Ill A Del A Ire

PROJECTE
FINAL DE
CARRERA:
MEMRIA Llicenciatura de Cincies Ambientals
ANLISI DELS VALORS NATURALS DE LILLA DE DE LAIRE GESTI I
PROPOSTES
Alumne: Ricardo Borrs Tejedor Tutors: Maite Carrassn David Carreras
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti
INDEX
1. Introducci................................................................................3-19 2. Descripci de lmbit destudi................................................19-22 3. Material i Mtodes...................................................................22-27 4. Resultats....................................................................................27-52 5. Discusi..................................................................................... 52-59 6. Conclusions globals de lanlisi i propostes de gesti............59-72 7. Agraiments.................................................................................73 8. Bibliografia.................................................................................73-74 Annexos.......................................................................................75-78
1 INTRODUCCI Lilla de laire es un illot situat al Sud-est de lilla de Menorca, a la Mediterrnia occidental, des de sempre aquest espai roman sense urbanitzar. A lilla noms hi ha un far, un petit moll, un antic magatzem, un petit habitatge, un estable i un cam asfaltat que va des del far fins el moll. Aquestes installacions actualment no sn emprades per cap finalitat especifica llevat del far, per la qual cosa el grau de conservaci daquestes installacions s molt deficient. Aquest espai, conserva encara un alt valor ecolgic, aix lillot acull la reproducci de totes les espcies daus marines de Menorca , es pas clau en la ruta migratria de molts ocells que, juntament amb la riquesa del seu fons mar, amb importants praderies de Posidonia oceanica i la presencia dimportants endemismes terrestres, fan de lillot un espai importantisim que cal conservar i protegir (Cardona et al, 1998). Es per a i en base a la gran pressi que el turisme nutic esta exercint sobre lespai en els darrers anys, que sha vist necessari estudiar els valors ecolgics que lilla de laire t, aix com estudiar tamb els efectes que pot tenir aquest augment del turisme nutic sobre aquests valors i proposar un pla de gesti adient a les necessitats de protecci que lespai requereix. Cal dir que darrerament sest demanant amb insistncia per part de grups ecologistes, confraries de pescadors, clubs de submarinisme, lajuntament del municipi al qual pertany lespai (Sant Llus), etc, la protecci maritimo-terrestre de lilla de laire. I s que Menorca, reconeguda internacionalment Reserva de la Biosfera pel seu patrimoni natural, necessita de figures de protecci, que des d'una perspectiva global, permetin el reconeixement i la preservaci dels seus valors ambientals. El consens social que en aquests moments es dona s una magnfica oportunitat per unes institucions pbliques regides per formacions que han fet pblic el seu comproms vers el medi ambient. 1.1 OBJECTIUS Tenint en compte la importncia daquest espai dalt valor ecolgic, lobjectiu general daquest projecte s analitzar els valors naturals tant martims com terrestres de lilla de laire, identificar tant els impactes com les seves causes i conseqncies que shan anat
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti produint al llarg del temps a lindret destudi i dissenyar un pla de gesti adient a les necessitats de protecci de lilla. Per assolir aquest objectiu general, safronten els segents objectius concrets: 1 Analitzar les poblacions de Podarcis lilfordi lilfordi, aix com les seves interaccions amb la flora de lespai i limpacte que sobre aquesta raa de sargantana endmica hi causen les introduccions de conills. 2 Analitzar la importncia de lilla de laire com a zona clau en les rutes migratries dels ocells. 3 Analitzar lestat de conservaci de la vegetaci autctona de lilla . 4 Analitzar lestat de conservaci del medi mar. 5 Estudiar la pressi exercida pel turisme nutic al voltant de lilla. 6 Proposar una srie de directrius en relaci a lactivitat socioeconmica, per tal que pugui desenvolupar-se de manera sostenible 7 Realitzar propostes dordenaci de ls pblic i de les activitats de lleure que es desenvolupen a lespai, per tal que siguin compatibles amb la seva conservaci global. 1.2 CARACTERSTIQUES FSIQUES: Geologa, geomorfologa i hidrologa. Lorigen de lilla de laire, relativament recent, data del quaternari.. Lilla t una lleugera pendent que va de nord a sud , aix a la part nord de lilla les roques no saixequen ms de dos metres per damunt del nivell del mar, mentre que a la part sud els penya-segats poden arribar fins els 15 m (la mxima alada de lilla s 14.92) (Figura 1). A ms a la part submergida daquests penya-segats hi existeixen un nombre elevat de coves.
