LA COSTA DEL MECO

N 7 - Edici de febrer de 2010

Full peridic informatiu de lA.VV Dalt la Vila

EDITORIAL
Aquest 2010 hem de continuar treballant, som-hi doncs.
Aquest primer MECO de 2010 obre la porta una altra vegada al contacte entre l'associaci de vens i tots els daltvilatans. Enguany, igual que en el 2009 hi ha projectes, illusions, i en resum molta feina per fer. L'equip de la junta esperem estar a l'alada per continuar treballant per les reivindicacions, les de tot el barri, i tamb empentant nous projectes que ens portin a una millor convivncia dels daltvilatans i una millora en la dignitat dels nostre entorn que s el Dalt la Vila. El proper dia 25 est convocada l'Assemblea Ordinria anual de socis, us demanem la vostra participaci plena a aquest acte. Us explicarem tot el que s'ha fet durant l'any 2009 i les propostes per aquest 2010. La vostra participaci ens s del tot necessria per la bona marxa de l'entitat, a la vegada el vostre comproms vers el barri, ens dna fora davant les relacions amb l'administraci. Tothom volem un barri ms digne, un barri on valgui la pena de viure, un barri que no es senti marginat, un barri vital. Tot aix podem, mica en mica, aconseguir-ho per cal el nostre comproms social per fer-ho. No creiem encertat despenjar-nos dels afers del barri i desprs demanar auxili quan un problema ens afecta directament. Hem de ser solidaris els uns amb els altres, i una de les maneres de fer-ho que est al nostre abast s participar en el debat com que representa una Assemblea. Us hi esperem doncs. Com ja heu pogut comprovar hem canviat el disseny del MECO; primer calia consolidar-lo i el segon pas ha estat adaptar-lo a una millor lectura i contingut mitjanant un disseny ms actual. La consolidaci ha costat, per ha estat aconseguida. Esperem que aquest nou format us sigui ms agradable, en tot cas estem receptius a qualsevol aportaci que millori aquest full informatiu. En aquest nmero podreu veure que hi ha ms anuncis comercials. Sn necessaris per poder assumir el cost del MECO, no obstant aix, seguirem mantenint un equilibri acceptable per no perjudicar l'element essencial que s la informaci. Us demanem per, que tingueu sempre en consideraci els nostres anunciants, ajudem-nos mtuament. Catalunya ja ha comenat l'etapa pre-electoral, aix tamb ens afecta com a barri, no sabem a hores d'ara com es desenvolupar tot plegat per el que s que podrem copsar s el que tothom promet i que desprs ms d'un se n'oblida. El que els diferents grups poltics han fet, i el que ens diran que volen fer. Dalt la Vila s un barri obert, tothom hi s benvingut i des de l'associaci no rebutgem ni a uns, ni afavorim a uns altres; noms demanem seriositat i respecte, noms demanem que el poc o molt que se'ns prometi es compleixi. Les paraules estan b si van acompanyades de feina i comproms, si solament sn paraules, se les end el vent igual que el fum de les nostres xemeneies. Atenci doncs, Dalt la Vila per damunt de tot, els pasos estan formats per ciutats i viles, i aquestes estan formades per barris, aix doncs el nostre barri tamb s pas.

LA MOIXIGANGA DE BADALONA

La Moixiganga s una dansa tradicional que combina ball amb torres humanes per representar diferents passatges de la Passi de Crist. La Moixiganga de Badalona es representa des de fa vint anys el Diumenge de Rams a la esglsia de Santa Maria. Diferents entitats de la ciutat col.laboren amb la Colla Badalonina de la Moixiganga per esceni car un espectacle folklric-religis que es composa en l'actualitat de quinze gures i t msica prpia interpretada en directe dins l'esglsia. Enguany La Moixiganga es representar el dia 28 de mar a les 21.30 h a la esglsia de Santa Maria.

