Referncia bibliogrfica: GERMAIN, J.; GMEZ-BOLEA, A.; LLIMONA, F. [cur.] 2008. Collserola, ms enll del bosc.

Trobada cientfica sobre la conservaci dels prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola [en lnia]. Barcelona: Instituci Catalana dHistria Natural. <http://ichn.iec.cat/pdf/collserola.pdf>

Identificaci de Material Digital (DOI): 10.2436/10.1502.01.2

COLLSEROLA, MS ENLL DEL BOSC Conclusions de la trobada cientfica sobre la conservaci dels prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola
El passat 27 de maig de 2008 la Instituci Catalana dHistria Natural i la Universitat de Barcelona van organitzar, a la seu de lInstitut dEstudis Catalans, una trobada amb lobjectiu de valorar linters cientfic i per a la conservaci dels prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola, aix com de les rieres que discorren pels sectors perifrics daquesta serra. Aquesta trobada va aplegar bona part dels investigadors que han realitzat treballs de recerca a Collserola. Tradicionalment, tant els cientfics com les administracions i els mateixos ciutadans han valorat adequadament linters dels boscos de Collserola i els han dotat de les corresponents figures de protecci (Parc de Collserola, Xarxa Natura 2000, etc.), mentre que els prats, els conreus, les brolles i les mquies que voregen o sintercalen en el nucli boscs de Collserola han tingut un tractament secundari. El seu estudi sha iniciat ms tard, shi han fet menys treballs de recerca, es t menys informaci i, fins i tot, sen pot tenir una percepci negativa i considerar-los com a espais deixats o degradats. Conseqentment, les poltiques de protecci i conservaci no sempre els han valorat ni gestionat adequadament i nhan deixat alguns bons exemples fora de lactual mbit de protecci. Els resultats dels treballs presentats en aquesta trobada cientfica posen de relleu el gran valor ecolgic dels prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola i la necessitat de prendre mesures per a la seva conservaci. El seu inters no noms rau en les espcies o els hbitats que els caracteritzen i que no es troben enlloc ms de Collserola en alguns casos tampoc es coneixen de cap altre indret de Catalunya sin que aquestes formacions vegetals tenen, a ms, un valor estratgic per a la conservaci del conjunt de la serra, ja que les mateixes espcies prpies dambients boscosos utilitzen, tamb, en algun moment del seu cicle vital, els ambients oberts que voregen lespai boscs de Collserola. Linters daquests ambients oberts t especial rellevncia en el cas dels prats secs, ja que acullen alguns dels organismes ms singulars de Collserola. Lexemple ms emblemtic s el dels prats dalbellatge, caracterstics dels vessants meridionals i orientals de Collserola, que no noms tenen inters des del punt de vista florstic sin que tamb s considerable el valor de la seva fauna entomolgica. En alguns grups dorganismes, els prats, els conreus, les brolles i les mquies sn els hbitats que tenen ms espcies, ms quantitat dexemplars de cada espcie i els que concentren les espcies ms rares i de ms inters per a la conservaci. Com a exemples es poden citar els segents: en un estudi recent sobre heterpters es constata que el 44 % de les espcies estudiades noms es troben als prats secs i a les brolles; aquests mateixos ambients sn els que concentren la major quantitat despcies dortpters i lepidpters de tot Collserola; de les 180 espcies docells de Collserola, 157 es troben regularment en els ambients no forestals; per a la conservaci de bona part de les espcies de mamfers s necessari garantir el manteniment dels prats, els conreus, les brolles i les mquies.