. Figura 1: Penya segats del sud de lilla de laire La part sud esta molt influenciada per lerosi tant marina com elica, i en ella si formen els anomenats cocons on shi diposita la sal marina. Lilla de laire esta molt exposada als processos de salinitzaci, degut diversos factors, com sn: la fora dels temporals de tramuntana, que aixequen una gran quantitat daerosols salins, la inexistncia de barreres naturals que puguin frenar la fora del vent i disminuir el transport de sal, i el fet que lilla tingui una forma allargada de Oest a Est sent la distancia del nord al sud es molt petita. Aquests conjunt de factors fan que quan hi ha un temporal de Tramuntana (els ms freqents i severs) , les onades trenquen a la part nord-est de lilla , aixecant un nivolat desquitxos, que posteriorment sn transportats de nord a sud per tota lilla. Aquest procs repetit successivament provoca una augment important en la concentraci de sal en lecosistema terrestre de lilla (Escandell,2002). La principal font daigua dola prov de les precipitacions, ja que lilla no gaudeix de cap llac, llacuna, o rierol. Durant lpoca de pluges, els excessos daigua que no son absorbits pel terreny flueixen lliurement cap el mar, encara que de vegades sn conduts per un petit torrent . Lilla compta tamb amb un petit aqifer subterrani situat a la zona dels tamarells, el seu nivell fretic s poc profund per de manera eventual quan les precipitacions han estat continuades sorgeix un petit manantial que es seca just en arribar lestiu (Furones, 2000). 1.3 CARACTERISTIQUES ECOLGIQUES A lilla de laire shi combinen una srie de factors, que fan de lespai un lloc de elevada importncia per lestudi de diversos processos ecolgics. Lilla de laire va ser el primer illot en segregar-se de Menorca desprs de les glaciacions, aix llavors aquest espai ha evolucionat de manera diferent a Menorca
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti durant nou milers danys, aquest fet a provocat la presencia dun endemisme molt important, la sargantana negre ,Podarcis lilfordi lilfordi (Cardona et al,1998). 1.3.1 Fauna terrestre: 1.3.1.1 Invertebrats: Aquest grup animal ha estat molt poc estudiat al nostre mbit , no hi hagut cap estudi cientfic oficial en aquest camp, i noms existeixen les dades dels grups que hi sn presents sense arribar en tots els casos a nivell despcie (Garcia-Febrero,2000). Sobserven representants danlids, moluscs, artrpodes, etc. 1.3.1.2 Rptils Dins aquest grup noms hi podem incloure una espcie, la sargantana negre (Podarcis lilfordi lilfordi). Per entendre la presncia daquest endemisme cal recordar que lilla de laire es un illot independent de Menorca des de fa poc temps, parlant en termes geolgics, puix ja es trobava separada quan lhome va arribar a Menorca per primera vegada. Aquest fet va comportar la protecci de lespai dels possibles deprededors i competidors introduts per lhome en arribar aquest a Menorca, que haguessin pogut fer desaparixer la sargantana. Per ja fa uns anys que la barrera marina no ha estat suficient per aturar lacci de lhome i la introducci de conills per caar esta posant amb greu perill la poblaci daquest endemisme que ha perdurat al llarg de millenis. Mentre a lilla de Menorca actualment noms hi ha dues espcies de sargantanes hi ambdues han estat introdudes (Podarcis sicula i Lacerta perspicillata) , a la majoria dels illots que