La Colla Badalonina de Moixiganga

Xavier Guirado

Assemblea ordinria de socis

Dijous dia 25 de febrer de 2010, al local social de Av. Mart Pujol, 280-288 baixos L'hora de la 1 convocatria s a les 19:30 - 2 a les 20:00 L'ordre del dia ser el segent: - Lectura i aprovaci, si s'escau, de l'acta anterior. - Lectura i aprovaci, si s'escau, de la Memria de lexercici 2009 - Lectura i aprovaci, si s'escau, de l'estat de comptes de 2009 - Presentaci i aprovaci, si s'escau, del pressupost per a l'exercici de 2010 - Proposta i aprovaci, si s'escau, de reorganitzaci de la Junta Directiva - Informaci de les altes i baixes duran l'exercici del 2009 - Informaci vers la proposta del Defensor del Soci - Informaci del projecte de remodelaci del camp de la Petanca - Informaci vers la Coordinaci d'AA.VV del Districte I - Precs i preguntes

Siguem-hi tots, toca anar-hi us hi esperem.

Evoluci gr ca municipal
QU FAN ELS NOSTRES REPRESENTANTS MUNICIPALS PEL DALT LA VILA ?
DES DEL DARRER MECO DE DESEMBRE HAN PASSAT VUIT SETMANES, PER TANT AQUESTA VEGADA SUMEM 8 PUNTS A LA GRFICA.
Justi caci: Des del darrer MECO la dedicaci dels grups municipals vers el nostre barri no ha estat, com si digussim, massa activa; com d'altres barris petits, el nostre continua sent una mena de ventafocs de la poltica municipal. Tal com vrem dir al darrer MECO, aquesta vegada si puntuarem al grup municipal d'ICV-EUiA per la seva tasca vers el problema del solar del carrer St. Felip i de Ross. Tamb puntuarem al grup municipal de CiU per la bona tasca de la Montserrat Jurez, regidora del districte primer. A la vegada que tamb valorem que mitjanant la intervenci d'aquest grup municipal, haguem pogut posar sobre la taula de treball el tema de la Llei de Patrimoni amb el candidat a la Presidncia de la Generalitat, Sr. Artur Mas. Tamb continuem valorant la peridica informaci que vers els afers que poden ser d'inters per nosaltres rebem del PPC. En especial pel regidor d'aquest grup el Sr.Miguel Jurado. Per part dels altres grups municipals, PSC i ERC, no ha existit en aquest perode cap inters especial amb les qestions del nostre barri. Per tant a zero inters, zero punts. Des del MECO continuem amb les nostres puntuacions que, com hem dit sempre, s solament un element ms, per si voleu tenirho present com a part integrant de criteri vers els nostres governants locals.

Els Semfors
SEMFOR VERMELL
Ha estat fcil aquest cop l'atorgament d'aquest semfor. El comportament poc respec tus amb els representants de Dalt la Vila a la passada reuni del Consell de Mobilitat, s la causa d'aquesta elecci. Un crrec pblic com s el cas del Sr. Jos Antonio Lara, regidor i responsable de l'rea de Via Pblica, no ha de voler fer callar de manera irrespectuosa, les opinions que li siguin desfavorables. No pot de manera genrica menysprear el Dalt la Vila, pel sol fet que des de l'A.VV no estiguem d'acord amb els seus postulats o amb les seves manifestacions en el Consell de Mobilitat.

SEMFOR VERD
Aquesta vegada l'atorguem a l'equip de la regidoria del districte primer i a la seva cap, Sra. Montserrat Jurez. La collaboraci de la regidoria amb el nostre barri ha estat darrerament molt positiva; les nostres demandes i propostes troben en la Sra. Jurez una bona acollida, i el nivell cordial de les relacions entre la regidoria i l'A.VV s per nosaltres un exemple a imitar per d'altres espai de l'administraci. Desitgem i esperem que en el futur continu la bona predisposici de la regidoria vers els problemes i inquietuds d'aquest Dalt la Vila que to t s vo l e m m i l l o ra r, alhora que tamb esperem i desitgem que aquesta manera d'interrelacionar-nos, administradors i administrats, sigui imitat per altres departaments municipals.