Com a resultat daquesta trobada cientfica queda clarament demostrat el valor ecolgic dels prats, els conreus, les brolles i les mquies, el qual es troba, com a mnim, a la mateixa alada que el dels espais boscosos i encara podria augmentar ms si simpulss lestudi de grups dorganismes o dambients encara poc coneguts. Tamb es conclou que un millor coneixement dels seus components s bsic per poder adoptar les mesures de conservaci i de gesti adequades. Els participants a aquesta trobada fan tamb tot un seguit de recomanacions per a la conservaci dels prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola, propostes que se centren en el manteniment daquest paisatge en mosaic que caracteritza lentorn de Collserola i, ms concretament, en mantenir els prats secs que encara queden i afavorir la seva recuperaci all on sigui possible, i en mantenir els sistemes agroramaders tradicionals i el seu paisatge caracterstic. En aquestes conclusions tamb es proposa la protecci dalguns dels espais ms interessants de lentorn de Collserola, com els prats dalbellatge dels vessants meridionals i orientals de Collserola en el terme municipal de Barcelona, el mosaic agroforestal que dna a la vall del Llobregat del qual destaquen diversos sectors de Sant Just Desvern i els espais encara agraris de Sant Cugat i de Cerdanyola del Valls. Alguns daquests espais sn tamb essencials per garantir la connexi amb els espais naturals que envolten Collserola. Els participants a la trobada tamb proposen lliurar aquestes conclusions als responsables de les administracions competents en la planificaci territorial i en la conservaci i la gesti dels espais naturals. En un moment en qu es debat el Pla Territorial Metropolit de Barcelona i sest elaborant el projecte de Parc Natural de Collserola, cal demanar als responsables pertinents que a lhora de prendre decisions, ho facin tenint en compte els resultats que la recerca els ofereix. s per aix que tamb caldria millorar la participaci dels representants de la comunitat cientfica en tots aquests organismes. Finalment, els participants daquesta trobada recomanen, tamb, millorar la difusi dels valors naturals i de les funcions daquests sistemes naturals no boscosos al conjunt dels ciutadans. Es tracta de divulgar els arguments que, recolzats en la recerca cientfica, posen en evidncia linters dels diferents components del medi natural que hi ha ms enll del bosc. Barcelona, 1 de juliol de 2008.

Ambients Conreus Prats Brolles Mquies Boscos Urbanitzat Infraestructures

mbit Serra de Collserola (superfcie total = 13.882,2 ha) 1.146,5 283,8 1.787,0 427,4 5.483,2 4.307,6 446,7

% dins del Parc (superfcie total = 8.482,1 ha) 46,9 94,3 68,3 99,7 94,2 15,2 47,2

Distribuci dels ambients a Collserola

Infraestructures 3,2% Conreus 8,3% Prats 2,0%

Urbanitzat 31,0%

Brolles 12,9%

Mquies 3,1%

Boscos 39,5%

Distribuci dels ambients al Parc

Infraestructures 2,5% Urbanitzat 7,7% Conreus 6,3% Prats 3,2%

Brolles 14,4%

Mquies 5,0%

Boscos 60,9%

COLLSEROLA, MS ENLL DEL BOSC Propostes de la comunitat cientfica per a la conservaci dels prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola
Principals valors naturals

Si b linters dels prats, els conreus, les brolles i les mquies s diferent en funci dels organismes o dels processos que es considerin, els seus notables valors shan anat posant de relleu en els darrers anys a mesura que satorgava la importncia que li correspon al component mediterrani dels ecosistemes i dels paisatges de Catalunya. I Collserola s un bon exemple de lestret lligam entre les espcies mediterrnies i els ambients oberts. Aquesta necessitat dobservar de manera diferent lentorn natural i datorgar els justos valors a cadascun dels seus components tamb ha estat reforada en comprovar els canvis produts en les poblacions de determinades espcies i en els ecosistemes com a resultat dels canvis dels usos del territori i, especialment, de labandonament dels tradicionals usos agroforestals i la continuada desaparici dels mosaics de conreus, prats i brolles i la consegent prdua de biodiversitat que aix ha comportat. s en aquest context que es valora linters dels prats, els conreus, les brolles i les mquies i dels mosaics que constitueixen amb els espais forestals de Collserola, aix com del conjunt daquests ambients oberts a les planes dels Valls i el Baix Llobregat. En termes generals, es pot afirmar que els prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola acullen una flora i una fauna caracteritzada per un major component biogeogrfic mediterrani i per una alta proporci despcies de prioritat elevada per a la conservaci. A Collserola encara shi mant un mosaic prou significatiu de comunitats vegetals prpies daquests ambients oberts, motiu pel qual shi troba una gran riquesa despcies vegetals. Pel que fa als hbitats, shi troben, entre altres, arboars (mquies dArbutus unedo), brolles destepes i brucs, ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), prats sabanoides dalbellatge (Hyparrhenia hirta) i llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) i pradells teroftics siliccoles. En aquest conjunt de formacions vegetals no boscoses tamb shi troben diversos hbitats i espcies de conservaci prioritria a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona. Un dels hbitats ms interessants s el prat sabanoide dalbellatge, present en els vessants meridionals i orientals de Collserola i afavorit per les temperatures ms elevades i per un cert grau dhumitat degut a la proximitat del mar. En aquesta comunitat algunes plantes de carcter sabanoide i tropical sn les que en determinen el seu aspecte general. Quant a les mquies, una caracterstica particular s labundncia de plantes que produeixen fruits carnosos i que, a causa de la seva major exposici a la llum solar, sn capaces de produir majors quantitats de fruits que les que habiten els sotaboscos de les pinedes i alzinars. Aquesta major productivitat de fruits carnosos de les mquies de Collserola t una importncia especial en la dieta dels animals frugvors residents i