hi ha al voltant de Menorca, hi podem trobar la sargantana balear, Podarcis lilfordi, espcie endmica de larxipeleg. La subspcie Podarcis lilfordi lilfordi, que es troba a lilla de laire s la ms espectacular , no tan sols per el seu color i aspecte negre, sin tamb per la seva abundncia, la seva confiana en vers lhome, i el seu importantisim paper que desenvolupa en lecosistema de lilla de laire (Petrus ,1984). La sargantana negre, (fig. 2) amb un ventre blau metllic, s molt diferent de les dems Podarcis lilfordi que habiten als altres illots de les Balears. El fet de que lilla de laire va ser el primer illot en segregar-se ha perms a la sargantana evolucionar de forma independent durant nou milers danys (Perez-Mellado,2000). Aquesta espcie es bsicament herbvora. Durant lestiu salimenta bsicament de las flors i del nctar de Fonoll mar (Crithmun maritimum). s lnic rptil conegut en el mn capa de polinitzar plantes. Aquest fet juga un paper importantisim en la dinmica ecolgica de
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti lilla, ja que labsncia de mamfers fa que la sargantana negre sigui lnic vertebrat terrestre disponible per portar a terme la polinitzaci de les plantes (Garcia-febrero, 2000). La poblaci no pateix grans oscillacions i actualment s troba al voltant dels 80000 individus (Perez-Mellado,comunicaci personal). Durant molts danys va ser capturada i venuda principalment a pasos com Alemanya i Holanda, per actualment es troba estrictament protegida, tot i que seria interessant estudiar la efectivitat real daquesta protecci. La mitjana de posta dous per part de les femelles, s noms dun o dos, quan el normal seria en altres subespcies similars de cinc o sis. Els ous sn grans i les femelles tenen dificultat per que passin per la seva pelvis, aix a traves dels anys levoluci ha donat als ous una morfologia allargada, sent aix els ous de Podarcis lilfordi lilfordi nics i caracterstics daquesta subespcie. (Perez-Mellado,2000). Els trets ms caracterstics que la diferncien significativament de les altres subspcies de Podarcis lilfordi sn: - La seva elevada densitat de poblaci. Es una de les ms elevades registrades en tota la conca mediterrnia, aquesta densitat noms s explicable per labsncia de depredadors i sobre tot de competidors potencials. - La prdua parcial dels mecanismes antidepredadors. Com a conseqncia del prolongat allament en un enclau lliure de pressi de depredaci durant milers danys, han perdut parcialment aquests mecanismes, com la capacitat dautotomia caudal. - La particular estratgia en lobtenci daliment que permet a aquesta poblaci lexplotaci dels nombrosos recursos trfics inusuals com les deieccions daus marines, cadvers daltres animals, recursos vegetals i restes orgniques (fig. 2) de molt variada naturalesa (Prez Mellado, 2000).
Fig. 2: Sargantanes alimentant-se de les restes orgniques que deixa lhome. 1.3.1.3 Mamfers A lilla de laire es troben rates pinyades i conills (Oryctolagus cuniculus). Els darrers han estat introduts per lhome. La ra daquesta introducci resideix en lexistncia a lilla dun cot privat de caa que s emprat pels seus propietaris per introduir els conills i desprs caar-los (fig. 3). Les introduccions daquest mamfer es fan peridicament donat que aquest no esta adaptat a les dures condicions de vida a lilla, i desprs dun cert temps la poblaci acaba per extingir-se.
