Proposta de Treball de Recerca Mster cinema i audiovisual contemporanis Xavier Moreno Callejon

Introducci Qu diu el cinema sobre all social? Qu pot fer el cinema en all social? El cinema, en la seva prctica totalitat, mant una relaci complexe amb la societat tant que el produiex com que el mira. Una aproximaci a aquesta relaci que comena en el simple efecte mirall per acabar en la construcci de la percepci que un grup social t sobre el mn i que pot servir dutilitat per a les cincies socials alhora que dificultar quan no impossibilitar la seva investigaci, s el que pretn estudiar la present proposta de Treball de Recerca. Justificaci En les produccions cinematogrfiques dedicades a esclarir aspectes en la investigaci social, com ara el cinema etnogrfic o el documental divulgatiu, la cincia i, en particular, les cincies socials, van creure trobar una eina objectiva i descriptiva al servei de la seva tasca. Malgrat aix, aviat es va intuir la traici del recurs cinematogrfic en la possibilitat de mostrar realitats homognies. Avui en dia, som capaos de pensar, tot i la proliferaci del cinema cientfic, social i antropolgic, que el somni del cinema com una eina neutra al servei de la observaci, no noms era aix, un somni, sin que all que mostraven les pellcules era justament el contrari del que pretenien: lexcesiva irrealitat de la realitat, la ruina de qualsevol teoria sobre una societat, la llafiscosa essncia del ms net dels conceptes cientfics que ni tan sols el recurs de la observaci participant ha aconseguit apaivagar. El cinema, per tant, pot esdevenir un recurs important, fins i tot imprescindible, a lhora de desenvolupar una investigaci social, sempre i quan tingui en compte aquesta doble vessant de la seva naturalesa: per una banda el cinema mostra les coses, per altra, les fabrica. I fa aix no mitjanant funcionaments propis, sin al contrari, oferint als espectadors precisament all que ms ntimament li demanen: una ambivalncia prpia

de les imatges, de les imatges vives en un context social concret. s aquesta ambivalncia la que fa, per exemple, que algunes pellcules de ficci i sense cap intencionalitat cientfica puguin mostrar immillorablement certs aspectes dun context social determinat. Lluny de la claudicaci, sn els mecanismes complexes i aquest funcionament ambigu propis de la representaci en imatges els que fan del cinema una eina til per pensar all social: el cinema pot servir per estudiar el fet social alhora que s una part inevitable del seu mateix desenvolupament. s lanlisi alhora que lobjecte destudi. Objectius i hiptesis Aquest Treball de Recerca t com a objectiu principal esbrinar com funciona i susa socialment el cinema i, en conseqncia, quines possibilitats sovint contradictries tenen les cincies socials de treuren coneixements tils per a la seva tasca dexplicar la mateixa essncia duna societat com ara la nostra. Per tal de desenvolupar aquest objectiu, sha establert un seguit dhiptesis de treball continuades que ms que ordenar la investigaci voldran orientar-la: a) Les pellcules, totes les pellcules, tenen la facultat de poder mostrar aspectes de la vida social del lloc on ha estat produda alhora que s capa de modificar-la all on s reproduda. Aix passa independentment de la intencionalitat del seu autor, del gnere al que pertanyi o la histria que expliqui. Daqu rau la possibilitat de ser utilitzada per la cincia social, per tamb contra seu, modificant i transformant el context on s visionada. Lantropologia mostra com el humans no representem el mn en el qu vivim, sin que ms aviat construm aquest mn mitjanant aquestes representacions que el fan habitable. s precisament el carcter ficcional de representacions com la cinematogrfica que fa que les pellcules siguin tils per a tal finalitat. Tal i com podem extreure dalguns antroplegs com ara Manuel Delgado per exemple a La eficacia simblica del cine a Cine y antropologa, Casa Encendida-Fundacin Caja Madrid, Madrid, 2007, no creiem en les pellcules tot i que siguin una ficci, sin que hi creiem precisament per aix. b) El propi del cinema s el seu carcter ambivalent. De lanterior i apartir de dues referncies bibliogrfiques el clssic de Mihail Bajtin, La cultura popular en la Edad