migratoris de la zona, especialment durant la primavera i a la tardor. Daltra banda, els moviments docells frugvors, migratoris o divagants, entre Collserola i les zones naturals i seminaturals properes fan que aquesta serra esdevingui un centre exportador de llavors autctones. Daquesta manera, les mquies i brolles de Collserola influencien tamb la diversitat de les comunitats de plantes de la regi. Tot i que els sls no han estat quasi ens estudiats a Collserola, conv no recordar que la matria orgnica s la base de la xarxa trfica dels organismes que viuen al sl. Mentre que en els sls dels boscos i en menor mesura en mquies i brolles shi observa una acumulaci destacable de matria orgnica en superfcie que forma els horitzons ecotoorgnics (fullaraca), en prats la matria orgnica sacumula en gran part al llarg duna bona part del perfil en resposta al seu dinmic sistema radicular. Daltra banda, en conreus la reserva de matria orgnica disminueix significativament com a resultat de la llaurada i la manca daportacions de restes vegetals. Pel que fa als lquens i les molses, malgrat les escasses dades disponibles, destaquen pel seu inters els prats dalbellatge on, desprs de les pluges, apareixen a terra unes crostes constitudes per molses, lquens, cianoprocariotes i bacteris encara poc estudiades i molt interessants des del punt de vista de la diversitat. Aquestes crostes estan formades er Endocarpon pusillum, un liquen constitut per petites esqumules, acompanyat de petites molses de vida curta o estacionals com Aloina aloides, Microbyum starkeanum, Weissia controversa, diverses espcies de Bryum i heptiques de lordre funarials, a ms de la omnipresent molsa de les estrelletes (Pleurochaete squarrosa). Les petites pedres de terra tamb estan colonitzades per lquens pioners com Buellia sequax i altres espcies dels gneres Caloplaca, Lecanora i Candelariella. Als estepars, les comunitats brioliquniques terrcoles sn un component evident daquests ambients i estan dominades per la molsa de les estrelletes i cladnies (Cladonia spp.). Tot i que els miclegs shan vist tradicionalment atrets per linters i la riquesa fngica de les comunitats arbrades de Collserola, que han esdevingut un dels ambients ms estudiats de Catalunya, no shan interessat tant pel component fngic dels prats, els conreus, les brolles i les mquies. Estudis recents estan posant de manifest linters dels prats dalbellatge dHyparrhenia hirta i les brolles siliccoles dominades per Cistus monspeliensis. Algunes de les ms de 80 espcies de fongs trobades als estepars de Can Ferrer han resultat ser noves per la cincia, i les parcelles de Can Ferrer han esdevingut un exemple de referncia pel que fa a les comunitats mediterrnies no forestals. Les mquies ms termfiles es caracteritzen per la presncia dun intrigant fong saprotrfic, conegut amb el nom antic dAntennaria unedonis, que podria estar relacionat amb txons subtropicals, lligats a la vegetaci termfila lauriflia terciria. A lhora destudiar les comunitats de molluscs terrestres es pot fer una clara distinci entre les comunitats dels prats i els conreus i les comunitats malacolgiques establertes a les brolles i les mquies. A Collserola, la biomassa de la comunitat de molluscs s mxima als prats i conreus, essent, doncs, un element a considerar en les cadenes trfiques. A les brolles i mquies hi predominen taxons de distribuci mediterrnia, propis dambients secs i prou diferents de les espcies ms caracterstiques dels boscos. Entre les espcies ms interessants es pot destacar Montserratina martorelli, endemisme catal amb poblacions a les zones arbustives i que ha estat inclosa en la proposta de la ICHN dinvertebrats que cal protegir a Catalunya. Lestudi dels heterpters de Collserola posa novament de relleu el valor dels prats dalbellatge i tamb de les brolles ja que les comunitats dheterpters que les ocupen sn clarament diferents de les dels bosocos. Un estudi recent mostra que de les 140