. Fig. 3 : Senyal que indica lexistncia dun cot privat de caa a lilla. En quant a les rates pinyades hi podrien ser presents algunes de les tretze espcies, que habiten a lilla de Menorca dentre les que destaquen (Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus hipposideros ,Rata pinyada petita com o Pipistrellus pipistrellus, Rata
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti pinyada des graner o Eptesicus serotimnus, Rata pinyada petita de muntanya o Pipistrellus savii, Nyctalus noctula, Miniopterus schreibersi). (Buenaventura, 2002) (Perez-Mellado, 2000). 1.3.1.4 Aus La localitzaci estratgica de lilla de laire fa que aquesta sigui un punt de pas clau per les aus migratries, per a ms de les espcies migratries nhi ha daltres que nidifiquen a lilla. En aquest sentit cal senyalar la presencia a lilla despcies daus estrictament protegides, com pot ser el Falco pelegr, (Falco peregrinus ) o la Baldritja balear (Puffinus mauretanicus) (Escandell, 2002). A lilla de laire shan anat fent anualment campanyes danellament docells incloses dins el projecte Piccole Isole (P.I.) El projecte P.I. va nixer lany 1988 organitzat i coordinat des dItlia per lInstituto Nazionale per la Fauna Selvatica, etc. El seu objectiu principal s lestudi de la migraci primaveral o prenupcial de totes les aus migratories al seu pas per la Mediterrnia, i ms concretament, determinar quin paper juguen les petites illes que hi ha en aquesta mar, com a rees de descans, dalimentaci, de refugi, etc, (Escandell, 2002). Des de lany 1993 fins a lactual 2002, noms en aquesta illa shan anellat ms de 37.000 ocells de 90 espcies diferents, sent moltes delles les primeres cites per a Menorca; algunes, primeres cites per a les illes Balears i, fins i tot, sha capturat una raresa per primer cop a Europa. Si a aquestes 90 espcies els hi sumem les que viuen a lilla tot lany, ms les que han estat observades per no anellades tenim que en nombre total despcies daus que han estat presents en aquests 10 anys qualque vegada a lilla sumen un total de ms de 130 espcies (Escandell et al, 2001). 1.3.2 Flora terrestre Degut a les condicions tan extremes que presenta aquest indret , sobre tot pel que fa a mancana de recursos hdrics i a les condicions de salinitat, la diversitat de lilla de laire en quant a espcies vegetals s bastant limitada. . Els esquitxos de les onades poden arribar a cobrir tota la superfcie de lilla, i els vents poden arribar a superar els 100 km/h amb relativa facilitat (Garcia-Febrero ,2000). De totes maneres en estar aquest ecosistema tant influenciat pel mar les espcies vegetals que en ella hi habiten estan molt ben adaptades a aquest ambient. La vegetaci est molt condicionada per la poblaci reintroduida de conills, aix les espcies ms abundants sn les que no sn
9
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti depredades per els conills Crithmum maritumum, Suaeda vera, Asteriscus maritimus i Dracunculus muscivorus , mentre que les que sn depredades per els conills noms experimenten augments en els anys en que la poblaci de conills desapareix o es troba molt minvada. Dins aquest grup podem incloure-hi Lagurus ovatus, Stipa capensis o Brachypodium distachyon, aix com diverses papilioncies. Lillot esta ocupat bsicament per plantes de baixa alada, tot i que a lextrem nord de lillot hi creix un petita zona arbrada de tamarells (Tamarix sp), (Fig. 4) (Garcia Febrero, 2000).