Media y el Renacimiento, Madrid: Alianza, 2003 i Representaciones y contradicciones. La ambivalencia hacia las imgenes, el teatro, la ficcin, las reliquias y la sexualidad, de Jacques Goody, Barcelona: Paids, 1999 es desprn que lambivalncia s la caracerstica essencial dimatges com la cinematogrfica quan susen socialment. Aquesta ambivalncia fa que lanlisi social que sen pugui extreure sigui al seu temps ambigu. c) El funcionament de la imatge cinematogrfica no noms es fonamenta en la descripci darguments ficcticis o no ficticis, sin tamb en un seguit de funcions simbliques. Era Claude Lvi-Strauss qui relacionava a El hombre desnudo Barcelona: Siglo XXI, 1987 lexperincia ritual en les societats tradicionals a aquella vivncia que t lloc entre nosaltres durant una sessi de cinema. De fet, ja Aristtil a la seva Potica feia esment de la catarsi que provocava lart dramtic, una catarsi entesa com a purificaci de les passions. De quina manera i mercs a quins recursos una pellcula de cinema pot generar una emoci que sigui detonant de funcionaments individuals i collectius homologables als observats en altres societats seria una pista per tal desclarir el com del fracs de molts intents dexplicaci directa entre pellcules i estudis socials. d) El cinema no actua sempre com un llenguatge. Al capdavall, la identificaci massa arbitrria del que succeeix dins la seqncia cinematogrfica amb les lleis de la lingstica, ha propiciat una simplificaci molt evident a lhora dutililtar el cinema com a eina destudi social. Una reflexi ms mplia sobre la naturalesa de la imatge cinematogrfica, hauria fer-nos comprendre que el seu s s tan complexe com les anlisis que es poden extreure. El mateix Gilles Deleuze parla a La imagen-tiempo Barcelona: Paids, 1987 del cinema no tant com un llenguatge particular, sin com a possibilitat i potncia de qualsevol llenguatge. En comptes de buscar en lobra cinematogrfica alguns significats, les cincies socials farien b de buscar-hi sentits: no enunciats, sin enunciables, citant al francs. Que les imatges no constitueixen o no sempre, afegirem nosaltres en la segent hiptesi un llenguatge s, al mateix temps, una de les tesis de Rgis Debray al seu Vida y muerte de la imagen Barcelona: Paids, 1994. e) La imatge cinematogrfica, digual forma que la resta dimatges, t la capacitat

dactivar-se situacionalment grcies a factors socials. A Le muse imaginaire, Andr Malraux recordava que mai no havia vist ning agenollar-se davant un crucifix dins un museu tal i com era recorrent veure dins una esglsia. Efectivament, la imatge per si mateixa no t cap possibilitat de dir una o altra cosa o de no dir res. La imatge cinematogrfica s inseparable del seu propi aconteixement i ms que no pas contextual, la seva eficcia esdev situacional. Metodologia A banda del treball sobre les fonts bibliogrfiques, la present proposta pretn analitzar tres pellcules concretes com a camp acotat de la recerca. Aquestes tres produccions intenten reflectir tres casos destudi que la tradici ha separat en gneres i tipologies diferents, per que precisament mercs a aix, han desdevenir paradigmtics en ordre a demostrar les hiptesis plantejades i abordar lobjectiu principal de la investigaci. Es tracta duna pellcula documental etnogrfica de Jean Rouch, Les matres fous de 1955, una pellcula de gnere dramtic de Michael Haneke, Code inconnu: Rcit incomplet de divers voyages de 2000 i un pellcula experimental de Peter Greenaway, Windows de 1974. s a partir daquests tres casos destudi i de la bibliografia necessria que no ens s possible transcriure en la brevetat daquesta proposta que el treball anir embastant un discurs mitjanant el qual intentar fer visible la manera en qu leficcia social de la imatge cinematogrfica es relaciona i barreja amb lutilitzaci que des de les cincies socials pot fer-sen per tal dinvestigar all social en els nostres dies.