espcies censades, 62 (el 44 %) shan recollectat noms als prats secs i a les brolles. Algunes daquestes espcies presenten tamb un notable inters, com el redvid Vibertiola cinerea, espcie lligada a lalbellatge i considerada com a espcie relicte dels prats sabanoides, i que actualment cal considerar com a amenaada. El valor natural dels prats, els conreus, les brolles i les mquies s tamb molt gran des del punt de vista dels ortpters. Sn espais molt ms rics quant a labundncia biomassa i diversitat dortpters que no pas els boscos. Els ambients oberts de Collserola tenen unes condicions dhumitat i temperatura diferents daltres zones de Catalunya, la qual cosa afavoreix lestabliment dunes poblacions dortpters niques. Els hbitats ms remarcables sn novament els prats sabanoides dalbellatge, on shi troba el saltamart de lalbellatge (Brachycrotaphus tryxalicerus) una de les espcies ms interessants, ja que s prpia de la sabana africana i s lnica espcie del gnere que es troba a Europa. Lanlisi de les dades recollides pel Pla de Seguiment de Ropalcers a Catalunya (CBMS) indica que els prats constitueixen lhbitat amb ms espcies i ms quantitat daquests lepidpters diurns, i tamb sn els que tenen les espcies ms rares i de major inters de consrvaci a escala europea. En segon lloc destacarien els matollars, encara que no massa diferenciats dels boscos i els ambients agrcoles. Aquests resultats indiquen que la prdua de prats comporta lempobriment de les comunitats de papallones, amb disminuci de la riquesa i la desaparici despcies dinters a escala europea. Daltra banda, tamb cal remarcar el considerable inters que presenten els ambients agrcoles. Entre els ropalcers considerats com a Espcies dInters per a la Conservaci a Europa (SPEC), hi ha el grup despcies que ms han vist disminuir els seus efectius des de linici del seguiment: Glaucopsyche alexis, Glaucopsyche melanops, Pseudophilotes panoptes, Polyommatus hispana i Melanargia lachesis, espcies que concentren la major part de les seves poblacions en les rees amb un important recobriment de llistonar. En aquestes zones tamb shi concentren les poblacions de Tomares ballus i Melanargia occitanica, ropalcers que tamb es troben en una situaci crtica. A Collserola, seria interessant recuperar dues espcies que es consideren extingides des de mitjans del segle passat i que estan lligades als ambients oberts: Zerynthia rumina i Iolana iolas. Tamb s interessant comentar la recent troballa duna nova espcie per a Catalunya, Euchloe belemia, als ambients agrcoles del parc rural de la Torre Negra. La majoria despcies de rptils presents a Collserola sn caracterstiques dels ambients oberts (prats, conreus, brolles i mquies), motiu pel qual la seva conservaci depn directament del manteniment daquestes formacions vegetals. El mateix passa amb els amfibis, ja que en els estudis realitzats a Collserola es constata que la major part de les basses i punts daigua ms interessants per a aquest grup de vertebrats sn les de carcter temporal i, bsicament, es troben situades en ambients oberts. Els prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola presenten un innegable inters des del punt de vista dels ocells: dun total de 180 espcies registrades, 157 shan trobat en els ambients no forestals, per sobre de les 132 dels ambients forestals, tot i que aquests sn molt extensos. Algunes daquestes espcies tenen tamb un notable inters des del punt de vista de la conservaci. Els resultats dels diferents programes de seguiment de lavifauna, tant en poca de nidificaci com a lhivern, indiquen que els ambients oberts i de mosaic presenten els mxims ndexs de riquesa despcies i els valors ms alts pel que fa a la densitat hivernal. Aquests espais tamb tenen una gran importncia per a lalimentaci