EL PATRIMONI ARQUEOLGIC i EL DALT LA VILA

Els daltdelavilatans tenim problemes de convivncia amb els romans, ja que sovint interfereixen en els plans de fer millores a casa nostra. Com resoldrels? A nals de 2008 vam fer propostes a Generalitat i Ajuntament per canviar la normativa de protecci dels bns culturals, encaminades a agilitar processos i fer que les administracions participessin substancialment en les crregues. Ja aleshores ens van dir que era molt difcil i, efectivament, a hores dara no tenim notcia de noves redaccions de llei i reglament. Per tant, de moment cal deixar aquesta via en espera de novetats. Tamb, donada la crisi econmica actual, hem de descartar que els propers anys hi hagi uns recursos pressupostaris generosos per a resoldre problemes arqueolgics i les seves conseqncies als barris respectius. Per tot i aix, Generalitat i Ajuntament poden fer molt per a nosaltres (i, ben mirat, tamb per a ells). Tots dos podrien millorar els seus procediments administratius per donar una mica ms dalegria a les llicncies dobra al Dalt de la Vila. Tant de bo que la millora fos per a tothom, per no em puc estar de demanar un tracte les taxes sobre les llicncies de construcci, per no de limport daquestes. Alguna cosa diu la llei, i tamb s lgic que si mantenim un b cultural del com, hi hagi una mica dajuda pblica. I es podrien buscar altres exempcions i descomptes... I saltant del patrimoni cultural als temes dels habitatges dels nostre barri: aquestes ajudes i si s possible, ms , s h a u r i e n d e s t e n d r e a l a rehabilitaci dels immobles antics, que tamb sn patrimoni cultural. El parc de vivendes de Dalt de la Vila t necessitats clares de millores; s vell i t problemes constructius, funcionals,

preferent per als immobles catalogats o amb subsl arqueolgic donat que, en aquest cas, els passos sn ms complicats, ms cars i impliquen ms termini. Sabent que qualsevol obra en edi cis catalogats o amb subsl arqueolgic surt ms cara, lAjuntament podria anar ms lluny en les seves ajudes: per exemple, ara noms fa lexempci de

Sabent que qualsevol obra en edi cis catalogats o amb subsl arqueolgic surt ms cara, lAjuntament podria anar ms lluny en les seves ajudes...
de vegades de pura i simple habitabilitat. Generalitat i Ajuntament han de portar endavant poltiques de rehabilitaci i revitalitzaci per aquests casos. I han darribar al Dalt de la Vila.

Josep M. Sabater

MOBILITAT i VIA PUBLICA

Informaci i valoracions sobre el darrer Plenari del Consell de Mobilitat de Badalona
Desprs de nombroses reunions amb diferents entitats venals, el dia 9 de febrer es va aprovar un pla de treball a proposta de la Sra. Merc Rius, que presideix el Plenari. La primera passa ser encarregar un Estudi de Treball de Mobilitat a la Diputaci, la qual, un cop acceptat lencrrec, contractar una empresa externa perqu faci una diagnosi. Finalment, la diagnosi ser presentada al Consell de Mobilitat. Aquest periple sallargar fora mesos i, si sacaba aplicant, no ser ns al 2011 (aix si som optimistes)! Si tenim en compte que el Pla shavia dhaver posat en marxa el 2006, no es pot pas dir que ladministraci es caracteritzi per la seva efectivitat. Aprovat el procs a seguir, es va obrir un torn de paraules en qu es van fer paleses dues realitats. La primera s que ladministraci no t inters a considerar Dalt la Vila com un barri amb singularitats especials que les t . El fet s que ni tan sols van facilitar que demanssim una rea verda. Demanar s lliure i el qui concedeix pot fer-ho o no. Per el que no s legtim s atiar les discrdies entre els ciutadans i fer-ho de manera que sinciti lanimadversi duns barris contra uns altres. En aix cal dir que els representants del Govern Municipal, la Sra. Merc Rius i el Sr. Jos Antonio Lara, no ho podien fer pitjor. En el cas de la Sra. Rius, per omissi i submissi; en el cas del Sr. Lara perqu va buscar activament lenfrontament. I aix ens porta a laltra realitat: el nostre regidor no se sap comportar. Si per Poltica sentn lart de governar lespai pblic, no hi ha dubte que el Sr. Jos Antonio Lara est mancat daquesta destresa i, en conseqncia, faria b de dedicar-se a una altra feina. En el torn obert de paraules posterior a laprovaci

