slo los problemas que a veces genera, sino tambin aquellas acciones que, desde un uso responsable, buscan asegurar la proteccin y el cuidado del medio ambiente. La contribucin a la competencia expresin cultural y artstica se relaciona principalmente con su vertiente de conocer y valorar las manifestaciones del hecho artstico. Esta competencia se facilitar si se contempla una seleccin de obras de arte relevantes, bien sea por su significado en la caracterizacin de estilos o artistas o por formar parte del patrimonio cultural, y si al mismo tiempo, se dota al alumnado de destrezas para observar y comprender aquellos elementos tcnicos imprescindibles para su anlisis. Desde aqu se favorece la apreciacin de las obras de arte, se adquieren habilidades perceptivas y de sensibilizacin, se desarrolla la capacidad de emocionarse con ellas, adems de ayudarse tambin a valorar el patrimonio cultural, a respetarlo y a interesarse por su conservacin. Se contribuye a la competencia en el tratamiento de la informacin y competencia digital por la importancia para comprender los fenmenos sociales e histricos de contar con destrezas relativas a la obtencin y comprensin de informacin, elemento imprescindible de una buena parte de los aprendizajes de la materia. Se aporta, de manera particular, en la bsqueda, obtencin y tratamiento de informacin procedente de la observacin directa e indirecta de la realidad, as como de fuentes escritas, grficas, audiovisuales, tanto en soporte de papel como digital. Establecer criterios de seleccin de la informacin proporcionada por diversas fuentes desde la objetividad y pertinencia, distinguir entre los aspectos relevantes y los que no lo son, relacionar y comparar fuentes o integrar y analizar la informacin de forma crtica son algunas de las aportaciones fundamentales a la adquisicin de esta competencia. Por otra parte, el lenguaje no verbal utilizado en numerosas ocasiones para comprender la realidad contribuye al conocimiento e interpretacin de lenguajes icnicos, simblicos y de representacin. Es el caso del lenguaje cartogrfico y de la imagen. El peso de la informacin en esta materia singulariza las relaciones entre esta competencia y la competencia en comunicacin lingstica, ms all de utilizar el lenguaje como vehculo de comunicacin en el proceso de enseanza-aprendizaje. Adems, se facilitan las habilidades de uso de diferentes variantes del discurso, concretamente, la descripcin, la narracin, la disertacin y la argumentacin y se colabora a adquirir vocabulario especfico que debera formar parte del lenguaje habitual del alumnado o formar con claro valor funcional en la materia. Se contribuye tambin, en cierta manera, adquirir la competencia matemtica. El conocimiento de los aspectos cuantitativos y espaciales de la realidad lo permite en la medida en que la materia incorpora operaciones sencillas, magnitudes, porcentajes y proporciones, nociones de estadstica bsica, uso de escalas numricas y grficas, sistemas de referencia o reconocimiento de formas geomtricas, as como criterios

Num. 5562 / 24.07.2007

30475

ment, codificaci numrica dinformacions i la seua representaci grfica. La utilitzaci de totes estes ferramentes en la descripci i anlisi de la realitat social amplien el conjunt de situacions en qu les alumnes i els alumnes perceben la seua aplicabilitat i, amb aix, fan ms funcionals els aprenentatges associats a la competncia matemtica. La competncia per a aprendre a aprendre suposa comptar amb ferramentes que faciliten laprenentatge, per tamb amb una visi estratgica dels problemes i saber preveure i adaptar-se positivament als canvis que es produxen. A tot aix contribuxen, des de les seues possibilitats per a aplicar raonaments de distint tipus, el fet de buscar explicacions multicausals i predir efectes dels fenmens socials es proporcionen coneixements de les fonts dinformaci i de la seua utilitzaci per mitj de la recollida i classificaci de la informaci obtinguda per diversos mitjans i sempre que sen faa una anlisi. Tamb es contribux a la competncia quan safavorix el desenrotllament destratgies per a pensar, per a organitzar, memoritzar i recuperar informaci, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals. Perqu esta matria contribusca a lautonomia i iniciativa personal s necessari afavorir iniciatives de planificaci i execuci, aix com processos de presa de decisions, presents ms clarament en debats i treballs individuals o en grup ja que impliquen idear, analitzar, planificar, actuar, revisar all que sha fet, comparar els objectius previstos amb els aconseguits i extraure conclusions. Objectius Lensenyana de les Cincies socials, geografia i histria en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets poltics, econmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de levoluci de les societats actuals, el paper que hmens i dones exercixen en elles i els seus problemes ms rellevants. 2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bsics que caracteritzen el medi fsic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a lutilitzar lespai i els seus recursos, i valorar les conseqncies de tipus econmic, social, poltic i mediambiental. Conixer la problemtica especfica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana. 3. Comprendre el territori com el resultat de la interacci de les societats sobre el medi en qu es desenrotllen i que organitzen. 4. Conixer, localitzar i comprendre les caracterstiques bsiques de la diversitat geogrfica del mn i de les grans rees socioeconmiques, culturals i poltiques, aix com els trets fsics i humans dEuropa i Espanya, fent referncia especfica a la Comunitat Valenciana. 5. Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i esdeveniments histrics rellevants de la histria del mn, dEuropa i dEspanya per a adquirir una perspectiva global de levoluci de la Humanitat amb un marc cronolgic precs i elaborar-ne una interpretaci que facilite la comprensi de la pluralitat de comunitats socials a qu es pertany. 6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerncia cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les prpies, sense renunciar per aix a un parer sobre elles. 7. Adquirir una visi histrica que permeta elaborar una interpretaci personal del mn, a travs duns coneixements bsics dHistria universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autnoma Valenciana, amb respecte i valoraci dels aspectes comuns i els de carcter divers, a fi de facilitar la comprensi de la possible pertinena simultnia a ms duna identitat collectiva. 8. Valorar i respectar el patrimoni natural, histric, lingstic, cultural i artstic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, aix com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservaci i millora. 9. Conixer i valorar les especials caracterstiques de la identitat lingstica, cultural i histrica de la Comunitat Valenciana i la seua relaci amb les altres comunitats autnomes de lEstat Espanyol.

de medicin, codificacin numrica de informaciones y su representacin grfica. La utilizacin de todas estas herramientas en la descripcin y anlisis de la realidad social amplan el conjunto de situaciones en las que las alumnas y alumnos perciben su aplicabilidad y, con ello, hacen ms funcionales los aprendizajes asociados a la competencia matemtica. La competencia para aprender a aprender supone contar con herramientas que faciliten el aprendizaje, pero tambin con una visin estratgica de los problemas y saber prever y adaptarse positivamente a los cambios que se producen. A todo ello contribuyen, desde sus posibilidades para aplicar razonamientos de distinto tipo, el buscar explicaciones multicausales y predecir efectos de los fenmenos sociales se proporcionan conocimientos de las fuentes de informacin y de su utilizacin mediante la recogida y clasificacin de la informacin obtenida por diversos medios y siempre que se realice un anlisis de sta. Tambin se contribuye a la competencia cuando se favorece el desarrollo de estrategias para pensar, para organizar, memorizar y recuperar informacin, tales como resmenes, esquemas o mapas conceptuales. Para que esta materia contribuya a la autonoma e iniciativa personal es necesario favorecer iniciativas de planificacin y ejecucin, as como procesos de toma de decisiones, presentes ms claramente en debates y trabajos individuales o en grupo ya que implican idear, analizar, planificar, actuar, revisar lo hecho, comparar los objetivos previstos con los alcanzados y extraer conclusiones. Objetivos La enseanza de las Ciencias sociales, geografa e historia en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Identificar los procesos y mecanismos que rigen los hechos sociales y las interrelaciones entre hechos polticos, econmicos y culturales y utilizar este conocimiento para comprender la pluralidad de causas explicativas de la evolucin de las sociedades actuales, el papel que hombres y mujeres desempean en ellas y sus problemas ms relevantes. 2. Identificar, localizar y analizar, a diferentes escalas, los elementos bsicos que caracterizan el medio fsico, las interacciones dadas entre ellos y las que los grupos humanos establecen al utilizar el espacio y sus recursos, valorar las consecuencias de tipo econmico, social, poltico y medioambiental. Conocer la problemtica especfica que plantea utilizar los recursos de la Comunitat Valenciana. 3. Comprender el territorio como el resultado de la interaccin de las sociedades sobre el medio en que se desenvuelven y que organizan. 4. Conocer, localizar y comprender las caractersticas bsicas de la diversidad geogrfica del mundo y de las grandes reas socioeconmicas, culturales y polticas, as como los rasgos fsicos y humanos de Europa y Espaa, haciendo referencia especfica a la Comunitat Valenciana. 5. Identificar y localizar en el tiempo y en el espacio los procesos y acontecimientos histricos relevantes de la historia del mundo, de Europa y de Espaa para adquirir una perspectiva global de la evolucin de la Humanidad con un marco cronolgico preciso y elaborar una interpretacin de la misma que facilite la comprensin de la pluralidad de comunidades sociales a las que se pertenece. 6. Valorar la diversidad cultural manifestando actitudes de respeto y tolerancia hacia otras culturas y hacia opiniones que no coinciden con las propias, sin renunciar por ello a un juicio sobre ellas. 7. Adquirir una visin histrica que permita elaborar una interpretacin personal del mundo, a travs de unos conocimientos bsicos de Historia universal, europea, espaola y de la Comunitat Autnoma Valenciana, con respeto y valoracin de los aspectos comunes y los de carcter diverso, a fin de facilitar la comprensin de la posible pertenencia simultnea a ms de una identidad colectiva. 8. Valorar y respetar el patrimonio natural, histrico, lingstico, cultural y artstico espaol, y de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, as como asumir las responsabilidades que supone su conservacin y mejora. 9. Conocer y valorar las especiales caractersticas de la identidad lingstica, cultural e histrica de la Comunitat Valenciana y su relacin con las otras comunidades autnomas del Estado Espaol.

Num. 5562 / 24.07.2007

30476

10. Comprendre els elements tcnics bsics caracterstics de les manifestacions artstiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, histric, cultural i artstic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservaci i apreciantho com a recurs per a lenriquiment individual i collectiu. 11. Adquirir i usar el vocabulari especfic de les Cincies socials perqu en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisi en ls del llenguatge i millore la comunicaci. 12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci verbal, grfica, icnica, estadstica i cartogrfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per lentorn fsic i social, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci, tractar-la dacord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intelligible. 13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogrfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogrfics, i explicar la seua distribuci a distintes escales, amb especial atenci al territori espanyol. Utilitzar, aix mateix, fonts geogrfiques dinformaci: textos escrits, sries estadstiques, grfics i imatges, i elaborar croquis i grfics apropiats. 14. Conixer el funcionament de les societats democrtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, aix com els drets i llibertats com un xit irrenunciable i una condici necessria per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatries i injustes i mostrantse solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econmics necessaris. 15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crtica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el dileg com una via necessria per a solucionar els problemes humans i socials. Primer curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Lectura i interpretaci dimatges i mapes de diferents escales i caracterstiques. Percepci de la realitat geogrfica per mitj de lobservaci directa o indirecta. Interpretaci de grfics i elaboraci destos a partir de dades. Valoraci de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar. Coneixement dels mtodes bsics destudi utilitzats per la Geografia i la Histria. Valoraci de les fonts histriques per al coneixement del passat. Obtenci dinformaci a travs de fonts documentals, arqueolgiques i dobres dart; classificaci del tipus dinformaci que proporcionen i elaboraci escrita de la informaci obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a lestudi de la Histria. Coneixement del concepte de perioditzaci en la Histria: nocions elementals de temps histric. Cronologia i perioditzaci. Localitzaci en el temps i en el passat de perodes i esdeveniments histrics i identificaci de processos devoluci i canvi. Representaci grfica de seqncies temporals. Identificaci de causes i conseqncies de fets i processos histrics; diferenciaci destes segons la seua naturalesa. Interpretaci dels elements bsics que caracteritzen les manifestacions artstiques ms rellevants en el seu context histric. Valoraci de lherncia cultural i del patrimoni artstic com a riquesa que cal preservar i collaborar en la seua conservaci Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals La Terra, un planeta del Sistema Solar Els moviments de la Terra i els seus efectes La representaci de la Terra. Aplicaci de tcniques dorientaci geogrfica. La Terra: composici i estructura. Les plaques tectniques: distribuci i dinmica. Caracteritzaci i distribuci en lespai de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el mn, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons ocenics. Latmosfera i els fenmens atmosfrics.

10. Comprender los elementos tcnicos bsicos caractersticos de las manifestaciones artsticas en su realidad social y cultural para valorar y respetar el patrimonio natural, histrico, cultural y artstico, asumiendo la responsabilidad que supone su conservacin y aprecindolo como recurso para el enriquecimiento individual y colectivo. 11. Adquirir y emplear el vocabulario especfico de las Ciencias sociales para que al incorporarlo al vocabulario habitual aumente la precisin en el uso del lenguaje y mejore la comunicacin. 12. Buscar, seleccionar, comprender y relacionar informacin verbal, grfica, icnica, estadstica y cartogrfica, procedente de fuentes diversas, incluida la proporcionado por el entorno fsico y social, los medios de comunicacin y las tecnologas de la informacin, tratarla de acuerdo con el fin perseguido y comunicarla a los dems de manera organizada e inteligible. 13. Utilizar las imgenes y las representaciones cartogrficas para identificar y localizar objetos y hechos geogrficos, y explicar su distribucin a distintas escalas, con especial atencin al territorio espaol. Utilizar, asimismo, fuentes geogrficas de informacin: textos escritos, series estadsticas, grficos e imgenes, y elaborar croquis y grficos apropiados. 14. Conocer el funcionamiento de las sociedades democrticas, apreciar sus valores y bases fundamentales, as como los derechos y libertades como un logro irrenunciable y una condicin necesaria para la paz, denunciando actitudes y situaciones discriminatorias e injustas y mostrndose solidario con los pueblos, grupos sociales y personas privados de sus derechos o de los recursos econmicos necesarios. 15. Realizar tareas en grupo y participar en debates con una actitud constructiva, crtica y tolerante, fundamentando adecuadamente las opiniones y valorando el dilogo como una va necesaria para solucionar los problemas humanos y sociales. Primer curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Lectura e interpretacin de imgenes y mapas de diferentes escalas y caractersticas. Percepcin de la realidad geogrfica mediante la observacin directa o indirecta. Interpretacin de grficos y elaboracin de stos a partir de datos. Valoracin de la diversidad de medios naturales de la Tierra como riqueza que hay que conservar. Conocimiento de los mtodos bsicos de estudio empleados por la Geografa y la Historia. Valoracin de las fuentes histricas para el conocimiento del pasado. Obtencin de informacin a travs de fuentes documentales, arqueolgicas y de obras de arte; clasificacin del tipo de informacin que proporcionan y elaboracin escrita de la informacin obtenida. Utilidad de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para el estudio de la Historia. Conocimiento del concepto de periodizacin en la Historia: nociones elementales de tiempo histrico. Cronologa y periodizacin. Localizacin en el tiempo y en el pasado de periodos y acontecimientos histricos e identificacin de procesos de evolucin y cambio. Representacin grfica de secuencias temporales. Identificacin de causas y consecuencias de hechos y procesos histricos; diferenciacin de las mismas segn su naturaleza. Interpretacin de los elementos bsicos que caracterizan las manifestaciones artsticas ms relevantes en su contexto histrico. Valoracin de la herencia cultural y del patrimonio artstico como riqueza que hay que preservar y colaborar en su conservacin Bloque 2. La Tierra y los medios naturales La Tierra, un planeta del Sistema Solar Los movimientos de la Tierra y sus efectos La representacin de la Tierra. Aplicacin de tcnicas de orientacin geogrfica. La Tierra: composicin y estructura. Las placas tectnicas: distribucin y dinmica. Caracterizacin y distribucin en el espacio de continentes, ocanos, mares, unidades del relieve y ros en el mundo, en Europa y en Espaa. El relieve de los fondos ocenicos. La atmsfera y los fenmenos atmosfricos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30477

El clima: elements, factors, caracterstiques i distribuci. Aiges i formacions vegetals. Els riscos climtics en la Comunitat Valenciana. Localitzaci i caracteritzaci dels principals mitjans naturals, amb especial atenci al territori espanyol i europeu Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observaci i interpretaci dimatges representatives destos. Els grans espais naturals del mn. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada. La varietat natural de lespai europeu. La configuraci del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogrfiques. El medi fsic espanyol en el context natural dEuropa, amb particular referncia a la Comunitat Valenciana. Els grups humans i la utilitzaci del medi: anlisi de les seues interaccions Riscos naturals, degradaci i poltiques correctores. Problemtica de la Comunitat Valenciana. Presa de conscincia de les possibilitats que el medi oferix i disposici favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenrotllament sostenible. Bloc 3. Societats prehistriques, primeres civilitzacions i edat antiga El procs dhominitzaci. La prehistria: perioditzaci i concepte Caadors i recollectors. Canvis produts per la revoluci neoltica. Ledat dels metalls. Aspectes significatius de la prehistria a la Pennsula Ibrica. La presncia humana a la Pennsula Ibrica: Atapuerca. Lart prehistric. Lart rupestre llevant. La Valltorta. Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotmia. Art i cultura. El mn clssic: Grcia i Roma Grcia: fonaments de la cultura europea. La polis. La democrcia atenesa. LHellenisme. Art i cultura: anlisi de manifestacions artstiques significatives. La civilitzaci romana: la unitat del mn mediterrani La Repblica i lImperi. El cristianisme. Els pobles brbars. Fi de lImperi rom i fraccionament de la unitat mediterrnia. Art i cultura: anlisi de manifestacions artstiques significatives. Pobles preromans: la cultura ibrica en el territori de lactual Comunitat Valenciana. La Hispnia romana Conquista i romanitzaci. La ciutat i la forma de vida urbana. La romanitzaci. La presncia romana en terres valencianes. Origen i expansi del cristianisme. Les invasions germniques i el fi de lImperi rom. Art rom a Hispnia: manifestacions artstiques significatives. La Hispnia visigoda. El regne visigot. Lart visigot: anlisi de manifestacions artstiques significatives. Criteris davaluaci 1. Conixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida. 2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogrfiques i obtindre informaci sobre lespai representat a partir de la llegenda i la simbologia. 3. Localitzar en un mapa els elements bsics que configuren el medi fsic de la Comunitat Valenciana, dEspanya, dEuropa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.

El clima: elementos, factores, caractersticas y distribucin. Aguas y formaciones vegetales. Los riesgos climticos en la Comunitat Valenciana. Localizacin y caracterizacin de los principales medios naturales, con especial atencin al territorio espaol y europeo Parques naturales y reservas marinas de la Comunitat Valenciana. Observacin e interpretacin de imgenes representativas de los mismos. Los grandes espacios naturales del mundo. Regiones polares y subpolares, cordilleras alpinas, espacios tropicales, zona templada. La variedad natural del espacio europeo. La configuracin del relieve, los climas y los paisajes vegetales, las redes hidrogrficas. El medio fsico espaol en el contexto natural de Europa, con particular referencia a la Comunitat Valenciana. Los grupos humanos y la utilizacin del medio: anlisis de sus interacciones Riesgos naturales, degradacin y polticas correctoras. Problemtica de la Comunitat Valenciana. Toma de conciencia de las posibilidades que el medio ofrece y disposicin favorable para contribuir al mantenimiento de la biodiversidad y a un desarrollo sostenible. Bloque 3. Sociedades prehistricas, primeras civilizaciones y edad antigua El proceso de hominizacin. La Prehistoria: periodizacin y concepto Cazadores y recolectores. Cambios producidos por la revolucin neoltica. La edad de los metales. Aspectos significativos de la Prehistoria en la Pennsula Ibrica. La presencia humana en la Pennsula Ibrica: Atapuerca. El arte prehistrico. El arte rupestre levantino. La Valltorta. Las primeras civilizaciones urbanas. Egipto y Mesopotamia. Arte y cultura. El mundo clsico: Grecia y Roma Grecia: fundamentos de la cultura europea. La polis. La democracia ateniense. El Helenismo. Arte y cultura: anlisis de manifestaciones artsticas significativas. La civilizacin romana: la unidad del mundo mediterrneo La Repblica y el Imperio. El cristianismo. Los pueblos brbaros. Fin del Imperio romano y fraccionamiento de la unidad mediterrnea. Arte y cultura: anlisis de manifestaciones artsticas significativas. Pueblos prerromanos: la cultura ibrica en el territorio de la actual Comunitat Valenciana. La Hispania romana Conquista y romanizacin. La ciudad y la forma de vida urbana. La romanizacin. La presencia romana en tierras valencianas. Origen y expansin del cristianismo. Las invasiones germnicas y el fin del Imperio romano. Arte romano en Hispania: manifestaciones artsticas significativas. La Hispania visigoda. El reino visigodo. El arte visigodo: anlisis de manifestaciones artsticas significativas. Criterios de evaluacin 1. Conocer el planeta Tierra: forma, dimensiones y condiciones esenciales que hacen posible la vida. 2. Localizar lugares o espacios en un mapa utilizando datos de coordenadas geogrficas y obtener informacin sobre el espacio representado a partir de la leyenda y la simbologa. 3. Localizar en un mapa los elementos bsicos que configuran el medio fsico de la Comunitat Valenciana, de Espaa, de Europa y del planeta (ocanos y mares, continentes, unidades de relieve, zonas climticas y ros) caracterizando los rasgos que predominan en un espacio concreto.

Num. 5562 / 24.07.2007

30478

4. Comparar els trets fsics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referncia a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en lespai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans. 5. Identificar alguns casos en qu lacci humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes dactuacions que poden contribuir a la seua millora. 6. Utilitzar les unitats cronolgiques i les nocions devoluci i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistria i histria antiga del mn i de la Pennsula Ibrica, amb especial referncia a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. 7. Comprendre el procs dhominitzaci i levoluci cultural de la humanitat fins a laparici de lescriptura. Conixer i destacar el significat de lart rupestre llevant. 8. Explicar els canvis que va suposar la Revoluci Neoltica en levoluci de la humanitat i valorar la seua importncia i les seues conseqncies en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors. 9. Conixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions histriques, i destacar la seua importncia cultural i artstica. 10. Analitzar els aspectes originals de la civilitzaci grega, aix com les seues aportacions a la civilitzaci occidental. 11. Caracteritzar els trets de la civilitzaci romana. Distingir i situar en el temps i en lespai les cultures que es van desenrotllar a la Pennsula Ibrica durant lAntiguitat i valorar la transcendncia de la romanitzaci i les pervivncies del seu llegat a Espanya, amb especial referncia a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. 12. Analitzar lart clssic i aplicar este coneixement a lanlisi dalgunes obres i autores o autors representatius. 13. Identificar els aspectes bsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenrotllar en lmbit de lactual Comunitat Valenciana durant la Prehistria, les colonitzacions mediterrnies i el perode clssic grecorom. 14. Adquirir una comprensi bsica del perode visigot com a pont entre la Hispnia romana i lEdat Mitjana. 15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets histrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informaci. 16. Conixer les principals manifestacions artstiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni histric, especialment les que es referixen a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. 17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcci formal adequada. 18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics i taules estadstiques, i servir-sen com a font dinformaci i mitjans danlisi i sntesi. Segon Curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Interpretaci dels factors que expliquen les dinmiques demogrfiques al llarg del temps, la seua diversitat espacial, els contrastos estructurals i els processos dintegraci sociocultural. Lectura i interpretaci de dades i grfics demogrfics; transformaci dinformaci estadstica en informaci grfica. Localitzaci en el temps i en lespai de perodes i esdeveniments histrics. Identificaci de nocions de simultanetat i evoluci. Representaci grfica de seqncies temporals. Estudi de causes i conseqncies en els fets i processos histrics distingint la seua naturalesa. Identificaci de la multiplicitat causal en els fets socials. Anlisi del paper social dels hmens i de les dones en la histria. Obtenci dinformaci de fonts documentals i iconogrfiques i elaboraci escrita daquella. Coneixement delements bsics que configuren els estils artstics i interpretaci dobres significatives.

4. Comparar los rasgos fsicos que configuran los grandes medios naturales del planeta, con especial referencia a Europa, Espaa y la Comunitat Valenciana, localizndolos en el espacio y relacionndolos con las posibilidades que ofrecen a los grupos humanos. 5. Identificar algunos casos en que la accin humana provoca impactos sobre el medio natural reconociendo, a escala mundial, en Europa, en Espaa y en la Comunitat Valenciana, problemas relevantes relacionados con el medioambiente, explicando sus causas y efectos, y aportando propuestas de actuaciones que pueden contribuir a su mejora. 6. Utilizar las unidades cronolgicas y las nociones de evolucin y cambio, aplicarlas a hechos y procesos referidos a la prehistoria e historia antigua del mundo y de la Pennsula Ibrica, con especial referencia al mbito de la actual Comunitat Valenciana. 7. Comprender el proceso de hominizacin y la evolucin cultural de la Humanidad hasta la aparicin de la escritura. Conocer y destacar el significado del arte rupestre levantino. 8. Explicar los cambios que supuso la Revolucin Neoltica en la evolucin de la humanidad y valorar su importancia y sus consecuencias al compararlos con los elementos que conformaron las sociedades anteriores. 9. Conocer los rasgos que caracterizan las primeras civilizaciones histricas, y destacar su importancia cultural y artstica. 10. Analizar los aspectos originales de la civilizacin griega, as como sus aportaciones a la civilizacin occidental. 11. Caracterizar los rasgos de la civilizacin romana. Distinguir y situar en el tiempo y en el espacio las culturas que se desarrollaron en la Pennsula Ibrica durante la Antigedad y valorar la trascendencia de la romanizacin y las pervivencias de su legado en Espaa, con especial referencia al mbito de la actual Comunitat Valenciana. 12. Analizar el arte clsico y aplicar este conocimiento al anlisis de algunas obras y autoras o autores representativos. 13. Identificar los aspectos bsicos de los principales pueblos, sociedades y culturas que se desarrollaron en el mbito de la actual Comunitat Valenciana durante la Prehistoria, las colonizaciones mediterrneas y el perodo clsico grecorromano. 14. Adquirir una comprensin bsica del periodo visigodo como puente entre la Hispania romana y la Edad Media. 15. Obtener y emplear informaciones relevantes sobre los temas estudiados. Relacionar las informaciones, valorarlas y combinarlas para explicar hechos histricos y espaciales. Consultar las diversas fuentes disponibles y utilizar las nuevas tecnologas de la informacin. 16. Conocer las principales manifestaciones artsticas y culturales para valorar su significado como patrimonio histrico, especialmente las que se refieren al mbito de la actual Comunitat Valenciana. 17. Elaborar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y la correccin formal adecuada. 18. Utilizar, interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, croquis, grficos y tablas estadsticas, y servirse de ellos como fuente de informacin y medios de anlisis y sntesis. Segundo Curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Interpretacin de los factores que explican las dinmicas demogrficas a lo largo del tiempo, su diversidad espacial, los contrastes estructurales y los procesos de integracin sociocultural. Lectura e interpretacin de datos y grficos demogrficos; transformacin de informacin estadstica en informacin grfica. Localizacin en el tiempo y en el espacio de periodos y acontecimientos histricos. Identificacin de nociones de simultaneidad y evolucin. Representacin grfica de secuencias temporales. Estudio de causas y consecuencias en los hechos y procesos histricos distinguiendo la naturaleza de las mismas. Identificacin de la multiplicidad causal en los hechos sociales. Anlisis del papel social de los hombres y de las mujeres en la historia. Obtencin de informacin de fuentes documentales e iconogrficas y elaboracin escrita de aquella. Conocimiento de elementos bsicos que configuran los estilos artsticos e interpretacin de obras significativas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30479

Valoraci de lherncia cultural i del patrimoni artstic com a riquesa que cal preservar i amb la conservaci del qual cal collaborar. Busca de la relaci entre processos histrics de lpoca medieval o moderna i el temps present. La importncia del patrimoni documental per a lestudi de la Histria: els grans arxius histrics nacionals. Bloc 2. Poblaci i societat La poblaci Creixement, rgims demogrfics, moviments migratoris i distribuci. Aplicaci dels conceptes bsics de demografia a la comprensi de les tendncies actuals del creixement de la poblaci. Anlisi i valoraci de les seues conseqncies en el mn i a Espanya, amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana. Les estructures demogrfiques. Diferncies segons nivells i models de desenrotllament. La poblaci espanyola. Evoluci i distribuci. Contrastos regionals. La poblaci de la Comunitat Valenciana. Les societats actuals Estratificaci social. La diversitat cultural dels grups humans. Processos de canvi i conflicte social. Caracteritzaci de la societat europea i espanyola, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana. Immigraci i integraci. Anlisi i valoraci de les diferncies culturals. Lespai urb Urbanitzaci del territori en el mn actual i jerarquia urbana. Funcions i identificaci espacial de lestructura urbana. Forma de vida i problemes urbans. Les ciutats espanyoles: creixement demogrfic i transformacions espacials. Anlisi de les ciutats dAlacant, Castell i Valncia. Bloc 3. Les societats preindustrials Edat Mitjana Bizanci. LIslam i lexpansi del mn islmic. LImperi de Carlemany. El naixement dEuropa. Art i cultura. La societat, leconomia i el poder en lEuropa feudal: senyors, clergues i llauradores i llauradors. El ressorgir de la ciutat i de lintercanvi comercial. Burgesia i organitzaci gremial. El paper de lEsglsia. Europa del segle XI al XV. Lexpansi (segles XI al XIII). La crisi (segles XIV al XV). El pensament medieval: monestirs i universitats. Lart romnic i lart gtic. La Pennsula Ibrica en lEdat Mitjana: Al-Andalus. Evoluci poltica, econmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. Els regnes de taifes en lmbit de lactual Comunitat Valenciana. Cultura i art. La forma de vida en les ciutats musulmanes. La Pennsula Ibrica en lEdat Mitjana. La configuraci dels regnes cristians peninsulars: panormica general i evoluci territorial. Reconquista i repoblaci. Les institucions poltiques. Jaume I i Jaume II. El Regne de Valncia. Lart preromnic espanyol. Art romnic i gtic a Espanya. El gtic valenci. La forma de vida en les ciutats cristianes. Lart mudjar. Les tres cultures: cristiana, musulmana i jueva. Edat Moderna LEstat Modern a Europa. Lenfortiment del poder reial. Renaixement i Reforma. Humanisme i crisi religiosa. Evoluci poltica i econmica en la Pennsula Ibrica. La monarquia dels Reis Catlics. El Regne de Valncia en el segle XV. Lexpansi europea: les Illes Canries. El descobriment i la colonitzaci dAmrica i el seu impacte econmic. LEspanya del segle XVI. LEuropa de Carles V. La monarquia hispnica de Felip II. Art i cultura en el segle XVI. La lluita per lhegemonia i el relleu del poder poltic: LEuropa del barroc. Transformacions poltiques i econmiques. LEuropa de Westflia. El Regne de Valncia entre les germanies i lexpulsi dels moriscos. La crisi de la monarquia dels ustria. El Segle dOr: art i cultura.

Valoracin de la herencia cultural y del patrimonio artstico como riqueza que hay que preservar y con cuya conservacin hay que colaborar. Bsqueda de la relacin entre procesos histricos de la poca medieval o moderna y el tiempo presente. La importancia del patrimonio documental para el estudio de la Historia: los grandes archivos histricos nacionales Bloque 2. Poblacin y sociedad La poblacin Crecimiento, regmenes demogrficos, movimientos migratorios y distribucin. Aplicacin de los conceptos bsicos de demografa a la comprensin de las tendencias actuales del crecimiento de la poblacin. Anlisis y valoracin de sus consecuencias en el mundo y en Espaa, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana. Las estructuras demogrficas. Diferencias segn niveles y modelos de desarrollo. La poblacin espaola. Evolucin y distribucin. Contrastes regionales. La poblacin de la Comunitat Valenciana. Las sociedades actuales Estratificacin social. La diversidad cultural de los grupos humanos. Procesos de cambio y conflicto social. Caracterizacin de la sociedad europea y espaola, con especial referencia a la Comunitat Valenciana. Inmigracin e integracin. Anlisis y valoracin de las diferencias culturales. El espacio urbano Urbanizacin del territorio en el mundo actual y jerarqua urbana. Funciones e identificacin espacial de la estructura urbana. Forma de vida y problemas urbanos. Las ciudades espaolas: crecimiento demogrfico y transformaciones espaciales. Anlisis de las ciudades de Alicante, Castelln y Valencia. Bloque 3. Las sociedades preindustriales Edad Media Bizancio. El Islam y la expansin del mundo islmico. El Imperio de Carlomagno. El nacimiento de Europa. Arte y cultura. La sociedad, la economa y el poder en la Europa feudal: seores, clrigos y campesinas y campesinos. El resurgir de la ciudad y del intercambio comercial. Burguesa y organizacin gremial. El papel de la Iglesia. Europa del siglo XI al XV. La expansin (siglos XI al XIII). La crisis (siglos XIV al XV). El pensamiento medieval: monasterios y universidades. El arte romnico y el arte gtico. La Pennsula Ibrica en la Edad Media: Al-Andalus. Evolucin poltica, econmica y social: emirato, califato y reinos de taifas. Los reinos de taifas en el mbito de la actual Comunitat Valenciana. Cultura y arte. La forma de vida en las ciudades musulmanas. La Pennsula Ibrica en la Edad Media. La configuracin de los reinos cristianos peninsulares: panormica general y evolucin territorial. Reconquista y repoblacin. Las instituciones polticas. Jaime I y Jaime II. El Reino de Valencia. El arte prerromnico espaol. Arte romnico y gtico en Espaa. El gtico valenciano. La forma de vida en las ciudades cristianas. El arte mudjar. Las tres culturas: cristiana, musulmana y juda. Edad Moderna El Estado Moderno en Europa. El fortalecimiento del poder real. Renacimiento y Reforma. Humanismo y crisis religiosa. Evolucin poltica y econmica en la Pennsula Ibrica. La monarqua de los Reyes Catlicos. El Reino de Valencia en el siglo XV. La expansin europea: las Islas Canarias. El descubrimiento y colonizacin de Amrica y su impacto econmico. La Espaa del siglo XVI. La Europa de Carlos V. La monarqua hispnica de Felipe II. Arte y cultura en el siglo XVI. La lucha por la hegemona y el relevo del poder poltico: La Europa del Barroco. Transformaciones polticas y econmicas. La Europa de Westfalia. El Reino de Valencia entre las germanas y la expulsin de los moriscos. La crisis de la monarqua de los Austrias. El Siglo de Oro: arte y cultura.

Num. 5562 / 24.07.2007

30480

La colonitzaci americana: organitzaci territorial, transformacions econmiques i socials. Art i cultura en lAmrica Hispana. Criteris davaluaci 1. Descriure els factors que condicionen levoluci duna poblaci, identificar les variables i les tendncies demogrfiques predominants en el mn, i aplicar este coneixement a lanlisi de la poblaci de la Comunitat Valenciana i dEspanya, aix com les seues conseqncies. 2. Conixer la distribuci de la poblaci en el mn, diferenciant regions, amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de poblaci, la seua dinmica i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblaci, migraci i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temtics sobre poblaci. Elaborar grfics referents a fets demogrfics. 3. Analitzar les formes de creixement de les rees urbanes, la diferenciaci funcional dels espais urbans i els problemes que shi plantegen, aplicar este coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles, especialment a Alacant, Castell i Valncia. 4. Destacar la transcendncia de la ruptura de la unitat del mn mediterrani i la configuraci de tres models diferents de civilitzaci: Bizanci, Islam i la Cristiandat occidental. 5. Identificar i descriure els aspectes socioeconmics, poltics i ideolgics de lEuropa feudal i la seua evoluci fins a laparici de lEstat modern. 6. Distingir i situar en el temps i en lespai les diverses unitats poltiques que es van succeir o van coexistir en la Pennsula Ibrica durant lEdat Mitjana, analitzant els seus aspectes comuns i les seues peculiaritats, referint-se especficament a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. 7. Comprendre la transcendncia dels aspectes culturals de lEdat Mitjana i analitzar els estils artstics i la seua contribuci a la riquesa del patrimoni historicoartstic, amb referncia explcita al gtic valenci. 8. Interpretar els canvis de mentalitats que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bsics del Renaixement i de la Reforma. 9. Distingir els principals moments en la formaci i evoluci de lEstat modern i destacar els fets ms rellevants de la monarquia hispnica, amb especial referncia a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. 10. Valorar la importncia de lampliaci del mn conegut i subratllar el protagonisme dels pobles ibrics en la gesta americana. 11. Conixer les caracterstiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i incidir en lorganitzaci territorial hispnica i de limperi. 12. Analitzar lart del renaixement i del barroc i aplicar este coneixement a lanlisi dalgunes obres i autores o autors representatius. 13. Conixer les principals manifestacions artstiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni histric. 14. Valorar el patrimoni documental dEspanya, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, destacant la seua projecci en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn. 15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcci formal adequada. 16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics i taules estadstiques, i utilitzar-los com a font dinformaci i mitjans danlisi i sntesi. Tercer curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns a tots els blocs Obtenci i processament dinformaci, explicita i implcita, a partir de lobservaci de la realitat geogrfica i de documents visuals, cartogrfics i estadstics, inclosos els proporcionats per les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Comunicaci oral o escrita de la informaci obtinguda.

La colonizacin americana: organizacin territorial, transformaciones econmicas y sociales. Arte y cultura en la Amrica Hispana. Criterios de evaluacin 1. Describir los factores que condicionan la evolucin de una poblacin, identificar las variables y las tendencias demogrficas predominantes en el mundo, y aplicar este conocimiento al anlisis de la poblacin de la Comunitat Valenciana y de Espaa, as como sus consecuencias. 2. Conocer la distribucin de la poblacin en el mundo, diferenciando regiones, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana, y estados por la densidad de poblacin, su dinmica y su estructura. Aplicar los conceptos de superpoblacin, migracin y envejecimiento a distintas escalas. Interpretar mapas temticos sobre poblacin. Elaborar grficos referentes a hechos demogrficos. 3. Analizar las formas de crecimiento de las reas urbanas, la diferenciacin funcional de los espacios urbanos y los problemas que se plantean en ellos, aplicar este conocimiento a ejemplos representativos de ciudades espaolas, especialmente a Alicante, Castelln y Valencia. 4. Destacar la trascendencia de la ruptura de la unidad del mundo mediterrneo y la configuracin de tres modelos distintos de civilizacin: Bizancio, Islam y la Cristiandad occidental. 5. Identificar y describir los aspectos socioeconmicos, polticos e ideolgicos de la Europa feudal y su evolucin hasta la aparicin del Estado moderno. 6. Distinguir y situar en el tiempo y en el espacio las diversas unidades polticas que se sucedieron o coexistieron en la Pennsula Ibrica durante la Edad Media, analizando sus aspectos comunes y sus peculiaridades, refirindose especficamente al mbito de la actual Comunitat Valenciana. 7. Comprender la trascendencia de los aspectos culturales de la Edad Media y analizar los estilos artsticos y su contribucin a la riqueza del patrimonio histrico-artstico, con referencia explcita al gtico valenciano. 8. Interpretar los cambios de mentalidades que caracterizan la Modernidad y, en concreto, describir los rasgos bsicos del Renacimiento y de la Reforma. 9. Distinguir los principales momentos en la formacin y evolucin del Estado moderno y destacar los hechos ms relevantes de la monarqua hispnica, con especial referencia al mbito de la actual Comunitat Valenciana. 10. Valorar la importancia de la ampliacin del mundo conocido y subrayar el protagonismo de los pueblos ibricos en la gesta americana. 11. Conocer las caractersticas generales de la monarqua espaola de los siglos XVI y XVII e incidir en la organizacin territorial hispnica y del Imperio. 12. Analizar el arte del Renacimiento y del Barroco y aplicar este conocimiento al anlisis de algunas obras y autoras o autores representativos. 13. Conocer las principales manifestaciones artsticas y culturales para valorar su significado como patrimonio histrico. 14. Valorar el patrimonio documental de Espaa, con especial referencia a la Comunitat Valenciana. Localizar los principales archivos, destacando su proyeccin en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, de Espaa y del mundo. 15. Realizar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y la correccin formal adecuada. 16. Interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, croquis, grficos y tablas estadsticas, y utilizarlos como fuente de informacin y medios de anlisis y sntesis. Tercer curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes a todos los bloques Obtencin y procesamiento de informacin, explcita e implcita, a partir de la observacin de la realidad geogrfica y de documentos visuales, cartogrficos y estadsticos, incluidos los proporcionados por las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Comunicacin oral o escrita de la informacin obtenida.

Num. 5562 / 24.07.2007

30481

Realitzaci de debats, anlisi de casos o resoluci de problemes sobre alguna qesti dactualitat fonamentant les opinions, argumentant les propostes, respectant les dels altres i utilitzant el vocabulari geogrfic adequat. Elaboraci de treballs de sntesi o dindagaci utilitzant informaci de fonts variades i presentaci correcta destos, combinant diferents formes dexpressi, incloses les possibilitats proporcionades per les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Bloc 2. Activitat econmica i espai geogrfic Laprofitament econmic del medi fsic: relacions entre naturalesa, desenrotllament i societat Lactivitat econmica. Necessitats humanes i bns econmics. Conceptes i institucions bsiques per a comprendre el funcionament de lactivitat econmica en una economia de mercat i la seua repercussi en el desenrotllament econmic i en les unitats familiars. Canvis en el mn del treball. Les activitats agrries i les transformacions en el mn rural. Lactivitat pesquera i la utilitzaci del mar. Les fonts denergia i la importncia de les energies renovables. Lactivitat industrial i els espais industrials. Diversitat i importncia creixent dels servicis en leconomia actual. Observaci i identificaci dels paisatges geogrfics resultants. Presa de conscincia del carcter limitat dels recursos, de la necessitat de racionalitzar el seu consum i de limpacte de lactivitat econmica en lespai. El problema del canvi climtic. Localitzaci i caracteritzaci de les principals zones i focus dactivitat econmica, amb especial referncia al territori espanyol i europeu. Agricultura, indstria i servicis en la Comunitat Valenciana. Bloc 3. Organitzaci poltica i espai geogrfic Lorganitzaci poltica de les societats LEstat com a entitat poltica i geogrfica. Funcions i tipus de rgims poltics. Identificaci dels principis i institucions dels rgims democrtics. Organitzacions supraestatals. El paper de lOrganitzaci de les Nacions Unides. Lorganitzaci poltica i administrativa dEspanya i de la Uni Europea Funcionament de les institucions espanyoles i europees. El model autonmic espanyol. La Comunitat Valenciana. Bloc 4. Transformacions i desequilibris en el mn actual El mn contemporani Interdependncia i globalitzaci. Desenrotllament i subdesenrotllament Desenrotllament hum desigual. Rebuig de les desigualtats entre les persones i els pobles del mn. Poltiques de cooperaci i solidaritat. Les grans rees geopoltiques, geoeconmiques i culturals del mn. La comunitat iberoamericana. La situaci dEspanya en el mn. Tendncies i conseqncies dels desplaaments de poblaci en el mn actual. Les migracions contempornies: migraci econmica i poltica. Riscos i problemes mediambientals. Mesures correctores i poltiques de sostenibilitat. Disposici favorable per a contribuir, individualment i collectivament, a la racionalitzaci en el consum i al desenrotllament hum de forma equitativa i sostenible. Lespai geogrfic europeu i espanyol Lespai geogrfic europeu. La Uni Europea en el mn actual: tendncies demogrfiques, econmiques i estratgies de desenrotllament. La diversitat geogrfica dEspanya. Les activitats agrries i pesqueres a Espanya. El desenrotllament rural. La indstria i els espais industrials espanyols. La producci energtica i minera. La terciaritzaci de leconomia espanyola: el comer i el turisme. El desenrotllament de les noves tecnologies. Larticulaci del territori: infraestructures de transport i telecomunicacions. El procs durbanitzaci i el sistema urb espanyol. Els impactes de lactivitat humana en el medi fsic. El problema de laigua. Els desequilibris regionals. Estudi geogrfic de la Comunitat Valenciana.

Realizacin de debates, anlisis de casos o resolucin de problemas sobre alguna cuestin de actualidad fundamentando las opiniones, argumentando las propuestas, respetando las de los dems y utilizando el vocabulario geogrfico adecuado. Elaboracin de trabajos de sntesis o de indagacin utilizando informacin de fuentes variadas y presentacin correcta de los mismos combinando diferentes formas de expresin, incluidas las posibilidades proporcionadas por las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Bloque 2. Actividad econmica y espacio geogrfico El aprovechamiento econmico del medio fsico: relaciones entre naturaleza, desarrollo y sociedad La actividad econmica. Necesidades humanas y bienes econmicos. Conceptos e instituciones bsicas para comprender el funcionamiento de la actividad econmica en una economa de mercado y su repercusin en el desarrollo econmico y en las unidades familiares. Cambios en el mundo del trabajo. Las actividades agrarias y las transformaciones en el mundo rural. La actividad pesquera y la utilizacin del mar. Las fuentes de energa y la importancia de las energas renovables. La actividad industrial y los espacios industriales. Diversidad e importancia creciente de los servicios en la economa actual. Observacin e identificacin de los paisajes geogrficos resultantes. Toma de conciencia del carcter limitado de los recursos, de la necesidad de racionalizar su consumo y del impacto de la actividad econmica en el espacio. El problema del cambio climtico. Localizacin y caracterizacin de las principales zonas y focos de actividad econmica, con especial referencia al territorio espaol y europeo. Agricultura, industria y servicios en la Comunitat Valenciana. Bloque 3. Organizacin poltica y espacio geogrfico La organizacin poltica de las sociedades El Estado como entidad poltica y geogrfica. Funciones y tipos de regmenes polticos. Identificacin de los principios e instituciones de los regmenes democrticos. Organizaciones supraestatales. El papel de la Organizacin de las Naciones Unidas. La organizacin poltica y administrativa de Espaa y de la Unin Europea Funcionamiento de las instituciones espaolas y europeas. El modelo autonmico espaol. La Comunitat Valenciana. Bloque 4. Transformaciones y desequilibrios en el mundo actual El mundo contemporneo Interdependencia y globalizacin. Desarrollo y subdesarrollo Desarrollo humano desigual. Rechazo de las desigualdades entre las personas y los pueblos del mundo. Polticas de cooperacin y solidaridad. Las grandes reas geopolticas, geoeconmicas y culturales del mundo. La comunidad iberoamericana. La situacin de Espaa en el mundo. Tendencias y consecuencias de los desplazamientos de poblacin en el mundo actual. Las migraciones contemporneas: migracin econmica y poltica. Riesgos y problemas medioambientales. Medidas correctoras y polticas de sostenibilidad. Disposicin favorable para contribuir, individual y colectivamente, a la racionalizacin en el consumo y al desarrollo humano de forma equitativa y sostenible. El espacio geogrfico europeo y espaol El espacio geogrfico europeo. La Unin Europea en el mundo actual: tendencias demogrficas, econmicas y estrategias de desarrollo. La diversidad geogrfica de Espaa. Las actividades agrarias y pesqueras en Espaa. El desarrollo rural. La industria y los espacios industriales espaoles. La produccin energtica y minera. La terciarizacin de la economa espaola: el comercio y el turismo. El desarrollo de las nuevas tecnologas. La articulacin del territorio: infraestructuras de transporte y telecomunicaciones. El proceso de urbanizacin y el sistema urbano espaol. Los impactos de la actividad humana en el medio fsico. El problema del agua. Los desequilibrios regionales. Estudio geogrfico de la Comunitat Valenciana.

Num. 5562 / 24.07.2007

30482

Criteris davaluaci 1. Identificar els principals agents i institucions econmiques aix com les funcions que exercixen en el marc duna economia cada vegada ms interdependent, i aplicar este coneixement a lanlisi i valoraci dalgunes realitats econmiques actuals, amb referncia especfica a lagricultura, la indstria i els servicis de la Comunitat Valenciana. 2. Conixer, identificar i valorar els aspectes geogrfics de lentorn i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i lactivitat humana. 3. Analitzar indicadors socioeconmics de diferents pasos i utilitzar eixe coneixement per a reconixer els desequilibris espacials en la distribuci de la riquesa; explicar els factors que originen les desigualtats en el mn i les seues conseqncies. 4. Valorar la importncia dels desplaaments migratoris contemporanis, analitzar les seues causes i els seus efectes. 5. Identificar els trets caracterstics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li sn prpies. 6. Identificar i localitzar, a travs de la representaci cartogrfica, els estats i les rees geoeconmiques i culturals del mn. Conixer lorganitzaci politicoadministrativa de la Uni Europea i dEspanya, amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana. 7. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua distribuci en el mn. Valorar la seua importncia social i comprendre la necessitat dexplotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i a Espanya, amb especial atenci a la Comunitat Valenciana. Conixer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en els mbits europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, aix com manifestar inters i respecte pel medi. 8. Identificar i localitzar les grans rees geopoltiques, econmiques i culturals del mn, amb especial atenci a la Uni Europea i Iberoamrica. Analitzar els efectes de la integraci dEspanya en la Uni Europea. Explicar la posici dEspanya en el sistema de relacions internacionals. 9. Caracteritzar els principals sistemes dexplotaci agrria existents en el mn, localitzar alguns exemples representatius destos, i utilitzar eixa caracteritzaci per a analitzar alguns problemes de lagricultura espanyola, en especial, de la Comunitat Valenciana. 10. Conixer les caracterstiques que definixen els espais industrials, comercials i turstics i la seua distribuci geogrfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana. 11. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos dintercanvi comercial, amb especial atenci a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana. 12. Apreciar la magnitud dels impactes de lacci humana sobre el medi ambient i valorar la importncia de la sostenibilitat. 13. Comparar els trets geogrfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent referncia explcita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i explicar lorganitzaci politicoadministrativa de lEstat Espanyol i la diversitat de les comunitats autnomes, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seues causes. 14. Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogrfics de fonts variades progressivament ms complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informaci. 15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcci formal adequada. 16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics i taules estadstiques, i utilitzar-los com a font dinformaci i mitjans danlisi i sntesi. Quart curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns

Criterios de evaluacin 1. Identificar los principales agentes e instituciones econmicas as como las funciones que desempean en el marco de una economa cada vez ms interdependiente, y aplicar este conocimiento al anlisis y valoracin de algunas realidades econmicas actuales, con referencia especfica a la agricultura, industria y servicios de la Comunitat Valenciana. 2. Conocer, identificar y valorar los aspectos geogrficos del entorno y de la Comunitat Valenciana, como resultado de las interacciones entre el medio natural y la actividad humana. 3. Analizar indicadores socioeconmicos de diferentes pases y utilizar ese conocimiento para reconocer los desequilibrios espaciales en la distribucin de la riqueza; explicar los factores que originan las desigualdades en el mundo y sus consecuencias. 4. Valorar la importancia de los desplazamientos migratorios contemporneos, analizar sus causas y sus efectos. 5. Identificar los rasgos caractersticos de la sociedad espaola actual y su estructura social, analizar las desigualdades que le son propias. 6. Identificar y localizar, a travs de la representacin cartogrfica, los Estados y las reas geoeconmicas y culturales del mundo. Conocer la organizacin poltico-administrativa de la Unin Europea y de Espaa, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana. 7. Distinguir los principales tipos de recursos naturales y su distribucin en el mundo. Valorar su importancia social y comprender la necesidad de explotarlos racionalmente. Percibir y describir los efectos medioambientales de las actividades humanas, particularmente en Europa y en Espaa, con especial atencin a la Comunitat Valenciana. Conocer los planteamientos y medidas en defensa del medio ambiente, en los mbitos europeo, espaol y de la Comunitat Valenciana, as como manifestar inters y respeto por el medio. 8. Identificar y localizar las grandes reas geopolticas, econmicas y culturales del mundo, con especial atencin a la Unin Europea e Iberoamrica. Analizar los efectos de la integracin de Espaa en la Unin Europea. Explicar la posicin de Espaa en el sistema de relaciones internacionales. 9. Caracterizar los principales sistemas de explotacin agraria existentes en el mundo, localizar algunos ejemplos representativos de los mismos, y utilizar esa caracterizacin para analizar algunos problemas de la agricultura espaola, en especial, de la Comunitat Valenciana. 10. Conocer las caractersticas que definen los espacios industriales, comerciales y tursticos y su distribucin geogrfica, y destacar la de la Comunitat Valenciana. 11. Situar los principales ejes de transporte y comunicaciones y los flujos de intercambio comercial, con especial atencin a Europa, a Espaa y a la Comunitat Valenciana. 12. Apreciar la magnitud de los impactos de la accin humana sobre el medio ambiente y valorar la importancia de la sostenibilidad. 13. Comparar los rasgos geogrficos comunes y diversos que caracterizan Espaa, haciendo referencia explcita a la geografa de la Comunitat Valenciana. Identificar y explicar la organizacin polticoadministrativa del Estado Espaol y la diversidad de las comunidades autnomas, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analizar los desequilibrios territoriales espaoles y sus causas. 14. Obtener y utilizar informaciones relevantes sobre temas geogrficos de fuentes variadas progresivamente ms complejas. Relacionar las informaciones, valorarlas y combinarlas para explicar hechos sociales y espaciales. Adquirir autonoma para tomar notas, consultar fuentes escritas y acceder a bases de datos aprovechando las posibilidades de las tecnologas de la informacin. 15. Realizar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y la correccin formal adecuada. 16. Interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, croquis, grficos y tablas estadsticas, y utilizarlos como fuente de informacin y medios de anlisis y sntesis. Cuarto curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes

Num. 5562 / 24.07.2007

30483

Localitzaci en el temps i en lespai dels esdeveniments i processos histrics ms rellevants. Identificaci dels factors que intervenen en els processos de canvi histric, diferenciaci de causes i conseqncies i valoraci del paper dels hmens i de les dones, individual i collectivament, com a subjectes de la histria. Identificaci dels components econmics, socials, poltics, culturals, que intervenen en els processos histrics i comprensi de les interrelacions que es donen entre ells. Busca i selecci dinformaci de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primries de les secundries. Contrast dinformacions contradictries o complementries a propsit dun mateix fet o situaci. Anlisi i treball amb textos histrics despecial rellevncia; valorar la importncia del patrimoni documental per a lestudi de la Histria i el significat dels grans arxius histrics. Anlisi de fets o situacions rellevants de lactualitat amb indagaci dels seus antecedents histrics i de les circumstncies que els condicionen. Valoraci dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminaci o de domini. Assumpci duna visi critica cap a les situacions injustes i estima del dileg i la busca de la pau en la resoluci dels conflictes. Reconeixement dels elements bsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de lpoca contempornia, contextualitzant-los en la seua poca i interpretaci dobres artstiques significatives. Aplicaci deste coneixement a lanlisi dalgunes obres rellevants. Bloc 2. Bases histriques de la societat actual LEstat absolut Despotisme Illustrat i parlamentarisme angls. La Illustraci. La Illustraci valenciana. La Guerra de Successi espanyola i el final del foralisme valenci. Reformisme borbnic a Espanya i Amrica. Lart del segle XVIII: el Barroc i el Neoclassicisme. Lart barroc valenci. Transformacions poltiques i econmiques en lEuropa de lAntic Rgim. La independncia dEUA. La Revoluci Francesa. Transformacions poltiques i socioeconmiques en el segle XIX Liberalisme i nacionalisme: Restauraci i revolucions liberals. Lemancipaci de lAmrica hispana. Lauge de la Revoluci industrial. Transformacions econmiques i tecnolgiques. Lexpansi econmica valenciana de finals del segle XIX. La nova societat: velles i noves elits; les classes populars. Formes de vida en la ciutat industrial. Crisi de lAntic Rgim i construcci de lEstat liberal en lEspanya del segle XIX. La Guerra de la Independncia i la revoluci de Cadis. La construcci de lEstat liberal. Art i cultura en el segle XIX. El modernisme valenci i la pintura impressionista Lpoca de lImperialisme i lexpansi colonial a finals del segle XIX. Grans canvis i conflictes en la primera mitat del segle XX. La Gran Guerra i el nou mapa dEuropa. La Revoluci Russa. El crack del 29 i la depressi econmica. Lascens dels totalitarismes. La Segona Guerra Mundial. Transformacions i crisi de lEstat liberal a Espanya. La Restauraci, la crisi del 98 i el regnat dAlfons XIII. La Segona Repblica. La Guerra Civil i les seues conseqncies. Bloc 3. El mn actual Lorde poltic i econmic mundial en la segona mitat del segle XX: blocs de poder i models socioeconmics. La Guerra Freda i la descolonitzaci. Relacions entre pasos: el paper dels organismes internacionals. El franquisme a Espanya i la seua evoluci. Lexili i loposici a la dictadura. La transici poltica a Espanya. La configuraci de lEstat democrtic. La Constituci de 1978. LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.

Localizacin en el tiempo y en el espacio de los acontecimientos y procesos histricos ms relevantes. Identificacin de los factores que intervienen en los procesos de cambio histrico, diferenciacin de causas y consecuencias y valoracin del papel de los hombres y las mujeres, individual y colectivamente, como sujetos de la historia. Identificacin de los componentes econmicos, sociales, polticos, culturales, que intervienen en los procesos histricos y comprensin de las interrelaciones que se dan entre ellos. Bsqueda y seleccin de informacin de fuentes escritas, diferenciando los hechos de las opiniones y las fuentes primarias de las secundarias. Contraste de informaciones contradictorias o complementarias a propsito de un mismo hecho o situacin. Anlisis y trabajo con textos histricos de especial relevancia; valorar la importancia del patrimonio documental para el estudio de la Historia y el significado de los grandes archivos histricos. Anlisis de hechos o situaciones relevantes de la actualidad con indagacin de sus antecedentes histricos y de las circunstancias que los condicionan. Valoracin de los derechos humanos y rechazo de cualquier forma de discriminacin o de dominio. Asuncin de una visin critica hacia las situaciones injustas y estima del dilogo y la bsqueda de la paz en la resolucin de los conflictos. Reconocimiento de los elementos bsicos que configuran los principales estilos o artistas relevantes de la poca contempornea, contextualizndolos en su poca e interpretacin de obras artsticas significativas. Aplicacin de este conocimiento al anlisis de algunas obras relevantes. Bloque 2. Bases histricas de la sociedad actual El Estado absoluto Despotismo Ilustrado y parlamentarismo ingls. La Ilustracin. La Ilustracin valenciana. La Guerra de Sucesin espaola y el final del foralismo valenciano. Reformismo borbnico en Espaa y Amrica. El arte del siglo XVIII: el Barroco y el Neoclasicismo. El arte barroco valenciano. Transformaciones polticas y econmicas en la Europa del Antiguo Rgimen. La independencia de EEUU. La Revolucin Francesa. Transformaciones polticas y socioeconmicas en el siglo XIX Liberalismo y nacionalismo: Restauracin y revoluciones liberales. La emancipacin de la Amrica hispana. El auge de Revolucin industrial. Transformaciones econmicas y tecnolgicas. La expansin econmica valenciana de finales del siglo XIX. La nueva sociedad: viejas y nuevas lites; las clases populares. Formas de vida en la ciudad industrial. Crisis del Antiguo Rgimen y construccin del Estado liberal en la Espaa del siglo XIX. La Guerra de la Independencia y la revolucin de Cdiz. La construccin del Estado liberal. Arte y cultura en el siglo XIX. El modernismo valenciano y la pintura impresionista La poca del Imperialismo y la expansin colonial en los finales del siglo XIX. Grandes cambios y conflictos en la primera mitad del siglo XX. La Gran Guerra y el nuevo mapa de Europa. La Revolucin Rusa. El crack del 29 y la depresin econmica. El ascenso de los totalitarismos. La Segunda Guerra Mundial. Transformaciones y crisis del Estado liberal en Espaa. La Restauracin, la crisis del 98 y el reinado de Alfonso XIII. La Segunda Repblica. La Guerra Civil y sus consecuencias. Bloque 3. El mundo actual El orden poltico y econmico mundial en la segunda mitad del siglo XX: bloques de poder y modelos socioeconmicos. La Guerra Fra y la descolonizacin. Relaciones entre pases: el papel de los organismos internacionales. El franquismo en Espaa y su evolucin. El exilio y la oposicin a la dictadura. La transicin poltica en Espaa. La configuracin del Estado democrtico. La Constitucin de 1978. El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.

Num. 5562 / 24.07.2007

30484

El procs de construcci de la Uni Europea: les etapes de lampliaci. Espanya i la Uni Europea en lactualitat. Canvis en les societats actuals. El mn occidental. La crisi del mn comunista. El paper de la Xina. El mn islmic. Globalitzaci i nous centres de poder. Els nous moviments socials. Els mitjans de comunicaci i la seua influncia. La societat de la informaci. Conflictes i focus de tensi en el mn actual. El desafiament del terrorisme. Art i cultura en el segle XX. La cultura en la Comunitat Valenciana en el segle XX. Criteris davaluaci 1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les del reformisme borbnic a Espanya i Amrica, amb referncia explcita al final del foralisme valenci. 2. Distingir els canvis poltics que conduxen a la crisi de lAntic Rgim i a les revolucions liberals, aix com la seua repercussi a Espanya. 3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, a travs dexemples representatius, els grans processos de transformaci que va experimentar el mn occidental en el segle XIX. 4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de levoluci poltica i econmica dEspanya durant el segle XIX, amb especial referncia a lexpansi econmica valenciana de finals del segle XIX. 5. Comprendre les transformacions socioeconmiques de la Revoluci industrial, aix com els esdeveniments ms rellevants que expliquen el protagonisme dEuropa durant lpoca de limperialisme, les seues conseqncies i el seu declivi. 6. Analitzar el procs de consolidaci de lEstat liberal i del sistema capitalista en el mn, relacionant-ho amb lexpansi colonial i identificar les seues peculiaritats a Espanya. 7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera mitat del segle XX. 8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de levoluci poltica i econmica dEspanya durant el segle XX, els avanos i retrocessos fins a aconseguir la modernitzaci econmica, la consolidaci del sistema democrtic i la pertinena a la Uni Europea. 9. Caracteritzar i situar cronolgicament i geogrficament les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona mitat del segle XX i aplicar este coneixement a la comprensi dalguns dels problemes internacionals ms destacats de lactualitat. 10. Conixer les caracterstiques essencials dels principals estils artstics des del segle XVIII al XX, amb particular atenci a Espanya. Conixer les principals caracterstiques de lart barroc valenci, la illustraci valenciana, el modernisme valenci i la pintura expressionista, aix com les principals manifestacions culturals en la Comunitat Valenciana en el segle XX. 11. Identificar les causes i conseqncies de fets i processos histrics significatius, establir connexions entre elles i reconixer la causalitat mltiple que comporten els fets socials. 12. Valorar el patrimoni documental dEspanya, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, i destacar la seua projecci en la vida cultural espanyola i internacional. 13. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcci formal adequada. 14. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics i taules estadstiques, i utilitzar-los com a font dinformaci i mitjans danlisi i sntesi. 15. Comentar i analitzar textos despecial rellevncia histrica, aix com obres artstiques significatives. Educaci Fsica El desenrotllament harmnic i integral del ser hum comporta ineludiblement la inclusi en la formaci dels jvens daquelles ensenyances que potencien el desenrotllament de les capacitats i habilitats motrius, aprofundint en el significat que adquirixen en el comporta-

El proceso de construccin de la Unin Europea: las etapas de la ampliacin. Espaa y la Unin Europea en la actualidad. Cambios en las sociedades actuales. El mundo occidental. La crisis del mundo comunista. El papel de China. El mundo islmico. Globalizacin y nuevos centros de poder. Los nuevos movimientos sociales. Los medios de comunicacin y su influencia. La sociedad de la informacin. Conflictos y focos de tensin en el mundo actual. El desafo del terrorismo. Arte y cultura en el siglo XX. La cultura en la Comunitat Valenciana en el siglo XX. Criterios de evaluacin 1. Analizar las transformaciones del siglo XVIII, especialmente las del reformismo borbnico en Espaa y Amrica, con referencia explcita al final del foralismo valenciano. 2. Distinguir los cambios polticos que conducen a la crisis del Antiguo Rgimen y a las revoluciones liberales, as como su repercusin en Espaa. 3. Comprender los rasgos fundamentales de las revoluciones liberales burguesas y sealar, a travs de ejemplos representativos, los grandes procesos de transformacin que experiment el mundo occidental en el siglo XIX. 4. Identificar y caracterizar las distintas etapas de la evolucin poltica y econmica de Espaa durante el siglo XIX, con especial referencia a la expansin econmica valenciana de finales del siglo XIX. 5. Comprender las transformaciones socioeconmicas de la Revolucin industrial, as como los acontecimientos ms relevantes que explican el protagonismo de Europa durante la poca del imperialismo, sus consecuencias y su declive. 6. Analizar el proceso de consolidacin del Estado liberal y del sistema capitalista en el mundo, relacionndolo con la expansin colonial e identificar sus peculiaridades en Espaa. 7. Sealar las conexiones entre los principales acontecimientos mundiales y conflictos de la primera mitad del siglo XX. 8. Identificar y caracterizar las distintas etapas de la evolucin poltica y econmica de Espaa durante el siglo XX, los avances y retrocesos hasta lograr la modernizacin econmica, la consolidacin del sistema democrtico y la pertenencia a la Unin Europea. 9. Caracterizar y situar cronolgica y geogrficamente las grandes transformaciones y conflictos mundiales que han tenido lugar en la segunda mitad del siglo XX y aplicar este conocimiento a la comprensin de algunos de los problemas internacionales ms destacados de la actualidad. 10. Conocer las caractersticas esenciales de los principales estilos artsticos desde el siglo XVIII al XX, con particular atencin a Espaa. Conocer las principales caractersticas del arte barroco valenciano, la ilustracin valenciana, el modernismo valenciano y la pintura expresionista, as como las principales manifestaciones culturales en la Comunitat Valenciana en el siglo XX. 11. Identificar las causas y consecuencias de hechos y procesos histricos significativos, establecer conexiones entre ellas y reconocer la causalidad mltiple que comportan los hechos sociales. 12. Valorar el patrimonio documental de Espaa, con especial referencia a la Comunitat Valenciana. Localizar los principales archivos, y destacar su proyeccin en la vida cultural espaola e internacional. 13. Realizar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y la correccin formal adecuada. 14. Interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, croquis, grficos y tablas estadsticas, y utilizarlos como fuente de informacin y medios de anlisis y sntesis. 15. Comentar y analizar textos de especial relevancia histrica, as como obras artsticas significativas. Educacin fsica El desarrollo armnico e integral del ser humano conlleva ineludiblemente la inclusin en la formacin de los jvenes de aquellas enseanzas que potencian el desarrollo de las capacidades y habilidades motrices, profundizando en el significado que adquieren en el compor-

Num. 5562 / 24.07.2007

30485

ment hum, i assumint actituds, valors i normes relatives al cos i al moviment. LEducaci fsica no sols ha de contribuir a desenrotllar les capacitats instrumentals i a generar hbits de prctica continuada de lactivitat fsica en lEducaci Secundria Obligatria, sin que, a ms, ha de vincular aquella a una escala de valors, actituds i normes, i al coneixement dels efectes que esta t sobre el desenrotllament personal, de manera que contribusca aix a lxit dels objectius generals de letapa. Lenfocament desta matria t un carcter integrador i inclou una multiplicitat de funcions: cognitives, expressives, comunicatives i de benestar. Duna banda, el moviment s un dels instruments cognitius fonamentals de la persona, tant per a conixer-se a si mateixa com per a explorar i estructurar el seu entorn immediat. Per mitj de lorganitzaci de les seues capacitats sensoperceptivomotrius, es pren conscincia del propi cos i del mn que lenvolta, per a ms, per mitj del moviment, es millora la prpia capacitat motriu en diferents situacions i per a distints fins i activitats, i es permet fins i tot demostrar destreses, superar dificultats i competir. Daltra banda, en la mesura que la persona utilitza el seu cos i el seu moviment corporal per a relacionar-se amb els altres, no sols en el joc i lesport, sin en general en qualsevol classe dactivitats fsiques, lEducaci fsica afavorix la consideraci dambds com a instruments de comunicaci, relaci i expressi. Igualment, a travs de lexercici fsic es contribux a la conservaci i millora de la salut i lestat fsic, a la prevenci de determinades malalties i disfuncions i a lequilibri psquic, en la mesura que les persones, a travs daquell, alliberen tensions, realitzen activitats doci, i gaudixen del seu propi moviment i de la seua eficcia corporal. Tot aix resulta fins i tot ms necessari ats el seu paper per a compensar les restriccions del medi i el sedentarisme habitual de la societat actual. LEducaci fsica actua en este sentit com a factor de prevenci de primer orde. El cos i el moviment sn, per tant, els eixos bsics en qu se centra lacci educativa en la nostra matria. Es tracta, duna banda, de leducaci del cos i el moviment en el sentit de la millora de les qualitats fsiques i motrius i amb aix de la consolidaci dhbits saludables. I dun altra, de leducaci a travs del cos i el moviment per a adquirir competncies de carcter afectiu i de relaci, necessries per a la vida en societat. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques La matria dEducaci fsica contribux de manera directa i clara a la consecuci de dos competncies bsiques: la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i ciutadana. El cos hum constitux una pea clau en la interrelaci de la persona amb lentorn, i lEducaci fsica est directament compromesa amb ladquisici del mxim estat de benestar fsic, mental i social possible, en un entorn saludable. Respecte a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, lEducaci fsica proporciona coneixements i destreses sobre determinats hbits saludables que acompanyaran els jvens ms enll de letapa obligatria. A ms, aporta criteris per al manteniment i millora de la condici fsica, sobretot daquelles qualitats fsiques associades a la salut: resistncia cardiovascular, fora-resistncia i flexibilitat. Daltra banda, collabora en un s responsable del medi natural a travs de les activitats fsiques realitzades en la naturalesa. LEducaci fsica planteja situacions especialment favorables a ladquisici de la competncia social i ciutadana. Les activitats fsiques sn un mitj efica per a facilitar la integraci i fomentar el respecte, al mateix temps que contribuxen al desenrotllament de la cooperaci, la igualtat i el treball en equip. La prctica i lorganitzaci de les activitats esportives collectives exigix la integraci en un projecte com, i lacceptaci de les diferncies i limitacions dels participants, seguint normes democrtiques en lorganitzaci del grup i assumint cada integrant les seues prpies responsabilitats. El compliment de les normes i reglaments que regixen les activitats esportives collaboren en lacceptaci dels codis de conducta propis duna societat.

tamiento humano, y asumiendo actitudes, valores y normas relativas al cuerpo y al movimiento. La Educacin fsica no slo debe contribuir a desarrollar las capacidades instrumentales y a generar hbitos de prctica continuada de la actividad fsica en la Educacin Secundaria Obligatoria, sino que, adems, debe vincular aquella a una escala de valores, actitudes y normas, y al conocimiento de los efectos que sta tiene sobre el desarrollo personal, contribuyendo de esta forma, al logro de los objetivos generales de la etapa. El enfoque de esta materia, tiene un carcter integrador e incluye una multiplicidad de funciones: cognitivas, expresivas, comunicativas y de bienestar. Por una parte, el movimiento es uno de los instrumentos cognitivos fundamentales de la persona, tanto para conocerse a s misma como para explorar y estructurar su entorno inmediato. Por medio de la organizacin de sus capacidades senso-perceptivo motrices, se toma conciencia del propio cuerpo y del mundo que le rodea, pero adems, mediante el movimiento, se mejora la propia capacidad motriz en diferentes situaciones y para distintos fines y actividades, permitiendo incluso demostrar destrezas, superar dificultades y competir. Por otro lado, en tanto que la persona utiliza su cuerpo y su movimiento corporal para relacionarse con los dems, no slo en el juego y el deporte, sino en general en toda clase de actividades fsicas, la Educacin fsica favorece la consideracin de ambos como instrumentos de comunicacin, relacin y expresin. Igualmente, a travs del ejercicio fsico se contribuye a la conservacin y mejora de la salud y el estado fsico, a la prevencin de determinadas enfermedades y disfunciones y al equilibrio psquico, en la medida en que las personas, a travs del mismo liberan tensiones, realizan actividades de ocio, y disfrutan de su propio movimiento y de su eficacia corporal. Todo ello resulta incluso ms necesario dado su papel para compensar las restricciones del medio y el sedentarismo habitual de la sociedad actual. La Educacin fsica acta en este sentido como factor de prevencin de primer orden. El cuerpo y el movimiento son, por tanto, los ejes bsicos en los que se centra la accin educativa en nuestra materia. Se trata, por un lado, de la educacin del cuerpo y el movimiento en el sentido de la mejora de las cualidades fsicas y motrices y con ello de la consolidacin de hbitos saludables. Y por otro, de la educacin a travs del cuerpo y el movimiento para adquirir competencias de carcter afectivo y de relacin, necesarias para la vida en sociedad. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas La materia de Educacin fsica contribuye de manera directa y clara a la consecucin de dos competencias bsicas: la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico y la competencia social y ciudadana. El cuerpo humano constituye una pieza clave en la interrelacin de la persona con el entorno y la Educacin fsica est directamente comprometida con la adquisicin del mximo estado de bienestar fsico, mental y social posible, en un entorno saludable. Respecto a la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico, la Educacin fsica proporciona conocimientos y destrezas sobre determinados hbitos saludables que acompaarn a los jvenes ms all de la etapa obligatoria. Adems, aporta criterios para el mantenimiento y mejora de la condicin fsica, sobre todo de aquellas cualidades fsicas asociadas a la salud: resistencia cardiovascular, fuerza-resistencia y flexibilidad. Por otra parte, colabora en un uso responsable del medio natural a travs de las actividades fsicas realizadas en la naturaleza. La Educacin fsica plantea situaciones especialmente favorables a la adquisicin de la competencia social y ciudadana. Las actividades fsicas son un medio eficaz para facilitar la integracin y fomentar el respeto, a la vez que contribuyen al desarrollo de la cooperacin, la igualdad y el trabajo en equipo. La prctica y la organizacin de las actividades deportivas colectivas exige la integracin en un proyecto comn, y la aceptacin de las diferencias y limitaciones de los participantes, siguiendo normas democrticas en la organizacin del grupo y asumiendo cada integrante sus propias responsabilidades. El cumplimiento de las normas y reglamentos que rigen las actividades deportivas colaboran en la aceptacin de los cdigos de conducta propios de una sociedad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30486

LEducaci fsica ajuda de manera destacable a la consecuci dautonomia i iniciativa personal, fonamentalment en dos sentits. Duna banda, si satorga protagonisme a lalumnat en aspectes dorganitzaci individual i collectiva de jornades i activitats fsiques i esportives o de ritme, i en aspectes de planificaci dactivitats per a la millora de la seua condici fsica. Daltra banda, ho fa en la mesura que enfronta lalumnat a situacions en qu ha de manifestar autosuperaci, perseverana i actitud positiva davant de tasques duna certa dificultat tcnica o en la millora del propi nivell de condici fsica, responsabilitat i honestedat en laplicaci de les regles i capacitat dacceptaci dels diferents nivells de condici fsica i dexecuci motriu dins del grup. Contribux tamb a ladquisici de la competncia cultural i artstica. A lapreciaci i comprensi del fet cultural hi contribux per mitj del reconeixement i la valoraci de les manifestacions culturals de la motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa i la seua consideraci com a part del patrimoni cultural dels pobles. A lexpressi didees o sentiments de forma creativa, hi contribux per mitj de lexploraci i utilitzaci de les possibilitats i recursos expressius del cos i el moviment. A ladquisici dhabilitats perceptives, hi collabora especialment des de les experincies sensorials i emocionals prpies de les activitats de lexpressi corporal. Daltra banda, el coneixement de les manifestacions ldiques, esportives i dexpressi corporal prpies daltres cultures ajuda a ladquisici duna actitud oberta cap a la diversitat cultural. En un altre sentit, la matria dEducaci fsica est compromesa amb ladquisici duna actitud oberta i respectuosa davant del fenomen esportiu com a espectacle, per mitj de lanlisi i la reflexi crtica davant de la violncia en lesport o altres situacions contrries a la dignitat humana que shi produxen. LEducaci fsica ajuda a la consecuci de la competncia per a aprendre a aprendre, ja que oferix recursos per a la planificaci de determinades activitats fsiques a partir dun procs dexperimentaci. Tot aix permet que lalumnat siga capa de regular el seu propi aprenentatge i prctica de lactivitat fsica en el seu temps lliure, de manera organitzada i estructurada. Aix mateix, desenrotlla habilitats per al treball en equip en diferents activitats esportives i expressives collectives i contribux a adquirir aprenentatges tcnics, estratgics i tctics que sn generalitzables per a diverses activitats esportives. A ladquisici de la competncia en comunicaci lingstica lEducaci fsica contribux, com la resta, oferint una varietat dintercanvis comunicatius i a travs del vocabulari especfic que aporta. Objectius Lensenyana de lEducaci fsica en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Participar i collaborar de manera activa, amb regularitat i eficincia, en les activitats programades, amb independncia del nivell dhabilitat i capacitat personal i valorant els aspectes de relaci que fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerncia cap a tots els membres de la comunitat educativa. 2. Conixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contradiccions que presenta la prctica habitual i sistemtica de lactivitat fsica al llarg de la vida, en el desenrotllament personal i en la millora de les condicions de qualitat de vida i salut, individual i collectiva. 3. Augmentar les prpies possibilitats de rendiment motor per mitj de la millora de les capacitats, tant fsiques com motrius, desenrotllant actituds dautoexigncia i superaci personal. 4. Millorar les capacitats dadaptaci motriu a les exigncies de lentorn i a la seua variabilitat. 5. Planificar activitats que permeten satisfer les necessitats personals en relaci amb les capacitats fsiques i habilitats especfiques a partir de la valoraci del nivell inicial. 6. Conixer el cos i les seues necessitats, adoptar una actitud crtica i conseqent enfront de les activitats dirigides a la millora de la condici fsica, la salut i la qualitat de vida, fent un tractament diferenciat de cada capacitat.

La Educacin fsica ayuda de forma destacable a la consecucin de autonoma e iniciativa personal, fundamentalmente en dos sentidos. Por un lado, si se otorga protagonismo al alumnado en aspectos de organizacin individual y colectiva de jornadas y actividades fsicas y deportivas o de ritmo, y en aspectos de planificacin de actividades para la mejora de su condicin fsica. Por otro lado, lo hace en la medida en que enfrenta al alumnado a situaciones en las que debe manifestar autosuperacin, perseverancia y actitud positiva ante tareas de cierta dificultad tcnica o en la mejora del propio nivel de condicin fsica, responsabilidad y honestidad en la aplicacin de las reglas y capacidad de aceptacin de los diferentes niveles de condicin fsica y de ejecucin motriz dentro del grupo. Contribuye tambin a la adquisicin de la competencia cultural y artstica. A la apreciacin y comprensin del hecho cultural lo hace mediante el reconocimiento y la valoracin de las manifestaciones culturales de la motricidad humana, tales como los deportes, los juegos tradicionales, las actividades expresivas o la danza y su consideracin como parte del patrimonio cultural de los pueblos. A la expresin de ideas o sentimientos de forma creativa contribuye mediante la exploracin y utilizacin de las posibilidades y recursos expresivos del cuerpo y el movimiento. A la adquisicin de habilidades perceptivas, colabora especialmente desde las experiencias sensoriales y emocionales propias de las actividades de la expresin corporal. Por otro lado, el conocimiento de las manifestaciones ldicas, deportivas y de expresin corporal propias de otras culturas ayuda a la adquisicin de una actitud abierta hacia la diversidad cultural. En otro sentido, la materia de Educacin fsica est comprometida con la adquisicin de una actitud abierta y respetuosa ante el fenmeno deportivo como espectculo, mediante el anlisis y la reflexin crtica ante la violencia en el deporte u otras situaciones contrarias a la dignidad humana que en l se producen. La Educacin fsica ayuda a la consecucin de la competencia para aprender a aprender al ofrecer recursos para la planificacin de determinadas actividades fsicas a partir de un proceso de experimentacin. Todo ello permite que el alumnado sea capaz de regular su propio aprendizaje y prctica de la actividad fsica en su tiempo libre, de forma organizada y estructurada. Asimismo, desarrolla habilidades para el trabajo en equipo en diferentes actividades deportivas y expresivas colectivas y contribuye a adquirir aprendizajes tcnicos, estratgicos y tcticos que son generalizables para varias actividades deportivas. A la adquisicin de la competencia en comunicacin lingstica la Educacin fsica contribuye, como el resto, ofreciendo una variedad de intercambios comunicativos y a travs del vocabulario especfico que aporta. Objetivos La enseanza de la Educacin fsica en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Participar y colaborar de manera activa, con regularidad y eficiencia, en las actividades programadas, con independencia del nivel de habilidad y capacidad personal y valorando los aspectos de relacin que fomentan; mostrando una actitud de respeto y tolerancia hacia todos los miembros de la comunidad educativa. 2. Conocer y valorar los efectos beneficiosos, riesgos y contradicciones que presenta la prctica habitual y sistemtica de la actividad fsica a lo largo de la vida, en el desarrollo personal y en la mejora de las condiciones de calidad de vida y salud, individual y colectiva. 3. Aumentar las propias posibilidades de rendimiento motor mediante la mejora de las capacidades, tanto fsicas como motrices, desarrollando actitudes de autoexigencia y superacin personal. 4. Mejorar las capacidades de adaptacin motriz a las exigencias del entorno y a su variabilidad. 5. Planificar actividades que permitan satisfacer las necesidades personales en relacin a las capacidades fsicas y habilidades especficas a partir de la valoracin del nivel inicial. 6. Conocer el cuerpo y sus necesidades, adoptar una actitud crtica y consecuente frente a las actividades dirigidas a la mejora de la condicin fsica, la salud y la calidad de vida, haciendo un tratamiento diferenciado de cada capacidad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30487

7. Reconixer, valorar i utilitzar el cos com a mitj de comunicaci i expressi creativa; dissenyar i practicar activitats rtmiques amb i sense una base musical. 8. Reconixer el medi natural com a espai idoni per a lactivitat fsica, i discriminar aquelles prctiques que poden causar-li qualsevol tipus de deteriorament. 9. Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars, tradicionals i recreatius, com a elements caracterstics de la Comunitat Valenciana que cal preservar; practicar-los amb independncia del nivell dhabilitat personal i collaborar amb lorganitzaci de campionats i activitats de divulgaci. Especialment, la pilota valenciana en les seues diferents modalitats. 10. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participaci en activitats, jocs i esports, independentment de les diferncies culturals, socials i dhabilitat. 11. Conixer les possibilitats que lentorn oferix (espais, equipaments i installacions) per a la prctica dactivitat fsica esportiva. 12. Conixer i utilitzar tcniques bsiques de respiraci i relaxaci com a mitj per a reduir desequilibris i alleujar tensions produdes durant lactivitat quotidiana i/o en la prctica dactivitats fsiques esportives. 13. Conixer i practicar activitats i modalitats esportives individuals, collectives i dadversari; aplicar els fonaments reglamentaris, tcnics i tctics en situacions de joc, amb progressiva autonomia en la seua execuci. 14. Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recurs de suport a la matria. Primer curs Continguts Bloc 1. Condici fsica i salut El calfament. Concepte. Fases. Condici fsica. Concepte. Capacitats fsiques relacionades amb la salut. Efectes de lactivitat fsica sobre lorganisme i la salut: beneficis i riscos. Execuci dexercicis daplicaci al calfament general. Condicionament general de les capacitats fsiques relacionades amb la salut. Prctica de resistncia aerbica, de fora general, flexibilitat i velocitat. Prctica dexercicis de manteniment de les posicions corporals en situacions dassegut i en lalament i el transport de crregues pesades. Relaxaci muscular progressiva que permeta la distinci entre estats de tensi i relaxaci muscular contribuint al benestar i la pau amb els altres i amb un mateix. Valoraci del calfament general com a mitj de prevenci de lesions en qualsevol activitat fsica. Discriminaci de les conductes positives i negatives (sedentarisme, drogodependncies...), i valoraci dhbits. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals Laprenentatge motor. El moviment coordinat: equilibri i agilitat. Classificaci dels jocs esportius: jocs convencionals, tradicionals i recreatius. Justificaci de la necessitat de regles i normes en la prctica de jocs i esports. Habilitats bsiques gimnstiques globals: bots, equilibris, exercicis descalada, etc. Prctica de jocs regulats i adaptats, convencionals i modificats, populars i tradicionals, que faciliten laprenentatge dels fonaments tcnics/tctics i les estratgies datac i defensa comuna als esports individuals, dadversari i collectius. Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives encaminades a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctiques dun esport individual, dadversari i collectiu.

7. Reconocer, valorar y utilizar el cuerpo como medio de comunicacin y expresin creativa; disear y practicar actividades rtmicas con y sin una base musical. 8. Reconocer el medio natural como espacio idneo para la actividad fsica, y discriminar aquellas prcticas que pueden causarle cualquier tipo de deterioro. 9. Recuperar y comprender el valor cultural de los juegos y deportes populares, tradicionales y recreativos, como elementos caractersticos de la Comunitat Valenciana que hace falta preservar; practicarlos con independencia del nivel de habilidad personal y colaborar con la organizacin de campeonatos y actividades de divulgacin. Especialmente, la Pelota Valenciana en sus diferentes modalidades. 10. Mostrar habilidades y actitudes sociales de respeto, trabajo en equipo y deportividad en la participacin en actividades, juegos y deportes, independientemente de las diferencias culturales, sociales y de habilidad. 11. Conocer las posibilidades que el entorno ofrece (espacios, equipamientos e instalaciones) para la prctica de actividad fsica deportiva. 12. Conocer y utilizar tcnicas bsicas de respiracin y relajacin como medio para reducir desequilibrios y aliviar tensiones producidas durante la actividad cotidiana y/o en la prctica de actividades fsicas deportivas. 13. Conocer y practicar actividades y modalidades deportivas individuales, colectivas y de adversario; aplicar los fundamentos reglamentarios, tcnicos y tcticos en situaciones de juego, con progresiva autonoma en su ejecucin. 14. Utilizar las tecnologas de la informacin y la comunicacin como recurso de apoyo a la materia. Primer curso Contenidos Bloque 1. Condicin fsica y salud El calentamiento. Concepto. Fases. Condicin fsica. Concepto. Capacidades fsicas relacionadas con la salud. Efectos de la actividad fsica sobre el organismo y la salud: beneficios y riesgos. Ejecucin de ejercicios de aplicacin al calentamiento general. Acondicionamiento general de las capacidades fsicas relacionadas con la salud. Prctica de resistencia aerbica, de fuerza general, flexibilidad y velocidad. Prctica de ejercicios de mantenimiento de las posiciones corporales en situaciones de sentado y en el levantamiento y el transporte de cargas pesadas. Relajacin muscular progresiva que permita la distincin entre estados de tensin y relajacin muscular contribuyendo al bienestar y la paz con los dems y con uno mismo. Valoracin del calentamiento general como medio de prevencin de lesiones en cualquier actividad fsica. Discriminacin de las conductas positivas y negativas (sedentarismo, drogodependencias...), y valoracin de hbitos. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica. Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales El aprendizaje motor. El movimiento coordinado: equilibrio y agilidad. Clasificacin de los juegos deportivos: juegos convencionales, tradicionales y recreativos. Justificacin de la necesidad de reglas y normas en la prctica de juegos y deportes. Habilidades bsicas gimnsticas globales: saltos, equilibrios, ejercicios de escalada, etc. Prctica de juegos regulados y adaptados, convencionales y modificados, populares y tradicionales, que faciliten el aprendizaje de los fundamentos tcnicos/tcticos y las estrategias de ataque y defensa comunes a los deportes individuales, de adversario y colectivos. Realizacin de actividades cooperativas y competitivas encaminadas al aprendizaje de los fundamentos tcnicos y tcticas de un deporte individual, de adversario y colectivo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30488

Participaci activa en els diferents jocs i altres activitats esportives. Descobriment vivencial i crtic de la necessitat i el sentit de les normes per a configurar els jocs. Valoraci de la importncia del desenrotllament motor personal i disposici favorable a laprenentatge en este mbit. Acceptaci del repte que suposa competir amb els altres sense que aix implique actituds de rivalitat, entenent loposici com una estratgia del joc i no com una actitud contra els altres. Acceptaci i valoraci de les normes. Bloc 3. Expressi corporal El cos com a instrument dexpressi i comunicaci. El temps i el ritme. Prctica dactivitats expressives i rtmiques encaminades a aconseguir la dinmica de grup. Experimentaci dactivitats dirigides a trencar els bloquejos i les inhibicions personals. Experimentaci dactivitats en qu es combinen distints ritmes i es manegen diversos objectes. Prctica dactivitats de benestar en qu sexecuta el moviment al ritme de la respiraci. Prctica de jocs i danses com a mitj per a interioritzar les bases del ritme i del ball (danses populars, tradicionals). Disposici favorable a la desinhibici. Valoraci del ritme com un element present en totes les accions que realitzem. Bloc 4. Activitats en el medi natural Possibilitats que oferix el nostre medi natural per a dur a terme activitats fsiques esportives: terra, aire, aigua. Adquisici de tcniques bsiques de manipulaci delements en el medi natural. Identificaci de senyals de rastreig i realitzaci dun recorregut pel centre i els seus voltants, prviament marcat. Recerca despais prxims per a realitzar activitats en la naturalesa. Activitats senzilles dorientaci. Acceptaci i respecte de les normes per a la conservaci i millora del medi urb i natural. Criteris davaluaci 1. Recopilar activitats, jocs, estirades i exercicis de mobilitat articular apropiats per al calfament i realitzats en classe. 2. Identificar els hbits higinics i posturals saludables relacionats amb lactivitat fsica i amb la vida quotidiana. 3. Incrementar les qualitats fsiques relacionades amb la salut, treballades durant el curs en el seu nivell inicial. 4. Millorar lexecuci dels aspectes tcnics fonamentals dun esport individual, i acceptar el nivell aconseguit. 5. Realitzar lacci motriu oportuna segons la fase de joc que es desenrotlle, atac o defensa, en el joc o esport collectiu proposat. 6. Elaborar un missatge de manera collectiva, per mitj de tcniques com el mim, el gest, la dramatitzaci o la dansa i comunicar-lo a la resta de grups. 7. Seguir les indicacions dels senyals de rastreig en un recorregut pel centre o els seus voltants. 8. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relacionada amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb lalumnat daltres centres docents. Segon curs Continguts Bloc 1. Condici fsica i salut El calfament general i especfic. Objectius. Pautes per a preparar-lo. Capacitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia aerbica i flexibilitat. Control de la intensitat de lesfor per mitj de la freqncia cardaca: presa de pulsacions i clcul de la zona dactivitat.