despcies de rapinyaires. Sha de destacar que no hi ha espcies docells mediterrnies estrictament forestals, i que fins i tot aquelles que viuen i nidifiquen al bosc requereixen en algun moment del seu cicle vital la utilitzaci dambients oberts. Daltra banda, les poblacions dalgunes espcies docells han experimentat una notable davallada a Collserola, parallela a la desaparici dels ambients oberts, aquest seria el cas del botx (Lanius meridionalis), lliba (Tyto alba) i, fins i tot, labellerol (Merops apiaster), que en aquest cas es relaciona directament amb la desaparici dels fruiterars del Baix Llobregat. Pel que fa als quirpters no es disposa de prou dades per valorar ls que fan dels ambients no boscosos de Collserola. Les dades sobre ls dhbitat de la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii) indiquen que, quan caa, aquesta espcie selecciona positivament boscos i prats, mentre que obvia les brolles, els matolls i els conreus; la ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus) acostuma a utilitzar ambients oberts per a caar. En general, els ecotons entre boscos i pastures i les pastures laxes en boscos amb arbres vells sn les ms explotades pels quirpters per caar, mentre que les grans extensions herbcies de sec sn menys interessants per la fauna quiropterolgica. Cal remarcar que lnica colnia de Collserola de la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii), es troba precisament en una ubicaci perifrica del Parc, en lmbit dels darrers espais agrcoles del Baix Llobregat, i que la seva presncia ha estat dimportncia cabdal a lhora dincloure Collserola a la Xarxa Natura 2000. Pel que fa a la conservaci de mamfers insectvors com els erions, els prats, els conreus, les brolles i les mquies sn molt importants. Leri fosc (Erinaceus europaeus) sembla tenir una moderada tendncia a seleccionar els prats i conreus i rebutja les brolles i mquies, mentre que, mentre que leri clar (Atelerix algirus), del qual encara resten algunes redudes poblacions a Collserola, demostra una clara selecci pels ambients oberts com els conreus. Tant una espcie com laltra utilitzen aquests espais per a lalimentaci i no sha vist que hagin fet un s del bosc si no s a la zona de contacte entre ambients. Per tal de garantir la conservaci daquestes espcies a Collserola, s necessari protegir els ambients oberts i en concret els prats i els conreus. Tamb cal remarcar que moltes espcies dinsectvors i rosegadors constitueixen la base de la dieta daltres mamfers i de diversos rapinyaires, que desenvolupen una important funci com a dispersors de llavors, i que tenen valor com a bioindicadors, com s el cas de la musaranya comuna (Crocidura russula) o el ratol de camp (Mus spretus). Els prats, els conreus, les brolles i les mquies sn de vital importncia per a la viabilitat de les poblacions de carnvors presents a Collserola. El toix (Meles meles), espcie emprada com a model de carnvor a lhora davaluar els requeriments dhbitat del conjunt de carnvors, selecciona activament les clapes de vegetaci de ribera degradada (principalment bardisses i canyars), les mquies, les brolles i els conreus. Aquests requeriments sn extrapolables en gran mesura a la resta de carnvors, fins i tot per a espcies molt ms forestals com el gat mesquer, que es veuen tamb beneficiats duna major riquesa dambients. Les espcies ms vulnerables a la prdua daquests hbitats sn el toix i la fagina. Daltra banda cal destacar que les dades obtingudes en lestudi daquestes espcies, com el toix en els lmits vallesans del Parc, sn de gran inters a lhora de plantejar la connectivitat de Collserola amb els espais naturals propers. La xarxa hidrogrfica no es troba especialment desenvolupada a Collserola. Les capaleres de les principals rieres es troben en la zona boscosa, per bona part del recorregut de les dues principals rieres transcorre pels sectors perifrics de la serra, com s el cas de la riera de Sant Cugat i la de Vallvidrera, aquesta darrera amb lnica

poblaci de lautcton barb cua-roig (Barbus haasi). Aquestes rieres han patit enormement els impactes derivats de lactivitat humana (contaminaci, artificialitzaci, etc.), per els treballs de restauraci i de recuperaci que sestan duent a terme poden tenir un important benefici a lhora destructurar, connectar i diversificar les comunitats vegetals i animals caracterstiques dels prats, els conreus, les brolles i les mquies.