Per el que no s legtim s atiar les discrdies entre els ciutadans i fer-ho de manera que sinciti lanimadversi duns barris contra uns altres
del pla de treball, les seves intervencions van anar pujant de to ns a arribar a desquali car i menysprear assistents perqu es mostraven queixosos o expressaven reserves. Es va expressar en un to cada vegada ms agressiu i prepotent, amb un grau dirritaci insultant i cridaner. Aix, mentre simultniament tergiversava les demandes dalguns assistents i excitava alguns assistents devots seus a mal interpretar les nostres peticions.

En conclusi, els representants de lA.VV de Dalt la Vila al Consell de Mobilitat van sortir de la reuni decebuts, tristos i tamb enfadats pel tracte i per la poca disponibilitat dels regidors presents a escoltar (que s diferent de sentir i de deformar) les nostres raons. Hem demanat una rea verda daparcament diverses vegades, per no sembla que el Govern Municipal tingui la intenci de concedir-nos-la. A partir daqu que cadasc tregui les seves conclusions, per sen pot apuntar una de clara: el nostre barri s relativament petit i no dna vots al partit majoritari. El Sr. Lara ho va ben mostrar: ms val quedar b amb els barris ms poblats, que aviat vnen eleccions. Equip de la Junta

MIREM ENRERA

per Joan Expsito

Situada al carrer de les Eres de Dalt de la Vila. Fou construda a nals del s. XVII i reformada al s. XVIII. i tamb de nou als nals del s. XIX i XXI.
El 20 de Juny de 1682, Eullia Anglada, vdua de Pere Anglada, va vendre al ciutad honorat de Barcelona i doctor en Medicina, En Jacint Blanch, tot aquell tros de terra anomenada les Eres de la Sagrera. Hi fou construda una casa que confrontava amb el cam que va des del carrer de les Eres, al cam de la Plaa. carrers de Barcelona, Sant Sebasti i de la Costa den Reial, estava ocupada per les diverses eres pertanyents a diferents cases de pags de la poblaci. Lany 1697 Badalona fou saquejada per les tropes franceses comandades per el Duc Vedomo. El Doctor Blanch, el 14 de desembre de 1698, lliur al Veguer de Barcelona una instncia demanant una indemnitzaci pels danys que lexrcit invasor havia causat a les seves propietats que, segons constava, pujava unes 200 lliures. A principis del 1700, el Doctor constru dues cases al carrer de les Eres, ms conegut pel carrer del Joc de la Pilota perqu s hi acostumava a practicar aquesta mena de joc. A partir de 1797 els patis de la casa foren encerclats per una paret. Durant la guerra de dindependncia, En Josep Antoni Blanch, vingu a viure a Badalona i per causa de les privacions i urgncies en qu es trob a causa dels trastorns de la guerra, hagu de vendre una part de la propietat a Salvador Pujol i Garriga, de Badalona. Com a conseqncia dun saqueig que feren les tropes franceses a la seva casa, lhi desaparegueren tots els papers que hi tenia, i aix consta escrit el 30 de mar de 1813. En un Cens efectuat a la nostra Vila l'any 1822 s'assenyalava que el c/. de les Eres ja tenia 16 cases. Des d'aquelles dates ns avui, no consta cap fet digne desment, tan sols la desaparici de la famlia Blanch i la transformaci total que sofr la masia a nals del s. XIX. Avui es una multipropietat, totalment reformada i actualitzada, ns i tot els actuals propietaris han tancat laccs al qu va ser la casa pairal amb un barri de ferro per mantenir una petita privacitat dins de la gran ciutat.
Dades de Josep M.Cunyas, Museu Municipal i DolorsNieto, actualitzades per Joan Expsito

entrada a la masia de Can Blanc de les Eres foto Museu.