Participacin activa en los diferentes juegos y otras actividades deportivas. Descubrimiento vivencial y crtico de la necesidad y el sentido de las normas para configurar los juegos. Valoracin de la importancia del desarrollo motor personal y disposicin favorable al aprendizaje en este mbito. Aceptacin del reto que supone competir con los dems sin que eso implique actitudes de rivalidad, entendiendo la oposicin como una estrategia del juego y no como una actitud contra los dems. Aceptacin y valoracin de las normas. Bloque 3. Expresin corporal El cuerpo como instrumento de expresin y comunicacin. El tiempo y el ritmo. Prctica de actividades expresivas y rtmicas encaminadas a conseguir la dinmica de grupo. Experimentacin de actividades dirigidas a romper los bloqueos y las inhibiciones personales. Experimentacin de actividades en las que se combinan distintos ritmos y se manejan diversos objetos. Prctica de actividades de bienestar en que se ejecuta el movimiento al ritmo de la respiracin. Prctica de juegos y danzas como medio para interiorizar las bases del ritmo y del baile (danzas populares, tradicionales). Disposicin favorable a la desinhibicin. Valoracin del ritmo como un elemento presente en todas las acciones que realizamos. Bloque 4. Actividades en el medio natural Posibilidades que ofrece nuestro medio natural para llevar a cabo actividades fsicas deportivas: tierra, aire, agua. Adquisicin de tcnicas bsicas de manipulacin de elementos en el medio natural. Identificacin de seales de rastreo y realizacin de un recorrido por el centro y sus alrededores, previamente marcado. Bsqueda de espacios prximos para realizar actividades en la naturaleza. Actividades sencillas de orientacin. Aceptacin y respecto de las normas para la conservacin y mejora del medio urbano y natural. Criterios de evaluacin 1. Recopilar actividades, juegos, estiramientos y ejercicios de movilidad articular apropiados para el calentamiento y realizados en clase. 2. Identificar los hbitos higinicos y posturales saludables relacionados con la actividad fsica y con la vida cotidiana. 3. Incrementar las cualidades fsicas relacionadas con la salud, trabajadas durante el curso en su nivel inicial. 4. Mejorar la ejecucin de los aspectos tcnicos fundamentales de un deporte individual, y aceptar el nivel alcanzado. 5. Realizar la accin motriz oportuna en funcin de la fase de juego que se desarrolle, ataque o defensa, en el juego o deporte colectivo propuesto. 6. Elaborar un mensaje de forma colectiva, mediante tcnicas como el mimo, el gesto, la dramatizacin o la danza y comunicarlo al resto de grupos. 7. Seguir las indicaciones de las seales de rastreo en un recorrido por el centro o sus inmediaciones. 8. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin relacionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opiniones con el alumnado de otros centros docentes. Segundo curso Contenidos Bloque 1. Condicin fsica y salud El calentamiento general y especfico. Objetivos. Pautas para prepararlo. Capacidades fsicas relacionadas con la salud: resistencia aerbica y flexibilidad. Control de la intensidad del esfuerzo mediante la frecuencia cardaca: toma de pulsaciones y clculo de la zona de actividad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30489

Recopilaci i prctica dexercicis aplicats al calfament general. Condicionament de la resistncia aerbica. Condicionament de la flexibilitat. Presa de conscincia de la prpia condici fsica i predisposici a millorar-la amb un treball adequat. Valoraci positiva del fet de tindre una bona condici fsica com a mitj per a aconseguir un nivell ms alt de qualitat de vida i salut. Reconeixement i valoraci de la relaci que hi ha entre ladopci duna postura correcta en el treball diari de classe i la realitzaci dactivitats fsiques com a mitj de prevenci. Valoraci de la relaci entre respiraci, postura corporal, relaxaci muscular, flexibilitat, tonificaci i benestar general. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals El joc com a marc daprenentatge i desenrotllament personal. Implicacions en els mbits fsics, psquics i socioafectius. Les habilitats especfiques. Caracterstiques bsiques i comunes de les habilitats esportives: normes, regles, aspectes tcnics i tctics. Execuci de distintes combinacions dhabilitats gimnstiques i acrobtiques. Prctica de jocs regulats i adaptats, convencionals i modificats, populars i tradicionals, que faciliten laprenentatge dels fonaments tcnics/tctics i les estratgies datac i defensa comuna als esports individuals, dadversari i collectius. Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives encaminades a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctiques dun esport individual, dadversari i collectiu. Coneixement i prctica de jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Prctica dactivitats ldiques i esportives individuals i collectives, doci i recreaci: els esports ldics, els jocs populars, els jocs cooperatius, els jocs de confiana. Respecte i acceptaci de les normes i els reglaments. Valoraci dels jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, amb especial atenci a la pilota valenciana en les seues modalitats ms senzilles, dexecuci i prctica, com a part dun patrimoni cultural que cal preservar. Valoraci de les possibilitats ldiques del joc i lesport per a la dinamitzaci de grups i el gaudi personal. Bloc 3. Expressi corporal El cos i el ritme. Aspectes socioculturals i artstics de les danses de la Comunitat Valenciana. Experimentaci dactivitats encaminades al domini, al control corporal i a la comunicaci amb els altres: els gestos i les postures. Prctica dels components del gest. Combinaci de moviments de distints segments corporals amb desplaaments seguint una seqncia rtmica. Execuci de passos senzills de danses collectives. Prctica de balls tradicionals de la Comunitat Valenciana. Expressi de sentiments per mitj del cos i el moviment. Creaci i prctica de coreografies que responguen a linters de lalumnat. Acceptaci de les diferncies individuals i respecte davant de les execucions dels altres. Valoraci dels balls tradicionals de la Comunitat Valenciana com a part dun patrimoni cultural que cal preservar. Bloc 4. Activitats en el medi natural Nocions sobre supervivncia i acampada: normes de seguretat, elecci del terreny i precaucions que han de tindres en compte a lhora de muntar tendes. El senderisme: en qu consistix? Tipus de camins, material i vestimenta necessaris. Comprensi de lentorn i introducci de mesures de seguretat i primers auxilis bsics.

Recopilacin y prctica de ejercicios aplicados al calentamiento general. Acondicionamiento de la resistencia aerbica. Acondicionamiento de la flexibilidad. Toma de conciencia de la propia condicin fsica y predisposicin a mejorarla con un trabajo adecuado. Valoracin positiva del hecho de tener una buena condicin fsica como medio para alcanzar un nivel ms alto de calidad de vida y salud. Reconocimiento y valoracin de la relacin que hay entre la adopcin de una postura correcta en el trabajo diario de clase y la realizacin de actividades fsicas como medio de prevencin. Valoracin de la relacin entre respiracin, postura corporal, relajacin muscular, flexibilidad, tonificacin y bienestar general. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica. Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales El juego como marco de aprendizaje y desarrollo personal. Implicaciones en los mbitos fsicos, psquicos y socioafectivos. Las habilidades especficas. Caractersticas bsicas y comunes de las habilidades deportivas: normas, reglas, aspectos tcnicos y tcticos. Ejecucin de distintas combinaciones de habilidades gimnsticas y acrobticas. Prctica de juegos regulados y adaptados, convencionales y modificados, populares y tradicionales, que faciliten el aprendizaje de los fundamentos tcnicos/tcticos y las estrategias de ataque y defensa comunes a los deportes individuales, de adversario y colectivos. Realizacin de actividades cooperativas y competitivas encaminadas al aprendizaje de los fundamentos tcnicos y tcticas de un deporte individual, de adversario y colectivo. Conocimiento y prctica de juegos y deportes populares y tradicionales de la Comunitat Valenciana. Prctica de actividades ldicas y deportivas individuales y colectivas, de ocio y recreacin: los deportes ldicos, los juegos populares, los juegos cooperativos, los juegos de confianza. Respeto y aceptacin de las normas y los reglamentos. Valoracin de los juegos y deportes populares y tradicionales de la Comunitat Valenciana, con especial atencin a la Pelota Valenciana en sus modalidades ms sencillas, de ejecucin y prctica, como parte de un patrimonio cultural que hace falta preservar. Valoracin de las posibilidades ldicas del juego y el deporte para la dinamizacin de grupos y el disfrute personal. Bloque 3. Expresin corporal El cuerpo y el ritmo. Aspectos socioculturales y artsticos de las danzas de la Comunitat Valenciana. Experimentacin de actividades encaminadas al dominio, al control corporal y a la comunicacin con los dems: los gestos y las posturas. Prctica de los componentes del gesto. Combinacin de movimientos de distintos segmentos corporales con desplazamientos siguiendo una secuencia rtmica. Ejecucin de pasos sencillos de danzas colectivas. Prctica de bailes tradicionales de la Comunitat Valenciana. Expresin de sentimientos mediante el cuerpo y el movimiento. Creacin y prctica de coreografas que respondan al inters del alumnado. Aceptacin de las diferencias individuales y respeto frente a las ejecuciones de los dems. Valoracin de los bailes tradicionales de la Comunitat Valenciana como parte de un patrimonio cultural que hace falta preservar. Bloque 4. Actividades en el medio natural Nociones sobre supervivencia y acampada: normas de seguridad, eleccin del terreno y precauciones que tienen que tenerse en cuenta a la hora de montar tiendas. El senderismo: en qu consiste? Tipos de caminos, material y vestimenta necesarios. Comprensin del entorno e introduccin de medidas de seguridad y primeros auxilios bsicos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30490

Adquisici i posada en prctica de tcniques bsiques per al muntatge de tendes de campanya per a desplaar-se i estar en condicions de seguretat en el medi natural. Realitzaci dun recorregut per un cam per a completar un itinerari. Identificaci i prevenci de les contingncies prpies del medi natural. Presa de conscincia dels usos i abusos que es fan del medi urb i naturals. Adquisici duna actitud autnoma per a desenrotllar-se dins dun mitj no habitual. Formaci crtica respecte de les pressions i agressions en el medi natural. Criteris davaluaci 1. Incrementar la resistncia aerbica i la flexibilitat respecte al seu nivell inicial. 2. Reconixer, a travs de la prctica, les activitats fsiques que es desenrotllen en una franja de la freqncia cardaca beneficiosa per a la salut. 3. Conixer, practicar i valorar els jocs, esports i balls populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana. 4. Mostrar autocontrol en laplicaci de la fora i en la relaci amb ladversari, davant de situacions de contacte fsic en jocs i activitats de lluita. 5. Manifestar actituds de cooperaci, tolerncia i esportivitat tant quan sadopta el paper de participant com el despectador en la prctica dun esport collectiu. 6. Resoldre situacions de joc redut dun o ms esports collectius, aplicant els coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits. 7. Crear i posar en prctica una seqncia harmnica de moviments corporals a partir dun ritme triat. 8. Realitzar de manera autnoma un recorregut de senda complint normes de seguretat bsiques i mostrar una actitud de respecte cap a la conservaci de lentorn en qu es du a terme lactivitat. 9. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relacionada amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb lalumnat daltres centres docents. Tercer curs Continguts Bloc 1. Condici fsica i salut El calfament especfic. Caracterstiques. Pautes per a prepararlo. Capacitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia, fora, velocitat i flexibilitat. Classificaci i mtodes de millora de les capacitats fsiques. Efectes del treball de resistncia aerbica i flexibilitat sobre el concepte de salut. Els processos dadaptaci a lesfor. Fonaments bsics per a una dieta equilibrada i la seua planificaci. Preparaci i posada en prctica de calfaments especfics. Aplicaci de sistemes especfics de millora de la resistncia general. Aplicaci de sistemes especfics de millora de la flexibilitat. Prctica dactivitats gimnstiques suaus. Anlisi dels hbits propis de lalimentaci. Elaboraci de dietes equilibrades i saludables. Reconeixement de lefecte positiu que la prctica de lactivitat fsica t sobre lorganisme. Valoraci positiva de les repercussions que lactivitat fsica t sobre la prpia imatge corporal. Valoraci dels efectes dactivitats gimnstiques suaus. Anlisi crtica dels hbits alimentaris. La dieta mediterrnia. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals

Adquisicin y puesta en prctica de tcnicas bsicas para el montaje de tiendas de campaa para desplazarse y estar en condiciones de seguridad en el medio natural. Realizacin de un recorrido por un camino para completar un itinerario. Identificacin y prevencin de las contingencias propias del medio natural. Toma de conciencia de los usos y abusos que se hacen del medio urbano y naturales. Adquisicin de una actitud autnoma para desarrollarse dentro de un medio no habitual. Formacin crtica respecto de las presiones y agresiones en el medio natural. Criterios de evaluacin 1. Incrementar la resistencia aerbica y la flexibilidad respecto a su nivel inicial. 2. Reconocer a travs de la prctica, las actividades fsicas que se desarrollan en una franja de la frecuencia cardiaca beneficiosa para la salud. 3. Conocer, practicar y valorar los juegos, deportes y bailes populares y tradicionales de la Comunitat Valenciana. 4. Mostrar autocontrol en la aplicacin de la fuerza y en la relacin con el adversario, ante situaciones de contacto fsico en juegos y actividades de lucha. 5. Manifestar actitudes de cooperacin, tolerancia y deportividad tanto cuando se adopta el papel de participante como el de espectador en la prctica de un deporte colectivo. 6. Resolver situaciones de juego reducido de uno o varios deportes colectivos, aplicando los conocimientos tcnicos, tcticos y reglamentarios adquiridos. 7. Crear y poner en prctica una secuencia armnica de movimientos corporales a partir de un ritmo escogido. 8. Realizar de forma autnoma un recorrido de sendero cumpliendo normas de seguridad bsicas y mostrar una actitud de respeto hacia la conservacin del entorno en el que se lleva a cabo la actividad. 9. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin relacionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opiniones con el alumnado de otros centros docentes. Tercer curso Contenidos Bloque 1. Condicin fsica y salud El calentamiento especfico. Caractersticas. Pautas para prepararlo. Capacidades fsicas relacionadas con la salud: resistencia, fuerza, velocidad y flexibilidad. Clasificacin y mtodos de mejora de las capacidades fsicas. Efectos del trabajo de resistencia aerbica y flexibilidad sobre el concepto de salud. Los procesos de adaptacin al esfuerzo. Fundamentos bsicos para una dieta equilibrada y su planificacin. Preparacin y puesta en prctica de calentamientos especficos. Aplicacin de sistemas especficos de mejora de la resistencia general. Aplicacin de sistemas especficos de mejora de la flexibilidad. Prctica de actividades de gimnasias suaves. Anlisis de los hbitos propios de la alimentacin. Elaboracin de dietas equilibradas y saludables. Reconocimiento del efecto positivo que la prctica de actividad fsica tiene sobre el organismo. Valoracin positiva de las repercusiones que la actividad fsica tiene sobre la propia imagen corporal. Valoracin de los efectos de actividades de gimnasias suaves. Anlisis crtico de los hbitos alimentarios. La dieta mediterrnea. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica. Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales

Num. 5562 / 24.07.2007

30491

El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepci, decisi i execuci. Aspectes tcnics, tctics i reglamentaris dels esports que han de practicar-se. Els jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives dirigides a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctiques dun esport collectiu. Prctica dactivitats encaminades a laprenentatge dun esport individual, dadversari o collectiu. Resoluci de conflictes per mitj de tcniques de dinmica de grup. Investigaci, coneixement i prctica dels jocs i esports populars i tradicionals a la Comunitat Valenciana. Prctica correcta de modalitats de pilota valenciana, com el raspall i prctica amb paret, per ser ms senzilles. Concepte correcte de les restants modalitats. Prctica de jocs del mn en relaci amb els jocs populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Reconeixement del propi nivell de competncia en diferents activitats esportives respecte dun entorn de referncia. Tolerncia i esportivitat per damunt de la recerca desmesurada de resultats. Valoraci del joc i lesport com a marc de relaci amb els altres i de foment de lamistat i camaraderia en lmbit personal, social i cultural. Disposici favorable amb lautoexigncia i la superaci de les prpies limitacions. Bloc 3. Expressi corporal Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, danses, dramatitzacions. Prctica dirigida a la presa de conscincia dels diferents espais utilitzats en lexpressi corporal. Realitzaci de moviments globals i segmentaris amb una base rtmica. La relaxaci. Prctica de diferents mtodes. Realitzaci dactivitats rtmiques, destacant el valor expressiu. Prctica de les danses del mn, en intercanvi cultural amb les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. Prctica de diferents manifestacions expressives. Prctica dels balls de sal i danses modernes. Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb els altres. Valoraci de la dansa com a element de relaci amb persones daltres cultures del mn. Bloc 4. Activitats al medi natural Nocions bsiques especfiques sobre orientaci. Normes de seguretat necessries per a la realitzaci de recorreguts dorientaci al medi urb i naturals. Impacte de lactivitat fsica dins del medi natural: activitats que causen deteriorament o contaminaci i les que respecten lentorn. Adquisici de tcniques bsiques dorientaci: lectura de mapes i realitzaci de recorreguts dorientaci. Aplicaci de les tcniques de primers auxilis al medi natural. Identificaci del paisatge de lentorn i de la Comunitat Valenciana, a partir de la toponmia. Acceptaci de les normes de seguretat i protecci en la realitzaci dactivitats dorientaci. Valoraci del paisatge i de la toponmia com a part de la singularitat del patrimoni natural i cultural de la Comunitat Valenciana. Criteris davaluaci 1. Relacionar les activitats fsiques amb els efectes que produxen en els diferents aparells i sistemes del cos hum, especialment amb aquells que sn ms rellevants per a la salut. 2. Incrementar els nivells de resistncia aerbica, flexibilitat i fora resistncia a partir del nivell inicial, en participar en la selecci de les

El factor cualitativo del movimiento: los mecanismos de percepcin, decisin y ejecucin. Aspectos tcnicos, tcticos y reglamentarios de los deportes que tienen que practicarse. Los juegos y deportes populares y tradicionales de la Comunitat Valenciana. Realizacin de actividades cooperativas y competitivas dirigidas al aprendizaje de los fundamentos tcnicos y tcticas de un deporte colectivo. Prctica de actividades encaminadas al aprendizaje de un deporte individual, de adversario o colectivo. Resolucin de conflictos mediante tcnicas de dinmica de grupo. Investigacin, conocimiento y prctica de los juegos y deportes populares y tradicionales en la Comunitat Valenciana. Prctica correcta de modalidades de Pelota Valenciana, como el raspall y prctica con pared, por ser ms sencillas. Concepto correcto de las restantes modalidades. Prctica de juegos del mundo en relacin con los juegos populares y tradicionales de la Comunitat Valenciana. Reconocimiento del propio nivel de competencia en diferentes actividades deportivas respecto de un entorno de referencia. Tolerancia y deportividad por encima de la bsqueda desmesurada de resultados. Valoracin del juego y el deporte como marco de relacin con los dems y de fomento de la amistad y compaerismo en el mbito personal, social y cultural. Disposicin favorable para con la autoexigencia y la superacin de las propias limitaciones. Bloque 3. Expresin corporal Conocimiento de diferentes manifestaciones expresivas: bailes, danzas, dramatizaciones. Prctica dirigida a la toma de conciencia de los diferentes espacios utilizados en la expresin corporal. Realizacin de movimientos globales y segmentarios con una base rtmica. La relajacin. Prctica de diferentes mtodos. Realizacin de actividades rtmicas, destacando el valor expresivo. Prctica de las danzas del mundo, en intercambio cultural con las danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana. Prctica de diferentes manifestaciones expresivas. Prctica de los bailes de saln y danzas modernas. Actitud abierta, desinhibida y comunicativa en las relaciones con los dems. Valoracin de la danza como elemento de relacin con personas de otras culturas del mundo. Bloque 4. Actividades en el medio natural Nociones bsicas especficas sobre orientacin. Normas de seguridad necesarias para la realizacin de recorridos de orientacin en medio urbano y naturales. Impacto de la actividad fsica dentro del medio natural: actividades que causan deterioro o contaminacin y las que respetan el entorno. Adquisicin de tcnicas bsicas de orientacin: lectura de mapas y realizacin de recorridos de orientacin. Aplicacin de las tcnicas de primeros auxilios en el medio natural. Identificacin del paisaje del entorno y de la Comunitat Valenciana, a partir de la toponimia. Aceptacin de las normas de seguridad y proteccin en la realizacin de actividades de orientacin. Valoracin del paisaje y de la toponimia como parte de la singularidad del patrimonio natural y cultural de la Comunitat Valenciana. Criterios de evaluacin 1. Relacionar las actividades fsicas con los efectos que producen en los diferentes aparatos y sistemas del cuerpo humano, especialmente con aquellos que son ms relevantes para la salud. 2. Incrementar los niveles de resistencia aerbica, flexibilidad y fuerza resistencia a partir del nivel inicial, al participar en la seleccin

Num. 5562 / 24.07.2007

30492

activitats i exercicis dacord amb els mtodes dentrenament propis de cada capacitat. 3. Realitzar exercicis de condicionament fsic atenent criteris dhigiene postural com a estratgia per a la prevenci de lesions. 4. Reflexionar sobre la importncia que t per a la salut una alimentaci equilibrada a partir del clcul de la ingesta i la despesa calrica, basant-se en les racions diries de cada grup daliments i de les activitats diries realitzades. 5. Resoldre situacions de joc redut dun o ms esports collectius, entre els quals els populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, aplicant els coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits. 6. Realitzar balls, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana, per parelles o en grup, amb respecte i desinhibici. 7. Completar una activitat dorientaci, respectant les normes de seguretat, preferentment al medi natural de lentorn i de la Comunitat Valenciana, amb lajuda dun mapa. 8. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relacionada amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb lalumnat daltres centres docents. Quart curs Continguts Bloc 1. Condici fsica i salut El calfament especfic. Efectes. Capacitats fsiques relacionades amb la salut: fora, resistncia, velocitat i flexibilitat. Concepte. Manifestacions bsiques. Tipus dexercicis. La postura corporal en les activitats quotidianes. Anlisi dels mals hbits i manera de corregir-los . Efectes del treball de fora sobre lestat de salut. Els espais per a la prctica de lactivitat fsica: lentorn i la Comunitat Valenciana. Espais, equipaments i installacions. Nocions bsiques sobre els principals sistemes de millora de les capacitats fsiques. Preparaci i posada en prctica de calfaments, amb anlisi prvia de lactivitat fsica que es realitza. Condicionament de la fora, resistncia, velocitat i flexibilitat. Elaboraci dun repertori dexercicis de fora, resistncia, velocitat i flexibilitat. Preparaci i posada en prctica dun pla de treball de la resistncia i la flexibilitat. Investigaci dels espais, els equipaments i les installacions de lentorn. Planificaci, realitzaci i control dun programa dentrenament autogen personal. Determinaci del nivell de condici fsica respecte a un entorn de referncia en les diferents capacitats per mitj del coneixement i la utilitzaci de proves de test. Presa de conscincia de la importncia devitar actituds posturals inadequades. Presa de conscincia del propi nivell de condici fsica a fi destablir les prpies necessitats i possibilitats de desenrotllament. Vigilncia dels riscos que t lactivitat fsica, prevenci i seguretat. Valoraci de les activitats de benestar per al descans adequat del cos i de la ment, lestat saludable del cos i lalliberament de tensions. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals Els esports dins de la societat actual: aspectes sociolgics, culturals i econmics. El joc i lesport en el temps doci. La competici dins de la prctica esportiva: el valor recreatiu afegit. Realitzaci dactivitats encaminades a laprenentatge i al perfeccionament de lesport individual, dadversari o collectiu.

de las actividades y ejercicios en funcin de los mtodos de entrenamiento propios de cada capacidad. 3. Realizar ejercicios de acondicionamiento fsico atendiendo a criterios de higiene postural como estrategia para la prevencin de lesiones. 4. Reflexionar sobre la importancia que tiene para la salud una alimentacin equilibrada a partir del clculo de la ingesta y el gasto calrico, en base a las raciones diarias de cada grupo de alimentos y de las actividades diarias realizadas. 5. Resolver situaciones de juego reducido de uno o varios deportes colectivos, entre ellos, los populares y tradicionales de la Comunitat Valenciana, aplicando los conocimientos tcnicos, tcticos y reglamentarios adquiridos. 6. Realizar bailes, incluyendo las danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana, por parejas o en grupo, con respeto y desinhibicin. 7. Completar una actividad de orientacin, respetando las normas de seguridad, preferentemente en el medio natural del entorno y de la Comunitat Valenciana, con la ayuda de un mapa. 8. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin relacionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opiniones con el alumnado de otros centros docentes. Cuarto curso Contenidos Bloque 1. Condicin fsica y salud El calentamiento especfico. Efectos. Capacidades fsicas relacionadas con la salud: fuerza, resistencia, velocidad y flexibilidad. Concepto. Manifestaciones bsicas. Tipo de ejercicios. La postura corporal en las actividades cotidianas. Anlisis de los malos hbitos y manera de corregirlos . Efectos del trabajo de fuerza sobre el estado de salud. Los espacios para la prctica de la actividad fsica: el entorno y la Comunitat Valenciana. Espacios, equipamientos e instalaciones. Nociones bsicas sobre los principales sistemas de mejora de las capacidades fsicas. Preparacin y puesta en prctica de calentamientos, previo anlisis de la actividad fsica que se realiza. Acondicionamiento de la fuerza, resistencia, velocidad y flexibilidad. Elaboracin de un repertorio de ejercicios de fuerza, resistencia, velocidad y flexibilidad. Preparacin y puesta en prctica de un plan de trabajo de la resistencia y la flexibilidad. Investigacin de los espacios, los equipamientos y las instalaciones del entorno. Planificacin, realizacin y control de un programa de entrenamiento autgeno personal. Determinacin del nivel de condicin fsica con respecto a un entorno de referencia en las diferentes capacidades mediante el conocimiento y la utilizacin de pruebas de test. Toma de conciencia de la importancia de evitar actitudes posturales inadecuadas. Toma de conciencia del propio nivel de condicin fsica con el fin de establecer las propias necesidades y posibilidades de desarrollo. Vigilancia en torno a los riesgos que tiene la actividad fsica, prevencin y seguridad. Valoracin de las actividades de bienestar para el descanso adecuado del cuerpo y de la mente, el estado saludable del cuerpo y la liberacin de tensiones. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica. Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales Los deportes dentro de la sociedad actual: aspectos sociolgicos, culturales y econmicos. El juego y el deporte en el tiempo de ocio. La competicin dentro de la prctica deportiva: el valor recreativo aadido. Realizacin de actividades encaminadas al aprendizaje y al perfeccionamiento del deporte individual, de adversario o colectivo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30493

Planificaci de propostes dactivitats aplicables als esports que es practiquen, i portar-les a la prctica de manera autnoma. Prctica dactivitats individuals i collectives doci i recreaci. Planificaci i organitzaci de campionats esportius. Realitzaci dun treball crtic sobre el tractament meditic de les diferents modalitats esportives, gnere i lesport o altres temes dinters sociolgic. Resoluci de conflictes en situacions reals de joc per mitj de tcniques de relaxaci i de dinmica de grup. Cooperaci i acceptaci de les funcions atribudes dins duna tasca dequip. Valoraci del joc i lesport com a mitjans daprenentatge i desenrotllament de qualitats fsiques, psicomotrius i socioafectives. Apreciaci de les repercussions que la prctica habitual dactivitats fsiques i esportives tenen sobre la salut i qualitat de vida. Inters per la procedncia del material esportiu utilitzat en el marc del comer just. Coneixement i prctica de les diferents modalitats de pilota valenciana, amb especial atenci a les modalitats ms complexes de realitzaci dins de les prctiques desports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, com un mitj de gaudi i conservaci del patrimoni cultural de la nostra Comunitat. Bloc 3. Expressi corporal Directrius que han de seguir-se per a lelaboraci de dissenys coreogrfics. Prctica dactivitats rtmiques amb una base musical. Creaci duna composici coreogrfica collectiva amb el suport duna estructura musical, incloent-hi els diversos elements: espai, temps, intensitat. Prctica de mtodes de millora de la relaxaci no treballats en el curs anterior. Participaci en el treball en grup. Bloc 4. Activitats en el medi natural Aspectes generals que han de considerar-se en lorganitzaci dactivitats en el medi natural. Relaci entre lactivitat fsica, la salut i el medi natural. La seguretat com a premissa en la prctica dactivitats en el medi natural: materials i elements tcnics. Perfeccionament i aplicaci de les tcniques dorientaci. Localitzaci de controls seguint la simbologia internacional. Utilitzaci correcta dels materials i dels elements tcnics en activitats doci i recreaci en el medi natural. Presa de conscincia de limpacte que tenen algunes activitats fsiques i esportives sobre el medi natural. Valoraci de la seguretat fonamentada en el coneixement de les contingncies i els protocols de rescat, aix com en la bona condici fsica. Criteris davaluaci 1. Planificar i posar en prctica calfaments autnoms respectant pautes bsiques per a la seua elaboraci i atenent les caracterstiques de lactivitat fsica que es realitzar. 2. Analitzar els efectes beneficiosos i de prevenci que el treball regular de resistncia aerbica, de flexibilitat i de fora resistncia comporten per a lestat de salut. 3. Dissenyar i dur a terme un pla de treball duna qualitat fsica relacionada amb la salut, incrementant el propi nivell inicial, a partir del coneixement de sistemes i mtodes dentrenament. 4. Resoldre supsits prctics sobre les lesions que es poden produir en la vida quotidiana, en la prctica dactivitat fsica i en lesport, aplicant unes primeres atencions. 5. Manifestar una actitud crtica davant de les prctiques i valoracions que es fan de lesport i del cos a travs dels diferents mitjans de comunicaci. 6. Resoldre situacions en diferents jocs i esports, especialment de les modalitats ms complexes de la pilota valenciana, aplicant els coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits. 7. Participar en lorganitzaci i posada en prctica de tornejos en els quals es practicaran esports i activitats fsiques realitzades al llarg

Planificacin de propuestas de actividades aplicables a los deportes que se practican, y llevarlas a la prctica de manera autnoma. Prctica de actividades individuales y colectivas de ocio y recreacin. Planificacin y organizacin de campeonatos deportivos. Realizacin de un trabajo crtico sobre el tratamiento meditico de las diferentes modalidades deportivas, gnero y el deporte u otros temas de inters sociolgico. Resolucin de conflictos en situaciones reales de juego mediante tcnicas de relajacin y de dinmica de grupo. Cooperacin y aceptacin de las funciones atribuidas dentro de una tarea de equipo. Valoracin del juego y el deporte como medios de aprendizaje y desarrollo de cualidades fsicas, psicomotrices y socioafectivas. Apreciacin de las repercusiones que la prctica habitual de actividades fsicas-deportivas tienen sobre la salud y calidad de vida. Inters por la procedencia del material deportivo utilizado en el marco del comercio justo. Conocimiento y prctica de las diferentes modalidades de Pelota Valenciana, con especial atencin a las modalidades ms complejas de realizacin dentro de las prcticas de deportes populares y tradicionales de la Comunitat Valenciana, como un medio de disfrute y conservacin del patrimonio cultural de nuestra Comunitat. Bloque 3. Expresin corporal Directrices que tienen que seguirse para la elaboracin de diseos coreogrficos. Prctica de actividades rtmicas con una base musical. Creacin de una composicin coreogrfica colectiva con el apoyo de una estructura musical, incluyendo los diferentes elementos: espacio, tiempo, intensidad. Prctica de mtodos de mejora de la relajacin no trabajados en el curso anterior. Participacin en el trabajo en grupo. Bloque 4. Actividades en el medio natural Aspectos generales que tienen que considerarse en la organizacin de actividades en el medio natural. Relacin entre la actividad fsica, la salud y el medio natural. La seguridad como premisa en la prctica de actividades en el medio natural: materiales y elementos tcnicos. Perfeccionamiento y aplicacin de las tcnicas de orientacin. Localizacin de controles siguiendo la simbologa internacional. Utilizacin correcta de los materiales y de los elementos tcnicos en actividades de ocio y recreacin en el medio natural. Toma de conciencia del impacto que tienen algunas actividades fsicas-deportivas sobre el medio natural. Valoracin de la seguridad fundamentada en el conocimiento de las contingencias y los protocolos de rescate, as como en la buena condicin fsica. Criterios de evaluacin 1. Planificar y poner en prctica calentamientos autnomos respetando pautas bsicas para su elaboracin y atendiendo a las caractersticas de la actividad fsica que se realizar. 2. Analizar los efectos beneficiosos y de prevencin que el trabajo regular de resistencia aerbica, de flexibilidad y de fuerza resistencia suponen para el estado de salud. 3. Disear y llevar a cabo un plan de trabajo de una cualidad fsica relacionada con la salud, incrementando el propio nivel inicial, a partir del conocimiento de sistemas y mtodos de entrenamiento. 4. Resolver supuestos prcticos sobre las lesiones que se pueden producir en la vida cotidiana, en la prctica de actividad fsica y en el deporte, aplicando unas primeras atenciones. 5. Manifestar una actitud crtica ante las prcticas y valoraciones que se hacen del deporte y del cuerpo a travs de los diferentes medios de comunicacin. 6. Resolver situaciones en diferentes juegos y deportes, especialmente de las modalidades ms complejas de la Pelota Valenciana, aplicando los conocimientos tcnicos, tcticos y reglamentarios adquiridos. 7. Participar en la organizacin y puesta en prctica de torneos en los que se practicarn deportes y actividades fsicas realizadas a

Num. 5562 / 24.07.2007

30494

de letapa, incloent-hi els jocs i esports populars de la Comunitat Valenciana. 8. Participar de manera desinhibida i constructiva en la creaci i realitzaci dactivitats expressives collectives amb suport musical. 9. Utilitzar els tipus de respiraci i les tcniques i mtodes de relaxaci com a mitj per a la reducci de desequilibris i lalleugeriment de tensions produdes en la vida quotidiana. 10. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relacionada amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb lalumnat daltres centres docents. Educaci per a la ciutadania LEducaci per a la ciutadania en lEnsenyana Secundria Obligatria continua la tasca comenada per la seua homnima en Primria. Sorganitza a travs de dos matries: lEducaci per a la ciutadania i els drets humans que simpartir en 2n de lESO, i lEducaci eticocvica, que simpartir en 4t de lESO. La democrcia liberal s una forma dorganitzaci poltica que sha decantat a travs dun llarg i convuls procs histric. Sha mostrat al mateix temps forta i persuasiva davant dels totalitarismes que han intentat derrotar-la, perqu ha sabut incorporar en el seu si pobles i cultures molt diferents daquells en qu va tindre el seu origen. La seua capacitat dadaptaci a situacions histriques diverses testimonia la seua fortalesa. Les democrcies shan ests per tot el mn i, amb estes, el poder de les ciutadanes i ciutadans per a decidir el seu propi futur. No obstant aix, el pluralisme poltic i ideolgic caracterstic de les democrcies liberals, un dels seus trets fonamentals, no pot menyscabar un consens valoratiu bsic que garantisca el comproms ciutad amb el seu sistema de govern. Sense este comproms, cap rgim pot subsistir a llarg termini. Eixa tasca s especialment complexa en un rgim democrtic, en el qual s molt difcil de traar la frontera entre els valors majoritaris en una societat, els dependents de les majories de govern de torn i els constitutius de la prpia forma de govern. Per aix, les lleis noms poden imposar com a mnims all que els ciutadans shan donat a travs del procs constituent que legitima el model poltic espanyol actual: la Constituci Espanyola de 1978. Els referents ineludibles duna educaci cvica per a tots els espanyols sn les institucions que hi apareixen, els valors que shi defenen, aix com els processos de transformaci institucional i poltica que esta acull. No obstant aix, una Educaci per a la ciutadania no residix exclusivament a conixer lordenament poltic i jurdic de la nostra naci, tot i ser coneixement imprescindible, sin que ha danar ms enll i aprofundir en els trets fonamentals caracterstics de les societats democrtiques: els drets individuals que han de respectar-se per les majories contingentment en el poder, la divisi de poders, que actua com a contraps contra la possible temptaci de despotisme per qualsevol destos i les eleccions lliures, on les ciutadanes i ciutadans poden organitzarse polticament tant per a ser triats com per a triar aquells que creguen que representen millor els seus interessos i aspiracions. s ineludible, tamb, conixer les tradicions filosfiques sobre les quals sassenta. Algunes institucions canvien i, no obstant aix, no pot desaparixer la discussi racional com a forma de dirimir els conflictes poltics en una societat dhmens lliures. I cap disciplina ha contribut tant a aix com la Filosofia. El vigor de la societat democrtica depn de les seues ciutadanes i ciutadans. s un producte complex de molts elements. Les institucions socials intermdies sn fonamentals. Mitjans de comunicaci, sindicats, esglsies, associacions empresarials i ciutadanes, totes poden collaborar tant com a canalitzadores de les iniciatives ciutadanes com a impulsores destes. Per aix no s prou, s necessari que els individus no posen els seus interessos particulars per damunt de les conviccions democrtiques, per molt legtims que estos interessos puguen ser. Ac s on leducaci juga un paper imprescindible. Des de fa dcades, les professores i professors contribuxen activament a educar en democrcia el nostre alumnat. Els valors de la igual-

lo largo de la etapa, incluyendo los juegos y deportes populares de la Comunitat Valenciana. 8. Participar de forma desinhibida y constructiva en la creacin y realizacin de actividades expresivas colectivas con soporte musical. 9. Utilizar los tipos de respiracin y las tcnicas y mtodos de relajacin como medio para la reduccin de desequilibrios y el alivio de tensiones producidas en la vida cotidiana. 10. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin relacionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opiniones con el alumnado de otros centros docentes. Educacin para la ciudadana La Educacin para la ciudadana en la Enseanza Secundaria Obligatoria contina la labor comenzada por su homnima en Primaria. Se organiza a travs de dos materias: la Educacin para la ciudadana y los derechos humanos que se impartir en 2 de la ESO, y la Educacin tico-cvica, que se impartir en 4 de la ESO. La democracia liberal es una forma de organizacin poltica que se ha decantado a travs de un largo y convulso proceso histrico. Se ha mostrado a la vez fuerte y persuasiva ante los totalitarismos que han intentado derrotarla, pues ha sabido incorporar en su seno a pueblos y culturas muy diferentes de aquellos en los que tuvo su origen. Su capacidad de adaptacin a situaciones histricas diversas testimonia su fortaleza. Las democracias se han extendido por todo el mundo y, con ellas, el poder de las ciudadanas y ciudadanos para decidir su propio futuro. Sin embargo, el pluralismo poltico e ideolgico caracterstico de las democracias liberales, uno de sus rasgos fundamentales, no puede menoscabar un consenso valorativo bsico que garantice el compromiso ciudadano con su sistema de gobierno. Sin tal compromiso, ningn rgimen puede subsistir a largo plazo. Esa tarea es especialmente compleja en un rgimen democrtico, en el que es muy difcil de trazar la frontera entre los valores mayoritarios en una sociedad, los dependientes de las mayoras de gobierno de turno y los constitutivos de la propia forma de gobierno. Por ello, las leyes slo pueden imponer como mnimos aquellos que los ciudadanos se han dado a travs del proceso constituyente que legitima el modelo poltico espaol actual: la Constitucin Espaola de 1978. Los referentes ineludibles de una educacin cvica para todos los espaoles son las instituciones que all aparecen, los valores que en ella se defienden, as como los procesos de transformacin institucional y poltica que ella misma acoge. Sin embargo, una Educacin para la ciudadana no reside exclusivamente en conocer el ordenamiento poltico y jurdico de nuestra nacin, con ser este conocimiento imprescindible, sino que debe ir ms all y profundizar en los rasgos fundamentales caractersticos de las sociedades democrticas: los derechos individuales que deben respetarse por las mayoras contingentemente en el poder, la divisin de poderes, que acta como contrapeso contra la posible tentacin de despotismo por cualquiera de ellos y las elecciones libres, donde las ciudadanas y ciudadanos pueden organizarse polticamente tanto para ser elegidos como para elegir a quienes crean que mejor representan sus intereses y aspiraciones. Es ineludible, tambin conocer las tradiciones filosficas sobre las que se asienta. Algunas instituciones cambian, sin embargo, no puede desaparecer la discusin racional como forma de dirimir los conflictos polticos en una sociedad de hombres libres. Y ninguna disciplina ha contribuido tanto a ello como la Filosofa. El vigor de la sociedad democrtica depende de sus ciudadanas y ciudadanos. Es un producto complejo de muchos elementos. Las instituciones sociales intermedias son fundamentales. Medios de comunicacin, sindicatos, iglesias, asociaciones empresariales y ciudadanas, todas ellas pueden colaborar tanto como canalizadoras de las iniciativas ciudadanas como impulsoras de stas. Pero ello no es suficiente, es necesario que los individuos mismos no pongan sus intereses particulares por encima de las convicciones democrticas, por muy legtimos que tales intereses puedan ser. Aqu es donde la educacin juega un papel imprescindible. Desde hace dcadas, las profesoras y profesores contribuyen activamente a educar en democracia a nuestras alumnas y alumnos. Los

Num. 5562 / 24.07.2007

30495

tat, del respecte a la diferncia i la llibertat individual es viuen diriament en totes les aules dEspanya. Per s important que lalumnat dedica unes hores a reflexionar sobre tot aix. Es tracta que, a travs dels diferents objectius proposats i dels continguts que es desenrotllen per aconseguir-los, lalumnat aprengua a exposar les seues opinions i jus amb arguments raonats i amb capacitat per a acceptar les opinions dels altres. Aix noms pot aconseguirse per mitj de la prctica efectiva del dileg, que es mostrar com la millor estratgia per a abordar els conflictes de forma no violenta. Lalumnat haur daprendre que les opinions poden canviar en el procs de dileg i dinformaci. Una ciutadana o ciutad democrtic no s noms qui millor argumenta, qui ms disposat est a canviar de posici, sempre que els arguments dels altres i la informaci disponible aix li ho exigisca. Per a aix, la preparaci i la realitzaci de debats sobre aspectes rellevants de la realitat pot ser una magnfica estratgia de treball en laula, a ms de lanlisi comparativa i lavaluaci crtica de la informaci a qu tenen accs sobre un mateix fet o qesti dactualitat. LEducaci eticocvica de 4t dESO es concep com a una reflexi ms filosfica sobre els valors, institucions i reptes de la democrcia liberal a Espanya i al mn. Una tica cvica no ha de derivar en un nihilisme o en un relativisme que dissolga tots els valors. Els valors del respecte a laltre i del reconeixement de la diferncia no equivalen a lacceptaci acrtica de tota idea o prctica que siga contrria als drets humans. La seua defensa s una tasca quotidiana de totes i tots, en lmbit privat i immediat i en lespai pblic. A ms, adoptar la perspectiva de la filosofia moral ajuda de manera especfica a situar els problemes eticopoltics i eticojurdics en un nivell duniversalitat i dabstracci racional, la qual cosa permet desenrotllar en lalumnat la capacitat crtica i argumentativa duna manera eminent, i evitar aix qualsevol forma dadoctrinament. En este sentit resulta imprescindible proporcionar a lalumnat una fonamentaci filosfica de lespecificitat moral dels sers humans i el coneixement dalguns conceptes claus de la moralitat humana (llibertat, autonomia, valor, norma, dret, deure, etc.) i, junt amb aix, una breu introducci a les principals teories tiques del mn occidental. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques LEducaci per a la ciutadania i els drets humans i lEducaci eticocvica es relacionen directament amb la competncia social i ciutadana; per, a ms, contribuxen a desplegar alguns aspectes destacats daltres competncies bsiques. En relaci amb la competncia social i ciutadana, safronta lmbit personal i pblic implcit en esta: propicia ladquisici dhabilitats i virtuts cviques per a viure en societat i per a exercir la ciutadania democrtica. Contribux a reforar lautonomia, lautoestima i la identitat personal; afavorix el desenrotllament dhabilitats que permeten participar, prendre decisions, triar la forma adequada de comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions adoptades i de les conseqncies sen deriven, i ajuda a millorar les relacions interpersonals en formar lalumnat perqu prenga conscincia dels seus pensaments, valors, sentiments i accions. Es desplega tamb la competncia a partir de ladquisici del coneixement dels fonaments i els modes dorganitzaci dels estats i de les societats democrtiques i daltres continguts especfics, com levoluci histrica dels drets humans i la forma en qu es concreten i es respecten o es vulneren en el mn actual, particularment, en casos de conflicte. Es contribux directament a la dimensi tica de la competncia social i ciutadana afavorint que lalumnat reconega els valors de carcter moral i, al mateix temps, puga avaluar-los i comportar-se coherentment amb estos quan es pren una decisi o safronta un conflicte. Els valors universals i els drets i els deures continguts en la Declaraci Universal dels Drets Humans i en la Constituci Espanyola constituxen el referent tic com, aix com els continguts en lEstatut dAu-

valores de la igualdad, del respeto a la diferencia y la libertad individual se viven diariamente en todas las aulas de Espaa. Pero es importante que las alumnas y los alumnos dediquen unas horas a reflexionar sobre todo ello. Se trata de que, a travs de los diferentes objetivos propuestos y de los contenidos que se desarrollen para alcanzarlos, las alumnas y los alumnos aprendan a exponer sus opiniones y juicios con argumentos razonados y capacidad para aceptar las opiniones de los otros. Ello slo puede lograrse mediante la prctica efectiva del dilogo, que se mostrar como la mejor estrategia para abordar los conflictos de forma no violenta. El alumnado deber aprender que las opiniones pueden cambiar en el proceso de dilogo y de informacin. Una ciudadana o ciudadano democrtico no es slo el que mejor argumenta, sino el que ms dispuesto est a cambiar de posicin siempre que los argumentos de los dems y la informacin disponible as se lo exige. Para ello, la preparacin y realizacin de debates sobre aspectos relevantes de la realidad puede ser una magnfica estrategia de trabajo en el aula, adems del anlisis comparativo y evaluacin crtica de la informacin a la que tienen acceso sobre un mismo hecho o cuestin de actualidad. La Educacin tico-cvica de 4 de ESO se concibe como una reflexin ms filosfica sobre los valores, instituciones y retos de la democracia liberal en Espaa y el mundo. Una tica cvica no debe derivar en un nihilismo o en un relativismo que disuelva todos los valores. Los valores del respeto al otro y del reconocimiento de la diferencia no equivalen a la aceptacin acrtica de toda idea o prctica que sea contraria a los derechos humanos. Su defensa es una tarea cotidiana de todas y todos, en el mbito privado e inmediato y en el espacio pblico. Adems, adoptar la perspectiva de la filosofa moral ayuda de modo especfico a situar los problemas tico-polticos y tico-jurdicos en un nivel de universalidad y de abstraccin racional, lo que permite desarrollar en las alumnas y alumnos la capacidad crtica y argumentativa de un modo eminente, y evitar as cualquier forma de adoctrinamiento. En este sentido resulta imprescindible proporcionar a las alumnas y alumnos una fundamentacin filosfica de la especificidad moral de los seres humanos y el conocimiento de algunos conceptos claves de la moralidad humana (libertad, autonoma, valor, norma, derecho, deber, etc.) y junto a ello una breve introduccin a las principales teoras ticas del mundo occidental. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas La Educacin para la ciudadana y los derechos humanos y la Educacin tico-cvica se relacionan directamente con la competencia social y ciudadana; pero, adems, contribuyen a desarrollar algunos aspectos destacados de otras competencias bsicas. En relacin con la competencia social y ciudadana, se afronta el mbito personal y pblico implcito en ella: propicia la adquisicin de habilidades y virtudes cvicas para vivir en sociedad y para ejercer la ciudadana democrtica. Contribuye a reforzar la autonoma, la autoestima y la identidad personal; favorece el desarrollo de habilidades que permiten participar, tomar decisiones, elegir la forma adecuada de comportarse en determinadas situaciones y responsabilizarse de las decisiones adoptadas y de las consecuencias derivadas de las mismas, y ayuda a mejorar las relaciones interpersonales al formar al alumnado para que tome conciencia de los propios pensamientos, valores, sentimientos y acciones. Se desarrolla tambin la competencia a partir de la adquisicin del conocimiento de los fundamentos y los modos de organizacin de los estados y de las sociedades democrticas y de otros contenidos especficos, como la evolucin histrica de los derechos humanos y la forma en que se concretan y se respetan o se vulneran en el mundo actual, particularmente, en casos de conflicto. Se contribuye directamente a la dimensin tica de la competencia social y ciudadana favoreciendo que las alumnas y alumnos reconozcan los valores de carcter moral y, a la vez, puedan evaluarlos y comportarse coherentemente con ellos al tomar una decisin o al afrontar un conflicto. Los valores universales y los derechos y deberes contenidos en la Declaracin Universal de los Derechos Humanos y en la Constitucin Espaola constituyen el referente tico comn, as como

Num. 5562 / 24.07.2007

30496

tonomia constituxen el referent especfic per a les valencianes i els valencians. La inclusi, com continguts especfics de la matria, dels relacionats amb el coneixement de la pluralitat social, aix com del carcter de la globalitzaci i de les seues implicacions per als ciutadans, facilitar a lalumnat instruments per a construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics, exercitar els drets i les llibertats, assumir les responsabilitats i els deures cvics i, en definitiva, participar activament i plenament en la vida cvica. LEducaci per a la ciutadania contribux a desplegar la competncia daprendre a aprendre fomentant la conscincia de les prpies capacitats. Aix mateix, lestmul de les virtuts i habilitats socials, limpuls del treball en equip, la participaci i ls sistemtic de largumentaci, la sntesi de les idees prpies i alienes, la confrontaci ordenada i crtica de coneixement, informaci i opini afavorixen tamb els aprenentatges posteriors. Des dels procediments de la matria safavorix la competncia bsica autonomia i iniciativa personal perqu es desenrotllen iniciatives de planificaci, presa de decisions, participaci i assumpci de responsabilitats. El currculum atn especialment largumentaci, la construcci dun pensament propi, lestudi de casos que suposen una presa de postura sobre un problema i les possibles solucions. El plantejament de dilemes morals, propi de lEducaci eticocvica de quart curs, contribux al fet que lalumnat construsca un ju tic propi basat en els valors i prctiques democrtiques. Ls sistemtic del debat aporta a la competncia en comunicaci lingstica, doncs, exigix exercitar-se en lescolta, lexposici i largumentaci. Daltra banda, la comunicaci de sentiments, idees i opinions, imprescindibles per a aconseguir els objectius destes matries, en lutilitzar tant el llenguatge verbal com lescrit, la valoraci crtica dels missatges explcits i implcits en fonts diverses tamb ajuden a ladquisici desta competncia. Aix mateix afavorixen lenriquiment del vocabulari, el coneixement i ls de termes i conceptes propis de lanlisi del social. Educaci per a la ciutadania i els drets humans Objectius Lensenyana de lEducaci per a la ciutadania i els drets humans en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Reconixer la condici humana en la seua dimensi individual i social. 2. Reconixer la relaci existent entre la llibertat i la responsabilitat individuals. 3. Conixer i valorar la igualtat essencial dels sers humans. 4. Desenrotllar i expressar les actituds necessries per a crear un bon clima de convivncia en lescola, en la famlia i amb els amics. 5. Conixer la Declaraci Universal dels Drets Humans, la seua histria, els problemes a qu senfronta la seua implantaci i el seu valor com a projecte moral. 6. Reconixer els drets de les dones, valorar la diferncia de sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejus que suposen discriminaci. 7. Conixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democrtics, les institucions i el funcionament de la Generalitat, de lEstat espanyol i de la Uni Europea. 8. Conixer i valorar la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, i identificar els valors que els fonamenten. 9. Valorar la importncia de la participaci en la vida poltica i social. 10. Assumir el principi de correlaci entre deures i drets i reconixer les virtuts cviques. 11. Promoure el coneixement i la valoraci de les principals normes de circulaci. 12. Valorar la seguretat viria. Segon curs Continguts

los contenidos en el Estatut dAutonomia constituyen el referente especfico para las valencianas y los valencianos. La inclusin, como contenidos especficos de la materia, de los relacionados con el conocimiento de la pluralidad social, as como del carcter de la globalizacin y de sus implicaciones para las y los ciudadanos, facilitar a las alumnas y alumnos instrumentos para construir, aceptar y practicar normas de convivencia acordes con los valores democrticos, ejercitar los derechos y libertades, asumir las responsabilidades y deberes cvicos y, en definitiva, participar activa y plenamente en la vida cvica. La Educacin para la ciudadana contribuye a desarrollar la competencia de aprender a aprender fomentando la conciencia de las propias capacidades. Asimismo, el estmulo de las virtudes y habilidades sociales, el impulso del trabajo en equipo, la participacin y el uso sistemtico de la argumentacin, la sntesis de las ideas propias y ajenas, la confrontacin ordenada y crtica de conocimiento, informacin y opinin favorecen tambin los aprendizajes posteriores. Desde los procedimientos de la materia se favorece la competencia bsica autonoma e iniciativa personal porque se desarrollan iniciativas de planificacin, toma de decisiones, participacin y asuncin de responsabilidades. El currculo atiende especialmente a la argumentacin, la construccin de un pensamiento propio, el estudio de casos que supongan una toma de postura sobre un problema y las posibles soluciones. El planteamiento de dilemas morales, propio de la Educacin tico-cvica de cuarto curso, contribuye a que las alumnas y alumnos construyan un juicio tico propio basado en los valores y prcticas democrticas. El uso sistemtico del debate aporta a la competencia en comunicacin lingstica, porque exige ejercitarse en la escucha, la exposicin y la argumentacin. Por otra parte, la comunicacin de sentimientos, ideas y opiniones, imprescindibles para lograr los objetivos de estas materias, al utilizar tanto el lenguaje verbal como el escrito, la valoracin crtica de los mensajes explcitos e implcitos en fuentes diversas tambin ayudan a la adquisicin de dicha competencia. Asimismo favorecen el enriquecimiento del vocabulario, el conocimiento y el uso de trminos y conceptos propios del anlisis de lo social. Educacin para la ciudadana y los derechos humanos Objetivos La enseanza de la Educacin para la ciudadana y los derechos humanos en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Reconocer la condicin humana en su dimensin individual y social. 2. Reconocer la relacin existente entre la libertad y la responsabilidad individuales. 3. Conocer y valorar la igualdad esencial de los seres humanos. 4. Desarrollar y expresar las actitudes necesarias para crear un buen clima de convivencia en la escuela, en la familia y con los amigos. 5. Conocer la Declaracin Universal de los Derechos Humanos, su historia, los problemas a los que se enfrenta su implantacin y su valor como proyecto moral. 6. Reconocer los derechos de las mujeres, valorar la diferencia de sexos y la igualdad de derechos entre ellos y rechazar los estereotipos y prejuicios que supongan discriminacin. 7. Conocer y apreciar los principios que fundamentan los sistemas democrticos, las instituciones y el funcionamiento de la Generalitat, del Estado espaol y de la Unin Europea. 8. Conocer y valorar la Constitucin Espaola y el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, e identificar los valores que los fundamentan. 9. Valorar la importancia de la participacin en la vida poltica y social. 10. Asumir el principio de correlacin entre deberes y derechos y reconocer las virtudes cvicas. 11. Promover el conocimiento y la valoracin de las principales normas de circulacin. 12. Valorar la seguridad vial. Segundo curso Contenidos

Num. 5562 / 24.07.2007

30497

Bloc 1. Continguts comuns Exposici dopinions i jus propis amb arguments raonats. El dileg. Preparaci i realitzaci de debats sobre aspectes rellevants de la realitat. Anlisi comparativa i avaluaci crtica dinformacions proporcionades per diverses fonts sobre un mateix fet o qesti dactualitat. Fets i opinions. Bloc 2. Relacions interpersonals i participaci Lautonomia personal. Llibertat i responsabilitat. La igualtat essencial de tots els sers humans. La no-discriminaci. Crtica als prejus socials. Les relacions humanes. La famlia en el marc de la Constituci. La convivncia en lescola. La solidaritat. Latenci a les persones dependents. Lajuda als qui estan en situaci desfavorida. La participaci en el centre educatiu. rgans de participaci. Les activitats de voluntariat. Bloc 3. Drets i deures ciutadans Els drets humans i la seua histria: la Declaraci de 1948. Pactes i convenis internacionals. La protecci dels drets humans enfront de les seues violacions. Els tribunals internacionals. Lextensi dels drets humans: un repte del mn actual. Igualtat de drets i pluralisme. Les llibertats individuals. Les opcions personals dels ciutadans. La conquista dels drets de les dones i la seua situaci en el mn actual. Bloc 4. Les societats democrtiques del segle XXI LEstat de Dret: el seu funcionament. El model poltic espanyol: la Constituci Espanyola i lEstat de les Autonomies. LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. La Uni Europea. Les societats democrtiques com a societats plurals i obertes. Les democrcies representatives. El Parlament. La participaci dels ciutadans. Les eleccions. Lopini pblica. La seguretat nacional: funcions de lexrcit i de les forces dorde pblic. La contribuci dels ciutadans a travs dels impostos al sosteniment dels servicis dinters general. El consum. Drets i deures de les consumidores i consumidors. La publicitat i la seua influncia en la societat actual. La protecci civil. Catstrofes naturals i provocades. La circulaci viria i la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulaci: causes i conseqncies. Bloc 5. La ciutadania en un mn global Els conflictes en el mn actual: terrorisme, estats fallits, fanatisme religis i nacionalisme excloent. Accions individuals i collectives en favor de la pau, seguretat i llibertat. El paper dels organismes internacionals. Dret internacional humanitari. La pobresa en el mn i les seues causes. La lluita contra la pobresa i lajuda al desenrotllament. Cap a un mn ms interdependent. La globalitzaci com a motor del desenrotllament: leliminaci de les traves a la comunicaci, els desplaaments i el comer. Internet, el mn en una pantalla. Criteris davaluaci 1. Valorar la llibertat com a projecte de construcci personal. 2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals. 3. Raonar les motivacions de les conductes i eleccions tant prpies com alienes. 4. Participar en la vida del centre i usar el dileg per a superar els conflictes en les relacions escolars i familiars. 5. Identificar i rebutjar tota forma de discriminaci. Respectar les diferncies personals i mostrar autonomia de criteri.

Bloque 1. Contenidos comunes Exposicin de opiniones y juicios propios con argumentos razonados. El dilogo. Preparacin y realizacin de debates sobre aspectos relevantes de la realidad. Anlisis comparativo y evaluacin crtica de informaciones proporcionadas por diversas fuentes sobre un mismo hecho o cuestin de actualidad. Hechos y opiniones. Bloque 2. Relaciones interpersonales y participacin La autonoma personal. Libertad y responsabilidad. La igualdad esencial de todos los seres humanos. La no discriminacin. Crtica a los prejuicios sociales. Las relaciones humanas. La familia en el marco de la Constitucin. La convivencia en la escuela. La solidaridad. El cuidado a las personas dependientes. La ayuda a quienes estn en situacin desfavorecida. La participacin en el centro educativo. rganos de participacin. Las actividades de voluntariado. Bloque 3. Derechos y deberes ciudadanos Los derechos humanos y su historia: la Declaracin de 1948. Pactos y convenios internacionales. La proteccin de los derechos humanos frente a sus violaciones. Los tribunales internacionales. La extensin de los derechos humanos: un reto del mundo actual. Igualdad de derechos y pluralismo. Las libertades individuales. Las opciones personales de los ciudadanos. La conquista de los derechos de las mujeres y su situacin en el mundo actual. Bloque 4. Las sociedades democrticas del siglo XXI El Estado de Derecho: su funcionamiento. El modelo poltico espaol: la Constitucin Espaola y el Estado de las Autonomas. El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. La Unin Europea. Las sociedades democrticas como sociedades plurales y abiertas. Las democracias representativas. El Parlamento. La participacin de los ciudadanos. Las elecciones. La opinin pblica. La seguridad nacional: funciones del ejrcito y de las fuerzas de orden pblico. La contribucin de los ciudadanos a travs de los impuestos al sostenimiento de los servicios de inters general. El consumo. Derechos y deberes de las consumidoras y consumidores. La publicidad y su influencia en la sociedad actual. La proteccin civil. Catstrofes naturales y provocadas. La circulacin vial y la responsabilidad ciudadana. Accidentes de circulacin: causas y consecuencias. Bloque 5. La ciudadana en un mundo global Los conflictos en el mundo actual: terrorismo, estados fallidos, fanatismo religioso y nacionalismo excluyente. Acciones individuales y colectivas en favor de la paz, seguridad y libertad. El papel de los organismos internacionales. Derecho internacional humanitario. La pobreza en el mundo y sus causas. La lucha contra la pobreza y la ayuda al desarrollo. Hacia un mundo ms interdependiente. La globalizacin como motor del desarrollo: la eliminacin de las trabas a la comunicacin, los desplazamientos y el comercio. Internet, el mundo en una pantalla. Criterios de evaluacin 1. Valorar la libertad como proyecto de construccin personal. 2. Descubrir los sentimientos propios y los de los dems en las relaciones interpersonales. 3. Razonar las motivaciones de las conductas y elecciones tanto propias como ajenas. 4. Participar en la vida del centro y usar el dilogo para superar los conflictos en las relaciones escolares y familiares. 5. Identificar y rechazar toda forma de discriminacin. Respetar las diferencias personales y mostrar autonoma de criterio.

Num. 5562 / 24.07.2007

30498

6. Identificar els principis bsics de les declaracions internacionals dels drets humans i la seua evoluci. 7. Distingir i rebutjar situacions de violaci dels drets humans. 8. Reconixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les dones. 9. Reconixer els principis democrtics, les institucions fonamentals, lorganitzaci, funcions i formes delecci dels rgans de govern municipals, de la Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, dacord tot aix amb la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 10. Valorar la importncia fonamental de la participaci en la vida poltica. 11. Reconixer les funcions que la Constituci assigna a les Forces Armades i als cossos de seguretat de lEstat. 12. Conixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a qu senfronta el mn actual i els problemes que planteja la seua soluci. 13. Conixer els trets principals de la globalitzaci i valorar la seua capacitat per a generar desenrotllament. 14. Conixer les principals causes i conseqncies dels accidents de circulaci. 15. Identificar els principals senyals i normes de circulaci. 16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos mbits de la circulaci. Educaci eticocvica Objectius Lensenyana de lEducaci eticocvica en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Conixer i comprendre els trets especfics que fonamenten la moralitat humana; valorar el significat de la dignitat personal, de la llibertat, del b i de la veritat; reflexionar sobre els principis que orienten la conducta. 2. Comprendre la gnesi dels valors i de les normes morals, plantejant el problema de la seua fonamentaci, amb especial referncia als valors que arrepleguen la Declaraci Universal dels Drets Humans, la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 3. Conixer les principals teories tiques, tractant de comprendre les seues aportacions originals i les seues propostes sobre els principals problemes morals de la nostra poca. 4. Identificar i analitzar els principals conflictes morals del mn actual en qu es manifesten tesis antropolgiques i tiques diferents. 5. Analitzar el pluralisme cultural i moral de les societats modernes, i identificar les raons en qu es recolzen els distints plantejaments tics que hi conviuen. 6. Identificar i analitzar les diferents formes dorganitzaci poltica de les societats actuals, sobretot el sistema democrtic i lEstat social de dret, valorar crticament els seus xits, les seues deficincies i el seu horitz tic de busca de justcia i llibertat. 7. Adquirir una independncia de criteri i ju crtic, per mitj de la reflexi racional dels problemes tics, i valorar ladquisici dhbits de conducta moral que planifiquen la prpia vida. Quart Curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Utilitzaci del dileg i del debat en el plantejament dels conflictes i dilemes morals, estimulant la capacitat argumentativa. Anlisi comparativa i avaluaci crtica dinformacions proporcionades per diverses fonts sobre un mateix fet o qesti dactualitat. Reconeixement i valoraci de les violacions de drets humans i de llibertats i de les injustcies en el mn contemporani. La llibertat i la justcia com a objectius de les nostres formes de vida. Participaci en projectes que impliquen solidaritat dins i fora del centre. Bloc 2. Identitat i alteritat. Educaci afectivoemocional

6. Identificar los principios bsicos de las declaraciones internacionales de los derechos humanos y su evolucin. 7. Distinguir y rechazar situaciones de violacin de los derechos humanos. 8. Reconocer y rechazar las desigualdades de hecho y de derecho, en particular las que afectan a las mujeres. 9. Reconocer los principios democrticos, las instituciones fundamentales, la organizacin, funciones y formas de eleccin de los rganos de gobierno municipales, de la Comunitat Valenciana y del Estado espaol, de acuerdo todo ello con la Constitucin Espaola y el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 10. Valorar la importancia fundamental de la participacin en la vida poltica. 11. Reconocer las funciones que la Constitucin asigna a las Fuerzas Armadas y a los cuerpos de seguridad del Estado. 12. Conocer las races de la pobreza, los diferentes tipos de conflictos a los que se enfrenta el mundo actual y los problemas que plantea su solucin. 13. Conocer los rasgos principales de la globalizacin y valorar su capacidad para generar desarrollo. 14. Conocer las principales causas y consecuencias de los accidentes de circulacin. 15. Identificar las principales seales y normas de circulacin. 16. Distinguir y valorar los conceptos de seguridad activa y pasiva en los diversos mbitos de la circulacin. Educacin ticocvica Objetivos La enseanza de la Educacin tico-cvica en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Conocer y comprender los rasgos especficos que fundamentan la moralidad humana; valorar el significado de la dignidad personal, de la libertad, del bien y de la verdad; reflexionar sobre los principios que orientan la conducta. 2. Comprender la gnesis de los valores y de las normas morales, planteando el problema de su fundamentacin, con especial referencia a los valores que recogen la Declaracin Universal de los Derechos Humanos, la Constitucin Espaola y el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 3. Conocer las principales teoras ticas, tratando de comprender sus aportaciones originales y sus propuestas sobre los principales problemas morales de nuestra poca. 4. Identificar y analizar los principales conflictos morales del mundo actual en los que se manifiestan tesis antropolgicas y ticas diferentes. 5. Analizar el pluralismo cultural y moral de las sociedades modernas; identificar las razones en que se apoyan los distintos planteamientos ticos que conviven en ellas. 6. Identificar y analizar las diferentes formas de organizacin poltica de las sociedades actuales, sobre todo el sistema democrtico y el Estado social de derecho, valorar crticamente sus logros, sus deficiencias y su horizonte tico de bsqueda de justicia y libertad. 7. Adquirir una independencia de criterio y juicio crtico, mediante la reflexin racional de los problemas ticos, y valorar la adquisicin de hbitos de conducta moral que planifican la propia vida. Cuarto Curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Utilizacin del dilogo y del debate en el planteamiento de los conflictos y dilemas morales, estimulando la capacidad argumentativa. Anlisis comparativo y evaluacin crtica de informaciones proporcionadas por diversas fuentes sobre un mismo hecho o cuestin de actualidad. Reconocimiento y valoracin de las violaciones de derechos humanos y de libertades y de las injusticias en el mundo contemporneo. La libertad y la justicia como objetivos de nuestras formas de vida. Participacin en proyectos que impliquen solidaridad dentro y fuera del centro. Bloque 2. Identidad y alteridad. Educacin afectivo-emocional

Num. 5562 / 24.07.2007

30499

Identitat personal, llibertat i responsabilitat. La persona com subjecte moral. La resposta tica als interrogants del ser hum. La dignitat humana. El respecte a cada ser hum, amb independncia de qualsevol condici o circumstncia personal o social. La persona com a ser social. Lobertura als altres. Les relacions interpersonals. La violncia com a mal moral. Les emocions: la seua expressi i el seu control. La convivncia. Actituds socials i criteris morals. El reconeixement dels drets i el compliment dels deures com a condici imprescindible de la convivncia. Bloc 3. Teories tiques Ltica com a reflexi racional sobre lacci humana. Fonamentaci de la vida moral. Heteronomia i autonomia. Valors i normes morals. Trets fonamentals de les principals teories tiques. tiques dels fins i tiques del deure. tica, dret i poltica. Bloc 4. tica i poltica. La democrcia. Els valors constitucionals Ltica i la poltica. El problema dels fins i els mitjans. Violncia legtima i violncia illegtima. El poder. Lautoritat i la seua legitimaci. La democrcia liberal. El govern de la majoria i el respecte als drets individuals. Les institucions democrtiques. La separaci de poders. El Parlament com a dipositari de la sobirania nacional; el govern democrtic i el seu control; el poder judicial i el Tribunal Constitucional. Lordenament jurdic com a instrument de regulaci de la convivncia. Dret i justcia. Els valors superiors de la Constituci: la igualtat en dignitat i drets. Les llibertats bsiques i el pluralisme poltic. Els drets de les valencianes i dels valencians en lEstatut dAutonomia. Bloc 5. Drets humans i reptes del mn actual Els drets humans. Fonamentaci tica. Evoluci, interpretacions i defensa activa dels drets humans. Les discriminacions i violacions dels drets humans en el mn actual. La globalitzaci. Seguretat jurdica, llibertat i economia de mercat com a motors del desenrotllament. La cooperaci internacional. El desenrotllament hum sostenible. La democrcia en el mn contemporani. Lextensi de la democrcia. Els totalitarismes del segle XX: dictadures feixistes, comunistes i fonamentalistes. La ciutadania global enfront de les amenaces del nacionalisme excloent i del fanatisme religis. Els conflictes armats i lactuaci de la comunitat internacional en defensa de la pau, llibertat i seguretat. La promoci de la pau, la llibertat i la justcia. Bloc 6. La igualtat entre hmens i dones La comuna i la mateixa dignitat de la persona, igualtat en llibertat i diversitat. Situacions de discriminaci de les dones en el mn. Causes i factors. Igualtat de drets i de fet. La lluita contra la discriminaci i la busca de la igualtat. Prevenci de la violncia contra les dones, i la seua protecci integral. Criteris davaluaci 1. Conixer els trets propis de la moralitat humana i els conceptes bsics de lestructura moral dels sers humans, com ara la dignitat personal, el valor, la norma, el deure i la responsabilitat moral. 2. Conixer i exposar de manera adequada les principals teories tiques. Distingir les diferncies i similituds que existixen entre elles. 3. Identificar i expressar de manera fonamentada els principals conflictes morals del mn actual en qu es presenten duna manera clara posicions tiques diferents o oposades. 4. Reconixer els drets humans com a la principal referncia tica i identificar levoluci dels drets cvics, poltics, econmics, socials i culturals.

Identidad personal, libertad y responsabilidad. La persona como sujeto moral. La respuesta tica a los interrogantes del ser humano. La dignidad humana. El respeto a cada ser humano, con independencia de cualquier condicin o circunstancia personal o social. La persona como ser social. La apertura a los dems. Las relaciones interpersonales. La violencia como mal moral. Las emociones: su expresin y su control. La convivencia. Actitudes sociales y criterios morales. El reconocimiento de los derechos y el cumplimiento de los deberes como condicin imprescindible de la convivencia. Bloque 3. Teoras ticas La tica como reflexin racional sobre la accin humana. Fundamentacin de la vida moral. Heteronoma y autonoma. Valores y normas morales. Rasgos fundamentales de las principales teoras ticas. ticas de los fines y ticas del deber. tica, derecho y poltica. Bloque 4. tica y poltica. La democracia. Los valores constitucionales La tica y la poltica. El problema de los fines y los medios. Violencia legtima y violencia ilegtima. El poder. La autoridad y su legitimacin. La democracia liberal. El gobierno de la mayora y el respeto a los derechos individuales. Las instituciones democrticas. La separacin de poderes. El Parlamento como depositario de la soberana nacional; el gobierno democrtico y su control; el poder judicial y el Tribunal Constitucional. El ordenamiento jurdico como instrumento de regulacin de la convivencia. Derecho y justicia. Los valores superiores de la Constitucin: la igualdad en dignidad y derechos. Las libertades bsicas y el pluralismo poltico. Los derechos de las valencianas y de los valencianos en el Estatut dAutonomia. Bloque 5. Derechos humanos y retos del mundo actual Los derechos humanos. Fundamentacin tica. Evolucin, interpretaciones y defensa activa de los derechos humanos. Las discriminaciones y violaciones de los derechos humanos en el mundo actual. La globalizacin. Seguridad jurdica, libertad y economa de mercado como motores del desarrollo. La cooperacin internacional. El desarrollo humano sostenible. La democracia en el mundo contemporneo. La extensin de la democracia. Los totalitarismos del siglo XX: dictaduras fascistas, comunistas y fundamentalistas. La ciudadana global frente a las amenazas del nacionalismo excluyente y del fanatismo religioso. Los conflictos armados y la actuacin de la comunidad internacional en defensa de la paz, libertad y seguridad. La promocin de la paz, la libertad y la justicia. Bloque 6. La igualdad entre hombres y mujeres La comn e igual dignidad de la persona, igualdad en libertad y diversidad. Situaciones de discriminacin de las mujeres en el mundo. Causas y factores. Igualdad de derechos y de hecho. La lucha contra la discriminacin y la bsqueda de la igualdad. Prevencin de la violencia contra las mujeres, y proteccin integral de stas. Criterios de evaluacin 1. Conocer los rasgos propios de la moralidad humana y los conceptos bsicos de la estructura moral de los seres humanos, tales como dignidad personal, valor, norma, deber y responsabilidad moral. 2. Conocer y exponer de modo adecuado las principales teoras ticas. Distinguir las diferencias y similitudes que existen entre ellas. 3. Identificar y expresar de modo fundamentado los principales conflictos morales del mundo actual en los que se presentan de un modo claro posiciones ticas diferentes u opuestas. 4. Reconocer los derechos humanos como principal referencia tica e identificar la evolucin de los derechos cvicos, polticos, econmicos, sociales y culturales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30500

5. Conixer i expressar de manera correcta i raonada la noci de sistema democrtic i de lEstat social de dret com a forma dorganitzaci poltica a Espanya i en el mn. 6. Conixer i expressar adequadament els principals nuclis conceptuals dalguns sistemes tics occidentals que ms han contribut al reconeixement de les llibertats i els drets de les persones en tot el mn. 7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes de naturalesa social i poltica del mn actual. Reconixer la falta de llibertat, seguretat i justcia com a factors determinants en laparici de la discriminaci i la pobresa. 8. Analitzar els conflictes ms rellevants del mn actual. Identificar les amenaces a la llibertat i a la pau (totalitarismes, fanatismes, nacionalismes agressius i excloents, etc.). 9. Analitzar el cam recorregut cap a la igualtat de drets de les dones, rebutjar tota possible discriminaci i violncia contra elles. 10. Utilitzar el dileg com a mitj adequat per a justificar les prpies posicions tiques i per a refutar les alienes. Educaci plstica i visual LEducaci plstica i visual es fa imprescindible en lEducaci Secundria a partir de la necessitat de lalumnat de desenrotllar les capacitats dexpressi, anlisi, crtica, apreciaci i creaci dimatges. Este desenrotllament es convertix en ms necessari a mesura que augmenta la seua relaci amb tot lentorn social i cultural que lenvolta, un entorn sobresaturat dinformaci visual, fins al punt de ser caracterstic de la nostra poca. Esta matria ha experimentat durant els ltims decennis uns canvis espectaculars, no tant en la quantitat de nous continguts, com en levoluci de noves tcniques i nous mitjans, a travs dels quals es desenrotlla. Laccs al mn de les imatges, les seues possibilitats de manipulaci a travs de mitjans informtics cada dia ms globalitzats, la facilitat en la creaci de noves formes, la popularitzaci de nous instruments per a la creaci artstica, com sn lordinador, la fotografia digital, la cmera de vdeo, etc., fa que tant els objectius i els continguts, com tamb la metodologia de treball, siguen susceptibles de canvis continus. s indispensable prendre conscincia de la necessitat de treballar a partir de lentorn de lalumnat, el mn quotidi dimatges que li proporciona la naturalesa i lactivitat i creaci humanes a travs de la pintura, la publicitat, larquitectura, el disseny grfic i industrial, lescultura, etc., com tamb les imatges visuals cada vegada ms absorbents(transmeses pels distints mitjans: Internet, cine, vdeo, fotografia i, evidentment, televisi. La referncia bsica sobre la qual treballar ha de ser que el nostre alumnat assimile tot este entorn amb una actitud reflexiva i crtica, i que siga capa, a partir dac, delaborar noves propostes de treball, de crear i experimentar. Com qualsevol altre llenguatge, el llenguatge plasticovisual necessita dos nivells interrelacionats de comunicaci: saber veure per a comprendre i saber fer per a expressar-se, amb la finalitat de comunicar-se, produir i crear, conixer millor la realitat i a un mateix per a transformar-la i transformar-se. En definitiva, per a humanitzar la realitat i al mateix ser hum com a eix central desta. Saber veure per a comprendre implica la necessitat deducar en la percepci, suposa ser capa davaluar la informaci visual que es rep basant-se en una comprensi esttica que permeta arribar a conclusions personals dacceptaci o rebuig, segons la prpia escala de valors i, a ms, poder emocionar-se a travs de la immediatesa de la percepci sensorial per a analitzar desprs la realitat, tant natural com social, de manera objectiva, raonada i crtica. Adquirir estos coneixements ha de servir perqu es creen mecanismes analtics que servisquen de filtre a tot all que abans era assimilat de manera irreflexiva i inconscient. En un segon nivell, permetr afavorir la seua sensibilitat esttica i gaudir de tot all que li oferix lentorn visual i plstic. Lobjectiu per al nostre alumnat s la capacitat de gaudir de tot aix, ja que ens permetr poder estimular-lo a ladquisici de conceptes senzills o daltres de ms complexos. Al mateix temps, la plstica ha dincidir en la formaci de codis tics, que preparen lalumnat com a futurs ciutadans i ciutadanes en ls correcte en la comunicaci audiovisual.

5. Conocer y expresar de modo correcto y razonado la nocin de sistema democrtico y del Estado social de derecho como forma de organizacin poltica en Espaa y en el mundo. 6. Conocer y expresar adecuadamente los principales ncleos conceptuales de algunos sistemas ticos occidentales que ms han contribuido al reconocimiento de las libertades y los derechos de las personas en todo el mundo. 7. Analizar las causas que provocan los principales problemas de naturaleza social y poltica del mundo actual. Reconocer la falta de libertad, seguridad y justicia como factores determinantes en la aparicin de la discriminacin y la pobreza. 8. Analizar los conflictos ms relevantes del mundo actual. Identificar las amenazas a la libertad y a la paz (totalitarismos, fanatismos, nacionalismos agresivos y excluyentes, etc.). 9. Analizar el camino recorrido hacia la igualdad de derechos de las mujeres, rechazar toda posible discriminacin y violencia contra ellas. 10. Utilizar el dilogo como medio adecuado para justificar las propias posiciones ticas y para refutar las ajenas. Educacin plstica y visual La Educacin plstica y visual se hace imprescindible en la Educacin Secundaria a partir de la necesidad del alumnado de desarrollar las capacidades de expresin, anlisis, crtica, apreciacin y creacin de imgenes. Este desarrollo se convierte en ms necesario a medida que aumenta su relacin con todo el entorno social y cultural que lo rodea, un entorno sobresaturado de informacin visual, hasta el punto de ser caracterstico de nuestra poca. Esta materia ha experimentado durante los ltimos decenios unos cambios espectaculares, no tanto en la cantidad de nuevos contenidos, como en la evolucin de nuevas tcnicas y nuevos medios, a travs de los cuales se desarrolla. El acceso al mundo de las imgenes, sus posibilidades de manipulacin a travs de medios informticos cada da mas globalizados, la facilidad en la creacin de nuevas formas, la popularizacin de nuevos instrumentos para la creacin artstica, como son el ordenador, la fotografa digital, la cmara de vdeo, etc., hace que tanto los objetivos y los contenidos, como tambin la metodologa de trabajo, sean susceptibles de cambios continuos. Es indispensable tomar conciencia de la necesidad de trabajar a partir del entorno del alumnado, el mundo cotidiano de imgenes que le proporciona la naturaleza y la actividad y creacin humanas a travs de la pintura, la publicidad, la arquitectura, el diseo grfico e industrial, la escultura, etc., como tambin las imgenes visuales cada vez ms absorbentes(transmitidas por los distintos medios: Internet, cine, vdeo, fotografa y, evidentemente, televisin. La referencia bsica sobre la que trabajar ha de ser que nuestras alumnas y alumnos asimilen todo este entorno con una actitud reflexiva y crtica, y que sean capaces, a partir de aqu, de elaborar nuevas propuestas de trabajo, de crear y experimentar. Como cualquier otro lenguaje, el lenguaje plstico-visual necesita de dos niveles interrelacionados de comunicacin: saber ver para comprender y saber hacer para expresarse, con la finalidad de comunicarse, producir y crear, conocer mejor la realidad y a uno mismo para transformarla y transformarse. En definitiva, para humanizar la realidad y al propio ser humano como eje central de la misma. Saber ver para comprender implica la necesidad de educar en la percepcin, supone ser capaz de evaluar la informacin visual que se recibe basndose en una comprensin esttica que permita llegar a conclusiones personales de aceptacin o rechazo segn la propia escala de valores y, adems, poder emocionarse a travs de la inmediatez de la percepcin sensorial para analizar despus la realidad, tanto natural como social, de manera objetiva, razonada y crtica. Adquirir estos conocimientos ha de servir para que se creen mecanismos analticos que sirvan de filtro a todo aquello que antes era asimilado de manera irreflexiva e inconsciente. En un segundo nivel, permitir favorecer su sensibilidad esttica y disfrutar de todo aquello que le ofrece el entorno visual y plstico. El objetivo para nuestras alumnas y alumnos es la capacidad de disfrutar de todo esto, ya que nos permitir poder estimularles a la adquisicin de conceptos sencillos o de otros ms complejos. Al mismo tiempo, la plstica ha de incidir en la formacin de cdigos ticos, que preparen a la alumna y al alumno como futuro ciudadano en el uso correcto en la comunicacin audiovisual.

Num. 5562 / 24.07.2007

30501

Saber fer per a expressar-se necessita el saber anterior i pretn que lalumnat desenrotlle una actitud dindagaci, producci i creaci. Han de ser capaos de realitzar representacions objectives i subjectives per mitj duns coneixements imprescindibles, tant conceptuals com procedimentals, que els permeten expressar-se i desenrotllar el propi potencial creatiu. Totes estes consideracions generals han de relacionar-se, en la mesura que siga possible, amb el patrimoni cultural i artstic de la Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, amb les manifestacions de lart popular i de lartesania prpies del nostre poble. Durant lEducaci Primria, esta matria sha treballat de forma intutiva i ha donat resposta a propsits de caire explorador com ara aprendre a veure, descobrir lentorn o expressar-se personalment. Enllaant amb este nivell, i duna forma progressiva, en lEducaci Secundria Obligatria es consideren fonamentals dos tipus daccions: les que instrumentalitzen els continguts de la matria com a llenguatge i atenen a situacions especfiques de comunicaci i expressi, i aquelles altres accions que dinamitzen una part del coneixement, i desenrotllen aptituds creatives, enginy, imaginaci, intuci, actituds de reflexi i dautonomia. Resumint, lEducaci plstica i visual, tractar de desenrotllar unes capacitats bsiques: observaci, atenci retentiva, memria visual, i dadquirir coneixements fonamentals dels llenguatges visuals: punt, lnia, pla, textura, composici, color, traats geomtrics fonamentals i tcniques instrumentals. El llenguatge visual, ms universal que el verbal, s actualment crucial com a mitj de comunicaci en la nostra cultura de la imatge. Els nous sistemes de comunicaci multidimensional requerixen una imaginaci visual que fa imprescindible aprendre este llenguatge. Este coneixement ha de permetre assimilar lentorn visual i plstic amb una actitud crtica i reflexiva. Laccs amb profunditat a la realitat i la capacitat de distanciament crtic respecte desta possibilitaran, en ltim terme, interpretar i elaborar missatges de caire subjectiu i objectiu, per a distingir la realitat del que s meditic. Lapreciaci i el gaudi dels valors esttics del patrimoni natural i cultural podran aconseguir-se des del desenrotllament tic daptituds creatives, enginy, imaginaci, intuci i actituds de reflexi i autonomia. La percepci visual i la creaci dimatges, la lectura de formes i imatges i la producci dobres de creaci, saber veure per a comprendre i saber fer per a expressar-se sn les dos lnies que configuren la nostra matria. Saber veure implica dos processos: la percepci visual immediata i la comprensi conceptual o interioritzaci del que es percep. Mentre que saber fer implica igualment altres dos processos: la representaci i lexpressi, els quals necessiten la instrumentaci, la lectura, lanlisi, la interpretaci i lelaboraci dimatges. Estos processos permeten sistematitzar els continguts de la matria. Segons els tres eixos que interrelacionen: la sintaxi dels llenguatges visuals i plstics; lexploraci, lanlisi i lapreciaci de lentorn visual i plstic i la utilitzaci i lanlisi de tcniques i procediments expressius. La sintaxi dels llenguatges visuals i plstics fa referncia bsicament al coneixement dels elements del codi visual. Conv comenar per lestudi i la comprensi dels elements que configuren el llenguatge visual i plstic per a arribar desprs a articular-lo en distintes composicions amb una finalitat expressiva o descriptiva, i a lanlisi estructural dels distints missatges visuals transmesos per diferents mitjans dexpressi i de comunicaci. Quant a lexploraci, anlisi i apreciaci de lentorn visual i plstic, conv partir de lexploraci i anlisi de determinats aspectes de lentorn natural i cultural de lalumnat. Lartesania i la imatge personal han de ser punt de partida per a millorar gradualment la prpia percepci de la realitat fins a arribar a una anlisi i apreciaci, de carcter ms general, dels valors emotius i funcionals de les imatges i les formes. La utilitzaci i lanlisi de tcniques i procediments expressius comencen amb lexperimentaci manual amb materials, que sunixen a procediments danlisi de les distintes tcniques i els distints materials de lexpressi plstica i visual.

Saber hacer para expresarse necesita del saber anterior y pretende que el alumnado desarrolle una actitud de indagacin, produccin y creacin. Han de ser capaces de realizar representaciones objetivas y subjetivas mediante unos conocimientos imprescindibles, tanto conceptuales como procedimentales, que les permitan expresarse y desarrollar el propio potencial creativo. Todas estas consideraciones generales deben relacionarse, en la medida de lo posible, con el patrimonio cultural y artstico de la Comunitat Valenciana y del Estado espaol, con las manifestaciones del arte popular y de la artesana propias de nuestro pueblo. Durante la Educacin Primaria, esta materia se ha trabajado de forma intuitiva y ha dado respuesta a propsitos de cariz explorador como aprender a ver, descubrir el entorno o expresarse personalmente. Enlazando con este nivel, y de una forma progresiva, en la Educacin Secundaria Obligatoria se consideran fundamentales dos tipos de acciones: las que instrumentalizan los contenidos de la materia como lenguaje y atienden a situaciones especficas de comunicacin y expresin, y aquellas otras acciones que dinamizan una parte del conocimiento, y desarrollan aptitudes creativas, ingenio, imaginacin, intuicin, actitudes de reflexin y de autonoma. Resumiendo, la Educacin plstica y visual, tratar de desarrollar unas capacidades bsicas: observacin, atencin retentiva, memoria visual, y de adquirir conocimientos fundamentales de los lenguajes visuales: punto, lnea, plano, textura, composicin, color, trazados geomtricos fundamentales y tcnicas instrumentales. El lenguaje visual, ms universal que el verbal, es hoy crucial como medio de comunicacin en nuestra cultura de la imagen. Los nuevos sistemas de comunicacin multidimensional requieren de una imaginacin visual que hace imprescindible aprender este lenguaje. Este conocimiento ha de permitir asimilar el entorno visual y plstico con una actitud crtica y reflexiva. El acceso con profundidad a la realidad y la capacidad de distanciamiento crtico respecto de esta posibilitarn, en ltimo trmino, interpretar y elaborar mensajes de cariz subjetivo y objetivo, para distinguir lo real de lo meditico. La apreciacin y el disfrute de los valores estticos del patrimonio natural y cultural podrn alcanzarse desde el desarrollo tico de aptitudes creativas, ingenio, imaginacin, intuicin y actitudes de reflexin y autonoma. La percepcin visual y la creacin de imgenes, la lectura de formas e imgenes y la produccin de obras de creacin, el saber ver para comprender y el saber hacer para expresarse son las dos lneas que configuran nuestra materia. El saber ver implica dos procesos: la percepcin visual inmediata y la comprensin conceptual o interiorizacin de aquello percibido. Mientras que el saber hacer implica igualmente otros dos procesos: la representacin y la expresin, los cuales necesitan la instrumentacin, la lectura, el anlisis, la interpretacin y la elaboracin de imgenes. Estos procesos permiten sistematizar los contenidos de la materia. Segn los tres ejes que interrelacionan: la sintaxis de los lenguajes visuales y plsticos; la exploracin, el anlisis y la apreciacin del entorno visual y plstico y la utilizacin y el anlisis de tcnicas y procedimientos expresivos. La sintaxis de los lenguajes visuales y plsticos hace referencia bsicamente al conocimiento de los elementos del cdigo visual. Conviene empezar por el estudio y la comprensin de los elementos que configuran el lenguaje visual y plstico para llegar despus a articular ste en distintas composiciones con una finalidad expresiva o descriptiva, y al anlisis estructural de los distintos mensajes visuales transmitidos por diferentes medios de expresin y de comunicacin. En cuanto a la exploracin, anlisis y apreciacin del entorno visual y plstico, conviene partir de la exploracin y anlisis de determinados aspectos del entorno natural y cultural del alumnado. La artesana y la imagen personal sern punto de partida para mejorar gradualmente la propia percepcin de la realidad hasta llegar a un anlisis y apreciacin, de carcter ms general, de los valores emotivos y funcionales de las imgenes y las formas. La utilizacin y el anlisis de tcnicas y procedimientos expresivos empezarn con la experimentacin manual con materiales, que se unir a procedimientos de anlisis de las distintas tcnicas y los distintos materiales de la expresin plstica y visual.