Programes de seguiment i recerca

Actualment ja es realitzen programes de seguiment de diversos grups dorganismes i de parmetres ecolgics a Collserola, la major part dells promoguts des del Parc de Collserola, i els resultats que proporcionen sn de notable inters per a la conservaci i la gesti daquesta serra i per avaluar els efectes de les pressions i els impactes que lafecten. Aix i tot, caldria estendre aquests programes de seguiment a altres grups dorganismes i a les diferents comunitats vegetals no forestals. El programes de seguiment que ja funcionen i que cal mantenir, i en alguns casos completar, ja sigui amb noves tcniques o estenent el seu abast, sn els de lepidpters, ocells, micromamfers i carnvors. Daltra banda cal potenciar lestabliment de programes de seguiment de la superfcie i la composici de les comunitats vegetals no forestals i daltres grups dorganismes com s el cas dels fongs, heterpters, els colepters, els quirpters, etc. Cal valorar, tamb, la convenincia destablir unes parcelles o itineraris dinters com pels diferents especialistes amb lobjectiu dobtenir una visi ms completa de levoluci de les formacions vegetals existents en els diferents estadis de successi i de la composici i la demografia de la fauna que les caracteritza. Tamb cal insistir en la necessitat de consolidar els seguiments al llarg del temps. Massa sovint es disposa noms de sries curtes lligades al moment lgid dun determinat problema o a la durada del finanament dun determinat projecte de recerca. Cal un comproms ferm i continuat dels organismes responsables de la gesti del medi natural per assolir sries ms llargues que sn les que aporten ms solidesa als arguments cientfics i un major grau de coneixement sobre interaccions i processos complexos. Per cal constatar que tot i que Collserola s un dels espais naturals ms estudiats, encara es t un coneixement molt parcial de determinats grups dorganismes, motiu pel qual cal disposar dun inventari despcies tant complet com sigui possible, especialment de les dels prats, els conreus, les brolles i les mquies. Entre daltres grups, caldria promoure un millor coneixement dels fongs, dels lquens, de les molses, dels colepters, dels quirpters, etc. Pel que fa a nous projectes de recerca, cal destacar les propostes segents: Assajar tcniques de restauraci i recuperaci de prats, brolles i mquies; tcniques de recuperaci despais fluvials dacord amb els requeriments de les espcies de la fauna; tcniques de conreu que afavoreixin la conservaci del sl i de la fauna; i tcniques de lluita contra lerosi adaptades a les peculiaritats de la Serra de Collserola. Cartografiar, caracteritzar i tipificar adequadament les zones de prats de Collserola, promoure nous models per gestionar-los i determinar quines prctiques tradicionals caldria recuperar per mantenir-los. Assolir un millor coneixement de les preferncies dhbitat i la distribuci, i de les densitats i tendncies poblacionals de les diferents espcies per esbrinar les zones de Collserola de ms valor per a la conservaci. Avaluar els efectes de la gesti i dels impactes antrpics sobre grups faunstics indicadors i sobre les espcies amenaades, cosa que permetria respondre la pregunta de si sestan gestionant correctament els sistemes naturals de Collserola.

Ampliar lestudi de les possibles connexions ecolgiques entre Collserola i altres espais naturals propers. Realitzar tamb estudis gentics de les poblacions de determinades espcies de Collserola per valorar el grau de consanguinitat que es deriva de lallament al qual estan sotmeses. Aprofundir en lestudi del risc dextinci de les poblacions i en la seva cartografia, dades que poden ser molt tils per elaborar ndexs quantitatius que mostrin linters per a la conservaci de cada hbitat o zona en particular. Valorar de manera ms exacta limpacte de les infraestructures de transport en algunes espcies, com els amfibis i rptils, alguns micromamfers i els carnvors. Estendre els treballs de recerca als camps de conreu que voregen la serra de Collserola. Estudiar la creixent incidncia de la flora i la fauna allctona invasora en els prats, els conreus, les brolles i les mquies, molt ms sensibles a la invasi per espcies oportunistes. Obrir un debat amb base cientfica sobre la gesti dels sistemes naturals de Collserola i els efectes del canvi climtic.

