CFGSTelecomunicacions Sistemes tcnics d'emissi i recepci de senyals d'imatge i so INTRODUCCI A L'ANLISI ESPECTRAL GUI DE LA PRCTICA Introducci: L'objectiu d'aquesta

prctica s fer una introducci a l'anlisi espectral, per ferho ens basarem en un suport informtic anomenat MATLAB, resumint, MATLAB s un entorn de clcul matemtic que permet implementar tota mena d'algoritmes de clcul numric mitjanant un llenguatge d'alt nivell (basat en C), visualitzar grfiques en dues i tres dimensions i fins i tot, si es disposa del hardware apropiat, pot funcionar com a sistema d'adquisici de dades en temps real. Analitzar espectralment un senyal, consisteix en transformarlo d'alguna forma per tal de veure'n una representaci en el domini de la freqncia. Qualsevol senyal elctric presenta un espectre caracterstic, s mercs a aix que han estat possibles infinitat d'aplicacions tant en comunicacions com en sistemes d'adquisici i processament de dades p.ex.: La prctica de la multiplexaci en freqncia s'arrela als conceptes de Banda base i mesclat en freqncia, els quals no tindrien sentit sense l'eina matemtica adient que permets definir els senyals en un domini NO temporal. Sense l'anlisi espectral mancaria el criteri de decisi en l'elecci del mtode de modulaci adient per transmetre un senyal determinat a travs de un canal. Els sintetitzadors de so o veu artificial, aix com els moderns sistemes de reconeixement de veu, han estat desenvolupats integrament pensant en termes de freqncia. En el mon de la recerca, instruments com els espectrmetres, emprats per a esbrinar quins elements i amb quina concentaci sn presents en un compost, serian absolutament impensables si aquests haguessin volgut ser desenvolupats desde una altra perspectiva diferent a la de la mesura de les freqncies radiades pels elements del compost. L'eina matemtica emprada per a realitzar la transformaci al domini de la freqncia s l'anomenada transformada de Fourier. La qual es defineix com: On X(f) s l'expressi freqencial del senyal i x(t) s l'expressi temporal. Cal pensar que aquest s un mtode purament analtic el qual tant sols s possible sobre el paper mitjanant equacions, evidentment els analitzadors d'espectre, mesuradors de camp i sistemes d'adquisici i processament no en saben de resoldre equacions, aix doncs aquests aparells el que estan fent s aproximar la transformada de Fourier mitjaant un mtode numric anomenat FFT (Fart Fourier Transform) tot mostrejant el senyal amb un nmero finit de punts dins d'un interval de temps. La resoluci i la rapidesa amb la qual es realitza el clcul depen del nombre de punts i la durada de l'interval on es realitza el mostreig. Observant l'expressi de la transformada de Fourier, veiem que per a resoldrela analticament hem de contemplar tot l'eix temporal (positiu i negatiu) de forma contnua, aix vol dir un nombre de punts per a fer el mostreig i durada de l'interval infinits. Aix s una idealitat i haurem d'arribar a un comproms entre aquest dos parmetres.

En el nostre cas prendrem 8192 punts, suficient com per estudiar l'espectre de senyals en Banda base i modulats en l'entorn d'uns quants centenars de kiloherzt. A l'hora d'escollir l'interval, naturalment la teoria diu que contra ms llarg ms resoluci tenim, per a la prctica si prenem un interval massa gran amb un nmero finit de punts la freqncia de mostreig tendir a ferse petita amb el conseqent problema de l'aliasing i error en el clcul de la FFT. Com a criteri per arribar al comproms podem emprar el teorema de Nyquist, s a dir escollirem un interval de temps, tal que, per un nmero de punts donat (potncia de 2) la freqncia de mostreig sigui com a mnim el doble de la mxima component del senyal sota estudi. El perode de l'interval est relacionat en cada cas amb el nombre de cicles de l`ona generada, aix doncs: Procediment operatiu Seguidament passarem a analitzar els espectres de cinc formes d'ona tipus on comprovarem d'una banda en qu consisteix la sintetitzaci de senyals, mitjanant sries de Fourier i d'altra ens farem una clara idea respecte a l'ample de banda real que ocupa la informaci un cop modulada en AM i FM en l'espectre. Obriu MATLAB i introduiu l'ordre sfourier al intrpret de comandes. Inmediatament s'obrir un quadre de dileg amb les opcions possibles, pitjeune una. Ara l'intrpret de comandes solicitar que s'introdueixin les dades necessries per a generar el tipus de senyal seleccionat. (s important pensar les dades que s'intodueixen de forma que aquestes siguin plausibles i NO de forma aleatria, d'altra banda s possible que resulti impossible interpretar les grfiques resultants) Un cop introduides la totalitat de les dades, el programa generar les grfiques resultants. Pel cas de les ones sintetitzades (l'ona quadrada i la dent de serra) s'en generen tres grfiques, dues en el temps i una tercera en la freqncia, la primera representa a la ona fonamental i les seves armniques, tantes com hagin estat seleccionades, la segona s l'ona prpiament dita un cop sintetitzada i la tercera s l'espectre de la mateixa. Per la resta resta d'opcions tant sols s'en generen dues grfiques, en el temps i la freqncia. Per tal d'examinar amb ms detall les grfigues podeu introduir les segents ordres al intrpret de comandes zoom i ginput ambdues sense tancar la finestra grfica. Zoom: Permet ampliar una rea de la grfica delimitada amb el bot esquerre del ratol. Per desfer el zoom picar sobre la grfica amb el bot dret. Ginput: Retorna el valor en coodernades, segons l'escala de la grfica, d'un punt seleccionat amb el bot esquerre del ratol, per veure els resultats picar return. El to pur o sinus s bsic veure quin s l'espectre d'un sinus, ja que aquesta s la funci u ona bsica a partir de la qual s'en podran sintetitzar altres de ms complexes mitjanant l'equaci de les sries de Fourier: v(t) = Vo+V1sin(t+1)+V2sin(2t+2)+V3sin(3t+3)+V4sin(4t+4)+ +Vnsin(nt+n) Segons aquesta famosa equaci, qualsevol ona peridica pot ser expressada com la superposici d'ones sinusoidals relacionades armnicament. Tericament, el nmero d'armnics s infinit; s a dir n no t un lmit superior. Tan mateix, en el laboratori, n'hi ha prou amb entre 5 i 10 armnics per a sintetitzar una ona peridica complexe dins d'una tolerncia del 5%. Cada un dels termes de l'equaci de les sries de Fourier s un to pur o sinus, que rebr tamb el nom de 2