Num. 5562 / 24.07.2007

30502

Els continguts es presenten conjuntament en conceptes, procediments i actituds, valors i normes. No obstant aix, pel fet de ser una matria procedimental, el desenrotllament i laprenentatge dels conceptes sha de dur a terme per mitj dels procediments (instrumentaci i tcniques) i dels aspectes actitudinals. El currculum s continu al llarg de letapa, de tal manera que en cada curs shan de revisar continguts del curs anterior, i sha destablir al mateix temps una escala gradual de complexitat. En el primer curs, sinicia el procs de sensibilitzaci cap al contingut plstic i lacostament al significat dels missatges visuals. Es tracta que lalumna i lalumne comencen a diferenciar i reconixer els elements bsics del codi visual i adquirisca certes habilitats en ls dels distints mitjans expressius o destreses del llenguatge plstic. Durant el tercer curs, lalumnat ha de progressar en els coneixements sobre la percepci, analitzar el seu entorn natural i cultural i sintetitzar els elements constitutius, en un procs creatiu personal. En el quart curs, les alumnes i els alumnes han daprofundir en els continguts dels cursos anteriors i valorar el significat esttic i cultural de les distintes manifestacions plstiques de lentorn. Finalment, el desenrotllament dels continguts de la matria, en les seues dos lnies de saber veure per a comprendre i de saber fer per a expressar-se, no t com a objectiu final la formaci dartistes, ni una formaci acadmica molt especialitzada, que s lobjectiu destudis posteriors, per s que ha de contribuir al desenrotllament daquelles capacitats de les alumnes i els alumnes que els permeten una formaci professional de base dins del camp de lexpressi plstica, i en tot el seu ventall de possibilitats: publicitat, cmic, televisi, cine, fotografia, disseny, dibuix, pintura, escultura i arquitectura. LEducaci plstica i visual connecta lalumnat amb lextens mbit de la cultura de la imatge, lart, els mitjans de comunicaci i les tecnologies audiovisuals. El llenguatge visual i plstic ha de constituir un mitj de comunicaci que lalumnat ha dutilitzar des de qualsevol matria de treball, tant en lescola com, posteriorment, en activitats laborals. Daltra banda, els criteris davaluaci establixen els tipus i el grau daprenentatge que sespera que haja aconseguit respecte a les capacitats expressades pels objectius generals desta matria. Estos criteris sn, per tant, un instrument per a lavaluaci formativa, perqu oferixen al professorat indicadors de levoluci en els successius nivells daprenentatge del seu alumnat, amb la consegent possibilitat daplicar mecanismes correctors sobre les insuficincies advertides. Al mateix temps, constituxen una pauta orientadora davaluaci de tipus general, aix com una referncia bsica per a concretar en les programacions didctiques. Amb tot, estos criteris sn un referent fonamental de tot el procs interactiu densenyana i aprenentatge. A travs destes ferramentes es valora la utilitat de tots els elements que incidixen en el mencionat procs. Per tot aix, sindica la convenincia de preveure una primera fase de diagnstic que tendisca a identificar la situaci inicial de lalumnat en relaci amb les capacitats que es pretenen desenrotllar. A partir deste punt inicial, es procedix a estudiar i interpretar totes aquelles altres dades i informacions que permeten entendre i valorar levoluci experimentada en els esquemes de coneixement deste alumnat, duna manera contnua i diferenciada. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques LEducaci plstica i visual contribux, especialment, a adquirir la competncia artstica i cultural. En esta etapa es posa lmfasi a ampliar el coneixement dels diferents codis artstics i en la utilitzaci de les tcniques i els recursos que els sn propis. Lalumnat aprn a mirar, veure, observar i percebre i, des del coneixement del llenguatge visual, a apreciar els valors esttics i culturals de les produccions artstiques. Daltra banda, es contribux a esta competncia quan sexperimenta i investiga amb diversitat de tcniques plstiques i visuals i ss capa dexpressar-se a travs de la imatge. LEducaci plstica i visual collabora en ladquisici dautonomia i iniciativa personal, ats que tot procs de creaci suposa convertir una idea en un producte. Ajuda estretament a desenrotllar estratgies

Los contenidos se presentan conjuntamente en conceptos, procedimientos y actitudes, valores y normas. No obstante, por el hecho de ser una materia procedimental, el desarrollo y el aprendizaje de los conceptos se llevar a cabo por medio de los procedimientos (instrumentacin y tcnicas) y de los aspectos actitudinales. El currculo es continuo a lo largo de la etapa, de tal forma que en cada curso se revisarn contenidos del curso anterior, y se establecer al mismo tiempo una escala gradual de complejidad. En el primer curso, se iniciaran el proceso de sensibilizacin hacia el contenido plstico y el acercamiento al significado de los mensajes visuales. Se tratar de que la alumna y el alumno comiencen a diferenciar y reconocer los elementos bsicos del cdigo visual y adquiera ciertas habilidades en el uso de los distintos medios expresivos o destrezas del lenguaje plstico. Durante el tercer curso, el alumnado progresar en los conocimientos sobre la percepcin, analizar su entorno natural y cultural y sintetizar los elementos constitutivos, en un proceso creativo personal. En el cuarto curso las alumnas y alumnos profundizaran en los contenidos de los cursos anteriores y valoraran el significado esttico y cultural de las distintas manifestaciones plsticas del entorno. Finalmente, el desarrollo de los contenidos de la materia, en sus dos lneas del saber ver para comprender y del saber hacer para expresarse, no tiene como objetivo final la formacin de artistas, ni una formacin acadmica muy especializada, que ser el objetivo de estudios posteriores, pero s que contribuir al desarrollo de aquellas capacidades de las alumnas y los alumnos que les permitan una formacin profesional de base dentro del campo de la expresin plstica, y en todo su abanico de posibilidades: publicidad, cmic, televisin, cine, fotografa, diseo, dibujo, pintura, escultura y arquitectura. La Educacin plstica y visual conecta al alumnado con el extenso mbito de la cultura de la imagen, el arte, los medios de comunicacin y las tecnologas audiovisuales. El lenguaje visual y plstico ha de constituir un medio de comunicacin que el alumnado utilizar desde cualquier materia de trabajo, tanto en la escuela como, posteriormente, en actividades laborales. Por otro lado, los criterios de evaluacin establecen los tipos y el grado de aprendizaje que se espera que haya alcanzado respecto a las capacidades expresadas por los objetivos generales de esta materia. Estos criterios son, por lo tanto, un instrumento para la evaluacin formativa, porque ofrecen al profesorado indicadores de la evolucin en los sucesivos niveles de aprendizaje de sus alumnas y alumnos, con la consiguiente posibilidad de aplicar mecanismos correctores sobre las insuficiencias advertidas. Al mismo tiempo, constituyen una pauta orientadora de evaluacin de tipo general, as como una referencia bsica para concretar en las programaciones didcticas. Con todo, estos criterios son un referente fundamental de todo el proceso interactivo de enseanza y aprendizaje. A travs de estas herramientas valoraremos la utilidad de todos los elementos que inciden en el mencionado proceso. Por todo eso, se indica la conveniencia de prever una primera fase de diagnstico que tienda a identificar la situacin inicial del alumnado en relacin con las capacidades que se pretenden desarrollar. A partir de este punto inicial, se procede a estudiar e interpretar todos aquellos otros datos e informaciones que permitan entender y valorar la evolucin experimentada en los esquemas de conocimiento de este alumnado, de una manera continua y diferenciada. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas La Educacin plstica y visual contribuye, especialmente, a adquirir la competencia artstica y cultural. En esta etapa se pone el nfasis en ampliar el conocimiento de los diferentes cdigos artsticos y en la utilizacin de las tcnicas y los recursos que les son propios. El alumnado aprende a mirar, ver, observar y percibir y, desde el conocimiento del lenguaje visual, a apreciar los valores estticos y culturales de las producciones artsticas. Por otra parte, se contribuye a esta competencia cuando se experimenta e investiga con diversidad de tcnicas plsticas y visuales y se es capaz de expresarse a travs de la imagen. La Educacin plstica y visual colabora en la adquisicin de autonoma e iniciativa personal dado que todo proceso de creacin supone convertir una idea en un producto. Ayuda estrechamente a desarrollar

Num. 5562 / 24.07.2007

30503

de planificaci, de previsi de recursos, danticipaci i avaluaci de resultats. En resum, situa lalumnat davant dun procs que lobliga a prendre decisions de manera autnoma. Tot este procs, junt amb lesperit creatiu, lexperimentaci, la investigaci i lautocrtica fomenten la iniciativa i autonomia personal dins de ltica de la plstica i la comunicaci. Esta matria constitux un bon vehicle per a desenrotllar la competncia social i ciutadana. En aquella mesura en qu la creaci artstica supose un treball en equip, shan de promoure actituds de respecte, tolerncia, cooperaci, flexibilitat, i sha de contribuir a ladquisici dhabilitats socials. Daltra banda, el treball amb ferramentes prpies del llenguatge visual, que induxen al pensament creatiu i a lexpressi democions, vivncies i idees, proporciona experincies directament relacionades amb la diversitat de respostes davant dun mateix estmul i lacceptaci de les diferncies. A la competncia per a aprendre a aprendre es contribux en la mesura que safavorisca la reflexi sobre els processos i lexperimentaci creativa, ja que implica la presa de conscincia sobre les prpies capacitats i recursos, aix com lacceptaci dels propis errors com a instrument de millora. La importncia que adquirixen en el currculum els continguts relatius a lentorn audiovisual i multimdia expressa el paper atorgat a esta matria per a adquirir la competncia en tractament de la informaci i, en particular, al mn de la imatge que esta informaci incorpora. A ms, ls de recursos tecnolgics especfics no sols suposa una ferramenta potent per a produir creacions visuals sin que, al seu torn, collabora en la millora de la competncia digital. LEducaci plstica i visual contribux a ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic per mitj de procediments relacionats amb el mtode cientfic, com lobservaci, lexperimentaci i el descobriment i la reflexi i lanlisi posterior. Aix mateix, introdux valors de sostenibilitat i reciclatge pel que fa a ls de materials per a la creaci dobres prpies, anlisi dobres alienes i conservaci del patrimoni cultural. Finalment, aprendre a moures amb comoditat a travs del llenguatge simblic s objectiu de la matria, aix com aprofundir en el coneixement daspectes espacials de la realitat, per mitj de la geometria i la representaci objectiva de les formes. Les capacitats descrites anteriorment contribuxen que lalumnat adquirisca competncia matemtica. Tota forma de comunicaci possex uns procediments comuns i, com a tal, lEducaci plstica i visual permet utilitzar uns recursos especfics per a expresses idees, sentiments i emocions, al mateix temps que permet el llenguatge plstic i visual amb altres llenguatges i, amb aix, enriquir la comunicaci. Objectius Lensenyana de lEducaci plstica i visual en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Observar, percebre, comprendre i interpretar crticament la comunicaci a travs de les imatges i les formes del seu entorn natural i cultural i ser sensibles a les seues qualitats evocadores, plstiques, esttiques i funcionals. 2. Apreciar els valors culturals i esttics, identificant, interpretant i valorant els seus continguts; entendrels com a part de la diversitat cultural, contribuint al seu respecte, conservaci i millora. 3. Interpretar les relacions del llenguatge visual i plstic amb altres llenguatges i buscar la manera personal i expressiva ms adequada per a comunicar les troballes obtingudes amb el signe, el color i lespai. La interpretaci correcta de la comunicaci publicitria davant dun consum responsable. 4. Desenrotllar la creativitat i expressar-la, preferentment, amb la subjectivitat del seu llenguatge personal, utilitzant els codis, la terminologia i els procediments del llenguatge visual i plstic, amb la finalitat denriquir estticament les seues possibilitats de comunicaci. 5. Utilitzar el llenguatge plstic per a representar emocions i sentiments, vivncies, sentiments i idees, contribuint a la comunicaci, reflexi crtica i respecte entre les persones.

estrategias de planificacin, de previsin de recursos, de anticipacin y evaluacin de resultados. En resumen, sita al alumnado ante un proceso que le obliga a tomar decisiones de manera autnoma. Todo este proceso, junto con el espritu creativo, la experimentacin, la investigacin y la autocrtica fomentan la iniciativa y autonoma personal dentro de la tica de la plstica y la comunicacin. Esta materia constituye un buen vehculo para desarrollar la competencia social y ciudadana. En aquella medida en que la creacin artstica suponga un trabajo en equipo, se promovern actitudes de respeto, tolerancia, cooperacin, flexibilidad y se contribuir a la adquisicin de habilidades sociales. Por otra parte, el trabajo con herramientas propias del lenguaje visual, que inducen al pensamiento creativo y a la expresin de emociones, vivencias e ideas, proporciona experiencias directamente relacionadas con la diversidad de respuestas ante un mismo estmulo y la aceptacin de las diferencias. A la competencia para aprender a aprender se contribuye en la medida en que se favorezca la reflexin sobre los procesos y la experimentacin creativa, ya que implica la toma de conciencia sobre las propias capacidades y recursos as como la aceptacin de los propios errores como instrumento de mejora. La importancia que adquieren en el currculo los contenidos relativos al entorno audiovisual y multimedia expresa el papel otorgado a esta materia para adquirir la competencia en tratamiento de la informacin y, en particular, al mundo de la imagen que dicha informacin incorpora. Adems, el uso de recursos tecnolgicos especficos no slo supone una herramienta potente para producir creaciones visuales sino que, a su vez, colabora en la mejora de la competencia digital. La Educacin plstica y visual contribuye a la adquisicin de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico mediante procedimientos relacionados con el mtodo cientfico, como la observacin, la experimentacin y el descubrimiento y la reflexin y el anlisis posterior. Asimismo introduce valores de sostenibilidad y reciclaje en cuanto al uso de materiales para la creacin de obras propias, anlisis de obras ajenas y conservacin del patrimonio cultural. Por ltimo, aprender a desenvolverse con comodidad a travs del lenguaje simblico es objetivo de la materia, as como profundizar en el conocimiento de aspectos espaciales de la realidad, mediante la geometra y la representacin objetiva de las formas. Las capacidades descritas, anteriormente, contribuyen a que el alumnado adquiera competencia matemtica. Toda forma de comunicacin posee unos procedimientos comunes y, como tal, la Educacin plstica y visual permite utilizar unos recursos especficos para expresas ideas, sentimientos y emociones, a la vez que permite el lenguaje plstico y visual con otros lenguajes y, con ello, enriquecer la comunicacin. Objetivos La enseanza de la Educacin plstica y visual en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Observar, percibir, comprender e interpretar crticamente la comunicacin a travs de las imgenes y las formas de su entorno natural y cultural y ser sensibles a sus cualidades evocadoras, plsticas, estticas y funcionales. 2. Apreciar los valores culturales y estticos, identificando, interpretando y valorando sus contenidos; entenderlos como parte de la diversidad cultural, contribuyendo a su respeto, conservacin y mejora. 3. Interpretar las relaciones del lenguaje visual y plstico con otros lenguajes y buscar la manera personal y expresiva ms adecuada para comunicar los hallazgos obtenidos con el signo, el color y el espacio. La interpretacin correcta de la comunicacin publicitaria ante un consumo responsable. 4. Desarrollar la creatividad y expresarla, preferentemente, con la subjetividad de su lenguaje personal, utilizando los cdigos, la terminologa y los procedimientos del lenguaje visual y plstico, con la finalidad de enriquecer estticamente sus posibilidades de comunicacin. 5. Utilizar el lenguaje plstico para representar emociones y sentimientos, vivencias, sentimientos e ideas, contribuyendo a la comunicacin, reflexin crtica y respeto entre las personas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30504

6. Apreciar les possibilitats expressives que oferix la investigaci amb diverses tcniques plstiques i visuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci; valorar lesfor de superaci que comporta el procs creatiu. 7. Representar cossos i espais simples per mitj del domini de la perspectiva, les proporcions i la representaci de les qualitats de les superfcies i el detall, de manera que siguen eficaos per a la comunicaci. 8. Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativament, sobre el procs de realitzaci dun objecte partint duns objectius prefixats i revisar i valorar, al final de cada fase, lestat de la seua consecuci. 9. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, responsabilitat, solidaritat, inters i tolerncia, superant inhibicions i prejus i rebutjant discriminacions o caracterstiques personals o socials. 10. Contribuir activament al respecte, la conservaci, la divulgaci i la millora del patrimoni europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, com a senyals de la prpia identitat. 11. Conixer, valorar i gaudir del patrimoni artstic i cultural de la Comunitat Valenciana, com a base de la prpia identitat i idiosincrsia i contribuir activament a la seua defensa, conservaci i desenrotllament, acceptant la convivncia amb valors artstics propis daltres cultures que coexistixen amb la nostra, per a fer de la diversitat un valor enriquidor i integrador. 12. Respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres maneres dexpressi visual i plstica diferents de la prpia i de les formes dominants en lentorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar jus o adquirir criteris personals que permeten a lalumnat actuar amb iniciativa responsable. 13. Acceptar i participar en el respecte i seguiment dels valors i les normes que regulen el comportament en les diferents situacions que sorgixen en les relacions humanes i en els processos comunicatius, reconixer-los com a partcips duna formaci global i integrar-los en lexpressi didees a travs de missatges visuals. Primer curs Continguts Bloc 1. El llenguatge visual Identificaci dels distints llenguatges visuals: canals de comunicaci de masses (premsa, televisi, disseny grfic, arts plstiques i noves tecnologies). Finalitats dels llenguatges visuals: informativa, comunicativa, expressiva i esttica. La percepci visual. Relaci forma/entorn. Relacions de formes entre si. Reconeixement dels elements bsics del codi sgnic visual. Utilitzaci de manera comprensiva del valor semntic dels elements bsics del codi visual. Anlisi dels elements comuns en els llenguatges visuals especfics. Interpretaci de missatges presents en lentorn prxim. Estudi i interpretaci de representacions plstiques de lentorn natural prxim. Elaboraci de formes visuals i plstiques a partir dels mateixos mitjans. Exploraci de possibles significats de la imatge, segons el seu context: expressiu/emotiu i referencial. Anlisi de les relacions entre formes i destes amb lentorn. Apreciaci de la contribuci dels llenguatges visuals a augmentar les possibilitats de comunicaci. Inters a fer un s personal i creatiu dels llenguatges visuals. Rebuig davant de la utilitzaci en la publicitat de formes i continguts que mostren discriminacions de gnere, racials o socials. Bloc 2. Elements configuratius del llenguatge visual La lnia i el punt com a elements configuradors de les formes. La textura: identificaci de la forma per mitj de la textura. Textures naturals i artificials. Textures visuals i tctils. Textures digitals.

6. Apreciar las posibilidades expresivas que ofrece la investigacin con diversas tcnicas plsticas y visuales y las tecnologas de la informacin y la comunicacin; valorar el esfuerzo de superacin que comporta el proceso creativo. 7. Representar cuerpos y espacios simples mediante el dominio de la perspectiva, las proporciones y la representacin de las cualidades de las superficies y el detalle, de manera que sean eficaces para la comunicacin. 8. Planificar y reflexionar, de forma individual y cooperativamente, sobre el proceso de realizacin de un objeto partiendo de unos objetivos prefijados y revisar y valorar, al final de cada fase, el estado de su consecucin. 9. Relacionarse con otras personas y participar en actividades de grupo, adoptando actitudes de flexibilidad, responsabilidad, solidaridad, inters y tolerancia, superando inhibiciones y prejuicios y rechazando discriminaciones o caractersticas personales o sociales. 10. Contribuir activamente al respeto, la conservacin, la divulgacin y la mejora del patrimonio europeo, espaol y de la Comunitat Valenciana, como seas de la propia identidad. 11. Conocer, valorar y disfrutar del patrimonio artstico y cultural de la Comunitat Valenciana, como base de la propia identidad e idiosincrasia y contribuir activamente a su defensa, conservacin y desarrollo, aceptando la convivencia con valores artsticos propios de otras culturas que coexisten con la nuestra, para hacer de la diversidad un valor enriquecedor e integrador. 12. Respetar, apreciar y aprender a interpretar otras maneras de expresin visual y plstica distintas de la propia y de las formas dominantes en el entorno, superando estereotipos y convencionalismos, y elaborar juicios o adquirir criterios personales que permitan al alumnado actuar con iniciativa responsable. 13. Aceptar y participar en el respeto y seguimiento de los valores y las normas que regulan el comportamiento en las diferentes situaciones que surgen en las relaciones humanas y en los procesos comunicativos, reconocerlos como partcipes de una formacin global e integrarlos en la expresin de ideas a travs de mensajes visuales. Primer curso Contenidos Bloque 1. El lenguaje visual Identificacin de los distintos lenguajes visuales (canales de comunicacin de masas: prensa, televisin, diseo grfico, artes plsticas y nuevas tecnologas). Finalidades de los lenguajes visuales: informativa, comunicativa, expresiva y esttica. La percepcin visual. Relacin forma/entorno. Relaciones de formas entre s. Reconocimiento de los elementos bsicos del cdigo sgnico visual. Utilizacin de forma comprensiva del valor semntico de los elementos bsicos del cdigo visual. Anlisis de los elementos comunes en los lenguajes visuales especficos. Interpretacin de mensajes presentes en el entorno prximo. Estudio e interpretacin de representaciones plsticas del entorno natural prximo. Elaboracin de formas visuales y plsticas a partir de los propios medios. Exploracin de posibles significados de la imagen, segn su contexto: expresivo/emotivo y referencial. Anlisis de las relaciones entre formas y de stas con el entorno. Apreciacin de la contribucin de los lenguajes visuales a aumentar las posibilidades de comunicacin. Inters en hacer un uso personal y creativo de los lenguajes visuales. Rechazo ante la utilizacin en la publicidad de formas y contenidos que muestren discriminaciones de gnero, raciales o sociales. Bloque 2. Elementos configurativos del lenguaje visual La lnea y el punto como elementos configuradores de las formas. La textura: identificacin de la forma por medio de la textura. Texturas naturales y artificiales. Texturas visuales y tctiles. Texturas digitales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30505

El color. Sntesi partitiva. Colors primaris i secundaris. El cercle cromtic. Gammes cromtiques. Metodologia prctica de les mescles partitives a partir dels colors utilitzables en laula. Els colors com a mitj dexpressi. Els colors com a representaci i el color com a sistema codificat. s de distints instruments utilitzats en la representaci graficoplstica. Utilitzaci de la lnia i el pla com a element expressiu de la representaci de formes. Observaci, descobriment, representaci i interpretaci plstica de distintes formes naturals i artificials per mitj de grafismes. Trames grfiques. Observaci, descobriment i representaci de formes per mitj de la textura. Diferenciaci de textures visuals i tctils i el seu perfil o contorn visual. Qualitats expressives. Obtenci de textures tctils: materials del modelatge i qualitats expressives. Iniciaci al simbolisme del color: el color en la naturalesa i en els objectes. Investigaci experimental de mescles de color, com tamb de textures. Anlisi i aplicaci de la simbologia del color i lestudi del color com a sistema codificat. Alteraci en la saturaci del color per mitj de mescles per a aconseguir diferents tons. Coneixement dels colors fonamentals, de les gammes fredes i clides i dels tons alts i baixos a partir de mescles. Observaci, descobriment i anlisi de gammes de color i textures en obres dart. Estudi i observaci de la utilitzaci de la lnia, la textura i el color en la representaci de paisatges i entorns naturals prxims. Curiositat i inters per descobrir el valor subjectiu del color en alguns missatges graficoplstics. Curiositat i inters per descobrir el valor del color i les textures en les obres dart. Tendncia a explorar per a obtindre matisos en el color i en les textures naturals i artificials. Inters per descobrir aspectes visuals significatius de lentorn natural prxim. Inters per la utilitzaci de la textura i el color en la representaci de lentorn prxim amb finalitats expressives. Atenci per a elaborar representacions grfiques i plstiques que denoten orde i neteja. Bloc 3. Representaci de formes. Formes planes Observaci de formes i de les direccions implcites. Observaci i representaci de formes: formes naturals i formes artificials. Traat correcte de formes geomtriques planes. Traats geomtrics elementals: paralleles, angles, bisectrius, perpendiculars i mediatrius. Coneixement i aplicaci del teorema de Thales. Les escales grfiques. Transport de mesures concepte de proporcionalitat. Representaci en el pla de figures simples: triangles i quadrilters. Traat i divisi de la circumferncia. Construcci de polgons regulars inscrits. Aplicaci dels conceptes digualtat i de semblana en la creaci de formes geomtriques senzilles. s dels distints instruments utilitzats en la representaci graficoplstica. Valoraci de la precisi, el rigor i la neteja en la realitzaci de representacions que aix ho requerisquen. Bloc 4. Espai i volum Concepte espacial. Percepci i representaci. Relacions prop/ lluny entre formes planes: per canvi de grandria, per superposici i per contrast.

El color. Sntesis partitiva. Colores primarios y secundarios. El crculo cromtico. Gamas cromticas. Metodologa prctica de las mezclas partitivas a partir de los colores utilizables en el aula. Los colores como medio de expresin. Los colores como representacin y el color como sistema codificado. Uso de distintos instrumentos utilizados en la representacin grafico-plstica. Utilizacin de la lnea y el plano como elemento expresivo de la representacin de formas. Observacin, descubrimiento, representacin e interpretacin plstica de distintas formas naturales y artificiales mediante grafismos. Tramas grficas. Observacin, descubrimiento y representacin de formas por medio de la textura. Diferenciacin de texturas visuales y tctiles y su perfil o contorno visual. Cualidades expresivas. Obtencin de texturas tctiles: materiales del modelado y cualidades expresivas. Iniciacin al simbolismo del color: el color en la naturaleza y en los objetos. Investigacin experimental de mezclas de color como tambin de texturas. Anlisis y aplicacin de la simbologa del color y el estudio del color como sistema codificado. Alteracin en la saturacin del color mediante mezclas para conseguir diferentes tonos. Conocimiento de los colores fundamentales, de las gamas fras y clidas y de los tonos altibajos a partir de mezclas. Observacin, descubrimiento y anlisis de gamas de color y texturas en obras de arte. Estudio y observacin de la utilizacin de la lnea, la textura y el color en la representacin de paisajes y entornos naturales prximos. Curiosidad e inters por descubrir el valor subjetivo del color en algunos mensajes grafico-plsticos. Curiosidad e inters por descubrir el valor del color y las texturas en las obras de arte. Tendencia a explorar para obtener matices en el color y en las texturas naturales y artificiales. Inters por descubrir aspectos visuales significativos del entorno natural prximo. Inters por la utilizacin de la textura y el color en la representacin del entorno prximo con finalidades expresivas. Cuidado para elaborar representaciones grficas y plsticas que denoten orden y limpieza. Bloque 3. Representacin de formas. Formas planas Observacin de formas y de las direcciones implcitas. Observacin y representacin de formas: formas naturales y formas artificiales. Trazado correcto de formas geomtricas planas. Trazados geomtricos elementales: paralelas, ngulos, bisectrices, perpendiculares y mediatrices. Conocimiento y aplicacin del teorema de Thales. Las escalas grficas. Transporte de medidas concepto de proporcionalidad Representacin en el plano de figuras simples: tringulos y cuadrilteros. Trazado y divisin de la circunferencia. Construccin de polgonos regulares inscritos. Aplicacin de los conceptos de igualdad y de semejanza en la creacin de formas geomtricas sencillas. Uso de los distintos instrumentos utilizados en la representacin grafico-plstica. Valoracin de la precisin, el rigor y la limpieza en la realizacin de representaciones que as lo requieran. Bloque 4. Espacio y volumen Concepto espacial. Percepcin y representacin. Relaciones cerca/ lejos entre formas planas: por cambio de tamao, por superposicin y por contraste.

Num. 5562 / 24.07.2007

30506

Perspectiva cnica vertical o perspectiva lineal: angular i parallela i perspectiva lliure: lnia de terra, lnia de lhoritz, punt de vista i punts de fuga. Incidncia de la llum en la percepci espacial. Valor expressiu i representatiu de la llum en formes i ambients. Anlisi de la distribuci de les formes en lespai. Planificaci dexperincies en la variaci de les grandries relatives en relaci amb la forma. Representaci en un suport bidimensional de sensacions de volum i distncia utilitzant relacions espacials. Representaci de lespai a partir dagrupacions per contrast o analogia de formes, diferncia de dimensi, superposicions i transparncies de plans. Utilitzaci del clarobscur per a suggerir espai i volum. Observaci de la llum: natural i artificial. Posici i incidncia en els objectes. Estudi dombres i del clarobscur. Estudi del clarobscur en lart. Realitzaci de variacions en ambients i formes per mitj de la manipulaci de la llum. Representaci de lespai natural prxim a partir de lestudi de la llum i de la seua incidncia en les modulacions de lambient. Representaci de lespai a partir de la perspectiva cnica: situaci de la lnia dhoritz i el punt de fuga. Representaci de lnies de fuga utilitzant obres plstiques i fotogrfiques. Representaci delements arquitectnics prxims senzills. Aplicaci en configuracions bidimensionals de representacions de lespai ple i lespai buit. Observaci de lespai i realitzaci dapunts del natural de paisatges i dobjectes per mitj de la perspectiva cnica. Disposici favorable per a realitzar representacions de manera precisa, ordenada i neta. Confiana en les prpies possibilitats. Curiositat davant dillusions visuals de formes, colors i dimensions observades en distints contextos. Curiositat per descobrir el valor configurador i expressiu del clarobscur. Sensibilitzaci davant de les variacions visuals produdes per canvis lumnics. Valoraci de la repercussi dels canvis de distncia, orientaci, etc., en els valors emotius i daparena en volums i ambients. Esfor per a desenrotllar les capacitats espacials a fi de visualitzar i representar formes tridimensionals. Bloc 5. Procediments i tcniques utilitzats en els llenguatges visuals Coneixement del lxic propi de la matria. Utilitzaci de distints mitjans dexpressi graficoplstics: llapis de grafit, llapis de colors, retoladors, pastels blans, clari i crayn Cont, carbonet, ploma i tinta, pinzell i tinta, ceres, pintures al tremp, laquarella, el guaix, pintura a loli i collage. Aproximaci experimental a distints tipus de suports graficoplstics: paper, fusta, cart, etc. Introducci a la diversitat de tcniques i instruments en la representaci graficoplstica. Organitzaci del treball plstic i dels materials necessaris i elaboraci dun pla amb el procs que sha de seguir. s i maneig dels instruments adequats a cada tcnica. Exploraci de les possibilitats dels nous mitjans tecnolgics. Participaci en processos de producci collectiva. Gaudi en el procs de producci artstica. Respecte per les normes ds i conservaci dinstruments, materials i espais. Criteris davaluaci 1. Reconixer els distints llenguatges visuals en les imatges de lentorn i classificar-los segons la seua finalitat. 2. Distingir els elements figuratius dels llenguatges visuals.

Perspectiva cnica vertical o perspectiva lineal: angular y paralela y perspectiva libre: lnea de tierra, lnea del horizonte, punto de vista y puntos de fuga. Incidencia de la luz en la percepcin espacial. Valor expresivo y representativo de la luz en formas y ambientes. Anlisis de la distribucin de las formas en el espacio. Planificacin de experiencias en la variacin de los tamaos relativos en relacin con la forma. Representacin en un soporte bidimensional de sensaciones de volumen y distancia utilizando relaciones espaciales. Representacin del espacio a partir de agrupaciones por contraste o analoga de formas, diferencia de dimensin, superposiciones y transparencias de planos. Utilizacin del claroscuro para sugerir espacio y volumen. Observacin de la luz: natural y artificial. Posicin e incidencia en los objetos. Estudio de sombras y del claroscuro. Estudio del claroscuro en el arte. Realizacin de variaciones en ambientes y formas mediante la manipulacin de la luz. Representacin del espacio natural prximo a partir del estudio de la luz y de su incidencia en las modulaciones del ambiente. Representacin del espacio a partir de la perspectiva cnica: situacin de la lnea de horizonte y el punto de fuga. Representacin de lneas de fuga utilizando obras plsticas y fotogrficas. Representacin de elementos arquitectnicos prximos sencillos. Aplicacin en configuraciones bidimensionales de representaciones del espacio lleno y el espacio vaco. Observacin del espacio y realizacin de apuntes del natural de paisajes y de objetos mediante la perspectiva cnica. Disposicin favorable para realizar representaciones de manera precisa, ordenada y limpia. Confianza en las propias posibilidades. Curiosidad ante ilusiones visuales de formas, colores y dimensiones observadas en distintos contextos. Curiosidad por descubrir el valor configurador y expresivo del claroscuro. Sensibilizacin ante las variaciones visuales producidas por cambios lumnicos. Valoracin de la repercusin de los cambios de distancia, orientacin, etc., en los valores emotivos y de apariencia en volmenes y ambientes. Esfuerzo para desarrollar las capacidades espaciales con el fin de visualizar y representar formas tridimensionales. Bloque 5. Procedimientos y tcnicas utilizados en los lenguajes visuales Conocimiento del lxico propio de la materia. Utilizacin de distintos medios de expresin grfico-plsticos: lpiz de grafito, lpices de colores, rotuladores, pasteles blandos, tiza y crayn Cont, carboncillo, pluma y tinta, pincel y tinta, ceras, pinturas al temple, la acuarela, el gouache, pintura al leo y collage. Aproximacin experimental a distintos tipo de soportes grficoplsticos: papel, madera, cartn, etc. Introduccin a la diversidad de tcnicas e instrumentos en la representacin grfico-plstica. Organizacin del trabajo plstico y de los materiales necesarios y elaboracin de un plan con el proceso que se ha de seguir. Uso y manejo de los instrumentos adecuados a cada tcnica. Exploracin de las posibilidades de los nuevos medios tecnolgicos. Participacin en procesos de produccin colectiva. Disfrute en el proceso de produccin artstica. Respeto por las normas de uso y conservacin de instrumentos, materiales y espacios. Criterios de evaluacin 1. Reconocer los distintos lenguajes visuales en las imgenes del entorno y clasificarlos segn su finalidad. 2. Distinguir los elementos figurativos de los lenguajes visuales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30507

3. Descriure grficament i plsticament una forma donada, identificant els seus elements constitutius: la configuraci estructural, les textures i el color. 4. Diferenciar la varietat de textures visuals i tctils que poden produir-se per mitj de la manipulaci de tcniques i materials diversos. 5. Utilitzar el color i la textura com a mitjans dexpressi. 6. Descriure grficament formes, identificant lorientaci espacial i la relaci entre les seues direccions. 7. Dibuixar formes geomtriques simples. 8. Representar amb formes planes sensacions espacials, utilitzant canvis de grandria, superposicions i contrastos. 9. Representar un espai de lentorn, utilitzant com a recurs expressiu el contrast lumnic. 10. Conixer distints mitjans dexpressi graficoplstica. 11. Valorar les qualitats esttiques dentorns, objectes i imatges de la vida quotidiana. 12. Apreciar i valorar les qualitats esttiques del patrimoni artstic i cultural de la Comunitat Valenciana i daltres cultures diferents de la prpia. 13. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democrtiques. Tercer curs Continguts Bloc 1. El llenguatge visual La imatge com a mitj dexpressi, comunicaci i coneixement. Lectura dimatges. Estructura formal. Maneres dexpressi. Smbols i signes en els llenguatges visuals i plstics. Anagrames, logotips, marques i pictogrames. Signes convencionals: senyals. Significants i significats. La simbologia del color. Aprofundiment en la percepci visual i plstica: entorn, contorn interior i contorn. Observaci analtica i funcional, observaci defectes visuals. Aprofundiment en la comprensi del llenguatge i en la comunicaci visual. Estudi del grafisme en lexpressi plstica: dibuix, tipus de tra, esbs, apunt del natural, estils. Estudi de lestructura, les qualitats i la classificaci de la forma. Estudi de la intencionalitat i el significat de les imatges: missatge visual analgic, simblic, abstracte. Estudi de la funci de les imatges: descriptiva, informativa, esttica. Elaboraci de signes i smbols. La utilitzaci del color en la simbologia i en els signes. Anlisis de les informacions visuals i plstiques presents en la realitat prxima. Anlisi dels missatges esttics de lentorn, amb la intenci de diferenciar elements propis daltres provinents daltres cultures. Distinci entre imatge i realitat per mitj de la comprensi de conceptes. Diferenciaci dels distints estils i tendncies de les arts visuals. Anlisi i interpretaci dillusions ptiques en la relaci reversible figura/fons i en la representaci de figures impossibles. Valoraci crtica de la publicitat davant de laugment dalgunes necessitats de consum i la utilitzaci que fa de continguts i formes que denoten una discriminaci de gnere, social o racial. Valoraci dels llenguatges visuals per a augmentar les possibilitats de comunicaci. Curiositat per les noves tendncies de disseny que milloren la qualitat de vida. Inters a conixer qualsevol manifestaci artstica. Valoraci de les influncies artstiques i culturals daltres cultures que coexistixen amb la nostra en la configuraci de la cultura prpia, especialment en el que concernix els valors artstics i esttics.

3. Describir grfica y plsticamente una forma dada, identificando sus elementos constitutivos: la configuracin estructural, las texturas y el color. 4. Diferenciar la variedad de texturas visuales y tctiles que pueden producirse mediante la manipulacin de tcnicas y materiales diversos. 5. Utilizar el color y la textura como medios de expresin. 6. Describir grficamente formas, identificando la orientacin espacial y la relacin entre sus direcciones. 7. Dibujar formas geomtricas simples. 8. Representar con formas planas sensaciones espaciales, utilizando cambios de tamao, superposiciones y contrastes. 9. Representar un espacio del entorno utilizando como recurso expresivo el contraste lumnico. 10. Conocer distintos medios de expresin grfico-plstica. 11. Valorar las cualidades estticas de entornos, objetos e imgenes de la vida cotidiana. 12. Apreciar y valorar las cualidades estticas del patrimonio artstico y cultural de la Comunitat Valenciana y de otras culturas distintas de la propia. 13. Expresar ideas por medio de mensajes visuales respetando los valores y las normas de las sociedades democrticas. Tercer curso Contenidos Bloque 1. El lenguaje visual La imagen como medio de expresin, comunicacin y conocimiento. Lectura de imgenes. Estructura formal. Maneras de expresin. Smbolos y signos en los lenguajes visuales y plsticos. Anagramas, logotipos, marcas y pictogramas. Signos convencionales: seales. Significantes y significados. La simbologa del color. Profundizacin en la percepcin visual y plstica: entorno, dintorno y contorno. Observacin analtica y funcional, observacin de efectos visuales. Profundizacin en la comprensin del lenguaje y en la comunicacin visual. Estudio del grafismo en la expresin plstica: dibujo, tipo de trazo, boceto, apunte del natural, estilos. Estudio de la estructura, las cualidades y la clasificacin de la forma. Estudio de la intencionalidad y el significado de las imgenes: mensaje visual analgico, simblico, abstracto. Estudio de la funcin de las imgenes: descriptiva, informativa, esttica. Elaboracin de signos y smbolos. La utilizacin del color en la simbologa y en los signos. Anlisis de las informaciones visuales y plsticos presentes en la realidad prxima. Anlisis de los mensajes estticos del entorno, con la intencin de diferenciar elementos propios de otros provenientes de otras culturas. Distincin entre imagen y realidad por medio de la comprensin de conceptos. Diferenciacin de los distintos estilos y tendencias de las artes visuales. Anlisis e interpretacin de ilusiones pticas en la relacin reversible figura/fondo y en la representacin de figuras imposibles. Valoracin crtica de la publicidad ante el aumento de algunas necesidades de consumo y la utilizacin que hace de contenidos y formas que denotan una discriminacin de gnero, social o racial. Valoracin de los lenguajes visuales para aumentar las posibilidades de comunicacin. Curiosidad por las nuevas tendencias de diseo que mejoran la calidad de vida. Inters en conocer cualquier manifestacin artstica. Valoracin de las influencias artsticas y culturales de otras culturas que coexisten con la nuestra en la configuracin de la cultura propia, especialmente en lo que concierne a los valores artsticos y estticos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30508

Valoraci de lesfor que requerix lelaboraci. Processos industrials i processos artesans. Inters per trobar, observar i analitzar illusions visuals en diferents contextos. Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals El punt, la lnia i la taca com a elements expressius. La textura: qualitats expressives. Textures orgniques i geomtriques. El color. El color com a fenomen fsic i visual: mescles additives i subtractives. Colors primaris i secundaris. Colors complementaris. La mescla partitiva. Valor expressiu, representatiu i codificat. Estudi de les qualitats emotives i expressives del punt, de la lnia, la taca i la textura i les seues aplicacions en lart. Investigaci experimental a partir de lobtenci de matisos de color mescles additives, subtractives i partitives, i de lobtenci de textures naturals i artificials. Percepci visual del color: dinmica i visibilitat dels colors. Estudi de les qualitats del color: to, valor i saturaci. Teories classificatries del color dOstvald i de Hichetkier. Estudi del color en lart. Elaboraci de mescles binries: harmonies i contrastos. Les mescles ternries; grisos i terrosos. Exploraci dels grisos cromtics i valors emotius del color i de la llum. Identificaci de la forma per mitj de lexpressivitat de la textura. s de tcniques visuals complexes. Experimentaci amb gammes de colors. Utilitzaci dels matisos de color en la representaci de paisatges i entorns naturals prxims. Experimentaci grfica a partir dels elements bsics dexpressi. Sensibilitat davant de les manifestacions del color i la llum en objectes, en la naturalesa i en ambients urbans prxims. Reconeixement del valor expressiu de la textura. Busca de solucions personals en enfrontar-se a representacions grfiques i plstiques. Bloc 3. Anlisi i representaci de formes Formes geomtriques i formes orgniques. Axiomes geomtrics. Fonamentals i bases de la geometria. Estructura de la forma. Formes poligonals. Construcci de polgons: mtodes particulars donat el costat i mtodes generals donat el costat i el rdio. Formes corbes en la naturalesa i en lart. Tangncies. Proporci. Repetici i ritme: concepte de mdul. Estructures modulars. Xarxes poligonals: formes modulars bidimensionals bsiques. Utilitzaci de formes geomtriques poligonals en la realitzaci de motius decoratius. Relaci de conceptes geomtrics senzills amb les seues aplicacions en objectes simples, en lornamentaci, en elements urbanstics o en la naturalesa. Observaci de la naturalesa i realitzaci dapunts del natural de formes orgniques. Estudi de formes corbes en lart. Tangncies bsiques. Corbes tangencials daparena matemtica. Estudi de la proporci en les formes: Teoremes de Thales. Percepci de mesures i escales, igualtat, semblana, simetria, translaci i rotaci. Aplicaci de la proporci en lestudi de la figura humana. Anlisi de la proporci dun objecte. Establiment de les relacions de proporci entre les distintes parts duna mateixa forma. Realitzaci de composicions plstiques aplicant conceptes de ritme. Trames. Estudi del mdul com a unitat de mesura i aplicaci en xarxes poligonals bsiques.

Valoracin del esfuerzo que requiere la elaboracin. Procesos industriales y procesos artesanos. Inters por encontrar, observar y analizar ilusiones visuales en diferentes contextos. Bloque 2. Elementos configurativos de los lenguajes visuales El punto, la lnea y la mancha como elementos expresivos. La textura: cualidades expresivas. Texturas orgnicas y geomtricas. El color. El color como fenmeno fsico y visual: mezclas aditivas y substractivas. Colores primarios y secundarios. Colores complementarios. La mezcla partitiva. Valor expresivo, representativo y codificado. Estudio de las cualidades emotivas y expresivas del punto, de la lnea, la mancha y la textura y las aplicaciones de stas en el arte. Investigacin experimental a partir de la obtencin de matices de color mezclas aditivas, substractivas y partitiva, y de la obtencin de texturas naturales y artificiales. Percepcin visual del color: dinmica y visibilidad de los colores. Estudio de las cualidades del color: tono, valor y saturacin. Teoras clasificatorias del color de Ostvald y de Hichetkier. Estudio del color en el arte. Elaboracin de mezclas binarias: armonas y contrastes. Las mezclas ternarias; grises y pardos. Exploracin de los grises cromticos y valores emotivos del color y de la luz. Identificacin de la forma por medio de la expresividad de la textura. Uso de tcnicas visuales complejas. Experimentacin con gamas de colores. Utilizacin de los matices de color en la representacin de paisajes y entornos naturales prximos. Experimentacin grfica a partir de los elementos bsicos de expresin. Sensibilidad ante las manifestaciones del color y la luz en objetos, en la naturaleza y en ambientes urbanos prximos. Reconocimiento del valor expresivo de la textura. Bsqueda de soluciones personales al enfrentarse a representaciones grficas y plsticas. Bloque 3. Anlisis y representacin de formas Formas geomtricas y formas orgnicas. Axiomas geomtricos. Fundamentales y bases de la geometra. Estructura de la forma. Formas poligonales. Construccin de polgonos: mtodos particulares dado el lado y mtodos generales dado el lado y el radio. Formas curvas en la naturaleza y en el arte. Tangencias. Proporcin. Repeticin y ritmo: concepto de mdulo. Estructuras modulares. Redes poligonales: formas modulares bidimensionales bsicas. Utilizacin de formas geomtricas poligonales en la realizacin de motivos decorativos. Relacin de conceptos geomtricos sencillos con sus aplicaciones en objetos simples, en la ornamentacin, en elementos urbansticos o en la naturaleza. Observacin de la naturaleza y realizacin de apuntes del natural de formas orgnicas. Estudio de formas curvas en el arte. Tangencias bsicas. Curvas tangenciales de apariencia matemtica. Estudio de la proporcin en las formas: Teoremas de Thales. Percepcin de medidas y escalas, igualdad, semejanza, simetra, traslacin y rotacin. Aplicacin de la proporcin en el estudio de la figura humana. Anlisis de la proporcin de un objeto. Establecimiento de las relaciones de proporcin entre las distintas partes de una misma forma. Realizacin de composiciones plsticas aplicando conceptos de ritmo. Tramas. Estudio del mdulo como unidad de medida y aplicacin en redes poligonales bsicas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30509

Organitzaci geomtrica del pla a partir destructures modulars bsiques. Realitzaci de composicions modulars a partir dun mdul. Aplicaci de ritmes en estructures decoratives. Reconeixement de la importncia dordenar formes de diferents camps visuals. Esfor per a presentar els treballs de manera rigorosa, ordenada i precisa. Esfor per a superar estereotips i convencionalismes en la representaci de la figura humana. Bloc 4. La composici Organitzaci de la forma i el seu entorn en el pla. Estudi dels diferents tipus de ritmes visuals: continu, discontinu, altern, ascendent i descendent. Realitzaci de composicions tenint en compte la proporci, lescala i el ritme. Estudi de criteris bsics per a compondre: simetria, equilibri, pes visual de massa i color. Anlisi de diverses propostes compositives dobres dart. Descripci i identificaci dels elements compositius de diferents tipus i comentari personal sobre estos. Inters a conixer els criteris bsics de composici. Disposici oberta per a la realitzaci dexperincies de composici. Participaci en situacions dintercanvi dopinions sobre elements bsics de la composici dobres dart. Inters a identificar lorganitzaci interna de missatges graficoplstics o visuals. Valoraci de la importncia de la mesura de les formes en les composicions. Bloc 5. Espai i volum Representaci objectiva de formes tridimensionals. La projecci. Classes de projeccions: cilndriques i cniques. Sistema tancat. Interpretaci de plans tancats. Sistema didric: vistes de slids senzills. Perspectiva cnica. Fonaments del sistema. Anlisi dels fonaments del sistema didric i les seues aplicacions. Realitzaci de dibuixos analtics de planta, alat i vistes laterals. Anlisi dels fonaments del sistema cnic i les seues aplicacions. s de la perspectiva cnica en la representaci de formes geomtriques simples, de la sensaci despai. s de la perspectiva cnica en la representaci delements arquitectnics de lentorn prxim. Estudi de les aplicacions de la representaci objectiva de la forma. Inters a descobrir els valors daparena i emotivitat en ambients, quan es modifica lorientaci, la distncia i el punt de vista. Esfor per desenrotllar les capacitats espacials per a visualitzar formes tridimensionals. Valoraci de la representaci objectiva de la forma. Bloc 6. Tcniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals Coneixement i utilitzaci de les tcniques graficoplstiques: tcniques seques i humides. Identificaci i utilitzaci de distints suports, segons les intencions expressives i descriptives de la representaci. Planificaci del treball segons la tcnica seleccionada. Realitzaci dexperincies per mitj de materials diversos. Identificaci en obres grfiques i plstiques del suport sobre el qual estan realitzades i el tipus de material. Experimentaci amb diversos materials i combinaci amb finalitats expressives. Tendncia a classificar els treballs. Selecci segons les seues caracterstiques, les tcniques, els instruments i els materials necessaris. Gust per realitzar experincies dinvestigaci amb materials diversos.

Organizacin geomtrica del plano a partir de estructuras modulares bsicas. Realizacin de composiciones modulares a partir de un mdulo. Aplicacin de ritmos en estructuras decorativas. Reconocimiento de la importancia de ordenar formas de diferentes campos visuales. Esfuerzo para presentar los trabajos de manera rigurosa, ordenada y precisa. Esfuerzo para superar estereotipos y convencionalismos en la representacin de la figura humana. Bloque 4. La composicin Organizacin de la forma y su entorno en el plano. Estudio de los diferentes tipos de ritmos visuales: continuo, discontinuo, alterno, ascendente y descendente. Realizacin de composiciones teniendo en cuenta la proporcin, la escala y el ritmo. Estudio de criterios bsicos para componer: simetra, equilibrio, peso visual de masa y color. Anlisis de diversas propuestas compositivas de obras de arte. Descripcin e identificacin de los elementos compositivos de diferentes tipos y comentario personal sobre stos. Inters en conocer los criterios bsicos de composicin. Disposicin abierta para la realizacin de experiencias de composicin. Participacin en situaciones de intercambio de opiniones sobre elementos bsicos de la composicin de obras de arte. Inters en identificar la organizacin interna de mensajes grfico-plsticos o visuales. Valoracin de la importancia de la medida de las formas en las composiciones. Bloque 5. Espacio y volumen Representacin objetiva de formas tridimensionales. La proyeccin. Clases de proyecciones: cilndricas y cnicas. Sistema acotado. Interpretacin de planos acotados. Sistema didrico: vistas de slidos sencillos. Perspectiva cnica. Fundamentos del sistema. Anlisis de los fundamentos del sistema didrico y sus aplicaciones. Realizacin de dibujos analticos de planta, alzado y vistas laterales. Anlisis de los fundamentos del sistema cnico y sus aplicaciones. Uso de la perspectiva cnica en la representacin de formas geomtricas simples, de la sensacin de espacio. Uso de la perspectiva cnica en la representacin de elementos arquitectnicos del entorno prximo. Estudio de las aplicaciones de la representacin objetiva de la forma. Inters en descubrir los valores de apariencia y emotividad en ambientes, cuando se modifica la orientacin, la distancia y el punto de vista. Esfuerzo por desarrollar las capacidades espaciales para visualizar formas tridimensionales. Valoracin de la representacin objetiva de la forma. Bloque 6. Tcnicas y procedimientos utilizados en los lenguajes visuales Conocimiento y utilizacin de las tcnicas grfico-plsticas: tcnicas secas y hmedas. Identificacin y utilizacin de distintos soportes, segn las intenciones expresivas y descriptivas de la representacin. Planificacin del trabajo segn la tcnica seleccionada. Realizacin de experiencias mediante materiales diversos. Identificacin en obras grficas y plsticas del soporte sobre el cual estn realizadas y el tipo de material. Experimentacin con diversos materiales y combinacin con finalidades expresivas. Tendencia a clasificar los trabajos. Seleccin segn sus caractersticas, las tcnicas, los instrumentos y los materiales necesarios. Gusto por realizar experiencias de investigacin con materiales diversos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30510

Valoraci de les possibilitats expressives que aporta la realitzaci de treballs en equip. Bloc 7. Apreciaci del procs de creaci de les arts visuals Diferenciaci dels processos expressius de les tcniques graficoplstiques. Determinaci dels valors plstics i esttics que destaquen en una obra. Exploraci i anlisi de realitats visuals i plstiques. Observaci i valoraci dobres artstiques de lentorn prxim, del patrimoni artstic i cultural, com tamb dexpressions contempornies. s del lxic propi de la matria per a transmetre informacions i missatges sobre diferents obres artstiques. Reconeixement de lesfor que exigix lelaboraci dalgunes obres artstiques. Inters a descobrir dimensions esttiques i qualitats expressives en lentorn habitual. Apreciaci, valoraci i gaudi del patrimoni artstic i cultural de la Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, aix com contribuci a la seua defensa, conservaci i desenrotllament. Acceptaci i valoraci de les influncies que exercixen els valors artstics propis daltres cultures que coexistixen amb la nostra. Respecte per les obres dels companys i per maneres dexpressi diferents de la nostra. Apreciar i valorar la bona realitzaci del treball, aix com la neteja en la seua execuci. Criteris davaluaci 1. Analitzar imatges tenint en compte elements bsics constitutius de la sintaxi visual. 2. Seleccionar els elements configuratius de lnia i textura i adequar-los a la descripci analtica de la forma. 3. Diferenciar i representar els matisos de color en la naturalesa i en lentorn. 4. Representar geomtricament formes naturals i artificials. 5. Dissenyar composicions modulars sobre xarxes poligonals. 6. Interpretar composicions buscant distintes alternatives en lorganitzaci de la forma. 7. Descriure una forma tridimensional simple per mitj de la representaci de les seues vistes fonamentals. 8. Representar la sensaci espacial en un pla utilitzant com a recurs grfic la perspectiva cnica. 9. Reconixer distints suports i tcniques dexpressi graficoplstiques. 10. Utilitzar adequadament les tcniques grfiques segons les intencions comunicatives. 11. Apreciar i valorar les qualitats esttiques del patrimoni artstic i cultural de la Comunitat Valenciana, de lEstat espanyol i daltres cultures diferents de la prpia. 12. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democrtiques. Quart curs Continguts Bloc 1. El llenguatge visual Lectura dimatges. La imatge representativa i simblica: funci sociocultural de la imatge en la histria. Aproximaci als mitjans de comunicaci i a les noves tecnologies. Interacci entre els distints llenguatges: plstic, musical, verbal i gestual. El dibuix tcnic en la comunicaci visual: mbit ds dels distints sistemes. Anlisi de la sintaxi dels llenguatges visuals especfics: mitjans de comunicaci de masses. Anlisi dels trets particulars dels llenguatges i suport en fotografia, vdeo, cinema, televisi, cmic, fotonovella. Estudi dels elements de la comunicaci visual: relaci entre realitat i imatges, codis i contextos, formaci sociocultural de les imatges, percepci visual i efectes visuals. Estudi de lexpressi plstica: recursos grfics expressius, transformaci i manipulaci dimatges. Interpretaci plstica dobres dart.

Valoracin de las posibilidades expresivas que aporta la realizacin de trabajos en equipo. Bloque 7. Apreciacin del proceso de creacin de las artes visuales Diferenciacin de los procesos expresivos de las tcnicas grfico-plsticas. Determinacin de los valores plsticos y estticos que destacan en una obra. Exploracin y anlisis de realidades visuales y plsticas. Observacin y valoracin de obras artsticas del entorno prximo, del patrimonio artstico y cultural, como tambin de expresiones contemporneas. Uso del lxico propio de la materia para transmitir informaciones y mensajes sobre diferentes obras artsticas. Reconocimiento del esfuerzo que exige la elaboracin de algunas obras artsticas. Inters en descubrir dimensiones estticas y cualidades expresivas en el entorno habitual. Apreciacin, valoracin y disfrute del patrimonio artstico y cultural de la Comunitat Valenciana y del Estado espaol, as como contribucin a su defensa, conservacin y desarrollo. Aceptacin y valoracin de las influencias que ejercen los valores artsticos propios de otras culturas que coexisten con la nuestra. Respeto por las obras de los compaeros y por maneras de expresin diferentes de la nuestra. Apreciar y valorar la buena realizacin del trabajo as como la limpieza en su ejecucin. Criterios de evaluacin 1. Analizar imgenes teniendo en cuenta elementos bsicos constitutivos de la sintaxis visual. 2. Seleccionar los elementos configurativos de lnea y textura y adecuarlos a la descripcin analtica de la forma. 3. Diferenciar y representar los matices de color en la naturaleza y en el entorno. 4. Representar geomtricamente formas naturales y artificiales. 5. Disear composiciones modulares sobre redes poligonales. 6. Interpretar composiciones buscando distintas alternativas en la organizacin de la forma. 7. Describir una forma tridimensional simple mediante la representacin de sus vistas fundamentales. 8. Representar la sensacin espacial en un plano utilizando como recurso grfico la perspectiva cnica. 9. Reconocer distintos soportes y tcnicas de expresin grficoplsticas. 10. Utilizar adecuadamente las tcnicas grficas segn las intenciones comunicativas. 11. Apreciar y valorar las cualidades estticas del patrimonio artstico y cultural de la Comunitat Valenciana, del Estado espaol y de otras culturas distintas de la propia. 12. Expresar ideas por medio de mensajes visuales respetando los valores y las normas de las sociedades democrticas. Cuarto curso Contenidos Bloque 1. El lenguaje visual Lectura de imgenes. La imagen representativa y simblica: funcin sociocultural de la imagen en la historia. Aproximacin a los medios de comunicacin y a las nuevas tecnologas. Interaccin entre los distintos lenguajes: plstico, musical, verbal y gestual. El dibujo tcnico en la comunicacin visual: mbito de uso de los distintos sistemas. Anlisis de la sintaxis de los lenguajes visuales especficos: medios de comunicacin de masas. Anlisis de los rasgos particulares de los lenguajes y soporte en fotografa, vdeo, cine, televisin, cmic, fotonovela. Estudio de los elementos de la comunicacin visual: relacin entre realidad e imgenes, cdigos y contextos, formacin sociocultural de las imgenes, percepcin visual y efectos visuales. Estudio de la expresin plstica: recursos grficos expresivos, transformacin y manipulacin de imgenes. Interpretacin plstica de obras de arte.

Num. 5562 / 24.07.2007

30511

Estudi dels elements de lart seqencial: imatge i seqncia; llenguatge i elements del cmic; narraci en vinyetes: enquadrament, punt de vista, elements cintics, gestos, postures, muntatge, gui i art final. Realitzaci de narracions grfiques per mitj de laplicaci del concepte de seqncia, enquadrament i punt de vista. El grafit, objectiu i conseqncia social. Estudi i experimentaci de les possibilitats expressives de la fotografia: registre dimatges, illuminaci, enquadrament i aplicacions tcniques. Estudi de les estructures del llenguatge del cinema i dels gneres. Estudi de la imatge de vdeo i la gravaci magntica. Estudi de la imatge televisiva: tipus de televisi. Estudi dels fonaments del disseny: tipus de disseny. Estudi de la imatge digital. Realitzaci dun projecte audiovisual en grup. Anlisi dels elements ms complexos en alguns llenguatges visuals especfics. Interpretaci de signes convencionals del codi visual presents en lentorn. Anlisi duna imatge amb atenci a alguns elements bsics constitutius de la sintaxi visual. Establiment de relacions entre la imatge i el seu contingut. Utilitzaci de recursos grfics per a la creaci dimatges. Creaci i manipulaci dimatges amb ordinador. Utilitzaci dInternet per a la busca dimatges: bancs dimatges. Exercitaci de la retentiva visual tenint en compte la capacitat perceptiva. Experimentaci amb efectes visuals cintics. Interpretaci de plans tcnics: arquitectura, mapes i disseny. Anlisi dels factors que incidixen en un producte artstic. Esfor per a reconixer, utilitzar i respectar adequadament els signes de comunicaci visual presents en lentorn. Ltica social en la imatge digital i Internet. Esfor per a desenrotllar la creativitat en lmbit de lexpressi artstica i en el joc amb les imatges. Constncia en els treballs i en el reconeixement de la importncia del procs de creaci en una obra plstica. Valoraci dels llenguatges visuals per a augmentar les possibilitats de comunicaci. Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals. Els elements graficoplstics com a vehicle per a lanlisi i la creaci dimatges La lnia. La lnia com a element estructurador de la forma: encaix. La lnia com a abstracci de la forma. Carcter expressiu del tra i el grafisme en la utilitzaci de la lnia. Diferncia entre esbs, apunt i encaix. Tres tipus diferents de dibuix. La textura. Utilitzaci de tcniques especfiques (trames, plantilles). El color. Simbolisme i psicologia del color. Aplicaci del color segons cada camp: industrial, artstic, senyals. Incidncia del color en la composici: relativitat i apreciacions objectives i subjectives. El color com a configurador dambients. Exploraci del signe grfic amb distints procediments. s del llenguatge visual amb fins expressius i descriptius. Aprofundiment en lexploraci del color per mitj de diferents tcniques i procediments. Elaboraci de textures artificials i geomtriques amb fins expressius. Utilitzaci de tcniques apropiades per a la representaci de formes naturals diferents i experimentaci amb diversos materials. Establiment de les diferncies dels distints matisos de color per mitj dassociacions cromtiques. Realitzaci de variacions en ambients i formes manipulant el color, per a canviar el significat de les imatges. Estudi de la relaci color i disseny.

Estudio de los elementos del arte secuencial: imagen y secuencia; lenguaje y elementos del cmic; narracin en vietas: encuadre, punto de vista, elementos cinticos, gestos, posturas, montaje, guin y arte final. Realizacin de narraciones grficas mediante la aplicacin del concepto de secuencia, encuadre y punto de vista. El graffiti, objetivo y consecuencia social. Estudio y experimentacin de las posibilidades expresivas de la fotografa: registro de imgenes, iluminacin, encuadre y aplicaciones tcnicas. Estudio de las estructuras del lenguaje del cine y de los gneros. Estudio de la imagen de vdeo y la grabacin magntica. Estudio de la imagen televisiva: tipo de televisin. Estudio de los fundamentos del diseo: tipo de diseo. Estudio de la imagen digital. Realizacin de un proyecto audiovisual en grupo. Anlisis de los elementos ms complejos en algunos lenguajes visuales especficos. Interpretacin de signos convencionales del cdigo visual presentes en el entorno. Anlisis de una imagen con atencin a algunos elementos bsicos constitutivos de la sintaxis visual. Establecimiento de relaciones entre la imagen y su contenido. Utilizacin de recursos grficos para la creacin de imgenes. Creacin y manipulacin de imgenes con ordenador. Utilizacin de Internet para la bsqueda de imgenes: bancos de imgenes. Ejercitacin de la retentiva visual teniendo en cuenta la capacidad perceptiva. Experimentacin con efectos visuales cinticos. Interpretacin de planos tcnicos: arquitectura, mapas y diseo. Anlisis de los factores que inciden en un producto artstico. Esfuerzo para reconocer, utilizar y respetar adecuadamente los signos de comunicacin visual presentes en el entorno. La tica social en la imagen digital e Internet. Esfuerzo para desarrollar la creatividad en el mbito de la expresin artstica y en el juego con las imgenes. Constancia en los trabajos y en el reconocimiento de la importancia del proceso de creacin en una obra plstica. Valoracin de los lenguajes visuales para aumentar las posibilidades de comunicacin. Inters por conocer cualquier manifestacin artstica. Bloque 2. Elementos configurativos de los lenguajes visuales. Los elementos grfico-plsticos como vehculo para el anlisis y la creacin de imgenes La lnea. La lnea como elemento estructurador de la forma: encaje. La lnea como abstraccin de la forma. Carcter expresivo del trazo y el grafismo en la utilizacin de la lnea. Diferencia entre boceto, esbozo y encaje. Tres tipos diferentes de dibujo. La textura. Utilizacin de tcnicas especficas (tramas, plantillas). El color. Simbolismo y psicologa del color. Aplicacin del color segn cada campo: industrial, artstico, seales. Incidencia del color en la composicin: relatividad y apreciaciones objetivas y subjetivas. El color como configurador de ambientes. Exploracin del signo grfico con distintos procedimientos. Uso del lenguaje visual con fines expresivos y descriptivos. Profundizacin en la exploracin del color por medio de diferentes tcnicas y procedimientos. Elaboracin de texturas artificiales y geomtricas con fines expresivos. Utilizacin de tcnicas apropiadas para la representacin de formas naturales diferentes y experimentacin con diversos materiales. Establecimiento de las diferencias de los distintos matices de color por medio de asociaciones cromticas. Realizacin de variaciones en ambientes y formas manipulando el color, para cambiar el significado de las imgenes. Estudio de la relacin color y diseo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30512

Disposici per a investigar amb materials i textures. Esfor per a superar estereotips i convencionalismes referits a ls del color. Curiositat per descobrir el valor objectiu i subjectiu del color en els missatges graficoplstics i visuals. Bloc 3. Representaci de formes. Anlisi i representaci de formes Estructura de la forma. Estructura de formes naturals complexes: ramificaci, translaci i expansi. Comparaci de la forma. Concepte de cnon, mesura o mdul. Proporcionalitat i escales. Estudi de proporcionalitat en lart. Possibilitats expressives: desproporcions i deformacions. Representaci de la forma. Representaci icnica. Configuraci abstracta. Representaci tcnica de formes planes, polgons regulars i corbes. Estudi de la forma en la naturalesa: estructures vegetals i minerals. Aplicaci de la proporcionalitat a la representaci dobjectes, la figura humana, animals i paisatges. Anlisi de la proporci en diverses obres dart. Exploraci en la representaci icnica i abstracta de la realitat. Utilitzaci de la lnia com a element descriptiu per mitj del dibuix cientfic. Estudi de la figura humana en les obres dart. Cnons en la representaci de la figura humana a travs de les diferents cultures. Inters per la representaci objectiva de la forma. Presentaci dels treballs de manera ordenada, precisa i rigorosa. Rigor en la utilitzaci descales. Bloc 4. La composici Criteris de composici. Elements que shan de tindre en compte: pla bsic, centre visual i lleis de composici. Estudi delements que intervenen en la composici: format, esquemes compositius, forma i fons, moviment, ritme i influncia de la llum. Anlisi de la composici de diferents obres dart i autores i autors. Estudi de lequilibri simtric i asimtric. Aplicaci del concepte de simetria en els dibuixos analtics de formes naturals: simetria radial i axial. Aplicaci del concepte dequilibri en la realitzaci de composicions. Creaci de ritmes dinmics: seqncies lineals per associaci o contrast delements formals. El ritme en el grafitti. La combinatria dimatge-cartell. Estudi destructures seqencials de muntatge. Inters per identificar lorganitzaci interna de missatges graficoplstics o visuals. Reconeixement de la importncia dordenar formes de diferents camps visuals. Superaci de conceptes esttics i estereotips en la realitzaci de composicions. Bloc 5. Espai i volum. Percepci i representaci. El volum Volum. Formes tridimensionals. Sistemes de representaci. Sistema didric. Sistema axonomtric ortogonal: isomtric. Sistema axonomtric oblic: perspectiva caballera. Sistema cnic: perspectiva cnica vertical (angular i parallela) i perspectiva lliure. Formes modulars tridimensionals. Representaci dimatges a partir de la planta, lalat i les vistes laterals. Utilitzaci de xarxes modulars bidimensionals i tridimensionals aplicades al disseny. Exploraci de ritmes modulars tridimensionals i destructures derivades dels mduls. Cossos geomtrics arquimedians. Cossos geomtrics de revoluci i desenrotllament. Representaci tridimensional del volum a partir de qualsevol tipus de materials volumtrics, amb finalitats expressives.

Disposicin para investigar con materiales y texturas. Esfuerzo para superar estereotipos y convencionalismos referidos al uso del color. Curiosidad por descubrir el valor objetivo y subjetivo del color en los mensajes graficoplsticos y visuales. Bloque 3. Representacin de formas. Anlisis y representacin de formas Estructura de la forma. Estructura de formas naturales complejas: ramificacin, translacin y expansin. Comparacin de la forma. Concepto de canon, medida o mdulo. Proporcionalidad y escalas. Estudio de proporcionalidad en el arte. Posibilidades expresivas: desproporciones y deformaciones. Representacin de la forma. Representacin icnica. Configuracin abstracta. Representacin tcnica de formas planas, polgonos regulares y curvas. Estudio de la forma en la naturaleza: estructuras vegetales y minerales. Aplicacin de la proporcionalidad a la representacin de objetos, la figura humana, animales y paisajes. Anlisis de la proporcin en diversas obras de arte. Exploracin en la representacin icnica y abstracta de la realidad. Utilizacin de la lnea como elemento descriptivo por medio del dibujo cientfico. Estudio de la figura humana en las obras de arte. Cnones en la representacin de la figura humana a travs de las diferentes culturas. Inters por la representacin objetiva de la forma. Presentacin de los trabajos de manera ordenada, precisa y rigurosa. Rigor en la utilizacin de escalas. Bloque 4. La composicin Criterios de composicin. Elementos que se han de tener en cuenta: plano bsico, centro visual y leyes de composicin. Estudio de elementos que intervienen en la composicin: formato, esquemas compositivos, forma y fondo, movimiento, ritmo e influencia de la luz. Anlisis de la composicin de diferentes obras de arte y autoras y autores. Estudio del equilibrio simtrico y asimtrico. Aplicacin del concepto de simetra en los dibujos analticos de formas naturales: simetra radial y axial. Aplicacin del concepto de equilibrio en la realizacin de composiciones. Creacin de ritmos dinmicos: secuencias lineales por asociacin o contraste de elementos formales. El ritmo en el graffiti. La combinatoria de imagen-cartel. Estudio de estructuras secuenciales de montaje. Inters por identificar la organizacin interna de mensajes graficoplsticos o visuales. Reconocimiento de la importancia de ordenar formas de diferentes campos visuales. Superacin de conceptos estticos y estereotipos en la realizacin de composiciones. Bloque 5. Espacio y volumen. Percepcin y representacin. El volumen Volumen. Formas tridimensionales. Sistemas de representacin. Sistema didrico. Sistema axonomtrico ortogonal: isomtrico. Sistema axonomtrico oblicuo: perspectiva caballera. Sistema cnico: perspectiva cnica vertical (angular y paralela) y perspectiva libre. Formas modulares tridimensionales. Representacin de imgenes a partir de la planta, el alzado y las vistas laterales. Utilizacin de redes modulares bidimensionales y tridimensionales aplicadas al diseo. Exploracin de ritmos modulares tridimensionales y de estructuras derivadas de los mdulos. Cuerpos geomtricos arquimedianos. Cuerpos geomtricos de revolucin y desarrollo. Representacin tridimensional del volumen a partir de todo tipo de materiales volumtricos, con finalidades expresivas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30513

Realitzaci de construccions espacials o maquetes a partir de plans tcnics. Aplicaci dels diferents sistemes projectius en la representaci de figures volumtriques senzilles. Aplicaci de la perspectiva lliure i la composici en lestudi del paisatge urb. Valoraci dels diferents sistemes projectius per a la representaci objectiva i tcnica de formes tridimensionals. Valoraci i reconeixement del mdul en els distints camps del disseny. Valoraci de la capacitat espacial per a visualitzar formes tridimensionals. Representaci de lespai arquitectnic prxim per mitj de la perspectiva cnica prctica. Presentaci dels treballs de forma ordenada, precisa i rigorosa. als Bloc 6. Tcniques i procediments utilitzats en els llenguatges visu-

Tcniques i materials graficoplstics (bidimensionals i tridimensionals). Els pigments. Els aglutinants. Els dissolvents. La matria en la forma volumtrica. Organitzaci del treball plstic, de lespai de treball i dels materials necessaris. Realitzaci dexperincies amb diversos materials. Utilitzaci i maneig dinstruments adequats a cada tcnica. Construcci de volums i formes expressives volumtriques amb materials diversos: amb paper, amb materials de modelatge i de rebuig. Aproximaci al volum realitzat tridimensionalment: construcci de maquetes. Estudi i anlisi de suports qumics, magntics i tcniques de la imatge fixa i en moviment. Estudi dels trets particulars dels llenguatges i suport ds ms freqent en el cmic, la fotografia, el cinema, la televisi i la publicitat. Realitzaci desbossos necessaris per a la realitzaci dobres graficoplstiques. Invenci i experimentaci amb materials audiovisuals. Tendncia a classificar els treballs. Selecci segons les seues caracterstiques, les tcniques, els instruments i els materials pertinents. Coneixement de programes informtics on es puga posar en prctica el que sha aprs. Gust per la realitzaci dexperincies dinvestigaci amb materials diversos. Reconeixement de les possibilitats expressives dels diversos materials i processos artstics. Valoraci de les possibilitats expressives que aporta la realitzaci de treballs en equip. Bloc 7. Apreciaci del procs de creaci de les arts visuals. Procs de creaci Fases duna obra. Esbs, gui i maqueta. Realitzaci. Acabat. Fases dun projecte tcnic. Croquis. Projecte. Presentaci final. Realitzaci desbossos i maquetes en el procs de creaci duna obra. Observaci i reflexi sobre els elements duna obra. Planificaci de les distintes fases que han de seguir-se per a la realitzaci duna obra. Realitzaci de croquis, dibuixos tancats i plans finals dun projecte tcnic. Aprofundiment en distints camps del disseny: arquitectnic, grfic, industrial. Anlisi dels factors que incidixen en un producte artstic. Anlisi del procediment expressiu ms adequat a les finalitats dun projecte. Diferenciaci dels distints estils i tendncies de les arts visuals.

Realizacin de construcciones espaciales o maquetas a partir de planos tcnicos. Aplicacin de los diferentes sistemas proyectivos en la representacin de figuras volumtricas sencillas. Aplicacin de la perspectiva libre y la composicin en el estudio del paisaje urbano. Valoracin de los diferentes sistemas proyectivos para la representacin objetiva y tcnica de formas tridimensionales. Valoracin y reconocimiento del mdulo en los distintos campos del diseo. Valoracin de la capacidad espacial para visualizar formas tridimensionales. Representacin del espacio arquitectnico prximo mediante la perspectiva cnica prctica. Presentacin de los trabajos de forma ordenada, precisa y rigurosa. Bloque 6. Tcnicas y procedimientos utilizados en los lenguajes visuales Tcnicas y materiales grfico-plsticos (bidimensionales y tridimensionales). Los pigmentos. Los aglutinantes. Los disolventes. La materia en la forma volumtrica. Organizacin del trabajo plstico, del espacio de trabajo y de los materiales necesarios. Realizacin de experiencias con diversos materiales. Utilizacin y manejo de instrumentos adecuados a cada tcnica. Construccin de volmenes y formas expresivas volumtricas con materiales diversos: con papel, con materiales de modelado y de desecho. Aproximacin al volumen realizado tridimensionalmente: construccin de maquetas. Estudio y anlisis de soportes qumicos, magnticos y tcnicas de la imagen fija y en movimiento. Estudio de los rasgos particulares de los lenguajes y soporte de uso ms frecuente en el cmic, la fotografa, el cine, la televisin y la publicidad. Realizacin de bocetos necesarios para la realizacin de obras grafico-plsticas. Invencin y experimentacin con materiales audiovisuales. Tendencia a clasificar los trabajos. Seleccin segn sus caractersticas, las tcnicas, los instrumentos y los materiales pertinentes. Conocimiento de programas informticos donde se pueda poner en prctica lo aprendido. Gusto por la realizacin de experiencias de investigacin con materiales diversos. Reconocimiento de las posibilidades expresivas de los diferentes materiales y procesos artsticos. Valoracin de las posibilidades expresivas que aporta la realizacin de trabajos en equipo. Bloque 7. Apreciacin del proceso de creacin de las artes visuales. Proceso de creacin Fases de una obra. Boceto, guin y maqueta. Realizacin. Acabado. Fases de un proyecto tcnico. Croquis. Proyecto. Presentacin final. Realizacin de bocetos y maquetas en el proceso de creacin de una obra. Observacin y reflexin sobre los elementos de una obra. Planificacin de las distintas fases que tienen que seguirse para la realizacin de una obra. Realizacin de croquis, dibujos acotados y planos finales de un proyecto tcnico. Profundizacin en distintos campos del diseo: arquitectnico, grfico, industrial. Anlisis de los factores que inciden en un producto artstico. Anlisis del procedimiento expresivo ms adecuado a las finalidades de un proyecto. Diferenciacin de los distintos estilos y tendencias de las artes visuales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30514

Observaci i valoraci dobres artstiques de lentorn prxim i del patrimoni artstic i cultural, tamb dexpressions contempornies. Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. Valoraci de lesfor que requerix lelaboraci dalguns productes artstics. Perseverana en la busca de dimensions esttiques i de les qualitats expressives dambients urbans i naturals. Apreciaci, gaudi i respecte pel patrimoni histric, cultural i artstic. Apreciaci, valoraci i gaudi del patrimoni artstic i cultural de la Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, aix com contribuci a la seua defensa, conservaci i desenrotllament. Acceptaci i valoraci de les influncies que exercixen els valors artstics propis daltres cultures que coexistixen amb la nostra. Respecte per les obres de les companyes i companys i per maneres dexpressi diferents de la nostra. Valoraci crtica de les distintes manifestacions artstiques. Coneixement de diferents autors per mitj de treballs de recollir informaci sobre ells (buscar biografies). Constncia en els treballs i reconeixement de la importncia del procs de planificaci per a resoldre problemes satisfactriament. Criteris davaluaci 1. Analitzar els elements representatius i simblics duna imatge. 2. Seleccionar el tipus de lnia i textura i adequar-ho a la finalitat expressiva de la representaci grfica. 3. Canviar el significat duna imatge per mitj del color. 4. Analitzar lestructura de formes de la naturalesa i determinar eixos, direccions i proporcions. 5. Buscar distintes variables compositives en un determinat camp visual, tenint en compte els conceptes denquadrament i equilibri entre tots els elements constitutius. 6. Descriure grficament o plsticament objectes tridimensionals i identificar els seus elements essencials. 7. Descriure, per mitj dels distints sistemes de representaci, formes tridimensionals elementals. 8. Realitzar un projecte, seleccionant, entre els distints llenguatges grfics, plstics i visuals, el ms adequat a les necessitats dexpressi. 9. Saber manejar els distints materials i instruments adequats a les diverses tcniques grfiques, plstiques i visuals. 10. Apreciar i valorar el patrimoni artstic i cultural de la Comunitat Valenciana, de lEstat espanyol i daltres cultures diferents de la prpia. 11. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democrtiques. Histria i cultura de les religions El fenomen religis ha sigut i s una de les dimensions personals de moltes dones i hmens, al mateix temps que un dels elements fonamentals en la configuraci dels grups humans i de les societats en el temps i en el mn actual. A ms de constituir un conjunt de creences, preceptes i ritus per als fidels que les practiquen, les religions adquirixen una dimensi cultural per la seua influncia en el mn del pensament i de lart, per les arrels religioses de moltes estructures, costums i usos socials actuals, aix com per influir en els codis de conducta individual i collectiva derivats de les seues respectives concepcions de lhome i del mn. Esta perspectiva dota el fenomen religis dun paper rellevant en el coneixement de les societats al llarg del temps i de la seua pervivncia en elements de la cultura present. Ara b, en el mn actual sassistix, ms que en altres poques, a un pluralisme que afecta tamb les creences. Simultniament, es dna una progressiva secularitzaci de la societat i un increment del pluralisme religis. Desta manera, la realitat contempornia inclou una gran varietat de creences religioses i no religioses i un no menor pluralisme religis que mostra, a ms, canvis en el paper i en la importncia de les distintes religions.

Observacin y valoracin de obras artsticas del entorno prximo y del patrimonio artstico y cultural, tambin de expresiones contemporneas. Inters por conocer cualquier manifestacin artstica. Valoracin del esfuerzo que requiere la elaboracin de algunos productos artsticos. Perseverancia en la bsqueda de dimensiones estticas y de las cualidades expresivas de ambientes urbanos y naturales. Apreciacin, disfrute y respeto por el patrimonio histrico, cultural y artstico. Apreciacin, valoracin y disfrute del patrimonio artstico y cultural de la Comunitat Valenciana y del Estado espaol, as como contribucin a su defensa, conservacin y desarrollo. Aceptacin y valoracin de las influencias que ejercen los valores artsticos propios de otras culturas que coexisten con la nuestra. Respeto por las obras de las compaeras y compaeros y por maneras de expresin diferentes de la nuestra. Valoracin crtica de las distintas manifestaciones artsticas. Conocimiento de diferentes autores mediante trabajos de recabar informacin acerca de ellos (buscar biografas). Constancia en los trabajos y reconocimiento de la importancia del proceso de planificacin para resolver problemas satisfactoriamente. Criterios de evaluacin 1. Analizar los elementos representativos y simblicos de una imagen. 2. Seleccionar el tipo de lnea y textura y adecuarlo a la finalidad expresiva de la representacin grfica. 3. Cambiar el significado de una imagen por medio del color. 4. Analizar la estructura de formas de la naturaleza y determinar ejes, direcciones y proporciones. 5. Buscar distintas variables compositivas en un determinado campo visual, teniendo en cuenta los conceptos de encuadre y equilibrio entre todos los elementos constitutivos. 6. Describir grfica o plsticamente objetos tridimensionales e identificar sus elementos esenciales. 7. Describir, mediante los distintos sistemas de representacin, formas tridimensionales elementales. 8. Realizar un proyecto, seleccionando, entre los distintos lenguajes grficos, plsticos y visuales, el ms adecuado a las necesidades de expresin. 9. Saber manejar los distintos materiales e instrumentos adecuados a las diversas tcnicas grficas, plsticas y visuales. 10. Apreciar y valorar el patrimonio artstico y cultural de la Comunitat Valenciana, del Estado espaol y de otras culturas distintas de la propia. 11. Expresar ideas por medio de mensajes visuales respetando los valores y las normas de las sociedades democrticas. Historia y cultura de las religiones El fenmeno religioso ha sido y es una de las dimensiones personales de muchas mujeres y hombres, a la vez que uno de los elementos fundamentales en la configuracin de los grupos humanos y de las sociedades en el tiempo y en el mundo de hoy. Adems de constituir un conjunto de creencias, preceptos y ritos para los fieles que las practican, las religiones adquieren una dimensin cultural por su influencia en el mundo del pensamiento y del arte, por las races religiosas de muchas estructuras, costumbres y usos sociales actuales, as como por influir en los cdigos de conducta individual y colectiva derivados de sus respectivas concepciones del hombre y del mundo. Esta perspectiva dota al fenmeno religioso de un papel relevante en el conocimiento de las sociedades a lo largo del tiempo y de su pervivencia en elementos de la cultura presente. Ahora bien, en el mundo actual se asiste, ms que en otras pocas, a un pluralismo que afecta tambin a las creencias. Simultneamente se da una progresiva secularizacin de la sociedad y un incremento del pluralismo religioso. De este modo, la realidad contempornea incluye una gran variedad de creencias religiosas y no religiosas y un no menor pluralismo religioso que muestra, adems, cambios en el papel e importancia de las distintas religiones.

Num. 5562 / 24.07.2007

30515

La matria dHistria i cultura de les religions, que es cursa amb carcter voluntari, concep lestudi de les creences religioses, i ms concretament de les religions organitzades, com un element de la civilitzaci. El seu estudi tracta dacostar lalumnat al coneixement de les principals religions i de les seues manifestacions en relaci amb altres realitats socials i culturals, aix com a la comprensi de la influncia que cada religi ha tingut en el pensament, la cultura i la vida social en les distintes poques i espais. Este coneixement de les caracterstiques fonamentals de les grans religions emmarca lexpressi religiosa en la seua realitat histrica concreta, amb les seues projeccions positives i negatives, tant en la configuraci de les societats en qu sorgixen i es desenrotllen com en les relacions entre els pobles. Tamb aborda les claus culturals que configuren les manifestacions de la religi i els condicionaments religiosos que han influt en els fets poltics, socials i culturals de cada civilitzaci. La matria fa un estudi de les religions amb un enfocament no confessional, ni de vivncia religiosa ni dapologia de cap religi en particular, ni tampoc des duna defensa de postures agnstiques o atees. Es pretn mostrar a lalumnat el pluralisme ideolgic i religis que hi ha en el mn en qu viu, des del coneixement dels trets rellevants de les principals religions i la seua presncia en el temps i en les societats actuals, al mateix temps que es dna importncia a la llibertat de les conscincies i a la llibertat religiosa com a elements essencials dun sistema de convivncia. Aix mateix es busca assolir actituds de tolerncia cap a les persones amb creences o sense, de respecte dels drets reconeguts en la Declaraci Universal dels Drets Humans i en el marc de la Constituci Espanyola. Es tracta, en suma, de proporcionar un millor coneixement de la realitat del mn en qu es viu, al mateix temps que safavorix la convivncia en lactual societat pluralista. En els tres primers cursos de letapa es partix de la diversitat de respostes davant del fet religis i del marc espacial i quantitatiu en la distribuci de les religions en el mn actual; el nucli fonamental el constitux la caracteritzaci de les principals religions i el reflex destes en les manifestacions artstiques i en el forma de vida. La importncia dalgunes religions histriques concretes en la configuraci de la nostra cultura i en la caracteritzaci del mn actual exigix aprofundir en les grans religions monoteistes i, en particular, en aquelles que es troben en la base de la majoria de les manifestacions artstiques i culturals del mn occidental. En quart curs saborda lestudi de les religions des duna anlisi que ajude a la comprensi de la influncia que han tingut i tenen en la vida social, la interrelaci entre les idees religioses i el pensament cientfic, la posici de la religi en la justificaci o el rebuig de lorde social establit i les seues relacions amb el poder en diferents moments histrics i en lactualitat, diferenciant-hi el carcter dels estats segons siga la seua relaci amb la religi o les religions majoritries en el seu territori i analitzant-hi algunes tensions o conflictes que inclouen entre les seues causes una arrel religiosa. Tamb es proposa la reflexi sobre la relaci de les religions amb els drets humans i amb la Constituci Espanyola, que constituxen els referents comuns dels valors compartits per les persones amb unes determinades creences religioses i per les que no en tenen. Objectius Lensenyana de la Histria i cultura de les religions en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Conixer el fet religis en les seues diferents manifestacions i identificar els trets bsics de les grans religions. 2. Comprendre el naixement i formaci de les religions en el context poltic, social i cultural en qu van sorgir i es van desenrotllar, i relacionar-les amb levoluci dels pobles en les diferents facetes de la seua realitat histrica. 3. Conixer els fets ms significatius de les tres religions que han influt en la histria i la cultura dEspanya i les seues principals aportacions a levoluci poltica, cultural i social del nostre pas, fent-hi referncia especfica a la Comunitat Valenciana. 4. Analitzar els factors que subjauen al fet religis, les realitats, les aspiracions o els problemes humans que lanimen, i relacionar els fets religiosos del passat amb les manifestacions actuals de la religi.

La materia de Historia y cultura de las religiones, que se cursa con carcter voluntario, concibe el estudio de las creencias religiosas, y ms concretamente de las religiones organizadas, como un elemento de la civilizacin. Su estudio trata de acercar al alumnado al conocimiento de las principales religiones y de sus manifestaciones en relacin con otras realidades sociales y culturales, as como a la comprensin de la influencia que cada religin ha tenido en el pensamiento, la cultura y la vida social en las distintas pocas y espacios. Este conocimiento de las caractersticas fundamentales de las grandes religiones enmarca la expresin religiosa en su realidad histrica concreta, con sus proyecciones positivas y negativas, tanto en la configuracin de las sociedades en las que surgen y se desarrollan como en las relaciones entre los pueblos. Tambin aborda las claves culturales que configuran las manifestaciones de la religin y los condicionamientos religiosos que han influido en los hechos polticos, sociales y culturales de cada civilizacin. La materia hace un estudio de las religiones con un enfoque no confesional, ni de vivencia religiosa ni de apologa de ninguna de ellas, tampoco desde una defensa de posturas agnsticas o ateas. Se pretende mostrar al alumnado el pluralismo ideolgico y religioso existente en el mundo en que vive, desde el conocimiento de los rasgos relevantes de las principales religiones y su presencia en el tiempo y en las sociedades actuales, a la vez que se da importancia a la libertad de las conciencias y a la libertad religiosa como elementos esenciales de un sistema de convivencia. Asimismo se busca desarrollar actitudes de tolerancia hacia las personas con creencias o sin ellas, en el respeto de los derechos reconocidos en la Declaracin Universal de los Derechos Humanos y en el marco de la Constitucin Espaola. Se trata, en suma, de proporcionar un mejor conocimiento de la realidad del mundo en que se vive, a la vez que se favorece la convivencia en la actual sociedad pluralista. En los tres primeros cursos de la etapa se parte de la diversidad de respuestas ante el hecho religioso y del marco espacial y cuantitativo en la distribucin de las religiones en el mundo actual; el ncleo fundamental lo constituye la caracterizacin de las principales religiones y el reflejo de las mismas en las manifestaciones artsticas y en el modo de vida. La importancia de algunas religiones histricas concretas en la configuracin de nuestra cultura y en la caracterizacin del mundo actual exige profundizar en las grandes religiones monotestas y, en particular, en aqullas que se encuentran en la base de la mayora de las manifestaciones artsticas y culturales del mundo occidental. En cuarto curso se aborda el estudio de las religiones desde un anlisis que ayude a la comprensin de la influencia que han tenido y tienen en la vida social, la interrelacin entre las ideas religiosas y el pensamiento cientfico, la posicin de la religin en la justificacin o el rechazo al orden social establecido y sus relaciones con el poder en diferentes momentos histricos y en la actualidad, diferenciando el carcter de los Estados segn sea su relacin con la religin o religiones mayoritarias en su territorio y analizando algunas tensiones o conflictos que incluyen entre sus causas una raz religiosa. Tambin se propone la reflexin sobre la relacin de las religiones con los derechos humanos y con la Constitucin Espaola, que constituyen los referentes comunes de los valores compartidos por las personas con unas determinadas creencias religiosas y por las que no las tienen. Objetivos La enseanza de la Historia y cultura de las religiones en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Conocer el hecho religioso en sus diferentes manifestaciones e identificar los rasgos bsicos de las grandes religiones. 2. Comprender el nacimiento y desarrollo de las religiones en el contexto poltico, social y cultural en el que surgieron y se desarrollaron y relacionarlas con la evolucin de los pueblos en las diferentes facetas de su realidad histrica. 3. Conocer los hechos ms significativos de las tres religiones que han influido en la historia y la cultura de Espaa y sus principales aportaciones a la evolucin poltica, cultural y social de nuestro pas, haciendo referencia especfica a la Comunitat Valenciana. 4. Analizar los factores que subyacen al hecho religioso, las realidades, aspiraciones o problemas humanos que lo animan, y relacionar los hechos religiosos del pasado con las manifestaciones actuales de la religin.