Ocup una pea de terra, una era, que hi havia en aquell indret i estava emplaada al carrer de les Eres, formant part del mateix tur on saixeca la Parrquia de Santa Maria. Ja des del s. XVI tenim notcia que tota la part de terrenys compresa entre els

DARRERES NOTCIES
LLEI DE PATRIMONI, REUNI DE TREBALL AMB L ARTUR MAS.
El passat divendres, dia 12, va tenir lloc al local de l'A.VV de Dalt la Vila una reuni de treball sobre la modi caci puntual de la Llei de Patrimoni i el seu reglament. Per una banda, l'equip de la junta de la nostra entitat, i per l'altra els regidors/es de C.D.C a l'Ajuntament, encapalats pel primer tinent d' alcalde, Sr. Ferran Falc i acompanyats del Secretari General de C.D.C. i candidat a la Presidncia de la Generalitat, Sr. Artur Mas. Va ser mitja hora de treball i d'intercanvi de punts de vista vers la Llei de Patrimoni, una llei vital per Dalt la Vila ja que condiciona de manera molt important les condicions del nostre barri. L'equip de la junta va fer pals al Sr.Mas la seva complaena pels actuals treballs d'ampliaci del Museu, a la vegada que li va expressar la seva satisfacci i orgull pel patrimoni arqueolgic que tenim al subsl de Dalt la Vila. Per tamb va posar de manifest que el redactat actual Llei de Patrimoni i del seu reglament, i la presents a la reuni, varen comprendre perfectament les inquietuds d'aquesta junta i plegats van acordar mantenir els contactes per continuar treballant vers el tema de Patrimoni. La junta considera que la reuni va ser tant satisfactria com pragmtica. gesti de les Administracions Pbliques que se'n deriva, sn sovint impediments per la rehabilitaci i revitalitzaci de la superfcie del Dalt la Vila. Els senyors Artur Mas i Ferran Falc, aix com els regidors i regidores