Fig. 4: Vegetaci de baixa alada amb un petit bosc de tamarells al nord. 1.3.3 Flora i fauna marina Lecosistema mar que envolta lillot s sens dubte el que menys sha estudiat, la manca destudis oficials, i el desconeixement daquest mn a nivell del nostre mbit destudi sn prou importants. Lecosistema mar de lilla de laire presenta una srie de caracterstiques que el doten duna gran importncia, com s la presencia dimportants praderies de Posidonia oceanica (fig. 5). La fanergama Posidonia oceanica ocupa en el conjunt de les Balears uns 750 km 2 extensos de tot larxiplag. dextensi, i s un dels ecosistemes ms
10
Fig. 5: Praderia de Posidonia oceanica a lilla de laire Les praderies que forma aquesta planta superior sn considerades un dels ecosistemes ms representatius de la mediterrnia, en la qual sestima ocupen un 2% de la superfcie, aproximadament 5 milions de quilometres quadrats ( San Felix,2000). La presncia de P .oceanica triplica la producci biolgica de matria orgnica disponible per a les xarxes trfiques, a ms es un esgla bsic en la cadena trfica, tant per la font daliments que suposa (epifits, fauna i flora acompanyant) com per la quantitat de matria que posa a disposici de la cadena dels detritivors. Les seves praderies sn un lloc de posta, de reproducci i/o reclutament per a moltes espcies animals (peixos, molluscs, crustacis ) a les quals proporcionen alhora aliment i refugi. Les praderies, sn habitat natural despcies singulars i en perill a la Mediterrnia. Un bon exemple ns la nacra (Pinna nobilis ), el mollusc bivalve amb la taxa de creixement ms elevada i que pot arribar a assolir mides considerables, pot superar els 80 cm de longitud, la qual s alhora, lhabitat exclusiu daltres espcies, com la gambeta ( Pontonia pinnoplax ) que viu a linterior de la nacra. Altre funcio molt important que realitza aquesta espcie fanergama s la retenci de sediments, que donen lloc a la formaci destructures slides anomenades mates que van creixent amb el temps i poden arribar a formar vertaders esculls barrera. Aquestes formacions estabilitzen el fons mar, protegeixen la lnia de la costa de les onades, formen i protegeixen les platges, per tant sn imprescindibles per el manteniment de lequilibri estructural de la zona costanera. Daquesta manera, les praderies de P.oceanica constitueixen els fonaments duna gran diversitat biolgica i per tant la seva conservaci implica la conservaci efectiva daquesta gran diversitat.
11
Fig. 6: Lestrrella de mar (Echinaster sepositus). Un depredador del medi mari. La pressi turistico-recreativa dels darrers anys, amb una gran quantitat de barques que fondegen les seves ancores damunt les praderies fa perillar lequilibri de lecosistema. A ms daquestes importants praderies, a la part sud de lilla existeixen nombroses coves, que sn emprades com a lloc de refugi i cria per part de moltes altres espcies, contribuint aix a incrementar la biodiversitat de lindret i la seva rellevncia (Alvarez et al, 2002). 1.3.5 Zona dinvestigacions Aquest indret t importncia en quan a zona dinvestigacions i observacions ecolgiques terrestres, a lilla de laire shi han duit a terme nombrosos estudis cientfics, com estudis sobre la poblaci de sargantanes, campanyes danellament daus, etc. 1.3.6 Interaccions ecolgiques A lillot existeixen interaccions ecolgiques molt importants, sent les ms destacables les presents entre la sargantana negre ( Podarcis lilfordi lilfordi) i les espcies vegetals existents a lillot. El Fonoll mar (Crithmum maritimum) i la Rapa mosquera (Dracunculus muscivorus) sn les dues niques espcies vegetals que sn polinitzades per la sargantana balear (Fig.7), sent lnic cas de polinitzaci descrit per un rptil a nivell mundial. nicament en dos illots menorquins , a lilla de laire i a lilla dels
12
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti porros (Cap de cavalleria) sha observat una intensa activitat alimentaria sobre el Fonoll mar.