Num. 5562 / 24.07.2007

30516

5. Conixer i valorar les tradicions religioses, les seues manifestacions culturals i artstiques i el patrimoni sociocultural que han generat, fent-hi una referncia especial a la Comunitat Valenciana. 6. Conixer i valorar les postures ms significatives que, des de la filosofia o des daltres manifestacions de la cultura shan mantingut sobre la religi, tant al llarg de la histria com en lactualitat. 7. Analitzar els sistemes morals proposats per les diferents religions, comparar-ne cada un dels elements, la coherncia que mostren uns elements amb els altres i les implicacions personals i socials que tenen. 8. Analitzar els processos histrics, intellectuals, culturals i poltics, que han convertit la llibertat de conscincia i la llibertat religiosa en el fonament de la civilitzaci occidental. Primer curs Continguts Histria de les religions. Les primeres manifestacions religioses. Art i religi en els pobles prehistrics. Vestigis prehistrics del fet religis en la Comunitat Valenciana: llocs de culte, cultes i rituals funeraris de la religiositat ibrica. La societat de caadors i els cultes totmics: lart rupestre i el seu significat religis. Els cultes funeraris i la significaci dels soterraments. Interpretaci del paradigma religis a coves i cavernes durant la prehistria. La religi a Mesopotmia i Egipte. Mesopotmia: les ciutats-estat i el seu du. Les claus de la religi dEgipte: dus, sacerdoci, creences i ritus dultratomba. Religions de la tradici indoeuropea: hinduisme i budisme Hinduisme: lnima humana i el seu alliberament; mltiples dus i forces de la naturalesa. La persona i el cam de Buda. Les quatre Nobles Veritats. Religi a Grcia i a Roma. Origen dels dus grecs en la tradici indoeuropea. Mites i dus a Grcia. El pante original rom i la seua referncia a la religi grega. Creences de la religi romana. Les religions de lAmrica precolombina: els asteques, els maies, els inques. El cristianisme al continent americ. Criteris davaluaci 1. Explicar la pluralitat religiosa en el mn i identificar els trets fonamentals de la distribuci de les grans religions en lactualitat. 2. Construir i interpretar esquemes histrics en qu sestablisquen referncies paralleles entre les religions dels diferents pobles al llarg de la seua histria. 3. Identificar la pervivncia de les antigues religions politeistes i dels seus mites en determinats elements de la nostra tradici cultural, especialment la Comunitat Valenciana. 4. Reconixer en alguns ritus de diferents religions la concepci que subjau sobre aspectes significatius relacionats amb la vida de les persones, com ara el naixement, el matrimoni o la mort i la pervivncia destes creences en la tradici cultural dels pobles. 5. Identificar expressions de les diferents cultures i civilitzacions que facen referncia a esdeveniments religiosos, particularment, de la Comunitat Valenciana. Segon Curs Continguts Els components temtics del fenomen religis. Els grans interrogants. Lorigen de la vida, el patiment i la mort. Les religions i el sentit de la vida. La diversitat de respostes davant del fet religis: religiositat, ateisme, agnosticisme. Lactitud religiosa: la persona davant del misteri, el temor i la fascinaci de la religiositat.

5. Conocer y valorar las tradiciones religiosas, sus manifestaciones culturales y artsticas y el patrimonio sociocultural que han generado, con especial referencia a la Comunitat Valenciana. 6. Conocer y valorar las posturas ms significativas que, desde la filosofa o desde otras manifestaciones de la cultura se han mantenido sobre la religin, tanto a lo largo de la historia como en la actualidad. 7. Analizar los sistemas morales propuestas por las diferentes religiones, comparar cada uno de sus elementos, la coherencia que muestran entre ellos y las implicaciones personales y sociales que tienen. 8. Analizar los procesos histricos, intelectuales, culturales y polticos, que han convertido la libertad de conciencia y la libertad religiosa en el fundamento de la civilizacin occidental. Primer curso Contenidos Historia de las religiones. Las primeras manifestaciones religiosas. Arte y religin en los pueblos prehistricos. Vestigios prehistricos del hecho religioso en la Comunitat Valenciana: lugares de culto, cultos y ritual funerario de la religiosidad ibrica. La sociedad de cazadores y los cultos totmicos: el arte rupestre y su significado religioso. Los cultos funerarios y significacin de los enterramientos. Interpretacin del paradigma religioso en cuevas y cavernas durante la prehistoria. La religin en Mesopotamia y Egipto. Mesopotamia: las ciudades-estado y su dios. Las claves de la religin de Egipto: dioses, sacerdocio, creencias y ritos de ultratumba. Religiones de la tradicin indoeuropea: hinduismo y budismo. Hinduismo: el alma humana y su liberacin; mltiples dioses y fuerzas de la naturaleza. La persona y el camino de Buda. Las cuatro Nobles Verdades. Religin en Grecia y en Roma. Origen de los dioses griegos en la tradicin indoeuropea. Mitos y dioses en Grecia. El panten original romano y su referencia a la religin griega. Creencias de la religin romana. Las religiones de la Amrica precolombina: los aztecas, los mayas, los incas. El cristianismo en el continente americano. Criterios de evaluacin 1. Explicar la pluralidad religiosa en el mundo e identificar los rasgos fundamentales de la distribucin de las grandes religiones en la actualidad. 2. Construir e interpretar esquemas histricos en los que se establezcan referencias paralelas entre las religiones de los diferentes pueblos a lo largo de su historia. 3. Identificar la pervivencia de las antiguas religiones politestas y de sus mitos en determinados elementos de nuestra tradicin cultural, especialmente la de la Comunitat Valenciana. 4. Reconocer en algunos ritos de diferentes religiones la concepcin que subyace sobre aspectos significativos relacionados con la vida de las personas, tales como el nacimiento, el matrimonio o la muerte y la pervivencia de tales creencias en la tradicin cultural de los pueblos. 5. Identificar expresiones de las diferentes culturas y civilizaciones que hagan referencia a acontecimientos religiosos, particularmente, de la Comunitat Valenciana. Segundo Curso Contenidos Los componentes temticos del fenmeno religioso. Los grandes interrogantes. El origen de la vida, el sufrimiento y la muerte. Las religiones y el sentido de la vida. La diversidad de respuestas ante el hecho religioso: religiosidad, atesmo, agnosticismo. La actitud religiosa: la persona ante el misterio, el temor y la fascinacin de lo religioso.

Num. 5562 / 24.07.2007

30517

Les mediacions del fet religis. El mite i els relats. El ritu i les celebracions. Loraci. La moral. Una realitat en dos dimensions: la religiosa i la profana. Politeisme i monoteisme. Dus i Du: la transcendncia del ser suprem. Criteris davaluaci 1. Comparar les diferents concepcions i expressions de la divinitat en les distintes religions i analitzar-hi les semblances i diferncies. 2. Posar exemples de manifestacions escrites, plstiques o musicals, de diferents poques, vinculades a creences, celebracions, ritus o altres expressions religioses, apreciant-ne els valors esttics i valorantne la contribuci al patrimoni cultural. 3. Identificar els principals elements que constituxen el fenomen religis i les relacions que shi establixen. 4. Aplicar lesquema bsic dels elements clau de la religi a lanlisi de les diferents religions. 5. Localitzar llocs, persones i accions sagrades de les distintes religions; raonar lorigen i les causes destes realitats. 6. Identificar preguntes sobre el sentit de la vida i indicar els grans temes a qu es referixen, aix com relacionar-les amb altres preguntes ms orientades a lmbit cientfic. 7. Comparar les diferents concepcions i expressions de la divinitat en les distintes religions, establint-hi les semblances i diferncies. 8. Establir relacions entre els ritus i les celebracions de les religions amb els cicles i ritmes de la vida humana, identificant-hi les constants que es presenten en les distintes religions. 9. Identificar en oracions de les diferents religions les actituds bsiques duna persona religiosa. Tercer Curs Continguts Histria de les religions. Les religions monoteistes. Judaisme. El poble dIsrael i la religi jueva. La tradici bblica: la Bblia i altres llibres sagrats. Els rituals en la vida de les persones jueues. El calendari i les festes. Espais i smbols religiosos. La situaci actual del judaisme. Cristianisme. La figura de Jess. Dogmes i creences. LAntic i el Nou Testament. De Jess als cristians. Organitzaci de lEsglsia cristiana. Els rituals en la vida de les persones cristianes. Espais sagrats i smbols religiosos. El calendari i les festes. Evoluci en el temps: ortodoxos, catlics i protestants. El cristianisme en lactualitat. Islam. La figura de Mahoma. Els cinc pilars de lislam. LAlcor i la llei islmica. El calendari i les festes. Espais sagrats. Expansi i evoluci de lislam. Lislam en el mn actual. Cristianisme, islamisme i judaisme a la Comunitat Valenciana. Relacions i conflictes. Criteris davaluaci 1. Explicar les relacions que hi ha entre el judaisme, el cristianisme i lislam, posant-hi de manifest la seua tradici comuna i els seus trets caracterstics diferencials. 2. Valorar la influncia de les tres religions monoteistes en la configuraci de la nostra prpia histria i cultura.

Las mediaciones del hecho religioso. El mito y los relatos. El rito y las celebraciones. La oracin. La moral. Una realidad en dos dimensiones: lo religioso y lo profano. Politesmo y monotesmo. Dioses y Dios: la trascendencia del ser supremo. Criterios de evaluacin 1. Comparar las diferentes concepciones y expresiones de lo divino en las distintas religiones y analizar las semejanzas y diferencias entre ellas. 2. Poner ejemplos de manifestaciones escritas, plsticas o musicales, de diferentes pocas, vinculadas a creencias, celebraciones, ritos u otras expresiones religiosas, apreciando sus valores estticos y valorando su contribucin al patrimonio cultural. 3. Identificar los principales elementos que constituyen el fenmeno religioso y las relaciones que se establecen entre ellos. 4. Aplicar el esquema bsico de los elementos clave de la religin al anlisis de las diferentes religiones. 5. Localizar lugares, personas y acciones sagradas en las distintas religiones; razonar el origen y las causas de esas realidades. 6. Identificar preguntas sobre el sentido de la vida y sealar los grandes temas a los que se refieren, as como relacionarlas con otras preguntas ms orientadas al mbito cientfico. 7. Comparar las diferentes concepciones y expresiones de lo divino en las distintas religiones estableciendo las semejanzas y diferencias entre ellas. 8. Establecer relaciones entre los ritos y las celebraciones de las religiones con los ciclos y ritmos de la vida humana identificando las constantes que se presentan en las distintas religiones. 9. Identificar en oraciones de las diferentes religiones las actitudes bsicas de una persona religiosa. Tercer Curso Contenidos Historia de las religiones. Las religiones monotestas. Judasmo. El pueblo de Israel y la religin juda. La tradicin bblica: la Biblia y otros libros sagrados. Los rituales en la vida de las personas judas. El calendario y las fiestas. Espacios y smbolos religiosos. La situacin actual del judasmo. Cristianismo. La figura de Jess. Dogmas y creencias. El Antiguo y Nuevo Testamento. De Jess a los cristianos. Organizacin de la Iglesias cristiana. Los rituales en la vida de las personas cristianas. Espacios sagrados y smbolos religiosos. El calendario y las fiestas. Evolucin en el tiempo: ortodoxos, catlicos y protestantes. El cristianismo en la actualidad. Islam. La figura de Mahoma. Los cinco pilares del islam. El Corn y la ley islmica. El calendario y las fiestas. Espacios sagrados. Expansin y evolucin del islam. El islam en el mundo actual. Cristianismo, islamismo y judasmo en la Comunitat Valenciana. Relaciones y conflictos. Criterios de evaluacin 1. Explicar las relaciones existentes entre el judasmo, el cristianismo y el islam poniendo de manifiesto su tradicin comn y sus rasgos caractersticos diferenciales. 2. Valorar la influencia de las tres religiones monotestas en la configuracin de nuestra propia historia y cultura.

Num. 5562 / 24.07.2007

30518

3. Caracteritzar els edificis sagrats identificatius de les diferents religions, la seua funci i els seus elements ms rellevants, i reconixer-los com a manifestacions del patrimoni artstic. 4. Identificar els moments fundacionals de les tres grans religions monoteistes a partir de lexperincia dels fundadors que els van donar origen. 5. Examinar els efectes que les tres religions monoteistes han produt al llarg de la histria en les seues relacions mtues, fent-hi referncia a la seua convivncia a la Comunitat Valenciana, aix com els motius i els contextos en qu es van produir. Quart Curs Continguts La religi en lEdat Moderna. Humanisme, Reforma i Contrareforma. Cristianisme, Illustraci i Liberalisme. La secularitzaci de la cincia, del pensament i de lEstat. Cincia i religi en la societat contempornia. Totalitarisme i religi en el segle XX. Lateisme dEstat. La catstrofe moral dels totalitarismes. Lantisemitisme i lholocaust. Les religions en la societat actual: influncia en lorganitzaci social, en els costums i en els ritus socials. La religi i els drets humans. La llibertat religiosa. Les creences religioses en el marc de la Constituci Espanyola. Criteris davaluaci 1. Identificar, a partir de lanlisi de fets histrics o actuals, situacions dintolerncia o discriminaci cap a les persones per les seues creences o no-creences religioses, i mostrar actituds de rebuig davant destes situacions. 2. Identificar la influncia de la religi en algun aspecte concret de lorganitzaci social al llarg del temps. 3. Caracteritzar els tipus dEstat en funci de la seua relaci amb la religi, posar alguns exemples desta tipologia i explicar-ne la situaci dEspanya en el marc de la Constituci. 4. Analitzar i valorar levoluci del cristianisme a Espanya i la seua influncia en la vida social i cultural. 5. Identificar la diversitat de manifestacions culturals i religioses en lactualitat; situar en lespai la gran varietat tnica, lingstica, cultural i religiosa que hi ha en el mn. 6. Descriure alguna situaci, actual o histrica, en qu davant dun mateix fet es manifeste divergncia entre el plantejament o la posici religiosa i la cientfica, fent-hi explcits arguments que en donen suport a una o a altra. 7. Fer un treball, individual o en grup, sobre alguna situaci de conflicte, actual o del passat, en la qual es manifeste alguna tensi de tipus religis, indagar-ne les causes i plantejar-ne els possibles desenllaos, utilitzant fonts dinformaci adequades. Informtica Al llarg de lltim segle, la tecnologia ha anat adquirint una importncia progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de la societat. Dins de les diverses tecnologies, destaca la informtica, o tecnologies de la informaci, com a branca que estudia el tractament desta per mitj de ls de mquines automtiques. El seu protagonisme actual rau a ser dinamitzadora duna tercera revoluci productiva en qu la informaci ocupa el lloc de lenergia. Els sistemes de comunicacions han suposat limpuls definitiu han generat un nou entorn tecnolgic que es caracteritza per la seua interactivitat. La nostra societat sha vist condicionada per tots estos desenrotllaments fins al punt de denominar-se societat de la informaci. Ja en 1970 sindicava que els mitjans de producci es desplaaven des dels sectors industrials als sectors de servicis, on destaca la manipulaci i el processament de qualsevol tipus dinformaci. Des del punt de vista econmic, les tecnologies de la informaci es consideren nous motors de desenrotllament i progrs, en un procs que no ha deixat dincrementar-se en les ltimes dcades. Per no podem perdre de vista el marc sociocultural, on nombrosos reptes ens condicionen. Duna banda, el creixement de la bretxa digital ens ha dimpulsar a analitzar les llums i les ombres deste model de societat que, a pesar de dotar-nos de mitjans per a accedir

3. Caracterizar los edificios sagrados identificativos de las diferentes religiones, su funcin y elementos relevantes, y reconocerlos como manifestaciones del patrimonio artstico. 4. Identificar los momentos fundacionales de las tres grandes religiones monotestas en torno a la experiencia de los fundadores que les dieron origen. 5. Examinar los efectos que las tres religiones monotestas han producido a lo largo de la historia en sus relaciones mutuas, con referencia a su convivencia en la Comunitat Valenciana, as como los motivos y los contextos en que se produjeron. Cuarto Curso Contenidos La religin en la Edad Moderna. Humanismo, Reforma y Contrarreforma. Cristianismo, Ilustracin y Liberalismo. La secularizacin de la ciencia, del pensamiento y del Estado. Ciencia y religin en la sociedad contempornea. Totalitarismo y religin en el siglo XX. El atesmo de Estado. La catstrofe moral de los totalitarismos. El antisemitismo y el holocausto. Las religiones en la sociedad actual: influencia en la organizacin social, en las costumbres y en los ritos sociales. La religin y los derechos humanos. La libertad religiosa. Las creencias religiosas en el marco de la Constitucin Espaola. Criterios de evaluacin 1. Identificar, a partir del anlisis de hechos histricos o actuales, situaciones de intolerancia o discriminacin hacia las personas por sus creencias o no creencias religiosas, y mostrar actitudes de rechazo ante estas situaciones. 2. Identificar la influencia de la religin en algn aspecto concreto de la organizacin social a lo largo del tiempo. 3. Caracterizar los tipos de Estado en funcin de su relacin con la religin, poniendo algunos ejemplos de dicha tipologa y explicar la situacin de Espaa en el marco de la Constitucin. 4. Analizar y valorar la evolucin del cristianismo en Espaa y su influencia en la vida social y cultural. 5. Identificar la diversidad de manifestaciones culturales y religiosas en la actualidad; situar en el espacio la gran variedad tnica, lingstica, cultural y religiosa que hay en el mundo. 6. Describir alguna situacin, actual o histrica, en la que ante un mismo hecho se manifieste divergencia entre el planteamiento o la posicin religiosa y la cientfica haciendo explcitos argumentos que apoyan una u otra. 7. Realizar un trabajo, individual o en grupo, sobre alguna situacin de conflicto, actual o del pasado, en el que se manifieste tensin de tipo religioso, indagando sus causas y planteando los posibles desenlaces, utilizando fuentes de informacin adecuadas. Informtica A lo largo del ltimo siglo la tecnologa ha ido adquiriendo una importancia progresiva en la vida de las personas y en el funcionamiento de la sociedad. Dentro de las diversas tecnologas destaca la informtica, o tecnologas de la informacin, como rama que estudia el tratamiento de sta mediante el uso de mquinas automticas. Su protagonismo actual radica en ser dinamizadora de una tercera revolucin productiva en la que la informacin ocupa el lugar de la energa. Los sistemas de comunicaciones han supuesto el impulso definitivo han generado un nuevo entorno tecnolgico que se caracteriza por su interactividad. Nuestra sociedad se ha visto condicionada por todos estos desarrollos hasta el punto de denominarse sociedad de la informacin. Ya en 1970 se indicaba que los medios de produccin se desplazaban desde los sectores industriales a los sectores de servicios, donde destaca la manipulacin y procesamiento de todo tipo de informacin. Desde el punto de vista econmico, las tecnologas de la informacin se consideran nuevos motores de desarrollo y progreso, en un proceso que no ha dejado de incrementarse en las ltimas dcadas. Pero no podemos perder de vista el marco sociocultural, donde numerosos retos nos condicionan. Por un lado, el crecimiento de la brecha digital nos debe impulsar a analizar las luces y las sombras de este modelo de sociedad que, a pesar de dotarnos de medios para

Num. 5562 / 24.07.2007

30519

quasi universalment a la informaci, no aconseguix incorporar tots els membres de la societat humana a este procs. Tamb hem dafegir a la nostra reflexi com lenorme flux dinformaci influx en els, cada dia ms comuns, conflictes entre accs lliure i lleis de copyright o drets dautor. Finalment, i en especial des del mn de leducaci, hem de considerar que la informaci no s el mateix que el coneixement. Este canvi de paradigma sha proposat des de nombroses fonts, ja que el coneixement s el fruit dun procs de construcci activa, que requerix tractar la informaci amb esperit crtic, analitzar-la, seleccionar els diferents elements que la componen i incorporar els ms interessants a una base de coneixements. Per la seua importncia, es proposa esta matria opcional en quart curs dEducaci Secundria Obligatria. No s tan sols una matria instrumental, sin que tamb ha de capacitar per a comprendre un present cultural i social. La seua finalitat s, doncs, formar lalumnat en el coneixement i s responsable de la informtica com a ferramenta de treball, de creativitat, de comunicaci, dorganitzaci i doci. Encara que bona part de continguts lligats a les tecnologies de la informaci i la comunicaci shan tractat en la matria de Tecnologies, ac sen tractaran de manera especfica i detallada alguns, tenint en compte el carcter finalista i orientador de lltim curs dEducaci Secundria Obligatria. Els continguts sarticulen en quatre blocs que tracten de significar el seu desenrotllament especfic dins de lmbit de les tecnologies: 1. Sistemes operatius i seguretat informtica. 2. Multimdia. 3. Publicaci i difusi de continguts. 4. Internet i xarxes socials virtuals. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Esta matria contribux a ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el medi fsic per mitj del coneixement de lentorn informtic i a travs del desenrotllament de destreses tcniques per a interactuar amb este en diversos processos i activitats. La contribuci a lautonomia i la iniciativa personal es presentar per mitj duna metodologia activa que, com en altres mbits de leducaci tecnolgica, utilitze processos en forma de projectes que permeten, en la mesura que siga possible, la necessria aportaci personal. El tractament especfic de les tecnologies de la informaci i la comunicaci sintegra en esta matria de forma principal. No sols planteja un coneixement instrumental i tcnic, sin tota la necessria reflexi sobre el marc social i cultural que la informtica ha modificat des de la seua irrupci a finals del segle XX. Ladquisici de la competncia social i ciutadana es construx tant a partir de les possibilitats de projectes daplicaci que permeten adquirir destreses socials bsiques des de la interacci i presa de decisions de lalumnat, com de la imprescindible reflexi sobre les responsabilitats ciutadanes adquirides en ls de les tecnologies de la informaci. Per a millorar el coneixement de lorganitzaci i el funcionament de les societats, es collabora des de lanlisi i ls de la informaci i la comunicaci com a fonts de comprensi i transformaci de lentorn social. La contribuci a la competncia en comunicaci lingstica es realitza a travs de ladquisici de vocabulari especfic en els processos de cerca, anlisi, selecci, resum i comunicaci dinformaci, i en totes les activitats que proposen com a finalitat la publicaci i la difusi de continguts. La contribuci a la competncia per a aprendre a aprendre es materialitza per mitj destratgies de resoluci de problemes on, desprs dadquirir els necessaris coneixements, s imprescindible fer-los significatius per a abordar un projecte. Objectius generals Lensenyana de la Informtica en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Aplicar tcniques bsiques de configuraci, manteniment i millora del funcionament dun ordinador, de forma independent o en

acceder casi universalmente a la informacin, no consigue incorporar a todos los miembros de la sociedad humana a este proceso. Tambin debemos aadir a nuestra reflexin cmo el enorme flujo de informacin influye en los, cada da ms comunes, conflictos entre acceso libre y leyes de copyright o derechos de autor. Finalmente, y en especial desde el mundo de la educacin, debemos considerar que la informacin no es lo mismo que el conocimiento. Este cambio de paradigma se ha propuesto desde numerosas fuentes, ya que el conocimiento es el fruto de un proceso de construccin activa, que requiere tratar la informacin con espritu crtico, analizarla, seleccionar sus distintos elementos e incorporar los ms interesantes a una base de conocimientos. Por su importancia, se propone esta materia opcional en cuarto curso de Educacin Secundaria Obligatoria. No es tan slo una materia instrumental, sino que tambin debe capacitar para comprender un presente cultural y social. Su finalidad es, pues, formar al alumnado en el conocimiento y uso responsable de la informtica como herramienta de trabajo, de creatividad, de comunicacin, de organizacin y de ocio. Aunque buena parte de contenidos ligados a las tecnologas de la informacin y la comunicacin se han tratado en la materia de Tecnologas, aqu se desarrollarn de forma especfica y detallada algunos de ellos, teniendo en cuenta el carcter finalista y orientador del ltimo curso de Educacin Secundaria Obligatoria. Los contenidos se articulan en cuatro bloques que tratan de significar su desarrollo especfico dentro del mbito de las tecnologas: 1. Sistemas operativos y seguridad informtica. 2. Multimedia. 3. Publicacin y difusin de contenidos. 4. Internet y redes sociales virtuales. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas Esta materia contribuye a la adquisicin de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el medio fsico mediante el conocimiento del entorno informtico y a travs del desarrollo de destrezas tcnicas para interactuar con ste en diversos procesos y actividades. La contribucin a la autonoma e iniciativa personal se desarrollar mediante una metodologa activa que, como en otros mbitos de la educacin tecnolgica, emplee procesos en forma de proyectos que permitan, dentro de lo posible, la necesaria aportacin personal. El tratamiento especfico de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, se integra en esta materia de forma principal. No slo plantea un conocimiento instrumental y tcnico, sino toda la necesaria reflexin sobre el marco social y cultural que la Informtica ha modificado desde su irrupcin a finales del siglo XX. La adquisicin de la competencia social y ciudadana se construye tanto a partir de las posibilidades de proyectos de aplicacin que permitan adquirir destrezas sociales bsicas desde la interaccin y toma de decisiones del alumnado, como de la imprescindible reflexin sobre las responsabilidades ciudadanas adquiridas en el uso de las tecnologas de la informacin. Para mejorar el conocimiento de la organizacin y funcionamiento de las sociedades se colabora desde el anlisis y uso de la informacin y la comunicacin como fuentes de comprensin y transformacin del entorno social. La contribucin a la competencia en comunicacin lingstica se realiza a travs de la adquisicin de vocabulario especfico en los procesos de bsqueda, anlisis, seleccin, resumen y comunicacin de informacin, y en todas las actividades que proponen como finalidad la publicacin y difusin de contenidos. La contribucin a la competencia para aprender a aprender se materializa mediante estrategias de resolucin de problemas donde, tras adquirir los necesarios conocimientos, es imprescindible hacerlos significativos para abordar un proyecto. Objetivos generales La enseanza de la Informtica en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Aplicar tcnicas bsicas de configuracin, mantenimiento y mejora del funcionamiento de un ordenador, de forma independiente

Num. 5562 / 24.07.2007

30520

xarxa, i valorar la repercussi que t sobre un mateix i sobre els altres la utilitzaci correcta dels recursos informtics. 2. Utilitzar els servicis telemtics adequats per a respondre a necessitats relacionades, entre altres aspectes, amb la formaci, loci, la inserci laboral, ladministraci, la salut o el comer, i valorar en quina mesura cobrixen les dites necessitats i si ho fan de manera apropiada. 3. Buscar i seleccionar recursos disponibles en la xarxa per a incorporar-los a les seues prpies produccions; valorar la importncia del respecte de la propietat intellectual i la convenincia de recrrer a fonts que autoritzen expressament la utilitzaci destos recursos. 4. Conixer i utilitzar les ferramentes per a integrar-se en xarxes socials, aportar les seues competncies al creixement destes i adoptar les actituds de respecte, participaci, esfor i collaboraci que possibiliten la creaci de produccions collectives. 5. Utilitzar dispositius perifrics per a capturar i digitalitzar imatges, textos i sons i manejar les funcionalitats principals dels programes de tractament digital de la imatge fixa, el so i la imatge en moviment i la seua integraci per a crear xicotetes produccions multimdia amb finalitat expressiva, comunicativa o illustrativa. 6. Integrar la informaci textual, numrica i grfica per a construir i expressar unitats complexes de coneixement en forma de presentacions electrniques, aplicant-les en mode local, per a recolzar un discurs, o en mode remot, com a sntesi o gui que facilite la difusi dunitats de coneixement elaborades. 7. Integrar la informaci textual, numrica i grfica obtinguda de qualsevol font per a elaborar continguts propis i publicar-los en la web, utilitzant mitjans que possibiliten la interacci (formularis, enquestes, bitcoles, etc.) i formats que faciliten la inclusi delements multimdia i decidir la forma en qu es posen a disposici de la resta dusuries i usuaris. 8. Conixer i valorar el sentit i la repercussi social de les diverses alternatives existents per a compartir els continguts publicats en la web i aplicar-los quan es difonguen les produccions prpies. 9. Adoptar les conductes de seguretat activa i passiva que possibiliten la protecci de les dades i del mateix individu en el treball en xarxa i en local. 10. Valorar les possibilitats que oferixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci i les repercussions que suposa el seu s. Quart Curs Continguts Bloc 1. Sistemes operatius i seguretat informtica Funcions i configuraci del sistema operatiu i manteniment de perifrics. Organitzaci de la informaci. s i creaci de directoris i fitxers. Organitzaci i administraci. Gesti dusuaris, recursos i permisos. Principals funcions dels sistemes operatius. Entorn grfic i intrpret dordes. Conceptes bsics de les xarxes informtiques. Muntatge i configuraci duna xarxa drea local. Creaci de grups dusuaris, adjudicaci de permisos i intercanvi dinformaci i recursos en diferents sistemes operatius. Connexions sense fil entre dispositius. Connexi a Internet. Seguretat en un sistema en xarxa. Mesures de prevenci en hardware i software per a evitar atacs externs i prdues dinformaci. Installaci dantivirus i tallafocs. Histria i evoluci de la Informtica. Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia. La societat de la informaci. Accs a la informaci per mitj de la xarxa, aspectes positius i negatius. Bloc 2. Multimdia Adquisici dimatge fixa per mitj de perifrics dentrada. Captura de so i vdeo a partir de diferents fonts. Formats bsics i compressi. Edici i muntatge dudio i vdeo per a la creaci de continguts multimdia. Elaboraci i gravaci en suport fsic. Edici de mens.

o en red, valorando la repercusin que tiene sobre uno mismo y sobre los dems la correcta utilizacin de los recursos informticos. 2. Utilizar los servicios telemticos adecuados para responder a necesidades relacionadas, entre otros aspectos, con la formacin, el ocio, la insercin laboral, la administracin, la salud o el comercio, valorando en qu medida cubren dichas necesidades y si lo hacen de forma apropiada. 3. Buscar y seleccionar recursos disponibles en la red para incorporarlos a sus propias producciones, valorando la importancia del respeto de la propiedad intelectual y la conveniencia de recurrir a fuentes que autoricen expresamente su utilizacin. 4. Conocer y utilizar las herramientas para integrarse en redes sociales, aportando sus competencias al crecimiento de las mismas y adoptando las actitudes de respeto, participacin, esfuerzo y colaboracin que posibiliten la creacin de producciones colectivas. 5. Utilizar dispositivos perifricos para capturar y digitalizar imgenes, textos y sonidos y manejar las funcionalidades principales de los programas de tratamiento digital de la imagen fija, el sonido y la imagen en movimiento y su integracin para crear pequeas producciones multimedia con finalidad expresiva, comunicativa o ilustrativa. 6. Integrar la informacin textual, numrica y grfica para construir y expresar unidades complejas de conocimiento en forma de presentaciones electrnicas, aplicndolas en modo local, para apoyar un discurso, o en modo remoto, como sntesis o guin que facilite la difusin de unidades de conocimiento elaboradas. 7. Integrar la informacin textual, numrica y grfica obtenida de cualquier fuente para elaborar contenidos propios y publicarlos en la web, utilizando medios que posibiliten la interaccin (formularios, encuestas, bitcoras, etc.) y formatos que faciliten la inclusin de elementos multimedia y decidir la forma en la que se ponen a disposicin del resto de usuarias y usuarios. 8. Conocer y valorar el sentido y la repercusin social de las diversas alternativas existentes para compartir los contenidos publicados en la web y aplicarlos cuando se difundan las producciones propias. 9. Adoptar las conductas de seguridad activa y pasiva que posibiliten la proteccin de los datos y del propio individuo en el trabajo en red y en local. 10. Valorar las posibilidades que ofrecen las tecnologas de la informacin y la comunicacin y las repercusiones que supone su uso. Cuarto Curso Contenidos Bloque 1. Sistemas operativos y seguridad informtica Funciones y configuracin del sistema operativo y mantenimiento de perifricos. Organizacin de la informacin. Uso y creacin de directorios y archivos. Organizacin y administracin. Gestin de usuarios, recursos y permisos. Principales funciones de los sistemas operativos. Entorno grfico e intrprete de comandos. Conceptos bsicos de las redes informticas. Montaje y configuracin de una red de rea local. Creacin de grupos de usuarios, adjudicacin de permisos e intercambio de informacin y recursos en diferentes sistemas operativos. Conexiones inalmbricas entre dispositivos. Conexin a Internet. Seguridad en un sistema en red. Medidas de prevencin en hardware y software para evitar ataques externos y prdidas de informacin. Instalacin de antivirus y cortafuegos. Historia y evolucin de la Informtica. Seguridad e higiene. Precauciones, riesgos y ergonoma. La sociedad de la informacin. Acceso a la informacin por medio de la red, aspectos positivos y negativos. Bloque 2. Multimedia Adquisicin de imagen fija mediante perifricos de entrada. Captura de sonido y vdeo a partir de diferentes fuentes. Formatos bsicos y compresin. Edicin y montaje de audio y vdeo para la creacin de contenidos multimedia. Elaboracin y grabacin en soporte fsico. Edicin de mens.

Num. 5562 / 24.07.2007

30521

Tractament bsic de la imatge digital: els formats bsics i la seua aplicaci, modificaci de grandria de les imatges i selecci de fragments, creaci de dibuixos senzills, alteraci dels parmetres de les fotografies digitals: saturaci, lluminositat i brillantor. Grfics rasteritzats i vectorials. Procediments de disseny. Elements, traats i figures geomtriques fonamentals. El color. Ledici. Recursos informtics per a la producci artstica. Maquetaci electrnica. Eixida a diferents suports. Art final. Aplicacions interactives multimdia. Botons dacci i lnies temporals. Bloc 3. Publicaci i difusi de continguts Elements duna presentaci. Utilitzaci de plantilles i estils per a la creaci de les presentacions. Transicions, animacions i botons dacci Integraci i organitzaci delements textuals, numrics, sonors i grfics en estructures hipertextuals. Elements duna pgina web. Estructura i disseny de les pgines web. Taules, imatges i hiperenllaos. Editors de pgines web. Similituds amb els processadors de text. Introducci al HTML. Creaci, gesti i publicaci dun lloc web. Estndards de publicaci. s del client FTP. Accessibilitat de la informaci. Bloc 4: Internet i xarxes socials virtuals Histria i fonament tcnic de la xarxa Internet. Integraci de xarxes de comunicacions. La informaci i la comunicaci com a fonts de comprensi i transformaci de lentorn social: comunitats virtuals i globalitzaci. Chatrooms, frums, weblogs o blocs, wikis, servicis de notcies news. Actitud positiva cap a les innovacions en lmbit de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i cap a la seua aplicaci per a satisfer necessitats personals i grupals. Accs a servicis dadministraci electrnica i comer electrnic: els intercanvis econmics i la seguretat. Lenginyeria social i la seguretat: estratgies per al reconeixement del frau, desenrotllament dactituds de protecci activa davant dels intents de frau. Encriptaci, clau pblica i privada. Certificats digitals. Importncia de ladopci de mesures de seguretat activa i passiva. Accs a recursos i plataformes de formaci a distncia, ocupaci, salut i treball de collaboraci. La propietat i la distribuci del software i la informaci: software lliure i software privatiu, tipus de llicncies ds i distribuci. Drets dautor i copyright. Adquisici dhbits orientats a la protecci de la intimitat i la seguretat personal en la interacci en entorns virtuals: accs a servicis doci. Canals de distribuci dels continguts multimdia: msica, vdeo, rdio, televisi. Accs a programes i informaci: descrrega i intercanvi, les xarxes P2P i altres alternatives per a lintercanvi de documents. Fonaments tcnics. Criteris davaluaci 1. Installar i configurar els equips i dispositius que formen part duna xarxa informtica. 2. Installar i configurar aplicacions i desenrotllar tcniques que permeten assegurar sistemes informtics interconnectats, aix com la gesti dinformaci, recursos, usuaris i permisos. 3. Conixer els diferents protocols de comunicaci i utilitzar els sistemes de seguretat associats per a garantir la privacitat i evitar atacs externs i prdues dinformaci. 4. Interconnectar dispositius sense fil o cablejats per a intercanviar informaci i dades, tant en una xarxa drea local com en Internet. 5. Obtindre imatges fotogrfiques (mapa de bits), aplicar-hi tcniques dedici digital i diferenciar-les de les imatges vectorials generades per ordinador.

Tratamiento bsico de la imagen digital: los formatos bsicos y su aplicacin, modificacin de tamao de las imgenes y seleccin de fragmentos, creacin de dibujos sencillos, alteracin de los parmetros de las fotografas digitales: saturacin, luminosidad y brillo. Grficos rasterizados y vectoriales. Procedimientos de diseo. Elementos, trazados y figuras geomtricas fundamentales. El color. La edicin. Recursos informticos para la produccin artstica. Maquetacin electrnica. Salida a diferentes soportes. Arte final. Aplicaciones interactivas multimedia. Botones de accin y lneas temporales. Bloque 3. Publicacin y difusin de contenidos Elementos de una presentacin. Utilizacin de plantillas y estilos para la creacin de las presentaciones. Transiciones, animaciones y botones de accin Integracin y organizacin de elementos textuales, numricos, sonoros y grficos en estructuras hipertextuales. Elementos de una pgina web. Estructura y diseo de las pginas web. Tablas, imgenes e hiperenlaces. Editores de pginas web. Similitudes con los procesadores de texto. Introduccin al HTML. Creacin, gestin y publicacin de un sitio web. Estndares de publicacin. Uso del cliente FTP. Accesibilidad de la informacin. Bloque 4: Internet y redes sociales virtuales Historia y fundamento tcnico de la red Internet. Integracin de redes de comunicaciones. La informacin y la comunicacin como fuentes de comprensin y transformacin del entorno social: comunidades virtuales y globalizacin. Chatrooms, foros, weblogs o blogs, wikis, servicios de noticias news. Actitud positiva hacia las innovaciones en el mbito de las tecnologas de la informacin y la comunicacin y hacia su aplicacin para satisfacer necesidades personales y grupales. Acceso a servicios de administracin electrnica y comercio electrnico: los intercambios econmicos y la seguridad. La ingeniera social y la seguridad: estrategias para el reconocimiento del fraude, desarrollo de actitudes de proteccin activa ante los intentos de fraude. Encriptacin, clave pblica y privada. Certificados digitales. Importancia de la adopcin de medidas de seguridad activa y pasiva. Acceso a recursos y plataformas de formacin a distancia, empleo, salud y trabajo colaborativo. La propiedad y la distribucin del software y la informacin: software libre y software privativo, tipos de licencias de uso y distribucin. Derechos de autor y copyright. Adquisicin de hbitos orientados a la proteccin de la intimidad y la seguridad personal en la interaccin en entornos virtuales: acceso a servicios de ocio. Canales de distribucin de los contenidos multimedia: msica, vdeo, radio, televisin. Acceso a programas e informacin: descarga e intercambio, las redes P2P y otras alternativas para el intercambio de documentos. Fundamentos tcnicos. Criterios de evaluacin 1. Instalar y configurar los equipos y dispositivos que forman parte de una red informtica. 2. Instalar y configurar aplicaciones y desarrollar tcnicas que permitan asegurar sistemas informticos interconectados, as como la gestin de informacin, recursos, usuarios y permisos. 3. Conocer los distintos protocolos de comunicacin y utilizar los sistemas de seguridad asociados para garantizar la privacidad y evitar ataques externos y prdidas de informacin. 4. Interconectar dispositivos inalmbricos o cableados para intercambiar informacin y datos, tanto en una red de rea local como en Internet. 5. Obtener imgenes fotogrficas (mapa de bits), aplicar tcnicas de edicin digital a las mismas y diferenciarlas de las imgenes vectoriales generadas por ordenador.

Num. 5562 / 24.07.2007

30522

6. Capturar, editar, tractar i muntar fragments de vdeo amb udio per a la creaci de continguts multimdia. 7. Dissenyar i elaborar presentacions destinades a donar suport al discurs verbal en lexposici didees i projectes. 8. Desenrotllar continguts per a la xarxa aplicant estndards daccessibilitat en la publicaci de la informaci. 9. Publicar continguts i gestionar un lloc web constitut per diverses pgines enllaades. 10. Participar activament en xarxes socials virtuals com emissors i receptors dinformaci i iniciatives comunes, i adquirir les nocions de funcionament de xats, frums, blocs, sistemes wiki, servicis de notcies i ferramentes de treball de collaboraci. 11. Identificar els models de distribuci de software i continguts i adoptar actituds coherents amb estos. 12. Conixer les ferramentes habituals que garantixen la privacitat i seguretat en la xarxa, funcionament i limitacions. 13. Conixer els fonaments de les xarxes cooperatives i comprovar el funcionament dalgun dels projectes en curs. 14. Conixer les fites ms importants de la histria de la informtica. 15. Conixer i aplicar les normes de seguretat i higiene en el treball amb equips informtics. Llat El coneixement del Llat obri una via fonamental daccs a un dels grans llegats de la cultura dOccident. Esta matria t un carcter diniciaci a la llengua llatina durant lEducaci Secundria Obligatria, ja que ms tard els seus continguts ms especfics es desenrotllaran en el Batxillerat. s coneguda la gran capacitat formativa del Llat: En primer lloc, perqu constitux un mtode molt efica destructuraci mental, grcies a lestudi de lorigen del lxic de totes les llenges romniques tamb, en part, de les saxones i les estructures gramaticals bsiques duna llengua que s lorigen de les llenges que es parlen a Espanya i, per tant, de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana. En segon lloc, perqu permet aprofundir en la interpretaci de les ms diverses terminologies cientfiques i tcniques. Finalment, i de manera molt especial, perqu oferix la possibilitat de posar-se en contacte amb el ric patrimoni literari, cultural, jurdic, etc., de lantiga Roma, i amb les nombroses obres literries i cientfiques de lOccident europeu escrites en Llat durant segles i que constituxen una important herncia, base de la nostra cultura actual. Un dels objectius de lestudi del Llat consistix a familiaritzar lalumnat, sobretot, amb el vocabulari i les estructures llatines, amb els procediments de formaci del vocabulari duna llengua flexional i amb les estructures elementals de la frase en este tipus de llenges. Tamb, li donar a conixer levoluci del vocabulari llat clssic i vulgar al de les llenges romniques, la qual cosa suposa una ferramenta indispensable per a ladquisici de nou vocabulari. Desta manera, la llengua llatina es convertix en el mitj per a laprenentatge de les llenges que estudien els nostres estudiants. Aix mateix, es pretn que lalumnat reconega linflux que ha exercit lestil de vida dels romans sobre els diferents aspectes de la civilitzaci occidental. Tamb s important donar a conixer a lalumnat les caracterstiques de la societat en qu viu, la Comunitat Valenciana, lloc de pas per a molts pobles de lantiguitat i, en lactualitat, lloc dacollida i trobada intercultural. Per aix, els estudiants han dadquirir i desenrotllar actituds solidries i tolerants que ajuden a construir una societat ms integradora i respectuosa amb la pluralitat didees i llenges que conformen la conca mediterrnia. No podem oblidar que en la Comunitat Valenciana conviuen el valenci i el castell, en la base del qual est el Llat, utilitzats com a instrument de comunicaci. Lestudi del Llat, evidentment, constitux un element bsic en la cohesi lingstica, ja que facilita el coneixement de les dos llenges oficials. Finalment, cal tindre en compte que els criteris davaluaci establixen els tipus i grau daprenentatge que sespera que lalumnat haja

6. Capturar, editar, tratar y montar fragmentos de vdeo con audio para la creacin de contenidos multimedia. 7. Disear y elaborar presentaciones destinadas a apoyar el discurso verbal en la exposicin de ideas y proyectos. 8. Desarrollar contenidos para la red aplicando estndares de accesibilidad en la publicacin de la informacin. 9. Publicar contenidos y gestionar un sitio web constituido por varias pginas enlazadas. 10. Participar activamente en redes sociales virtuales como emisores y receptores de informacin e iniciativas comunes, adquiriendo las nociones de funcionamiento de chats, foros, blogs, wikis, servicios de noticias y herramientas de trabajo colaborativo. 11. Identificar los modelos de distribucin de software y contenidos y adoptar actitudes coherentes con los mismos. 12. Conocer las herramientas habituales que garantizan la privacidad y seguridad en la red, su funcionamiento y limitaciones. 13. Conocer los fundamentos de las redes cooperativas y comprobar el funcionamiento de alguno de los proyectos en curso. 14. Conocer los hitos ms importantes de la historia de la Informtica. 15. Conocer y aplicar las normas de seguridad e higiene en el trabajo con equipos informticos. Latn El conocimiento del Latn abre una va fundamental de acceso a uno de los grandes legados de la cultura de Occidente. Esta materia tiene un carcter de iniciacin a la lengua latina durante la Educacin Secundaria Obligatoria, ya que ms tarde sus contenidos ms especficos se desarrollarn en el Bachillerato. Es conocida la gran capacidad formativa del Latn: En primer lugar, porque constituye un mtodo muy eficaz de estructuracin mental, gracias al estudio del origen del lxico de todas las lenguas romnicas tambin, en parte, de las sajonas(y las estructuras gramaticales bsicas de una lengua que es el origen de las lenguas que se hablan en Espaa y, por tanto, de las lenguas oficiales de la Comunitat Valenciana. En segundo lugar, porque permite profundizar en la interpretacin de las ms diversas terminologas cientficas y tcnicas. Finalmente, y de manera muy especial, porque ofrece la posibilidad de ponerse en contacto con el rico patrimonio literario, cultural, jurdico, etc., de la antigua Roma, y con las mltiples obras literarias y cientficas del Occidente europeo escritas en Latn durante siglos y que constituyen una importante herencia, base de nuestra cultura actual. Uno de los objetivos del estudio del Latn consiste en familiarizar al alumnado, sobre todo, con el vocabulario y las estructuras latinas, con los procedimientos de formacin del vocabulario de una lengua flexional y con las estructuras elementales de la frase en este tipo de lenguas. Tambin, le dar a conocer la evolucin del vocabulario latino clsico y vulgar al de las lenguas romnicas, lo que supone una herramienta indispensable para la adquisicin de nuevo vocabulario. De esta manera, la lengua latina se convierte en medio para el aprendizaje de las lenguas que estudian nuestros estudiantes. Asimismo, se pretende que el alumnado reconozca el influjo que ha ejercido el estilo de vida de los romanos sobre los diferentes aspectos de la civilizacin occidental. Tambin es importante dar a conocer al alumnado las caractersticas de la sociedad en que vive, la Comunitat Valenciana, lugar de paso para muchos pueblos de la antigedad y, en la actualidad, lugar de acogida y encuentro intercultural. Por eso, los estudiantes han de adquirir y desarrollar actitudes solidarias y tolerantes que ayuden a construir una sociedad ms integradora y respetuosa con la pluralidad de ideas y lenguas que conforman la cuenca mediterrnea. No podemos olvidar que en la Comunitat Valenciana conviven el valenciano y el castellano, en cuya base est el Latn, utilizados como instrumento de comunicacin. El estudio del Latn, evidentemente, constituye un elemento bsico en la cohesin lingstica, ya que facilita el conocimiento de las dos lenguas oficiales. Por ltimo, hay que tener en cuenta que los criterios de evaluacin establecen los tipos y grado de aprendizaje que se espera que el

Num. 5562 / 24.07.2007

30523

aconseguit respecte de les capacitats que expressen els objectius generals. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques El Llat contribux directament a les competncies bsiques en comunicaci lingstica, cultural i artstica, daprendre a aprendre, aix com al tractament de la informaci i competncia digital, i a lautonomia i iniciativa personal. Contribux de manera directa a ladquisici de la competncia en comunicaci lingstica. El coneixement de lestructura de la llengua llatina possibilita una millor comprensi de la gramtica de les llenges europees dorigen romnic i daltres que, no sent romniques, compartixen amb el llat el carcter flexiu. La interpretaci dels elements morfosintctics i de vocabulari, aix com la prctica de la traducci i de la retroversi permeten adquirir i desenrotllar lhabilitat darreplegar i processar una informaci donada i utilitzar-la apropiadament. Aix mateix, el coneixement dels procediments per a la formaci de paraules a partir de les arrels, sufixos i prefixos llatins, aix com el dels fenmens devoluci fontica coadjuven a lampliaci del vocabulari bsic. El coneixement de les etimologies llatines proporciona la comprensi i incorporaci dun vocabulari culte i explica el vocabulari especfic de termes cientfics i tcnics. La contribuci del Llat a la competncia en expressi cultural i artstica saconseguix per mitj del coneixement de limportant patrimoni arqueolgic i artstic rom al nostre pas i a Europa. Una bona base cultural a este respecte permet apreciar i disfrutar manifestacions artstiques de qualsevol tipus, i, al mateix temps, fomenta linters per la conservaci del nostre patrimoni. Aix mateix, proporcionar referncies per a valorar de forma crtica creacions artstiques inspirades en la cultura i la mitologia llatines. Des del Llat es contribux a la competncia en el tractament de la informaci i competncia digital, ja que una part de la matria requerix la recerca, selecci i tractament de la informaci. Duna altra, en la mesura que sutilitzen les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a ferramenta per a la comunicaci del coneixement adquirit, es collaborar en ladquisici de la competncia digital. Lestudi de la llengua llatina contribux a la competncia daprendre a aprendre, en la mesura que propicia la disposici i lhabilitat per a organitzar laprenentatge, afavorix les destreses dautonomia, disciplina i reflexi, exercita la recuperaci de dades per mitj de la memoritzaci i situa el procs formatiu en un context de rigor lgic. La matria contribux a lautonomia i iniciativa personal en la mesura que sutilitzen procediments que exigixen planificar, avaluar distintes possibilitats i prendre decisions. El treball en grup i la posada en com dels resultats implica valorar les aportacions daltres companyes i companys, acceptar possibles errors, comprendre la forma de corregir-los i no rendir-se davant dun resultat inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta lafany de superaci. Objectius Lensenyana del Llat en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Conixer les arrels i evoluci de la llengua com un instrument que sadapta a les necessitats dels parlants. 2. Valorar la diversitat lingstica com una mostra de la riquesa cultural dels pobles. 3. Explicar les semblances que entronquen les distintes llenges amb un origen com i comparar els elements i estructures de les llenges derivades, cosa que ser especialment enriquidora en les comunitats bilinges, com la Comunitat Valenciana. 4. Conixer els procediments de formaci del lxic llat en concret, la derivaci i la composici per a entendre millor els procediments de formaci de paraules en les llenges actuals. 5. Identificar letimologia i conixer el significat de les paraules del lxic com del valenci i del castell i, en especial, del vocabulari culte que forma gran part de la terminologia cientfica i tcnica actual.

alumnado haya alcanzado respecto de las capacidades que expresan los objetivos generales. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas El Latn contribuye directamente a las competencias bsicas en comunicacin lingstica, cultural y artstica, de aprender a aprender, as como al tratamiento de la informacin y competencia digital, y a la autonoma e iniciativa personal. Contribuye de modo directo a la adquisicin de la competencia en comunicacin lingstica. El conocimiento de la estructura de la lengua latina posibilita una mejor comprensin de la gramtica de las lenguas europeas de origen romance y de otras que, no siendo romances, comparten con el latn el carcter flexivo. La interpretacin de los elementos morfosintcticos y de vocabulario, as como la prctica de la traduccin y de la retroversin permiten adquirir y desarrollar la habilidad de recoger y procesar una informacin dada y utilizarla apropiadamente. Asimismo, el conocimiento de los procedimientos para la formacin de palabras a partir de las races, sufijos y prefijos latinos, as como el de los fenmenos de evolucin fontica coadyuvan a la ampliacin del vocabulario bsico. El conocimiento de las etimologas latinas proporciona la comprensin e incorporacin de un vocabulario culto y explica el vocabulario especfico de trminos cientficos y tcnicos. La contribucin de Latn a la competencia en expresin cultural y artstica se logra mediante el conocimiento del importante patrimonio arqueolgico y artstico romano en nuestro pas y en Europa. Una buena base cultural a este respecto permite apreciar y disfrutar manifestaciones artsticas de todo tipo, y, a la vez, fomenta el inters por la conservacin de nuestro patrimonio. Asimismo, proporcionar referencias para valorar de forma crtica creaciones artsticas inspiradas en la cultura y la mitologa latinas. Desde el Latn se contribuye a la competencia en el tratamiento de la informacin y competencia digital ya que una parte de la materia requiere la bsqueda, seleccin y tratamiento de la informacin. Por otra, en la medida en que se utilicen las tecnologas de la informacin y la comunicacin como herramienta para la comunicacin del conocimiento adquirido, se colaborar en la adquisicin de la competencia digital. El estudio de la lengua latina contribuye a la competencia de aprender a aprender, en la medida en que propicia la disposicin y la habilidad para organizar el aprendizaje, favorece las destrezas de autonoma, disciplina y reflexin, ejercita la recuperacin de datos mediante la memorizacin y sita el proceso formativo en un contexto de rigor lgico. La materia contribuye a la autonoma e iniciativa personal en la medida en que se utilizan procedimientos que exigen planificar, evaluar distintas posibilidades y tomar decisiones. El trabajo en grupo y la puesta en comn de los resultados implica valorar las aportaciones de otras compaeras y compaeros, aceptar posibles errores, comprender la forma de corregirlos y no rendirse ante un resultado inadecuado. En definitiva, aporta posibilidades de mejora y fomenta el afn de superacin. Objetivos La enseanza del Latn en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las capacidades siguientes: 1. Conocer las races y evolucin de la lengua como un instrumento que se adapta a las necesidades de los hablantes. 2. Valorar la diversidad lingstica como una muestra de la riqueza cultural de los pueblos. 3. Explicar las semejanzas que entroncan las distintas lenguas con un origen comn y comparar los elementos y estructuras de las lenguas derivadas, lo que resultar especialmente enriquecedor en las comunidades bilinges, como la Comunitat Valenciana. 4. Conocer los procedimientos de formacin del lxico latino en concreto, la derivacin y la composicin(para entender mejor los procedimientos de formacin de palabras en las lenguas actuales. 5. Identificar la etimologa y conocer el significado de las palabras del lxico comn del valenciano y del castellano y, en especial, del vocabulario culto que forma gran parte de la terminologa cientfica y tcnica actual.

Num. 5562 / 24.07.2007

30524

6. Comprendre de manera correcta el significat dels llatinismes i expressions llatines que shan incorporat directament a la llengua parlada, valenci i castell, i a la cientfica, en especial a la del dret. 7. Desenrotllar les capacitats intellectuals de lalumna i de lalumne per mitj de lanlisi dels elements de la llengua llatina que, pel seu carcter flexiu, s prototip duna llengua danlisi. 8. Propiciar la reflexi i lanlisi del valenci i del castell, aix com de les llenges que sestudien com a segona o tercera llengua, en les estructures lingstiques de la qual es fixar lalumnat amb ms facilitat des de lanlisi de la llatina. 9. Conixer els aspectes rellevants de la cultura i la civilitzaci romanes, utilitzant diverses fonts dinformaci i diversos suports per identificar i valorar la seua pervivncia en el patrimoni cultural, artstic i institucional de la Comunitat Valenciana i dEspanya. Quart curs Continguts Bloc 1. El llat com a origen de les llenges romniques El Llat en la histria Lorigen i levoluci del llat. Classificaci de les llenges indoeuropees. Llat clssic i llat vulgar. La formaci de les llenges romniques. Diferenciaci entre llengua parlada i llengua escrita. La formaci dels dominis lingstics de la pennsula Ibrica. Levoluci fontica Canvis fontics bsics. Termes patrimonials i cultismes. Relaci semntica entre paraules duna mateixa arrel llatina i evoluci fontica diferent. Laportaci lxica del Llat a les llenges modernes que no sen deriven. Lectura de textos en llenges no romniques i identificaci en estes de termes dorigen llat. Valoraci de lorigen com de les principals llenges europees, inters per ladquisici de nou vocabulari, respecte per les altres llenges i acceptaci de les diferncies culturals de la gent que les parlen. Bloc 2. Sistema del lxic Principals procediments de formaci del lxic llat: composici i derivaci. La seua continutat en les llenges romniques. Composici lxica: anlisi i reconeixement dels components ms productius provinents del llat i del grec (lexemes, sufixos i prefixos). Definici de paraules a partir dels seus tims. El vocabulari de la cincia i de la tcnica. Etimologia del vocabulari cientfic i tcnic: de les cincies, del dret, de les humanitats i de la tecnologia. Els cultismes en la llengua cientfica: hellenismes i llatinismes. Llatinismes i locucions ds corrent en les llenges oficials de la Comunitat Valenciana. Bloc 3. El sistemes de la llengua llatina. Els seus elements bsics La llengua llatina Labecedari llat i la seua pronunciaci. Laccentuaci. Lectura de textos en llat i reconeixement de termes transparents. Introducci general a la morfologia Morfema i paraula. Gramtica i lxic. El significat gramatical i el significat lxic. Classes de paraules. Accidents gramaticals: gnere, nombre i cas. Concordana. Reconeixement de les diferncies i similituds bsiques entre lestructura de la llengua llatina i la de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana. El llat com a llengua flexiva La flexi nominal: substantius i adjectius. Flexi pronominal: pronoms personals, possessius, demostratius, anafrics i relatiu. Flexi verbal: tema de present, de perfet i de sup. El verb sum i la conjugaci llatina en veu activa i passiva.

6. Comprender de manera correcta el significado de los latinismos y expresiones latinas que se han incorporado directamente a la lengua hablada, valenciano y castellano, y a la cientfica, en especial a la del derecho. 7. Desarrollar las capacidades intelectuales de la alumna y del alumno mediante el anlisis de los elementos de la lengua latina que, por su carcter flexivo, es prototipo de una lengua de anlisis. 8. Propiciar la reflexin y el anlisis del valenciano y del castellano, as como de las lenguas que se estudien como segunda o tercera lengua, en cuyas estructuras lingsticas reparar el alumnado con ms facilidad desde el anlisis de la latina. 9. Conocer los aspectos relevantes de la cultura y la civilizacin romanas, utilizando diversas fuentes de informacin y diversos soportes para identificar y valorar su pervivencia en el patrimonio cultural, artstico e institucional de la Comunitat Valenciana y de Espaa. Cuarto Curso Contenidos Bloque 1. El latn como origen de las lenguas romances El latn en la historia El origen y la evolucin del latn. Clasificacin de las lenguas indoeuropeas. Latn clsico y latn vulgar. La formacin de las lenguas romances. Diferenciacin entre lengua hablada y lengua escrita. La formacin de los dominios lingsticos de la pennsula Ibrica. La evolucin fontica Cambios fonticos bsicos. Trminos patrimoniales y cultismos. Relacin semntica entre palabras de una misma raz latina y evolucin fontica diferente. La aportacin lxica del Latn a las lenguas modernas no derivadas de l. Lectura de textos en lenguas no romnicas e identificacin en ellas de trminos de origen latino. Valoracin del origen comn de las principales lenguas europeas, inters por la adquisicin de nuevo vocabulario, respeto por las dems lenguas y aceptacin de las diferencias culturales de la gente que las hablan. Bloque 2. Sistema del lxico Principales procedimientos de formacin del lxico latino: composicin y derivacin. Su continuidad en las lenguas romances. Composicin lxica: anlisis y reconocimiento de los componentes ms productivos provenientes del latn y del griego (lexemas, sufijos y prefijos). Definicin de palabras a partir de sus timos. El vocabulario de la ciencia y de la tcnica. Etimologa del vocabulario cientfico y tcnico: de las ciencias, del derecho, de las humanidades y de la tecnologa. Los cultismos en la lengua cientfica: helenismos y latinismos. Latinismos y locuciones de uso corriente en las lenguas oficiales de la Comunitat Valenciana. Bloque 3. El sistema de la lengua latina. Sus elementos bsicos La lengua latina El abecedario latino y su pronunciacin. La acentuacin. Lectura de textos en latn y reconocimiento de trminos transparentes. Introduccin general a la morfologa Morfema y palabra. Gramtica y lxico. El significado gramatical y el significado lxico. Clases de palabras. Accidentes gramaticales: gnero, nmero y caso. Concordancia. Reconocimiento de las diferencias y similitudes bsicas entre la estructura de la lengua latina y la de las lenguas oficiales de la Comunitat Valenciana. El latn como lengua flexiva La flexin nominal: sustantivos y adjetivos. Flexin pronominal: pronombres personales, posesivos, demostrativos, anafricos y relativo. Flexin verbal: tema de presente, de perfecto y de supino. El verbo sum y la conjugacin latina en voz activa y pasiva.

Num. 5562 / 24.07.2007

30525

Reconeixement de la flexi llatina i comparaci amb els elements flexius del valenci i del castell. Comparaci amb llenges duna altra tipologia, especialment amb les llenges preposicionals. Les estructures oracionals bsiques La concordana i lorde de paraules. Nexes coordinants ms freqents. Anlisi morfosintctica, traducci de textos breus i senzills en llengua llatina i retroversi. Valoraci de la llengua llatina com a principal via de transmissi i pervivncia del mn clssic i instrument privilegiat per a una comprensi profunda de les llenges romniques. Bloc 4. Vies no lingstiques de transmissi del mn clssic El marc geogrfic i histric de la societat romana mbit geogrfic i formes de govern: monarquia, repblica i imperi. Comparaci entre les formes de govern antigues i les actuals. s de fonts primries i secundries per a conixer el passat. Les institucions i la vida quotidiana Magistratures. Comicis o assemblees. El senat. El dret. Leducaci. Lexrcit. La casa. Interpretaci dels seus referents des de la nostra perspectiva sociocultural. Les classes socials. Comparaci i anlisi crtica de les estructures socials i familiars. Espectacles. Actitud crtica cap a la utilitzaci poltica de les passions que susciten espectacles de masses. La romanitzaci La conquista dHispnia: causes, conseqncies i resultats. Profunditat i carcter desigual de la romanitzaci: la seua influncia en la diversitat espanyola i en lorigen de la seua unitat histrica. Observaci directa o indirecta del patrimoni arqueolgic i artstic rom, utilitzant diversos recursos, incloses les tecnologies de la informaci i comunicaci. Aspectes fsics i humans de la romanitzaci observables en lactualitat en la Comunitat Valenciana. La religi i la pervivncia de la mitologia en el mn de les arts i de la literatura Els mites clssics com a font dinspiraci i argument dartistes i escriptors al llarg de la histria de la cultura occidental. Pervivncia de la mitologia en la cultura actual. Valoraci del paper de Roma en la cultura dOccident, respecte per lherncia del seu patrimoni arqueolgic, artstic i literari i inters per la lectura de textos de la literatura llatina i la visita a museus per al desenrotllament de la sensibilitat esttica. Criteris davaluaci 1. Reconixer per comparaci, elements lingstics, de naturalesa lxica principalment, indicadors dorigen com dun gran nombre de llenges, entre les quals es troben el valenci i el castell. 2. Explicar levoluci de paraules de la llengua llatina fins a arribar a la forma que presenten en la llengua objecte de comparaci. 3. Formar a partir duna o diverses paraules donades, per mitj de laplicaci dels mecanismes bsics, de derivaci i composici, altres paraules pertanyents a la mateixa famlia semntica. 4. Conixer letimologia delements lxics propis de la llengua cientfica i tcnica, i deduir el seu significat. 5. Descobrir expressions i locucions usuals incorporades al valenci i al castell, com dorigen llat, explicar el seu significat i usar-les de manera ms precisa. 6. Identificar els elements morfolgics i les estructures sintctiques elementals de la llengua llatina. 7. Traduir textos breus i senzills i produir per mitj de retrovesi oracions simples utilitzant les estructures prpies de la llengua llatina. 8. Conixer dates i llocs rellevants de lantiguitat romana i analitzar la influncia de la civilitzaci romana en lmbit mediterrani. 9. Distingir en les diverses manifestacions literries i artstiques de tots els temps la mitologia clssica com a font dinspiraci i reco-

Reconocimiento de la flexin latina y comparacin con los elementos flexivos del valenciano y del castellano. Comparacin con lenguas de otra tipologa, especialmente con las lenguas preposicionales. Las estructuras oracionales bsicas La concordancia y el orden de palabras. Nexos coordinantes ms frecuentes. Anlisis morfosintctico, traduccin de textos breves y sencillos en lengua latina y retroversin. Valoracin de la lengua latina como principal va de transmisin y pervivencia del mundo clsico e instrumento privilegiado para una comprensin profunda de las lenguas romances. Bloque 4. Vas no lingsticas de transmisin del mundo clsico El marco geogrfico e histrico de la sociedad romana mbito geogrfico y formas de gobierno: monarqua, repblica e imperio. Comparacin entre las formas de gobierno antiguas y las actuales. Uso de fuentes primarias y secundarias para conocer el pasado. Las instituciones y la vida cotidiana Magistraturas. Comicios o asambleas. El senado. El derecho. La educacin. El ejrcito. La casa. Interpretacin de sus referentes desde nuestra perspectiva sociocultural. Las clases sociales. Comparacin y anlisis crtico de las estructuras sociales y familiares. Espectculos. Actitud crtica hacia la utilizacin poltica de las pasiones que suscitan espectculos de masas. La romanizacin La conquista de Hispania: causas, consecuencias y resultados. Profundidad y carcter desigual de la romanizacin: su influencia en la diversidad espaola y en el origen de su unidad histrica. Observacin directa o indirecta del patrimonio arqueolgico y artstico romano, utilizando diversos recursos, incluidas las tecnologas de la informacin y comunicacin. Aspectos fsicos y humanos de la romanizacin observables en la actualidad en la Comunitat Valenciana. La religin y la pervivencia de la mitologa en el mundo de las artes y de la literatura Los mitos clsicos como fuente de inspiracin y argumento de artistas y escritores a lo largo de la historia de la cultura occidental. Pervivencia de la mitologa en la cultura actual. Valoracin del papel de Roma en la cultura de Occidente, respeto por la herencia de su patrimonio arqueolgico, artstico y literario e inters por la lectura de textos de la literatura latina y la visita a museos para el desarrollo de la sensibilidad esttica. Criterios de evaluacin 1. Reconocer por comparacin, elementos lingsticos, de naturaleza lxica principalmente, indicadores de origen comn de un gran nmero de lenguas, entre las que se encuentran el valenciano y el castellano. 2. Explicar la evolucin de palabras de la lengua latina hasta llegar a la forma que presentan en la lengua objeto de comparacin. 3. Formar a partir de una o varias palabras dadas, mediante la aplicacin de los mecanismos bsicos, de derivacin y composicin, otras palabras pertenecientes a la misma familia semntica. 4. Conocer la etimologa de elementos lxicos propios de la lengua cientfica y tcnica, y deducir su significado. 5. Descubrir expresiones y locuciones usuales incorporadas al valenciano y al castellano, como de origen latino, explicar su significado y usarlas de modo ms preciso. 6. Identificar los elementos morfolgicos y las estructuras sintcticas elementales de la lengua latina. 7. Traducir textos breves y sencillos y producir mediante retroversin oraciones simples utilizando las estructuras propias de la lengua latina. 8. Conocer fechas y lugares relevantes de la antigedad romana y analizar la influencia de la civilizacin romana en el mbito mediterrneo. 9. Distinguir en las diversas manifestaciones literarias y artsticas de todos los tiempos la mitologa clsica como fuente de inspiracin

Num. 5562 / 24.07.2007

30526

nixer en el patrimoni arqueolgic, especialment en el de la Comunitat Valenciana, les empremtes de la romanitzaci. 10. Elaborar, guiats pel professorat, un treball temtic senzill sobre algun aspecte de la producci artstica i tcnica, la histria, les institucions o la vida quotidiana a Roma. Llengua estrangera Les llenges estrangeres susciten un progressiu inters en la nostra societat, motivat pels canvis socioeconmics i pels grans progressos tecnolgics produts en els ltims decennis. Les relacions comercials, professionals, culturals i turstiques de carcter internacional, aix com lexistncia de mitjans de transport variats, afavorixen els intercanvis i la mobilitat de les ciutadanes i ciutadans, i en totes estes activitats les llenges estrangeres exercixen un paper essencial. Daltra banda, el desenrotllament de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci convertix les llenges estrangeres en un instrument indispensable per a la comunicaci i per a la inserci en el mn laboral. La localitzaci geogrfica dEspanya i la seua evoluci econmica, tant en el sector servicis turisme i comer exterior com en lagrcola i industrial, oferix una immillorable perspectiva per a justificar la necessria inclusi de diverses llenges estrangeres en els seus plans destudi. El nostre pas, a ms, es troba immers i comproms en el procs de construcci europea, en el qual el coneixement daltres llenges comunitries constitux un element clau per a afavorir la lliure circulaci de persones i facilitar la cooperaci cultural, econmica, tcnica i cientfica entre els seus membres. En este context, es reconeix el paper de les llenges com a element clau per a lafirmaci de la identitat europea. Per aix, cal preparar el nostre alumnat per a viure en un mn plurilinge i pluricultural cada vegada ms obert a les relacions internacionals de qualsevol tipus en qu el coneixement de llenges estrangeres permet accedir a altres cultures, fomenta les relacions interpersonals, facilita lenteniment intercultural i permet valorar millor les llenges prpies. El Consell dEuropa insistix, per tot aix, en la necessitat que les persones desenrotllen competncies suficients per a relacionar-se amb altres membres dels pasos europeus. En conseqncia, estima que sha de donar un nou impuls a lensenyana didiomes que ajude a desenrotllar la idea de ciutadania europea i recomana laprenentatge de ms duna llengua estrangera durant letapa educativa de lEducaci Secundria Obligatria, aix com ladquisici de mecanismes que permeten continuar laprenentatge didiomes durant la vida adulta. El dit Consell, en el Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprenentatge, ensenyana, avaluaci, establix unes directrius per a lensenyana/aprenentatge de llenges i per a lavaluaci de competncies en les diferents llenges dun parlant. Estes pautes han sigut un referent clau en lelaboraci deste currculum. El Marc europeu com de referncia per a les llenges proposa un enfocament centrat en lacci i definix els diferents estadis del desenrotllament de la competncia comunicativa en una determinada llengua, en funci de la capacitat de lalumnat per a dur a terme un conjunt de tasques de comunicaci que exigixen la realitzaci daccions amb una finalitat comunicativa concreta dins dun mbit especfic. Lobjectiu de laprenentatge de la Llengua estrangera en letapa dEducaci Secundria Obligatria s que les alumnes i els alumnes adquirisquen les destreses discursives que poden tindre lloc en mbits diversos: en el de les relacions personals, que inclou les relacions familiars i les prctiques socials habituals; en leducatiu, relacionat amb les situacions i accions quotidianes en el centre escolar; en lacadmic, relacionat amb els continguts de la matria i daltres matries del currculum; en el pblic, que comprn tot all que sha relacionat amb la interacci social quotidiana o laboral; en el dels mitjans de comunicaci, etc. En concloure lEducaci Primria, les alumnes i els alumnes haurien de ser capaos dutilitzar la Llengua estrangera per a expressar-se i interactuar oralment i per escrit en situacions senzilles i habituals. En el transcurs de lEducaci Secundria Obligatria, es continua el procs daprenentatge de la Llengua Estrangera incrementant la compe-

y reconocer en el patrimonio arqueolgico, especialmente en el de la Comunitat Valenciana, las huellas de la romanizacin. 10. Elaborar, guiados por el profesorado, un trabajo temtico sencillo sobre algn aspecto de la produccin artstica y tcnica, la historia, las instituciones o la vida cotidiana en Roma. Lengua extranjera Las lenguas extranjeras suscitan un progresivo inters en nuestra sociedad, motivado por los cambios socioeconmicos y por los grandes progresos tecnolgicos producidos en los ltimos decenios. Las relaciones comerciales, profesionales, culturales y tursticas de carcter internacional, as como la existencia de medios de transporte variados, favorecen los intercambios y la movilidad de las ciudadanas y ciudadanos, y en todas estas actividades las lenguas extranjeras desempean un papel esencial. Por otro lado, el desarrollo de las tecnologas de la informacin y de la comunicacin convierte a las lenguas extranjeras en un instrumento indispensable para la comunicacin y para la insercin en el mundo laboral. La localizacin geogrfica de Espaa y su evolucin econmica, tanto en el sector servicios turismo y comercio exterior como en el agrcola e industrial, ofrece una inmejorable perspectiva para justificar la necesaria inclusin de varias lenguas extranjeras en sus planes de estudio. Nuestro pas, adems, se encuentra inmerso y comprometido en el proceso de construccin europea, en el que el conocimiento de otras lenguas comunitarias constituye un elemento clave para favorecer la libre circulacin de personas y facilitar la cooperacin cultural, econmica, tcnica y cientfica entre sus miembros. En este contexto, se reconoce el papel de las lenguas como elemento clave para la afirmacin de la identidad europea. Por ello, hay que preparar a nuestro alumnado para vivir en un mundo plurilinge y pluricultural cada vez ms abierto a las relaciones internacionales de todo tipo en el que el conocimiento de lenguas extranjeras permite acceder a otras culturas, fomenta las relaciones interpersonales, facilita el entendimiento intercultural y permite valorar mejor las lenguas propias. El Consejo de Europa insiste, por todo ello, en la necesidad de que las personas desarrollen competencias suficientes para relacionarse con otros miembros de los pases europeos. En consecuencia, estima que se debe dar un nuevo impulso a la enseanza de idiomas que ayude a desarrollar la idea de ciudadana europea y recomienda el aprendizaje de ms de una lengua extranjera durante la etapa educativa de la Enseanza Secundaria Obligatoria, as como la adquisicin de mecanismos que permitan continuar el aprendizaje de idiomas durante la vida adulta. Dicho Consejo, en el Marco Comn Europeo de Referencia para las Lenguas: aprendizaje, enseanza, evaluacin, establece unas directrices para la enseanza/aprendizaje de lenguas y para la evaluacin de competencias en las diferentes lenguas de un hablante. Estas pautas han sido un referente clave en la elaboracin de este currculo. El Marco Comn Europeo de Referencia para las Lenguas propone un enfoque centrado en la accin y define los diferentes estadios del desarrollo de la competencia comunicativa en una determinada lengua, en funcin de la capacidad del alumnado para llevar a cabo un conjunto de tareas de comunicacin que exigen la realizacin de acciones con una finalidad comunicativa concreta dentro de un mbito especfico. El objetivo del aprendizaje de la lengua extranjera en la etapa de Educacin Secundaria Obligatoria es que las alumnas y los alumnos adquieran las destrezas discursivas que pueden tener lugar en mbitos diversos: en el de las relaciones personales, que incluye las relaciones familiares y las prcticas sociales habituales; en el educativo, relacionado con las situaciones y acciones cotidianas en el centro escolar; en el acadmico, relacionado con los contenidos de la materia y de otras materias del currculo; en el pblico, que abarca todo lo relacionado con la interaccin social cotidiana o laboral; en el de los medios de comunicacin, etc. Al concluir la Educacin Primaria, las alumnas y los alumnos deberan ser capaces de utilizar la lengua extranjera para expresarse e interactuar oralmente y por escrito en situaciones sencillas y habituales. En el transcurso de la Educacin Secundaria Obligatoria, se contina el proceso de aprendizaje de la Lengua extranjera incrementan-

Num. 5562 / 24.07.2007

30527

tncia comunicativa que va comenar a adquirir-se en letapa anterior amb lobjectiu que, en finalitzar esta etapa, lalumnat haja consolidat les destreses productives i siga capa de mantindre una interacci i fer-se entendre en un conjunt de situacions com ara: oferir i demanar explicacions personals en un debat informal, expressar de forma comprensible la idea que es vol donar a entendre, utilitzar un llenguatge senzill per a explicar el que es vol dir, comprendre les idees principals de textos en llengua estndard. Aix mateix, en finalitzar letapa, hauran de saber enfrontar-se de forma flexible a problemes quotidians de comunicaci oral i escrita, com participar en conversacions habituals, plantejar queixes, relatar experincies o plans, explicar alguna cosa o demanar aclariments. En definitiva, esta etapa proporcionar a lalumnat una formaci bsica en llenges estrangeres que supose un punt de partida slid per a continuar, de forma progressivament autnoma, amb un aprenentatge posterior que ha de durar tota la vida. Per a aconseguir eixos objectius, el currculum pretn aconseguir una competncia comunicativa efectiva oral i escrita, en contextos socials significatius, que permeta a lalumnat expressar-se amb progressiva eficcia i correcci i que comprenga tots els usos i registres possibles, incloent-hi el literari. Per tant, les habilitats lingstiques que saprendran seran productives (expressi oral i escrita), receptives (comprensi oral i escrita i interpretaci de codis no verbals) i basades en la interacci o mediaci, tenint en compte que laprenentatge de qualsevol llengua s sempre un procs de llarga duraci que no finalitza en esta etapa. Ara b, tot parlant possex ja cert grau de competncia comunicativa, els components de la qual sn comuns a totes les llenges. Tindre en compte este principi, aix com considerar el mode dadquisici i desenrotllament del llenguatge, obliga a plantejar-se lensenyana i aprenentatge de les diverses llenges del currculum des duna perspectiva integradora que fa necessria ladquisici, el desenrotllament i la transferncia de les capacitats de la competncia comunicativa dunes llenges a altres. Per a aix, des de la perspectiva de la integraci, la planificaci de les activitats didctiques caldr: Fomentar actituds reflexives i crtiques davant de les llenges, el seu aprenentatge i els continguts que transmeten. Partir de la mateixa concepci de lobjecte daprenentatge, amb les adaptacions curriculars subsegents en cada llengua. Emprar una metodologia que partisca dels mateixos principis i plantejaments i que considere la complementarietat dels aprenentatges. Tindre en compte que la llengua primera ha generat una competncia i uns coneixements que funcionen com a preconceptes en les altres. La situaci especfica de la Comunitat Valenciana, on conviuen el valenci i el castell, presenta a ms caracterstiques que obliguen a tindre encara ms en compte la necessitat dintegraci i de complementarietat de les llenges. Sha dobservar la diversitat de situacions de partida llengua primera segons la procedncia de lalumnat valencianoparlant i castellanoparlant, el seu grau de coneixement de la llengua segona i la seua relaci afectiva amb cada una destes en funci de la consideraci social que sels dna en el seu entorn particular. Estes diferncies tenen tamb conseqncies quant a la diversitat dels processos daprenentatge que es generen, que mai no presenten les mateixes caracterstiques en persones monolinges o bilinges. Una coordinaci en lensenyana de les llenges permetr millorar la capacitat daprenentatge en totes elles des de la riquesa que suposa el plurilingisme, de manera que es desenrotllen les destreses psicolingstiques i cognoscitives de manera harmnica. Ara b, laprenentatge duna llengua estrangera transcendix el marc dels aprenentatges lingstics, va ms enll daprendre a utilitzarles en contextos de comunicaci. El seu coneixement contribux a la formaci de lalumnat des duna perspectiva integral en la mesura que afavorix el respecte, linters i la comunicaci amb parlants daltres llenges, afavorix la conscincia intercultural, s un vehicle per a la comprensi de temes i problemes globals i per a ladquisici destratgies daprenentatge diverses. El procs densenyana i aprenentatge de llenges estrangeres en esta etapa educativa contribux a desenrot-

do la competencia comunicativa que empez a adquirirse en la etapa anterior con el objetivo de que, al finalizar esta etapa, el alumnado haya consolidado las destrezas productivas y sea capaz de mantener una interaccin y hacerse entender en un conjunto de situaciones tales como: ofrecer y pedir explicaciones personales en un debate informal, expresar de forma comprensible la idea que se quiere dar a entender, utilizar un lenguaje sencillo para explicar lo que se quiere decir, comprender las ideas principales de textos en lengua estndar. Asimismo, al finalizar la etapa, debern saber enfrentarse de forma flexible a problemas cotidianos de comunicacin oral y escrita, como participar en conversaciones habituales, plantear quejas, relatar experiencias o planes, explicar algo o pedir aclaraciones. En definitiva, esta etapa proporcionar al alumnado una formacin bsica en lenguas extranjeras que suponga un punto de partida slido para continuar, de forma progresivamente autnoma, con un aprendizaje posterior que ha de durar toda la vida. Para lograr esos objetivos, el currculo pretende conseguir una competencia comunicativa efectiva oral y escrita, en contextos sociales significativos, que permita al alumnado expresarse con progresiva eficacia y correccin y que abarque todos los usos y registros posibles, incluido el literario. Por tanto, las habilidades lingsticas que se desarrollarn sern productivas (expresin oral y escrita), receptivas (comprensin oral y escrita e interpretacin de cdigos no verbales) y basadas en la interaccin o mediacin, teniendo en cuenta que el aprendizaje de cualquier lengua es siempre un proceso de larga duracin que no finaliza en esta etapa. Ahora bien, todo hablante posee ya cierto grado de competencia comunicativa, cuyos componentes son comunes a todas las lenguas. Tener en cuenta este principio, as como considerar el modo de adquisicin y desarrollo del lenguaje, obliga a plantearse la enseanza y aprendizaje de las diversas lenguas del currculo desde una perspectiva integradora que hace necesaria la adquisicin, el desarrollo y la transferencia de las capacidades de la competencia comunicativa de unas lenguas a otras. Para ello, desde la perspectiva de la integracin, la planificacin de las actividades didcticas deber: Fomentar actitudes reflexivas y crticas ante las lenguas, su aprendizaje y los contenidos que transmiten. Partir de la misma concepcin del objeto de aprendizaje, con las adaptaciones curriculares subsiguientes en cada lengua. Emplear una metodologa que parta de los mismos principios y planteamientos y que contemple la complementariedad de los aprendizajes. Tener en cuenta que la lengua primera ha generado una competencia y unos conocimientos que funcionan como preconceptos en las otras. La situacin especfica de la Comunitat Valenciana, donde conviven el valenciano y el castellano, presenta adems caractersticas que obligan a tener an ms en cuenta la necesidad de integracin y de complementariedad de las lenguas. Se ha de observar la diversidad de situaciones de partida lengua primera(segn la procedencia del alumnado valenciano-hablante y castellanohablante, su grado de conocimiento de la lengua segunda y su relacin afectiva con cada una de ellas en funcin de la consideracin social que se les da en su entorno particular. Estas diferencias tienen tambin consecuencias en cuanto a la diversidad de los procesos de aprendizaje que se generan, que nunca presentan las mismas caractersticas en personas monolinges o bilinges. Una coordinacin en la enseanza de las lenguas permitir mejorar la capacidad de aprendizaje en todas ellas desde la riqueza que supone el plurilingismo, de modo que se desarrollen las destrezas psicolingsticas y cognoscitivas de forma armnica. Ahora bien, el aprendizaje de una lengua extranjera transciende el marco de los aprendizajes lingsticos, va ms all de aprender a utilizarlas en contextos de comunicacin. Su conocimiento contribuye a la formacin del alumnado desde una perspectiva integral en tanto que favorece el respeto, el inters y la comunicacin con hablantes de otras lenguas, desarrolla la conciencia intercultural, es un vehculo para la comprensin de temas y problemas globales y para la adquisicin de estrategias de aprendizaje diversas. El proceso de enseanza y aprendizaje de lenguas extranjeras en esta etapa educativa contribuye

Num. 5562 / 24.07.2007

30528

llar actituds positives i receptives cap a altres llenges i cultures i, al mateix temps, a comprendre i valorar les llenges prpies. Els continguts es presenten agrupats en blocs en relaci a tres eixos que possexen caracterstiques especfiques: la capacitat lingstica; els elements constitutius del sistema lingstic, el seu funcionament i relacions; i la dimensi social i cultural de la llengua estrangera. La capacitat lingstica es desglossa en el bloc 1, Escoltar, parlar i conversar i en el 2, Llegir i escriure. Ambds inclouen els procediments, entesos com a operacions que permeten relacionar els conceptes adquirits amb la seua realitzaci en activitats de comunicaci. Els coneixements orals i escrits es presenten per separat ja que, encara que el llenguatge oral i lescrit sn dos manifestacions duna mateixa capacitat, i en els processos tant daprenentatge com ds el parlant recolza en ambds, cada un possex diferents caracterstiques. En esta etapa es dna una importncia rellevant a la comunicaci oral, per la qual cosa el primer bloc se centra a desenrotllar en lalumnat esta capacitat, i sincidix en la importncia que el model lingstic oral provinga dun variat nombre de parlants a fi darreplegar, en la major mesura possible, les variacions i els matisos. Dac la forta presncia dels mitjans audiovisuals convencionals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. El bloc Llegir i escriure incorpora tamb els procediments necessaris per a desenrotllar ls escrit. En Llengua estrangera els textos escrits sn model de composici textual i elements de prctica i aportaci delements lingstics. Lobservaci de les manifestacions orals i escrites de la llengua que saprn i el seu s en situacions de comunicaci, permeten elaborar un sistema conceptual cada vegada ms complex sobre el seu funcionament i de les variables associades a la situaci concreta i al contingut comunicatiu. Este s lobjecte del bloc 3, Coneixement de la llengua. El punt de partida seran les situacions ds que afavorisquen ladquisici de regles de funcionament de la llengua i que permeten a lalumnat establir quins elements de la Llengua estrangera es comporten com en les llenges que coneixen, de manera que desenrotllen confiana en la seua prpia capacitat. Per la seua banda, els continguts del bloc 4, Aspectes socioculturals i conscincia intercultural, contribuxen que lalumnat conega costums, formes de relaci social, trets i particularitats dels pasos en qu es parla la llengua estrangera, en definitiva, formes de vida diferents de les seues. Este coneixement promour la tolerncia i acceptaci, acreixer linters per les diferents realitats socials i culturals i facilitar la comunicaci. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Laprenentatge duna llengua estrangera contribux a la competncia en comunicaci lingstica de manera directa, en el mateix sentit que ho fa la primera llengua. Laportaci de la llengua estrangera al desenrotllament desta competncia s primordial en el discurs oral en ladquirir les habilitats descoltar, parlar i conversar, una rellevncia singular en esta etapa. Aix mateix, laprenentatge de llenges estrangeres, millora la competncia comunicativa general perqu desenrotlla lhabilitat per a expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les convencions i el llenguatge apropiat a cada situaci, interpretant diferents tipus de discurs en contextos i amb funcions diverses. Daltra banda, el reconeixement i laprenentatge progressiu de regles de funcionament del sistema de la llengua estrangera, a partir de les llenges que es coneixen, millorar ladquisici desta competncia. A partir de ladquisici del llenguatge, este es convertix en vehicle del pensament hum, en instrument per a la interpretaci i representaci de la realitat i en la ferramenta daprenentatge per excellncia. Esta matria doncs, contribux de manera essencial al desenrotllament de la competncia per a aprendre a aprendre ja que acreix la capacitat lingstica general facilitant o completant la capacitat de lalumnat per a interpretar o representar la realitat i aix construir coneixements, formular hiptesi i opinions, expressar i analitzar sentiments i emocions. Daltra banda, la competncia per a aprendre a aprendre es rendibilitza enormement si sinclouen continguts directament relacionats amb la reflexi sobre el mateix aprenentatge, perqu cada alumna i

a desarrollar actitudes positivas y receptivas hacia otras lenguas y culturas y, al mismo tiempo, a comprender y valorar las lenguas propias. Los contenidos se presentan agrupados en bloques en relacin a tres ejes que poseen caractersticas especficas: la capacidad lingstica; los elementos constitutivos del sistema lingstico, su funcionamiento y relaciones; y la dimensin social y cultural de la lengua extranjera. La capacidad lingstica se desglosa en el bloque 1, Escuchar, hablar y conversar y en el 2, Leer y escribir. Ambos incluyen los procedimientos, entendidos como operaciones que permiten relacionar los conceptos adquiridos con su realizacin en actividades de comunicacin. Los conocimientos orales y escritos se presentan por separado ya que, aunque el lenguaje oral y el escrito son dos manifestaciones de una misma capacidad, y en los procesos tanto de aprendizaje como de uso el hablante se apoya en ambos, cada uno posee diferentes caractersticas. En esta etapa se da una importancia relevante a la comunicacin oral, por lo que el primer bloque se centra en desarrollar en el alumnado esta capacidad, y se incide en la importancia de que el modelo lingstico oral provenga de un variado nmero de hablantes con el fin de recoger, en la mayor medida posible, las variaciones y los matices. De ah la fuerte presencia de los medios audiovisuales convencionales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. El bloque Leer y escribir incorpora tambin los procedimientos necesarios para desarrollar el uso escrito. En Lengua extranjera los textos escritos son modelo de composicin textual y elementos de prctica y aportacin de elementos lingsticos. La observacin de las manifestaciones orales y escritas de la lengua que se est aprendiendo y su uso en situaciones de comunicacin, permiten elaborar un sistema conceptual cada vez ms complejo acerca de su funcionamiento y de las variables asociadas a la situacin concreta y al contenido comunicativo. Este es el objeto del bloque 3, Conocimiento de la lengua. El punto de partida sern las situaciones de uso que favorezcan la adquisicin de reglas de funcionamiento de la lengua y que permitan al alumnado establecer qu elementos de la lengua extranjera se comportan como en las lenguas que conocen, de manera que desarrollen confianza en su propia capacidad. Por su parte, los contenidos del bloque 4, Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural, contribuyen a que el alumnado conozca costumbres, formas de relacin social, rasgos y particularidades de los pases en los que se habla la lengua extranjera, en definitiva, formas de vida diferentes a las suyas. Este conocimiento promover la tolerancia y aceptacin, acrecentar el inters por las diferentes realidades sociales y culturales y facilitar la comunicacin. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas El aprendizaje de una lengua extranjera contribuye a la competencia en comunicacin lingstica de manera directa, en el mismo sentido que lo hace la primera lengua. La aportacin de la lengua extranjera al desarrollo de esta competencia es primordial en el discurso oral al adquirir las habilidades de escuchar, hablar y conversar, una relevancia singular en esta etapa. Asimismo, el aprendizaje de lenguas extranjeras, mejora la competencia comunicativa general al desarrollar la habilidad para expresarse, oralmente y por escrito, utilizando las convenciones y el lenguaje apropiado a cada situacin, interpretando diferentes tipos de discurso en contextos y con funciones diversas. Por otra parte, el reconocimiento y el aprendizaje progresivo de reglas de funcionamiento del sistema de la lengua extranjera, a partir de las lenguas que se conocen, mejorar la adquisicin de esta competencia. A partir de la adquisicin del lenguaje, ste se convierte en vehculo del pensamiento humano, en instrumento para la interpretacin y representacin de la realidad y en la herramienta de aprendizaje por excelencia. Esta materia pues, contribuye de manera esencial al desarrollo de la competencia para aprender a aprender puesto que acrecienta la capacidad lingstica general facilitando o completando la capacidad del alumnado para interpretar o representar la realidad y as construir conocimientos, formular hiptesis y opiniones, expresar y analizar sentimientos y emociones. Por otro lado, la competencia para aprender a aprender se rentabiliza enormemente si se incluyen contenidos directamente relacionados con la reflexin sobre el propio

Num. 5562 / 24.07.2007

30529

cada alumne puguen identificar com aprendre millor i quines estratgies els resulten ms eficaos. Eixa s la ra de la inclusi dun apartat especfic de reflexi sobre el mateix aprenentatge que ja es va iniciar en Educaci Primria per que ha daconseguir en esta etapa un grau major de sistematitzaci. El desenrotllament destratgies diverses daprendre a aprendre prepara lalumnat de manera progressiva en la presa de decisions que afavorixen lautonomia per a utilitzar i continuar aprenent llenges estrangeres al llarg de la vida. Esta matria s a ms un bon vehicle per al desenrotllament de la competncia social i ciutadana. Les llenges servixen als parlants per a comunicar-se socialment, formen part de la cultura comuna de les diferents comunitats i nacions. Per tamb, en gran manera, sn vehicle de comunicaci i transmissi cultural, i afavorixen el respecte, el reconeixement i lacceptaci de diferncies culturals i de comportament. Daltra banda, en llengua estrangera s especialment rellevant el treball en grup i en parelles i, a travs destes interaccions, saprn a participar, a expressar les idees prpies i a escoltar les dels altres, es desenrotlla lhabilitat per a construir dilegs, negociar significats, prendre decisions valorant les aportacions de les companyes i dels companys, aconseguir acords, i, en definitiva, safavorix aprendre de i amb els altres. Les competncies esmentades estan en lactualitat en relaci directa amb la competncia en tractament de la informaci i competncia digital. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci ens oferixen la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del mn i tamb laccs senzill i immediat a un flux incessant dinformaci que creix cada dia. El coneixement duna llengua estrangera facilita laccs a la informaci que es pot trobar en esta llengua, alhora que oferix la possibilitat de comunicar-nos utilitzant-la. A ms, simplifica la comunicaci personal a travs del correu electrnic o videoconferncia en intercanvis amb jvens daltres llocs, i, cosa que s ms important, crea contextos reals i funcionals de comunicaci. Aix mateix, en la mesura que la Llengua estrangera exigix el contacte amb models lingstics molt diversos, la utilitzaci de recursos digitals per a laprenentatge, s inherent a la matria i este s quotidi contribux directament al desenrotllament desta competncia. Esta matria inclou especficament un acostament a manifestacions culturals prpies de la llengua i dels pasos on es parla i, per tant, contribux a adquirir la competncia artstica i cultural perqu propicia una aproximaci a obres o autors que han contribut a la creaci artstica. Aix mateix, la matria contribux al desenrotllament desta competncia si es facilita lexpressi dopinions, gustos i emocions que produxen diverses manifestacions culturals i artstiques i si safavorixen els treballs creatius individuals i en grup, com la realitzaci i representaci de simulacions i narracions. El coneixement duna llengua estrangera contribux tamb a ladquisici de la competncia dautonomia i iniciativa personal, en diversos sentits. El currculum fomenta el treball cooperatiu en laula, el maneig de recursos personals i habilitats socials de collaboraci i negociaci, la qual cosa suposa el desenrotllament diniciatives i presa de decisions en la planificaci, organitzaci i gesti del treball, de manera que es propicia lautonomia i la iniciativa personal. Objectius Lensenyana de la Llengua estrangera en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Comprendre informaci general i especfica de textos orals en situacions comunicatives variades. 2. Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de comunicaci, dins i fora de laula, de manera efica, adequada i amb un cert nivell dautonomia. 3. Llegir i comprendre de forma autnoma diferents tipus de textos escrits, a fi dextraure informaci general i especfica i dutilitzar la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement daltres cultures. 4. Escriure de forma efica textos senzills amb finalitats diverses, sobre distints temes, per mitj de recursos adequats de cohesi i coherncia.

aprendizaje, para que cada alumna y cada alumno puedan identificar cmo aprender mejor y qu estrategias les resultan ms eficaces. Esa es la razn de la inclusin de un apartado especfico de reflexin sobre el propio aprendizaje que ya se inici en Educacin Primaria pero que debe alcanzar en esta etapa un grado mayor de sistematizacin. El desarrollo de estrategias diversas de aprender a aprender prepara al alumnado de forma progresiva en la toma de decisiones que favorecen la autonoma para utilizar y seguir aprendiendo lenguas extranjeras a lo largo de la vida. Esta materia es adems un buen vehculo para el desarrollo de la competencia social y ciudadana. Las lenguas sirven a los hablantes para comunicarse socialmente, forman parte de la cultura comn de las diferentes comunidades y naciones. Pero tambin, en gran medida, son vehculo de comunicacin y transmisin cultural, y favorecen el respeto, el reconocimiento y la aceptacin de diferencias culturales y de comportamiento. Por otro lado, en lengua extranjera es especialmente relevante el trabajo en grupo y en parejas y, a travs de estas interacciones, se aprende a participar, a expresar las ideas propias y a escuchar las de los dems, se desarrolla la habilidad para construir dilogos, negociar significados, tomar decisiones valorando las aportaciones de las compaeras y compaeros, conseguir acuerdos, y, en definitiva, se favorece aprender de y con los dems. Las competencias citadas estn en la actualidad en relacin directa con la competencia en tratamiento de la informacin y competencia digital. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin nos ofrecen la posibilidad de comunicarnos en tiempo real con cualquier parte del mundo y tambin el acceso sencillo e inmediato a un flujo incesante de informacin que crece cada da. El conocimiento de una lengua extranjera facilita el acceso a la informacin que se puede encontrar en esta lengua, al tiempo que ofrece la posibilidad de comunicarnos utilizndola. Adems, simplifica la comunicacin personal a travs del correo electrnico o videoconferencia en intercambios con jvenes de otros lugares, y, lo que es ms importante, crea contextos reales y funcionales de comunicacin. Asimismo, en la medida en que la lengua extranjera exige el contacto con modelos lingsticos muy diversos, la utilizacin de recursos digitales para el aprendizaje, es inherente a la materia y este uso cotidiano contribuye directamente al desarrollo de esta competencia. Esta materia incluye especficamente un acercamiento a manifestaciones culturales propias de la lengua y de los pases en los que se habla y, por tanto, contribuye a adquirir la competencia artstica y cultural al propiciar una aproximacin a obras o autores que han contribuido a la creacin artstica. Asimismo, la materia contribuye al desarrollo de esta competencia si se facilita la expresin de opiniones, gustos y emociones que producen diversas manifestaciones culturales y artsticas y si se favorecen los trabajos creativos individuales y en grupo, como la realizacin y representacin de simulaciones y narraciones. El conocimiento de una lengua extranjera contribuye tambin a la adquisicin de la competencia de autonoma e iniciativa personal, en varios sentidos. El currculo fomenta el trabajo cooperativo en el aula, el manejo de recursos personales y habilidades sociales de colaboracin y negociacin, lo que supone el desarrollo de iniciativas y toma de decisiones en la planificacin, organizacin y gestin del trabajo, propiciando as la autonoma y la iniciativa personal. Objetivos La enseanza de la Lengua extranjera en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Comprender informacin general y especfica de textos orales en situaciones comunicativas variadas. 2. Expresarse e interactuar oralmente en situaciones habituales de comunicacin, dentro y fuera del aula, de forma eficaz, adecuada y con cierto nivel de autonoma. 3. Leer y comprender de forma autnoma diferentes tipos de textos escritos, con el fin de extraer informacin general y especfica y de utilizar la lectura como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento de otras culturas. 4. Escribir de forma eficaz textos sencillos con finalidades diversas, sobre distintos temas, mediante recursos adecuados de cohesin y coherencia.