component espectral Genereu una ona sinusoidal de freqncia 1KHz i 1V d'amplitut de forma que es compleixin le segents condicions: Es compleixi el teorema de Nyquist. fmostreig > 2fmx Que l'amplitut de la component espectral sigui aproximadament la meitat de l'amplitut en l'eix temporal. TF{Vsin(0t)} = [V(0)+V(0)] Acontinuaci ompliu el segent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representaci espectral. fmostreig = La ona quadrada En aquest apartat sintetitzarem una forma d'ona quadrada d'amplitut 1V i freqncia fonamental 1KHz. El procediment s el segent: Executar la rutina diverses vegades amb diferent nmero d'armnics per tal de comprovar que contra ms termes de la srie de Fourier prenem ns acurada resulta l'ona generada Comprovar que es compleix el teorema de Nyquist. Comprovar que les amplituts de les components espectrals resultants s'ajusten a les de la frmula indicada a la grfica. Acontinuaci ompliu el segent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representaci espectral. f. 1a. armnica = f. 2a. armnica = f. 3a. armnica = f. 4a. armnica = f. 5a. armnica = f. 6a. armnica = fmostreig = La ona dent de serra En aquest apartat sintetitzarem una forma d'ona dent de serra d'amplitut 1V i freqncia fonamental 1KHz. El procediment s el segent: Executar la rutina diverses vegades amb diferent nmero d'armnics per tal de comprovar que contra ms termes de la srie de Fourier prenem ns acurada resulta l'ona generada Comprovar que es compleix el teorema de Nyquist. Comprovar que les amplituts de les components espectrals resultants s'ajusten a les de la frmula indicada a la grfica. Acontinuaci ompliu el segent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representaci espectral. Amplitut 1a. armnica = Amplitut 2a. armnica = Amplitut 3a. armnica = Amplitut 4a. armnica = Amplitut 5a. armnica = Amplitut 6a. armnica = n de cicles = n de cicles =

f. 1a. armnica = f. 2a. armnica = f. 3a. armnica = f. 4a. armnica = f. 5a. armnica = f. 6a. armnica = fmostreig = Amplitut modulada convencional

Amplitut 1a. armnica = Amplitut 2a. armnica = Amplitut 3a. armnica = Amplitut 4a. armnica = Amplitut 5a. armnica = Amplitut 6a. armnica = n de cicles =

Si b fins ara hem estat analitzant senyals sintetitzades, l'espectre de les quals consistia sempre en un to fonamental acompanyat d'un cert nmero d'armniques, ara aparcarem les sries de Fourier i veurem l'espectre d'un possible senyal d'AM convencional. L'espai designat per a les emissions de radio en AM va desde 144KHz fins als 1611KHz, si assumim una amplada de banda per a la moduladora d'entre 4.5KHz i 5KHz, l'amplada de banda per un canal no pot ser mai ms gran de 10KHz. Simularem, aix doncs, una AM amb una ona portadora de 199KHz i 0.5V d'amplitut i una ona moduladora de 5KHz i 0.3V d'amplitut. Un cop introduides les dades, l'intrpret de comandes, retornar el valor de l'ndex de modulaci i generar les grfiques. Acontinuaci ompliu el segent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representaci espectral. f. de l'ona portadora = f. de la banda lateral inferior = f. de la banda lateral superior = fmostreig = n de cicles = Freqncia modulada Simularem, una FM amb una ona portadora de 500KHz i 1V d'amplitut i una ona moduladora de 5KHz on variarem la seva amplitut per tal d'aconseguir FM normal i FM de banda estreta. Un cop introduides les dades, l'intrpret de comandes, retornar el valor de l'ndex de modulaci i generar les grfiques. Recordem que si B>>1 tenim FM normal, d'altra banda si B<<1 tenim FM de banda estreta. Acontinuaci ompliu el segent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representaci espectral. Freqncia modulada normal; Am = 10V f. de l'ona portadora = Amplitut = BW = BL inferior = BL superior = fmostreig = n de cicles = B= Freqncia modulada de banda estreta; Am = 1V f. de l'ona portadora = Amplitut = 4 Amplitut = Amplitut = Amplitut = M=

BW = fmostreig =

BL inferior = n de cicles =

BL superior = B=

Introducci a l'anlisi espectral