Fig. 7: Sargantana en plena interacci amb el Fonoll mar Respecte la Rapa mosquera (Dracunculus muscivorus) , la sargantana contribueix activament a la seva polinitzaci i ns el principal disseminador de les seves llavors. La sargantana s tamb el principal disseminador de llavors de moltes altres espcies vegetals que habiten a lilla. En ser lilla de laire un illot de dimensions relativament redudes, la presencia de poblacions nidificants daus paseriformes sn escasses i juguen un paper menor que en les rees continentals. Per altre banda la coberta vegetal juga un important paper en les poblacions de sargantana ja que, a ms de proporcionarli aliment, aigua i refugi, funciona tamb com a substrat de termoregulaci. La presencia a lillot dinteraccions ecolgiques niques, en les quals els endemismes hi juguen un paper clau, i la gran manca de recursos hdrics i trfics fan que la fragilitat, la vulnerabilitat i la raresa siguin unes de les caracterstiques principals daquest ecosistema (Perez-Mellado, 2000). 1.4 CARACTERISTIQUES SOCIOECONOMIQUES Dels 307.638 m2 que t lilla de laire aproximadament 290.000 m2 pertanyen a lrea natural prpiament dita . 163.000 m2 pertanyen al domini pblic segons la llei de costes (Llei 22/1988 de lestat espanyol) quedant tamb inclosa aquesta rea com a rea natural, finalment 805 m2 sn camins i 332 m2 sn emprats com a rea dinvestigaci. Lillot s tamb un cot de caa. 1.4.1 Descripci de les relacions actuals que t lhome amb lmbit destudi Actualment a lilla de laire lhome hi realitza una seria dactivitats que detallem a continuaci:
13
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Caa: Peridicament sintrodueix una poblaci de conills que sn les presses dels caadors. Aquesta poblaci sempre acaba desapareixent donat que les condicions ambientals de lilla sn massa dures per els organismes que no hi estan adaptats. Les reintroduccions de conills es fan prcticament cada any. Pesca professional: A lilla del aire noms shi realitza la pesca professional darts menors per part de les embarcacions de la confraria de Ma, concretament 42 embarcacions i poden pescar. Les principals arts menors de pesca sn: tremall, xarxes de molleres , xarxes gerreteres , soltes , palangr, volant, fluixa, curric de fons, potera, nanses de llagosta etc. Les espcies pescades amb aquests tipus darts menors sn principalment, Cap roig (Scorpaena sp) , pagres (Pagrus pagrus) , mlleres (Phycis sp), molls (mullus sp), llagostes( Palinurus elephas), orades (Sparus aurata) ,sargs (Diplodus sargus), gerrets (Spicara smaris), anfs (Epinephelus marginatus), etc, (Cardona et al, 2002). Pesca recreativa: Des de sempre la riquesa marina de lilla ha estat ben coneguda per els habitants de les zones costaneres del Sud-est de Menorca, i sn molts els pescadors recreatius que amb la seva barca arriben a lilla per pescar generalment amb canya i suro espcies com Oblades (Oblada melanura), Sargs (Diplodus sargus), Salpes (Salpa salpa), Variades (Diplodus vulgaris), etc. Les zones on ms habitualment es pesca, les anomenades pesqueres es troben situades a la part nord de lillot, just de vora dels tamarells, anomenada Pesquera des tamarells i a la punta de sudoest de la illa, coneguda com Pesquera des cap de llebeig. A ms de la pesca amb canya, els voltants de lilla tamb sn emprats per molts pescadors per practicar la pesca submarina, en aquests casos les especies ms capturades sn lanfs (Epinephelus marginatus) , els molls (Mullus surmuletus), les rascles (Scorpaena porcus ) ,etc. Tamb s important senyalar que a les aiges interiors de lilla, darrerament sha anat popularitzant la pesca recreativa del Raor (Xyrichthys novacula). Aquesta espcie noms pot ser pescada en determinades poques de lany, i a lestiu fins el 16 dagost no es pot comenar a pescar. La tcnica emprada per pescarla s el volant, un fil llarg que arriba fins el fons sorrenc amb diversos ams que surten del fil principal, lesca utilitzada s generalment el cuc. Amb aquesta tcnica i tamb a les aiges interiors de lilla sn molts els pescadors que durant els mesos destiu o incls en altres poques de lany pesquen altres espcies com serrans (Serranus cabrilla), doncelles (Coris julis), etc .