Num. 5562 / 24.07.2007

30530

5. Utilitzar de manera reflexiva i correcta els elements bsics de la llengua fontica, lxic, estructures i funcions en contextos diversos de comunicaci. 6. Desenrotllar lautonomia en laprenentatge, reflexionar sobre els processos daprenentatge i transferir al coneixement de la Llengua estrangera els coneixements i les estratgies de comunicaci adquirides en la llengua materna o en laprenentatge daltres llenges. 7. Utilitzar les estratgies daprenentatge i els recursos didctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimdia) incloent les TIC, per a lobtenci, selecci i presentaci de la informaci oral i escrita de forma autnoma. 8. Reflexionar sobre el funcionament de la Llengua estrangera i apreciar-la com a instrument daccs a la informaci i com a ferramenta daprenentatge de continguts diversos. 9. Valorar la Llengua estrangera i les llenges en general, com a mitj de comunicaci i enteniment entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses evitant estereotips lingstics i culturals o qualsevol forma de discriminaci. 10. Manifestar una actitud receptiva i dautoconfiana en les capacitats daprenentatge i s de la Llengua estrangera. Primer curs Continguts Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Escolta i comprensi de missatges orals breus relacionats amb les activitats daula: instruccions, preguntes, comentaris, dilegs. Posada en prctica destratgies comunicatives habituals com ara: anticipaci del contingut general del que sescolta amb suport delements verbals i no verbals, s dels coneixements previs sobre la situaci, etc. Obtenci dinformaci global en diferents textos orals. Obtenci dinformaci especfica en textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles com ara nmeros, preus, horaris, noms o llocs, presentats en diferents suports, que descarten les informacions irrellevants. Producci de textos orals curts, intelligibles i eficaos, amb estructura lgica i amb pronunciaci adequada. Participaci en conversacions breus i senzilles dins de laula, i en simulacions relacionades amb experincies i interessos personals. s de respostes adequades a les informacions requerides per la professora o professor i les companyes i els companys en les activitats daula. Desenrotllament destratgies per a superar les interrupcions en la comunicaci, s delements verbals i no verbals per a expressar-se oralment en activitats de parella i en grup: demanda de repetici i aclariment entre daltres. Bloc 2. Llegir i escriure Comprensi dinstruccions bsiques per a la correcta realitzaci dactivitats. Lectura selectiva per a la comprensi general i la identificaci dinformacions especfiques, descartant les informacions irrellevants, en diferents textos, senzills autntics i adaptats, en suport paper i digital, sobre diversos temes adequats a la seua edat i relacionats amb continguts daltres matries del currculum. Iniciativa per a llegir amb una certa autonomia textos adequats a ledat, interessos i nivell de competncia. s destratgies bsiques de comprensi lectora: identificaci del tema dun text amb ajuda delements textuals i no textuals, s dels coneixements previs, inferncia de significats pel context, per comparaci de paraules o frases semblants en les llenges que coneixen. Reconeixement dalgunes de les caracterstiques i convencions del llenguatge escrit i la seua diferenciaci del llenguatge oral. Desenrotllament de lexpressi escrita de forma guiada, per mitj de lafegit o modificaci de frases i pargrafs senzills. Composici de textos curts amb elements bsics de cohesi, amb diverses intencions comunicatives, a partir de models i utilitzant les estratgies ms elementals en el procs de composici escrita.

5. Utilizar de forma reflexiva y correcta los elementos bsicos de la lengua fontica, lxico, estructuras y funciones(en contextos diversos de comunicacin. 6. Desarrollar la autonoma en el aprendizaje, reflexionar sobre los propios procesos de aprendizaje y transferir al conocimiento de la lengua extranjera los conocimientos y las estrategias de comunicacin adquiridas en la lengua materna o en el aprendizaje de otras lenguas. 7. Utilizar las estrategias de aprendizaje y los recursos didcticos a su alcance (diccionarios, libros de consulta, materiales multimedia) incluidas las TIC, para la obtencin, seleccin y presentacin de la informacin oral y escrita de forma autnoma. 8. Reflexionar sobre el funcionamiento de la lengua extranjera y apreciarla como instrumento de acceso a la informacin y como herramienta de aprendizaje de contenidos diversos. 9. Valorar la lengua extranjera y las lenguas en general, como medio de comunicacin y entendimiento entre personas de procedencias, lenguas y culturas diversas evitando estereotipos lingsticos y culturales o cualquier forma de discriminacin. 10. Manifestar una actitud receptiva y de auto-confianza en las capacidades de aprendizaje y uso de la lengua extranjera. Primer curso Contenidos Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar Escucha y comprensin de mensajes orales breves relacionados con las actividades de aula: instrucciones, preguntas, comentarios, dilogos. Puesta en prctica de estrategias comunicativas habituales tales como: anticipacin del contenido general de lo que se escucha con apoyo de elementos verbales y no verbales, uso de los conocimientos previos sobre la situacin, etc. Obtencin de informacin global en diferentes textos orales. Obtencin de informacin especfica en textos orales sobre asuntos cotidianos y predecibles como nmeros, precios, horarios, nombres o lugares, presentados en diferentes soportes, que descarten las informaciones irrelevantes. Produccin de textos orales cortos, inteligibles y eficaces, con estructura lgica y con pronunciacin adecuada. Participacin en conversaciones breves y sencillas dentro del aula, y en simulaciones relacionadas con experiencias e intereses personales. Empleo de respuestas adecuadas a las informaciones requeridas por la profesora o profesor y las compaeras y compaeros en las actividades de aula. Desarrollo de estrategias para superar las interrupciones en la comunicacin, uso de elementos verbales y no verbales para expresarse oralmente en actividades de pareja y en grupo: demanda de repeticin y aclaracin entre otras. Bloque 2. Leer y escribir Comprensin de instrucciones bsicas para la correcta realizacin de actividades. Lectura selectiva para la comprensin general y la identificacin de informaciones especficas, descartando las informaciones irrelevantes, en diferentes textos, sencillos autnticos y adaptados, en soporte papel y digital, sobre diversos temas adecuados a su edad y relacionados con contenidos de otras materias del currculo. Iniciativa para leer con cierta autonoma textos adecuados a la edad, intereses y nivel de competencia. Uso de estrategias bsicas de comprensin lectora: identificacin del tema de un texto con ayuda de elementos textuales y no textuales, uso de los conocimientos previos, inferencia de significados por el contexto, por comparacin de palabras o frases similares en las lenguas que conocen. Reconocimiento de algunas de las caractersticas y convenciones del lenguaje escrito y su diferenciacin del lenguaje oral. Desarrollo de la expresin escrita de forma guiada, mediante el aadido o modificacin de frases y prrafos sencillos. Composicin de textos cortos con elementos bsicos de cohesin, con diversas intenciones comunicativas, a partir de modelos y utilizando las estrategias ms elementales en el proceso de composicin escrita.

Num. 5562 / 24.07.2007

30531

s de les regles bsiques dortografia i puntuaci, i reconeixement de la seua importncia en les comunicacions escrites. Inters per cuidar la presentaci dels textos escrits en suport paper i digital. Bloc 3: Coneixement de la llengua Coneixements lingstics Alemany A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situacions quotidianes ms predicibles. 1. Saludar, presentar-se, demanar informaci personal. Conjugaci del present dindicatiu dels verbs regulars i irregulars ds freqent. Conjugaci del present dindicatiu del verb sein. Pronoms personals (1 i 2 persona ich, du, Sie). Pronoms interrogatius (wer, was). Adverbis interrogatius (wo, wohin, woher, wie). Nombres ordinals. Oracions interrogatives i afirmatives. Orde dels elements en loraci. 2. Anomenar objectes i lletrejar paraules. Descriure persones i llocs. Gnere dels substantius; larticle (der, das, die; ein, eine). Plural dels substantius. Lalfabet. s predicatiu de ladjectiu. 3. Afirmar i negar una informaci. Afirmaci amb ja i doch. Negaci con nein, kein i nicht. 4. Expressar possessi. Conjugaci del present dindicatiu del verb haben. Conjugaci de les formes familiars i de cortesia del mode imperatiu. Pronoms possessius. Cas acusatiu. B. Lxic. Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzilles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. C. Fontica. Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de fonemes ds freqent. Francs A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situacions quotidianes ms predicibles. 1. Prendre contacte, identificar-se, saludar, presentar (se), acomiadar-se, donar les grcies. Salutacions i acomiadaments. Present de sappeler, tre, avoir. Presentadors: voici, voil. 2. Comprendre, demanar i donar informaci personal. Adjectius (mascul/ femen; diferncies grfiques i fontiques). Present del verb parler. 3. Comprendre, demanar i donar informaci sobre persones; comparar estes informacions. Lafirmaci: oui/ si, daccord Formaci del femen (diferncies grfiques i fontiques).

Uso de las reglas bsicas de ortografa y puntuacin, y reconocimiento de su importancia en las comunicaciones escritas. Inters por cuidar la presentacin de los textos escritos en soporte papel y digital. Bloque 3: Conocimiento de la lengua Conocimientos lingsticos Alemn A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin, etc. Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las situaciones cotidianas ms predecibles. 1. Saludar, presentarse, recabar informacin personal. Conjugacin del presente de indicativo de los verbos regulares e irregulares de uso frecuente. Conjugacin del presente de indicativo del verbo sein. Pronombres personales (1 y 2 persona ich, du, Sie). Pronombres interrogativos (wer, was). Adverbios interrogativos (wo, wohin, woher, wie). Nmeros ordinales. Oraciones interrogativas y afirmativas. Orden de los elementos en la oracin. 2. Nombrar objetos y deletrear palabras. Describir personas y lugares. Gnero de los sustantivos; el artculo (der, das, die; ein, eine). Plural de los sustantivos. El alfabeto. Uso predicativo del adjetivo. 3. Afirmar y negar una informacin. Afirmacin con ja y doch. Negacin con nein, kein y nicht. 4. Expresar posesin. Conjugacin del presente de indicativo del verbo haben. Conjugacin de las formas familiares y de cortesa del modo imperativo. Pronombres posesivos. Caso acusativo. B. Lxico. Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana, estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacionalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/ ciudad, etc. C. Fontica. Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronunciacin de fonemas de uso frecuente. Francs A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin, etc. Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las situaciones cotidianas ms predecibles. 1. Tomar contacto, identificarse, saludar, presentar (se), despedirse, dar las gracias. Saludos y despedidas. Presente de sappeler, tre, avoir. Presentativos: voici, voil. 2. Comprender, pedir y dar informacin personal. Adjetivos (masculino/ femenino; diferencias grficas y fonticas). Presente del verbo parler. 3. Comprender, pedir y dar informacin sobre personas; comparar estas informaciones. La afirmacin: oui/ si, daccord. Formacin del femenino (diferencias grficas y fonticas).

Num. 5562 / 24.07.2007

30532

Formaci del plural (diferncies grfiques i fontiques). Articles definits i indefinits. Present dels verbs en er. Adverbis de lloc: o, do. Connectors: et, mais. 4. Identificar objectes i persones. Quest-ce que cest?, qui est-ce?, cest, Il/ Elle est, Ils/ Elles sont, cest, ce sont. 5. Comprendre, demanar i donar informaci sobre les caracterstiques de persones/ coses. Adjectius qualificatius (femen/ mascul; diferncies grfiques i fontiques). La negaci non, ne.... pas, pas du tout Comment...? Numerals cardinals (1-20) 6. Comprendre, demanar i donar informaci sobre la possessi. qui est-ce? cest + pronoms tnics/ noms. Present del verb avoir (totes les persones). Determinants possessius (un sol possedor). 7. Comprendre, demanar i donar informaci sobre la localitzaci de persones/ coses. Quantitats. II y a, est-ce quil y a, il ny a pas de, etc. Preposicions i adverbis de lloc ms usuals. Present de savoir, croire, connatre. Numerals cardinals (de 20 en avant). 8. Comprendre, demanar i donar informaci sobre el clima en diferents pasos i ciutats. Present de faire. Il y a. Preposicions + pasos, regions i ciutats (en, au, aux, ). 9. Comprendre, demanar i donar informaci sobre la localitzaci de llocs/ edificis. Itineraris. Frmules de cortesia. O se trouve, pour aller , etc. Articles contractes (au/ aux, du/ des). Present daller, venir. Adverbis i locucions de lloc ms usuals. B. Lxic. Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzilles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. C. Fontica. Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de fonemes ds freqent. Fonemes despecial dificultad. Sons ms caracterstics de la llengua francesa, diferncies amb les llenges 1 i 2. Liaison i lision. Angls A. Funcions del llenguatge i gramtica Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situacions quotidianes ms predicibles. 1. Saludar. Donar, demanar i comprendre informaci personal Frmules i salutacions. Verbs be i have got. Pronoms personals, demostratius i interrogatius. Articles. Singular i plural del substantiu. Orde de paraules: adjectiu + substantiu. Adjectius en posici predicativa. Possessius. Genitiu sax. Preposicions: on, in, from, at, etc. Nmeros de telfon.

Formacin del plural (diferencias grficas y fonticas). Artculos definidos e indefinidos. Presente de los verbos en er. Adverbios de lugar: o, do. Conectores: et, mais. 4. Identificar objetos y personas. Quest-ce que cest?, qui est-ce?, cest, Il/ Elle est, Ils/ Elles sont, cest, ce sont . 5. Comprender, pedir y dar informacin sobre las caractersticas de personas/ cosas. Adjetivos calificativos (femenino/ masculino; diferencias grficas y fonticas). La negacin non, ne.... pas, pas du tout Comment... ? Numerales cardinales (1-20) 6. Comprender, pedir y dar informacin sobre la posesin. qui est-ce? cest + pronombres tnicos/ nombres. Presente del verbo avoir (todas las personas). Determinantes posesivos (un solo poseedor). 7. Comprender, pedir y dar informacin sobre la localizacin de personas/ cosas. Cantidades. II y a, est-ce quil y a, il ny a pas de, etc. Preposiciones y adverbios de lugar ms usuales. Presente de savoir, croire, connatre. Numerales cardinales (de 20 en adelante). 8. Comprender, pedir y dar informacin sobre el clima en diferentes pases y ciudades. Presente de faire. Il y a. Preposiciones + pases, regiones y ciudades (en, au, aux, ). 9. Comprender, pedir y dar informacin sobre la localizacin de lugares/ edificios. Itinerarios. Frmulas de cortesa. O se trouve, pour aller , etc. Artculos contractos (au/ aux, du/ des). Presente de aller, venir. Adverbios y locuciones de lugar ms usuales. B. Lxico. Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana, estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacionalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/ ciudad, etc. C. Fontica. Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronunciacin de fonemas de uso frecuente. Fonemas de especial dificultad. Sonidos ms caractersticos de la lengua francesa, diferencias con las lenguas 1 y 2. Liaison y lision. Ingls A. Funciones del lenguaje y gramtica Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin, etc. Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las situaciones cotidianas ms predecibles. 1. Saludar. Dar, pedir y comprender informacin personal Frmulas y saludos. Verbos be y have got. Pronombres personales, demostrativos e interrogativos. Artculos. Singular y plural del sustantivo. Orden de palabras: adjetivo + sustantivo. Adjetivos en posicin predicativa. Posesivos. Genitivo sajn. Preposiciones: on, in, from, at, etc. Nmeros de telfono.

Num. 5562 / 24.07.2007

30533

Numerals cardinals. Formaci de paraules. 2. Donar, demanar i comprendre instruccions i direccions. Imperatius. Frmules: How can I get to the Post Office..? Nombres ordinals. 3. Descriure i comparar persones, llocs i coses, demanant i donant informaci sobre estes qestions. Present simple. There is/ there are. Adjectius qualificatius. Preposicions de lloc. Countable/ Uncountable nouns. 4. Expressar hbits, gustos, habilitats, coneixements i estats fsics i anmics. Present simple amb adverbis de freqncia. Can. Like/ love/ dislike/ dont like/ hate + substantius. Preposicions de lloc i de temps Adverbis de mode. Connectors. Expressions que denoten hora, dia i data. 5. Donar, demanar i comprendre informaci sobre accions en curs contrastant amb les habituals. Present continu en contrast amb el present simple. Expressions temporals: now, today, etc. Indefinits. 6. Descriure i narrar fets passats. Passat simple de be. There was/ were. Passat simple de verbs regulars i irregulars. Adverbis i frases adverbials: yesterday, last week, etc. 7. Expressar plans i intencions per al futur. Present continu amb valor de futur. Be going to. Adverbis i frases adverbials: tomorrow, next week, etc. 8. Fer suggeriments i contestar. Lets. Why dont we ? Shall we+ infinitiu. Respostes dacceptaci o rebuig: Great! Thats a good idea. Oh no! 9. Expressar obligaci. Must/ mustnt. B. Lxic. Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzilles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. C. Fontica Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de fonemes ds freqent: pronunciaci de la terminaci /s/, /z/, /iz/ en el present simple, pronunciaci de la terminaci ing, pronunciaci de la terminaci ed en el passat simple, formes dbils. Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Itali A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situacions quotidianes ms predicibles. 1. Saludar. Presentar-se. Frmules.

Numerales cardinales. Formacin de palabras. 2. Dar, pedir y comprender instrucciones y direcciones. Imperativos. Frmulas: How can I get to the Post Office..?. Nmeros ordinales. 3. Describir y comparar personas, lugares y cosas, pidiendo y dando informacin sobre las mismas. Presente simple. There is/ there are. Adjetivos calificativos. Preposiciones de lugar. Countable/ Uncountable nouns. 4. Expresar hbitos, gustos, habilidades, conocimientos y estados fsicos y anmicos. Presente simple con adverbios de frecuencia. Can. Like/ love/ dislike/ dont like/ hate + sustantivos Preposiciones de lugar y de tiempo. Adverbios de modo. Conectores. Expresiones que denoten hora, da y fecha. 5. Dar, pedir y comprender informacin sobre acciones en curso contrastando con las habituales. Presente continuo en contraste con el presente simple. Expresiones temporales: now, today, etc. Indefinidos. 6. Describir y narrar hechos pasados. Pasado simple de be. There was/ were. Pasado simple de verbos regulares e irregulares Adverbios y frases adverbiales: yesterday, last week, etc. 7. Expresar planes e intenciones para el futuro. Presente continuo con valor de futuro. Be going to. Adverbios y frases adverbiales: tomorrow, next week, etc. 8. Hacer sugerencias y contestar. Lets. Why dont we ? Shall we+ infinitivo. Respuestas de aceptacin o rechazo: Great! Thats a good idea. Oh no! 9. Expresar obligacin. Must/ mustnt B. Lxico. Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana, estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacionalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/ ciudad, etc. C. Fontica. Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronunciacin de fonemas de uso frecuente: pronunciacin de la terminacin /s/, /z/, /iz/ en el presente simple, pronunciacin de la terminacin ing, pronunciacin de la terminacin ed en el pasado simple, formas dbiles. Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Italiano A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin, etc. Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las situaciones cotidianas ms predecibles. 1. Saludar. Presentarse. Frmulas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30534

Interlocutors: Tu/ Lei. (Informal/ formal). Pronoms personals subjecte. Present dindicatiu del verb essere. Present dindicatiu del verb chiamarsi. 2. Demanar/ donar informaci als altres i de nosaltres mateixos (origen i procedncia, edat, professi, adrea, nmero de telfon). Mascul/ femen dels adjectius. Tractament formal i informal (Mi puoi/ pu dare?). Present dindicatiu dels verbs regulars. Preposicions a + nom de ciutat/ in +nom de naci. Present dindicatiu davere i fare. Preposicions a/ in + carrer, plaa, etc. Els nombres. 3. Parlar daccions quotidianes (freqncia i temps, horari). Present dindicatiu dels verbs irregulars ms freqents (andare, uscire, sapere, etc.). Articles determinats. Adverbis de freqncia i la seua collocaci (mai, quasi mai, ogni tanto, spesso, sempre, di solito, generalmente, etc.). 4. Preguntar i dir lhora. Frmules en estil formal i informal. Preposicions articulades al-alle, dal-dalle, etc. Expressions per a indicar lhora: a, da a, fra e, verso. 5. Parlar del temps atmosfric. Frmules i expressions (fa freddo, fa caldo, c il sole, c vento) 6.Expresar gustos i preferncies. Preposicions articulades. Verb piacere: mi piace/ piacciono. Marcadors dintensitat: molto, per niente, etc. 7. Expressar acord/ desacord. Anche/ neanche. A me si/ a me no. Io si/ io no. Invece. 8. Saber situar en lespai. Donar i demanar informaci sobre llocs. Adrear-se a alg. Dov ? Articles indeterminats. Adverbis i altres marcadors de lloc (davanti a; dietro a; vicino a; a destra di; a sinistra di) Senta, scusi/ senti scusa (per a adrear-se a alg). 9. Indicar i identificar objectes en distintes situacions. Demanar alguna cosa en el bar, en una botiga. Indicar preferncies. Concordana substantiu adjectiu. Demostratiu. Present dindicatiu de verbs en ire del tipus preferire. 10. Fer suggeriments i propostes. Acceptar/ rebutjar. Pronoms personals, complement directe/ indirecte. Expressions mi va/ ti va di + infinitiu. Present dindicatiu dels verbs potere, dovere, volere, venire. 11. Saber telefonar. Preguntar per alg, identificar-se. Frmules de salutaci. Present dindicatiu de stare + gerundi. 12. Contar fets passats. El participi passat (verbs regulars i irregulars ms freqents). El passato prossimo amb avere i essere. El passato prossimo dels verbs reflexius. Concordances subjecte participi amb lauxiliar essere. Alguns marcadors temporals (prima, dopo, poi, etc.). B. Lxic. Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzilles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. C. Fontica.

Interlocutores: Tu/ Lei. (Informal/ formal). Pronombres personales sujeto. Presente de indicativo del verbo essere. Presente de indicativo del verbo chiamarsi. 2. Pedir/ dar informacin a los dems y de nosotros mismos (origen y procedencia, edad, profesin, direccin, nmero de telfono). Masculino/ femenino de los adjetivos. Tratamiento formal e informal (Mi puoi/ pu dare?). Presente de indicativo de los verbos regulares. Preposiciones a + nombre de ciudad/ in +nombre de nacin. Presente de indicativo de avere y fare. Preposiciones a/ in + calle, plaza, etc. Los nmeros. 3. Hablar de acciones cotidianas (frecuencia y tiempos, horario). Presente de indicativo de los verbos irregulares ms frecuentes (andare, uscire, sapere, etc.). Artculos determinados. Adverbios de frecuencia y su colocacin (mai, quasi mai, ogni tanto, spesso, sempre, di solito, generalmente, etc.). 4. Preguntar y decir la hora. Frmulas en estilo formal e informal. Preposiciones articuladas al-alle, dal-dalle, etc. Expresiones para indicar la hora: a, da a, fra e, verso. 5. Hablar del tiempo atmosfrico. Frmulas y expresiones (fa freddo, fa caldo, c il sole, c vento) 6.Expresar gustos y preferencias. Preposiciones articuladas. Verbo piacere: mi piace/ piacciono. Marcadores de intensidad: molto, per niente, etc. 7. Expresar acuerdo/ desacuerdo. Anche/ neanche. A me si/ a me no. Io si/ io no. Invece. 8. Saber situar en el espacio. Dar y pedir informacin sobre lugares. Dirigirse a alguien. Dov ? Artculos indeterminados. Adverbios y otros marcadores de lugar (davanti a; dietro a; vicino a; a destra di; a sinistra di) Senta, scusi/ senti scusa (para dirigirse a alguien). 9. Indicar e identificar objetos en distintas situaciones. Pedir algo en el bar, en una tienda. Indicar preferencias. Concordancia sustantivo adjetivo. Demostrativo. Presente de indicativo de verbos en ire del tipo preferire. 10. Hacer sugerencias y propuestas. Aceptar/ rechazar. Pronombres personales, complemento directo/ indirecto. Expresiones mi va/ ti va di + infinitivo. Presente de indicativo de los verbos potere, dovere, volere, venire. 11. Saber llamar por telfono. Preguntar por alguien, identificarse. Frmulas de saludo. Presente de indicativo de stare + gerundio. 12. Contar hechos pasados. El participio pasado (verbos regulares e irregulares ms frecuentes). El passato prossimo con avere y essere. El passato prossimo de los verbos reflexivos. Concordancias sujeto participio con el auxiliar essere. Algunos marcadores temporales (prima, dopo, poi, etc.). B. Lxico. Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana, estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacionalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/ ciudad, etc. C. Fontica.

Num. 5562 / 24.07.2007

30535

Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de fonemes ds freqent. Pronunciaci i ortografia de / k/; /tf/; /g/; /dz/; /sk/; /h/; //; /gl/ Consonants dobles. Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Accent tnic i grfic. Reflexi sobre laprenentatge Aplicaci destratgies bsiques per a organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lxic. s progressiu de recursos per a laprenentatge, com diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Reflexi guiada sobre ls i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. Iniciaci en estratgies dautoavaluaci i autocorrecci de les produccions orals i escrites. Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva per a superar-lo. Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progressar en laprenentatge. Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora de laula. Transferncia de les estratgies adquirides en laprenentatge de la llengua materna o altres llenges. Participaci en activitats i treballs grupals. Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Reconeixement i valoraci de la llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, i amb persones daltres cultures. Identificaci i interpretaci de costums i trets de la vida quotidiana propis daltres pasos i cultures on es parla la llengua estrangera. s de frmules de cortesia adequades en els intercanvis socials. Coneixement dalguns trets histrics i geogrfics dels pasos on es parla la llengua estrangera, obtenir la informaci per diferents mitjans. Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures. Comparaci i contrast entre la prpia cultura i la transmesa per la llengua estrangera, de manera que safavorisca amb aix la valoraci crtica de la prpia i lacceptaci i el respecte de laliena. Criteris davaluaci 1. Identificar i comprendre la idea general i les informacions especfiques ms rellevants de textos orals senzills emesos cara a cara o per mitjans audiovisuals sobre assumptes quotidians, si es parla lentament i amb claredat. 2. Comunicar-se oralment participant en conversacions i en simulacions sobre temes coneguts o treballats prviament, utilitzant les estratgies comunicatives adequades per a facilitar la continutat de la comunicaci i produint un discurs comprensible i efica. 3. Reconixer la idea general i extraure informaci especfica de textos escrits adequats a ledat, amb suport delements textuals i no textuals, sobre temes variats i altres relacionats amb algunes matries del currculum. 4. Redactar textos breus i senzills sobre temes quotidians en diferents suports utilitzant les estructures, les funcions i el lxic adequats, aix com alguns elements bsics de cohesi, a partir de models, i respectant les regles elementals dortografia i de puntuaci. 5. Utilitzar el coneixement dalguns aspectes formals del codi de la llengua estrangera (morfologia, sintaxi i fonologia), en diferents contextos de comunicaci i en diverses funcions: com a instrument dautoaprenentatge i dautocorrecci de les produccions prpies; com

Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronunciacin de fonemas de uso frecuente. Pronunciacin y ortografa de / k/; /tf/; /g/; /dz/ ; /sk/; /h/; //; /gl/ Consonantes dobles. Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Acento tnico y grfico. Reflexin sobre el aprendizaje Aplicacin de estrategias bsicas para organizar, adquirir, recordar y utilizar lxico. Uso progresivo de recursos para el aprendizaje, como diccionarios, libros de consulta, bibliotecas o tecnologas de la informacin y la comunicacin. Reflexin guiada sobre el uso y el significado de las formas gramaticales adecuadas a distintas intenciones comunicativas. Iniciacin en estrategias de autoevaluacin y autocorreccin de las producciones orales y escritas. Aceptacin del error como parte del proceso de aprendizaje y actitud positiva para superarlo. Organizacin del trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje. Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas en el contexto del aula y fuera de ella. Transferencia de las estrategias adquiridas en el aprendizaje de la lengua materna u otras lenguas. Participacin en actividades y trabajos grupales. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito. Bloque 4. Aspectos socioculturales y consciencia intercultural Reconocimiento y valoracin de la lengua extranjera como instrumento de comunicacin en el aula, y con personas de otras culturas. Identificacin e interpretacin de costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de otros pases y culturas donde se habla la lengua extranjera. Uso de frmulas de cortesa adecuadas en los intercambios sociales. Conocimiento de algunos rasgos histricos y geogrficos de los pases donde se habla la lengua extranjera, obteniendo la informacin por diferentes medios. Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunicativos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando soporte papel o medios digitales. Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin con personas pertenecientes a otras culturas. Comparacin y contraste entre la propia cultura y la transmitida por la lengua extranjera, de forma que se favorezca con ello la valoracin crtica de la propia y la aceptacin y el respeto de la ajena. Criterios de evaluacin 1. Identificar y comprender la idea general y las informaciones especficas ms relevantes de textos orales sencillos emitidos cara a cara o por medios audiovisuales sobre asuntos cotidianos, si se habla despacio y con claridad. 2. Comunicarse oralmente participando en conversaciones y en simulaciones sobre temas conocidos o trabajados previamente, utilizando las estrategias comunicativas adecuadas para facilitar la continuidad de la comunicacin y produciendo un discurso comprensible y eficaz. 3. Reconocer la idea general y extraer informacin especfica de textos escritos adecuados a la edad, con apoyo de elementos textuales y no textuales, sobre temas variados y otros relacionados con algunas materias del currculo. 4. Redactar textos breves y sencillos sobre temas cotidianos en diferentes soportes utilizando las estructuras, las funciones y el lxico adecuados, as como algunos elementos bsicos de cohesin, a partir de modelos, y respetando las reglas elementales de ortografa y de puntuacin. 5. Utilizar el conocimiento de algunos aspectos formales del cdigo de la lengua extranjera (morfologa, sintaxis y fonologa), en diferentes contextos de comunicacin y en diversas funciones: como instrumento de autoaprendizaje y de autocorreccin de las produccio-

Num. 5562 / 24.07.2007

30536

a factor de comprensi de les produccions alienes o per a la seua utilitzaci correcta en les tasques dexpressi oral i escrita. 6. Identificar, utilitzar estratgies bsiques daprenentatge i induir regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de lobservaci de regularitats i de laplicaci de processos que, segons els casos, poden ser inductius o deductius. 7. Usar de forma guiada les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a buscar i seleccionar informaci, produir missatges a partir de models i per a establir relacions personals i mostrar inters pel seu s. 8. Identificar i mostrar inters per alguns elements culturals o geogrfics propis dels pasos i cultures on es parla la llengua estrangera que es presenten de forma explcita en els textos amb qu es treballa. Segon curs Continguts Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Escolta i comprensi de missatges emesos dins de laula relacionats amb les activitats habituals. Obtenci dinformaci general i especfica de dilegs i textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles procedents de diferents mitjans de comunicaci i amb suport delements verbals i no verbals. Utilitzaci destratgies de comprensi dels missatges orals: s del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situaci, identificaci de paraules clau, anticipaci didees, etc. Producci de textos orals breus i coherents sobre temes dinters personal i amb pronunciaci adequada. Participaci en conversacions i simulacions, en parella i en grup, dins de laula, de forma semicontrolada o lliure, amb pronunciaci i entonaci adequades per a aconseguir la comunicaci. s de respostes adequades en situacions de comunicaci en laula. Desenrotllament destratgies de comunicaci per a superar les interrupcions en la comunicaci i per a iniciar i concloure els intercanvis comunicatius. Bloc 2. Llegir i escriure Comprensi de la informaci general i especfica en textos diferents, en suport paper i digital, autntics i adaptats, sobre assumptes familiars i relacionats amb continguts daltres matries del currculum, descartant, si s el cas, la informaci irrellevant. Iniciativa per a llegir de manera autnoma textos duna certa extensi. Identificaci de lestructura i caracterstiques prpies de distints tipus de text: cartes, narracions, etc. s destratgies de comprensi lectora: identificaci del tema dun text, amb ajuda delements textuals i no textuals; utilitzaci dels coneixements previs sobre el tema; anticipaci de continguts; inferncia de significats pel context, per elements visuals, per comparaci de paraules o frases semblants en les llenges que coneixen. Reconeixement i iniciaci en ls dalgunes frmules que diferencien el llenguatge formal i informal en les comunicacions escrites. Composici de distints textos amb ajuda de models, atenent elements bsics de cohesi i utilitzant estratgies elementals en el procs de composici escrita (planificaci, textualitzaci i revisi). Comunicaci personal amb parlants de la llengua estrangera a travs de correspondncia postal o utilitzant mitjans informtics. s de regles bsiques dortografia i puntuaci i valoraci de la seua importncia en les comunicacions escrites. Inters per la presentaci acurada dels textos escrits, en suport paper i digital. Bloc 3: Coneixement de la llengua Coneixements lingstics.

nes propias; como factor de comprensin de las producciones ajenas o para su correcta utilizacin en las tareas de expresin oral y escrita. 6. Identificar, utilizar estrategias bsicas de aprendizaje e inducir reglas de funcionamiento de la lengua extranjera a partir de la observacin de regularidades y de la aplicacin de procesos que, segn los casos, pueden ser inductivos o deductivos. 7. Usar de forma guiada las tecnologas de la informacin y la comunicacin para buscar y seleccionar informacin, producir mensajes a partir de modelos y para establecer relaciones personales y mostrar inters por su uso. 8. Identificar y mostrar inters por algunos elementos culturales o geogrficos propios de los pases y culturas donde se habla la lengua extranjera que se presenten de forma explcita en los textos con los que se trabaja. Segundo curso Contenidos Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar Escucha y comprensin de mensajes emitidos dentro del aula relacionados con las actividades habituales. Obtencin de informacin general y especfica de dilogos y textos orales sobre asuntos cotidianos y predecibles procedentes de diferentes medios de comunicacin y con apoyo de elementos verbales y no verbales. Utilizacin de estrategias de comprensin de los mensajes orales: uso del contexto verbal y no verbal y de los conocimientos previos sobre la situacin, identificacin de palabras clave, anticipacin de ideas, etc. Produccin de textos orales breves y coherentes sobre temas de inters personal y con pronunciacin adecuada. Participacin en conversaciones y simulaciones, en pareja y en grupo, dentro del aula, de forma semicontrolada o libre, con pronunciacin y entonacin adecuadas para lograr la comunicacin. Empleo de respuestas adecuadas en situaciones de comunicacin en el aula. Desarrollo de estrategias de comunicacin para superar las interrupciones en la comunicacin y para iniciar y concluir los intercambios comunicativos. Bloque 2. Leer y escribir Comprensin de la informacin general y especfica en diferentes textos, en soporte papel y digital, autnticos y adaptados, sobre asuntos familiares y relacionados con contenidos de otras materias del currculo, descartando, en su caso, la informacin irrelevante. Iniciativa para leer de forma autnoma textos de cierta extensin. Identificacin de la estructura y caractersticas propias de distintos tipos de texto: cartas, narraciones, etc. Uso de estrategias de comprensin lectora: identificacin del tema de un texto, con ayuda de elementos textuales y no textuales; utilizacin de los conocimientos previos sobre el tema; anticipacin de contenidos; inferencia de significados por el contexto, por elementos visuales, por comparacin de palabras o frases similares en las lenguas que conocen. Reconocimiento e iniciacin en el uso de algunas frmulas que diferencian el lenguaje formal e informal en las comunicaciones escritas. Composicin de distintos textos con ayuda de modelos, atendiendo a elementos bsicos de cohesin y utilizando estrategias elementales en el proceso de composicin escrita (planificacin, textualizacin y revisin). Comunicacin personal con hablantes de la lengua extranjera a travs de correspondencia postal o utilizando medios informticos. Uso de reglas bsicas de ortografa y puntuacin y valoracin de su importancia en las comunicaciones escritas. Inters por la presentacin cuidada de los textos escritos, en soporte papel y digital. Bloque 3: Conocimiento de la lengua Conocimientos lingsticos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30537

Alemany A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici. s de les estructures i funcions ms habituals. 1. Expressar el gust o disgust. Conjugaci dels verbs mgen i finden. 2. Descripci i qualificaci dobjectes i persones. s predicatiu de ladjectiu i introducci del seu s atributiu. Graus de ladjectiu: comparaci digualtat i superioritat. Introducci dalgunes formes irregulars (besser, mehr, etc.). Coordinaci doracions. Orde dels elements de loraci. 3. Expressar quantitats i establir un orde. Adjectius numerals i ordinals. Expressar la data, ledat i unitats de mesura. 4. Donar i demanar instruccions. Conjugaci de limperatiu. Utilitzaci de les formes de cortesia. Conjugaci del present dindicatiu del verb knnen i s de la forma mchten. 5. Indicar adreces i descriure la posici dels objectes en lespai. Punts cardinals. Adverbis de lloc. Introducci a ls de les preposicions de doble cas. Verbs correlatius: stehen/ stellen, sitzen/ setzen, liegen/ legen, hngen, stecken. 6. Descriure i narrar fets passats. Pretrit perfet dindicatiu dels verbs regulars i irregulars ds ms freqent. B. Lxic. Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. C. Fontica. Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Francs A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici... s de les estructures i funcions ms habituals. 1. Situar i descriure un lloc. Comprendre, donar i demanar informaci sobre lentorn. Frmules de cortesia. Interrogatius: pourquoi?, o?, comment? En/ Y pronoms adverbials. Limperatiu. Numerals ordinals. 2. Comprendre, donar i demanar informaci sobre gustos, desitjos, habilitats i coneixements. Respostes a interrogatives totals (oui/ si, non). Respostes a interrogatives parcials. Expressi de la comparaci: plus/ moins/ aussi/ autant que. Expressi de la causa: pourquoi? parce que, etc. 3. Parlar sobre la famlia, les relacions. Descripci fsica, anmica i de carcter. Formes de la interrogaci: Entonaci. Est-ce que, etc. Inversi. Determinants possessius: un i diversos possedors. 4. Comprendre, preguntar i donar informaci sobre els fets habituals de la vida quotidiana. Moments del dia. Expressi de lhora. La negaci: ne ... pas, ne ... plus, ne ... jamais, ne ... rien.

Alemn A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin. Uso de las estructuras y funciones ms habituales. 1. Expresar el gusto o disgusto. Conjugacin de los verbos mgen y finden. 2. Descripcin y calificacin de objetos y personas. Uso predicativo del adjetivo e introduccin del uso atributivo del mismo. Grados del adjetivo: comparacin de igualdad y superioridad. Introduccin de algunas formas irregulares (besser, mehr, etc.). Coordinacin de oraciones. Orden de los elementos de la oracin. 3. Expresar cantidades y establecer un orden. Adjetivos numerales y ordinales. Expresar la fecha, la edad y unidades de medida. 4. Dar y pedir instrucciones. Conjugacin del imperativo. Utilizacin de las formas de cortesa. Conjugacin del presente de indicativo del verbo knnen y uso de la forma mchten. 5. Indicar direcciones y describir la posicin de los objetos en el espacio. Puntos cardinales. Adverbios de lugar. Introduccin al uso de las preposiciones de doble caso. Verbos correlativos: stehen/ stellen, sitzen/ setzen, liegen/ legen, hngen, stecken. 6. Describir y narrar hechos pasados. Pretrito perfecto de indicativo de los verbos regulares e irregulares de uso ms frecuente. B. Lxico. Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxico apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transporte, comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidiana, etc. C. Fontica. Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Francs A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin... Uso de las estructuras y funciones ms habituales. 1. Situar y describir un lugar. Comprender, dar y pedir informacin sobre el entorno. Frmulas de cortesa. Interrogativos: pourquoi?, o?, comment? En/ Y pronombres adverbiales. El imperativo. Numerales ordinales. 2. Comprender, dar y pedir informacin sobre gustos, deseos, habilidades y conocimientos. Respuestas a interrogativas totales (oui/ si, non). Respuestas a interrogativas parciales. Expresin de la comparacin: plus/ moins/ aussi/ autant que. Expresin de la causa: pourquoi? parce que, etc. 3. Hablar sobre la familia, las relaciones. Descripcin fsica, anmica y de carcter. Formas de la interrogacin: Entonacin. Est-ce que, etc. Inversin. Determinantes posesivos: uno y varios poseedores. 4. Comprender, preguntar y dar informacin sobre los hechos habituales de la vida cotidiana. Momentos del da. Expresin de la hora. La negacin: ne ... pas, ne ... plus, ne ... jamais, ne ... rien.

Num. 5562 / 24.07.2007

30538

Verbs pronominals. Verbs del segon grup: present i imperatiu. 5. Comprendre, demanar i donar informaci, consells, ordes i expressar desitjos. Expressi de lobligaci: il faut/ on doit + infinitiu. Presente de devoir, pouvoir, vouloir. Adverbis de quantitat. Expressi del desig: jaimerais/ je voudrais. 6. Parlar per telfon. Acceptar o rebutjar una invitaci. Frmules de cortesia, presa de contacte i comiat. Present continu tre en train de. 7. Saber comprar, triar i expressar una necessitat. Preguntar el preu, la qualitat, la matria, la quantitat. Pronom en. Articles partitius. El seu s en frases afirmatives i negatives. 8. Descriure i narrar fets passats. Pass compos amb tre i avoir. Passat recent. La negaci en els temps compostos. Pronoms personals C.O.D. i C.O.I.: la seua collocaci. Adverbis i locucions adverbials de temps. 9. Descriure i narrar projectes. Futur prxim. Pronoms personals tnics (reps). B. Lxic. Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. C. Fontica. Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Revisi de la correspondncia entre grafia i fontica. La liaison. Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Entonaci: esquema interrogatiu/ enunciatiu. Angls A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici. s de les estructures i funcions ms habituals. 1. Saludar, presentar formalment i informalment, demanar i donar informaci personal. Verb be. Present simple i expressions de freqncia. Frmules. 2. Descriure coses, llocs i persones. Adjectius: grau comparatiu i superlatiu. Expressions de quantitat: much/ many, etc. Formes verbals: have got, there is/ there are. Preposicions i frases preposicionals de lloc: under, between, on the left, etc. 3. Expressar les obligacions i rutines. Formes verbals: can, must, should, etc. 4. Expressar esdeveniments passats. There was/ There were. Passat simple i continu. Could. Accions interrompudes en el passat: passat continu/ passat simple. 5. Parlar sobre habilitats. Demanar i concedir perms. Can/ could. 6. Donar consells. Should/ shouldnt. 7. Expressar gustos. Expressar i demanar opinions. Like/ love/ dislike/ dont like/ hate. I think/ I dont think.

Verbos pronominales. Verbos del segundo grupo: presente e imperativo. 5. Comprender, pedir y dar informacin, consejos, rdenes y expresar deseos. Expresin de la obligacin: il faut/ on doit + infinitivo. Presente de devoir, pouvoir, vouloir. Adverbios de cantidad. Expresin del deseo: jaimerais/ je voudrais. 6. Hablar por telfono. Aceptar o rechazar una invitacin. Frmulas de cortesa, toma de contacto y despedida. Presente continuo tre en train de. 7. Saber comprar, escoger y expresar una necesidad. Preguntar el precio, la calidad, la materia, la cantidad. Pronombre en. Artculos partitivos. Su empleo en frases afirmativas y negativas. 8. Describir y narrar hechos pasados. Pass compos con tre y avoir. Pasado reciente. La negacin en los tiempos compuestos. Pronombres personales C.O.D. y C.O.I.: su colocacin. Adverbios y locuciones adverbiales de tiempo. 9. Describir y narrar proyectos. Futuro prximo. Pronombres personales tnicos (repaso). B. Lxico. Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxico apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transporte, comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidiana, etc. C. Fontica. Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Revisin de la correspondencia entre grafa y fontica. La liaison. Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Entonacin: esquema interrogativo/ enunciativo. Ingls A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin. Uso de las estructuras y funciones ms habituales. 1. Saludar, presentar formal e informalmente, pedir y dar informacin personal. Verbo be. Presente simple y expresiones de frecuencia. Frmulas. 2. Describir cosas, lugares y personas. Adjetivos: grado comparativo y superlativo. Expresiones de cantidad: much/ many, etc. Formas verbales: have got, there is/ there are. Preposiciones y frases preposicionales de lugar: under, between, on the left, etc. 3. Expresar las obligaciones y rutinas. Formas verbales: can, must, should, etc. 4. Expresar acontecimientos pasados. There was/ There were. Pasado simple y continuo. Could. Acciones interrumpidas en el pasado: pasado continuo/ pasado simple. 5. Hablar sobre habilidades. Pedir y conceder permiso. Can/ could. 6. Dar consejos. Should/ shouldnt. 7. Expresar gustos. Expresar y pedir opiniones. Like/ love/ dislike/ dont like/ hate. I think/ I dont think.

Num. 5562 / 24.07.2007

30539

8. Expressar esdeveniments futurs, decisions i fer prediccions. Will/ be going to. Expresions temporals: this weekend, next year, etc. 9. Expressar condicions. Oracions condicional de tipus I. B. Lxic. Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. C. Fontica. Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Pronunciaci de formes contractes. Pronunciaci de la terminaci en formes de temps verbals. Formes dbils. Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Itali A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici. s de les estructures i funcions ms habituals. 1. Saber oferir/ demanar alguna cosa a alg. Acceptar/ rebutjar. Pronoms indirectes (singular/ plural). Si impersonal. 2. Demanar/ concedir perms. Acceptar/ rebutjar. Imperatiu de tu, lei, voi. Expressions: Senzaltro! Volentieri! Mi dispiace! 3. Expressar gustos i preferncies. El superlatiu absolut ( issimo). Marcadors dintensitat. Verb piacere (reps). 4. Saber demanar alguna cosa en un restaurant. Frmules. Pronoms complement directe de 3 persona. Un altro; un altro podi...; un altra; altri; altre. 5. Situar alguna cosa en lespai. Expressions per a localitzar en lespai: in fondo a; di fronte a; sotto; dentro; di fianco a. Preposicions articulades. 6. Descriure llocs i objectes i indicar les seues caracterstiques. Com? Come sono? Expressions mi sembra/ sembrano, lo trovo, la trovo, etc. El relatiu che. Els possessius (quadre complet). 7. Descriure persones. Expressar el nostre punt de vista sobre elles. Fer comparacions. Reps dels marcadors: abbastanza, molto, un po..., troppo. Expressions amb sembrare i trovare. Diminutiu dels adjectius. 8. Descriure i narrar fets passats. Imperfet dindicatiu dels verbs regulars i irregulars ms freqents (essere i fare). Cera/ cerano. La partcula ci. Marcadors temporals ms freqents. B. Lxic. Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matries del currculum. rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. C. Fontica. Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat.

8. Expresar acontecimientos futuros, decisiones y hacer predicciones. Will/ be going to. Expresiones temporales: this weekend, next year, etc. 9. Expresar condiciones. Oraciones condicionales de tipo I. B. Lxico. Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxico apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transporte, comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidiana, etc. C. Fontica. Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Pronunciacin de formas contractas. Pronunciacin de la terminacin en formas de tiempos verbales. Formas dbiles. Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Italiano A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin. Uso de las estructuras y funciones ms habituales. 1. Saber ofrecer/ pedir algo a alguien. Aceptar/ rechazar. Pronombres indirectos (singular/ plural). Si impersonal. 2. Pedir/ conceder permiso. Aceptar/ rechazar. Imperativo de tu, lei, voi. Expresiones: Senzaltro! Volentieri! Mi dispiace! 3. Expresar gustos y preferencias. El superlativo absoluto ( issimo). Marcadores de intensidad. Verbo piacere (repaso). 4. Saber pedir algo en un restaurante. Frmulas. Pronombres complemento directo de 3 persona. Un altro; un altro podi...; un altra; altri; altre. 5. Situar algo en el espacio. Expresiones para localizar en el espacio: in fondo a; di fronte a; sotto; dentro; di fianco a. Preposiciones articuladas. 6. Describir lugares y objetos e indicar sus caractersticas. Com? Come sono? Expresiones mi sembra/ sembrano, lo trovo, la trovo, etc. El relativo che. Los posesivos (cuadro completo). 7. Describir personas. Expresar nuestro punto de vista sobre las mismas. Hacer comparaciones. Repaso de los marcadores: abbastanza, molto, un po..., troppo. Expresiones con sembrare y trovare. Diminutivo de los adjetivos. 8. Describir y narrar hechos pasados. Imperfecto de indicativo de los verbos regulares e irregulares ms frecuentes (essere y fare) Cera/ cerano. La partcula ci. Marcadores temporales ms frecuentes. B. Lxico. Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxico apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras materias del currculo. reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transporte, comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidiana, etc. C. Fontica. Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30540

Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Reflexi sobre laprenentatge Ampliaci destratgies per a organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lxic. s de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Reflexi sobre ls i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. Participaci en activitats davaluaci compartida, en lavaluaci del mateix aprenentatge i s destratgies dautocorrecci. Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progressar en laprenentatge autnom. Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora de laula. Transferncia de les estratgies adquirides en laprenentatge de la llengua materna o altres llenges. Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge, i actitud positiva per a superar-lo. Participaci en activitats i treballs grupals. Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Reconeixement i valoraci de la lengua estrangera com a instrument de comunicaci internacional. Identificaci i interpretaci delements semitics diversos (gestuals, entonatius, proxmics, etc.) usats per parlants de la Llegua estrangera. Desenrotllament dhabilitats interculturals en ls de la Llengua estrangera. Identificaci i respecte cap als costums i trets de la vida quotidiana propis daltres pasos i cultures on es parla la llengua estrangera i superar estereotips. Ampliaci de frmules de cortesia adequades en els intercanvis socials. Coneixement desdeveniments culturals diversos de tipus histric, aspectes geogrfics o literaris, obtindre la informaci per diferents mitjans. Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la Llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures. Criteris davaluaci 1. Comprendre la idea general i informacions especfiques de textos orals emesos per un interlocutor, o procedents de distints mitjans de comunicaci, sobre temes coneguts. 2. Participar amb progressiva autonomia en interaccions comunicatives breus relatives a les experincies personals, plans i projectes, utilitzant estructures senzilles, les expressions ms usuals de relaci social, i una pronunciaci adequada per a aconseguir la comunicaci. 3. Comprendre la informaci general i lespecfica de diferents textos escrits, adaptats i autntics, dextensi variada, i adequats a ledat, i demostrar la comprensi a travs duna activitat especfica. 4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, amb un nivell de correcci acceptable, utilitzant per a aix estructures, connectors senzills i lxic adequats, cuidant els aspectes formals i respectant les regles elementals dortografia i de puntuaci. 5. Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera, en diferents contextos de comunicaci, com a instrument dautoaprenentatge i dautocorrecci de les produccions prpies orals i escrites i per a comprendre les alienes. 6. Identificar, utilitzar i explicar oralment algunes estratgies bsiques utilitzades per a progressar en laprenentatge. 7. Usar de forma guiada les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a buscar i seleccionar informaci, produir textos a partir de models i per a establir relacions personals i mostrar inters pel seu s.

Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Reflexin sobre el aprendizaje Ampliacin de estrategias para organizar, adquirir, recordar y utilizar lxico. Uso de recursos para el aprendizaje: diccionarios, libros de consulta, bibliotecas o tecnologas de la informacin y la comunicacin. Reflexin sobre el uso y el significado de las formas gramaticales adecuadas a distintas intenciones comunicativas. Participacin en actividades de evaluacin compartida, en la evaluacin del propio aprendizaje y uso de estrategias de autocorreccin. Organizacin del trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje autnomo. Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas en el contexto del aula y fuera de ella. Transferencia de las estrategias adquiridas en el aprendizaje de la lengua materna u otras lenguas. Aceptacin del error como parte del proceso de aprendizaje, y actitud positiva para superarlo. Participacin en actividades y trabajos grupales. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito. Bloque 4. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural Reconocimiento y valoracin de la lengua extranjera como instrumento de comunicacin internacional. Identificacin e interpretacin de elementos semiticos diversos (gestuales, entonativos, proxmicos, etc.) usados por hablantes de la lengua extranjera. Desarrollo de habilidades interculturales en el uso de la lengua extranjera. Identificacin y respeto hacia las costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de otros pases y culturas donde se habla la lengua extranjera y superar estereotipos. Ampliacin de frmulas de cortesa adecuadas en los intercambios sociales. Conocimiento de acontecimientos culturales diversos de tipo histrico, aspectos geogrficos o literarios y obtener la informacin por diferentes medios. Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunicativos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando soporte papel o medios digitales. Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin con personas pertenecientes a otras culturas. Criterios de evaluacin 1. Comprender la idea general e informaciones especficas de textos orales emitidos por un interlocutor, o procedentes de distintos medios de comunicacin, sobre temas conocidos. 2. Participar con progresiva autonoma en interacciones comunicativas breves relativas a las experiencias personales, planes y proyectos, empleando estructuras sencillas, las expresiones ms usuales de relacin social, y una pronunciacin adecuada para lograr la comunicacin. 3. Comprender la informacin general y la especfica de diferentes textos escritos, adaptados y autnticos, de extensin variada, y adecuados a la edad, demostrando la comprensin a travs de una actividad especfica. 4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferentes soportes, con un nivel de correccin aceptable, utilizando para ello estructuras, conectores sencillos y lxico adecuados, cuidando los aspectos formales y respetando las reglas elementales de ortografa y de puntuacin. 5. Utilizar los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingstico de la lengua extranjera, en diferentes contextos de comunicacin, como instrumento de autoaprendizaje y de auto-correccin de las producciones propias orales y escritas y para comprender las ajenas. 6. Identificar, utilizar y explicar oralmente algunas estrategias bsicas utilizadas para progresar en el aprendizaje. 7. Usar de forma guiada las tecnologas de la informacin y la comunicacin para buscar y seleccionar informacin, producir textos a partir de modelos y para establecer relaciones personales y mostrar inters por su uso.

Num. 5562 / 24.07.2007

30541

8. Identificar i mostrar inters per alguns aspectes socials, culturals, histrics, geogrfics o literaris propis dels pasos on es parla la llengua estrangera. Utilitzar el coneixement dels aspectes socioculturals que transmet la llengua estrangera com a element de contrast amb els propis. Tercer curs Continguts Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Comprensi dinstruccions en contextos reals i simulats. Escolta i comprensi dinformaci general i especfica de missatges cara a cara sobre temes concrets i coneguts, amb un grau creixent de dificultat. Escolta i comprensi de missatges senzills emesos pels mitjans audiovisuals. s destratgies de comprensi dels missatges orals: anticipaci del contingut a travs del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situaci, identificaci de paraules clau, identificaci de la intenci del parlant. Producci oral de descripcions, narracions i explicacions breus sobre esdeveniments, experincies i coneixements diversos. Participaci en conversacions i simulacions sobre temes quotidians i dinters personal amb diversos fins comunicatius, mantenint lequilibri entre la correcci formal i la fludesa. s de respostes espontnies a situacions de comunicaci en laula. s progressivament autnom de les convencions ms habituals i prpies de la conversaci en activitats de comunicaci reals i simulades. s progressivament autnom destratgies de comunicaci per a resoldre les dificultats sorgides durant la interacci. Bloc 2. Llegir i escriure Identificaci del contingut dun text escrit amb el suport delements verbals i no verbals. Comprensi de la informaci general i especfica de textos, en suport paper i digital, autntics o adaptats, sobre temes quotidians dinters general i relacionats amb continguts daltres matries del currculum, per mitj de la realitzaci de tasques especfiques. Lectura autnoma de textos relacionats amb els seus interessos. s de fonts distintes, en suport de paper, digital o multimdia, per a obtindre informaci a fi de realitzar activitats individuals o en grup. s de diferents estratgies de lectura, amb ajuda delements textuals i no textuals: context, diccionaris o aplicaci de coneixements formals sobre formaci de paraules per a inferir significats, etc. Producci guiada de textos senzills i estructurats, amb alguns elements de cohesi per a marcar amb claredat la relaci entre idees. Utilitzaci destratgies bsiques en el procs de composici escrita (planificaci, textualitzaci i revisi). Reflexi sobre el procs descriptura amb especial atenci a la revisi desborranys. s progressivament autnom del registre apropiat al lector a qui va dirigit el text (formal i informal). Comunicaci personal amb parlants de la llengua estrangera a travs de correspondncia postal o utilitzant mitjans informtics. s adequat de lortografia i dels diferents signes de puntuaci. Inters per la presentaci cuidada dels textos escrits, en suport de paper i digital. Bloc 3: Coneixement de la llengua Coneixements lingstics Alemany A. Funcions de llenguatge i gramtica. s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. 1. Indicar gust, disgust, possessi, felicitar. Donar consell. Cas datiu. Verbs amb datiu.

8. Identificar y mostrar inters por algunos aspectos sociales, culturales, histricos, geogrficos o literarios propios de los pases donde se habla la lengua extranjera. Utilizar el conocimiento de los aspectos socioculturales que transmite la lengua extranjera como elemento de contraste con los propios. Tercer curso Contenidos Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar Comprensin de instrucciones en contextos reales y simulados. Escucha y comprensin de informacin general y especfica de mensajes cara a cara sobre temas concretos y conocidos, con un grado creciente de dificultad. Escucha y comprensin de mensajes sencillos emitidos por los medios audiovisuales. Uso de estrategias de comprensin de los mensajes orales: anticipacin del contenido a travs del contexto verbal y no verbal y de los conocimientos previos sobre la situacin, identificacin de palabras clave, identificacin de la intencin del hablante. Produccin oral de descripciones, narraciones y explicaciones breves sobre acontecimientos, experiencias y conocimientos diversos. Participacin en conversaciones y simulaciones sobre temas cotidianos y de inters personal con diversos fines comunicativos, manteniendo el equilibrio entre la correccin formal y la fluidez. Empleo de respuestas espontneas a situaciones de comunicacin en el aula. Uso progresivamente autnomo de las convenciones ms habituales y propias de la conversacin en actividades de comunicacin reales y simuladas. Uso progresivamente autnomo de estrategias de comunicacin para resolver las dificultades surgidas durante la interaccin. Bloque 2. Leer y escribir Identificacin del contenido de un texto escrito con el apoyo de elementos verbales y no verbales. Comprensin de la informacin general y especfica de textos, en soporte papel y digital, autnticos o adaptados, sobre temas cotidianos de inters general y relacionados con contenidos de otras materias del currculo, mediante la realizacin de tareas especficas. Lectura autnoma de textos relacionados con sus intereses. Uso de distintas fuentes, en soporte de papel, digital o multimedia, para obtener informacin con el fin de realizar actividades individuales o en grupo. Uso de diferentes estrategias de lectura, con ayuda de elementos textuales y no textuales: contexto, diccionarios o aplicacin de conocimientos formales sobre formacin de palabras para inferir significados, etc. Produccin guiada de textos sencillos y estructurados, con algunos elementos de cohesin para marcar con claridad la relacin entre ideas. Utilizacin de estrategias bsicas en el proceso de composicin escrita (planificacin, textualizacin y revisin). Reflexin sobre el proceso de escritura con especial atencin a la revisin de borradores. Uso progresivamente autnomo del registro apropiado al lector al que va dirigido el texto (formal e informal). Comunicacin personal con hablantes de la lengua extranjera a travs de correspondencia postal o utilizando medios informticos. Uso adecuado de la ortografa y de los diferentes signos de puntuacin. Inters por la presentacin cuidada de los textos escritos, en soporte de papel y digital. Bloque 3: Conocimiento de la lengua Conocimientos lingsticos Alemn A. Funciones de lenguaje y gramtica. Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escrito. 1. Indicar gusto, disgusto, posesin, felicitar. Dar consejo. Caso dativo. Verbos con dativo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30542

2. Descriure coses i persones. Indicar estats dnim i emocions. s atributiu de ladjectiu. Pronoms relatius en nominatiu. Pronoms indefinits. Pronoms interrogatius (welcher/ was fr). Formes impersonals (es ist mir...; es geht mir...; es freut mich ...; es gibt..., etc.). 3. Transmetre el que sha dit per una altra persona. Estil indirecte (dass, ob-Stze). Orde dels elements en loraci. 4. Expressar causes. Oracions coordinades amb denn. Oracions subordinades amb weil. 5. Expressar esdeveniments futurs. Conjugaci del futur dindicatiu. Adverbis temporals. Preposicions temporals. 6. Expressar desig, obligaci, voluntat, capacitat i perms. Conjugaci dels verbs modals. Adverbis modals. 7. Expressar accions reflexives i estats dnims. Pronoms reflexius i recprocs. B. Lxic. Identificaci dantnims i sinnims, falsos amics i de paraules amb prefixos i sufixos ms habituals. s progressivament autnom dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica. Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases Francs A. Funcions del llenguatge i gramtica Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. 1. Descriure, identificar, comparar personatges; contradir i demostrar inters. Reps del present dindicatiu i imperatiu (-er, ir, re, oir). Reps del pass compos. Pronoms relatius qui, que. Sans + infinitiu. Posar de relleu: Cest ... qui/ que. 2. Expressar emocions i obligacions, protestar, negar, raonar, prohibir. Escriure una carta. Devoir + infinitiu. Il faut + infinitiu. Il est interdit de + infinitiu. Dfense de + infinitiu. Adverbis de mode. 3. Expressar la certesa/ suposici, la condici, la precisi. Si + present Devoir, pouvoir, vouloir. 4. Descriure hbits passats, expressar lanterioritat: limperfet. Reforar lafirmaci. La immediatesa en lacci. Pass rcent: Venir de + infinitiu. Futur proche: Aller + infinitiu. Futur simple. Condicional simple. Oui/ si. 5. Descriure i comparar objectes. Rebutjar cortesament. Reps de la comparaci. Superlatiu relatiu i absolut. Pronoms possessius. Pronoms demostratius. 6. Amenaar, expressar sorpresa, expressar una opini personal. Lloc dels pronoms personals en loraci.

2. Describir cosas y personas. Indicar estados de nimo y emociones. Uso atributivo del adjetivo. Pronombres relativos en nominativo. Pronombres indefinidos. Pronombres interrogativos (welcher/ was fr). Formas impersonales (es ist mir...; es geht mir...; es freut mich ...; es gibt..., etc.). 3. Transmitir lo dicho por otra persona. Estilo indirecto (dass, ob-Stze). Orden de los elementos en la oracin. 4. Expresar causas. Oraciones coordinadas con denn. Oraciones subordinadas con weil. 5. Expresar acontecimientos futuros. Conjugacin del futuro de indicativo. Adverbios temporales. Preposiciones temporales. 6. Expresar deseo, obligacin, voluntad, capacidad y permiso. Conjugacin de los verbos modales. Adverbios modales. 7. Expresar acciones reflexivas y estados de nimos. Pronombres reflexivos y recprocos. B. Lxico. Identificacin de antnimos y sinnimos, falsos amigos y de palabras con prefijos y sufijos ms habituales. Uso progresivamente autnomo de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Francs A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escrito. Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. 1. Describir, identificar, comparar personajes; contradecir y demostrar inters. Repaso del presente de indicativo e imperativo (-er, ir, re, oir). Repaso del pass compos. Pronombres relativos qui, que. Sans + infinitivo. Poner de relieve: Cest ... qui/ que. 2. Expresar emociones y obligaciones, protestar, negar, razonar, prohibir. Escribir una carta. Devoir + infinitivo. Il faut + infinitivo. Il est interdit de + infinitivo. Dfense de + infinitivo. Adverbios de modo. 3. Expresar la certeza/ suposicin, la condicin, la precisin. Si + presente Devoir, pouvoir, vouloir. 4. Describir hbitos pasados, expresar la anterioridad: el imperfecto. Reforzar la afirmacin. La inmediatez en la accin. Pass rcent: Venir de + infinitivo. Futur proche: Aller + infinitivo. Futuro simple. Condicional simple. Oui/ si. 5. Describir y comparar objetos. Rechazar cortsmente. Repaso de la comparacin. Superlativo relativo y absoluto. Pronombres posesivos. Pronombres demostrativos. 6. Amenazar, expresar sorpresa, expresar una opinin personal. Lugar de los pronombres personales en la oracin.

Num. 5562 / 24.07.2007

30543

Pronoms relatius: qui, que, dont, o. B. Lxic. Identificaci dantnims, falsos amics i de paraules amb prefixos i sufixos habituals. s progressivament autnom dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica. Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Liaison i enchanement. Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Accentuaci. Insistncia: accents tnics. Accentuaci del discurs. Lentonaci: exclamaci, expressi democions, sentiments, certesa, etc. Angls A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. 1. Saludar, presentar-se a si mateix i a altres. Expressar hbits, habilitats, descripcions fsiques i de personalitat, la que agrada i el que no agrada. Contrastar accions en curs amb les habituals. Frmules. Present simple. Present continu. Can. Love/ like/ dislike/ hate. Adjectius: posicions atributiva i predicativa. Graus de comparaci. 2. Expressar quantitat. Much/ many/ a lot of/ too/ not enough. 3. Narrar fets del passat i biografies. Passat simple i continu. Could. Expressions temporals: ago/ since/ for/ later/ when/ after/ before/ then, etc. Marcadors del discurs: connectors i altres recursos de cohesi. Ortografia i puntuaci. 4. Preguntar i respondre sobre fets que han acabat o no han acabat encara, sobre fets recents i experincies. Present perfet + ever/ never/ just. Passat simple. When. 5. Fer suggeriments i respondre-hi. Lets How/ What about + ing? Why dont we...? Shall we...? Respostes dacceptaci, rebuig o suggeriments alternatius. 6. Donar consell. Should/ shouldnt. 7. Expressar plans, la idea de futur dintenci, prediccions, probabilitat, possibilitat i promeses. Present continu. Will/ will not. Be going to. Oracions condicional de tipus I. 8. Expressar lobligaci i absncia desta. Have to/ dont have to. Must/ mustnt. Should. Adverbis. 9. Descriure llocs, donar i demanar informaci sobre productes que exigixen un procs delaboraci: msica, cotxes, llibres, etc. Veu passiva. Frases adverbials. B. Lxic.

Pronombres relativos: qui, que, dont, o. B. Lxico. Identificacin de antnimos, falsos amigos y de palabras con prefijos y sufijos habituales. Uso progresivamente autnomo de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Liaison y enchanement. Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Acentuacin. Insistencia: acentos tnicos. Acentuacin del discurso. La entonacin: exclamacin, expresin de emociones, sentimientos, certeza, etc. Ingls A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escrito. Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. 1. Saludar, presentarse a s mismo y a otros. Expresar hbitos, habilidades, descripciones fsicas y de personalidad, lo que gusta y lo que no gusta. Contrastar acciones en curso con las habituales. Frmulas. Presente simple. Presente continuo. Can. Love/ like/ dislike/ hate . Adjetivos: posiciones atributiva y predicativa. Grados de comparacin. 2. Expresar cantidad. Much/ many/ a lot of/ too/ not enough. 3. Narrar hechos del pasado y biografas. Pasado simple y continuo. Could. Expresiones temporales: ago/ since/ for/ later/ when/ after/ before/ then, etc. Marcadores del discurso: conectores y otros recursos de cohesin. Ortografa y puntuacin. 4. Preguntar y responder sobre hechos que han acabado o no han terminado todava, sobre hechos recientes y experiencias. Presente perfecto + ever/ never/ just. Pasado simple. When. 5. Hacer sugerencias y responder a las mismas. Lets How/ What about + ing? Why dont we..? Shall we...? Respuestas de aceptacin, rechazo o sugerencias alternativas. 6. Dar consejo. Should/ shouldnt. 7.Expresar planes, la idea de futuro de intencin, predicciones, probabilidad, posibilidad y promesas. Presente continuo. Will/ will not. Be going to. Oraciones condicionales de tipo I. 8. Expresar la obligacin y ausencia de la misma. Have to/ dont have to. Must/ mustnt. Should. Adverbios. 9. Describir lugares, dar y pedir informacin sobre productos que exigen un proceso de elaboracin: msica, coches, libros, etc. Voz pasiva. Frases adverbiales. B. Lxico.

Num. 5562 / 24.07.2007

30544

Identificaci de sinnims, antnims, false friends, i de paraules amb prefixos i sufixos ms habituals. s progressivament autnom dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica. Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Pronunciaci de formes contractes. Pronunciaci de la terminaci en formes de temps verbals. Formes dbils. Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Itali A. Funcions del llenguatge i gramtica. Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. 1. Comptar fets passats. Limperfet dindicatiu. Contraste passato prossimo/ imperfetto. Cera/ cerano. s dappena; gi; non ancora, ancora, sempre. Concordana entre el participi passat i el complement directe. La partcula Ci amb valor de lloc. 2. Expressar sensacions i estats dnim. En el present i en el passat. s dels temps verbals. Verbs reflexius. 3. Parlar daccions futures: fer plans, expressar desitjos futurs. Marcadors temporals futurs (prossimo, tra, fra). Elements per a parlar del futur: indicatiu present, dovere i pensare+ di+ infinitiu. Condicional del verb volere. 4. Expresar acord/desacord, Credo di si/ no. Bisogna/ bisognerebbe + infinitiu. B. Lxic. Identificaci dantnims i sinnims, falsos amics, i de paraules amb prefixos i sufixos ms habituals. s progressiu autnom dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, entonaci (frases afirmatives, negatives, interrogatives) i accentuaci de paraules i frases. Reflexi sobre laprenentatge Aplicaci destratgies per a organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lxic. Organitzaci i s, cada vegada ms autnom, de recursos per a laprenentatge, com ara diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Anlisi i reflexi sobre ls i el significat de diferents formes gramaticals per mitj de comparaci i contrast amb les llenges que coneix. Participaci en lavaluaci del propi aprenentatge i s destratgies dautocorrecci. Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progressar en laprenentatge autnom. Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora desta. Participaci en activitats i treballs grupals. Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Valoraci de ls de la llengua estrangera com a mitj per a comunicar-se amb persones de diverses procedncies.

Identificacin de sinnimos, antnimos, false friends y de palabras con prefijos y sufijos ms habituales. Uso progresivamente autnomo de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Pronunciacin de formas contractas. Pronunciacin de la terminacin en formas de tiempos verbales. Formas dbiles. Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Italiano A. Funciones del lenguaje y gramtica. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escrito. Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. 1. Contar hechos pasados. El imperfecto de indicativo. Contraste passato prossimo/ imperfetto. Cera/ cerano. Uso de appena; gi; non ancora, ancora, sempre. Concordancia entre el participio pasado y el complemento directo. La partcula Ci con valor de lugar. 2. Expresar sensaciones y estados de nimo. En el presente y en el pasado. Uso de los tiempos verbales. Verbos reflexivos. 3. Hablar de acciones futuras: hacer planes, expresar deseos futuros. Marcadores temporales futuros (prossimo, tra, fra). Elementos para hablar del futuro: indicativo presente, dovere y pensare+ di+ infinitivo. Condicional del verbo volere. 4. Expresar acuerdo/ desacuerdo, opiniones. Credo di si/ no. Bisogna/ bisognerebbe + infinitivo. B. Lxico. Identificacin de antnimos y sinnimos, falsos amigos, y de palabras con prefijos y sufijos ms habituales. Uso progresivo autnomo de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo, entonacin (frases afirmativas, negativas, interrogativas) y acentuacin de palabras y frases. Reflexin sobre el aprendizaje Aplicacin de estrategias para organizar, adquirir, recordar y utilizar lxico. Organizacin y uso, cada vez ms autnomo, de recursos para el aprendizaje, como diccionarios, libros de consulta, bibliotecas o tecnologas de la informacin y la comunicacin. Anlisis y reflexin sobre el uso y el significado de diferentes formas gramaticales mediante comparacin y contraste con las lenguas que conoce. Participacin en la evaluacin del propio aprendizaje y uso de estrategias de autocorreccin. Organizacin del trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje autnomo. Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas en el contexto del aula y fuera de ella. Participacin en actividades y trabajos grupales. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito. Bloque 4. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural Valoracin del uso de la lengua extranjera como medio para comunicarse con personas de procedencias diversas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30545

Identificaci, coneixement i valoraci crtica de trets comuns i de les diferncies ms significatives que hi ha entre els costums, usos, actituds i valors de la societat la llengua dels quals sestudia i la prpia. Respecte cap a estos. s apropiat de frmules lingstiques associades a situacions concretes de comunicaci (cortesia, acord, discrepncia). Coneixement i valoraci crtica dels elements culturals ms significatius dels pasos on es parla la llengua estrangera: literatura, art, msica, cine, gastronomia, etc. Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones que pertanyen a altres cultures. Desenrotllament dactituds que ajuden a valorar la cultura prpia a partir del contrast amb altres. Respecte cap als parlants de la llengua estrangera, amb independncia del seu origen, raa o llengua materna, de manera que es propicie lacostament i leliminaci de barreres en la comunicaci, i seviten prejus, estereotips, etc. Criteris davaluaci 1. Comprendre i extraure la informaci general i especfica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals. 2. Participar en interaccions comunicatives relatives a situacions habituals o dinters personal i amb diversos fins comunicatius, utilitzant les convencions prpies de la conversaci i les estratgies necessries per a resoldre les dificultats durant la interacci. 3. Comprendre i extraure de manera autnoma la informaci general i totes les dades rellevants de textos escrits autntics i adaptats, dextensi variada diferenciant fets i opinions i identificant, si s el cas, la intenci comunicativa de lautora o autor. 4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, cuidant el lxic, les estructures, i els elements de cohesi i coherncia necessaris per a marcar la relaci entre idees i fer-los comprensibles al lector. 5. Utilitzar de forma conscient en contextos de comunicaci variats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera com a instrument dautocorrecci i dautoavaluaci de les produccions prpies, orals i escrites, i per a comprendre les alienes. 6. Identificar i utilitzar conscientment diferents estratgies per a progressar en laprenentatge. 7. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera progressivament autnoma per a buscar i seleccionar informaci, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrnic, i per a establir relacions personals orals i escrites, mostrant inters pel seu s. 8. Identificar els aspectes culturals ms rellevants dels pasos on es parla la llengua estrangera, assenyalar les caracterstiques ms significatives dels costums, normes, actituds i valors de la societat la llengua de les quals sestudia, i mostrar una valoraci positiva de patrons culturals diferents dels propis. Quart curs Continguts Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Comprensi del significat general i especfic de textos orals sobre temes coneguts presentats de forma clara i organitzada. Desenrotllament de les estratgies comunicatives en la interacci per a millorar la fludesa en la comunicaci interpersonal. Comprensi general i de les dades ms rellevants de programes emesos pels mitjans audiovisuals amb llenguatge clar i senzill. s destratgies de comprensi dels missatges orals: s del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situaci, identificaci de paraules clau, identificaci de lactitud i intenci del parlant. Producci oral de descripcions, narracions i explicacions sobre experincies, esdeveniments i continguts diversos, tenint en compte els elements de cohesi i coherncia.

Identificacin, conocimiento y valoracin crtica de rasgos comunes y de las diferencias ms significativas que existen entre las costumbres, usos, actitudes y valores de la sociedad cuya lengua se estudia y la propia. Respeto hacia los mismos. Uso apropiado de frmulas lingsticas asociadas a situaciones concretas de comunicacin (cortesa, acuerdo, discrepancia). Conocimiento y valoracin crtica de los elementos culturales ms significativos de los pases donde se habla la lengua extranjera: literatura, arte, msica, cine, gastronoma, etc. Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunicativos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando soporte papel o medios digitales. Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin con personas pertenecientes a otras culturas. Desarrollo de actitudes que ayuden a valorar la cultura propia a partir del contraste con otras. Respeto hacia los hablantes de la lengua extranjera, con independencia de su origen, raza o lengua materna, de forma que se propicie el acercamiento y eliminacin de barreras en la comunicacin, y se eviten prejuicios, estereotipos, etc. Criterios de evaluacin 1. Comprender y extraer la informacin general y especfica, la idea principal y algunos detalles relevantes de textos orales sobre temas concretos y conocidos, y de mensajes sencillos emitidos con claridad por medios audiovisuales. 2. Participar en interacciones comunicativas relativas a situaciones habituales o de inters personal y con diversos fines comunicativos, utilizando las convenciones propias de la conversacin y las estrategias necesarias para resolver las dificultades durante la interaccin. 3. Comprender y extraer de manera autnoma la informacin general y todos los datos relevantes de textos escritos autnticos y adaptados, de extensin variada diferenciando hechos y opiniones e identificando en su caso, la intencin comunicativa de la autora o autor. 4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferentes soportes, cuidando el lxico, las estructuras, y los elementos de cohesin y coherencia necesarios para marcar la relacin entre ideas y hacerlos comprensibles al lector. 5. Utilizar de forma consciente en contextos de comunicacin variados, los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingstico de la lengua extranjera como instrumento de autocorreccin y de autoevaluacin de las producciones propias, orales y escritas, y para comprender las ajenas. 6. Identificar y utilizar conscientemente diferentes estrategias para progresar en el aprendizaje. 7. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma progresivamente autnoma para buscar y seleccionar informacin, producir textos a partir de modelos, enviar y recibir mensajes de correo electrnico, y para establecer relaciones personales orales y escritas, mostrando inters por su uso. 8. Identificar los aspectos culturales ms relevantes de los pases donde se habla la lengua extranjera, sealar las caractersticas ms significativas de las costumbres, normas, actitudes y valores de la sociedad cuya lengua se estudia, y mostrar una valoracin positiva de patrones culturales distintos a los propios. Cuarto curso Contenidos Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar Comprensin del significado general y especfico de textos orales sobre temas conocidos presentados de forma clara y organizada. Desarrollo de las estrategias comunicativas en la interaccin para mejorar la fluidez en la comunicacin interpersonal. Comprensin general y de los datos ms relevantes de programas emitidos por los medios audiovisuales con lenguaje claro y sencillo. Uso de estrategias de comprensin de los mensajes orales: uso del contexto verbal y no verbal y de los conocimientos previos sobre la situacin, identificacin de palabras clave, identificacin de la actitud e intencin del hablante. Produccin oral de descripciones, narraciones y explicaciones sobre experiencias, acontecimientos y contenidos diversos, teniendo en cuenta los elementos de cohesin y coherencia.

Num. 5562 / 24.07.2007

30546

Valoraci de la correcci formal en la producci de missatges orals. Participaci en conversacions i simulacions sobre temes quotidians i dinters personal amb diversos fins comunicatius, mostrant respecte cap als errors i dificultats que puguen tindre els altres. Ocupaci de respostes espontnies i precises a situacions de comunicaci en laula. s de convencions prpies de la conversaci en activitats de comunicaci reals i simulades: torn de paraula, canvi de tema, etc. s autnom destratgies de comunicaci per a iniciar, mantindre i acabar la interacci. Bloc 2. Llegir i escriure Identificaci del tema dun text escrit amb el suport contextual que este continga. Identificaci de la intenci de lemissor del missatge. Inferncia de significats i informacions desconegudes, per mitj de la interpretaci delements lingstics i no lingstics. Comprensi general i especfica de diversos textos, en suport paper i digital, dinters general o referits a continguts daltres matries del currculum. Lectura autnoma de textos ms extensos relacionats amb els seus interessos. Obtenci dinformaci a partir de distintes fonts, en suport paper, digital o multimdia, per a la realitzaci de tasques especfiques. Consolidaci destratgies de lectura ja utilitzades. Composici de textos diversos, amb lxic adequat al tema i al context, amb els elements necessaris de cohesi per a marcar amb claredat la relaci entre idees i utilitzar amb autonomia estratgies bsiques en el procs de composici escrita (planificaci, textualitzaci i revisi). s, amb una certa autonomia, del registre apropiat al lector a qui va adreat el text (formal i informal) Comunicaci personal amb parlants de la llengua estrangera a travs de correspondncia postal o utilitzant mitjans informtics. s correcte de lortografia i dels diferents signes de puntuaci. Inters per la presentaci cuidada dels textos escrits, en suport paper i digital. Bloc 3: Coneixement de la llengua Coneixements lingstics Alemany A. Funcions de llenguatge i gramtica Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. 1. Narrar un fet ocorregut en el passat. Conjugaci del pretrit perfet i del Prteritum. Verbs compostos separables i inseparables. Adverbis temporals. Preposicions temporals. Oracions subordinades temporals (als, wenn). Orde dels elements de loraci. 2. Expressar motivaci o desmotivaci, por, importncia, dificultat, etc. s de la construcci zu + infinitiv. Verbs amb complement preposicional. 3. Expressar accions impersonals. Pronoms es i man. Verbs impersonals. 4. Expressar irrealitat, desig, hiptesi i sollicitar quelcom amb cortesia. s de wrde + infinitiv. s de les formes wre, htte i wsste. s de les formes dels verbs modals msste, sollte i knnte. Oracions condicional i optatives sense conjunci. B. Lxic. Reconeixement dantnims i sinnims, falsos amics i formaci de paraules a partir de prefixos i sufixos.