Recomanacions per a la conservaci

En determinats indrets de Collserola pot ser interessant permetre que algunes brolles i mquies evolucionin de manera natural cap a un alzinar, per per norma general cal conservar els ambients oberts no forestals (els prats, els conreus, les brolles i les mquies) si es vol mantenir la diversitat dhbitats i despcies que caracteritza aquesta serra. Cal tendir a mantenir un paisatge en mosaic, ja que moltes espcies, especialment de mamfers i ocells, requereixen un paisatge divers. Tamb shan de conservar els ecotons entre prats i boscos i les petites clapes de brolla, mquia i conreu disperses dins la matriu forestal predominant. Els prats secs sn un dels hbitats que shan reconegut com de ms inters per a la pervivncia dun ampli ventall dorganismes (fongs i lquens, insectes, micromamfers, etc.), motiu pel qual cal reconixer de manera explcita el seu valor, evitar la seva transformaci i garantir la seva conservaci. s convenient recuperar i restaurar els prats abandonats que actualment ja es troben en procs dembosquinament, donant la mxima prioritat als prats de mides grans i ben interconnectats entre ells, per evitar la prdua de diversitat que sassocia amb els processos de fragmentaci dels hbitats. Per conservar els prats, els conreus, les brolles i les mquies cal gestionar-los de manera adequada ja que generalment es tracta dhbitats en continuat procs de transformaci, motiu pel qual s necessari tenir en compte les recomanacions segents: s important no plantar ni repoblar aquestes formacions vegetals amb plantes llenyoses o arbres. En determinats casos, pot ser beneficis segar peridicament alguns prats per garantir la seva continutat. Tamb pot ser interessant, fins i tot, fer algunes cremes controlades per mantenir els prats dalbellatge i els estepars. Les parcelles de prat de major extensi s convenient que continguin un cert recobriment arbustiu i arbori i que mantinguin marges estructuralment complexos, ja que genera una heterogenetat molt convenient per a la fauna. Les rieres amb vegetaci arbustiva densa i properes a petites explotacions agrcoles sn especialment interessants i aquesta vegetaci arbustiva (bardisses) no shauria de substituir per altres formacions vegetals potencialment ms adequades (boscos de ribera) sense fer una valoraci prvia de les conseqncies que pot comportar la prdua daquesta zona de refugi per a la fauna. La ramaderia extensiva, controlada pels corresponents serveis tcnics, pot ser una bona activitat per al manteniment dels ambients oberts, sempre que es mantingui en uns nivells que no alterin els hbitats que es vol conservar. Sha dafavorir lactivitat agrcola, promovent lagricultura ecolgica i evitant ls dagroqumics i fitosanitaris. En determinats casos ser convenient recuperar alguns conreus de sec (cereals, vinya, ametllers o oliveres) ja abandonats. Cal mantenir i restaurar els marges arbustius dels conreus i dels camins amb la seva vegetaci ruderal caracterstica, tot evitant laplicaci dherbicides i insecticides o la crema, tot regulant la neteja de vorals i marges de camins.

s necessari conservar i restaurar la multitud de microsistemes associats a les prctiques agroramaderes: recs, fonts, basses i mines, construccions tradicionals, barraques i parets de pedra seca, etc. Les diferents administracions que intervenen en la gesti de Collserola han de vetllar per una major unificaci dels seus criteris a lhora de gestionar el medi natural i denfrontar alguns dels problemes que afecten aquesta serra. Sha devitar qualsevol transformaci daquests espais com a resultat de la implantaci de noves infraestructures, installacions i edificacions o la seva conversi urbanstica.

Entre els indrets que ms destaquen i que cal conservar i gestionar activament cal remarcar: Els prats dalbellatge presents als vessants meridionals i orientals de Collserola en el terme municipal de Barcelona. Entre les zones de mquies i brolles ms importants de Collserola shi troben les situades a les zones de solell dels vessants del riu Llobregat (especialment als termes municipals de Molins de Rei i de Sant Just Desvern) i de Barcelona (per exemple: Vall Parc, Font de la Meca, Tur del Fumet, Tur del Mallol, Tur del Puig, Can Torres). Les rieres, els petits camps de conreu i les clapes darbusts presents al vessant sud-oest de Collserola, seguint leix del riu Llobregat. Destaquen especialment alguns sectors dels termes de Sant Just Desvern (Vall de Sant Just) i Sant Feliu de Llobregat. En el vessant nord resulta despecial inters la protecci de la matriu agrcola cerealstica de la plana del Castell de Sant Maral, Torre Negra i Montflorit, les petites explotacions agrcoles situades a la vora de la riera de Sant Cugat i les rieres que travessen de manera perpendicular aquest sector agrcola (torrent de Can Fatj, torrent de Sant Maral, torrent del Bosc, etc.)