EL VENAT OPINA
FENT MEMRIA
Ha trigat tant sols un any per tal que l'equip directiu de l'A.VV.DV canvis l'elogi de les dures reivindicacions venals durant la dcada dels setanta ( La Costa del Meco nm 0 ), a dir ara, pel novembre del 2009, que mai la nostra entitat no havia tingut un mitj que de manera regular fes arribar als socis -i a tots els vens del barri- la informaci del nostre entorn, de les qestions ms preocupants..., de la nostra histria. L'a rmaci s certa noms en part. De ben segur MAI havia estat tan mplia i profunda. Ara b, voldria recordar, fer memria, que a primers de 1977 hi va haver un grup de vens i venes d'aquest barri, que per no ser titllats de considerar-se el tot, sent-ne noms una part, van nomenar-se Vens de Dalt la Vila, ( certa semblana amb la Comissi de Vens de Dalt la Vila de l'any 2007 ). Coincidint amb altres badalonins i entitats, entre elles el Museu Municipal que havia incls, entre altres, els malmesos conjunts de Dalt la Vila i la Torre Vella, en el Catleg del Patrimoni de Badalona, (paradoxes del temps, l'any 2010 tresors culturals), contra l'opini de l'Ajuntament d'aleshores que va decidir no incloure'ls en el recent aprovat Pla Metropolit de 1976. Aix doncs, l'any 1977 els vens van fer assemblees i exposicions a la Rectoria i al Museu, i van recollir 418 signatures seves DEMANANT A L'ADMINISTRACI PUBLICA UN PLA DE PROTECCI I REHABILITACI PEL DALT LA VILA, ALTERNATIU AL PLA METROPOLIT-1976. (FOU EL PEMU PRIMITIU-1979). I el lema de la seva campanya des de nals de febrer del 1977 va ser SALVEM DALT LA VILA (molt semblant al de 2007, trenta anys desprs) Llavors, gaireb tots els partits que hi ha ara a l'Ajuntament recolzaren la campanya iniciada pel venat i, tot seguit, a la comissi de vens s'hi apuntaren militants de tots els partits poltics de la llavors oposici al franquisme excepte, els d'Alianza Popular, antecessor del PP, doncs l'alcalde i molts regidors del moment hi pertanyien. Ara, el Partit Popular badalon s acrrim defensor de Dalt la Vila. Faltaria ms! Per all de el canvi, segurament! Per, els altres partits en aquests 33 anys tamb han anat canviant. A partir del Juny del 1979, quan va prendre possessi el nou ajuntament elegit democrticament, en aquella Junta Directiva, sense abast encara a les actuals i meravelloses eines de l'ordinador i d'Internet, per coneixedora del poder de la informaci i de la desinformaci, va publicar gaireb manualment (1979-1984) un Full o Butllet Informatiu, de menys aspiracions i mitjans materials i humans que aquest La Costa del Meco. Per amb evident illusi i desig de millorar el barri, com aix es pot llegir tant en el primer editorial i segent com en les successives noticies que s'hi publicaven. Si b es cert, que en poques posteriors la periodicitat es va reduir a 2 anyals, on s'informava del programa de Festes de maig i a Felicitar els Nadals, el nmero de la rifa i la vida passada de la molt valorada Baetulo. Qui vulgui comprovar-ho pot demanar-ne cpia digitalitzada d'aquells Fulls a l'AVVDV o a l'arxiu del Museu, des del n-1 ns al n-70, que un soci va fer amb motiu dels 25 anys del Butllet Informatiu de l'AVVDV, 1979-2004. (I que tamb fora bo es pogus consultar a DOCUMENTS HISTRICS de la web de l'Associaci, si s que els vens de l'equip actual accepten donar cabuda a les carncies i errors dels seus antecessors).

El comer del barri ens dna vida Fem barri !!! Donem vida al nostre comer !

Aquelles Juntes 1979-1984 recolliren allegacions del venat al Pla-1979, denunciaren deixadeses dels carrers, encara molts de terra i voreres desfetes; van aconseguir l'enllumenat actual, doncs ns llavors hi havia bombetes de 60 kw. Cada 50 metres; es va arreglar l'empedrat de la plaa Constituci per ensima vegada; es va resoldre la trobada-claveguera del c/Costa amb Via Augusta; es va demanar repetidament al nou Ajuntament i a la nova Generalitat que intervinguessin en els habitatges enrunats i buits; es va restringir la circulaci de cotxes (Llad i Quintana eren de doble sentit i pel carrer del Campanar Vell encara hi passaven cotxes,)... A ms d'evitar que la Torre vella fos colgada de pisos. Alguns vens, a ms d'organitzar res de l'arrop, castanyades, carnestoltes i festes de maig, i d'organitzar xerrades-coloqui d'histria del barri, sabien tamb el que s entrevistar-se ja sia amb el Governador Civil, l'Alcalde, Regidors i Tcnics municipals, o amb el President i Tcnics de la llavors Corporaci Metropolitana... I el que suposa presentar una instncia i descobrir que all s competncia de..., o assabentar-se d'alguna mesura quan ja est tot decidit. O cercar la resposta que no arriba... Dissortadament, alguns vens i venes que van collaborar en diverses tasques o van fer sentir les seves veus a reunions i assemblees, a Revista de Badalona, a Comarca-Exprs, a El Bess, al Full-Butllet Informatiu,... o que van donar la cara a programes de rdio Badalona, TVE o TV3 ja no sn entre nosaltres.

Collabora

A ells i molts altres dediquem avui aquest record i memria. MEMORNDUM desembre 2009