14
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Al setembre es usual veure moltes barques pescant amb la tcnica anomenada anar a la Fluxa que consisteix en dur un fil amb un peixet artificial arrossegat per una barca. Amb aquesta tcnica les espcies ms capturades sn les sirvioles o verderols (Seriola dumerili), espets (Sphyraena sphyraena), sargs (Diplodus sargus), etc., (Observaci personal). Activitats subaqutiques: A les urbanitzacions properes a lilla de laire, existeixen diverses empreses dedicades a ofertar als visitants de Menorca excursions a lilla de laire per practicar submarinisme (fig. 8). La gran riquesa del seu fons juntament amb el gran nombre de coves fan que lilla de laire sigui un referent en el mon del submarinisme. Els fons de lillot esta sotms a una forta pressi per part del turisme submar que va comenar a sorgir als anys 60 i que continua en augment.
Fig 8: Lilla des cagaires, el punt ms visitats pels submarinistes. Investigaci: Dins el projecte danellament docells Piccole Isole, cada any shi realitzen durant els mesos dabril i maig les campanyes danellament. Lleure: Les activitats que ms sovint es desenvolupen a lilla de laire sn les activitats relacionades amb loci. Aix a lilla sn molt abundants les barques fondejades a les seves aiges; el bany o la practica desports aqutics com esqu nutic, windsurf, apnea, etc., sn les activitats que els turistes ms habitualment practiquen. Tot i que generalment la tripulaci de les barques no sol anar a dinar a lilla, de tant en tant, algunes famlies aprofiten per dinar o berenar a lillot, concretament la gent sol situar-se davall uns petits tamarells just de vora el moll, on hi ha una antiga taula. (Fig. 9)
15
Fig. 9: Antiga taula que els visitants solen emprar per dinar. Activitats econmiques: A lilla de laire les niques activitats econmiques que shi desenvolupen sn les excursions subaqutiques i la pesca professional darts menors per part de la confraria de pescadors de Ma. 1.4.2 Descripci de les relacions en el passat de lhome amb lmbit destudi El 1856 es va comenar a construir el far de lillot (Fig. 10), i el 1860 les obres es van donar per concloses ., a partir de llavors va viure-hi un faroler que emprava un ase com a mitja de transport i tenia una petita zona conreada per alimentar-se, per el 1976 el far es va automatitzar i el faroler va deixar de viure a lillot. Des de llavors en ning hi ha viscut (Autoritat Porturia de Balears ,1999).
Fig. 10: El far de lilla de laire
16
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Antigament les sargantanes eren venudes a pasos europeus com Holanda i Alemanya. (Furones ,2000). La data en que lilla va comenar a ser emprada com a zona de lleure per part dels habitants de Menorca no es coneix amb certesa per, larribada massiva de visitants nutics, va comenar a finals dels 60 comenaments dels 70. Durant la primavera i lestiu de 2000 es va dur a terme un assaig clnic de dues vacunes experimentals per conills, per fer front a la Mixomatosis i a la Malaltia Vrica Hemorrgica (Prez-Mellado, 2000). 1.5 MARC JURIDIC-ADMINISTRATIU L'Illa est qualificada rea Natural d'Especial Inters d'alta protecci per la Llei 1/1991, de 30 de gener, i de rgim urbanstic de les rees d'especial protecci de les Illes Balears. Ha estat declarada com a Zona d'Especial Protecci per a les Aus (ZEPA) d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, igualment forma part de la proposta de Llocs d'Inters comunitari (LIC), per motius faunstics i florstics, en compliment de la Directiva 92/43/CEE d'Hbitats . Lilla de Menorca va se declarada el 1993 Reserva de la Biosfera per la UNESCO, i lgicament lilla de laire va quedar inclosa dins aquesta reserva. Per la seva condici de LIC i ZEPA s'incorporaran a la xarxa NATURA 2000 de la Uni Europea. L'esmentada Llei 1/1991, en la seva Disposici addicional tercera, disposa que el Govern promour la declaraci d'espai natural protegit d'acord amb el que es preveu a la Llei 4/1989, de 27 de mar, de conservaci dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, a l'mbit de l'Illa de l'Aire. Lilla de laire s propietat privada, exceptuant la zona costanera que entra dins el Domini Pblic Martim-Terrestre, tal i com estableix la llei de Costes (Llei 22/1988). A ms lillot es un cot privat de caa, sobre el qual noms hi te dret el propietari de lillot i els qui ell autoritzi. Finalment el Consell de Govern del parlament balear va aprovar el dia 06-09-02 linici del procediment de tramitaci del Pla d'Ordenaci del Recursos Naturals ( PORN) per a la futura Reserva Natural Martima - terrestre de l'Illa de l'Aire de Menorca segons el que preveu la Llei estatal 4/1989 de conservaci dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre.