Valoracin de la correccin formal en la produccin de mensajes orales. Participacin en conversaciones y simulaciones sobre temas cotidianos y de inters personal con diversos fines comunicativos, mostrando respeto hacia los errores y dificultades que puedan tener los dems. Empleo de respuestas espontneas y precisas a situaciones de comunicacin en el aula. Uso de convenciones propias de la conversacin en actividades de comunicacin reales y simuladas: turno de palabra, cambio de tema, etc. Uso autnomo de estrategias de comunicacin para iniciar, mantener y terminar la interaccin. Bloque 2. Leer y escribir Identificacin del tema de un texto escrito con el apoyo contextual que ste contenga. Identificacin de la intencin del emisor del mensaje. Inferencia de significados e informaciones desconocidas, mediante la interpretacin de elementos lingsticos y no lingsticos. Comprensin general y especfica de diversos textos, en soporte papel y digital, de inters general o referidos a contenidos de otras materias del currculo. Lectura autnoma de textos ms extensos relacionados con sus intereses. Obtencin de informacin a partir de distintas fuentes, en soporte papel, digital o multimedia, para la realizacin de tareas especficas. Consolidacin de estrategias de lectura ya utilizadas. Composicin de textos diversos, con lxico adecuado al tema y al contexto, con los elementos necesarios de cohesin para marcar con claridad la relacin entre ideas y utilizar con autonoma estrategias bsicas en el proceso de composicin escrita (planificacin, textualizacin y revisin). Uso, con cierta autonoma, del registro apropiado al lector al que va dirigido el texto (formal e informal) Comunicacin personal con hablantes de la lengua extranjera a travs de correspondencia postal o utilizando medios informticos. Uso correcto de la ortografa y de los diferentes signos de puntuacin. Inters por la presentacin cuidada de los textos escritos, en soporte papel y digital. Bloque 3: Conocimiento de la lengua Conocimientos lingsticos Alemn A. Funciones de lenguaje y gramtica. Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. 1. Narrar un hecho ocurrido en el pasado. Conjugacin del pretrito perfecto y del Prteritum. Verbos compuestos separables e inseparables. Adverbios temporales. Preposiciones temporales. Oraciones subordinadas temporales (als, wenn). Orden de los elementos de la oracin. 2. Expresar motivacin o desmotivacin, miedo, importancia, dificultad, etc. Uso de la construccin zu + Infinitiv. Verbos con complemento preposicional. 3. Expresar acciones impersonales. Pronombres es y man. Verbos impersonales. 4. Expresar irrealidad, deseo, hiptesis y solicitar algo con cortesa. Uso de wrde + Infinitiv. Uso de las formas wre, htte y wsste. Uso de las formas de los verbos modales msste, sollte y knnte. Oraciones condicionales y optativas sin conjuncin. B. Lxico. Reconocimiento de antnimos y sinnimos, falsos amigos y formacin de palabras a partir de prefijos y sufijos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30547

s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica. Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Francs A. Funcions del llenguatge i gramtica. Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. 1. Donar ordes amb cortesia, expressar lopini, aconsellar, fer hiptesis. Expressi de la condici. Si + imperfet + condicional simple Pronoms demostratius (reps). Expressions amb avoir. 2. Relatar esdeveniments passats, cronologia. Imperfet. Valors del pass compos i de limperfet (reps). Reps i aprofundiment dels pronoms en, y. Utilitzaci dels pronoms demostratius + qui/ que/ de. Expressar lanterioritat, la simultanetat i la posterioritat. 3. Demanar i donar informaci. Reps de les tres modalitats de la frase interrogativa. La frase exclamativa. Adjectius i pronoms indefinits. Adjectius i pronoms interrogatius. Adjectius exclamatius. 4. Expressar la causa, la concessi, la conseqncia i la finalitat. Argumentar, mostrar acord i desacord. La restricci i lexcepci. Partcules que estructuren el discurs o largumentaci: dabord/ puis/ ensuite/ enfin. La doble negaci: ne ... ni ... ni. Present de subjuntiu. B. Lxic. Reconeixement dantnims, sinnims, falsos amics i formaci de paraules a partir de prefixos i sufixos. s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica. Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Entonaci ascendent i descendent. Ritme expressiu. Angls A. Funcions del llenguatge i gramtica. Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. 1. Descriure i comparar hbits i estils de vida amb accions en curs. Present simple i continu. Used to + infinitiu. Pronoms interrogatius. 2. Expressar fets passats vinculats amb el present o amb un passat anterior. Passat simple i continu. Present perfet: for, since, already, yet, etc. Preguntes subjecte i objecte. Marcadors del discurs. 3. Fer prediccions i expressar intencions. Expressar certesa i probabilitat. Will. Be going to/ Present continu. Oracions temporals i condicional (tipus I).

Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Francs A. Funciones del lenguaje y gramtica. Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. 1. Dar rdenes con cortesa, expresar la opinin, aconsejar, hacer hiptesis. Expresin de la condicin. Si + imperfecto + condicional simple Pronombres demostrativos (repaso). Expresiones con avoir. 2. Relatar acontecimientos pasados, cronologa. Imperfecto. Valores del pass compos y del imperfecto (repaso). Repaso y profundizacin de los pronombres en, y. Utilizacin de los pronombres demostrativos + qui/ que/ de. Expresar la anterioridad, la simultaneidad y la posterioridad. 3. Pedir y dar informacin. Repaso de las tres modalidades de la frase interrogativa. La frase exclamativa. Adjetivos y pronombres indefinidos. Adjetivos y pronombres interrogativos. Adjetivos exclamativos. 4. Expresar la causa, la concesin, la consecuencia y la finalidad. Argumentar, mostrar acuerdo y desacuerdo. La restriccin y la excepcin. Partculas que estructuran el discurso o la argumentacin: Dabord/ puis/ ensuite/ enfin. La doble negacin: ne ... ni ... ni. Presente de subjuntivo. B. Lxico. Reconocimiento de antnimos, sinnimos, falsos amigos y formacin de palabras a partir de prefijos y sufijos. Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Entonacin ascendente y descendente. Ritmo expresivo. Ingls A. Funciones del lenguaje y gramtica. Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. 1. Describir y comparar hbitos y estilos de vida con acciones en curso. Presente simple y continuo. Used to + infinitivo. Pronombres interrogativos. 2. Expresar hechos pasados vinculados con el presente o con un pasado anterior. Pasado simple y continuo. Presente perfecto: for, since, already, yet, etc. Preguntas sujeto y objeto. Marcadores del discurso. 3. Hacer predicciones y expresar intenciones. Expresar certeza y probabilidad. Will. Be going to/ Presente continuo. Oraciones temporales y condicionales (tipo I).

Num. 5562 / 24.07.2007

30548

hi.

May/ might/ can/ cant, etc. 4. Expressar preferncies i opinions. Fer invitacions i respondre-

I love/ like/ enjoy/ dont like/ hate/ Its too , etc. Connectors: and, because, but, so, such, both, etc. Adjectius en grau comparatiu i superlatiu. 5. Expressar hiptesi i donar consells. Oracions condicionals (tipus II). Should/ Shouldnt. 6. Transmetre les opinions i idees daltres. Estil indirecte. Expressions temporals. 7. Expressar processos i canvis. Veu passiva. 8. Descriure i identificar coses, llocs i persones. Pronoms relatius. Oracions de relatiu especificatives. Compostos de some/ any. B. Lxic. Reconeixement de sinnims, antnims, falsos amics i formaci de paraules a partir de prefixos i sufixos. s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica. Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Pronunciaci de formes contractes. Pronunciaci de la terminaci en formes de temps verbals. Formes dbils. Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Itali A. Funcions del llenguatge i gramtica. Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents situacions de comunicaci. 1. Expressar opinions i punts de vista. Acord i desacord. Credo di + infinitiu (reps). Credo che + subjuntiu present. Present de subjuntiu dessere. 2. Felicitar alg, donar el condol i lenhorabona, saber respondre en eixes situacions. Frmules. Che + adjectiu/ substantiu en frases exclamatives. 3. Preguntar per alg, demanar notcies. Saber reaccionar davant destes, mostrar inters/ desinters. Contrast passato prossimo/ imperfecto. Adjectius i substantius per a reaccionar davant duna notcia. Altres expressions de respostes. 4. Expressar opinions sobre els altres. Present de subjuntiu. Mi piace/ non mi piace, che + subjuntiu. El comparatiu. Perode hipottic: Se + present (+ present en la subordinada). Quando + present, present. 5. Donar i rebre consells. Elements per a donar consells. El condicional simple: verbs regulars i irregulars ms freqents. Uso de ci vuole / ci vogliono. Expressi se fossi in te... Limperatiu negatiu. 6. Expressar hiptesi. Sons i desitjos. s del condicional en la frase principal. Imperfet de subjuntiu: introducci. Se + imperfet + subjuntiu + condicional. 7. Preguntar el temps transcorregut o la duraci duna acci. Expressions. Da quanto tempo...?, da molto che...? Elements per a respondre estes preguntes: per la prima, seconda... volta, di nuovo, ancora, unaltra volta mai, da sempre, etc. 8. Espressar sensacions i estats dnims. Algunes expressions (reps).

May/ might/ can/ cant, etc. 4. Expresar preferencias y opiniones. Hacer invitaciones y responder a las mismas. I love/ like/ enjoy/ dont like/ hate/ Its too , etc. Conectores: and, because, but, so, such, both, etc. Adjetivos en grado comparativo y superlativo. 5. Expresar hiptesis y dar consejos. Oraciones condicionales (tipo II). Should/ Shouldnt. 6. Transmitir las opiniones e ideas de otros. Estilo indirecto. Expresiones temporales. 7. Expresar procesos y cambios. Voz pasiva. 8. Describir e identificar cosas, lugares y personas. Pronombres relativos. Oraciones de relativo especificativas. Compuestos de some/ any. B. Lxico. Reconocimiento de sinnimos, antnimos, false friends y formacin de palabras a partir de prefijos y sufijos. Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Pronunciacin de formas contractas. Pronunciacin de la terminacin en formas de tiempos verbales. Formas dbiles. Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Italiano A. Funciones del lenguaje y gramtica. Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones de comunicacin. 1. Expresar opiniones y puntos de vista. Acuerdo y desacuerdo. Credo di + infinitivo (repaso). Credo che + subjuntivo presente. Presente de subjuntivo de essere. 2. Felicitar a alguien, dar el psame y la enhorabuena, saber responder en esas situaciones. Frmulas. Che + adjetivo/ sustantivo en frases exclamativas. 3. Preguntar por alguien, pedir noticias. Saber reaccionar ante las mismas, mostrar inters/ desinters. Contraste passato prossimo/ imperfecto. Adjetivos y sustantivos para reaccionar ante una noticia. Otras expresiones de respuestas. 4. Expresar opiniones sobre los dems. Presente de subjuntivo. Mi piace/ non mi piace, che + subjuntivo. El comparativo. Periodo hipottico: Se + presente (+ presente en la subordinada) Quando + presente, presente. 5. Dar y recibir consejos. Elementos para dar consejos. El condicional simple: verbos regulares e irregulares ms frecuentes. Uso de ci vuole/ ci vogliono. Expresin se fossi in te... El imperativo negativo. 6. Expresar hiptesis. Sueos y deseos. Uso del condicional en la frase principal. Imperfecto de subjuntivo: introduccin. Se + imperfecto subjuntivo + condicional. 7. Preguntar el tiempo transcurrido o la duracin de una accin. Expresiones. Da quanto tempo...?, da molto che...? Elementos para responder a estas preguntas: per la prima, seconda... volta, di nuovo, ancora, unaltra volta mai, da sempre, etc. 8. Expresar sensaciones y estados de nimo. Algunas expresiones (repaso).

Num. 5562 / 24.07.2007

30549

Mi preocupa + che + subjuntius. B. Lxic. Reconeixement dantnims, sinnims, falsos amics i formaci de paraules a partir de prefixos i sufixos. s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. C. Fontica. Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronunciaci de fonemes despecial dificultat. Reconeixement i contrast entre consonants simples i dobles. Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. Reflexi sobre laprenentatge Aplicaci autnoma destratgies per a organitzar, adquirir, recordar, revisar i utilitzar lxic. Organitzaci i s autnom de recursos per a laprenentatge, com ara diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o recursos digitals i informtics. Reflexi sobre les formes de millorar les produccions prpies, tant orals com escrites. Anlisi i reflexi sobre ls i el significat de diferents formes gramaticals per mitj de comparaci i contrast amb les llenges que coneix. Participaci en lavaluaci del propi aprenentatge i s destratgies dautocorrecci. Organitzaci conscient del treball personal com a estratgia per a progressar en laprenentatge autnom. Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora desta. Participaci en activitats i treballs grupals. Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Valoraci de la importncia de la llengua estrangera en les relacions internacionals. Identificaci, coneixement i valoraci crtica dels costums, normes, actituds i valors de la societat la llengua de la qual sestudia, i respecte a patrons culturals diferents dels propis. Aprofundiment en el coneixement dels elements culturals ms rellevants dels pasos on es parla la llengua estrangera, obtenint la informaci per diferents mitjans. Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals. s apropiat de frmules lingstiques associades a situacions concretes de comunicaci: cortesia, acord, discrepncia Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones que pertanyen a altres cultures. Respecte a les diferncies dopini sobre temes dinters i comprensi de distintes perspectives socioculturals. Criteris davaluaci 1. Comprendre la informaci general i especfica, la idea principal i els detalls ms rellevants de textos orals emesos en situacions de comunicaci interpersonal o pels mitjans audiovisuals, sobre temes que no exigisquen coneixements especialitzats. 2. Participar en interaccions comunicatives diverses, utilitzant estratgies adequades per a iniciar, mantindre i acabar la comunicaci, i produir un discurs comprensible i adaptat a les caracterstiques de la situaci i a la intenci comunicativa. 3. Comprendre i extraure de manera autnoma la informaci general i especfica de diversos textos escrits autntics i adaptats, i dextensi variada, discriminant fets i opinions, i identificant, si s el cas, la intenci comunicativa de lautora o autor. 4. Redactar amb autonomia textos diversos, cuidant el lxic, les estructures i els elements necessaris de cohesi i coherncia per a marcar la relaci entre idees i fer-los comprensibles al lector. 5. Utilitzar de manera conscient i autnoma els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicaci, com a instrument dautocorrecci i

Mi preocupa + che + subjuntivos. B. Lxico. Reconocimiento de antnimos, sinnimos, falsos amigos y formacin de palabras a partir de prefijos y sufijos. Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo. C. Fontica. Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pronunciacin de fonemas de especial dificultad. Reconocimiento y contraste entre consonantes simples y dobles. Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases. Reflexin sobre el aprendizaje Aplicacin autnoma de estrategias para organizar, adquirir, recordar, revisar y utilizar lxico. Organizacin y uso autnomo de recursos para el aprendizaje, como diccionarios, libros de consulta, bibliotecas o recursos digitales e informticos. Reflexin sobre las formas de mejorar las producciones propias, tanto orales como escritas. Anlisis y reflexin sobre el uso y el significado de diferentes formas gramaticales mediante comparacin y contraste con las lenguas que conoce. Participacin en la evaluacin del propio aprendizaje y uso de estrategias de auto-correccin. Organizacin consciente del trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje autnomo. Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas en el contexto del aula y fuera de ella. Participacin en actividades y trabajos grupales. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito. Bloque 4. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural Valoracin de la importancia de la lengua extranjera en las relaciones internacionales. Identificacin, conocimiento y valoracin crtica de las costumbres, normas, actitudes y valores de la sociedad cuya lengua se estudia, y respeto a patrones culturales distintos a los propios. Profundizacin en el conocimiento de los elementos culturales ms relevantes de los pases donde se habla la lengua extranjera, obteniendo la informacin por diferentes medios. Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunicativos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando soporte papel o medios digitales. Uso apropiado de frmulas lingsticas asociadas a situaciones concretas de comunicacin: cortesa, acuerdo, discrepancia Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin con personas pertenecientes a otras culturas. Respeto a las diferencias de opinin sobre temas de inters y comprensin de distintas perspectivas socio-culturales. Criterios de evaluacin 1. Comprender la informacin general y especfica, la idea principal y los detalles ms relevantes de textos orales emitidos en situaciones de comunicacin interpersonal o por los medios audiovisuales, sobre temas que no exijan conocimientos especializados. 2. Participar en interacciones comunicativas diversas utilizando estrategias adecuadas para iniciar, mantener y terminar la comunicacin, y producir un discurso comprensible y adaptado a las caractersticas de la situacin y a la intencin comunicativa. 3. Comprender y extraer de manera autnoma la informacin general y especfica de diversos textos escritos autnticos y adaptados, y de extensin variada, discriminando hechos y opiniones, e identificando, en su caso, la intencin comunicativa de la autora o autor. 4. Redactar con autonoma textos diversos, cuidando el lxico, las estructuras y los elementos necesarios de cohesin y coherencia para marcar la relacin entre ideas y hacerlos comprensibles al lector. 5. Utilizar de forma consciente y autnoma los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingstico de la lengua extranjera en diferentes contextos de comunicacin, como instrumento de autocorrec-

Num. 5562 / 24.07.2007

30550

dautoavaluaci de les produccions prpies orals i escrites i per a comprendre les alienes. 6. Identificar i utilitzar de manera autnoma diferents estratgies utilitzades per a progressar en laprenentatge. 7. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera autnoma per a buscar i seleccionar informaci, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrnic i per a establir relacions personals orals i escrites, mostrant inters pel seu s. 8. Identificar i descriure els aspectes culturals ms rellevants dels pasos on es parla la llengua estrangera, i establir algunes relacions entre les caracterstiques ms significatives dels costums, usos, actituds i valors de la societat la llengua de les quals sestudia i la prpia i mostrar respecte cap a estos, valorant crticament la prpia cultura. Matemtiques Les Matemtiques apareixen estretament vinculades als avanos que la civilitzaci ha anat aconseguint al llarg de la histria. En el seu intent de comprendre el mn, el ser hum ha creat i desenrotllat ferramentes matemtiques: el clcul, la mesura i lestudi de relacions entre formes i quantitats, que han servit les cientfiques i cientfics de totes les poques per a generar models de la realitat. Estos models contribuxen, actualment, tant al desenrotllament com a la formalitzaci de les cincies experimentals i socials, a les quals presten un adequat suport instrumental. Daltra banda, el llenguatge i el raonament propis de les Matemtiques, aplicats als distints fenmens i aspectes de la realitat, constituxen un instrument efica que ens ajuda a comprendre i a expressar millor el mn que ens envolta. En conseqncia, la finalitat de lensenyana de les Matemtiques s no sols la seua aplicaci instrumental, sin tamb, el desenrotllament de les facultats de raonament, dabstracci i dexpressi. Les Matemtiques, tant histricament com socialment, formen part de la nostra cultura, i els individus han de ser capaos dapreciar-les. El domini de lespai i del temps, lorganitzaci i optimitzaci de recursos, formes i proporcions, la capacitat de previsi i control de la incertesa o el maneig de la tecnologia digital, en sn noms alguns exemples. En la societat actual les persones necessiten, en els distints mbits professionals, un major domini didees i destreses matemtiques que les que necessitaven fa noms uns anys. La presa de decisions requerix comprendre, modificar i produir missatges de qualsevol tipus, i en la informaci que es maneja apareix, cada vegada amb ms freqncia: taules, grfics i frmules que demanden coneixements matemtics per a la seua correcta interpretaci. Per aix, les ciutadanes i ciutadans han destar preparats per a adaptar-se als continus canvis que es generen. Ara b, escometre els reptes de la societat contempornia suposa, a ms, preparar els ciutadans perqu adquirisquen autonomia a lhora destablir hiptesis i contrastar-les, dissenyar estratgies o extrapolar resultats a situacions anlogues. Els continguts matemtics seleccionats per a esta etapa obligatria ajudaran les alumnes i els alumnes a aconseguir, si sesforcen, els objectius proposats, la qual cosa facilitar la seua incorporaci a la vida adulta. Per a aix, shauran dintroduir les mesures necessries a fi datendre la diversitat dinteressos, expectatives i competncies cognitives de lalumnat de letapa. Perqu laprenentatge siga efectiu, lensenyana de les Matemtiques ha de configurar-se de forma cclica, de manera que en cada curs coexistisquen continguts coneguts, tractats a manera dintroducci, amb uns altres de nous que refermen i completen els de cursos anteriors, de manera que amplien el seu camp daplicaci i senriquisquen amb noves relacions. La metodologia haur dadaptar-se a cada grup dalumnat, rendibilitzant al mxim els recursos disponibles. Com a criteri general, sn aconsellables les actuacions que potencien laprenentatge inductiu, sobretot, durant els primers anys de letapa, a travs dobservaci i manipulaci i reforcen, al mateix temps, ladquisici de destreses bsiques, esquemes i estratgies personals a lhora denfrontar-se davant duna situaci problemtica prxima a lalumna o alumne, sense perdre de vista la relaci amb altres matries del currculum. Aix mateix,

cin y de autoevaluacin de las producciones propias orales y escritas y para comprender las ajenas. 6. Identificar y utilizar de forma autnoma diferentes estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje. 7. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma autnoma para buscar y seleccionar informacin, producir textos a partir de modelos, enviar y recibir mensajes de correo electrnico y para establecer relaciones personales orales y escritas, mostrando inters por su uso. 8. Identificar y describir los aspectos culturales ms relevantes de los pases donde se habla la lengua extranjera y establecer algunas relaciones entre las caractersticas ms significativas de las costumbres, usos, actitudes y valores de la sociedad cuya lengua se estudia y la propia y mostrar respeto hacia los mismos, valorando crticamente la propia cultura. Matemticas Las Matemticas aparecen estrechamente vinculadas a los avances que la civilizacin ha ido alcanzando a lo largo de la historia. En su intento de comprender el mundo, el ser humano ha creado y desarrollado herramientas matemticas: el clculo, la medida y el estudio de relaciones entre formas y cantidades, que han servido a las cientficas y cientficos de todas las pocas para generar modelos de la realidad. Estos modelos contribuyen, hoy da, tanto al desarrollo como a la formalizacin de las ciencias experimentales y sociales, a las que prestan un adecuado apoyo instrumental. Por otra parte, el lenguaje y el razonamiento propios de las Matemticas, aplicados a los distintos fenmenos y aspectos de la realidad, constituyen un instrumento eficaz que nos ayuda a comprender y a expresar mejor el mundo que nos rodea. En consecuencia, la finalidad de la enseanza de las Matemticas es no slo su aplicacin instrumental, sino tambin, el desarrollo de las facultades de razonamiento, de abstraccin y de expresin. Las Matemticas, tanto histrica como socialmente, forman parte de nuestra cultura, y los individuos deben ser capaces de apreciarlas. El dominio del espacio y del tiempo, la organizacin y optimizacin de recursos, formas y proporciones, la capacidad de previsin y control de la incertidumbre o el manejo de la tecnologa digital, son slo algunos ejemplos. En la sociedad actual las personas necesitan, en los distintos mbitos profesionales, un mayor dominio de ideas y destrezas matemticas que las que precisaban hace slo unos aos. La toma de decisiones requiere comprender, modificar y producir mensajes de todo tipo, y en la informacin que se maneja aparece, cada vez con ms frecuencia: tablas, grficos y frmulas que demandan conocimientos matemticos para su correcta interpretacin. Por ello, las ciudadanas y ciudadanos deben estar preparados para adaptarse a los continuos cambios que se generan. Ahora bien, acometer los retos de la sociedad contempornea supone, adems, preparar a los ciudadanos para que adquieran autonoma a la hora de establecer hiptesis y contrastarlas, disear estrategias o extrapolar resultados a situaciones anlogas. Los contenidos matemticos seleccionados para esta etapa obligatoria ayudarn a las alumnas y los alumnos a alcanzar, si se esfuerzan, los objetivos propuestos, lo que facilitar su incorporacin a la vida adulta. Para ello, se debern introducir las medidas necesarias con el fin de atender a la diversidad de intereses, expectativas y competencias cognitivas del alumnado de la etapa. Para que el aprendizaje sea efectivo, la enseanza de las Matemticas debe configurarse de forma cclica, de manera que en cada curso coexistan contenidos conocidos, tratados a modo de introduccin, con otros nuevos que afiancen y completen los de cursos anteriores, de forma que amplen su campo de aplicacin y se enriquezcan con nuevas relaciones. La metodologa deber adaptarse a cada grupo de alumnas y alumnos, rentabilizando al mximo los recursos disponibles. Como criterio general, son aconsejables las actuaciones que potencien el aprendizaje inductivo, sobre todo, durante los primeros aos de la etapa, a travs de observacin y manipulacin y refuercen, al mismo tiempo, la adquisicin de destrezas bsicas, esquemas y estrategias personales a la hora de enfrentarse ante una situacin problemtica cercana a la alumna o alumno, sin perder de vista la relacin con otras materias

Num. 5562 / 24.07.2007

30551

haur de fomentar-se ladquisici dhbits de treball propis de les matemtiques, necessaris per a un desenrotllament autnom de laprenentatge de les alumnes i els alumnes, per a propiciar les seues aplicacions en cursos successius i fora de laula, aix com per a fomentar la curiositat i el respecte cap esta disciplina. La introducci dels conceptes sha de fer de forma intutiva, buscant de forma gradual el rigor matemtic i adequant sempre la metodologia utilitzada a la capacitat de formalitzaci que al llarg de letapa anir desenrotllant lalumna i lalumne. Ls de les Matemtiques ha de servir per a interpretar i transmetre idees i informaci amb precisi i rigor, com un llenguatge amb distints vessants: verbal, grfica, numrica i algebraica. Per aix, s important habituar les alumnes i els alumnes a expressar-se de forma oral, per escrit i grficament en situacions susceptibles de ser tractades matemticament, per mitj de ladquisici i el maneig dun vocabulari especfic de notacions i termes matemtics. El treball en grup, davant de problemes que estimulen la curiositat i la reflexi de les alumnes i els alumnes, facilita el desenrotllament de certs hbits que els permet desenrotllar estratgies per a defendre els seus arguments enfront dels de les seues companyes i companys, i comparar distints criteris per a poder seleccionar la resposta ms adequada. Aix mateix, shaur de seguir acuradament el mtode destudi de les alumnes i els alumnes, cuidant que estos desenrotllen el grau de confiana en si mateixos necessari per a submergir-se en lestudi desta disciplina. En tots els cursos sha incls un bloc de continguts comuns que constituxen leix transversal vertebrador dels coneixements matemtics compresos. Este bloc fa referncia expressa, entre altres, a un tema bsic del currculum: la resoluci de problemes. Des dun punt de vista formatiu, la resoluci de problemes s capa dactivar les capacitats bsiques de lindividu, com sn llegir comprensivament, reflexionar, establir un pla de treball, revisar-lo, adaptar-lo, generar hiptesi, verificar lmbit de validesa de la soluci, etc. perqu no en va s el centre sobre el qual gravita lactivitat matemtica en general. Tamb sintroduxen en este bloc la capacitat dexpressar verbalment els processos que se seguixen i la confiana en les prpies capacitats per a interpretar, valorar i prendre decisions sobre situacions que inclouen suport matemtic, per mitj de la qual cosa es posa en relleu la importncia dels factors afectius en lensenyana i laprenentatge de les Matemtiques. La resta dels continguts shan distribut en cinc blocs: Nombres, lgebra, Geometria, Funcions i grfiques i Estadstica i probabilitat. Cal indicar que s noms una forma dorganitzar-los. No es tracta de crear compartiments estancs: en tots els blocs sutilitzen tcniques numriques i algebraiques, i en qualsevol destos pot resultar til confeccionar una taula, generar una grfica o suscitar una situaci dincertesa probabilstica. El desenrotllament del sentit numric iniciat en Educaci Primria continua en Educaci Secundria Obligatria amb lampliaci dels conjunts de nombres i la consolidaci dels ja estudiats en establir relacions entre distintes formes de representaci numrica, com s el cas de fraccions, decimals i percentatges. Limportant en estos cursos no sn noms les destreses de clcul i els algoritmes de llapis i paper, sin una comprensi de les operacions que permeta ls raonable destes, en parallel amb el desenrotllament de la capacitat destimaci i clcul mental que facilite exercir un control sobre els resultats per a detectar possibles errors. Per la seua banda, les destreses algebraiques es desenrotllen amb un augment progressiu en ls i maneig de smbols i expressions des del primer any de Secundria a lltim, de manera que es pose especial atenci en la lectura, la simbolitzaci i el plantejament que es realitza a partir de lenunciat de cada problema. Per a lorganitzaci dels continguts dlgebra sha tingut en compte que el seu estudi s, amb massa freqncia, difcil per a bona part de lalumnat. La construcci del coneixement algebraic ha de partir de la representaci i transformaci de quantitats. La simbolitzaci i la traducci entre llenguatges s fonamental en tots els cursos.

del currculo. Asimismo, deber fomentarse la adquisicin de hbitos de trabajo propios de las Matemticas, necesarios para un desarrollo autnomo del aprendizaje de las alumnas y alumnos, para propiciar sus aplicaciones en cursos sucesivos y fuera del aula, as como para fomentar la curiosidad y el respeto hacia esta disciplina. La introduccin de los conceptos se ha de hacer de forma intuitiva, buscando de forma paulatina el rigor matemtico y adecuando siempre la metodologa utilizada a la capacidad de formalizacin que a lo largo de la etapa ir desarrollando la alumna y el alumno. El uso de las Matemticas debe servir para interpretar y transmitir ideas e informacin con precisin y rigor, como un lenguaje con distintas vertientes: verbal, grfica, numrica y algebraica. Por ello, es importante habituar a las alumnas y alumnos a expresarse de forma oral, por escrito y grficamente en situaciones susceptibles de ser tratadas matemticamente, mediante la adquisicin y el manejo de un vocabulario especfico de notaciones y trminos matemticos. El trabajo en grupo, ante problemas que estimulen la curiosidad y la reflexin de las alumnas y alumnos, facilita el desarrollo de ciertos hbitos que les permite desarrollar estrategias para defender sus argumentos frente a los de sus compaeras y compaeros, y comparar distintos criterios para poder seleccionar la respuesta ms adecuada. Asimismo, se deber seguir cuidadosamente el mtodo de estudio de las alumnas y alumnos, cuidando que stos desarrollen el grado de confianza en s mismos necesario para sumergirse en el estudio de esta disciplina. En todos los cursos se ha incluido un bloque de contenidos comunes que constituyen el eje transversal vertebrador de los conocimientos matemticos abarcados. Este bloque hace referencia expresa, entre otros, a un tema bsico del currculo: la resolucin de problemas. Desde un punto de vista formativo, la resolucin de problemas es capaz de activar las capacidades bsicas del individuo, como son leer comprensivamente, reflexionar, establecer un plan de trabajo, revisarlo, adaptarlo, generar hiptesis, verificar el mbito de validez de la solucin, etc. pues no en vano es el centro sobre el que gravita la actividad matemtica en general. Tambin se introducen en este bloque la capacidad de expresar verbalmente los procesos que se siguen y la confianza en las propias capacidades para interpretar, valorar y tomar decisiones sobre situaciones que incluyen soporte matemtico, mediante lo cual se pone de relieve la importancia de los factores afectivos en la enseanza y el aprendizaje de las Matemticas. El resto de los contenidos se han distribuido en cinco bloques: Nmeros, lgebra, Geometra, Funciones y grficas y Estadstica y probabilidad. Es preciso indicar que es slo una forma de organizarlos. No se trata de crear compartimentos estancos: en todos los bloques se utilizan tcnicas numricas y algebraicas, y en cualquiera de ellos puede resultar til confeccionar una tabla, generar una grfica o suscitar una situacin de incertidumbre probabilstica. El desarrollo del sentido numrico iniciado en Educacin Primaria contina en Educacin Secundaria Obligatoria con la ampliacin de los conjuntos de nmeros y la consolidacin de los ya estudiados al establecer relaciones entre distintas formas de representacin numrica, como es el caso de fracciones, decimales y porcentajes. Lo importante en estos cursos no son slo las destrezas de clculo y los algoritmos de lpiz y papel, sino una comprensin de las operaciones que permita el uso razonable de las mismas, en paralelo con el desarrollo de la capacidad de estimacin y clculo mental que facilite ejercer un control sobre los resultados para detectar posibles errores. Por su parte, las destrezas algebraicas se desarrollan con un aumento progresivo en el uso y manejo de smbolos y expresiones desde el primer ao de Secundaria al ltimo, de forma que se ponga especial atencin en la lectura, la simbolizacin y el planteamiento que se realiza a partir del enunciado de cada problema. Para la organizacin de los contenidos de lgebra se ha tenido en cuenta que su estudio resulta, con demasiada frecuencia, difcil a muchas alumnas y alumnos. La construccin del conocimiento algebraico ha de partir de la representacin y transformacin de cantidades. La simbolizacin y la traduccin entre lenguajes son fundamentales en todos los cursos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30552

La geometria, a ms dun conjunt de definicions i frmules per al clcul de superfcies i volums, consistix, sobretot, a descriure i analitzar propietats i relacions, i a classificar i raonar sobre formes i estructures geomtriques. Laprenentatge de la geometria ha doferir contnues oportunitats per a construir, dibuixar, modelizar, mesurar o classificar dacord amb criteris lliurement triats. El seu estudi oferix excellents oportunitats destablir relacions amb altres mbits, com la naturalesa o el mn de lart, que no hauria de quedar al marge datenci. La utilitzaci de recursos manipulatius que servisquen de catalitzador del pensament de lalumna o alumne s sempre aconsellable, per cobra especial importncia en geometria on labstracci pot ser construda a partir de la reflexi sobre les idees que sorgixen de lexperincia adquirida de lobservaci dobjectes fsics. Especial inters presenten els programes de geometria dinmica, ja que permeten a les i els estudiants actuar sobre les figures i els seus elements caracterstics, i facilitar la possibilitat danalitzar propietats, explorar relacions, formular conjectures i validar-les. Lestudi de les relacions entre variables i la seua representaci per mitj de taules, grfiques i models matemtics s de gran utilitat per a descriure, interpretar, predir i explicar fenmens diversos de tipus econmic, social o natural. Els continguts deste bloc es mouen entre les distintes formes de representar una situaci: verbal, numrica, geomtrica o a travs duna expressi literal i les distintes formes de traduir una expressi dun a un altre llenguatge. Aix mateix, es pretn que les i els estudiants siguen capaos de distingir les caracterstiques de determinats tipus de funcions a fi de modelizar situacions reals. A causa de la seua presncia en els mitjans de comunicaci i ls que sen fa a les diferents matries, lestadstica t en lactualitat una gran importncia i el seu estudi ha de capacitar les i els estudiants per a analitzar de forma crtica les presentacions fallaces, interpretacions esbiaixades i abusos que a vegades cont la informaci de naturalesa estadstica. En els primers cursos es pretn una aproximaci natural a lestudi de fenmens aleatoris senzills per mitj dexperimentaci i el tractament, per mitj de taules i grfiques, de dades estadstiques. Posteriorment, el treball sencamina a lobtenci de valors representatius duna mostra i saprofundix en la utilitzaci de diagrames i grfics ms complexos a fi de traure conclusions a partir destos. En els ltims anys, hem presenciat un vertigins desenrotllament tecnolgic. La ciutadana o ciutad del segle XXI no podr ignorar el funcionament duna calculadora o dun ordinador, per poder servirsen. Estos instruments permeten concentrar en la presa de decisions, la reflexi, el raonament i la resoluci de problemes. En este sentit, la calculadora i les eines informtiques sn hui dispositius que la ciutadana o ciutad utilitza comunament en la vida quotidiana. Per sels ha de donar un tracte racional que evite la indefensi de lalumna o de lalumne davant de la necessitat, per exemple, de realitzar un clcul senzill quan no t a m la seua calculadora. El seu s indiscriminat en els cursos primer i segon impedir, per exemple, que les alumnes i els alumnes adquirisquen les destreses de clcul bsiques que necessiten en cursos posteriors. Daltra banda, certs programes informtics resulten ser recursos investigadors de primer orde en lanlisi de propietats i relacions numriques i grfiques, i, en este sentit, ha de potenciarse el seu s. La professora o el professor decidir quan i com planteja la utilitzaci de la calculadora, el full de clcul i altres programes informtics com a ferramenta instrumental bsica per a lestudi de les Matemtiques. Prenent en consideraci el carcter orientador que ha de tindre letapa, per a atendre la diversitat de motivacions, interessos i ritmes daprenentatge de les alumnes i els alumnes, la matria de Matemtiques podr configurar-se en dos opcions, A i B, en lltim curs. Els continguts de Matemtiques de lopci A sorienten cap a un desenrotllament ms prctic i operacional dels coneixements bsics de la matria, oferint aix a les alumnes i als alumnes que cursen esta opci la possibilitat de resoldre problemes relatius tant a lactivitat quotidiana com a altres mbits del coneixement. Per la seua banda, lopci B, encara sense obviar els aspectes descrits en lopci A, incidix ms

La geometra, adems de un conjunto de definiciones y frmulas para el clculo de superficies y volmenes, consiste, sobre todo, en describir y analizar propiedades y relaciones, y en clasificar y razonar sobre formas y estructuras geomtricas. El aprendizaje de la geometra debe ofrecer continuas oportunidades para construir, dibujar, modelizar, medir o clasificar de acuerdo con criterios libremente elegidos. Su estudio ofrece excelentes oportunidades de establecer relaciones con otros mbitos, como la naturaleza o el mundo del arte, que no debera quedar al margen de atencin. La utilizacin de recursos manipulativos que sirvan de catalizador del pensamiento de la alumna o alumno es siempre aconsejable, pero cobra especial importancia en geometra donde la abstraccin puede ser construida a partir de la reflexin sobre las ideas que surgen de la experiencia adquirida de la observacin de objetos fsicos. Especial inters presentan los programas de geometra dinmica, ya que permiten a las y los estudiantes actuar sobre las figuras y sus elementos caractersticos, y facilitar la posibilidad de analizar propiedades, explorar relaciones, formular conjeturas y validarlas. El estudio de las relaciones entre variables y su representacin mediante tablas, grficas y modelos matemticos es de gran utilidad para describir, interpretar, predecir y explicar fenmenos diversos de tipo econmico, social o natural. Los contenidos de este bloque se mueven entre las distintas formas de representar una situacin: verbal, numrica, geomtrica o a travs de una expresin literal y las distintas formas de traducir una expresin de uno a otro lenguaje. Asimismo, se pretende que las y los estudiantes sean capaces de distinguir las caractersticas de determinados tipos de funciones con objeto de modelizar situaciones reales. Debido a su presencia en los medios de comunicacin y el uso que de ella hacen las diferentes materias, la estadstica tiene en la actualidad una gran importancia y su estudio ha de capacitar a las y los estudiantes para analizar de forma crtica las presentaciones falaces, interpretaciones sesgadas y abusos que a veces contiene la informacin de naturaleza estadstica. En los primeros cursos se pretende una aproximacin natural al estudio de fenmenos aleatorios sencillos mediante experimentacin y el tratamiento, por medio de tablas y grficas, de datos estadsticos. Posteriormente, el trabajo se encamina a la obtencin de valores representativos de una muestra y se profundiza en la utilizacin de diagramas y grficos ms complejos con objeto de sacar conclusiones a partir de ellos. En los ltimos aos, hemos presenciado un vertiginoso desarrollo tecnolgico. La ciudadana o ciudadano del siglo XXI no podr ignorar el funcionamiento de una calculadora o de un ordenador, con el fin de poder servirse de ellos. Estos instrumentos permiten concentrase en la toma de decisiones, la reflexin, el razonamiento y la resolucin de problemas. En este sentido, la calculadora y las herramientas informticas son hoy dispositivos que la ciudadana o ciudadano utiliza comnmente en la vida cotidiana. Pero se les debe dar un trato racional que evite la indefensin de la alumna o del alumno ante la necesidad, por ejemplo, de realizar un clculo sencillo cuando no tiene a mano su calculadora. Su uso indiscriminado en los cursos primero y segundo impedir, por ejemplo, que las alumnas y los alumnos adquieran las destrezas de clculo bsicas que necesitan en cursos posteriores. Por otra parte, ciertos programas informticos resultan ser recursos investigadores de primer orden en el anlisis de propiedades y relaciones numricas y grficas, y, en este sentido, debe potenciarse su empleo. La profesora o el profesor decidir cundo y cmo plantea la utilizacin de la calculadora, la hoja de clculo y otros programas informticos como herramienta instrumental bsica para el estudio de las Matemticas. Tomando en consideracin el carcter orientador que debe tener la etapa, para atender a la diversidad de motivaciones, intereses y ritmos de aprendizaje de las alumnas y alumnos, la materia de Matemticas podr configurarse en dos opciones, A y B, en el ltimo curso. Los contenidos de Matemticas de la opcin A se orientan hacia un desarrollo ms prctico y operacional de los conocimientos bsicos de la materia, ofreciendo as a las alumnas y a los alumnos que cursen esta opcin la posibilidad de resolver problemas relativos tanto a la actividad cotidiana como a otros mbitos del conocimiento. Por su parte, la opcin B, an sin obviar los aspectos descritos en la opcin A, incide

Num. 5562 / 24.07.2007

30553

en els aspectes formatius, es tendix a un grau major de precisi en el llenguatge simblic, en el rigor del raonament i en les representacions formals. En tots els casos, les Matemtiques han de ser presentades a les alumnes i els alumnes com un conjunt de coneixements i procediments, prxims a la seua experincia, mostrant, en la mesura que siga possible, com han evolucionat alguns dels seus aspectes en el transcurs del temps. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Pot entendres que tot el currculum de la matria contribux a ladquisici de la competncia matemtica, ja que la capacitat per a utilitzar distintes formes de pensament matemtic, a fi dinterpretar i descriure la realitat i actuar sobre ella, forma part del propi objecte daprenentatge. Tots els blocs de continguts estan orientats a aplicar aquelles destreses i actituds que permeten raonar matemticament, comprendre una argumentaci matemtica i expressar-se i comunicarse en el llenguatge matemtic, utilitzant les ferramentes adequades, i integrant el coneixement matemtic amb altres tipus de coneixement per a obtindre conclusions, reduir la incertesa i per a enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat. Conv assenyalar que no totes les formes densenyar Matemtiques contribuxen per igual a ladquisici de la competncia matemtica: lmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges, la seua utilitat per a comprendre el mn que ens envolta o la mateixa selecci destratgies per a la resoluci dun problema, determinen la possibilitat real daplicar les Matemtiques a diferents camps de coneixement o a distintes situacions de la vida quotidiana. La discriminaci de formes, relacions i estructures geomtriques, especialment amb el desenrotllament de la visi espacial i la capacitat per a transferir formes i representacions entre el pla i lespai contribux a aprofundir la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. La modelitzaci constitux un altre referent en esta mateixa direcci. Elaborar models exigix identificar i seleccionar les caracterstiques rellevants duna situaci real, representar-la simblicament i determinar pautes de comportament, regularitats i invariants, a partir de les quals poder fer prediccions sobre levoluci, la precisi i les limitacions del model. Per la seua banda, la incorporaci de ferramentes tecnolgiques com a recurs didctic per a laprenentatge i per a la resoluci de problemes, contribux a millorar el tractament de la informaci i competncia digital dels estudiants, de la mateixa manera que la utilitzaci dels llenguatges grfic i estadstic ajuda a interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicaci. No menys important s la interacci entre els distints tipus de llenguatge: natural, numric, grfic, geomtric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informaci amb lexperincia de les alumnes i els alumnes. Les Matemtiques contribuxen a la competncia en comunicaci lingstica, ja que sn concebudes com una rea dexpressi que utilitza contnuament lexpressi oral i escrita en la formulaci i expressi de les idees. Per aix, en totes les relacions densenyana i aprenentatge de les Matemtiques, i en particular en la resoluci de problemes, adquirix especial importncia lexpressi tant oral com escrita dels processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El mateix llenguatge matemtic s, en si mateix, un vehicle de comunicaci didees que destaca per la precisi en els seus termes i per la seua gran capacitat per a transmetre conjectures grcies a un lxic propi de carcter sinttic, simblic i abstracte. Les Matemtiques contribuxen a la competncia cultural i artstica perqu el mateix coneixement matemtic s expressi universal de la cultura, sent, en particular, la geometria part integral de lexpressi artstica de la humanitat a loferir mitjans per a descriure i comprendre el mn que ens envolta i apreciar la bellesa de les estructures que ha creat. Cultivar la sensibilitat i la creativitat, el pensament divergent, lautonomia i lapassionament esttic sn objectius desta matria. Els mateixos processos de resoluci de problemes contribuxen de forma especial a fomentar lautonomia i iniciativa personal perqu

ms en los aspectos formativos, se tiende a un grado mayor de precisin en el lenguaje simblico, en el rigor del razonamiento y en las representaciones formales. En todos los casos, las Matemticas han de ser presentadas a las alumnas y alumnos como un conjunto de conocimientos y procedimientos, cercanos a su experiencia, mostrando, en la medida de lo posible, cmo han evolucionado algunos de sus aspectos en el transcurso del tiempo. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas Puede entenderse que todo el currculo de la materia contribuye a la adquisicin de la competencia matemtica, puesto que la capacidad para utilizar distintas formas de pensamiento matemtico, con objeto de interpretar y describir la realidad y actuar sobre ella, forma parte del propio objeto de aprendizaje. Todos los bloques de contenidos estn orientados a aplicar aquellas destrezas y actitudes que permiten razonar matemticamente, comprender una argumentacin matemtica y expresarse y comunicarse en el lenguaje matemtico, utilizando las herramientas adecuadas, e integrando el conocimiento matemtico con otros tipos de conocimiento para obtener conclusiones, reducir la incertidumbre y para enfrentarse a situaciones cotidianas de diferente grado de complejidad. Conviene sealar que no todas las formas de ensear Matemticas contribuyen por igual a la adquisicin de la competencia matemtica: el nfasis en la funcionalidad de los aprendizajes, su utilidad para comprender el mundo que nos rodea o la misma seleccin de estrategias para la resolucin de un problema, determinan la posibilidad real de aplicar las Matemticas a diferentes campos de conocimiento o a distintas situaciones de la vida cotidiana. La discriminacin de formas, relaciones y estructuras geomtricas, especialmente con el desarrollo de la visin espacial y la capacidad para transferir formas y representaciones entre el plano y el espacio contribuye a profundizar la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico. La modelizacin constituye otro referente en esta misma direccin. Elaborar modelos exige identificar y seleccionar las caractersticas relevantes de una situacin real, representarla simblicamente y determinar pautas de comportamiento, regularidades e invariantes, a partir de las que poder hacer predicciones sobre la evolucin, la precisin y las limitaciones del modelo. Por su parte, la incorporacin de herramientas tecnolgicas como recurso didctico para el aprendizaje y para la resolucin de problemas, contribuye a mejorar el tratamiento de la informacin y competencia digital de los estudiantes, del mismo modo que la utilizacin de los lenguajes grfico y estadstico ayuda a interpretar mejor la realidad expresada por los medios de comunicacin. No menos importante resulta la interaccin entre los distintos tipos de lenguaje: natural, numrico, grfico, geomtrico y algebraico como forma de ligar el tratamiento de la informacin con la experiencia de las alumnas y alumnos. Las Matemticas contribuyen a la competencia en comunicacin lingstica ya que son concebidas como un rea de expresin que utiliza continuamente la expresin oral y escrita en la formulacin y expresin de las ideas. Por ello, en todas las relaciones de enseanza y aprendizaje de las Matemticas, y en particular en la resolucin de problemas, adquiere especial importancia la expresin tanto oral como escrita de los procesos realizados y de los razonamientos seguidos, puesto que ayudan a formalizar el pensamiento. El propio lenguaje matemtico es, en s mismo, un vehculo de comunicacin de ideas que destaca por la precisin en sus trminos y por su gran capacidad para transmitir conjeturas gracias a un lxico propio de carcter sinttico, simblico y abstracto. Las Matemticas contribuyen a la competencia cultural y artstica porque el mismo conocimiento matemtico es expresin universal de la cultura, siendo, en particular, la geometra parte integral de la expresin artstica de la humanidad al ofrecer medios para describir y comprender el mundo que nos rodea y apreciar la belleza de las estructuras que ha creado. Cultivar la sensibilidad y la creatividad, el pensamiento divergente, la autonoma y el apasionamiento esttico son objetivos de esta materia. Los propios procesos de resolucin de problemas contribuyen de forma especial a fomentar la autonoma e iniciativa personal porque se

Num. 5562 / 24.07.2007

30554

sutilitzen per a planificar estratgies, assumir reptes i contribuxen a conviure amb la incertesa controlant al mateix temps els processos de presa de decisions. Tamb, les tcniques heurstiques que desenrotlla constituxen models generals de tractament de la informaci i de raonament i consolida ladquisici de destreses involucrades en la competncia daprendre a aprendre com ara lautonomia, la perseverana, la sistematitzaci, la reflexi crtica i lhabilitat per a comunicar amb eficcia els resultats del propi treball. La utilitzaci de les Matemtiques per a descriure fenmens socials, fonamentalment per mitj de lanlisi funcional i de lestadstica, contribux a la competncia social i ciutadana aportant criteris cientfics per a predir i prendre decisions. Tamb es contribux a esta competncia enfocant els errors comesos en els processos de resoluci de problemes amb esperit constructiu, la qual cosa permet aix, valorar els punts de vista aliens en pla digualtat amb els propis com a formes alternatives dabordar una situaci. Objectius Lensenyana de les Matemtiques en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Millorar la capacitat de pensament reflexiu i incorporar al llenguatge i modes dargumentaci les formes dexpressi i raonament matemtic, tant en els processos matemtics o cientfics com en els distints mbits de lactivitat humana, a fi de comunicar-se de manera clara, concisa i precisa. 2. Aplicar amb soltesa i adequadament les ferramentes matemtiques adquirides a situacions de la vida diria. 3. Reconixer i plantejar situacions susceptibles de ser formulades en termes matemtics, elaborar i utilitzar diferents estratgies per a abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos ms apropiats. 4. Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables i que permeten interpretar-la millor: utilitzar tcniques de recollida de la informaci i procediments de mesura, realitzar lanlisi de les dades per mitj de ls de distintes classes de nombres i la selecci dels clculs apropiats, tot aix de la manera ms adequada, segons la situaci plantejada. 5. Identificar els elements matemtics (dades estadstiques, geomtriques, grfiques, clculs, etc.) presents en els mitjans de comunicaci, Internet, publicitat o altres fonts dinformaci, analitzar crticament les funcions que exercixen estos elements matemtics i valorar la seua aportaci per a una millor comprensi dels missatges. 6. Identificar les formes planes o espacials que es presenten en la vida diria i analitzar les propietats i relacions geomtriques entre estes; adquirir una sensibilitat progressiva davant de la bellesa que generen. 7. Utilitzar de forma adequada els distints mitjans tecnolgics (calculadores, ordinadors, etc.) tant per a realitzar clculs com per a buscar, tractar i representar informacions dndole diversa i tamb com a ajuda en laprenentatge. 8. Actuar davant dels problemes que es plantegen en la vida quotidiana dacord amb modes propis de lactivitat matemtica, com ara lexploraci sistemtica dalternatives, la precisi en el llenguatge, la flexibilitat per a modificar el punt de vista o la perseverana en la busca de solucions. 9. Elaborar estratgies personals per a lanlisi de situacions concretes i la identificaci i resoluci de problemes, utilitzant distints recursos i instruments i valorant la convenincia de les estratgies utilitzades en funci de lanlisi dels resultats i del seu carcter exacte o aproximat. 10. Manifestar una actitud positiva molt preferible a lactitud negativa davant de la resoluci de problemes i mostrar confiana en la prpia capacitat per a enfrontar-se a ells amb xit i adquirir un nivell dautoestima adequat, que els permeta gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, esttics i utilitaris de les Matemtiques. 11. Integrar els coneixements matemtics en el conjunt de sabers que es van adquirint des de les distintes matries de manera que puguen utilitzar-se de forma creativa, analtica i crtica. 12. Valorar les Matemtiques com a part integrant de la nostra cultura: tant des dun punt de vista histric com des de la perspectiva del

utilizan para planificar estrategias, asumir retos y contribuyen a convivir con la incertidumbre controlando al mismo tiempo los procesos de toma de decisiones. Tambin, las tcnicas heursticas que desarrolla constituyen modelos generales de tratamiento de la informacin y de razonamiento y consolida la adquisicin de destrezas involucradas en la competencia de aprender a aprender tales como la autonoma, la perseverancia, la sistematizacin, la reflexin crtica y la habilidad para comunicar con eficacia los resultados del propio trabajo. La utilizacin de las Matemticas para describir fenmenos sociales, fundamentalmente mediante el anlisis funcional y de la estadstica, contribuye a la competencia social y ciudadana aportando criterios cientficos para predecir y tomar decisiones. Tambin se contribuye a esta competencia enfocando los errores cometidos en los procesos de resolucin de problemas con espritu constructivo, lo que permite de paso valorar los puntos de vista ajenos en plano de igualdad con los propios como formas alternativas de abordar una situacin. Objetivos La enseanza de las Matemticas en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Mejorar la capacidad de pensamiento reflexivo e incorporar al lenguaje y modos de argumentacin las formas de expresin y razonamiento matemtico, tanto en los procesos matemticos o cientficos como en los distintos mbitos de la actividad humana, con el fin de comunicarse de manera clara, concisa y precisa. 2. Aplicar con soltura y adecuadamente las herramientas matemticas adquiridas a situaciones de la vida diaria. 3. Reconocer y plantear situaciones susceptibles de ser formuladas en trminos matemticos, elaborar y utilizar diferentes estrategias para abordarlas y analizar los resultados utilizando los recursos ms apropiados. 4. Detectar los aspectos de la realidad que sean cuantificables y que permitan interpretarla mejor: utilizar tcnicas de recogida de la informacin y procedimientos de medida, realizar el anlisis de los datos mediante el uso de distintas clases de nmeros y la seleccin de los clculos apropiados, todo ello de la forma ms adecuada, segn la situacin planteada. 5. Identificar los elementos matemticos (datos estadsticos, geomtricos, grficos, clculos, etc.) presentes en los medios de comunicacin, Internet, publicidad u otras fuentes de informacin, analizar crticamente las funciones que desempean estos elementos matemticos y valorar su aportacin para una mejor comprensin de los mensajes. 6. Identificar las formas planas o espaciales que se presentan en la vida diaria y analizar las propiedades y relaciones geomtricas entre ellas; adquirir una sensibilidad progresiva ante la belleza que generan. 7. Utilizar de forma adecuada los distintos medios tecnolgicos (calculadoras, ordenadores, etc.) tanto para realizar clculos como para buscar, tratar y representar informaciones de ndole diversa y tambin como ayuda en el aprendizaje. 8. Actuar ante los problemas que se plantean en la vida cotidiana de acuerdo con modos propios de la actividad matemtica, tales como la exploracin sistemtica de alternativas, la precisin en el lenguaje, la flexibilidad para modificar el punto de vista o la perseverancia en la bsqueda de soluciones. 9. Elaborar estrategias personales para el anlisis de situaciones concretas y la identificacin y resolucin de problemas, utilizando distintos recursos e instrumentos y valorando la conveniencia de las estrategias utilizadas en funcin del anlisis de los resultados y de su carcter exacto o aproximado. 10. Manifestar una actitud positiva muy preferible a la actitud negativa ante la resolucin de problemas y mostrar confianza en la propia capacidad para enfrentarse a ellos con xito y adquirir un nivel de autoestima adecuado, que les permita disfrutar de los aspectos creativos, manipulativos, estticos y utilitarios de las Matemticas. 11. Integrar los conocimientos matemticos en el conjunto de saberes que se van adquiriendo desde las distintas materias de modo que puedan emplearse de forma creativa, analtica y crtica. 12. Valorar las Matemticas como parte integrante de nuestra cultura: tanto desde un punto de vista histrico como desde la perspectiva

Num. 5562 / 24.07.2007

30555

seu paper en la societat actual i aplicar les competncies matemtiques adquirides per a analitzar i valorar fenmens socials com la diversitat cultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat entre els sexes o la convivncia pacfica. Primer curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Utilitzaci destratgies i tcniques simples en la resoluci de problemes, com ara lanlisi de lenunciat o la resoluci dun problema ms simple, i comprovaci de la soluci obtinguda. Expressi verbal del procediment seguit en la resoluci de problemes. Interpretaci de missatges que continguen informacions sobre quantitats i mesures o sobre elements o relacions espacials. Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir destes. Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes. Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els clculs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funcionals i la comprensi de propietats geomtriques. Bloc 2. Nombres Nombres naturals. Sistemes de numeraci decimal i rom. Interpretaci de codis numrics presents en la vida quotidiana. Divisibilitat. Mltiples i divisors. Nombres primers i nombres compostos. Criteris de divisibilitat. Aplicacions de la divisibilitat a la resoluci de problemes. Nombres fraccionaris i decimals. Relacions entre fraccions i decimals. Comparaci i orde en els nombres fraccionaris i decimals. Operacions elementals. Aproximacions i arredoniments. Necessitat dels nombres negatius per a expressar estats i canvis. Reconeixement i conceptualitzaci en contextos reals. Nombres enters. Representaci grfica. Operacions elementals. Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Potncies dexponent natural. Quadrats perfectes. Arrels quadrades exactes. Clcul mental utilitzant les propietats de les operacions numriques. Utilitzaci destratgies personals per al clcul mental, aproximat i amb calculadores. Les magnituds i la seua mesura. El sistema mtric decimal. Unitats de longitud, massa, capacitat, superfcie i volum. Transformaci dunitats duna mateixa magnitud. Relaci entre capacitat i volum. Unitats monetries: leuro, el dlar Conversions monetries i canvi de divises. Percentatges. Clcul mental i escrit amb percentatges habituals. Magnituds directament proporcionals. Regla de tres: llei del doble, triple, mitat Aplicaci a la resoluci de problemes en qu intervinga la proporcionalitat directa. Utilitzaci dexemples en qu participen magnituds no directament proporcionals. Ra i proporci. Bloc 3. lgebra s de lletres per a simbolitzar nombres inicialment desconeguts i nombres sense concretar. Utilitat de la simbolitzaci per a expressar quantitats en distints contextos. Traducci dexpressions del llenguatge quotidi a lalgebraic i viceversa. Busca i expressi de propietats, relacions i regularitats en seqncies numriques. Obtenci de valors numrics en frmules senzilles. Valoraci de la precisi i simplicitat del llenguatge algebraic per a representar i comunicar diferents situacions de la vida quotidiana. Bloc 4. Geometria Elements bsics de la geometria del pla: lnies, segments, angles. Utilitzaci de la terminologia adequada per a descriure amb precisi situacions, formes, propietats i configuracions del mn fsic.

de su papel en la sociedad actual y aplicar las competencias matemticas adquiridas para analizar y valorar fenmenos sociales como la diversidad cultural, el respeto al medio ambiente, la salud, el consumo, la igualdad entre los sexos o la convivencia pacfica. Primer curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Utilizacin de estrategias y tcnicas simples en la resolucin de problemas, tales como el anlisis del enunciado o la resolucin de un problema ms simple, y comprobacin de la solucin obtenida. Expresin verbal del procedimiento seguido en la resolucin de problemas. Interpretacin de mensajes que contengan informaciones sobre cantidades y medidas o sobre elementos o relaciones espaciales. Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas, comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de ellas. Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los problemas. Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los clculos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas. Bloque 2. Nmeros Nmeros naturales. Sistemas de numeracin decimal y romano. Interpretacin de cdigos numricos presentes en la vida cotidiana. Divisibilidad. Mltiplos y divisores. Nmeros primos y nmeros compuestos. Criterios de divisibilidad. Aplicaciones de la divisibilidad a la resolucin de problemas. Nmeros fraccionarios y decimales. Relaciones entre fracciones y decimales. Comparacin y orden en los nmeros fraccionarios y decimales. Operaciones elementales. Aproximaciones y redondeos. Necesidad de los nmeros negativos para expresar estados y cambios. Reconocimiento y conceptualizacin en contextos reales. Nmeros enteros. Representacin grfica. Operaciones elementales. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis. Potencias de exponente natural. Cuadrados perfectos. Races cuadradas exactas. Clculo mental utilizando las propiedades de las operaciones numricas. Utilizacin de estrategias personales para el clculo mental, aproximado y con calculadoras. Las magnitudes y su medida. El sistema mtrico decimal. Unidades de longitud, masa, capacidad, superficie y volumen. Transformacin de unidades de una misma magnitud. Relacin entre capacidad y volumen. Unidades monetarias: el euro, el dlar Conversiones monetarias y cambio de divisas. Porcentajes. Clculo mental y escrito con porcentajes habituales. Magnitudes directamente proporcionales. Regla de tres: ley del doble, triple, mitad Aplicacin a la resolucin de problemas en los que intervenga la proporcionalidad directa. Utilizacin de ejemplos en los que participen magnitudes no directamente proporcionales. Razn y proporcin. Bloque 3. lgebra Empleo de letras para simbolizar nmeros inicialmente desconocidos y nmeros sin concretar. Utilidad de la simbolizacin para expresar cantidades en distintos contextos. Traduccin de expresiones del lenguaje cotidiano al algebraico y viceversa. Bsqueda y expresin de propiedades, relaciones y regularidades en secuencias numricas. Obtencin de valores numricos en frmulas sencillas. Valoracin de la precisin y simplicidad del lenguaje algebraico para representar y comunicar diferentes situaciones de la vida cotidiana. Bloque 4. Geometra Elementos bsicos de la geometra del plano: lneas, segmentos, ngulos. Utilizacin de la terminologa adecuada para describir con precisin situaciones, formas, propiedades y configuraciones del mundo fsico.

Num. 5562 / 24.07.2007

30556

Anlisi de relacions i propietats de figures en el pla utilitzant mtodes inductius i deductius. Parallelisme i perpendicularitat entre rectes. Relacions entre angles. Construccions geomtriques senzilles: mediatriu, bisectriu. Propietats de la mediatriu dun segment i la bisectriu dun angle. Descripci de les figures planes elementals: triangles, quadrilters, polgons regulars. Classificaci de triangles i quadrilters a partir de diferents criteris. Estudi de les seues propietats caracterstiques i relacions en estos polgons. Construcci de triangles i polgons regulars amb els instruments de dibuix habituals. Triangles: altures, mediatrius, bisectrius i medianes; circumcentre i incentre. Criteris digualtat. Mesura i clcul dangles en figures planes. Clcul drees i permetres de les figures planes elementals. Clcul drees per descomposici en figures simples. Circumferncies, cercles, arcs i sectors circulars. Simetria axial de figures planes. Identificaci de simetries en la naturalesa i en les construccions humanes. s deines informtiques per a construir, simular i investigar relacions entre elements geomtrics. Bloc 5. Funcions i grfiques El pla cartesi. Eixos de coordenades. Utilitzaci de les coordenades cartesianes per a representar i identificar punts. Identificaci de relacions de proporcionalitat directa a partir de lanlisi de la seua taula de valors. Utilitzaci dexemples en qu les magnituds no sn directament proporcionals. Identificaci daltres relacions de dependncia senzilles. Interpretaci i lectura de grfiques relacionades amb els fenmens naturals i el mn de la informaci. Detecci derrors en les grfiques que poden afectar la seua interpretaci. Bloc 6. Estadstica i probabilitat Diferents formes de recollida dinformaci. Organitzaci en taules de dades recollides en una experincia. Freqncies absolutes i relatives. Diagrames de barres, de lnies i de sectors. Anlisi dels aspectes ms destacables dels grfics estadstics. Formulaci de conjectures sobre el comportament de fenmens aleatoris senzills i comprovaci per mitj de la realitzaci dexperincies repetides. Reconeixement i valoraci de les Matemtiques per a interpretar i descriure situacions incertes. Criteris davaluaci 1. Utilitzar estratgies i tcniques simples de resoluci de problemes, com ara lanlisi de lenunciat o la resoluci dun problema ms senzill; comprovar la soluci obtinguda. 2. Expressar, utilitzant el llenguatge matemtic adequat al seu nivell, el procediment que sha seguit en la resoluci dun problema. 3. Utilitzar els nombres naturals, els enters, les fraccions i els decimals, les seues operacions i propietats per a rebre i produir informaci en activitats relacionades amb la vida quotidiana. 4. Triar, en resoldre un determinat problema, el tipus de clcul ms adequat (mental o manual) i donar significat a les operacions i resultats obtinguts, dacord amb lenunciat. 5. Calcular el valor dexpressions numriques senzilles de nombres enters, decimals i fraccionaris (basades en les quatre operacions elementals, les potncies dexponent natural i les arrels quadrades exactes, que continguen, com a mxim, dos operacions encadenades i un parntesi), aplicant correctament les regles de prioritat i fent un s adequat de signes i parntesi. 6. Utilitzar les unitats del sistema mtric decimal per efectuar mesures en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la resoluci de problemes. 7. Utilitzar les unitats monetries per a les conversions de monedes. 8. Utilitzar els procediments bsics de la proporcionalitat numrica (com la regla de tres o el clcul de percentatges) per obtindre quan-

Anlisis de relaciones y propiedades de figuras en el plano empleando mtodos inductivos y deductivos. Paralelismo y perpendicularidad entre rectas. Relaciones entre ngulos. Construcciones geomtricas sencillas: mediatriz, bisectriz. Propiedades de la mediatriz de un segmento y la bisectriz de un ngulo. Descripcin de las figuras planas elementales: tringulos, cuadrilteros, polgonos regulares. Clasificacin de tringulos y cuadrilteros a partir de diferentes criterios. Estudio de sus propiedades caractersticas y relaciones en estos polgonos. Construccin de tringulos y polgonos regulares con los instrumentos de dibujo habituales. Tringulos: alturas, mediatrices, bisectrices y medianas; circuncentro e incentro. Criterios de igualdad. Medida y clculo de ngulos en figuras planas. Clculo de reas y permetros de las figuras planas elementales. Clculo de reas por descomposicin en figuras simples. Circunferencias, crculos, arcos y sectores circulares. Simetra axial de figuras planas. Identificacin de simetras en la naturaleza y en las construcciones humanas. Empleo de herramientas informticas para construir, simular e investigar relaciones entre elementos geomtricos. Bloque 5. Funciones y grficas El plano cartesiano. Ejes de coordenadas. Utilizacin de las coordenadas cartesianas para representar e identificar puntos. Identificacin de relaciones de proporcionalidad directa a partir del anlisis de su tabla de valores. Utilizacin de ejemplos en los que las magnitudes no son directamente proporcionales. Identificacin de otras relaciones de dependencia sencillas. Interpretacin y lectura de grficas relacionadas con los fenmenos naturales y el mundo de la informacin. Deteccin de errores en las grficas que pueden afectar a su interpretacin. Bloque 6. Estadstica y probabilidad Diferentes formas de recogida de informacin. Organizacin en tablas de datos recogidos en una experiencia. Frecuencias absolutas y relativas. Diagramas de barras, de lneas y de sectores. Anlisis de los aspectos ms destacables de los grficos estadsticos. Formulacin de conjeturas sobre el comportamiento de fenmenos aleatorios sencillos y comprobacin mediante la realizacin de experiencias repetidas. Reconocimiento y valoracin de las Matemticas para interpretar y describir situaciones inciertas. Criterios de evaluacin 1. Utilizar estrategias y tcnicas simples de resolucin de problemas, tales como el anlisis del enunciado o la resolucin de un problema ms sencillo; comprobar la solucin obtenida. 2. Expresar, utilizando el lenguaje matemtico adecuado a su nivel, el procedimiento que se ha seguido en la resolucin de un problema. 3. Utilizar los nmeros naturales, los enteros, las fracciones y los decimales, sus operaciones y propiedades para recibir y producir informacin en actividades relacionadas con la vida cotidiana. 4. Elegir, al resolver un determinado problema, el tipo de clculo ms adecuado (mental o manual) y dar significado a las operaciones y resultados obtenidos, de acuerdo con el enunciado. 5. Calcular el valor de expresiones numricas sencillas de nmeros enteros, decimales y fraccionarios (basadas en las cuatro operaciones elementales, las potencias de exponente natural y las races cuadradas exactas, que contengan, como mximo, dos operaciones encadenadas y un parntesis), aplicando correctamente las reglas de prioridad y haciendo un uso adecuado de signos y parntesis. 6. Utilizar las unidades del sistema mtrico decimal para efectuar medidas en actividades relacionadas con la vida cotidiana o en la resolucin de problemas. 7. Utilizar las unidades monetarias para las conversiones de monedas. 8. Utilizar los procedimientos bsicos de la proporcionalidad numrica (como la regla de tres o el clculo de porcentajes) para obte-

Num. 5562 / 24.07.2007

30557

titats proporcionals a altres en la resoluci de problemes relacionats amb la vida quotidiana. 9. Identificar i descriure regularitats, pautes i relacions en conjunts de nombres; utilitzar lletres per a simbolitzar distintes quantitats i obtindre expressions algebraiques com a sntesi en seqncies numriques, aix com el valor numric de frmules senzilles. 10. Reconixer i descriure els elements i propietats caracterstics de les figures planes i les seues configuracions geomtriques per mitj dillustracions, dexemples presos de la vida real, o en la resoluci de problemes geomtrics. 11. Usar les frmules adequades per obtindre longituds, rees i angles de les figures planes, en la resoluci de problemes geomtrics. 12. Organitzar i interpretar informacions diverses per mitj de taules i grfiques, i identificar relacions de dependncia en situacions quotidianes. 13. Fer prediccions sobre la possibilitat que un succs ocrrega a partir dinformaci prviament obtinguda de forma emprica. Segon curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Utilitzaci destratgies i tcniques en la resoluci de problemes, com ara lanlisi de lenunciat, lassaig i error o la divisi del problema en parts, i comprovaci de la soluci obtinguda. Descripci verbal de procediments de resoluci de problemes per mitj de termes adequats. Interpretaci de missatges que continguen informacions de carcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials. Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir destes. Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les que shan trobat. Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els clculs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funcionals i la comprensi de propietats geomtriques. Bloc 2. Nombres Relaci de divisibilitat. Descomposici dun nombre natural en factors primers i clcul del mxim com divisor i del mnim com mltiple de dos o ms nombres naturals. Fraccions equivalents. Simplificaci de fraccions. Obtenci de fraccions irreductibles equivalents a altres donades. Reducci a com denominador. Operacions elementals amb fraccions, decimals i nombres enters. Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Potncies dexponent natural. Operacions amb potncies. Utilitzaci de la notaci cientfica per representar nombres grans. Aproximacions, truncaments i arredoniments. Arrels quadrades aproximades. Utilitzaci de la forma de clcul mental, escrit o amb calculadora, i de lestratgia per a comptar o estimar quantitats ms apropiades a la precisi exigida en el resultat i a la naturalesa de les dades. Mesura del temps. Mesura dangles. Expressions sexagesimals complexes i expressions decimals. Conversi duna expressi a una altra. Operacions. Percentatges. Relacions entre fraccions, decimals i percentatges. s destes relacions per a elaborar estratgies de clcul prctic amb percentatges. Clcul daugments i disminucions percentuals. Proporcionalitat directa i inversa: anlisi de taules. Ra de proporcionalitat. Magnituds directament proporcionals. Regla de tres simple. Magnituds inversament proporcionals. Resoluci de problemes relacionats amb la vida quotidiana en qu intervinga la proporcionalitat directa o inversa. Bloc 3. lgebra El llenguatge algebraic per a generalitzar propietats i expressar relacions.

ner cantidades proporcionales a otras en la resolucin de problemas relacionados con la vida cotidiana. 9. Identificar y describir regularidades, pautas y relaciones en conjuntos de nmeros; utilizar letras para simbolizar distintas cantidades y obtener expresiones algebraicas como sntesis en secuencias numricas, as como el valor numrico de frmulas sencillas. 10. Reconocer y describir los elementos y propiedades caractersticos de las figuras planas y sus configuraciones geomtricas por medio de ilustraciones, de ejemplos tomados de la vida real, o en la resolucin de problemas geomtricos. 11. Emplear las frmulas adecuadas para obtener longitudes, reas y ngulos de las figuras planas, en la resolucin de problemas geomtricos. 12. Organizar e interpretar informaciones diversas mediante tablas y grficas, e identificar relaciones de dependencia en situaciones cotidianas. 13. Hacer predicciones sobre la posibilidad de que un suceso ocurra a partir de informacin previamente obtenida de forma emprica. Segundo curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Utilizacin de estrategias y tcnicas en la resolucin de problemas, tales como el anlisis del enunciado, el ensayo y error o la divisin del problema en partes, y comprobacin de la solucin obtenida. Descripcin verbal de procedimientos de resolucin de problemas mediante trminos adecuados. Interpretacin de mensajes que contengan informaciones de carcter cuantitativo o sobre elementos o relaciones espaciales. Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas, comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de ellas. Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los problemas y en la mejora de las encontradas. Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los clculos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas. Bloque 2. Nmeros Relacin de divisibilidad. Descomposicin de un nmero natural en factores primos y clculo del mximo comn divisor y del mnimo comn mltiplo de dos o ms nmeros naturales. Fracciones equivalentes. Simplificacin de fracciones. Obtencin de fracciones irreducibles equivalentes a otras dadas. Reduccin a comn denominador. Operaciones elementales con fracciones, decimales y nmeros enteros. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis. Potencias de exponente natural. Operaciones con potencias. Utilizacin de la notacin cientfica para representar nmeros grandes. Aproximaciones, truncamientos y redondeos. Races cuadradas aproximadas. Utilizacin de la forma de clculo mental, escrito o con calculadora, y de la estrategia para contar o estimar cantidades ms apropiadas a la precisin exigida en el resultado y a la naturaleza de los datos. Medida del tiempo. Medida de ngulos. Expresiones sexagesimales complejas y expresiones decimales. Conversin de una expresin a otra. Operaciones. Porcentajes. Relaciones entre fracciones, decimales y porcentajes. Uso de estas relaciones para elaborar estrategias de clculo prctico con porcentajes. Clculo de aumentos y disminuciones porcentuales. Proporcionalidad directa e inversa: anlisis de tablas. Razn de proporcionalidad. Magnitudes directamente proporcionales. Regla de tres simple. Magnitudes inversamente proporcionales. Resolucin de problemas relacionados con la vida cotidiana en los que intervenga la proporcionalidad directa o inversa. Bloque 3. lgebra El lenguaje algebraico para generalizar propiedades y expresar relaciones.

Num. 5562 / 24.07.2007

30558

Obtenci de frmules i termes generals basada en lobservaci de pautes i regularitats. Obtenci del valor numric duna expressi algebraica. Binomis de primer grau: suma, resta i producte per un nombre. Transformaci dequacions en altres equivalents. Resoluci dequacions de primer grau. Utilitzaci de les equacions per a la resoluci de problemes. Interpretaci de les solucions. Bloc 4. Geometria Triangles rectangles. El teorema de Pitgores. Justificaci geomtrica i aplicacions. Idea de semblana: figures semblants. Ampliaci i reducci de figures: ra de semblana i escales. Ra entre les superfcies de figures semblants. Elements bsics de la geometria de lespai: punts, rectes i plans. Incidncia, parallelisme i perpendicularitat entre rectes i plans. Poliedres: elements i classificaci. Utilitzaci de propietats, regularitats i relacions dels poliedres per a resoldre problemes del mn fsic. Utilitzaci de la composici, descomposici, truncament, moviment, deformaci i desenrotllament dels poliedres per a analitzar-los o obtindren daltres. Lesfera: descripci i propietats. Resoluci de problemes que impliquen lestimaci i el clcul de longituds, superfcies i volums. Bloc 5. Funcions i grfiques Grfiques cartesianes. Elaboraci duna grfica a partir duna taula de valors o duna expressi algebraica senzilla que relacione dos variables. Descripci local i global de fenmens presentats de forma grfica. Aportacions de lestudi grfic a lanlisi duna situaci: creixement i decreixement. Continutat i discontinutat. Talls amb els eixos. Mxims i mnims absoluts o relatius. Identificaci de magnituds proporcionals a partir de lanlisi de la seua taula de valors o de la seua grfica. Interpretaci de la constant de proporcionalitat. Aplicaci a situacions reals. Construcci de taules i grfiques a partir de lobservaci i experimentaci en casos prctics. Interpretaci i lectura de grfiques relacionades amb els fenmens naturals i el mn de la informaci. Utilitzaci de calculadores grfiques i programes dordinador per a la construcci i interpretaci de grfiques. Bloc 6. Estadstica i probabilitat Estadstica unidimensional. Poblaci i mostra. Distribucions discretes. Recompte de dades. Organitzaci de les dades. Freqncia absoluta i relativa. Freqncies acumulades. Construcci i interpretaci de taules de freqncies i diagrames de barres i de sectors. Anlisi dels aspectes ms destacables dels grfics estadstics. Clcul i interpretaci de la mitjana aritmtica, la mediana i la moda duna distribuci discreta amb poques dades. Utilitzaci conjunta de la mitjana, la mediana i la moda per a realitzar comparacions i valoracions. Utilitzaci del full de clcul per a organitzar les dades, realitzar els clculs i generar els grfics ms adequats. Criteris davaluaci 1. Utilitzar estratgies i tcniques de resoluci de problemes, com ara lanlisi de lenunciat, lassaig i error sistemtic, la divisi del problema en parts, aix com la comprovaci de la coherncia de la soluci obtinguda. 2. Expressar, utilitzant el llenguatge matemtic adequat al seu nivell, el procediment que sha seguit en la resoluci dun problema. 3. Operar amb nombres naturals, enters, fraccionaris i decimals, i utilitzar-los per a resoldre activitats relacionades amb la vida quotidiana.

Obtencin de frmulas y trminos generales basada en la observacin de pautas y regularidades. Obtencin del valor numrico de una expresin algebraica. Binomios de primer grado: suma, resta y producto por un nmero. Transformacin de ecuaciones en otras equivalentes. Resolucin de ecuaciones de primer grado. Utilizacin de las ecuaciones para la resolucin de problemas. Interpretacin de las soluciones. Bloque 4. Geometra Tringulos rectngulos. El teorema de Pitgoras. Justificacin geomtrica y aplicaciones. Idea de semejanza: figuras semejantes. Ampliacin y reduccin de figuras: razn de semejanza y escalas. Razn entre las superficies de figuras semejantes. Elementos bsicos de la geometra del espacio: puntos, rectas y planos. Incidencia, paralelismo y perpendicularidad entre rectas y planos. Poliedros: elementos y clasificacin. Utilizacin de propiedades, regularidades y relaciones de los poliedros para resolver problemas del mundo fsico. Utilizacin de la composicin, descomposicin, truncamiento, movimiento, deformacin y desarrollo de los poliedros para analizarlos u obtener otros. La esfera: descripcin y propiedades. Resolucin de problemas que impliquen la estimacin y el clculo de longitudes, superficies y volmenes. Bloque 5. Funciones y grficas Grficas cartesianas. Elaboracin de una grfica a partir de una tabla de valores o de una expresin algebraica sencilla que relacione dos variables. Descripcin local y global de fenmenos presentados de forma grfica. Aportaciones del estudio grfico al anlisis de una situacin: crecimiento y decrecimiento. Continuidad y discontinuidad. Cortes con los ejes. Mximos y mnimos absolutos o relativos. Identificacin de magnitudes proporcionales a partir del anlisis de su tabla de valores o de su grfica. Interpretacin de la constante de proporcionalidad. Aplicacin a situaciones reales. Construccin de tablas y grficas a partir de la observacin y experimentacin en casos prcticos. Interpretacin y lectura de grficas relacionadas con los fenmenos naturales y el mundo de la informacin. Utilizacin de calculadoras grficas y programas de ordenador para la construccin e interpretacin de grficas. Bloque 6. Estadstica y probabilidad Estadstica unidimensional. Poblacin y muestra. Distribuciones discretas. Recuento de datos. Organizacin de los datos. Frecuencia absoluta y relativa. Frecuencias acumuladas. Construccin e interpretacin de tablas de frecuencias y diagramas de barras y de sectores. Anlisis de los aspectos ms destacables de los grficos estadsticos. Clculo e interpretacin de la media aritmtica, la mediana y la moda de una distribucin discreta con pocos datos. Utilizacin conjunta de la media, la mediana y la moda para realizar comparaciones y valoraciones. Utilizacin de la hoja de clculo para organizar los datos, realizar los clculos y generar los grficos ms adecuados. Criterios de evaluacin 1. Utilizar estrategias y tcnicas de resolucin de problemas, tales como el anlisis del enunciado, el ensayo y error sistemtico, la divisin del problema en partes, as como la comprobacin de la coherencia de la solucin obtenida. 2. Expresar, utilizando el lenguaje matemtico adecuado a su nivel, el procedimiento que se ha seguido en la resolucin de un problema. 3. Operar con nmeros naturales, enteros, fraccionarios y decimales, y utilizarlos para resolver actividades relacionadas con la vida cotidiana.