La caa menor de les espcies cinegtiques docells noms shauria de permetre quan es disposi destudis cientfics que demostrin la necessitat real dun control de les seves poblacions. Per a la preservaci dels sls cal evitar els processos erosius, afavorint el recobriment vegetal i de fullaraca en els llocs ms degradats i, sobretot, evitar lexpansi de la xarxa de camins, reduir les vies suprflues i condicionar el drenatge i estabilitzar els talussos dels vials existents. Sha daturar definitivament la prdua i la fragmentaci dels hbitats naturals a Collserola i afavorir el manteniment daquells elements del paisatge que puguin actuar com a connectors ecolgics, tant entre els diferents sectors de la serra com amb altres espais naturals del seu entorn. No sha doblidar la possibilitat dafavorir la connexi ecolgica i paisatgstica entre Collserola i Sant Lloren del Munt. s necessari tenir en compte que aquests ambients no forestals es troben a la perifria de Collserola, disposen dun marc de conservaci molt limitat i la seva extensi sest reduint de manera drstica. Per aix cal que les noves figures de protecci (parc natural, reserva natural, etc.) i de planejament que sapliquin a Collserola dotin els prats, els conreus, les brolles i les mquies del grau de protecci adient, mentre que les ja existents haurien dincorporar els canvis necessaris per garantir una adequada protecci daquestes comunitats. A part de les figures de protecci dels espais naturals prpies de la normativa catalana, cal tenir present que altres pasos europeus disposen de la figura dEspai

dEspecial Inters Cientfic, figura de protecci que engloba parcs similars al de Collserola i en els quals shi desenvolupa una gran activitat cientfica per la seva proximitat als centres de recerca. Les administracions encarregades de la gesti de lespai de Collserola cal que tamb facin un esfor per transmetre als ciutadans els valors naturals dels prats, els conreus, les brolles i les mquies, per donar el valor que li correspon al mosaic que formen aquestes formacions vegetals de lentorn del nucli boscs de Collserola i de les espcies de la fauna que les caracteritzen. Es tracta de fer una tasca deducaci ambiental i de divulgaci dels arguments que, recolzats en la recerca cientfica, posen de manifest linters dels diferents components del medi natural que hi ha ms enll del bosc.

Participants

Es va convidar a participar en aquesta trobada els cientfics que havien realitzat algun treball de recerca a Collserola, o en el seu entorn immediat, especialment quan els seus treballs shavien centrat en lestudi dels prats, els conreus, les brolles i les mquies de Collserola. Durant la trobada es van realitzar les presentacions segents: Fongs Brifits i lquens Comunitats de cormfits Ecosistemes aqutics Ecologia del paisatge Molluscs Insectes (Serra de Marina) Ortpters Heterpters Lepidpters dirns Peixos Amfibis i rptils Ocells (Collserola) Ocells (Catalunya) Quirpters Insectvors (erions) Carnvors La recerca en els espais oberts Xavier Llimona i Jordi Vila Isabel lvaro, Mercedes Barbero, Esteve Llop, Nstor Hladun i Antonio Gmez-Bolea Eullia Velasco Narcs Prat Ferran Rod Vicen Bros Fernando Carceller i Carles Hernando Francesc Llimona Marta Goula, Eva Ribes, Francesc Gess i Eduardo Mateos Jordi Jubany Adolf de Sostoa Gustavo Llorente Francesc Llimona, Anna Tens i Sen Cahill Sergi Herrando Carles Flaquer Sergi Garca Guillem Molina Antoni Arrizabalaga

Tamb es van rebre aportacions per escrit dels investigadors segents: Sls Espcies vegetals i hbitats dinters per a la conservaci Relacions mutualistes entre plantes i animals frugvors Micromamfers Ocells despais oberts Joan Romany i V. R. Vallejo Andreu Salvat Juan Carlos Guix Maria Josep Lpez-Fuster Pere Pons

A lhora de debatre la proposta de conclusions, tamb sha comptat amb el suport dAlfons Raspall, Constant Stefanescu, David Carrera, Domingo Rodrguez-Teijeiro, Francesc Uribe, Marc Martin, Teresa Canyellas, Teresa Franquesa i Xavier Escut. Sen Cahill ha preparat la cartografia. Lorganitzaci i la coordinaci de la trobada va anar a crrec dAntonio Gmez-Bolea (Universitat de Barcelona), Josep Germain (Instituci Catalana dHistria Natural) i Francesc Llimona (Parc de Collserola).