Num. 5562 / 24.07.2007

30559

4. Resoldre problemes, triant el tipus de clcul ms adequat (mental, manual) i donar significat a les operacions, mtodes i resultats obtinguts, dacord amb lenunciat. 5. Calcular el valor dexpressions numriques senzilles de nombres enters, decimals i fraccionaris (basades en les quatre operacions elementals i les potncies dexponent natural, que continguen, com a mxim, dos operacions encadenades i un parntesi), aplicant correctament les regles de prioritat i fent un s adequat de signes i parntesi. 6. Utilitzar les unitats angulars i temporals per a efectuar mesures, directes i indirectes, en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la resoluci de problemes. 7. Utilitzar els procediments bsics de la proporcionalitat numrica (com la regla de tres o el clcul de percentatges) per a obtindre quantitats proporcionals a altres en la resoluci de problemes relacionats amb la vida quotidiana. 8. Utilitzar el llenguatge algebraic per a simbolitzar, generalitzar i incorporar el plantejament i resoluci dequacions de primer grau com una ferramenta ms amb la qual abordar i resoldre problemes. 9. Reconixer, descriure i dibuixar les figures i cossos elementals. 10. Usar el Teorema de Pitgores i les frmules adequades per a obtindre longituds, rees i volums de les figures planes i els cossos elementals, en la resoluci de problemes geomtrics. 11. Utilitzar la semblana per a construir polgons semblants a altres a partir duna ra donada. 12. Triar lescala adequada per a representar figures de dimensions reals en el pla. 13. Intercanviar informaci entre taules de valors i grfiques i obtindre informaci prctica de grfiques cartesianes senzilles referides a fenmens naturals, a la vida quotidiana i al mn de la informaci. 14. Formular les preguntes adequades per a conixer les caracterstiques duna poblaci i recollir, organitzar i presentar dades rellevants per a respondre-les, utilitzant els mtodes estadstics apropiats i les ferramentes informtiques adequades. 15. Obtindre i interpretar la taula de freqncies i el diagrama de barres o de sectors, aix com la moda i la mitjana aritmtica, duna distribuci discreta senzilla, amb poques dades, servint-se, si s necessari, duna calculadora doperacions bsiques. Tercer curs Continguts Bloc 1. Continguts comuns Planificaci i utilitzaci destratgies en la resoluci de problemes, com ara el recompte exhaustiu, la inducci o la busca de problemes afins, i comprovaci de lajust de la soluci a la situaci plantejada. Descripci verbal de relacions quantitatives i espacials i procediments de resoluci per mitj de la terminologia precisa. Interpretaci de missatges que continguen informacions de carcter quantitatiu o simblic o sobre elements o relacions espacials. Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir destes. Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les solucions trobades. Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els clculs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funcionals i la comprensi de propietats geomtriques. Bloc 2. Nombres Nombres racionals. Comparaci, ordenaci i representaci sobre la recta. Decimals i fraccions. Transformaci de fraccions en decimals i viceversa. Decimals exactes i decimals peridics. Fracci generatriu. Operacions amb fraccions i decimals. Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Potncies dexponent enter. Significat i propietats. La seua aplicaci per a lexpressi de nombres molt grans i molt xicotets. Opera-

4. Resolver problemas, eligiendo el tipo de clculo ms adecuado (mental, manual) y dar significado a las operaciones, mtodos y resultados obtenidos, de acuerdo con el enunciado. 5. Calcular el valor de expresiones numricas sencillas de nmeros enteros, decimales y fraccionarios (basadas en las cuatro operaciones elementales y las potencias de exponente natural, que contengan, como mximo, dos operaciones encadenadas y un parntesis), aplicando correctamente las reglas de prioridad y haciendo un uso adecuado de signos y parntesis. 6. Utilizar las unidades angulares y temporales para efectuar medidas, directas e indirectas, en actividades relacionadas con la vida cotidiana o en la resolucin de problemas. 7. Utilizar los procedimientos bsicos de la proporcionalidad numrica (como la regla de tres o el clculo de porcentajes) para obtener cantidades proporcionales a otras en la resolucin de problemas relacionados con la vida cotidiana. 8. Utilizar el lenguaje algebraico para simbolizar, generalizar e incorporar el planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer grado como una herramienta ms con la que abordar y resolver problemas. 9. Reconocer, describir y dibujar las figuras y cuerpos elementales. 10. Emplear el Teorema de Pitgoras y las frmulas adecuadas para obtener longitudes, reas y volmenes de las figuras planas y los cuerpos elementales, en la resolucin de problemas geomtricos. 11. Utilizar la semejanza para construir polgonos semejantes a otros a partir de una razn dada. 12. Elegir la escala adecuada para representar figuras de dimensiones reales en el plano. 13. Intercambiar informacin entre tablas de valores y grficas y obtener informacin prctica de grficas cartesianas sencillas referidas a fenmenos naturales, a la vida cotidiana y al mundo de la informacin. 14. Formular las preguntas adecuadas para conocer las caractersticas de una poblacin y recoger, organizar y presentar datos relevantes para responderlas, utilizando los mtodos estadsticos apropiados y las herramientas informticas adecuadas. 15. Obtener e interpretar la tabla de frecuencias y el diagrama de barras o de sectores, as como la moda y la media aritmtica, de una distribucin discreta sencilla, con pocos datos, sirvindose, si es preciso, de una calculadora de operaciones bsicas. Tercer curso Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Planificacin y utilizacin de estrategias en la resolucin de problemas, tales como el recuento exhaustivo, la induccin o la bsqueda de problemas afines, y comprobacin del ajuste de la solucin a la situacin planteada. Descripcin verbal de relaciones cuantitativas y espaciales y procedimientos de resolucin mediante la terminologa precisa. Interpretacin de mensajes que contengan informaciones de carcter cuantitativo o simblico o sobre elementos o relaciones espaciales. Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas, comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de ellas. Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los problemas y en la mejora de las encontradas. Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los clculos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas. Bloque 2. Nmeros Nmeros racionales. Comparacin, ordenacin y representacin sobre la recta. Decimales y fracciones. Transformacin de fracciones en decimales y viceversa. Decimales exactos y decimales peridicos. Fraccin generatriz. Operaciones con fracciones y decimales. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis. Potencias de exponente entero. Significado y propiedades. Su aplicacin para la expresin de nmeros muy grandes y muy peque-

Num. 5562 / 24.07.2007

30560

cions amb nombres expressats en notaci cientfica. s de la calculadora. Aproximacions i errors. Error absolut i error relatiu. Utilitzaci daproximacions i arredoniments en la resoluci de problemes de la vida quotidiana amb la precisi requerida per la situaci plantejada. Resoluci de problemes en qu interv la proporcionalitat directa o inversa. Repartiments proporcionals. Inters simple. Percentatges encadenats. Bloc 3. lgebra Successions de nombres enters i fraccionaris. Successions recurrents. Progressions aritmtiques i geomtriques. Estudi de les regularitats, relacions i propietats que apareixen en conjunts de nombres. Traducci de situacions del llenguatge verbal a lalgebraic. Polinomis. Valor numric. Operacions elementals amb polinomis. Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemes de dos equacions lineals amb dos incgnites. Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exactes i aproximacions decimals. Resoluci de problemes per mitj de la utilitzaci dequacions i sistemes. Interpretaci crtica de les solucions. Bloc 4. Geometria Revisi de la geometria del pla. Lloc geomtric. Determinaci de figures a partir de certes propietats. Teorema de Tales. Divisi dun segment en parts proporcionals. Aplicaci dels teoremes de Tales i Pitgores a la resoluci de problemes geomtrics i del medi fsic. Translacions, girs i simetries en el pla. Elements invariants de cada moviment. Revisi de la geometria de lespai. Plans de simetria en els poliedres. s dels moviments per a lanlisi i representaci de figures i configuracions geomtriques. Reconeixement dels moviments en la naturalesa, en lart i en altres construccions humanes. Lesfera. Interseccions de plans i esferes. El globus terraqi. Coordenades terrestres i fusos horaris. Longitud i latitud dun lloc. Interpretaci de mapes i resoluci de problemes associats. Estudi de formes, configuracions i relacions geomtriques. Clcul drees i volums. Bloc 5. Funcions i grfiques Relacions funcionals. Distintes formes dexpressar una funci. Construcci de taules de valors a partir denunciats, expressions algebraiques o grfiques senzilles. Elaboraci de grfiques contnues o discontnues a partir dun enunciat, una taula de valors o duna expressi algebraica senzilla. Estudi grfic duna funci: creixement i decreixement, mxims i mnims, simetries, continutat i periodicitat. Anlisi i descripci de grfiques que representen fenmens de lentorn quotidi. s de les tecnologies de la informaci per a lanlisi i reconeixement de propietats de funcions. Formulaci de conjectures sobre el fenomen representat per una grfica i sobre la seua expressi algebraica. Estudi grfic i algebraic de les funcions constants, lineals i afins. Utilitzaci de models lineals per a estudiar situacions provinents dels diferents mbits de coneixement i de la vida quotidiana, per mitj de la confecci de la taula, la representaci grfica i lobtenci de lexpressi algebraica. Bloc 6. Estadstica i probabilitat Estadstica descriptiva unidimensional. Variables discretes i contnues.

os. Operaciones con nmeros expresados en notacin cientfica. Uso de la calculadora. Aproximaciones y errores. Error absoluto y error relativo. Utilizacin de aproximaciones y redondeos en la resolucin de problemas de la vida cotidiana con la precisin requerida por la situacin planteada. Resolucin de problemas en los que interviene la proporcionalidad directa o inversa. Repartos proporcionales. Inters simple. Porcentajes encadenados. Bloque 3. lgebra Sucesiones de nmeros enteros y fraccionarios. Sucesiones recurrentes. Progresiones aritmticas y geomtricas. Estudio de las regularidades, relaciones y propiedades que aparecen en conjuntos de nmeros. Traduccin de situaciones del lenguaje verbal al algebraico. Polinomios. Valor numrico. Operaciones elementales con polinomios. Resolucin algebraica de ecuaciones de primer grado y de sistemas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas. Resolucin algebraica de ecuaciones de segundo grado. Soluciones exactas y aproximaciones decimales. Resolucin de problemas mediante la utilizacin de ecuaciones y sistemas. Interpretacin crtica de las soluciones. Bloque 4. Geometra Revisin de la geometra del plano. Lugar geomtrico. Determinacin de figuras a partir de ciertas propiedades. Teorema de Tales. Divisin de un segmento en partes proporcionales. Aplicacin de los teoremas de Tales y Pitgoras a la resolucin de problemas geomtricos y del medio fsico. Traslaciones, giros y simetras en el plano. Elementos invariantes de cada movimiento. Revisin de la geometra del espacio. Planos de simetra en los poliedros. Uso de los movimientos para el anlisis y representacin de figuras y configuraciones geomtricas. Reconocimiento de los movimientos en la naturaleza, en el arte y en otras construcciones humanas. La esfera. Intersecciones de planos y esferas. El globo terrqueo. Coordenadas terrestres y husos horarios. Longitud y latitud de un lugar. Interpretacin de mapas y resolucin de problemas asociados. Estudio de formas, configuraciones y relaciones geomtricas. Clculo de reas y volmenes. Bloque 5. Funciones y grficas Relaciones funcionales. Distintas formas de expresar una funcin. Construccin de tablas de valores a partir de enunciados, expresiones algebraicas o grficas sencillas. Elaboracin de grficas continuas o discontinuas a partir de un enunciado, una tabla de valores o de una expresin algebraica sencilla. Estudio grfico de una funcin: crecimiento y decrecimiento, mximos y mnimos, simetras, continuidad y periodicidad. Anlisis y descripcin de grficas que representan fenmenos del entorno cotidiano. Uso de las tecnologas de la informacin para el anlisis y reconocimiento de propiedades de funciones. Formulacin de conjeturas sobre el fenmeno representado por una grfica y sobre su expresin algebraica. Estudio grfico y algebraico de las funciones constantes, lineales y afines. Utilizacin de modelos lineales para estudiar situaciones provenientes de los diferentes mbitos de conocimiento y de la vida cotidiana, mediante la confeccin de la tabla, la representacin grfica y la obtencin de la expresin algebraica. Bloque 6. Estadstica y probabilidad Estadstica descriptiva unidimensional. Variables discretas y continuas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30561

Interpretaci de taules de freqncies i grfics estadstics. Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de freqncies. Construcci de la grfica adequada a la naturalesa de les dades i a lobjectiu desitjat. Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci (mediana, moda, quartils i mitjana) i dispersi (rang i desviaci tpica). Interpretacin conjunta de la mitjana i la desviaci tpica. Utilitzaci de les mesures de centralitzaci i dispersi per a realitzar comparacions i valoracions. Anlisi i crtica de la informaci dndole estadstica i de la seua presentaci. Utilitzaci de la calculadora i el full de clcul per a organitzar les dades i realitzar clculs. Experiments aleatoris. Successos i espai mostral. Utilitzaci del vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades amb latzar. Freqncia i probabilitat dun succs. Clcul de probabilitats per mitj de la Llei de Laplace. Clcul de la probabilitat per mitj de simulaci o experimentaci. Formulaci i verificaci de conjectures sobre el comportament de fenmens aleatoris senzills. Utilitzaci de la probabilitat per a prendre decisions fonamentades en diferents contextos. Reconeixement i valoraci de les Matemtiques per a interpretar, descriure i predir situacions incertes. Criteris davaluaci 1. Planificar i utilitzar estratgies i tcniques de resoluci de problemes, com ara el recompte exhaustiu, la inducci o la busca de problemes afins i comprovar lajust de la soluci a la situaci plantejada. 2. Expressar verbalment amb precisi raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporen elements matemtics; valorar la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic. 3. Calcular expressions numriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potncies dexponent enter, que continguen, com a mxim, dos operacions encadenades i un parntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer s adequat de signes i parntesi. 4. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numrica (factor de conversi, regla de tres simple, percentatges, repartiments proporcionals, interessos, etc.) per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana o emmarcats en el context daltres camps de coneixement. 5. Expressar per mitj del llenguatge algebraic una propietat o relaci donada en un enunciat. 6. Observar regularitats en seqncies numriques obtingudes de situacions reals per mitj de lobtenci de la llei de formaci i la frmula corresponent en casos senzills. 7. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu es precise el plantejament i resoluci dequacions de primer i segon grau o de sistemes dequacions lineals amb dos incgnites. 8. Reconixer i descriure els elements i propietats caracterstiques de les figures planes, els cossos elementals i les seues configuracions geomtriques. 9. Calcular les dimensions reals de figures representades en mapes o plans i dibuixar croquis a escales adequades. 10. Utilitzar els teoremes de Tales, de Pitgores i les frmules usuals per a realitzar mesures indirectes delements inaccessibles i per a obtindre les mesures de longituds, rees i volums dels cossos elementals per mitj dillustracions, dexemples presos de la vida real o en la resoluci de problemes geomtrics. 11. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzilles utilitzant els instruments de dibuix habituals; reconixer el tipus de moviment que lliga dos figures iguals del pla que ocupen posicions diferents; determinar els elements invariants i els centres i eixos de simetria en formes i configuracions geomtriques senzilles. 12. Reconixer les transformacions que porten duna figura geomtrica a una altra per mitj dels moviments en el pla i utilitzar estos

Interpretacin de tablas de frecuencias y grficos estadsticos. Agrupacin de datos en intervalos. Histogramas y polgonos de frecuencias. Construccin de la grfica adecuada a la naturaleza de los datos y al objetivo deseado. Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin (media, moda, cuartiles y mediana) y dispersin (rango y desviacin tpica). Interpretacin conjunta de la media y la desviacin tpica. Utilizacin de las medidas de centralizacin y dispersin para realizar comparaciones y valoraciones. Anlisis y crtica de la informacin de ndole estadstico y de su presentacin. Utilizacin de la calculadora y la hoja de clculo para organizar los datos y realizar clculos. Experimentos aleatorios. Sucesos y espacio muestral. Utilizacin del vocabulario adecuado para describir y cuantificar situaciones relacionadas con el azar. Frecuencia y probabilidad de un suceso. Clculo de probabilidades mediante la Ley de Laplace. Clculo de la probabilidad mediante simulacin o experimentacin. Formulacin y verificacin de conjeturas sobre el comportamiento de fenmenos aleatorios sencillos. Utilizacin de la probabilidad para tomar decisiones fundamentadas en diferentes contextos. Reconocimiento y valoracin de las Matemticas para interpretar, describir y predecir situaciones inciertas. Criterios de evaluacin 1. Planificar y utilizar estrategias y tcnicas de resolucin de problemas, tales como el recuento exhaustivo, la induccin o la bsqueda de problemas afines y comprobar el ajuste de la solucin a la situacin planteada. 2. Expresar verbalmente con precisin razonamientos, relaciones cuantitativas e informaciones que incorporen elementos matemticos; valorar la utilidad y simplicidad del lenguaje matemtico. 3. Calcular expresiones numricas sencillas de nmeros racionales (basadas en las cuatro operaciones elementales y las potencias de exponente entero, que contengan, como mximo, dos operaciones encadenadas y un parntesis), aplicar correctamente las reglas de prioridad y hacer uso adecuado de signos y parntesis. 4. Utilizar convenientemente las aproximaciones decimales, las unidades de medida usuales y las relaciones de proporcionalidad numrica (factor de conversin, regla de tres simple, porcentajes, repartos proporcionales, intereses, etc.) para resolver problemas relacionados con la vida cotidiana o enmarcados en el contexto de otros campos de conocimiento. 5. Expresar mediante el lenguaje algebraico una propiedad o relacin dada en un enunciado. 6. Observar regularidades en secuencias numricas obtenidas de situaciones reales mediante la obtencin de la ley de formacin y la frmula correspondiente en casos sencillos. 7. Resolver problemas de la vida cotidiana en los que se precise el planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado o de sistemas de ecuaciones lineales con dos incgnitas. 8. Reconocer y describir los elementos y propiedades caractersticas de las figuras planas, los cuerpos elementales y sus configuraciones geomtricas. 9. Calcular las dimensiones reales de figuras representadas en mapas o planos y dibujar croquis a escalas adecuadas. 10. Utilizar los teoremas de Tales, de Pitgoras y las frmulas usuales para realizar medidas indirectas de elementos inaccesibles y para obtener las medidas de longitudes, reas y volmenes de los cuerpos elementales por medio de ilustraciones, de ejemplos tomados de la vida real o en la resolucin de problemas geomtricos. 11. Aplicar traslaciones, giros y simetras a figuras planas sencillas utilizando los instrumentos de dibujo habituales; reconocer el tipo de movimiento que liga dos figuras iguales del plano que ocupan posiciones diferentes; determinar los elementos invariantes y los centros y ejes de simetra en formas y configuraciones geomtricas sencillas. 12. Reconocer las transformaciones que llevan de una figura geomtrica a otra mediante los movimientos en el plano y utilizar

Num. 5562 / 24.07.2007

30562

moviments per a crear les seues prpies composicions; analitzar, des dun punt de vista geomtric, dissenys quotidians, obres dart i configuracions presents en la naturalesa. 13. Reconixer les caracterstiques bsiques de les funcions constants, lineals i afins en la seua forma grfica o algebraica i representarles grficament quan vinguen expressades per un enunciat, una taula o una expressi algebraica. 14. Obtindre informaci prctica a partir duna grfica referida a fenmens naturals, a la vida quotidiana o en el context daltres rees de coneixement. 15. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics (diagrames de barres o de sectors, histogrames, etc.), aix com els parmetres estadstics ms usuals (mitjana, moda, mediana i desviaci tpica), corresponents a distribucions senzilles i utilitzar, si s necessari, una calculadora cientfica. 16. Fer prediccions qualitatives i quantitatives sobre la possibilitat que un succs ocrrega a partir dinformaci prviament obtinguda de forma emprica o com a resultat del recompte de possibilitats, en casos senzills. 17. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos associats a un experiment aleatori senzill i assignar probabilitats en situacions experimentals equiprobables, utilitzant adequadament la llei de Laplace i els diagrames darbre. Quart curs Opci A Continguts Bloc 1. Continguts comuns Planificaci i utilitzaci de processos de raonament i estratgies de resoluci de problemes, com ara lemissi i justificaci dhiptesis o la generalitzaci. Expressi verbal dargumentacions, relacions quantitatives i espacials i procediments de resoluci amb la precisi i rigor adequats a la situaci. Interpretaci de missatges que continguen argumentacions o informacions de carcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials. Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir destes. Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les trobades. Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els clculs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funcionals i la comprensi de propietats geomtriques. Bloc 2. Nombres Operacions amb nombres enters, fraccions i decimals. Decimals infinits no peridics: nombres irracionals. Expressi decimal dels nombres irracionals. Notaci cientfica. Operacions senzilles amb nombres en notaci cientfica amb i sense calculadora. Potncies dexponent fraccionari. Operacions amb radicals numrics senzills. Interpretaci i utilitzaci dels nombres i les operacions en diferents contextos, triant la notaci i precisi ms adequades en cada cas. Proporcionalitat directa i inversa: resoluci de problemes. Els percentatges en leconomia. Augments i disminucions percentuals. Percentatges encadenats. Inters simple i compost. s del full de clcul per a lorganitzaci de clculs associats a la resoluci de problemes quotidians i financers. Intervals: tipus i significat. Representaci de nombres en la recta numrica. Bloc 3. lgebra Valor numric de polinomis i altres expressions algebraiques. Suma, resta i producte de polinomis. Identitats notables: estudi particular de les expressions (a+b)2, (a-b)2 i (a+b)(a-b). Factoritzaci de polinomis. Resoluci algebraica i grfica de sistemes de dos equacions lineals amb dos incgnites.

dichos movimientos para crear sus propias composiciones; analizar, desde un punto de vista geomtrico, diseos cotidianos, obras de arte y configuraciones presentes en la naturaleza. 13. Reconocer las caractersticas bsicas de las funciones constantes, lineales y afines en su forma grfica o algebraica y representarlas grficamente cuando vengan expresadas por un enunciado, una tabla o una expresin algebraica. 14. Obtener informacin prctica a partir de una grfica referida a fenmenos naturales, a la vida cotidiana o en el contexto de otras reas de conocimiento. 15. Elaborar e interpretar tablas y grficos estadsticos (diagramas de barras o de sectores, histogramas, etc.), as como los parmetros estadsticos ms usuales (media, moda, mediana y desviacin tpica), correspondientes a distribuciones sencillas y utilizar, si es necesario, una calculadora cientfica. 16. Hacer predicciones cualitativas y cuantitativas sobre la posibilidad de que un suceso ocurra a partir de informacin previamente obtenida de forma emprica o como resultado del recuento de posibilidades, en casos sencillos. 17. Determinar e interpretar el espacio muestral y los sucesos asociados a un experimento aleatorio sencillo y asignar probabilidades en situaciones experimentales equiprobables, utilizando adecuadamente la Ley de Laplace y los diagramas de rbol. Cuarto curso Opcin A Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Planificacin y utilizacin de procesos de razonamiento y estrategias de resolucin de problemas, tales como la emisin y justificacin de hiptesis o la generalizacin. Expresin verbal de argumentaciones, relaciones cuantitativas y espaciales y procedimientos de resolucin con la precisin y rigor adecuados a la situacin. Interpretacin de mensajes que contengan argumentaciones o informaciones de carcter cuantitativo o sobre elementos o relaciones espaciales. Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas, comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de ellas. Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los problemas y en la mejora de las encontradas. Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los clculos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas. Bloque 2. Nmeros Operaciones con nmeros enteros, fracciones y decimales. Decimales infinitos no peridicos: nmeros irracionales. Expresin decimal de los nmeros irracionales. Notacin cientfica. Operaciones sencillas con nmeros en notacin cientfica con y sin calculadora. Potencias de exponente fraccionario. Operaciones con radicales numricos sencillos. Interpretacin y utilizacin de los nmeros y las operaciones en diferentes contextos, eligiendo la notacin y precisin ms adecuadas en cada caso. Proporcionalidad directa e inversa: resolucin de problemas. Los porcentajes en la economa. Aumentos y disminuciones porcentuales. Porcentajes encadenados. Inters simple y compuesto. Uso de la hoja de clculo para la organizacin de clculos asociados a la resolucin de problemas cotidianos y financieros. Intervalos: tipos y significado. Representacin de nmeros en la recta numrica. Bloque 3. lgebra Valor numrico de polinomios y otras expresiones algebraicas. Suma, resta y producto de polinomios. Identidades notables: estudio particular de las expresiones (a+b)2, (ab)2 y (a+b)(ab). Factorizacin de polinomios. Resolucin algebraica y grfica de sistemas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30563

Resoluci de problemes quotidians i daltres camps de coneixement per mitj dequacions i sistemes. Resoluci daltres tipus dequacions per mitj daproximacions successives amb ajuda de la calculadora cientfica o grfica. Bloc 4. Geometria Aplicaci de la semblana de triangles i el teorema de Pitgores per a lobtenci indirecta de mesures. Resoluci de problemes geomtrics freqents en la vida quotidiana. Utilitzaci daltres coneixements geomtrics en la resoluci de problemes del mn fsic: mesura i clcul de longituds, rees, volums, etc. Iniciaci a la geometria analtica plana: coordenades dun punt; distncia entre dos punts. Bloc 5. Funcions i grfiques Funcions. Estudi grfic duna funci. Caracterstiques de les grfiques: creixement i decreixement, mxims i mnims, continutat, simetries i periodicitat. Interpretaci dun fenomen descrit per mitj dun enunciat, taula, grfica o expressi algebraica. Anlisi de resultats utilitzant el llenguatge matemtic adequat. Estudi i utilitzaci daltres models funcionals no lineals: exponencial i quadrtica. Utilitzaci de tecnologies de la informaci per a la seua anlisi. La taxa de variaci com a mesura de la variaci duna funci en un interval. Anlisi de distintes formes de creixement en taules, grfiques i enunciats verbals. Bloc 6. Estadstica i probabilitat Estadstica descriptiva unidimensional. Identificaci de les fases i tasques dun estudi estadstic a partir de situacions concretes prximes a lalumna i a lalumne. Anlisi elemental de la representativitat de les mostres estadstiques. Variable discreta: elaboraci i interpretaci de taules de freqncies i de grfics estadstics (grfics de barres, de sectors, diagrames de caixa i polgons de freqncies). s del full de clcul. Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci i dispersi per a realitzar comparacions i valoracions. Variable contnua: intervals i marques de classe. Elaboraci i interpretaci dhistogrames. s del full de clcul. Atzar i probabilitat. Idea dexperiment aleatori i succs. Freqncia i probabilitat dun succs. Experincies compostes. Utilitzaci de taules de contingncia i diagrames darbre per a lassignaci de probabilitats. Utilitzaci del vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades amb latzar. Criteris davaluaci 1. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratgies diverses i tils per a la resoluci de problemes. 2. Expressar verbalment, amb precisi, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporen elements matemtics, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic. 3. Utilitzar els distints tipus de nombres i operacions, junt amb les seues propietats, per a recollir, transformar i intercanviar informaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria. 4. Calcular el valor dexpressions numriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potncies dexponent enter que continguen, com a mxim, tres operacions encadenades i un parntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un s adequat de signes i parntesi. 5. Simplificar expressions numriques irracionals senzilles (que continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la calculadora cientfica en les operacions amb nombres expressats en forma decimal o en notaci cientfica. 6. Aplicar percentatges i taxes a la resoluci de problemes quotidians i financers. 7. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu es necessite el plantejament i resoluci dequacions de primer i segon grau o de sistemes dequacions lineals amb dos incgnites. 8. Utilitzar instruments, frmules i tcniques apropiades per a obtindre mesures indirectes en situacions reals.

Resolucin de problemas cotidianos y de otros campos de conocimiento mediante ecuaciones y sistemas. Resolucin de otros tipos de ecuaciones mediante aproximaciones sucesivas con ayuda de la calculadora cientfica o grfica. Bloque 4. Geometra Aplicacin de la semejanza de tringulos y el teorema de Pitgoras para la obtencin indirecta de medidas. Resolucin de problemas geomtricos frecuentes en la vida cotidiana. Utilizacin de otros conocimientos geomtricos en la resolucin de problemas del mundo fsico: medida y clculo de longitudes, reas, volmenes, etc. Iniciacin a la geometra analtica plana: coordenadas de un punto; distancia entre dos puntos. Bloque 5. Funciones y grficas Funciones. Estudio grfico de una funcin. Caractersticas de las grficas: crecimiento y decrecimiento, mximos y mnimos, continuidad, simetras y periodicidad. Interpretacin de un fenmeno descrito mediante un enunciado, tabla, grfica o expresin algebraica. Anlisis de resultados utilizando el lenguaje matemtico adecuado. Estudio y utilizacin de otros modelos funcionales no lineales: exponencial y cuadrtica. Utilizacin de tecnologas de la informacin para su anlisis. La tasa de variacin como medida de la variacin de una funcin en un intervalo. Anlisis de distintas formas de crecimiento en tablas, grficas y enunciados verbales. Bloque 6. Estadstica y probabilidad Estadstica descriptiva unidimensional. Identificacin de las fases y tareas de un estudio estadstico a partir de situaciones concretas cercanas a la alumna y al alumno. Anlisis elemental de la representatividad de las muestras estadsticas. Variable discreta: elaboracin e interpretacin de tablas de frecuencias y de grficos estadsticos (grficos de barras, de sectores, diagramas de caja y polgonos de frecuencias). Uso de la hoja de clculo. Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin y dispersin para realizar comparaciones y valoraciones. Variable continua: intervalos y marcas de clase. Elaboracin e interpretacin de histogramas. Uso de la hoja de clculo. Azar y probabilidad. Idea de experimento aleatorio y suceso. Frecuencia y probabilidad de un suceso. Experiencias compuestas. Utilizacin de tablas de contingencia y diagramas de rbol para la asignacin de probabilidades. Utilizacin del vocabulario adecuado para describir y cuantificar situaciones relacionadas con el azar. Criterios de evaluacin 1. Planificar y utilizar procesos de razonamiento y estrategias diversas y tiles para la resolucin de problemas. 2. Expresar verbalmente, con precisin, razonamientos, relaciones cuantitativas e informaciones que incorporen elementos matemticos, valorando la utilidad y simplicidad del lenguaje matemtico. 3. Utilizar los distintos tipos de nmeros y operaciones, junto con sus propiedades, para recoger, transformar e intercambiar informacin y resolver problemas relacionados con la vida diaria. 4. Calcular el valor de expresiones numricas sencillas de nmeros racionales (basadas en las cuatro operaciones elementales y las potencias de exponente entero que contengan, como mximo, tres operaciones encadenadas y un parntesis), aplicar correctamente las reglas de prioridad y hacer un uso adecuado de signos y parntesis. 5. Simplificar expresiones numricas irracionales sencillas (que contengan una o dos races cuadradas) y utilizar convenientemente la calculadora cientfica en las operaciones con nmeros expresados en forma decimal o en notacin cientfica. 6. Aplicar porcentajes y tasas a la resolucin de problemas cotidianos y financieros. 7. Resolver problemas de la vida cotidiana en los que se precise el planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado o de sistemas de ecuaciones lineales con dos incgnitas. 8. Utilizar instrumentos, frmulas y tcnicas apropiadas para obtener medidas indirectas en situaciones reales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30564

9. Conixer i utilitzar els conceptes i procediments bsics de la geometria analtica plana per a representar, descriure i analitzar formes i configuracions geomtriques senzilles. 10. Identificar relacions quantitatives en una situaci i determinar el tipus de funci que pot representar-les. 11. Analitzar taules i grfiques que representen relacions funcionals associades a situacions reals per a obtindre informaci sobre estes. 12. Representar grficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadrtiques per mitj dels seus elements caracterstics (pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vrtex i eix de simetria de la parbola). 13. Determinar i interpretar les caracterstiques bsiques (punts de tall amb els eixos, intervals de creixement i decreixement, mxims i mnims, continutat, simetries i periodicitat) que permeten avaluar el comportament duna grfica senzilla. 14. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics, aix com els parmetres estadstics ms usuals, corresponents a distribucions discretes i contnues, i valorar qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades. 15. Aplicar els conceptes i tcniques de clcul de probabilitats per a resoldre diferents situacions i problemes de la vida quotidiana. Opci B Continguts Bloc 1. Continguts comuns Planificaci i utilitzaci de processos de raonament i estratgies de resoluci de problemes com ara lemissi i justificaci dhiptesis o la generalitzaci. Expressi verbal dargumentacions, relacions quantitatives i espacials i procediments de resoluci amb la precisi i rigor adequats a la situaci. Interpretaci de missatges que continguen argumentacions o informacions de carcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials. Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir destes. Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les solucions trobades. Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els clculs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funcionals i la comprensi de propietats geomtriques. Bloc 2. Nombres Reconeixement de nombres que no poden expressar-se en forma de fracci: nombres irracionals. Iniciaci al nombre real: representaci sobre la recta real. Intervals: tipus i significat. Interpretaci i s dels nombres reals en diferents contextos triant la notaci i aproximaci adequades en cada cas. Potncies dexponent fraccionari i radicals. Radicals equivalents. Operacions elementals amb radicals. Simplificaci dexpressions radicals senzilles. Utilitzaci de la jerarquia i propietats de les operacions per a realitzar clculs amb potncies dexponent enter i fraccionari i radicals senzills. Clcul amb percentatges. Inters compost. Utilitzaci de la calculadora per a realitzar operacions amb qualsevol tipus dexpressi numrica. Clculs aproximats. Reconeixement de situacions que requerisquen lexpressi de resultats en forma radical. Bloc 3. lgebra Arrels dun polinomi. Factoritzaci de polinomis. Regla de Ruffini. Utilitzaci de les identitats notables i de la regla de Ruffini en la descomposici factorial dun polinomi. Resoluci algebraica dequacions de primer i segon grau amb una incgnita. Resoluci algebraica i grfica dun sistema de dos equacions lineals amb dos incgnites. s de la descomposici factorial per a la resoluci dequacions de grau superior a dos i simplificaci de fraccions.

9. Conocer y utilizar los conceptos y procedimientos bsicos de la geometra analtica plana para representar, describir y analizar formas y configuraciones geomtricas sencillas. 10. Identificar relaciones cuantitativas en una situacin y determinar el tipo de funcin que puede representarlas. 11. Analizar tablas y grficas que representen relaciones funcionales asociadas a situaciones reales para obtener informacin sobre ellas. 12. Representar grficamente e interpretar las funciones constantes, lineales, afines o cuadrticas por medio de sus elementos caractersticos (pendiente de la recta, puntos de corte con los ejes, vrtice y eje de simetra de la parbola). 13. Determinar e interpretar las caractersticas bsicas (puntos de corte con los ejes, intervalos de crecimiento y decrecimiento, mximos y mnimos, continuidad, simetras y periodicidad) que permitan evaluar el comportamiento de una grfica sencilla. 14. Elaborar e interpretar tablas y grficos estadsticos, as como los parmetros estadsticos ms usuales, correspondientes a distribuciones discretas y continuas, y valorar cualitativamente la representatividad de las muestras utilizadas. 15. Aplicar los conceptos y tcnicas de clculo de probabilidades para resolver diferentes situaciones y problemas de la vida cotidiana. Opcin B Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes Planificacin y utilizacin de procesos de razonamiento y estrategias de resolucin de problemas tales como la emisin y justificacin de hiptesis o la generalizacin. Expresin verbal de argumentaciones, relaciones cuantitativas y espaciales y procedimientos de resolucin con la precisin y rigor adecuados a la situacin. Interpretacin de mensajes que contengan argumentaciones o informaciones de carcter cuantitativo o sobre elementos o relaciones espaciales. Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas, comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de ellas. Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los problemas y en la mejora de las encontradas. Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los clculos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas. Bloque 2. Nmeros Reconocimiento de nmeros que no pueden expresarse en forma de fraccin: nmeros irracionales. Iniciacin al nmero real: representacin sobre la recta real. Intervalos: tipos y significado. Interpretacin y uso de los nmeros reales en diferentes contextos eligiendo la notacin y aproximacin adecuadas en cada caso. Potencias de exponente fraccionario y radicales. Radicales equivalentes. Operaciones elementales con radicales. Simplificacin de expresiones radicales sencillas. Utilizacin de la jerarqua y propiedades de las operaciones para realizar clculos con potencias de exponente entero y fraccionario y radicales sencillos. Clculo con porcentajes. Inters compuesto. Utilizacin de la calculadora para realizar operaciones con cualquier tipo de expresin numrica. Clculos aproximados. Reconocimiento de situaciones que requieran la expresin de resultados en forma radical. Bloque 3. lgebra Races de un polinomio. Factorizacin de polinomios. Regla de Ruffini. Utilizacin de las identidades notables y de la regla de Ruffini en la descomposicin factorial de un polinomio. Resolucin algebraica de ecuaciones de primer y segundo grado con una incgnita. Resolucin algebraica y grfica de un sistema de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas. Uso de la descomposicin factorial para la resolucin de ecuaciones de grado superior a dos y simplificacin de fracciones.

Num. 5562 / 24.07.2007

30565

Resoluci de problemes quotidians i daltres camps de coneixement per mitj dequacions i sistemes. Resoluci daltres tipus dequacions per mitj daproximacions successives amb ajuda dels mitjans tecnolgics. Inequacions i sistemes dinequacions de primer grau amb una incgnita. Interpretaci grfica. Plantejament i resoluci de problemes en diferents contextos utilitzant inequacions. Bloc 4. Geometria Figures i cossos semblants: ra entre longituds, rees i volums de figures semblants. Teorema de Tales. Aplicaci al clcul de mesures indirectes. Raons trigonomtriques dun angle agut. Relacions entre estes. Relacions mtriques en els triangles. Resoluci de triangles rectangles. s de la calculadora per a lobtenci dangles i raons trigonomtriques. Aplicaci dels coneixements geomtrics a la resoluci de problemes mtrics en el mn fsic: mesura de longituds, rees i volums. Iniciaci a la geometria analtica plana: coordenades dun punt; distncia entre dos punts. Representaci de les solucions duna equaci de primer grau amb dos incgnites. Bloc 5. Funcions i grfiques Funcions: expressi algebraica, variables, domini i estudi grfic. Caracterstiques de les grfiques: creixement i decreixement, mxims i mnims, continutat, simetries i periodicitat. Estudi i representaci grfica de les funcions polinmicas de primer o segon grau, de proporcionalitat inversa i de les funcions exponencials i logartmiques senzilles. Aplicacions a contextos i situacions reals. s de les tecnologies de la informaci en la representaci, simulaci i anlisi grfica. Funcions definides a trossos. Busca i interpretaci de situacions reals. Interpretaci dun fenomen descrit per mitj dun enunciat, taula, grfica o expressi algebraica. Anlisi de resultats utilitzant el llenguatge matemtic adequat. La taxa de variaci com a mesura de la variaci duna funci en un interval. Anlisi de distintes formes de creixement en taules, grfiques i enunciats verbals. Interpretaci, lectura i representaci de grfiques en la resoluci de problemes relacionats amb els fenmens naturals i el mn de la informaci. Bloc 6. Estadstica i probabilitat Estadstica descriptiva unidimensional. Identificaci de les fases i tasques dun estudi estadstic. Anlisi elemental de la representativitat de les mostres estadstiques. Variable discreta: elaboraci i interpretaci de taules de freqncies i de grfics estadstics (grfics de barres, de sectors, diagrames de caixa i polgons de freqncies). Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci i dispersi: mitjana, mediana, moda, recorregut i desviaci tpica per a realitzar comparacions i valoracions. Representativitat duna distribuci per la seua mitjana i desviaci tpica o per altres mesures davant de la presncia de descentralitzacions, asimetries i valors atpics. Valoraci de la millor representativitat, en funci de lexistncia o no de valors atpics. Variable contnua: intervals i marques de classe. Elaboraci i interpretaci dhistogrames. Anlisi crtica de taules i grfiques estadstiques en els mitjans de comunicaci. Detecci de fallcies. Experiments aleatoris. Espai mostral associat a un experiment aleatori. Successos. Tcniques de recompte. Introducci a la combinatria: combinacions, variacions i permutacions. Aplicaci al clcul de probabilitats.

Resolucin de problemas cotidianos y de otros campos de conocimiento mediante ecuaciones y sistemas. Resolucin de otros tipos de ecuaciones mediante aproximaciones sucesivas con ayuda de los medios tecnolgicos. Inecuaciones y sistemas de inecuaciones de primer grado con una incgnita. Interpretacin grfica. Planteamiento y resolucin de problemas en diferentes contextos utilizando inecuaciones. Bloque 4. Geometra Figuras y cuerpos semejantes: razn entre longitudes, reas y volmenes de figuras semejantes. Teorema de Tales. Aplicacin al clculo de medidas indirectas. Razones trigonomtricas de un ngulo agudo. Relaciones entre ellas. Relaciones mtricas en los tringulos. Resolucin de tringulos rectngulos. Uso de la calculadora para la obtencin de ngulos y razones trigonomtricas. Aplicacin de los conocimientos geomtricos a la resolucin de problemas mtricos en el mundo fsico: medida de longitudes, reas y volmenes. Iniciacin a la geometra analtica plana: coordenadas de un punto; distancia entre dos puntos. Representacin de las soluciones de una ecuacin de primer grado con dos incgnitas. Bloque 5. Funciones y grficas Funciones: expresin algebraica, variables, dominio y estudio grfico. Caractersticas de las grficas: crecimiento y decrecimiento, mximos y mnimos, continuidad, simetras y periodicidad. Estudio y representacin grfica de las funciones polinmicas de primer o segundo grado, de proporcionalidad inversa y de las funciones exponenciales y logartmicas sencillas. Aplicaciones a contextos y situaciones reales. Uso de las tecnologas de la informacin en la representacin, simulacin y anlisis grfico. Funciones definidas a trozos. Bsqueda e interpretacin de situaciones reales. Interpretacin de un fenmeno descrito mediante un enunciado, tabla, grfica o expresin algebraica. Anlisis de resultados utilizando el lenguaje matemtico adecuado. La tasa de variacin como medida de la variacin de una funcin en un intervalo. Anlisis de distintas formas de crecimiento en tablas, grficas y enunciados verbales. Interpretacin, lectura y representacin de grficas en la resolucin de problemas relacionados con los fenmenos naturales y el mundo de la informacin. Bloque 6. Estadstica y probabilidad Estadstica descriptiva unidimensional. Identificacin de las fases y tareas de un estudio estadstico. Anlisis elemental de la representatividad de las muestras estadsticas. Variable discreta: elaboracin e interpretacin de tablas de frecuencias y de grficos estadsticos (grficos de barras, de sectores, diagramas de caja y polgonos de frecuencias). Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin y dispersin: media, mediana, moda, recorrido y desviacin tpica para realizar comparaciones y valoraciones. Representatividad de una distribucin por su media y desviacin tpica o por otras medidas ante la presencia de descentralizaciones, asimetras y valores atpicos. Valoracin de la mejor representatividad, en funcin de la existencia o no de valores atpicos. Variable continua: intervalos y marcas de clase. Elaboracin e interpretacin de histogramas. Anlisis crtico de tablas y grficas estadsticas en los medios de comunicacin. Deteccin de falacias. Experimentos aleatorios. Espacio muestral asociado a un experimento aleatorio. Sucesos. Tcnicas de recuento. Introduccin a la combinatoria: combinaciones, variaciones y permutaciones. Aplicacin al clculo de probabilidades.

Num. 5562 / 24.07.2007

30566

Experincies compostes. Utilitzaci de taules de contingncia i diagrames darbre per a lassignaci de probabilitats. Probabilitat condicionada. Utilitzaci del vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades amb latzar. Criteris davaluaci 1. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratgies de resoluci de problemes com ara lemissi i justificaci dhiptesis o la generalitzaci. 2. Expressar verbalment amb precisi i rigor, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporen elements matemtics, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic. 3. Utilitzar els distints tipus de nombres i operacions, junt amb les seues propietats, per a recollir, transformar i intercanviar informaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria i altres matries de lmbit acadmic. 4. Calcular el valor dexpressions numriques de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potncies dexponent enter que continguen, com a mxim, tres operacions encadenades i un parntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un s adequat de signes i parntesi. 5. Simplificar expressions numriques irracionals senzilles (que continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la calculadora cientfica en les operacions amb nombres reals, expressats en forma decimal o en notaci cientfica i aplicar les regles i les tcniques daproximaci adequades a cada cas; valorar els errors comesos. 6. Dividir polinomis i utilitzar la regla de Ruffini i les identitats notables en la factoritzaci de polinomis. 7. Resoldre inequacions i sistemes dinequacions de primer grau amb una incgnita i interpretar grficament els resultats. 8. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu es precise el plantejament i resoluci dequacions de primer i segon grau o de sistemes dequacions lineals amb dos incgnites. 9. Utilitzar instruments, frmules i tcniques apropiades per a obtindre mesures directes, i per a les indirectes en situacions reals. 10. Utilitzar les unitats angulars del sistema mtric sexagesimal, i les relacions i raons de la trigonometria elemental per a resoldre problemes trigonomtrics de context real, amb lajuda, si s necessari, de la calculadora cientfica. 11. Conixer i utilitzar els conceptes i procediments bsics de la geometria analtica plana per a representar, descriure i analitzar formes i configuracions geomtriques senzilles. 12. Identificar relacions quantitatives en una situaci, determinar el tipus de funci que pot representar-les i aproximar i interpretar la taxa de variaci a partir duna grfica, de dades numriques o per mitj de lestudi dels coeficients de lexpressi algebraica. 13. Representar grficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadrtiques per mitj dels seus elements caracterstics (pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vrtex i eix de simetria de la parbola) i les funcions exponencials i de proporcionalitat inversa senzilles per mitj de taules de valors significatives, amb lajuda, si s necessari, de la calculadora cientfica. 14. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics, aix com els parmetres estadstics ms usuals en distribucions unidimensionals i valorar qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades. 15. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos associats a un experiment aleatori, simple o compost; utilitzar la llei de Laplace, els diagrames darbre, les taules de contingncia o altres tcniques combinatries per a calcular probabilitats simples o compostes. 16. Aplicar els conceptes i tcniques de clcul de probabilitats per a resoldre diferents situacions i problemes de la vida quotidiana. Msica La msica, com a b cultural i com a llenguatge i mitj de comunicaci no verbal, constitux un element dun valor inqestionable en la vida de les persones. En lactualitat, vivim en un contacte permanent

Experiencias compuestas. Utilizacin de tablas de contingencia y diagramas de rbol para la asignacin de probabilidades. Probabilidad condicionada. Utilizacin del vocabulario adecuado para describir y cuantificar situaciones relacionadas con el azar. Criterios de evaluacin 1. Planificar y utilizar procesos de razonamiento y estrategias de resolucin de problemas tales como la emisin y justificacin de hiptesis o la generalizacin. 2. Expresar verbalmente con precisin y rigor, razonamientos, relaciones cuantitativas e informaciones que incorporen elementos matemticos, valorando la utilidad y simplicidad del lenguaje matemtico. 3. Utilizar los distintos tipos de nmeros y operaciones, junto con sus propiedades, para recoger, transformar e intercambiar informacin y resolver problemas relacionados con la vida diaria y otras materias del mbito acadmico. 4. Calcular el valor de expresiones numricas de nmeros racionales (basadas en las cuatro operaciones elementales y las potencias de exponente entero que contengan, como mximo, tres operaciones encadenadas y un parntesis), aplicar correctamente las reglas de prioridad y hacer un uso adecuado de signos y parntesis. 5. Simplificar expresiones numricas irracionales sencillas (que contengan una o dos races cuadradas) y utilizar convenientemente la calculadora cientfica en las operaciones con nmeros reales, expresados en forma decimal o en notacin cientfica y aplicar las reglas y las tcnicas de aproximacin adecuadas a cada caso; valorar los errores cometidos. 6. Dividir polinomios y utilizar la regla de Ruffini y las identidades notables en la factorizacin de polinomios. 7. Resolver inecuaciones y sistemas de inecuaciones de primer grado con una incgnita e interpretar grficamente los resultados. 8. Resolver problemas de la vida cotidiana en los que se precise el planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado o de sistemas de ecuaciones lineales con dos incgnitas. 9. Utilizar instrumentos, frmulas y tcnicas apropiadas para obtener medidas directas, y para las indirectas en situaciones reales. 10. Utilizar las unidades angulares del sistema mtrico sexagesimal, y las relaciones y razones de la trigonometra elemental para resolver problemas trigonomtricos de contexto real, con la ayuda, si es preciso, de la calculadora cientfica. 11. Conocer y utilizar los conceptos y procedimientos bsicos de la geometra analtica plana para representar, describir y analizar formas y configuraciones geomtricas sencillas. 12. Identificar relaciones cuantitativas en una situacin, determinar el tipo de funcin que puede representarlas y aproximar e interpretar la tasa de variacin a partir de una grfica, de datos numricos o mediante el estudio de los coeficientes de la expresin algebraica. 13. Representar grficamente e interpretar las funciones constantes, lineales, afines o cuadrticas por medio de sus elementos caractersticos (pendiente de la recta, puntos de corte con los ejes, vrtice y eje de simetra de la parbola) y las funciones exponenciales y de proporcionalidad inversa sencillas por medio de tablas de valores significativas, con la ayuda, si es preciso, de la calculadora cientfica. 14. Elaborar e interpretar tablas y grficos estadsticos, as como los parmetros estadsticos ms usuales en distribuciones unidimensionales y valorar cualitativamente la representatividad de las muestras utilizadas. 15. Determinar e interpretar el espacio muestral y los sucesos asociados a un experimento aleatorio, simple o compuesto; utilizar la Ley de Laplace, los diagramas de rbol, las tablas de contingencia u otras tcnicas combinatorias para calcular probabilidades simples o compuestas. 16. Aplicar los conceptos y tcnicas de clculo de probabilidades para resolver diferentes situaciones y problemas de la vida cotidiana. Msica La msica, como bien cultural y como lenguaje y medio de comunicacin no verbal, constituye un elemento con un valor incuestionable en la vida de las personas. En la actualidad, vivimos en un con-

Num. 5562 / 24.07.2007

30567

amb la msica, sens dubte, lart ms poderosament massiu del nostre temps. El desenrotllament tecnolgic ha anat modificant considerablement els referents musicals de la societat per la possibilitat descoltar qualsevol producci musical mundial a travs dels discos, la rdio, la televisi, els jocs electrnics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. Este mateix desenrotllament tecnolgic ha obert, al seu torn, noves vies per a la interpretaci i la creaci musical, tant de msics professionals com de qualsevol persona interessada a fer msica. Des desta perspectiva, el currculum de Msica per a lEducaci Secundria Obligatria pretn establir punts de contacte entre el mn exterior i la msica que saprn en les aules, possibilitar les vies necessries per a estimular en lalumnat el desenrotllament de la percepci, la sensibilitat esttica, lexpressi creativa i la reflexi crtica, i fer que arribe a un grau dautonomia tal que permeta la participaci activa i informada en diferents activitats vinculades amb laudici, la interpretaci i la creaci musical. Daltra banda, leducaci musical a la Comunitat Valenciana t com a punt de partida un entorn cultural, social i histric, que conforma una infraestructura diniciativa institucional o popular, que marca i predisposa la vida local cap al gaudi i la participaci directa en el fet musical, en tots els estils: des de la msica universal a compositors prxims, des de lortodxia a lavantguarda. Este fet suposa una sensible diferenciaci del context sonor valenci, un context significatiu que atorga un pes especfic a la msica, que el centre docent ha descoltar i al mateix temps rendibilitzar des del punt de vista pedaggic, garantint-hi una formaci dacord. La nostra realitat sinserix, a ms, en un arc mediterrani que comprn cultures que constantment intercanvien els seus trets i provoquen un mestissatge fructfer que traspassa fronteres. En els ritmes i les melodies, en les lletres de les canons, en la manera dadornar-les, en les cadncies, en les danses, en els instruments, ens reconeixem i rehabilitem una memria que corre el risc de perdres en una excessiva globalitzaci desttiques, productes i formes de vida. Al mateix temps, el futur sintux intercultural. Els centres docents de la nostra Comunitat en sn un exemple palpable, i, en este sentit, la msica pot actuar delement catalitzador entre uns ciutadans i unes ciutadanes formats musicalment des de lescola. En esta etapa, una aproximaci ms diferenciada i analtica continua el carcter ms global que lrea dEducaci artstica presentava en lEducaci Primria. A es correspon amb les caracterstiques evolutives de lalumnat, en un moment en qu la seua capacitat dabstracci experimenta un desenrotllament notable. Esta diferenciaci no impedix, no obstant aix, que la matria es continue articulant entorn de dos eixos fonamentals, la percepci i lexpressi, vinculats, al seu torn i de forma directa, amb ladquisici duna cultura musical bsica i necessria per a totes i tots els ciutadans. Daltra banda, lexpressi alludix al desenrotllament de totes aquelles capacitats vinculades amb la interpretaci i la creaci musical. Des del punt de vista de la interpretaci, lensenyana i laprenentatge de la Msica se centren en tres mbits diferenciats per estretament relacionats: lexpressi vocal, lexpressi instrumental i el moviment i la dansa. Per mitj del desenrotllament destes capacitats es tracta de facilitar lxit dun domini bsic de les tcniques requerides per al cant i la interpretaci instrumental, aix com els ajustos rtmics i motors implcits en el moviment i la dansa. La creaci musical remet a lexploraci dels elements propis del llenguatge musical i a lexperimentaci i la combinaci dels sons a travs de la improvisaci, lelaboraci darranjaments i la composici individual i collectiva. El tractament dels continguts que integren estos dos eixos ha de fer-se tenint en compte que en lactualitat, ms que en altres poques, la msica s un dels principals referents didentificaci de la joventut. El fet que lalumnat la senta com a prpia constitux, paradoxalment, un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la en laula: avantatge, perqu el valor, aix com les expectatives i la motivaci respecte a esta matria sn elevades; inconvenient, perqu lalumnat, en fer-la seua, possex caires confirmatoris molt arrelats.

tacto permanente con la msica, sin duda, el arte ms poderosamente masivo de nuestro tiempo. El desarrollo tecnolgico ha ido modificando considerablemente los referentes musicales de la sociedad por la posibilidad de una escucha simultnea de toda la produccin musical mundial a travs de los discos, la radio, la televisin, los juegos electrnicos, el cine, la publicidad, Internet, etc. Ese mismo desarrollo tecnolgico ha abierto, a su vez, nuevos cauces para la interpretacin y la creacin musical, tanto de msicos profesionales como de cualquier persona interesada en hacer msica. Desde esta perspectiva, el currculo de Msica para la Educacin Secundaria Obligatoria pretende establecer puntos de contacto entre el mundo exterior y la msica que se aprende en las aulas, posibilitando los cauces necesarios para estimular en el alumnado el desarrollo de la percepcin, la sensibilidad esttica, la expresin creativa y la reflexin crtica, haciendo que llegue a un grado de autonoma tal que permita la participacin activa e informada en diferentes actividades vinculadas con la audicin, la interpretacin y la creacin musical. Por otro lado, la educacin musical en la Comunitat Valenciana cuenta como punto de partida de un entorno cultural, social e histrico, que conforma una infraestructura de iniciativa institucional o popular, que marca y predispone la vida local hacia el disfrute y la participacin directa en el hecho musical, en todos los estilos: desde la msica universal a compositores cercanos, desde la ortodoxia a la vanguardia. Este hecho supone una sensible diferenciacin del contexto sonoro valenciano, un contexto significativo que otorga un peso especfico a la msica, que el centro docente debe escuchar y al mismo tiempo rentabilizar desde el punto de vista pedaggico, garantizando una formacin en consonancia. Nuestra realidad se inserta, adems, en un arco mediterrneo que abarca culturas que constantemente intercambian sus rasgos, provocar un mestizaje fructfero que traspasa fronteras. En los ritmos y melodas, en las letras de las canciones, en la manera de adornarlas, en las cadencias, en las danzas, en los instrumentos, nos reconocemos y rehabilitamos una memoria que corre el riesgo de perderse en una excesiva globalizacin de estticas, productos y formas de vida. Al mismo tiempo, el futuro se intuye intercultural. Los centros docentes de nuestra Comunitat son un ejemplo palpable, y, en este sentido, la Msica puede actuar de elemento catalizador, con unos ciudadanos y ciudadanas formados musicalmente desde la escuela. Una aproximacin ms diferenciada y analtica sucede en esta etapa al carcter ms global que el rea de Educacin artstica presenta en la Educacin Primaria. Esto se corresponde con las caractersticas evolutivas del alumnado, en un momento en que su capacidad de abstraccin experimenta un desarrollo notable. Esta diferenciacin no impide, sin embargo, que la materia se siga articulando en torno a dos ejes fundamentales, percepcin y expresin, vinculados a su vez y de forma directa, con la adquisicin de una cultura musical bsica y necesaria para todas y todos los ciudadanos. Por su parte, la expresin alude al desarrollo de todas aquellas capacidades vinculadas con la interpretacin y la creacin musical. Desde el punto de vista de la interpretacin, la enseanza y el aprendizaje de la Msica se centran en tres mbitos diferenciados pero estrechamente relacionados: la expresin vocal, la expresin instrumental y el movimiento y la danza. Mediante el desarrollo de estas capacidades se trata de facilitar el logro de un dominio bsico de las tcnicas requeridas para el canto y la interpretacin instrumental, as como los ajustes rtmicos y motores implcitos en el movimiento y la danza. La creacin musical remite a la exploracin de los elementos propios del lenguaje musical y a la experimentacin y combinacin de los sonidos a travs de la improvisacin, la elaboracin de arreglos y la composicin individual y colectiva. El tratamiento de los contenidos que integran estos dos ejes debe hacerse teniendo en cuenta que, en la actualidad ms que en otras pocas, la msica es uno de los principales referentes de identificacin de la juventud. El hecho de que el alumnado la sienta como propia constituye, paradjicamente, una ventaja y un inconveniente en el momento de trabajarla en el aula: ventaja, porque el valor, as como las expectativas y la motivacin respecto a esta materia son elevadas; inconveniente, porque el alumnado al hacerla suya, posee sesgos confirmatorios muy arraigados.

Num. 5562 / 24.07.2007

30568

La presncia de la Msica en letapa dEducaci Secundria Obligatria ha de considerar com a punt de referncia, el gust i les preferncies de lalumnat, per, simultniament, ha de concebre els continguts i el fenomen musical des duna perspectiva creativa i reflexiva, i intentar aconseguir quotes ms elevades de participaci en la msica com a espectador, intrpret i creador. En els continguts previstos en segon i en tercer, el primer bloc, Escolta, es vincula directament amb leix de percepci, alhora que el segon i el tercer, Interpretaci i creaci, ho fan amb leix dexpressi. Per la seua banda, el quart bloc, Contextos musicals, inclou continguts relacionats amb els referents culturals de les msiques que sutilitzaran en els blocs anteriors junt amb altres que ajuden a conixer millor el mn musical actual i el paper de la msica en distints contextos socials i culturals. En els continguts del quart curs, entre els quals la Msica s una matria opcional, el primer bloc, Audici i referents musicals, es relaciona directament amb leix de percepci, i arreplega, al mateix temps, nous continguts per a aprofundir en el paper de la msica en distints contextos socials i culturals del passat i del present. El segon bloc, La prctica musical, sinserix en leix dexpressi, i arreplega tots aquells continguts relacionats amb la interpretaci vocal i instrumental, el moviment i la dansa, la improvisaci, lelaboraci darranjaments i la composici, aix com la participaci en projectes musicals de diversa ndole. Estos dos primers blocs prestaran especial atenci a audicions i interpretacions, tant de canons com de danses tradicionals del repertori de la Comunitat Valenciana. El tercer bloc, Msica i tecnologies, estretament vinculat amb els anteriors, inclou de manera explcita una srie de continguts que permeten conixer i utilitzar eines tecnoltiques en activitats daudici i producci musical. Esta organitzaci dels continguts entorn de blocs i eixos, pretn presentar-los de forma coherent. No existix, no obstant aix, cap prioritat entre els uns i els altres ni cap exigncia per la qual se nhaja de partir preferentment dun en particular. Entre els diferents continguts sestablix una relaci cclica: uns enriquixen els altres, els promouen, els desenrotllen i els consoliden. Al mateix temps, tots es vinculen amb els coneixements del llenguatge i la cultura musical. La interdisciplinarietat de la Msica propicia i implica establir vincles amb un gran nombre de matries que en conformen el currculum, per a formar el quadre cultural en el qual les creacions musicals shan desenrotllat al llarg del temps, i afavorix la consecuci duna manera ms diversificada dels objectius generals de letapa. La Msica, en tota la seua dimensi, permet una doble funci en el desenrotllament de lalumnat, des del punt de vista personal i en la formaci dels fonaments tcnics i cientfics de lenriquiment cultural. Per tant, s necessria una slida formaci musical com a element indispensable en leducaci de les persones. Fins ara laprenentatge de la matria de Msica sha basat en la prctica de procediments. En lactualitat, amb el terme creativitat shan ests corrents pedaggics que utilitzen un aprenentatge consistent, en primer lloc, en lexperimentaci i, a partir dac, en la construcci de significats. La creativitat musical, per tant, ser major com ms ferramentes posem a disposici de lalumnat per a ordenar-les de forma original i personal. Lensenyana de la matria de Msica ha de potenciar les capacitats descoltar, reconixer i retindre les relacions que configuren les estructures musicals i, per aix mateix, ha dorientar en la diversitat dels gustos musicals i en la formaci dun esperit crtic i de foment de valors de convivncia i disciplina. Hi ha msiques de gran riquesa, per noms unes i uns pocs poden o saben gaudir-ne, ja que el gran pblic no est capacitat per a percebre la gran quantitat de parmetres musicals que shi oferixen. Es tractaria, per tant, dun problema deducaci. No s que els agrade o no els agrade, sin que no tenen educada la oda i lenteniment per a emetre-hi un ju mesurat. Les classes de Msica han de transcrrer en un clima de respecte cap a la matria, de participaci i datenci a la diversitat de lalumnat.

La presencia de la Msica en la etapa de Educacin Secundaria Obligatoria debe considerar como punto de referencia, el gusto y las preferencias del alumnado pero, simultneamente, debe concebir los contenidos y el fenmeno musical desde una perspectiva creativa y reflexiva, e intentar alcanzar cotas ms elevadas de participacin en la msica como espectador, intrprete y creador. En los contenidos previstos en segundo y en tercero, el primer bloque, Escucha, se vincula directamente con el eje de percepcin, al tiempo que el segundo y el tercero, Interpretacin y creacin lo hacen con el eje de expresin. Por su parte, el cuarto bloque Contextos musicales incluye contenidos relacionados con los referentes culturales de las msicas que se utilizarn en los bloques anteriores junto a otros que ayudan a conocer mejor el mundo musical actual y el papel de la msica en distintos contextos sociales y culturales. En los contenidos para el cuarto curso, en el que la Msica es una materia opcional, el primer bloque Audicin y referentes musicales, se relaciona directamente con el eje de percepcin y recoge, al mismo tiempo, nuevos contenidos para profundizar en el papel de la msica en distintos contextos sociales y culturales del pasado y del presente. El segundo bloque, La prctica musical, se inserta en el eje de expresin y recoge todos aquellos contenidos relacionados con la interpretacin vocal e instrumental, el movimiento y la danza, la improvisacin, la elaboracin de arreglos y la composicin, as como la participacin en proyectos musicales de diversa ndole. Estos dos primeros bloques prestarn especial atencin a audiciones e interpretaciones, tanto de canciones como de danzas tradicionales del repertorio de la Comunitat Valenciana. El tercer bloque, Msica y tecnologas, estrechamente vinculado con los anteriores, incluye de manera explcita una serie de contenidos que permiten conocer y utilizar herramientas tecnolgicas en actividades de audicin y produccin musical. Esta organizacin de los contenidos en torno a bloques y ejes pretende presentarlos de forma coherente. No existe, sin embargo, prioridad de unos sobre otros ni exigencia por la que se deba partir preferentemente de uno de ellos. Entre los diferentes contenidos se establece una relacin cclica: unos enriquecen a otros, los promueven, desarrollan y consolidan. Al mismo tiempo, todos ellos se vinculan con los conocimientos del lenguaje y la cultura musical. La interdisciplinariedad de la Msica propicia e implica establecer vnculos con un gran nmero de materias que conforman el currculo para formar el cuadro cultural en el cual las creaciones musicales se han desarrollado a lo largo del tiempo y favorece la consecucin de manera ms diversificada de los objetivos generales de la etapa. La Msica en toda su dimensin permite una doble funcin en el desarrollo de la alumna y del alumno, desde el punto de vista personal y en la formacin de los fundamentos tcnicos y cientficos del enriquecimiento cultural. As pues, es necesaria una slida formacin musical como elemento indispensable en la educacin de las personas. Hasta ahora el aprendizaje de la materia de Msica se ha basado en la prctica de procedimientos. En la actualidad, con el trmino creatividad se han extendido corrientes pedaggicas que emplean un aprendizaje consistente, en primer lugar, en experimentar y a partir de ah, en construir significados. La creatividad musical, pues, ser mayor cuantas ms herramientas pongamos a disposicin de las alumnas y los alumnos para ordenarlas de forma original y personal. La enseanza de la materia de Msica tiene que potenciar las capacidades de escuchar, reconocer y retener las relaciones que configuran las estructuras musicales y por ello mismo, ha de orientar en la diversificacin de gustos musicales y en la formacin de un espritu crtico y de fomento de valores de convivencia y disciplina. Hay msicas de gran riqueza, pero slo unas y unos pocos pueden o saben disfrutarlas debido a que el gran pblico no est capacitado para percibir la gran cantidad de parmetros musicales que se ofrecen. Se tratara pues de un problema de educacin. No es que les guste o no les guste, sino que no tienen las herramientas en sus odos y en su entendimiento para emitir un juicio de gusto. Las clases de Msica tienen que transcurrir en un clima de respeto para con la materia, de participacin y de atencin a la diversidad del alumnado.

Num. 5562 / 24.07.2007

30569

Les activitats complementries i extraescolars seran suports importants en el desenrotllament de la matria i en la formaci i motivaci de lalumnat. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques La matria de Msica contribux de forma directa a ladquisici de la competncia cultural i artstica en tots els aspectes que la configuren. Fomenta la capacitat dapreciar, comprendre i valorar crticament diferents manifestacions culturals i musicals, a travs dexperincies perceptives i expressives i del coneixement de msiques de diferents cultures, poques i estils. Aix, pot potenciar actituds obertes i respectuoses i oferir elements per a lelaboraci de jus fonamentats respecte a les diferents manifestacions musicals, per a lestabliment de connexions amb altres llenguatges artstics i amb els contextos social i histric a qu se circumscriu cada obra. Lorientaci desta matria, en la qual lexpressi juga un paper important, permet adquirir habilitats per a expressar idees, experincies o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretaci, la improvisaci i la composici, tant individual com collectiva, que al seu torn estimulen la imaginaci i la creativitat. Daltra banda, una millor comprensi del fet musical afavorix la seua consideraci com a font de plaer i enriquiment personal. Collabora en el desenrotllament de la competncia dautonomia i iniciativa personal, per mitj del treball collaboratiu a qu abans ens hem referit i lhabilitat per a planificar i gestionar projectes. La interpretaci i la composici sn dos clars exemples dactivitats que requerixen una planificaci prvia i una presa de decisions per a obtindre els resultats desitjats. Daltra banda, en especial en aquelles activitats relacionades amb la interpretaci musical, sexerciten capacitats i habilitats com ara la perseverana, la responsabilitat, lautocrtica i lautoestima, factors clau per a ladquisici daquella competncia. La matria de Msica contribux tamb a la competncia social i ciutadana. La participaci en activitats musicals de distinta ndole, especialment les referides a la interpretaci i creaci collectiva que requerixen dun treball cooperatiu, collabora en ladquisici dhabilitats per a relacionar-se amb els altres. La participaci en experincies musicals collectives dna loportunitat dexpressar idees prpies, valorar les dels altres i coordinar les seues prpies accions amb les dels altres integrants del grup i responsabilitzar-se en la consecuci dun resultat. La presa de contacte amb una mplia varietat de msiques, tant del passat com del present, afavorix la comprensi de diferents cultures i de la seua aportaci al progrs de la humanitat i, amb aix, la valoraci dels altres i els trets de la societat en qu es viu. La matria de Msica tamb contribux de manera directa al desenrotllament del tractament de la informaci i de la competncia digital. Ls dels recursos tecnolgics en el camp de la msica possibilita el coneixement i el domini bsic del hardware i el software musical, els distints formats de so i dudio digital o les tcniques de tractament i gravaci del so relacionats, entre daltres, amb la producci de missatges musicals, audiovisuals i multimdia. Afavorix, aix mateix, el seu aprofitament com a ferramenta per als processos dautoaprenentatge i la seua possible integraci en les activitats doci. A ms, lobtenci dinformaci musical necessita de destreses relacionades amb el tractament de la informaci, encara que, des desta matria, conv fer especial consideraci en ls de productes musicals i la seua relaci amb la distribuci i els drets dautor. La matria de Msica tamb contribux al desenrotllament de la competncia per a aprendre a aprendre, potenciant capacitats i destreses fonamentals per a laprenentatge guiat i autnom, com latenci, la concentraci i la memria, alhora que desenrotlla el sentit de lorde i de lanlisi. Duna banda, laudici musical elegix escoltar una obra reiteradament per a arribar a conixer-la, reconixer-la, identificar-ne els elements i apropiar-sen. Duna altra, totes aquelles activitats dinterpretaci musical i dentrenament auditiu requerixen la presa de conscincia de les prpies possibilitats, la utilitzaci de distintes estratgies daprenentatge, la gesti i el control efica dels propis processos. En tots estos casos s imprescindible una motivaci prolongada

Las actividades complementarias y extraescolares sern soportes importantes en el desarrollo de la materia y en la formacin y motivacin de las alumnas y alumnos. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas La materia de Msica contribuye de forma directa a la adquisicin de la competencia cultural y artstica en todos los aspectos que la configuran. Fomenta la capacidad de apreciar, comprender y valorar crticamente diferentes manifestaciones culturales y musicales, a travs de experiencias perceptivas y expresivas y del conocimiento de msicas de diferentes culturas, pocas y estilos. Puede potenciar as, actitudes abiertas y respetuosas y ofrecer elementos para la elaboracin de juicios fundamentados respecto a las distintas manifestaciones musicales, para establecer conexiones con otros lenguajes artsticos y con los contextos social e histrico a los que se circunscribe cada obra. La orientacin de esta materia, en la que la expresin juega un papel importante, permite adquirir habilidades para expresar ideas, experiencias o sentimientos de forma creativa, especialmente presentes en contenidos relacionados con la interpretacin, la improvisacin y la composicin, tanto individual como colectiva, que a su vez estimulan la imaginacin y la creatividad. Por otra parte, una mejor comprensin del hecho musical favorece considerarla como fuente de placer y enriquecimiento personal. Colabora al desarrollo de la competencia de autonoma e iniciativa personal, mediante el trabajo colaborativo al que antes nos hemos referido y la habilidad para planificar y gestionar proyectos. La interpretacin y la composicin son dos claros ejemplos de actividades que requieren de una planificacin previa y de la toma de decisiones para obtener los resultados deseados. Por otra parte, en aquellas actividades relacionadas en especial con la interpretacin musical, se desarrollan capacidades y habilidades tales como la perseverancia, la responsabilidad, la autocrtica y la autoestima, factores clave para la adquisicin de esta competencia. La materia de Msica contribuye tambin a la competencia social y ciudadana. La participacin en actividades musicales de distinta ndole, especialmente las referidas a la interpretacin y creacin colectiva que requieren de un trabajo cooperativo, colabora en la adquisicin de habilidades para relacionarse con los dems. La participacin en experiencias musicales colectivas da la oportunidad de expresar ideas propias, valorar las de los dems y coordinar sus propias acciones con las de los otros integrantes del grupo y responsabilizarse en la consecucin de un resultado. La toma de contacto con una amplia variedad de msicas, tanto del pasado como del presente, favorece la comprensin de diferentes culturas y de su aportacin al progreso de la humanidad y, con ello, la valoracin de los dems y los rasgos de la sociedad en que se vive. La materia de Msica tambin contribuye de manera directa al desarrollo del tratamiento de la informacin y competencia digital. El uso de los recursos tecnolgicos en el campo de la msica posibilita el conocimiento y dominio bsico del hardware y el software musical, los distintos formatos de sonido y de audio digital o las tcnicas de tratamiento y grabacin del sonido relacionados, entre otros, con la produccin de mensajes musicales, audiovisuales y multimedia. Favorece, asimismo, su aprovechamiento como herramienta para los procesos de autoaprendizaje y su posible integracin en las actividades de ocio. Adems la obtencin de informacin musical necesita de destrezas relacionadas con el tratamiento de la informacin aunque desde esta materia, merece especial consideracin el uso de productos musicales y su relacin con la distribucin y los derechos de autor. La materia de Msica tambin contribuye al desarrollo de la competencia para aprender a aprender, potenciando capacidades y destrezas fundamentales para el aprendizaje guiado y autnomo como la atencin, la concentracin y la memoria, al tiempo que desarrolla el sentido del orden y del anlisis. Por una parte, la audicin musical elige una escucha reiterada para llegar a conocer una obra, reconocerla, identificar sus elementos y apropiarse de la misma. Por otra, todas aquellas actividades de interpretacin musical y de entrenamiento auditivo requieren de la toma de conciencia sobre las propias posibilidades, la utilizacin de distintas estrategias de aprendizaje, la gestin y control eficaz de los propios procesos. En todos estos casos, es

Num. 5562 / 24.07.2007

30570

per a assolir els objectius proposats des de lautoconfiana en lxit del propi aprenentatge. Respecte a la competncia en comunicaci lingstica, la matria de Msica contribux, igual que altres matries, a enriquir els intercanvis comunicatius i a adquirir i usar un vocabulari musical bsic. Tamb ajuda a integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal i a valorar lenriquiment de la dita interacci. Des del punt de vista de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, la matria de Msica contribux a la millora de la qualitat del medi ambient amb la identificaci i la reflexi sobre lexcs de soroll, la contaminaci acstica i ls indiscriminat de la msica, a fi de generar hbits saludables. A ms, els continguts relacionats amb ls correcte de la veu i de laparell respiratori, no sols per a aconseguir-hi resultats musicals ptims, sin tamb per a previndre problemes de salut, incidixen en el desplegament desta competncia. Objectius Lensenyana de la Msica en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnolgics per a expressar idees i sentiments; enriquir les prpies possibilitats de comunicaci i respectar altres formes diferents dexpressi. 2. Desenrotllar i aplicar diverses habilitats i tcniques que possibiliten la interpretaci (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creaci musical, tant individuals com en grup. 3. Escoltar una mplia varietat dobres, de distints estils, gneres, tendncies i cultures musicals, apreciant el seu valor com a font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se per ampliar i diversificar les preferncies musicals prpies. 4. Reconixer les caracterstiques de diferents obres musicals com a exemples de la creaci artstica i del patrimoni cultural, en especial de la Comunitat Valenciana, sent conscient de les seues intencions i funcions, i aplicar-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i valorar-les crticament. 5. Utilitzar i gaudir del moviment i la dansa, com a mitj de representaci dimatges, sensacions i idees, i apreciar-los com a forma dexpressi individual i collectiva; dedicar-hi una atenci especial a les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. 6. Utilitzar de forma autnoma diverses fonts dinformaci mitjans audiovisuals, Internet, textos, partitures i altres recursos grfics per a conixer i gaudir de la msica. 7. Conixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recursos per a la producci musical, valorant-ne la contribuci a les distintes activitats musicals i a laprenentatge autnom de la msica. 8. Participar en lorganitzaci i realitzaci dactivitats musicals que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposici per a superar estereotips i prejus, prenent conscincia, com a membre dun grup, de lenriquiment que es produx amb les aportacions dels altres. 9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i mbits de coneixement, aix com la funci i significat de la msica en diferents produccions artstiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicaci. 10. Elaborar jus i criteris personals, per mitj duna anlisi crtica dels diferents usos socials de la msica, siga quin en siga lorigen, aplicar-los amb autonomia i iniciativa a situacions quotidianes i valorar la contribuci que la msica pot fer a la vida personal i a la de la comunitat. 11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la msica, prenent conscincia dels problemes creats per la contaminaci acstica i les seues conseqncies. 12. Conixer les distintes manifestacions musicals a travs de la histria i la seua significaci en lmbit artstic i sociocultural. 13. Comprendre i valorar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i mbits de coneixement, aix com la funci i significat de la msica en diferents produccions artstiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicaci.

imprescindible una motivacin prolongada para alcanzar los objetivos propuestos desde la autoconfianza en el xito del propio aprendizaje. Respecto a la competencia en comunicacin lingstica, la materia de Msica contribuye, al igual que otras materias, a enriquecer los intercambios comunicativos y a la adquisicin y uso de un vocabulario musical bsico. Tambin ayuda a integrar el lenguaje musical y el lenguaje verbal y a valorar el enriquecimiento dicha interaccin. Desde el punto de vista de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico, la materia de Msica contribuye a la mejora de la calidad del medio ambiente identificando y reflexionando sobre el exceso de ruido, la contaminacin sonora y el uso indiscriminado de la msica, con el fin de generar hbitos saludables. Adems los contenidos relacionados con el uso correcto de la voz y del aparato respiratorio, no slo para conseguir resultados musicales ptimos, sino tambin para prevenir problemas de salud, inciden en el desarrollo de esta competencia. Objetivos La enseanza de la Msica en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Utilizar la voz, el cuerpo, objetos, instrumentos y recursos tecnolgicos para expresar ideas y sentimientos; enriquecer las propias posibilidades de comunicacin y respetar otras formas distintas de expresin. 2. Desarrollar y aplicar diversas habilidades y tcnicas que posibiliten la interpretacin (vocal, instrumental y de movimiento y danza) y la creacin musical, tanto individuales como en grupo. 3. Escuchar una amplia variedad de obras, de distintos estilos, gneros, tendencias y culturas musicales, apreciando su valor como fuente de conocimiento, enriquecimiento intercultural y placer personal; interesarse por ampliar y diversificar las preferencias musicales propias. 4. Reconocer las caractersticas de diferentes obras musicales como ejemplos de la creacin artstica y del patrimonio cultural, en especial de la Comunitat Valenciana, siendo consciente de sus intenciones y funciones y aplicando la terminologa apropiada para describirlas y valorarlas crticamente. 5. Utilizar y disfrutar del movimiento y la danza, como medio de representacin de imgenes, sensaciones e ideas, y apreciarlas como forma de expresin individual y colectiva; dedicar especial atencin a las danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana 6. Utilizar de forma autnoma diversas fuentes de informacin medios audiovisuales, Internet, textos, partituras y otros recursos grficos para el conocimiento y disfrute de la msica. 7. Conocer y utilizar diferentes medios audiovisuales y tecnologas de la informacin y la comunicacin como recursos para la produccin musical, valorando su contribucin a las distintas actividades musicales y al aprendizaje autnomo de la msica. 8. Participar en la organizacin y realizacin de actividades musicales desarrolladas en diferentes contextos, con respeto y disposicin para superar estereotipos y prejuicios, tomando conciencia, como miembro de un grupo, del enriquecimiento que se produce con las aportaciones de los dems. 9. Comprender y apreciar las relaciones entre el lenguaje musical y otros lenguajes y mbitos de conocimiento, as como la funcin y significado de la msica en diferentes producciones artsticas y audiovisuales y en los medios de comunicacin. 10. Elaborar juicios y criterios personales, mediante un anlisis crtico de los diferentes usos sociales de la msica, sea cual sea su origen, aplicndolos con autonoma e iniciativa a situaciones cotidianas y valorando la contribucin que la msica puede hacer a la vida personal y a la de la comunidad. 11. Valorar el silencio y el sonido como parte integral del medio ambiente y de la msica, tomando conciencia de los problemas creados por la contaminacin acstica y sus consecuencias. 12. Conocer las distintas manifestaciones musicales a travs de la historia y su significacin en el mbito artstico y sociocultural. 13. Comprender y valorar las relaciones entre el lenguaje musical y otros lenguajes y mbitos de conocimiento, as como la funcin y significado de la msica en diferentes producciones artsticas y audiovisuales y en los medios de comunicacin.

Num. 5562 / 24.07.2007

30571

14. Conixer i apreciar el patrimoni cultural i contribuir activament a conservar-lo i millorar-lo, entendre la diversitat lingstica i cultural com un dret dels pobles i els individus, i desenrotllar una actitud dinters i respecte cap a lexercici deste dret. 15. Assolir i consolidar hbits de respecte i disciplina com a condici necessria per al desenrotllament de les activitats musicals. Segon curs Continguts Bloc 1. Escolta Aplicaci destratgies datenci, audici interior, memria comprensiva i anticipaci durant la prpia interpretaci i creaci musical. Utilitzaci de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos, partitures i musicogrames. Elements que intervenen en la construcci duna obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinmica) i identificaci destos en laudici i lanlisi dobres musicals. Classificaci i discriminaci auditiva dels diferents tipus de veus i instruments. Audici, anlisi elemental i apreciaci crtica dobres vocals i instrumentals de distints estils, gneres, tendncies i cultures musicals. La msica en directe: els concerts i altres manifestacions musicals. Inters per conixer msiques de distintes caracterstiques i per ampliar i diversificar les prpies preferncies musicals. El silenci en laudici. Valoraci de laudici com a forma de comunicaci i com a font de coneixement i enriquiment intercultural. Inters per desenrotllar hbits saludables descolta i de respecte als altres durant lescolta. Bloc 2. Interpretaci La veu i la paraula com a mitjans dexpressi musical: caracterstiques i habilitats tcniques i interpretatives. Exploraci i descobriment de les possibilitats de la veu com a mitj dexpressi musical i prctica de la relaxaci, la respiraci, larticulaci, la ressonncia i lentonaci. Els instruments i el cos com a mitjans dexpressi musical: caracterstiques i habilitats tcniques i interpretatives. Inters pel coneixement i latenci de la veu, el cos i els instruments. Acceptaci i predisposici per a millorar les capacitats tcniques i interpretatives (vocal, instrumental i corporal) prpies, i respecte davant daltres capacitats i formes dexpressi. Interpretaci de canons tradicionals de la Comunitat Valenciana. Interpretaci de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. Bloc 3. Creaci La improvisaci, lelaboraci darranjaments i la composici com a recursos per a la creaci musical. Improvisaci vocal i instrumental, individual i en grup, en resposta a distints estmuls musicals i extramusicals. Sensibilitat esttica cap a noves propostes musicals, a travs del reconeixement dels seus elements creatius i innovadors. Valoraci de la lectura i lescriptura musical i dels distints mitjans de gravaci sonora com a recursos per a lenregistrament i difusi duna obra musical. Criteris davaluaci 1. Reconixer els diferents parmetres del so presents en la interpretaci i lanlisi duna estructura musical, i distingir els elements que sutilitzen en la representaci grfica de la msica. 2. Percebre i identificar el silenci, ents com a element estructurador del so, i incorporar-lo a lanlisi de les produccions musicals, tant les que shan compost com les que shan escoltat. 3. Reconixer auditivament i determinar lpoca o cultura a qu pertanyen distintes obres musicals escoltades prviament en laula, i interessar-se per ampliar les seues preferncies.

14. Conocer y apreciar el patrimonio cultural y contribuir activamente a su conservacin y mejora, entender la diversidad lingstica y cultural como un derecho de los pueblos y los individuos y desarrollar una actitud de inters y respeto hacia el ejercicio de este derecho. 15. Desarrollar y consolidar hbitos de respeto y disciplina como condicin necesaria para el desarrollo de las actividades musicales. Segundo curso Contenidos Bloque 1. Escucha Aplicacin de estrategias de atencin, audicin interior, memoria comprensiva y anticipacin durante la propia interpretacin y creacin musical. Utilizacin de recursos corporales, vocales e instrumentales, medios audiovisuales y tecnologas, textos, partituras y musicogramas. Elementos que intervienen en la construccin de una obra musical (meloda, ritmo, armona, timbre, textura, forma, tiempo y dinmica) e identificacin de los mismos en la audicin y el anlisis de obras musicales. Clasificacin y discriminacin auditiva de los diferentes tipos de voces e instrumentos. Audicin, anlisis elemental y apreciacin crtica de obras vocales e instrumentales de distintos estilos, gneros, tendencias y culturas musicales. La msica en directo: los conciertos y otras manifestaciones musicales. Inters por conocer msicas de distintas caractersticas y por ampliar y diversificar las propias preferencias musicales. El silencio en la audicin. Valoracin de la audicin como forma de comunicacin y como fuente de conocimiento y enriquecimiento intercultural. Inters por desarrollar hbitos saludables de escucha y de respeto a los dems durante la escucha. Bloque 2. Interpretacin La voz y la palabra como medios de expresin musical: caractersticas y habilidades tcnicas e interpretativas. Exploracin y descubrimiento de las posibilidades de la voz como medio de expresin musical y prctica de la relajacin, la respiracin, la articulacin, la resonancia y la entonacin. Los instrumentos y el cuerpo como medios de expresin musical: caractersticas y habilidades tcnicas e interpretativas. Inters por el conocimiento y cuidado de la voz, el cuerpo y los instrumentos. Aceptacin y predisposicin para mejorar las capacidades tcnicas e interpretativas (vocal, instrumental y corporal) propias, y respeto ante otras capacidades y formas de expresin. Interpretacin de canciones tradicionales de la Comunitat Valenciana. Interpretacin de danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana. Bloque 3. Creacin La improvisacin, la elaboracin de arreglos y la composicin como recursos para la creacin musical. Improvisacin vocal e instrumental, individual y en grupo, en respuesta a distintos estmulos musicales y extra-musicales. Sensibilidad esttica frente a nuevas propuestas musicales, a travs del reconocimiento de los elementos creativos e innovadores de las mismas. Valoracin de la lectura y la escritura musical y de los distintos medios de grabacin sonora como recursos para el registro y difusin de una obra musical. Criterios de evaluacin 1. Reconocer los diferentes parmetros del sonido que estn presentes en la interpretacin y el anlisis de una estructura musical, y distinguir los elementos que se utilizan en la representacin grfica de la msica. 2. Percibir e identificar el silencio, entendido como elemento estructurador del sonido, incorporndolo al anlisis de las producciones musicales, tanto las que se han compuesto como las que se han escuchado. 3. Reconocer auditivamente y determinar la poca o cultura a la que pertenecen distintas obras musicales escuchadas previamente en el aula, e interesarse por ampliar sus preferencias.

Num. 5562 / 24.07.2007

30572

4. Diferenciar les sonoritats dels instruments de lorquestra, aix com la forma i els quatre tipus de veus ms comunes. 5. Comunicar als altres jus personals sobre la msica escoltada. 6. Participar en la interpretaci en grup duna pea vocal, instrumental o coreogrfica, adequant la prpia interpretaci a la del conjunt i assumint-hi distints rols. 7. Interpretar canons tradicionals de la Comunitat Valenciana. 8. Interpretar danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. 9. Iniciar-se en la utilitzaci dalguns recursos tecnolgics disponibles, de manera que es demostre un coneixement bsic de les tcniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir msica i per a realitzar senzilles produccions audiovisuals. 10. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de laula com a suport a la interpretaci i laudici. 11. Assolir les pautes de conducta, els hbits i la disciplina que permeten un adequat desenrotllament de les activitats musicals. 12. Identificar en lmbit quotidi situacions en qu es produx un s indiscriminat del so, analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions. Tercer curs Continguts Bloc 1. Escolta Utilitzaci de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions grfiques per a la comprensi de la msica escoltada. Elements que intervenen en la construcci duna obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinmica) i identificar-los per mitj de laudici i lanlisi dobres musicals. Classificaci i discriminaci auditiva dels diferents tipus de veus i instruments i de distintes agrupacions vocals i instrumentals. Audici, anlisi elemental i apreciaci crtica dobres vocals i instrumentals de distints estils, gneres, tendncies i cultures musicals, incloent-hi les interpretacions i composicions realitzades en laula. La msica en directe: els concerts i altres manifestacions musicals. Inters per conixer msiques de distintes caracterstiques i per ampliar i diversificar les prpies preferncies musicals. Valoraci de laudici com a forma de comunicaci i com a font de coneixement i enriquiment intercultural. Inters per desenrotllar hbits saludables descolta i de respecte als altres durant lescolta. Bloc 2. Interpretaci Exploraci de les possibilitats de diverses fonts sonores i prctica dhabilitats tcniques per a la interpretaci. Prctica, memoritzaci i interpretaci de peces vocals i instrumentals apreses per imitaci i a travs de la lectura de partitures amb diverses formes de notaci, dedicant-hi una especial atenci al repertori tradicional de la Comunitat Valenciana. Agrupacions vocals i instrumentals en la msica de diferents gneres, estils i cultures. La interpretaci individual i en grup. Prctica de les pautes bsiques de la interpretaci: silenci, atenci a la directora o al director i a les altres o els altres intrprets, audici interior, memria i adequaci al conjunt. Experimentaci i prctica de les distintes tcniques del moviment i la dansa, expressi dels continguts musicals a travs del cos i el moviment, i interpretaci dun repertori variat de danses. Danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. Utilitzaci dels dispositius i instruments electrnics disponibles per a la interpretaci i gravaci de peces i activitats musicals, i fer-ne un comentari crtic. Inters pel coneixement i latenci de la veu, el cos i els instruments.

4. Diferenciar las sonoridades de los instrumentos de la orquesta, as como la forma y los cuatro tipos de voces ms comunes. 5. Comunicar a los dems juicios personales acerca de la msica escuchada. 6. Participar en la interpretacin en grupo de una pieza vocal, instrumental o coreogrfica, adecuando la propia interpretacin a la del conjunto y asumiendo distintos roles. 7. Interpretar canciones tradicionales de la Comunitat Valenciana. 8. Interpretar danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana. 9. Iniciarse en la utilizacin de algunos de los recursos tecnolgicos disponibles, de forma que se demuestre un conocimiento bsico de las tcnicas y procedimientos necesarios para grabar y reproducir msica y para realizar sencillas producciones audiovisuales. 10. Leer distintos tipos de partituras en el contexto de las actividades musicales del aula como apoyo a las tareas de interpretacin y audicin. 11. Alcanzar las pautas de conducta, los hbitos y la disciplina que permitan el adecuado desarrollo de las actividades musicales. 12. Identificar en el mbito cotidiano situaciones en las que se produce un uso indiscriminado del sonido, analizar sus causas y proponer soluciones. Tercer curso Contenidos Bloque 1. Escucha Utilizacin de recursos corporales, vocales e instrumentales, medios audiovisuales y tecnologas, textos, partituras, musicogramas y otras representaciones grficas para la comprensin de la msica escuchada. Elementos que intervienen en la construccin de una obra musical (meloda, ritmo, armona, timbre, textura, forma, tiempo y dinmica) e identificacin de los mismos en la audicin y el anlisis de obras musicales. Clasificacin y discriminacin auditiva de los diferentes tipos de voces e instrumentos y de distintas agrupaciones vocales e instrumentales. Audicin, anlisis elemental y apreciacin crtica de obras vocales e instrumentales de distintos estilos, gneros, tendencias y culturas musicales, incluyendo las interpretaciones y composiciones realizadas en el aula. La msica en directo: los conciertos y otras manifestaciones musicales. Inters por conocer msicas de distintas caractersticas y por ampliar y diversificar las propias preferencias musicales. Valoracin de la audicin como forma de comunicacin y como fuente de conocimiento y enriquecimiento intercultural. Inters por desarrollar hbitos saludables de escucha y de respeto a los dems durante la escucha. Bloque 2. Interpretacin Exploracin de las posibilidades de diversas fuentes sonoras y prctica de habilidades tcnicas para la interpretacin. Prctica, memorizacin e interpretacin de piezas vocales e instrumentales aprendidas por imitacin y a travs de la lectura de partituras con diversas formas de notacin, dedicando especial atencin al repertorio tradicional de la Comunitat Valenciana. Agrupaciones vocales e instrumentales en la msica de diferentes gneros, estilos y culturas. La interpretacin individual y en grupo. Prctica de las pautas bsicas de la interpretacin: silencio, atencin a la directora o director y a las otras u otros intrpretes, audicin interior, memoria y adecuacin al conjunto. Experimentacin y prctica de las distintas tcnicas del movimiento y la danza, expresin de los contenidos musicales a travs del cuerpo y el movimiento, e interpretacin de un repertorio variado de danzas. Danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana Utilizacin de los dispositivos e instrumentos electrnicos disponibles para la interpretacin y grabacin de piezas y actividades musicales y comentario crtico de las mismas. Inters por el conocimiento y cuidado de la voz, el cuerpo y los instrumentos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30573

Acceptaci i predisposici per a millorar les capacitats tcniques i interpretatives prpies (vocal, instrumental i corporal), i respecte davant daltres capacitats i formes dexpressi. Acceptaci i compliment de les normes que regixen la interpretaci en grup i aportaci didees musicals que contribusquen al perfeccionament i gaudi de lactivitat en com. Bloc 3. Creaci Elaboraci darranjaments de canons i peces instrumentals, per mitj de la creaci dacompanyaments senzills i la selecci de distints tipus dorganitzaci musical (introducci, desenrotllament, interludis, coda, acumulaci, etctera). Composici individual o en grup de canons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de la combinaci delements i recursos presentats en el context de les diferents activitats que es realitzen en laula. Recursos per a la conservaci i difusi de les creacions musicals. Enregistrament de les composicions prpies usant distintes formes de notaci i diferents tcniques de gravaci. Utilitzaci de recursos informtics i altres dispositius electrnics en els processos de creaci musical. Sonoritzaci de representacions dramtiques, activitats dexpressi corporal i dansa, i imatges fixes i en moviment en la realitzaci de produccions audiovisuals. Sensibilitat esttica davant de noves propostes musicals, a travs del reconeixement dels elements creatius i innovadors que contenen. Valoraci de la lectura i lescriptura musical, i dels distints mitjans de gravaci sonora com a recursos per a lenregistrament i la difusi duna obra musical. Bloc 4. Contextos musicals Coneixement de les manifestacions musicals ms significatives del patrimoni musical occidental i daltres cultures. Msica tradicional de la Comunitat Valenciana. Reconeixement de la pluralitat destils en la msica actual. Utilitzaci de diverses fonts dinformaci per a indagar sobre instruments, compositors i compositores, intrprets, concerts i produccions musicals en viu o gravades. El so i la msica en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Valoraci dels recursos tecnolgics com a instruments per al coneixement i gaudi de la msica. La msica al servici daltres llenguatges: corporal, teatral, cinematogrfic, radiofnic i publicitari. Anlisi de la msica utilitzada en diferents tipus despectacles i produccions audiovisuals. El consum de la msica en la societat actual. Sensibilitzaci i actitud crtica davant del consum indiscriminat de msica i la contaminaci acstica. Criteris davaluaci 1. Reconixer auditivament i determinar lpoca o cultura a qu pertanyen distintes obres musicals escoltades prviament en laula, i interessar-se per ampliar les seues preferncies. 2. Identificar i descriure, per mitj de ls de distints llenguatges (grfic, corporal o verbal) alguns elements i algunes formes dorganitzaci i estructuraci musical (ritme, melodia, textura, timbre, repetici, imitaci i variaci) duna obra musical interpretada en viu o gravada. 3. Comunicar als altres jus personals sobre la msica escoltada. 4. Participar en la interpretaci en grup duna pea vocal, instrumental o coreogrfica, adequant la prpia interpretaci a la del conjunt i assumint-hi distints rols. 5. Acompanyar melodies aplicant els coneixements bsics de llenguatge musical adquirits i respectar el marc dactuaci desquemes ritmicomeldics en situacions dimprovisaci i interpretaci. 6. Utilitzar amb autonomia alguns dels recursos tecnolgics disponibles, demostrant aix un coneixement bsic de les tcniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir msica i per a realitzar senzilles produccions audiovisuals.

Aceptacin y predisposicin para mejorar las capacidades tcnicas e interpretativas (vocal, instrumental y corporal) propias y respeto ante otras capacidades y formas de expresin. Aceptacin y cumplimiento de las normas que rigen la interpretacin en grupo y aportacin de ideas musicales que contribuyan al perfeccionamiento y disfrute de la tarea comn. Bloque 3. Creacin Elaboracin de arreglos de canciones y piezas instrumentales, mediante la creacin de acompaamientos sencillos y la seleccin de distintos tipos de organizacin musical (introduccin, desarrollo, interludios, coda, acumulacin, etctera). Composicin individual o en grupo de canciones y piezas instrumentales para distintas agrupaciones a partir de la combinacin de elementos y recursos presentados en el contexto de las diferentes actividades que se realizan en el aula. Recursos para la conservacin y difusin de las creaciones musicales. Registro de las composiciones propias usando distintas formas de notacin y diferentes tcnicas de grabacin. Utilizacin de recursos informticos y otros dispositivos electrnicos en los procesos de creacin musical. Sonorizacin de representaciones dramticas, actividades de expresin corporal y danza e imgenes fijas y en movimiento en la realizacin de producciones audiovisuales. Sensibilidad esttica frente a nuevas propuestas musicales, a travs del reconocimiento de los elementos creativos e innovadores de las mismas. Valoracin de la lectura y la escritura musical y de los distintos medios de grabacin sonora como recursos para el registro y difusin de una obra musical. Bloque 4. Contextos musicales Conocimiento de las manifestaciones musicales ms significativas del patrimonio musical occidental y de otras culturas. Msica tradicional de la Comunitat Valenciana. Reconocimiento de la pluralidad de estilos en la msica actual. Utilizacin de diversas fuentes de informacin para indagar sobre instrumentos, compositores y compositoras, intrpretes, conciertos y producciones musicales en vivo o grabadas. El sonido y la msica en los medios audiovisuales y en las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Valoracin de los recursos tecnolgicos como instrumentos para el conocimiento y disfrute de la msica. La msica al servicio de otros lenguajes: corporal, teatral, cinematogrfico, radiofnico y publicitario. Anlisis de la msica utilizada en diferentes tipos de espectculos y producciones audiovisuales. El consumo de la msica en la sociedad actual. Sensibilizacin y actitud crtica ante el consumo indiscriminado de msica y la polucin sonora. Criterios de evaluacin 1. Reconocer auditivamente y determinar la poca o cultura a la que pertenecen distintas obras musicales escuchadas previamente en el aula, e interesarse por ampliar sus preferencias. 2. Identificar y describir, mediante el uso de distintos lenguajes (grfico, corporal o verbal) algunos elementos y formas de organizacin y estructuracin musical (ritmo, meloda, textura, timbre, repeticin, imitacin y variacin) de una obra musical interpretada en vivo o grabada. 3. Comunicar a los dems juicios personales acerca de la msica escuchada. 4. Participar en la interpretacin en grupo de una pieza vocal, instrumental o coreogrfica, adecuando la propia interpretacin a la del conjunto y asumiendo distintos roles. 5. Acompaar melodas aplicando los conocimientos bsicos de lenguaje musical adquiridos y respetar el marco de actuacin de esquemas ritmicomeldicos en situaciones de improvisacin y interpretacin. 6. Utilizar con autonoma algunos de los recursos tecnolgicos disponibles, demostrando un conocimiento bsico de las tcnicas y procedimientos necesarios para grabar y reproducir msica y para realizar sencillas producciones audiovisuales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30574

7. Elaborar un arranjament per a una can o una pea instrumental utilitzant apropiadament una srie delements donats. 8. Interpretar un repertori variat de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. 9. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de laula com a suport a les tasques dinterpretaci i audici. 10. Identificar en lmbit quotidi situacions en qu es produx un s indiscriminat del so, i analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions. 11. Caracteritzar la funci dels mitjans de comunicaci com a elements de difusi de la msica. Quart curs Continguts Bloc 1. Audici i referents musicals La msica com un element amb una presncia constant en la vida de les persones: laudici de msica en la vida quotidiana, en els espectacles i en els mitjans audiovisuals. Audici, reconeixement, anlisi i comparaci de msiques de diferents gneres i estils, aix com del patrimoni musical dEspanya, especialment de la Comunitat Valenciana: instruments i agrupacions, repertori de danses i canons tradicionals. Utilitzaci de distintes fonts dinformaci per a obtindre referncies sobre msiques de diferents poques i cultures, incloent-hi les actuals, i sobre loferta de concerts i altres manifestacions musicals en viu i divulgades a travs dels mitjans de comunicaci. La msica en els mitjans de comunicaci. Factors que influxen en les preferncies i les modes musicals. La crtica com a mitj dinformaci i valoraci del fet musical. Anlisi de crtiques musicals i s dun vocabulari apropiat per a lelaboraci de crtiques orals i escrites sobre la msica escoltada. Ledici, la comercialitzaci i la difusi de la msica. Noves modalitats de distribuci de la msica i les seues conseqncies per als professionals de la msica i la indstria musical. Inters, respecte i curiositat per la diversitat de propostes musicals, aix com pels gustos musicals daltres persones. Rigor en la utilitzaci dun vocabulari adequat per a descriure la msica. Bloc 2. La prctica musical Prctica i aplicaci dhabilitats tcniques en grau creixent de complexitat i concertaci amb les altres parts del conjunt en la interpretaci vocal i instrumental i en el moviment i la dansa. Danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. Interpretaci de peces vocals i instrumentals apreses doda i per mitj de la lectura de partitures amb diversos tipus de notaci, dedicant-hi especial atenci al repertori tradicional de la Comunitat Valenciana. Utilitzaci de diferents tcniques, recursos i procediments compositius en la improvisaci, lelaboraci darranjaments i la creaci de peces musicals. Planificaci, assaig, interpretaci, direcci i avaluaci de representacions musicals en laula i en altres espais i contextos. mbits professionals de la msica. Identificaci i descripci de les distintes facetes i especialitats en el treball dels msics. Perseverana en la prctica dhabilitats tcniques que permeten millorar la interpretaci individual i en grup i la creaci musical. Inters per conixer les possibilitats que oferix la msica en els mbits personal i professional. Bloc 3. Msica i tecnologies El paper de les tecnologies en la msica. Transformaci de valors, hbits, consum i gust musical com a conseqncia dels avanos tecnolgics de les ltimes dcades. Utilitzaci de dispositius electrnics, recursos dInternet i software musical de distintes caracterstiques per a lentrenament auditiu, lescolta, la interpretaci i la creaci musical. Aplicaci de diferents tcniques de gravaci, analgica i digital, per a enregistrar les creacions prpies, les interpretacions realitzades en el context de laula i altres missatges musicals.

7. Elaborar un arreglo para una cancin o una pieza instrumental utilizando apropiadamente una serie de elementos dados. 8. Interpretar un repertorio variado de danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana. 9. Leer distintos tipos de partituras en el contexto de las actividades musicales del aula como apoyo a las tareas de interpretacin y audicin. 10. Identificar en el mbito cotidiano situaciones en las que se produce un uso indiscriminado del sonido, analizar sus causas y proponer soluciones. 11. Caracterizar la funcin de los medios de comunicacin como elementos de difusin de la msica. Cuarto curso Contenidos Bloque 1. Audicin y referentes musicales La msica como un elemento con una presencia constante en la vida de las personas: la audicin de msica en la vida cotidiana, en los espectculos y en los medios audiovisuales. Audicin, reconocimiento, anlisis y comparacin de msicas de diferentes gneros y estilos, as como del patrimonio musical de Espaa, especialmente de la Comunitat Valenciana: instrumentos y agrupaciones, repertorio de danzas y canciones tradicionales. Utilizacin de distintas fuentes de informacin para obtener referencias sobre msicas de diferentes pocas y culturas, incluidas las actuales, y sobre la oferta de conciertos y otras manifestaciones musicales en vivo y divulgadas a travs de los medios de comunicacin. La msica en los medios de comunicacin. Factores que influyen en las preferencias y las modas musicales. La crtica como medio de informacin y valoracin del hecho musical. Anlisis de crticas musicales y uso de un vocabulario apropiado para la elaboracin de crticas orales y escritas sobre la msica escuchada. La edicin, la comercializacin y la difusin de la msica. Nuevas modalidades de distribucin de la msica y sus consecuencias para los profesionales de la msica y la industria musical. Inters, respeto y curiosidad por la diversidad de propuestas musicales, as como por los gustos musicales de otras personas. Rigor en la utilizacin de un vocabulario adecuado para describir la msica. Bloque 2. La prctica musical Prctica y aplicacin de habilidades tcnicas en grado creciente de complejidad y concertacin con las otras partes del conjunto en la interpretacin vocal e instrumental y en el movimiento y la danza. Danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana. Interpretacin de piezas vocales e instrumentales aprendidas de odo y mediante la lectura de partituras con diversos tipos de notacin, dedicando especial atencin al repertorio tradicional de la Comunitat Valenciana. Utilizacin de diferentes tcnicas, recursos y procedimientos compositivos en la improvisacin, la elaboracin de arreglos y la creacin de piezas musicales. Planificacin, ensayo, interpretacin, direccin y evaluacin de representaciones musicales en el aula y en otros espacios y contextos. mbitos profesionales de la msica. Identificacin y descripcin de las distintas facetas y especialidades en el trabajo de los msicos. Perseverancia en la prctica de habilidades tcnicas que permitan mejorar la interpretacin individual y en grupo y la creacin musical. Inters por conocer las posibilidades que ofrece la msica en los mbitos personal y profesional. Bloque 3. Msica y tecnologas El papel de las tecnologas en la msica. Transformacin de valores, hbitos, consumo y gusto musical como consecuencia de los avances tecnolgicos de las ltimas dcadas. Utilizacin de dispositivos electrnicos, recursos de Internet y software musical de distintas caractersticas para el entrenamiento auditivo, la escucha, la interpretacin y la creacin musical. Aplicacin de diferentes tcnicas de grabacin, analgica y digital, para registrar las creaciones propias, las interpretaciones realizadas en el contexto del aula y otros mensajes musicales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30575

Anlisi de les funcions de la msica en distintes produccions audiovisuals: publicitat, televisi, cinema, videojocs, etc. Sonoritzaci dimatges fixes i en moviment per mitj de la selecci de msiques preexistents o la creaci de bandes sonores originals. Valoraci crtica de la utilitzaci dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recursos per a la creaci, la interpretaci, lenregistrament i la difusi de produccions sonores i audiovisuals. Criteris davaluaci 1. Explicar algunes de les funcions que complix la msica en la vida de les persones i en la societat. 2. Analitzar diferents peces musicals a partir de laudici i ls de documents impresos com partitures, comentaris o musicogrames, i descriuren les caracterstiques principals. 3. Exposar de forma crtica lopini personal respecte a distintes msiques i esdeveniments musicals, argumentant-la en relaci a la informaci obtinguda en diferents fonts: llibres, publicitat, programes de concerts, crtiques, etctera. 4. Reconixer i situar en el seu context (histric, filosfic, artstic) manifestacions musicals de diferents perodes de la histria de la msica i, en particular, les prpies de la Comunitat Valenciana. 5. Assajar i interpretar, en un grup redut, una pea vocal o instrumental o una coreografia apreses de memria a travs de laudici o observaci de gravacions dudio i vdeo o per mitj de la lectura de partitures i altres recursos grfics, fent-hi una especial incidncia en el repertori popular de la Comunitat Valenciana. 6. Participar activament en algunes de les tasques necessries per a la celebraci dactivitats musicals en el centre: planificaci, assaig, interpretaci, direcci, etc. 7. Explicar els processos bsics de creaci, edici i difusi musical, tenint-hi en compte la intervenci de distints professionals. 8. Elaborar un arranjament per a una pea musical a partir de la transformaci de distints parmetres (timbre, nombre de veus, forma, etctera) en un fitxer MIDI, utilitzant-hi un seqenciador o un editor de partitures. 9. Sonoritzar una seqncia dimatges fixes o en moviment utilitzant diferents recursos informtics. 10. Saber analitzar la msica a fi dextrauren les principals caracterstiques formals i estilstiques, i situar-les en el seu context cultural. 11. Reconixer les mostres ms importants del patrimoni musical de les diferents comunitats autnomes i en especial el de la Comunitat Valenciana (instruments i agrupacions, repertori de danses i canons tradicionals). Segona llengua estrangera Les llenges sn actualment un element clau en lafirmaci de la identitat europea: una identitat oberta, plurilinge i de gran riquesa cultural dins dels valors comuns de la civilitzaci europea i occidental. A ms, el coneixement de les diverses llenges de cultura europees afavorix la lliure circulaci de persones i facilita la cooperaci cultural, econmica, tcnica i cientfica entre els pasos. Loportunitat de conixer altres llenges suposa, en este sentit, poder accedir en un pla digualtat a mltiples possibilitats laborals i vitals amb persones daltres pasos, i preparar-se per a un espai geogrfic en qu el domini de diverses llenges contribuir a un major enteniment entre els pobles. En la Comunitat Valenciana, la convivncia del valenci i del castell, implica una major necessitat dintegraci i de complementarietat de les llenges. Sha de tindre en compte la diversitat de situacions de partida llengua primera(segons la procedncia de lalumnat valencianoparlant i castellanoparlant), el seu grau de coneixement de la segona llengua i la seua relaci afectiva amb cada una destes en funci de la consideraci social que sels dna en el seu entorn particular. Estes diferncies tamb repercutixen en la diversitat dels processos daprenentatge que es generen, que mai presenten les mateixes caracterstiques en persones monolinges o bilinges. Una coordinaci en lensenyana de les llenges permetr millorar la capacitat daprenentatge en totes estes des de la riquesa que suposa el plurilingisme, per mitj del desenrotllament harmnic de les destreses psicolingstiques i cognoscitives.

Anlisis de las funciones de la msica en distintas producciones audiovisuales: publicidad, televisin, cine, videojuegos, etc. Sonorizacin de imgenes fijas y en movimiento mediante la seleccin de msicas preexistentes o la creacin de bandas sonoras originales. Valoracin crtica de la utilizacin de los medios audiovisuales y las tecnologas de la informacin y la comunicacin como recursos para la creacin, la interpretacin, el registro y la difusin de producciones sonoras y audiovisuales. Criterios de evaluacin 1. Explicar algunas de las funciones que cumple la msica en la vida de las personas y en la sociedad. 2. Analizar diferentes piezas musicales apoyndose en la audicin y en el uso de documentos impresos como partituras, comentarios o musicogramas y describir sus principales caractersticas. 3. Exponer de forma crtica la opinin personal respecto a distintas msicas y eventos musicales, argumentndola en relacin a la informacin obtenida en distintas fuentes: libros, publicidad, programas de conciertos, crticas, etctera. 4. Reconocer y situar en su contexto (histrico, filosfico, artstico) manifestaciones musicales de diferentes periodos de la historia de la msica y, en particular, las propias de la Comunitat Valenciana. 5. Ensayar e interpretar, en pequeo grupo, una pieza vocal o instrumental o una coreografa aprendidas de memoria a travs de la audicin u observacin de grabaciones de audio y vdeo o mediante la lectura de partituras y otros recursos grficos, con especial incidencia en el repertorio popular de la Comunitat Valenciana. 6. Participar activamente en algunas de las tareas necesarias para la celebracin de actividades musicales en el centro: planificacin, ensayo, interpretacin, direccin, etc. 7. Explicar los procesos bsicos de creacin, edicin y difusin musical considerando la intervencin de distintos profesionales. 8. Elaborar un arreglo para una pieza musical a partir de la transformacin de distintos parmetros (timbre, nmero de voces, forma, etctera) en un fichero MIDI, utilizando un secuenciador o un editor de partituras. 9. Sonorizar una secuencia de imgenes fijas o en movimiento utilizando diferentes recursos informticos. 10. Saber analizar la msica con el fin de extraer las principales caractersticas formales y estilsticas, situarlas en su contexto cultural. 11. Reconocer las muestras ms importantes del patrimonio musical de las diferentes comunidades autnomas y en especial el de la Comunitat Valenciana (instrumentos y agrupaciones, repertorio de danzas y canciones tradicionales) Segunda lengua extranjera Las lenguas son actualmente un elemento clave en la afirmacin de la identidad europea: una identidad abierta, plurilinge y de gran riqueza cultural dentro de los valores comunes de la civilizacin europea y occidental. Adems, el conocimiento de las diversas lenguas de cultura europeas favorece la libre circulacin de personas y facilita la cooperacin cultural, econmica, tcnica y cientfica entre los pases. La oportunidad de conocer otras lenguas supone, en tal sentido, poder acceder en un plano de igualdad a mltiples posibilidades laborales y vitales con personas de otros pases, y prepararse para un espacio geogrfico en el que el dominio de varias lenguas contribuir a un mayor entendimiento entre los pueblos. En la Comunitat Valenciana, la convivencia del valenciano y del castellano, implica una mayor necesidad de integracin y de complementariedad de las lenguas. Se ha de tener en cuenta la diversidad de situaciones de partida lengua primera(segn la procedencia del alumnado valencianohablante y castellanohablante), su grado de conocimiento de la segunda lengua y su relacin afectiva con cada una de ellas en funcin de la consideracin social que se les da en su entorno particular. Estas diferencias tambin repercuten en a la diversidad de los procesos de aprendizaje que se generan, que nunca presentan las mismas caractersticas en personas monolinges o bilinges. Una coordinacin en la enseanza de las lenguas permitir mejorar la capacidad de aprendizaje en todas ellas desde la riqueza que supone el plurilingismo, mediante el desarrollo armnico de las destrezas psicolingsticas y cognoscitivas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30576

Aix, laprenentatge duna segona llengua estrangera incidix en la formaci general de lalumnat, contribux a desenrotllar les capacitats del llenguatge i de la comunicaci, el prepara per a usar eixa llengua en els seus estudis posteriors o en la seua inserci en el mn del treball, i encoratja una idea dEuropa multilinge i respectuosa amb tots els elements que la integren, sense detriment de lessencial unitat i semblana de les seues cultures. La labor del Consell dEuropa respecte a les llenges modernes ha guanyat coherncia i continutat per mitj de ladhesi a tres principis bsics establits en el prembul de la Recomanaci R(82) 18 de la Comissi de Ministres del Consell dEuropa: Que el ric patrimoni de les distintes llenges i cultures dEuropa constitux un recurs com molt valus que cal protegir i desenrotllar, i que es fa necessari un important esfor educatiu a fi que eixa diversitat deixe de ser obstacle per a la comunicaci i es convertisca en una font denriquiment i comprensi mutus. Que noms per mitj dun millor coneixement de les llenges europees modernes ser possible facilitar la comunicaci entre europeus que tenen distintes llenges maternes, a fi de fomentar la mobilitat a Europa, la comprensi mtua i la collaboraci, i vncer els prejus i la discriminaci. Que els estats membres, en adoptar o elaborar poltiques nacionals en el camp de lensenyana didiomes, poden aconseguir una major convergncia europea per mitj dacords de cooperaci i coordinaci de les seues poltiques. El Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges: aprenentatge, ensenyament, avaluaci complix lobjectiu principal del Consell dEuropa segons es definix en lanterior Recomanaci R(82) en aconseguir una major unitat entre els seus membres i aspirar a este objectiu adoptant una acci comuna en lmbit cultural. Este Marc, que va servir de referent per als continguts i criteris davaluaci de la primera llengua estrangera, ho ser tamb per a la segona llengua estrangera. En conseqncia, senfocar laprenentatge desta cap al seu s, a fi de desenrotllar la competncia comunicativa en distints contextos i davall distintes condicions. Esta competncia es posa en funcionament quan es realitzen distintes activitats de la llengua que inclouen la comprensi i lexpressi orals i escrites, utilitzant recursos apropiats per a cada situaci. En lEducaci Secundria Obligatria, la Segona llengua estrangera s una matria opcional en quart curs. Les alumnes i alumnes que la cursen, no obstant aix, poden haver iniciat el seu aprenentatge com a matria optativa en cursos anteriors, o fins i tot, en lEducaci Primria. El currculum per a la Segona llengua estrangera, per tant, ha de ser prou flexible per a ajustar-se a la varietat de nivells que pot presentar lalumnat que t la possibilitat diniciar i finalitzar el seu aprenentatge en qualsevol dels cursos de letapa. Per tant, este currculum desplega els nivells bsics prenent com a referncia el currculum general de Llengua estrangera, que haur de ser ajustat tenint en compte les caracterstiques de lalumnat. Daltra banda, la Segona llengua estrangera contribux a desenrotllar les competncies bsiques en el mateix sentit en qu ho fa lestudi de la primera llengua estrangera. Sn vlides, doncs, per a la segona llengua les consideracions sobre la contribuci de la primera a este desenrotllament. Especificacions sobre els objectius i continguts Les ensenyances duna segona llengua estrangera han danar dirigides a assolir els objectius establits per a la primera, amb la necessria adequaci al nivell de partida de lalumnat. En relaci amb els continguts, el desenrotllament de la capacitat comunicativa en la Segona llengua estrangera suposa treballar els coneixements essencials de la mateixa manera que amb la primera llengua, en el nivell que corresponga a la situaci inicial de lalumnat. En particular i per a cada un dels blocs en qu sorganitza el currculum de Llengua estrangera, cal considerar en els continguts per tractar el segent: Bloc 1. Comprendre, parlar i conversar Pel que fa a les destreses orals, lalumnat ha de ser capa descoltar i comprendre missatges breus relacionats amb les activitats daula:

As pues, el aprendizaje de una segunda lengua extranjera incide en la formacin general del alumnado, contribuye a desarrollar las capacidades del lenguaje y de la comunicacin, lo prepara para usar esa lengua en sus estudios posteriores o en su insercin en el mundo del trabajo, y alienta una idea de Europa multilinge y respetuosa con todos los elementos que la integran, sin menoscabo de la esencial unidad y semejanza de sus culturas. La labor del Consejo de Europa respecto a las lenguas modernas, ha ganado coherencia y continuidad mediante la adhesin a tres principios bsicos establecidos en el prembulo de la Recomendacin R(82) 18 de la Comisin de Ministros del Consejo de Europa: Que el rico patrimonio de las distintas lenguas y culturas de Europa constituye un recurso comn muy valioso que hay que proteger y desarrollar, y que se hace necesario un importante esfuerzo educativo con el fin de que esa diversidad deje de ser obstculo para la comunicacin y se convierta en una fuente de enriquecimiento y comprensin mutuos. Que slo por medio de un mejor conocimiento de las lenguas europeas modernas ser posible facilitar la comunicacin entre europeos que tienen distintas lenguas maternas, con el fin de fomentar la movilidad en Europa, la comprensin mutua y la colaboracin, y vencer los prejuicios y la discriminacin. Que los estados miembros, al adoptar o elaborar polticas nacionales en el campo de la enseanza de idiomas, pueden conseguir una mayor convergencia europea por medio de acuerdos de cooperacin y coordinacin de sus polticas. El Marco Comn Europeo de Referencia para el aprendizaje de lenguas: aprendizaje, enseanza, evaluacin cumple el objetivo principal del Consejo de Europa segn se define en la anterior Recomendacin R(82) al conseguir una mayor unidad entre sus miembros y aspirar a este objetivo adoptando una accin comn en el mbito cultural. Este Marco, que sirvi de referente para los contenidos y criterios de evaluacin de la primera lengua extranjera, lo ser tambin para la segunda lengua extranjera. En consecuencia, se enfocar el aprendizaje de sta hacia su uso, con el fin de desarrollar la competencia comunicativa en distintos contextos y bajo distintas condiciones. Dicha competencia se pone en funcionamiento cuando se realizan distintas actividades de la lengua que incluyen la comprensin y la expresin orales y escritas, utilizando recursos apropiados para cada situacin. En la Educacin Secundaria Obligatoria, la Segunda lengua extranjera es una materia opcional en cuarto curso. Las alumnas y alumnos que la cursan, sin embargo, pueden haber iniciado su aprendizaje como materia optativa en cursos anteriores, o incluso, en la Educacin Primaria. El currculo para la Segunda lengua extranjera, por tanto, debe ser lo suficientemente flexible para ajustarse a la variedad de niveles que puede presentar el alumnado que tiene la posibilidad de iniciar y finalizar su aprendizaje en cualquiera de los cursos de la etapa. Por lo tanto, este currculo desarrolla los niveles bsicos tomando como referencia el currculo general de Lengua extranjera que deber ser ajustado teniendo en cuenta las caractersticas del alumnado. Por lo dems, la Segunda lengua extranjera contribuye a desarrollar las competencias bsicas en el mismo sentido en que lo hace el estudio de la primera lengua extranjera. Son vlidas, pues, para la segunda lengua las consideraciones sobre la contribucin de la primera a este desarrollo. Especificaciones sobre los objetivos y contenidos Las enseanzas de una segunda lengua extranjera deben ir dirigidas a alcanzar los objetivos establecidos para la primera, con la necesaria adecuacin al nivel de partida de las alumnas y alumnos. En relacin con los contenidos, el desarrollo de la capacidad comunicativa en la Segunda lengua extranjera supone trabajar los conocimientos esenciales del mismo modo que con la primera lengua, en el nivel que corresponda a la situacin inicial del alumnado. En particular y para cada uno de los bloques en los que se organiza el currculo de Lengua extranjera, cabe considerar en los contenidos por tratar lo siguiente: Bloque 1. Comprender, hablar y conversar Con respeto a las destrezas orales, las alumnas y alumnos deben ser capaces de escuchar y comprender mensajes breves relacionados

Num. 5562 / 24.07.2007

30577

instruccions, preguntes, comentaris, etc., aix com dobtindre informaci general i especfica en dilegs i textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles. Tamb hauran de desenrotllar la comprensi de missatges orals, usant el context verbal i no verbal i els coneixements previs sobre la situaci. Aprendran a produir textos orals curts sobre temes quotidians i dinters personal, amb estructura lgica i amb pronunciaci adequada. Seran capaos de respondre adequadament a les informacions requerides per la professora o professor i les companyes i companys en les activitats i participaran en conversacions en parella i en grup dins de laula. s important que aprenguen a superar les interrupcions en la comunicaci, fent s delements verbals i no verbals per a expressar-se oralment en les tasques. Bloc 2. Llegir i escriure En relaci amb la comprensi de textos escrits, es treballar la comprensi general i la identificaci dinformacions especfiques en diferents tipus de textos adaptats, en suport paper i digital, sobre diversos temes relacionats amb continguts de distints mbits del coneixement. Aix mateix, es desenrotllar la comprensi lectora: la identificaci del tema dun text pel context visual, ls dels coneixements previs sobre el tema, la deducci de significats pel context, per elements visuals, per comparaci de paraules o frases semblants a les llenges que coneixen. Quant a la producci escrita, s important reconixer algunes de les caracterstiques i convencions del llenguatge escrit i com es diferencia del llenguatge oral. El desenrotllament de lexpressi escrita es realitzar amb la finalitat de produir textos curts de forma molt controlada, atenent als elements bsics de cohesi i a distintes intencions comunicatives. Ls de les regles bsiques dortografia i de puntuaci sintroduir progressivament i sempre associat a ls funcional per a lxit duna comunicaci efica. Bloc 3. Reflexi sobre la llengua i el seu aprenentatge Lalumnat desta matria ha tingut ocasi dincorporar la reflexi sobre la llengua en laprenentatge, tant de la llengua o llenges prpies com de la primera llengua estrangera. Esta circumstncia permetr remetre els continguts deste bloc als coneixements ja realitzats sobre estructures lingstiques, centrant-se, desta manera, en elements diferenciadors i en tot el que puga ser til per a comunicar-se i comprendre els altres. La reflexi sobre laprenentatge inclour, com en la primera llengua estrangera, tcniques per a recordar, emmagatzemar i revisar vocabulari, i ls progressiu de diccionaris, llibres de consulta i tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, siniciaran en la reflexi sobre la utilitzaci i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. Daltra banda, hauran daprendre a autoavaluar-se i a corregir les seues produccions orals i escrites, aix com a acceptar lerror com a part del procs daprenentatge mostrant una actitud positiva per a superar-lo. Bloc 4. Dimensi social i cultural Finalment, les alumnes i els alumnes han de reconixer i valorar la Segona llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, al mateix temps que aprecien lenriquiment que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures i desenrotllen el respecte cap als parlants de la llengua estrangera. Aix mateix, hauran dadquirir coneixements sobre els costums i trets de la vida quotidiana propis dels pasos on es parla la llengua i mostrar inters per obtindre informacions de tipus histric, geogrfic o literari destos mateixos pasos. Especificacions sobre els criteris davaluaci La diversitat de possibles nivells inicials aconsella de remetre lavaluaci al grau davan que sha aconseguit a partir de la situaci de partida de cadascun dels alumnes i de les alumnes. En este sentit, els criteris davaluaci de la primera llengua estrangera han dutilitzar-se com a referent, tant per a la determinaci del punt de partida com per a la del nivell final i, en funci daix, per al del grau davan experimentat per cadascun dels alumnes i de les alumnes. Tecnologies La tecnologia, com a rea dactivitat del ser hum, tracta de resoldre problemes i necessitats individuals i collectives, per mitj de la invenci, fabricaci i s dobjectes, mquines, servicis i sistemes tcnics. Per a aix utilitza els recursos de la societat en qu est immersa.

con las actividades de aula: instrucciones, preguntas, comentarios, etc., as como de obtener informacin general y especfica en dilogos y textos orales sobre asuntos cotidianos y predecibles. Tambin habrn de desarrollar la comprensin de mensajes orales, usando el contexto verbal y no verbal y los conocimientos previos sobre la situacin. Aprendern a producir textos orales cortos sobre temas cotidianos y de inters personal, con estructura lgica y con pronunciacin adecuada. Sern capaces de responder adecuadamente a las informaciones requeridas por la profesora o profesor y las compaeras y compaeros en las actividades y participarn en conversaciones en pareja y en grupo dentro del aula. Es importante que aprendan a superar las interrupciones en la comunicacin, haciendo uso de elementos verbales y no verbales para expresarse oralmente en las tareas. Bloque 2. Leer y escribir En relacin con la comprensin de textos escritos, se trabajar la comprensin general y la identificacin de informaciones especficas en diferentes tipos de textos adaptados, en soporte papel y digital, sobre diversos temas relacionados con contenidos de distintos mbitos del conocimiento. Asimismo, se desarrollar la comprensin lectora: la identificacin del tema de un texto por el contexto visual, el uso de los conocimientos previos sobre el tema, la deduccin de significados por el contexto, por elementos visuales, por comparacin de palabras o frases similares a las lenguas que conocen. En cuanto a la produccin escrita, es importante reconocer algunas de las caractersticas y convenciones del lenguaje escrito y cmo se diferencia del lenguaje oral. El desarrollo de la expresin escrita se realizar con la finalidad de producir textos cortos de forma muy controlada, atendiendo a los elementos bsicos de cohesin y a distintas intenciones comunicativas. El uso de las reglas bsicas de ortografa y de puntuacin se introducir progresivamente y siempre asociado al uso funcional para el logro de una comunicacin eficaz. Bloque 3. Reflexin sobre la lengua y su aprendizaje Las alumnas y alumnos de esta materia han tenido ocasin de incorporar la reflexin sobre la lengua en el aprendizaje tanto de la lengua o lenguas propias como de la primera lengua extranjera. Esta circunstancia permitir remitir los contenidos de este bloque a los conocimientos ya realizados sobre estructuras lingsticas, centrndose, de este modo, en elementos diferenciadores y en todo lo que pueda ser til para comunicarse y comprender a otros. La reflexin sobre el aprendizaje incluir, como en la primera lengua extranjera, tcnicas para recordar, almacenar y revisar vocabulario, y el uso progresivo de diccionarios, libros de consulta y tecnologas de la informacin y la comunicacin. Adems, se iniciarn en la reflexin sobre la utilizacin y el significado de las formas gramaticales adecuadas a distintas intenciones comunicativas. Por otro lado, habrn de aprender a autoevaluarse y corregir sus producciones orales y escritas, y a aceptar el error como parte del proceso de aprendizaje mostrando una actitud positiva para superarlo. Bloque 4. Dimensin social y cultural Por ltimo, las alumnas y los alumnos han de reconocer y valorar la Segunda lengua extranjera como instrumento de comunicacin en el aula, a la vez que aprecian el enriquecimiento que supone la relacin con personas pertenecientes a otras culturas y desarrollan el respeto hacia los hablantes de la lengua extranjera. Asimismo, debern adquirir conocimientos sobre las costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de los pases donde se habla la lengua y mostrar inters por obtener informaciones de tipo histrico, geogrfico o literario de estos mismos pases. Especificaciones sobre los criterios de evaluacin La diversidad de posibles niveles iniciales aconseja remitir la evaluacin al grado de avance que se ha logrado a partir de la situacin de partida de cada una de las alumnas y alumnos. En este sentido, los criterios de evaluacin de la primera lengua extranjera deben utilizarse como referente tanto para la determinacin del punto de partida como para la del nivel final y, en funcin de ello, para el del grado de avance experimentado por cada una de las alumnas y alumnos. Tecnologas La tecnologa, como rea de actividad del ser humano, trata de resolver problemas y necesidades individuales y colectivas, mediante la invencin, fabricacin y uso de objetos, mquinas, servicios y sistemas tcnicos. Para ello emplea los recursos de la sociedad en la que est inmersa.

Num. 5562 / 24.07.2007

30578

Lacceleraci produda en el desenrotllament tecnolgic durant el segle XX justifica la necessitat formativa en este camp. La ciutadana i el ciutad necessiten de coneixements suficients per a ser un agent actiu en este procs, ja siga com a consumidor dels recursos que la tecnologia posa en les seues mans o com a productor dinnovacions. Este currculum pretn definir eixos coneixements i les lnies metodolgiques que orienten la seua didctica. En concret, la matria de Tecnologies en lEducaci Secundria Obligatria tracta de fomentar laprenentatge de coneixements i el desenrotllament de destreses que permeten tant la comprensi dels objectes tcnics com la seua utilitzaci. Pretn, tamb, que lalumnat use les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci com a ferramentes en este procs i no com a fi en si mateixes. Aix mateix, es planteja desenrotllar la capacitaci necessria per a fomentar lesperit innovador en la busca de solucions a problemes existents. Per tant, podem entendre que la matria de Tecnologies sarticula entorn del binomi format per coneixement i acci, ambds amb un pes especfic equivalent. Una contnua manipulaci de materials sense els coneixements tcnics necessaris ens pot conduir al mer activisme i, de la mateixa manera, un procs densenyana-aprenentatge purament acadmic, sense experimentaci, manipulaci i construcci, pot derivar en un enciclopedisme tecnolgic intil. Tenint en compte estos postulats, es planteja la necessitat duna activitat metodolgica basada en tres principis. Duna banda, es fa imprescindible ladquisici dels coneixements tcnics i cientfics necessaris per a comprendre i desenrotllar lactivitat tecnolgica. En segon lloc, estos coneixements adquirixen la seua ra de ser si sapliquen a lanlisi dels objectes tecnolgics existents i a la seua possible manipulaci i transformaci, sense oblidar que este ha de transcendir el propi objecte i integrar-lo en lmbit social i cultural de lpoca en qu es produx. En tercer lloc, la possibilitat demular processos de resoluci de problemes a travs duna metodologia de projectes es convertix en lacabament del daprenentatge i adquirix la seua dimensi completa recolzat en les dos activitats precedents. A ms, esta ltima requerix que lalumnat treballe en equip, i permet que desenrotlle les qualitats necessries per a un futur treball professional dins dun grup. Per a lacci metodolgica descrita anteriorment, el professorat, per mitj de la programaci daula, haur de donar forma als continguts i objectius proposats en el currculum, aportant suport argumental a les accions corresponents danlisi i de formulaci de projectes. Els continguts sestructuren entorn dels principis cientfics i tcnics necessaris per al quefer tecnolgic i, dins de lenorme multiplicitat de tcniques i coneixements que confluxen, shan articulat en els blocs esmentats a continuaci, de manera que lalumna i lalumne puguen establir una visi comprensiva des de les tecnologies manuals fins a les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Aix mateix, els continguts integrats en els diferents blocs no poden entendres separadament, per la qual cosa esta organitzaci no suposa una forma dabordar els continguts en laula, sin una estructura que ajuda a comprendre el conjunt de coneixements pretesos al llarg de letapa: 1. Procs de resoluci de problemes tecnolgics. Constitux un dels eixos metodolgics entorn del qual sarticula la matria, de manera que la resta dels blocs proporcionen recursos i instruments per a desenrotllar-lo. 2. Hardware i software. Integra part dels continguts associats a les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 3. Tcniques dexpressi i comunicaci. Possibilita a lalumna i a lalumne locupaci de les tcniques bsiques de dibuix i comunicaci grfica necessries per a lactivitat tecnolgica. 4. Materials ds tcnic. Recull els continguts bsics sobre caracterstiques, propietats i aplicacions dels materials tcnics ms comuns, utilitzats en la indstria, incorporant, a ms, aquells relatius a tcniques de treball, hbits de seguretat i salut i treball en equip. 5. Estructures. Proporciona el coneixement de les forces que suporta una estructura i els esforos a qu estan sotmesos els elements que la formen, i determina la seua funci dins desta.

La aceleracin producida en el desarrollo tecnolgico durante el siglo XX justifica la necesidad formativa en este campo. La ciudadana y el ciudadano precisan de conocimientos suficientes para ser un agente activo en este proceso, ya sea como consumidor de los recursos que la tecnologa pone en sus manos o como productor de innovaciones. Este currculo pretende definir esos conocimientos y las lneas metodolgicas que orientan su didctica. En concreto, la materia de Tecnologas en la Educacin Secundaria Obligatoria trata de fomentar el aprendizaje de conocimientos y el desarrollo de destrezas que permitan tanto la comprensin de los objetos tcnicos como su utilizacin. Pretende, tambin, que el alumnado use las nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin como herramientas en este proceso y no como fin en s mismas. Asimismo, se plantea desarrollar la capacitacin necesaria para fomentar el espritu innovador en la bsqueda de soluciones a problemas existentes. Por tanto, podemos entender que la materia de Tecnologas se articula en torno al binomio formado por conocimiento y accin, ambos con un peso especfico equivalente. Una continua manipulacin de materiales sin los conocimientos tcnicos necesarios nos puede conducir al mero activismo y, del mismo modo, un proceso de enseanza-aprendizaje puramente acadmico, carente de experimentacin, manipulacin y construccin, puede derivar en un enciclopedismo tecnolgico intil. Teniendo en cuenta estos postulados, se plantea la necesidad de una actividad metodolgica apoyada en tres principios. Por un lado, se hace imprescindible la adquisicin de los conocimientos tcnicos y cientficos necesarios para comprender y desarrollar la actividad tecnolgica. En segundo lugar, estos conocimientos adquieren su razn de ser si se aplican al anlisis de los objetos tecnolgicos existentes y a su posible manipulacin y transformacin, sin olvidar que ste ha de trascender el propio objeto e integrarlo en el mbito social y cultural de la poca en que se produce. En tercer lugar, la posibilidad de emular procesos de resolucin de problemas a travs de una metodologa de proyectos se convierte en remate del de aprendizaje y adquiere su dimensin completa apoyado en las dos actividades precedentes. Adems, esta ltima requiere que el alumnado trabaje en equipo, y permite que desarrolle las cualidades necesarias para un futuro trabajo profesional dentro de un grupo. Para la accin metodolgica descrita anteriormente, el profesorado, por medio de la programacin de aula, deber dar forma a los contenidos y objetivos propuestos en el currculo, aportando soporte argumental a las acciones correspondientes de anlisis y de formulacin de proyectos. Los contenidos se estructuran en torno a los principios cientficos y tcnicos necesarios para el quehacer tecnolgico y, dentro de la enorme multiplicidad de tcnicas y conocimientos que confluyen, se han articulado en los bloques citados a continuacin, de manera que la alumna y el alumno puedan establecer una visin comprensiva desde las tecnologas manuales hasta las nuevas tecnologas de la informacin y de la comunicacin. Asimismo, los contenidos integrados en los diferentes bloques no pueden entenderse separadamente, por lo que esta organizacin no supone una forma de abordar los contenidos en el aula, sino una estructura que ayuda a comprender el conjunto de conocimientos pretendidos a lo largo de la etapa: 1. Proceso de resolucin de problemas tecnolgicos. Constituye uno de los ejes metodolgicos en torno al cual se articula la materia, de modo que el resto de los bloques proporcionan recursos e instrumentos para desarrollarlo. 2. Hardware y software. Integra parte de los contenidos asociados a las tecnologas de la informacin y la comunicacin. 3. Tcnicas de expresin y comunicacin. Posibilita a la alumna y al alumno el empleo de las tcnicas bsicas de dibujo y comunicacin grfica necesarias para la actividad tecnolgica. 4. Materiales de uso tcnico. Recoge los contenidos bsicos sobre caractersticas, propiedades y aplicaciones de los materiales tcnicos ms comunes, empleados en la industria, incorporando adems aquellos relativos a tcnicas de trabajo, hbitos de seguridad y salud y trabajo en equipo. 5. Estructuras. Proporciona el conocimiento de las fuerzas que soporta una estructura y los esfuerzos a los que estn sometidos los elementos que la forman, y determina su funcin dentro de la misma.

Num. 5562 / 24.07.2007

30579

6. Mecanismes. El seu propsit s conixer els operadors bsics per a la transmissi de moviments i forces. 7. Electricitat i electrnica. Estudia els fenmens i sistemes associats a la font denergia ms utilitzada en les mquines, aix com aquells el funcionament dels quals es basa en el control del flux dels electrons. 8. Tecnologies de la comunicaci i Internet. Desenrotlla els continguts lligats a les diverses tecnologies, amb fils i sense, que possibiliten lactual model de societat de la informaci. 9. Energia i la seua transformaci. Proporciona el coneixement de les fonts denergia i les tecnologies associades per a explotar-les i ferne s. 10. Control i robtica. Es referix a lestudi de sistemes capaos de regular el seu comportament, i permet aproximar diverses tecnologies entre si. 11. Pneumtica i hidrulica. Estudia la tecnologia que utilitza laire comprimit i els lquids com a mode de transmissi de lenergia necessria per a moure i fer funcionar mecanismes. Estos continguts estan ntimament relacionats amb els continguts delectrnica i robtica, ats que en lactualitat la indstria utilitza robots pneumtics o hidrulics controlats per mitj de dispositius electrnics. 12. Tecnologia i societat. Tracta dentendre els aspectes socials del fenomen tecnolgic, tant pel que fa als seus condicionants socials com en el que afecta les seues conseqncies socials i ambientals. 13. Installacions en vivendes. Lalumnat ha dadquirir coneixements sobre els components que formen les distintes installacions duna vivenda entenent el seu s i funcionament. Ha de reconixer en un pla i en el context real els distints elements, potenciant el bon s per a aconseguir estalvi energtic. El professorat, en la seua programaci daula, haur de fomentar la integraci dels distints blocs tecnolgics en les unitats didctiques que establisca, respectant, en tot cas, els continguts fixats per a cada curs, segons els condicionants didctics particulars i de la prpia lgica del procs industrial i tcnic, i de lentorn fisicotecnolgic. En el quart curs, de carcter opcional, encara que no hi ha explcitament un bloc associat a la resoluci de problemes tecnolgics, continuen sent vlides les consideracions anteriors sobre el paper central destos continguts, ja apresos al comenament de letapa. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Esta matria contribux a ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el medi fsic, per mitj de ladquisici dels coneixements necessaris per a la comprensi i lexercici de lactivitat tecnolgica, lanlisi dobjectes i sistemes tecnolgics, i les destreses que permeten la seua manipulaci i transformaci. La contribuci a lautonomia i iniciativa personal sarticula especialment en la possibilitat demular processos de resoluci de problemes a travs duna metodologia de projectes. Esta metodologia necessita que lalumnat senfronte a estos problemes en forma autnoma i creativa, i la necessitat de diverses estratgies dorganitzaci interpersonal oferix nombroses oportunitats per a desenrotllar qualitats personals, tant individuals com en el tracte social. La matria contribux especficament en el tractament de la informaci i competncia digital per mitj de diversos blocs especfics de continguts. s imprescindible el seu s no com a finalitat, sin com a ferramenta del procs daprenentatge. La contribuci a ladquisici de la competncia social i ciutadana, sarticula al voltant dels processos de resoluci tcnica de problemes, dotant-se dhabilitats i estratgies sociocognitives com ara les comunicatives, lautocontrol, i les habilitats de resoluci de problemes i conflictes. Un bloc especfic tracta dentendre els aspectes socials del fenomen tecnolgic, i, per tant, afavorix el coneixement de lorganitzaci i el funcionament de les societats. Lanlisi dels objectes tecnolgics existents i lemulaci de processos de resoluci de problemes permeten ls instrumental i contextua-

6. Mecanismos. Su propsito es conocer los operadores bsicos para la transmisin de movimientos y fuerzas. 7. Electricidad y electrnica. Estudia los fenmenos y sistemas asociados a la fuente de energa ms utilizada en las mquinas, as como aquellos cuyo funcionamiento se basa en el control del flujo de los electrones. 8. Tecnologas de la comunicacin e Internet. Desarrolla los contenidos ligados a las diversas tecnologas, almbricas e inalmbricas, que posibilitan el actual modelo de sociedad de la informacin. 9. Energa y su transformacin. Proporciona el conocimiento de las fuentes de energa y las tecnologas asociadas para explotarlas y hacer uso de las mismas. 10. Control y robtica. Se refiere al estudio de sistemas capaces de regular su propio comportamiento, y permite aproximar varias tecnologas entre s. 11. Neumtica e hidrulica. Estudia la tecnologa que emplea el aire comprimido y los lquidos como modo de transmisin de la energa necesaria para mover y hacer funcionar mecanismos. Estos contenidos estn ntimamente relacionados con los contenidos de electrnica y robtica, dado que en la actualidad la industria emplea robots neumticos o hidrulicos controlados mediante dispositivos electrnicos. 12. Tecnologa y sociedad. Trata de entender los aspectos sociales del fenmeno tecnolgico, tanto en lo que respecta a sus condicionantes sociales como en lo que atae a sus consecuencias sociales y ambientales. 13. Instalaciones en viviendas. El alumnado debe adquirir conocimientos sobre los componentes que forman las distintas instalaciones de una vivienda entendiendo su uso y funcionamiento. Ha de reconocer en un plano y en el contexto real los distintos elementos, potenciando el buen uso para conseguir ahorro energtico. El profesorado, en su programacin de aula, deber fomentar la integracin de los distintos bloques tecnolgicos en las unidades didcticas que establezca, respetando, en todo caso, los contenidos fijados para cada curso, en funcin de los condicionantes didcticos particulares y de la propia lgica del proceso industrial y tcnico y del entorno fsico-tecnolgico. En el cuarto curso, de carcter opcional, aun cuando no existe explcitamente un bloque asociado a la resolucin de problemas tecnolgicos, siguen siendo vlidas las consideraciones anteriores acerca del papel central de estos contenidos, ya aprendidos al comienzo de la etapa. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas Esta materia contribuye a la adquisicin de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el medio fsico mediante la adquisicin de los conocimientos necesarios para la comprensin y el desarrollo de la actividad tecnolgica, el anlisis de objetos y sistemas tecnolgicos, y las destrezas que permitan su manipulacin y transformacin. La contribucin a la autonoma e iniciativa personal se articula especialmente en la posibilidad de emular procesos de resolucin de problemas a travs de una metodologa de proyectos. Esta metodologa precisa que el alumnado se enfrente a estos problemas en forma autnoma y creativa, y la necesidad de diversas estrategias de organizacin interpersonal ofrece numerosas oportunidades para desarrollar cualidades personales, tanto individuales como en el trato social. La materia contribuye especficamente en el tratamiento de la informacin y competencia digital mediante varios bloques especficos de contenidos. Es imprescindible su empleo no como fin en s mismas, sino como herramienta del proceso de aprendizaje. La contribucin a la adquisicin de la competencia social y ciudadana, se articula en torno a los procesos de resolucin tcnica de problemas, dotndose de habilidades y estrategias socio-cognitivas como las comunicativas, el autocontrol, y las habilidades de resolucin de problemas y conflictos. Un bloque especfico trata de entender los aspectos sociales del fenmeno tecnolgico, y, por tanto, favorece el conocimiento de la organizacin y funcionamiento de las sociedades. El anlisis de los objetos tecnolgicos existentes y la emulacin de procesos de resolucin de problemas permiten el uso instrumental

Num. 5562 / 24.07.2007

30580

litzat de ferramentes matemtiques, a ms dels continguts especfics com sn el mesurament i el clcul de magnituds bsiques, ls descales, la lectura i interpretaci de grfics i la resoluci de problemes basats en laplicaci dexpressions matemtiques. La competncia en comunicaci lingstica s una contribuci que es realitza a travs dels processos dadquisici de vocabulari, busca, anlisi i comunicaci dinformaci propis de qualsevol matria. La contribuci especfica radica en lelaboraci dels documents propis del projecte tcnic. A ladquisici de la competncia per a aprendre a aprendre es contribux per mitj duna metodologia especfica de la matria que incorpora lanlisi dels objectes i lemulaci de processos de resoluci de problemes com a estratgies cognitives. Objectius Lensenyana de les Tecnologies en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnolgics treballant de manera ordenada i metdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informaci procedent de distintes fonts, elaborar la documentaci pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idonetat des de distints punts de vista. 2. Adquirir destreses tcniques i coneixements suficients per a lanlisi, disseny i elaboraci dobjectes i sistemes tecnolgics a travs de la manipulaci, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes. 3. Analitzar els objectes i sistemes tcnics per a comprendre el seu funcionament, conixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera dusar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcci i valorar les repercussions que ha generat la seua existncia. 4. Expressar i comunicar idees i solucions tcniques, aix com explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant els mitjans tecnolgics, recursos grfics, la simbologia i el vocabulari adequats. 5. Adoptar actituds favorables a la resoluci de problemes tcnics, desenrotllant inters i curiositat cap a lactivitat tecnolgica, analitzant i valorant crticament la investigaci, la innovaci i el desenrotllament tecnolgic i la seua influncia en al societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i collectiu al llarg de la histria de la humanitat. 6. Comprendre les funcions dels components fsics dun ordinador i conixer les maneres de connectar-los. 7. Manejar amb desimboltura aplicacions informtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informaci, usant de forma habitual les xarxes de comunicaci. 8. Assumir de forma crtica i activa lavan i laparici de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidi, analitzant i valorant crticament la seua influncia sobre la societat i el medi ambient. 9. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la busca de solucions, en la presa de decisions i en lexecuci de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperaci, tolerncia i solidaritat. 10. Conixer les necessitats personals i collectives ms prximes, aix com les solucions ms adequades que oferix el patrimoni tecnolgic del mateix entorn. 11. Conixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i prendre conscincia dels efectes que tenen sobre la salut personal i collectiva. Primer curs Continguts Bloc 1. Procs de resoluci de problemes tecnolgics Introducci al projecte tcnic i les seues fases. El procs inventiu i de disseny: identificaci del problema o necessitat, exploraci i investigaci de lentorn, busca dinformaci, disseny, planificaci i organitzaci de tasques, gesti i valoraci de treballs. Disseny, planificaci i construcci de models per mitj de ls de materials, ferramentes i tcniques estudiades.

y contextualizado de herramientas matemticas, adems de los contenidos especficos como son la medicin y el clculo de magnitudes bsicas, el uso de escalas, la lectura e interpretacin de grficos y la resolucin de problemas basados en la aplicacin de expresiones matemticas. La competencia en comunicacin lingstica es una contribucin que se realiza a travs de los procesos de adquisicin de vocabulario, bsqueda, anlisis y comunicacin de informacin propios de cualquier materia. La contribucin especfica radica en la elaboracin de los documentos propios del proyecto tcnico. A la adquisicin de la competencia para aprender a aprender se contribuye mediante una metodologa especfica de la materia que incorpora el anlisis de los objetos y la emulacin de procesos de resolucin de problemas como estrategias cognitivas. Objetivos La enseanza de las Tecnologas en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Abordar con autonoma y creatividad, individualmente y en grupo, problemas tecnolgicos trabajando de forma ordenada y metdica para estudiar el problema, recopilar y seleccionar informacin procedente de distintas fuentes, elaborar la documentacin pertinente, concebir, disear, planificar y construir objetos o sistemas que resuelvan el problema estudiado y evaluar su idoneidad desde distintos puntos de vista. 2. Adquirir destrezas tcnicas y conocimientos suficientes para el anlisis, diseo y elaboracin de objetos y sistemas tecnolgicos mediante la manipulacin, de forma segura y precisa, de materiales y herramientas. 3. Analizar los objetos y sistemas tcnicos para comprender su funcionamiento, conocer sus elementos y las funciones que realizan, aprender la mejor forma de usarlos y controlarlos, entender las condiciones fundamentales que han intervenido en su diseo y construccin y valorar las repercusiones que ha generado su existencia. 4. Expresar y comunicar ideas y soluciones tcnicas, as como explorar su viabilidad y alcance utilizando los medios tecnolgicos, recursos grficos, la simbologa y el vocabulario adecuados. 5. Adoptar actitudes favorables a la resolucin de problemas tcnicos, desarrollando inters y curiosidad hacia la actividad tecnolgica, analizando y valorando crticamente la investigacin, la innovacin y el desarrollo tecnolgico y su influencia en al sociedad, en el medio ambiente, en la salud y en el bienestar personal y colectivo a lo largo de la historia de la humanidad. 6. Comprender las funciones de los componentes fsicos de un ordenador y conocer las formas de conectarlos. 7. Manejar con soltura aplicaciones informticas que permitan buscar, almacenar, organizar, manipular, recuperar y presentar informacin, empleando de forma habitual las redes de comunicacin. 8. Asumir de forma crtica y activa el avance y la aparicin de nuevas tecnologas, e incorporarlas a su quehacer cotidiano, analizando y valorando crticamente su influencia sobre la sociedad y el medio ambiente. 9. Actuar de forma dialogante, flexible y responsable en el trabajo en equipo, en la bsqueda de soluciones, en la toma de decisiones y en la ejecucin de las tareas encomendadas con actitud de respeto, cooperacin, tolerancia y solidaridad. 10. Conocer las necesidades personales y colectivas ms cercanas, as como las soluciones ms adecuadas que ofrece el patrimonio tecnolgico del propio entorno. 11. Conocer, valorar y respetar las normas de seguridad e higiene en el trabajo y tomar conciencia de los efectos que tienen sobre la salud personal y colectiva. Primer curso Contenidos Bloque 1. Proceso de resolucin de problemas tecnolgicos Introduccin al proyecto tcnico y sus fases. El proceso inventivo y de diseo: identificacin del problema o necesidad, exploracin e investigacin del entorno, bsqueda de informacin, diseo, planificacin y organizacin de tareas, gestin y valoracin de trabajos. Diseo, planificacin y construccin de modelos mediante el uso de materiales, herramientas y tcnicas estudiadas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30581

s de processador de text i ferramentes de presentacions per a lelaboraci i difusi del projecte. Bloc 2. Hardware i software Elements que constituxen un ordinador. Unitat central i perifrics. Funcionament, maneig bsic i la seua connexi. Sistema operatiu. Emmagatzenament, organitzaci i recuperaci de la informaci en suports fsics, locals i extrables. Dispositius que intercanvien informaci amb lordinador: cmeres digitals, memries externes, PDA i telfons mbils. Lordinador com a ferramenta dexpressi i comunicaci didees. Coneixement i aplicaci de terminologia i procediments bsics de programes com a processadors de text i ferramentes de presentacions. Bloc 3. Tcniques dexpressi i comunicaci Instruments de dibuix per a realitzar esbossos i croquis. Suports i formats. Anlisi dobjectes senzills per mitj de la descomposici en vistes. Introducci a la representaci en perspectiva. Utilitzaci de lordinador com a ferramenta dexpressi grfica. Bloc 4. Materials ds tcnic Materials ds habitual: classificaci general. Materials naturals i transformats. La fusta: constituci. Propietats i caracterstiques. Fustes ds habitual. Identificaci de fustes naturals i transformades. Derivats de la fusta: paper i cart. Taulers artificials. Aplicacions ms comunes de les fustes naturals i manufacturades. Tcniques bsiques i industrials per al treball amb fusta. Maneig de ferramentes fent-ne un s segur. Elaboraci dobjectes senzills utilitzant la fusta i els seus transformats com a matria fonamental. Repercussions mediambientals de lexplotaci de la fusta. Materials frrics: el ferro. Extracci. Fosa i acer. Obtenci i propietats caracterstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicacions. Metalls no frrics: coure i alumini. Obtenci i propietats caracterstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicacions. Identificaci dels materials metllics ds com. Tcniques bsiques i industrials per al treball amb metalls. Conformaci, uni i acabat. Tractaments. Maneig de ferramentes fent-ne un s segur. Repercussions mediambientals de lexplotaci de metalls. Treball en laula taller amb materials comercials i reciclats. Bloc 5. Estructures Tipus destructures resistents: massives, entramades, triangulars i penjades. Estructures de barres. Triangulaci. Tipus de suport. Esforos bsics: tipus. Elements resistents. Aplicacions. Anlisi de comportaments estructurals per mitj del disseny, planificaci i construcci de distints models destructures. Bloc 6. Mecanismes Mquines simples: palanques i corrioles. Descripci i funcionament de mecanismes de transmissi i transformaci de moviments: corrioles, engranatges, caragol sense fi, piny i cremallera, excntrica, roda excntrica, biela i maneta. Relaci de transmissi. Aplicacions. Anlisi del funcionament en mquines simples i simuladors fsics i informtics. Aplicacions en projectes i maquetes, seguint el procs de resoluci tcnica de problemes. Bloc 7. Electricitat i electrnica Introducci al corrent elctric continu, definici i magnituds bsiques: voltatge, resistncia i intensitat. Descripci de circuits elctrics simples: funcionament i elements. Introducci al circuit en srie i en parallel. Simbologia. Efectes del corrent elctric: llum i calor. Anlisi dobjectes tcnics que apliquen estos efectes. Muntatge de circuits elctrics senzills. Utilitzaci desquemes, materials i ferramentes. Simuladors fsics i informtics. Valoraci crtica dels efectes de ls de lenergia elctrica sobre el medi ambient.

Empleo de procesador de texto y herramientas de presentaciones para la elaboracin y difusin del proyecto. Bloque 2. Hardware y software Elementos que constituyen un ordenador. Unidad central y perifricos. Funcionamiento, manejo bsico y conexin de los mismos. Sistema operativo. Almacenamiento, organizacin y recuperacin de la informacin en soportes fsicos, locales y extrables. Dispositivos que intercambian informacin con el ordenador: cmaras digitales, memorias externas, PDA y telfonos mviles. El ordenador como herramienta de expresin y comunicacin de ideas. Conocimiento y aplicacin de terminologa y procedimientos bsicos de programas como procesadores de texto y herramientas de presentaciones. Bloque 3. Tcnicas de expresin y comunicacin Instrumentos de dibujo para realizar bocetos y croquis. Soportes y formatos. Anlisis de objetos sencillos mediante la descomposicin en vistas. Introduccin a la representacin en perspectiva. Utilizacin del ordenador como herramienta de expresin grfica. Bloque 4. Materiales de uso tcnico Materiales de uso habitual: clasificacin general. Materiales naturales y transformados. La madera: constitucin. Propiedades y caractersticas. Maderas de uso habitual. Identificacin de maderas naturales y transformadas. Derivados de la madera: papel y cartn. Tableros artificiales. Aplicaciones ms comunes de las maderas naturales y manufacturadas. Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con madera. Manejo de herramientas y uso seguro de las mismas. Elaboracin de objetos sencillos empleando la madera y sus transformados como materia fundamental. Repercusiones medioambientales de la explotacin de la madera. Materiales frricos: el hierro. Extraccin. Fundicin y acero. Obtencin y propiedades caractersticas: mecnicas, elctricas y trmicas. Aplicaciones. Metales no frricos: cobre y aluminio. Obtencin y propiedades caractersticas: mecnicas, elctricas y trmicas. Aplicaciones. Identificacin de los materiales metlicos de uso comn. Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con metales. Conformacin, unin y acabado. Tratamientos. Manejo de herramientas y uso seguro de las mismas. Repercusiones medioambientales de la explotacin de metales. Trabajo en el aula taller con materiales comerciales y reciclados. Bloque 5. Estructuras Tipos de estructuras resistentes: masivas, entramadas, trianguladas y colgadas. Estructuras de barras. Triangulacin. Tipos de apoyo. Esfuerzos bsicos: tipos. Elementos resistentes. Aplicaciones. Anlisis de comportamientos estructurales mediante el diseo, planificacin y construccin de distintos modelos de estructuras. Bloque 6. Mecanismos Mquinas simples: palancas y poleas. Descripcin y funcionamiento de mecanismos de transmisin y transformacin de movimientos: poleas, engranajes, tornillo sin fin, pin y cremallera, leva, rueda excntrica, biela y manivela. Relacin de transmisin. Aplicaciones. Anlisis del funcionamiento en mquinas simples y simuladores fsicos e informticos. Aplicaciones en proyectos y maquetas, siguiendo el proceso de resolucin tcnica de problemas. Bloque 7. Electricidad y electrnica Introduccin a la corriente elctrica continua, definicin y magnitudes bsicas: voltaje, resistencia e intensidad. Descripcin de circuitos elctricos simples: funcionamiento y elementos. Introduccin al circuito en serie y en paralelo. Simbologa. Efectos de la corriente elctrica: luz y calor. Anlisis de objetos tcnicos que apliquen estos efectos. Montaje de circuitos elctricos sencillos. Utilizacin de esquemas, materiales y herramientas. Simuladores fsicos e informticos. Valoracin crtica de los efectos del uso de la energa elctrica sobre el medio ambiente.

Num. 5562 / 24.07.2007

30582

Bloc 8. Tecnologies de la comunicaci. Internet Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament. Lordinador com a mitj de comunicaci: Internet i pgines web. Ferramentes i aplicacions bsiques per a la busca, descrrega, intercanvi i difusi de la informaci. Correu electrnic, xats i altres. Busca selectiva i crtica dinformaci a travs dInternet. Bloc 9. Energia i la seua transformaci Fonts denergia: classificaci general. Energies renovables i no renovables. Avantatges i inconvenients. Energies no renovables. Combustibles fssils: petroli, carb i gas natural. Transformaci denergia trmica en mecnica: la mquina de vapor, el motor de combusti interna, la turbina i el reactor. Descripci i funcionament. Bloc 10. Tecnologia i societat La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonament del quefer tecnolgic. Introducci a lestudi de lentorn tecnolgic i productiu de la Comunitat Valenciana. Criteris davaluaci 1. Valorar i utilitzar el projecte tcnic com a instrument de resoluci ordenada de problemes. 2. Elaborar un pla de treball i realitzar les operacions tcniques previstes amb criteris de seguretat i valorar les condicions de lentorn. 3. Identificar i connectar els components fonamentals de lordinador i els seus perifrics; explicar la seua missi en el conjunt. 4. Manejar lentorn grfic dels sistemes operatius com a interfcie de comunicaci amb la mquina. 5. Usar lordinador com a ferramenta de treball, amb lobjecte de comunicar, localitzar i manejar informaci de diverses fonts. Conixer i aplicar la terminologia i procediments bsics dels processadors de text i ferramentes de presentacions. 6. Representar objectes senzills per mitj desbossos, croquis, vistes i perspectives, a fi de comunicar un treball tcnic. 7. Conixer la classificaci general dels materials ds habitual. 8. Conixer les propietats bsiques de la fusta com a material tcnic, les seues varietats i transformats ms utilitzats, identificar-los en les aplicacions ms usuals i utilitzar les seues tcniques bsiques de conformaci, uni i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats. 9. Conixer les propietats bsiques dels metalls com a materials tcnics, les seues varietats i transformats ms utilitzats, identificar-los en les aplicacions ms usuals i utilitzar les seues tcniques bsiques de conformaci, uni i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats. 10. Identificar, analitzar i descriure, en sistemes senzills i estructures de lentorn, elements resistents i els esforos a qu estan sotmesos. 11. Assenyalar, en mquines complexes, els mecanismes simples de transformaci i transmissi de moviments que les componen, i explicar el seu funcionament en el conjunt. Calcular la relaci de transmissi en els casos que corresponga. 12. Utilitzar apropiadament mecanismes i mquines simples en projectes i maquetes. 13. Utilitzar adequadament les magnituds elctriques bsiques. 14. Valorar els efectes de lenergia elctrica i la seua capacitat de conversi en altres manifestacions energtiques. 15. Identificar i utilitzar correctament els elements fonamentals dun circuit elctric de corrent continu i comprendre la seua funci dins deste. 16. Usar lordinador com a instrument efica per a localitzar informaci en Internet. 17. Accedir a Internet com a mitj de comunicaci, utilitzant el correu electrnic i el xat. 18. Conixer les distintes fonts denergia, la seua classificaci, la seua transformaci, els seus avantatges i inconvenients.

Bloque 8. Tecnologas de la comunicacin. Internet Internet: conceptos, terminologa, estructura y funcionamiento. El ordenador como medio de comunicacin: Internet y pginas web. Herramientas y aplicaciones bsicas para la bsqueda, descarga, intercambio y difusin de la informacin. Correo electrnico, chats y otros. Bsqueda selectiva y crtica de informacin a travs de Internet. Bloque 9. Energa y su transformacin Fuentes de energa: clasificacin general. Energas renovables y no renovables. Ventajas e inconvenientes. Energas no renovables. Combustibles fsiles: petrleo, carbn y gas natural. Transformacin de energa trmica en mecnica: la mquina de vapor, el motor de combustin interna, la turbina y el reactor. Descripcin y funcionamiento. Bloque 10. Tecnologa y sociedad La tecnologa como respuesta a las necesidades humanas: fundamento del quehacer tecnolgico. Introduccin al estudio del entorno tecnolgico y productivo de la Comunitat Valenciana. Criterios de evaluacin 1. Valorar y utilizar el proyecto tcnico como instrumento de resolucin ordenada de problemas. 2. Elaborar un plan de trabajo y realizar las operaciones tcnicas previstas con criterios de seguridad y valorar las condiciones del entorno. 3. Identificar y conectar los componentes fundamentales del ordenador y sus perifricos, y explicar su misin en el conjunto. 4. Manejar el entorno grfico de los sistemas operativos como interfaz de comunicacin con la mquina. 5. Emplear el ordenador como herramienta de trabajo, con el objeto de comunicar, localizar y manejar informacin de diversas fuentes. Conocer y aplicar la terminologa y procedimientos bsicos de los procesadores de texto y herramientas de presentaciones. 6. Representar objetos sencillos mediante bocetos, croquis, vistas y perspectivas, con el fin de comunicar un trabajo tcnico. 7. Conocer la clasificacin general de los materiales de uso habitual. 8. Conocer las propiedades bsicas de la madera como material tcnico, sus variedades y transformados ms empleados, identificarlos en las aplicaciones ms usuales y emplear sus tcnicas bsicas de conformacin, unin y acabado de forma correcta, respetando los criterios de seguridad adecuados. 9. Conocer las propiedades bsicas de los metales como materiales tcnicos, sus variedades y transformados ms empleados, identificarlos en las aplicaciones ms usuales y emplear sus tcnicas bsicas de conformacin, unin y acabado de forma correcta, respetando los criterios de seguridad adecuados. 10. Identificar, analizar y describir, en sistemas sencillos y estructuras del entorno, elementos resistentes y los esfuerzos a los que estn sometidos. 11. Sealar, en mquinas complejas, los mecanismos simples de transformacin y transmisin de movimientos que las componen, y explicar su funcionamiento en el conjunto. Calcular la relacin de transmisin en los casos en los que proceda. 12. Utilizar apropiadamente mecanismos y mquinas simples en proyectos y maquetas. 13. Utilizar adecuadamente las magnitudes elctricas bsicas. 14. Valorar los efectos de la energa elctrica y su capacidad de conversin en otras manifestaciones energticas. 15. Identificar y utilizar correctamente los elementos fundamentales de un circuito elctrico de corriente continua y comprender su funcin dentro de l. 16. Emplear el ordenador como instrumento eficaz para localizar informacin en Internet. 17. Acceder a Internet como medio de comunicacin, empleando el correo electrnico y el chat. 18. Conocer las distintas fuentes de energa, su clasificacin, su transformacin, sus ventajas e inconvenientes.

Num. 5562 / 24.07.2007

30583

19. Descriure els processos dobtenci i utilitzaci denergia a partir de combustibles fssils. 20. Distingir les parts i descriure el funcionament duna mquina de vapor, un motor de combusti interna, una turbina i un reactor. 21. Utilitzar adequadament programes de simulaci per ordinador. 22. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que oferix lentorn tecnolgic i productiu de la Comunitat Valenciana. Tercer curs Continguts Bloc 1. Procs de resoluci de problemes tecnolgics Documents tcnics necessaris per a elaborar un projecte. Disseny, planificaci i construcci de prototips per mitj de ls de materials, ferramentes i tcniques estudiades. s de full de clcul i ferramentes grfiques per a lelaboraci, desenrotllament i difusi del projecte. Anlisi i valoraci de les condicions de lentorn de treball. Aplicaci de les normes de seguretat a laula taller. Bloc 2. Hardware i software Installaci, desinstallaci i actualitzaci de programes. Realitzaci de tasques bsiques de manteniment del sistema. Gesti de recursos compartits en xarxes locals. Ferramentes bsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artstic. Coneixement i aplicaci de terminologia i procediments bsics de fulls de clcul. Frmules. Elaboraci de grfiques. Lordinador com a recurs per a lorganitzaci de la informaci: gestor de bases de dades. Busca dinformaci, creaci i actualitzaci duna base de dades. Bloc 3. Tcniques dexpressi i comunicaci Sistemes senzills de representaci. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotaci. Metrologia i instruments de mesura de precisi: calibre i micrmetre. Coneixement i s dels dits instruments de mesura. Aplicacions de dibuix assistit per ordinador. Bloc 4. Materials ds tcnic Introducci als plstics. Classificaci. Obtenci. Propietats caracterstiques. Identificaci en objectes ds habitual. Aplicacions industrials i en habitatges. Tcniques bsiques i industrials per al treball amb plstics. Conformaci i uni. Ferramentes i s segur destes. Materials de construcci: petris i cermics. Propietats caracterstiques. Identificaci. Aplicacions. Treball en laula taller amb materials comercials i reciclats. Bloc 5. Electricitat i electrnica Llei dOhm. Potncia i energia elctrica. Circuit en srie, parallel i mixt. Corrent continu i corrent altern. Estudi comparat. Electromagnetisme. Aplicacions: electroimant. Dinamo, motor de corrent continu, rel i alternador. Aparells de mesura: voltmetre, ampermetre i polmetre. Realitzaci de mesuraments senzills. Muntatge de circuits caracterstics. Introducci a lelectrnica bsica: la resistncia, el condensador, el dode i el transistor. Descripci de components i muntatges bsics. Valoraci dels efectes de ls de lenergia elctrica sobre el medi ambient. Bloc 6. Tecnologies de la comunicaci. Internet Lordinador com a mitj de comunicaci intergrupal: comunitats i aules virtuals. Internet: frums, blocs, sistema wiki i elaboraci de pgines web. Actitud crtica i responsable cap a la propietat i la distribuci del software i de la informaci: tipus de llicncies ds i distribuci. Introducci a la comunicaci amb fils i sense. Lespai radioelctric. Satllits i les seues aplicacions civils. Introducci a la telefonia, rdio i televisi. El seu s responsable.

19. Describir los procesos de obtencin y utilizacin de energa a partir de combustibles fsiles. 20. Distinguir las partes y describir el funcionamiento de una mquina de vapor, un motor de combustin interna, una turbina y un reactor. 21. Utilizar adecuadamente programas de simulacin por ordenador. 22. Describir, comprender y valorar las oportunidades que ofrece el entorno tecnolgico y productivo de la Comunitat Valenciana. Tercer curso Contenidos Bloque 1. Proceso de resolucin de problemas tecnolgicos Documentos tcnicos necesarios para elaborar un proyecto. Diseo, planificacin y construccin de prototipos mediante el uso de materiales, herramientas y tcnicas estudiadas. Empleo de hoja de clculo y herramientas grficas para la elaboracin, desarrollo y difusin del proyecto. Anlisis y valoracin de las condiciones del entorno de trabajo. Aplicacin de las normas de seguridad al aula taller. Bloque 2. Hardware y software Instalacin, desinstalacin y actualizacin de programas. Realizacin de tareas bsicas de mantenimiento del sistema. Gestin de recursos compartidos en redes locales. Herramientas bsicas para el dibujo vectorial y el grafismo artstico. Conocimiento y aplicacin de terminologa y procedimientos bsicos de hojas de clculo. Frmulas. Elaboracin de grficas El ordenador como herramienta para la organizacin de la informacin: gestor de bases de datos. Bsqueda de informacin, creacin y actualizacin de una base de datos. Bloque 3. Tcnicas de expresin y comunicacin Sistemas sencillos de representacin. Vistas y perspectivas. Proporcionalidad entre dibujo y realidad. Escalas. Acotacin. Metrologa e instrumentos de medida de precisin: calibre y micrmetro. Conocimiento y uso de dichos instrumentos de medida. Aplicaciones de dibujo asistido por ordenador. Bloque 4. Materiales de uso tcnico Introduccin a los plsticos. Clasificacin. Obtencin. Propiedades caractersticas. Identificacin en objetos de uso habitual. Aplicaciones industriales y en viviendas. Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con plsticos. Conformacin y unin. Herramientas y uso seguro de las mismas. Materiales de construccin: ptreos y cermicos. Propiedades caractersticas. Identificacin. Aplicaciones. Trabajo en el aula taller con materiales comerciales y reciclados. Bloque 5. Electricidad y electrnica Ley de Ohm. Potencia y energa elctrica. Circuito en serie, paralelo y mixto. Corriente continua y corriente alterna. Estudio comparado. Electromagnetismo. Aplicaciones: electroimn. Dinamo, motor de corriente continua, rel y alternador. Aparatos de medida: voltmetro, ampermetro y polmetro. Realizacin de medidas sencillas. Montaje de circuitos caractersticos. Introduccin a la electrnica bsica: la resistencia, el condensador, el diodo y el transistor. Descripcin de componentes y montajes bsicos. Valoracin de los efectos del uso de la energa elctrica sobre el medio ambiente. Bloque 6. Tecnologas de la comunicacin. Internet El ordenador como medio de comunicacin intergrupal: comunidades y aulas virtuales. Internet: foros, blogs, wikis y elaboracin de pginas web. Actitud crtica y responsable hacia la propiedad y la distribucin del software y de la informacin: tipos de licencias de uso y distribucin. Introduccin a la comunicacin almbrica e inalmbrica. El espacio radioelctrico. Satlites y sus aplicaciones civiles. Introduccin a la telefona, radio y televisin. Su uso responsable.

Num. 5562 / 24.07.2007

30584

Bloc 7. Energia i la seua transformaci Energia elctrica: generaci, transport i distribuci. Centrals. Descripci i tipus de centrals hidroelctriques, trmiques i nuclears. Tractaments dels residus. Energies renovables: sistemes tcnics per a laprofitament de lenergia elica, solar, mareomotriu i de la biomassa. Importncia de ls denergies alternatives. Energia i medi ambient. Eficincia i estalvi energtic. Impacte mediambiental de la generaci, transport, distribuci i s de lenergia. Bloc 8. Control i robtica Introducci i evoluci dels sistemes automtics: mecanitzaci, automatitzaci i robotitzaci. Elements bsics dun sistema de control. Mtodes i exemples de sistemes de control. Arquitectura dun robot: parts fonamentals. Sensors i actuadors. Control dun automatisme per ordinador. Targetes controladores. Diagrames de flux. Introducci a la programaci. Bloc 9. Tecnologia i societat Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenrotllament tecnolgic. Contaminaci. Esgotament dels recursos energtics i de les matries primeres. Tecnologies correctores. Desenrotllament sostenible. Criteris davaluaci 1. Realitzar un projecte tcnic, en qu sanalitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la ms adequada. 2. Elaborar els documents tcnics necessaris per a redactar un projecte tcnic, per mitj del llenguatge escrit i grfic apropiat. 3. Realitzar les operacions tcniques previstes en el projecte tcnic incorporant criteris deconomia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de lentorn de treball. 4. Usar lordinador com a ferramenta per a elaborar, desenrotllar i difondre un projecte tcnic, a travs de fulls de clcul que incorporen frmules i grfiques. 5. Installar, desinstallar i actualitzar programes i realitzar tasques bsiques de manteniment informtic. Utilitzar i compartir recursos en xarxes locals. 6. Realitzar dibuixos geomtrics i artstics utilitzant algun programa de dibuix grfic senzill. 7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotaci i normalitzaci per a plasmar i transmetre idees tecnolgiques i representar objectes i sistemes tcnics. 8. Crear una base de dades senzilles; actualitzar i modificar una base de dades ja creada. Localitzar informaci utilitzant un gestor de bases de dades. 9. Utilitzar aplicacions de disseny assistit per ordinador per a la realitzaci de croquis normalitzats. 10. Conixer les propietats bsiques dels plstics com a materials tcnics, la seua classificaci, les seues aplicacions ms importants; identificar-los en objectes ds habitual i usar les seues tcniques bsiques de conformaci i uni de manera correcta i amb seguretat. 11. Conixer les propietats bsiques dels materials de construcci, les seues aplicacions ms importants, la seua classificaci, les seues tcniques de treball i s, i identificar-los en construccions ja acabades. 12. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elctrics senzills, de corrent continu, utilitzant piles, interruptors, resistncies, peretes, motors, electroimants i rels, com a resposta a un fi predeterminat. 13. Descriure les parts i el funcionament de les mquines elctriques bsiques. 14. Descriure i utilitzar lelectromagnetisme en aplicacions tecnolgiques senzilles. 15. Utilitzar correctament les magnituds elctriques bsiques, els seus instruments de mesura i la seua simbologia. 16. Muntar un circuit electrnic senzill utilitzant, almenys, dodes, transistors i resistncies, a partir dun esquema predeterminat. 17. Usar Internet com a mitj actiu de comunicaci intergrupal i publicaci dinformaci.

Bloque 7. Energa y su transformacin Energa elctrica: generacin, transporte y distribucin. Centrales. Descripcin y tipos de centrales hidroelctricas, trmicas y nucleares. Tratamientos de los residuos. Energas renovables: sistemas tcnicos para el aprovechamiento de la energa elica, solar, mareomotriz y biomasa. Importancia del uso de energas alternativas. Energa y medio ambiente. Eficiencia y ahorro energtico. Impacto medioambiental de la generacin, transporte, distribucin y uso de la energa. Bloque 8. Control y robtica Introduccin y evolucin de los sistemas automticos: mecanizacin, automatizacin y robotizacin. Elementos bsicos de un sistema de control. Mtodos y ejemplos de sistemas de control. Arquitectura de un robot: partes fundamentales. Sensores y actuadores. Control de un automatismo por ordenador. Tarjetas controladoras. Diagramas de flujo. Introduccin a la programacin. Bloque 9. Tecnologa y sociedad Tecnologa y medio ambiente: impacto ambiental del desarrollo tecnolgico. Contaminacin. Agotamiento de los recursos energticos y de las materias primas. Tecnologas correctoras. Desarrollo sostenible. Criterios de evaluacin 1. Realizar un proyecto tcnico, analizando el contexto, proponiendo soluciones alternativas y desarrollando la ms adecuada. 2. Elaborar los documentos tcnicos necesarios para redactar un proyecto tcnico, mediante el lenguaje escrito y grfico apropiado. 3. Realizar las operaciones tcnicas previstas en el proyecto tcnico incorporando criterios de economa, sostenibilidad y seguridad; valorar las condiciones del entorno de trabajo. 4. Emplear el ordenador como herramienta para elaborar, desarrollar y difundir un proyecto tcnico, a travs de hojas de clculo que incorporen frmulas y grficas. 5. Instalar, desinstalar y actualizar programas y realizar tareas bsicas de mantenimiento informtico. Utilizar y compartir recursos en redes locales. 6. Realizar dibujos geomtricos y artsticos utilizando algn programa de dibujo grfico sencillo. 7. Utilizar vistas, perspectivas, escalas, acotacin y normalizacin para plasmar y transmitir ideas tecnolgicas y representar objetos y sistemas tcnicos. 8. Crear una base de datos sencilla; actualizar y modificar una base de datos ya creada. Localizar informacin utilizando un gestor de bases de datos. 9. Utilizar aplicaciones de diseo asistido por ordenador para la realizacin de croquis normalizados. 10. Conocer las propiedades bsicas de los plsticos como materiales tcnicos, su clasificacin, sus aplicaciones ms importantes; identificarlos en objetos de uso habitual y usar sus tcnicas bsicas de conformacin y unin de forma correcta y con seguridad. 11. Conocer las propiedades bsicas de los materiales de construccin, sus aplicaciones ms importantes, su clasificacin, sus tcnicas de trabajo y uso, e identificarlos en construcciones ya acabadas. 12. Disear, simular y realizar montajes de circuitos elctricos sencillos, en corriente continua, empleando pilas, interruptores, resistencias, bombillas, motores, electroimanes y rels, como respuesta a un fin predeterminado. 13. Describir las partes y el funcionamiento de las mquinas elctricas bsicas. 14. Describir y utilizar el electromagnetismo en aplicaciones tecnolgicas sencillas. 15. Utilizar correctamente las magnitudes elctricas bsicas, sus instrumentos de medida y su simbologa. 16. Montar un circuito electrnico sencillo empleando, al menos, diodos, transistores y resistencias, a partir de un esquema predeterminado. 17. Emplear Internet como medio activo de comunicacin intergrupal y publicacin de informacin.

Num. 5562 / 24.07.2007

30585

18. Conixer i valorar els diferents models de propietat i distribuci del software i de la informaci en general. 19. Descriure esquemticament els sistemes de telefonia, rdio, televisi i satllits civils, els seus principis bsics de funcionament i conixer els aspectes prctics ms importants per a lusuari. 20. Conixer els distints mitjans de producci, transformaci i transport de lenergia elctrica. 21. Descriure esquemticament el funcionament i tipus de centrals productores denergia. 22. Descriure esquemticament els sistemes tcnics per a laprofitament de les energies renovables. 23. Conixer i valorar limpacte mediambiental de la generaci, transport, distribuci i s de lenergia, fomentant una eficincia i un estalvi energtic majors. 24. Identificar automatismes en sistemes tcnics quotidians, diferenciant els seus elements bsics. 25. Muntar, utilitzant sistemes mecnics i elctrics, un robot senzill amb capacitat de moviment dirigit. 26. Realitzar diagrames de flux senzills i conixer les ordes ms utilitzades en els programes de control. 27. Reconixer limpacte que sobre el medi t lactivitat tecnolgica i comprovar els beneficis i necessitat de laplicaci de tecnologies correctores per a aconseguir un desenrotllament sostenible. Quart curs Continguts Tecnologia Bloc 1. Hardware i software Lordinador com a dispositiu de control: senyals analgics i digitals. Lgica de funcionament intern. Transmissi de la informaci per mitj de senyal elctric. Adquisici de dades. Tractament de la informaci numrica adquirida per mitj de full de clcul. Programes de control. Comunicaci entre ordinadors: xarxes informtiques. Bloc 2. Tcniques dexpressi i comunicaci Disseny assistit per ordinador: dibuix en dos dimensions. Realitzaci de dibuixos senzills. Bloc 3. Electricitat i electrnica Descripci i anlisi de sistemes electrnics per blocs: entrada, eixida i procs. Components electrnics. Circuits integrats simples. Dispositius dentrada: interruptors, resistncies que varien amb la llum i la temperatura. Dispositius deixida: brunzidor, rel, LED i altres. Aplicacions en muntatges senzills. Tcniques de muntatge i connexi de circuits electrnics. Electrnica digital. Aplicaci de llgebra de Boole a problemes tecnolgics bsics. Portes lgiques: simbologia. s de simuladors per a analitzar el comportament dels circuits electrnics. Bloc 4. Tecnologies de la comunicaci. Internet Descripci dels sistemes de comunicaci amb fils i sense fil i els seus principis tcnics, per a transmetre so, imatge i dades. Exemples prctics. Comunicaci sense fil: senyal modulador i portador. Comunicaci per satllit i telefonia mbil. Descripci i principis tcnics. Sistemes de posicionament global. Descripci i principis tcnics. Grans xarxes de comunicaci de dades. Perspectiva de desenrotllament. Control i protecci de dades. Internet: principis tcnics del seu funcionament (protocols lgics i infraestructura fsica). Connexions a Internet. Tipus. Utilitzaci racional de tecnologies de la comunicaci ds quotidi. Bloc 5. Control i robtica Experimentaci amb sistemes automtics, sensors, reguladors i actuadors. Aplicacions prctiques. Concepte de realimentaci. s de lordinador com a element de programaci i control. Llenguatges de control. Disseny i construcci de sistemes automtics i desenrotllament de programes per a controlar-los.

18. Conocer y valorar los diferentes modelos de propiedad y distribucin del software y de la informacin en general. 19. Describir esquemticamente los sistemas de telefona, radio, televisin y satlites civiles, sus principios bsicos de funcionamiento y conocer los aspectos prcticos ms importantes a nivel de usuario. 20. Conocer los distintos medios de produccin, transformacin y transporte de la energa elctrica. 21. Describir esquemticamente el funcionamiento y tipos de centrales productoras de energa. 22. Describir esquemticamente los sistemas tcnicos para el aprovechamiento de las energas renovables. 23. Conocer y valorar el impacto medioambiental de la generacin, transporte, distribucin y uso de la energa, fomentando una mayor eficiencia y ahorro energtico. 24. Identificar automatismos en sistemas tcnicos cotidianos, diferenciando sus elementos bsicos. 25. Montar, utilizando sistemas mecnicos y elctricos, un robot sencillo con capacidad de movimiento dirigido. 26. Realizar diagramas de flujo sencillos y conocer las rdenes ms utilizadas en los programas de control. 27. Reconocer el impacto que sobre el medio produce la actividad tecnolgica y comprobar los beneficios y necesidad de la aplicacin de tecnologas correctoras para conseguir un desarrollo sostenible. Cuarto curso Contenidos Tecnologa Bloque 1. Hardware y software El ordenador como dispositivo de control: seales analgicas y digitales. Lgica de funcionamiento interno. Transmisin de la informacin por medio de seal elctrica. Adquisicin de datos. Tratamiento de la informacin numrica adquirida mediante hoja de clculo. Programas de control. Comunicacin entre ordenadores: redes informticas. Bloque 2. Tcnicas de expresin y comunicacin Diseo asistido por ordenador: dibujo en dos dimensiones. Realizacin de dibujos sencillos. Bloque 3. Electricidad y electrnica Descripcin y anlisis de sistemas electrnicos por bloques: entrada, salida y proceso. Componentes electrnicos. Circuitos integrados simples. Dispositivos de entrada: interruptores, resistencias que varan con la luz y la temperatura. Dispositivos de salida: zumbador, rel, LED y otros. Aplicaciones en montajes sencillos. Tcnicas de montaje y conexin de circuitos electrnicos. Electrnica digital. Aplicacin del lgebra de Boole a problemas tecnolgicos bsicos. Puertas lgicas: simbologa. Uso de simuladores para analizar el comportamiento de los circuitos electrnicos. Bloque 4. Tecnologas de la comunicacin. Internet Descripcin de los sistemas de comunicacin almbrica e inalmbrica y sus principios tcnicos, para transmitir sonido, imagen y datos. Ejemplos prcticos. Comunicacin inalmbrica: seal moduladora y portadora. Comunicacin va satlite y telefona mvil. Descripcin y principios tcnicos. Sistemas de posicionamiento global. Descripcin y principios tcnicos. Grandes redes de comunicacin de datos. Perspectiva de desarrollo. Control y proteccin de datos. Internet: Principios tcnicos de su funcionamiento (protocolos lgicos e infraestructura fsica). Conexiones a Internet. Tipos. Utilizacin racional de tecnologas de la comunicacin de uso cotidiano. Bloque 5. Control y robtica Experimentacin con sistemas automticos, sensores, reguladores y actuadores. Aplicaciones prcticas. Concepto de realimentacin. Uso del ordenador como elemento de programacin y control. Lenguajes de control. Diseo y construccin de sistemas automticos y desarrollo de programas para controlarlos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30586

Treball amb simuladors informtics per a comprovar el funcionament dels sistemes dissenyats. Bloc 6. Pneumtica i hidrulica Descripci i anlisi dels sistemes hidrulics i pneumtics, dels seus components i dels principis fsics de funcionament. Disseny i simulaci amb programes informtics de circuits bsics, utilitzant simbologia especifica. Exemples daplicaci en sistemes industrials. Muntatges senzills. Bloc 7. Tecnologia i societat Desenrotllament histric de la tecnologia. Fites fonamentals: Revoluci Neoltica, Revoluci Industrial i acceleraci tecnolgica del segle XX. Anlisi de levoluci dels objectes tcnics i importncia de la normalitzaci en els productes industrials. Aprofitament de matries primeres i recursos naturals. Adquisici dhbits que potencien el desenrotllament sostenible. Bloc 8. Installacions en habitatges Anlisi dels elements que configuren les installacions dun habitatge i el seu funcionament: electricitat, aigua sanitria, evacuaci daiges, sistemes de calefacci, gas, aire condicionat, domtica i altres installacions. Connexions, components, normativa, simbologia, anlisi, disseny i muntatge en equip de models senzills destes installacions. Utilitzaci de simuladors informtics. Estudi de factures domstiques. Concepte darquitectura bioclimtica per a laprofitament energtic. Criteris davaluaci 1. Manejar el full de clcul per al tractament de la informaci numrica i analitzar-ne pautes de comportament. 2. Descriure bsicament una xarxa dordinadors drea local i la seua connexi a Internet i realitzar-ne la configuraci bsica. 3. Utilitzar lordinador com a ferramenta dadquisici i interpretaci de dades, i com a realimentaci daltres processos amb les dades obtingudes. 4. Usar ferramentes de disseny assistit per ordinador per a elaborar vistes en dos dimensions dobjectes senzills. 5. Descriure el funcionament, laplicaci i els components elementals dun sistema electrnic real. 6. Dissenyar, simular i muntar circuits electrnics senzills, utilitzant la simbologia adequada. 7. Realitzar operacions lgiques utilitzant llgebra de Boole, relacionar plantejaments lgics amb processos tcnics i resoldre per mitj de portes lgiques problemes tecnolgics senzills. 8. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicaci amb fils i sense fil, per a la transmissi dimatge, so i dades, i els principis tcnics bsics que en regixen el funcionament. 9. Descriure les grans xarxes de comunicaci de dades, les seues perspectives i els principis del control i la protecci de dades. 10. Conixer els principis bsics del funcionament dInternet. Configurar un ordinador per al seu accs a Internet. 11. Fer un s adequat i racional de les tecnologies de la comunicaci. 12. Analitzar sistemes automtics, descriuren els components i muntar automatismes senzills. 13. Disseyar, construir i programar un sistema automtic, que siga capa de mantindre el seu funcionament de manera autnoma, en funci de la informaci que reba de lentorn per mitj de sensors. 14. Utilitzar simuladors informtics per a verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automtics, robots i programes de control dissenyats. 15. Conixer les principals aplicacions de les tecnologies hidrulica i pneumtica i identificar i descriure les caracterstiques i el funcionament deste tipus de sistemes. 16. Utilitzar amb soltesa la simbologia i nomenclatura necessria per a representar circuits i per a dissenyar i construir un sistema capa de resoldre un problema quotidi, utilitzant energia hidrulica o pneumtica.

Trabajo con simuladores informticos para comprobar el funcionamiento de los sistemas diseados. Bloque 6. Neumtica e hidrulica Descripcin y anlisis de los sistemas hidrulicos y neumticos, de sus componentes y principios fsicos de funcionamiento. Diseo y simulacin con programas informticos de circuitos bsicos, empleando simbologa especifica. Ejemplos de aplicacin en sistemas industriales. Montajes sencillos. Bloque 7. Tecnologa y sociedad Desarrollo histrico de la tecnologa. Hitos fundamentales: Revolucin Neoltica, Revolucin Industrial y aceleracin tecnolgica del siglo XX. Anlisis de la evolucin de los objetos tcnicos e importancia de la normalizacin en los productos industriales. Aprovechamiento de materias primas y recursos naturales. Adquisicin de hbitos que potencien el desarrollo sostenible. Bloque 8. Instalaciones en viviendas Anlisis de los elementos que configuran las instalaciones de una vivienda y su funcionamiento: electricidad, agua sanitaria, evacuacin de aguas, sistemas de calefaccin, gas, aire acondicionado, domtica y otras instalaciones. Acometidas, componentes, normativa, simbologa, anlisis, diseo y montaje en equipo de modelos sencillos de estas instalaciones. Utilizacin de simuladores informticos. Estudio de facturas domsticas. Concepto de arquitectura bioclimtica para el aprovechamiento energtico. Criterios de evaluacin 1. Manejar la hoja de clculo para el tratamiento de la informacin numrica y analizar pautas de comportamiento. 2. Describir bsicamente una red de ordenadores de rea local y su conexin a Internet y realizar su configuracin bsica. 3. Utilizar el ordenador como herramienta de adquisicin e interpretacin de datos, y como realimentacin de otros procesos con los datos obtenidos. 4. Emplear herramientas de diseo asistido por ordenador para elaborar vistas en dos dimensiones de objetos sencillos. 5. Describir el funcionamiento, aplicacin y componentes elementales de un sistema electrnico real. 6. Disear, simular y montar circuitos electrnicos sencillos, utilizando la simbologa adecuada. 7. Realizar operaciones lgicas empleando el lgebra de Boole, relacionar planteamientos lgicos con procesos tcnicos y resolver mediante puertas lgicas problemas tecnolgicos sencillos. 8. Analizar y describir los elementos y sistemas de comunicacin almbrica e inalmbrica, para la transmisin de imagen, sonido y datos, y los principios tcnicos bsicos que rigen su funcionamiento. 9. Describir las grandes redes de comunicacin de datos, sus perspectivas y los principios del control y la proteccin de datos. 10. Conocer los principios bsicos del funcionamiento de Internet. Configurar un ordenador para su acceso a Internet. 11. Hacer un uso adecuado y racional de las tecnologas de la comunicacin. 12. Analizar sistemas automticos, describir sus componentes y montar automatismos sencillos. 13. Disear, construir y programar un sistema automtico, que sea capaz de mantener su funcionamiento de forma autnoma, en funcin de la informacin que reciba del entorno mediante sensores. 14. Utilizar simuladores informticos para verificar y comprobar el funcionamiento de los sistemas automticos, robots y programas de control diseados. 15. Conocer las principales aplicaciones de las tecnologas hidrulica y neumtica e identificar y describir las caractersticas y funcionamiento de este tipo de sistemas. 16. Utilizar con soltura la simbologa y nomenclatura necesaria para representar circuitos y para disear y construir un sistema capaz de resolver un problema cotidiano, utilizando energa hidrulica o neumtica.

Num. 5562 / 24.07.2007

30587

17. Conixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnolgic i analitzar levoluci dalguns objectes tcnics. 18. Valorar el desenrotllament sostenible i potenciar hbits que el propicien, relacionant-lo amb lactivitat tecnolgica. 19. Descriure els elements que componen les distintes installacions dun habitatge aix com les normes que en regulen el disseny i la utilitzaci. 20. Realitzar dissenys senzills dinstallacions bsiques dun habitatge per mitj de la simbologia adequada; muntar circuits bsics i utilitzar simuladors informtics. 21. Valorar de forma crtica les condicions que contribuxen a lestalvi energtic, lhabitabilitat i lesttica en un habitatge.

17. Conocer los hitos fundamentales del desarrollo tecnolgico y analizar la evolucin de algunos objetos tcnicos. 18. Valorar el desarrollo sostenible y potenciar hbitos que lo propicien, relacionndolo con la actividad tecnolgica. 19. Describir los elementos que componen las distintas instalaciones de una vivienda as como las normas que regulan su diseo y utilizacin. 20. Realizar diseos sencillos de instalaciones bsicas de una vivienda mediante la simbologa adecuada; montar circuitos bsicos y utilizar simuladores informticos. 21. Valorar de forma crtica las condiciones que contribuyen al ahorro energtico, habitabilidad y esttica en una vivienda.

You might also like