17
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti La Sargantana negre de lilla de laire esta protegida per la llei de conservaci 4/89 del Govern Balear (Fig 11).
Fig. 11: Cartell informatiu a lilla de laire relatiu a la protecci de les sargantanes. Les espcies vegetals Tamarix sp i Pancratium maritimum estn protegides a nivell Balear pel Decret 24/42 que crea el Catleg Balear dEspcies Vegetals Amenaades. Els prats de Posidonia oceanica estan protegits a diferents nivells: A nivell europeu Posidonia oceanica ha estat inclosa en lAnnex I de la Convenci de Berna com a espcie de flora estrictament protegida. La directiva dHabitats de la Uni Europea (92/42 CEE del 21/05/1992) i la seva posterior adaptaci mitjanant la Directiva 97/62/CE del 27 doctubre de 1997, inclouen els prats de Posidonia oceanica en lAnnex 1, hbitat prioritari a conservar dintre del territori de la Uni Europea. El reglament de pesca de la Uni Europea per al Mediterrani (Reglament CE num. 1626/94) prohibeix expressament la pesca de rssec sobre prats de fanergames marines. A nivell nacional , el Real Decreto de 7 de diciembre de 1995 recull ladaptaci de la Directiva dhbitats a lEstat Espanyol. En ell es considera als prats com sistemes a conservar pel qual sestableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjanant la conservaci dels habitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres.
18
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti A nivell balear : La conselleria de dagricultura i pesca dict lordre de 21 de setembre de 1993, per a la regulaci de la pesca, el marisqueig i la aqicultura sobre les praderies de fanergames marines en aiges de larxiplag Balear.
2 DESCRIPCI DE LMBIT DESTUDI Lilla de lAire esta situada com ja sha dit a lextrem sud-oriental de Menorca, (figura 12) davant la platja de Punta Prima , separat daquesta per un bra de mar daproximadament 1,5 Km. La superfcie de lillot s dunes 30 hectrees. T una forma allargada (1.200 x 400 m) i est emplaada de forma parallela a la costa sud de Menorca (Escandell,2002).
Figura 12: situaci del mbit destudi De naturalesa calcaria, la seva orografia s manca de relleu i escassa en vegetaci, just al centre de lilla hi ha installat un gran far. Prcticament tota la costa propera a lilla est urbanitzada. La costa nord de lilla es troba molt afectada per lerosi , degut a la gran fora i freqncia dels temporals de component Nord en aquest quadrant de la Mediterrnia.
2.1.1 Climatologia
19
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti El clima de Menorca s tpicament mediterrani amb temperatures mitjanes anuals de 16,.7 C. Les precipitacions mitjanes anuals sn de 625 mm, concentrades principalment en la tardor i amb un marcat carcter torrencial. Hi ha una important variaci interanual amb llargs perodes de sequera repartits irregularment al llarg dels anys. A fa que a Menorca noms puguin viure espcies adaptades a suportar llargs estius secs i calorosos, i fortes variacions interanuals en el regim de pluges. Un aspecte molt important en la climatologia de Menorca s el vent, predominantment de Nord (tramuntana), encara que des de labril fins al juliol augmenta la importncia dels vents de component sud. La tramuntana transporta un aerosol sal molt dens que t un gran efecte sobre el creixement de la vegetaci, especialment a la costa nord de lilla.(Cardona et al, 1998). El clima de lilla de laire segueix bsicament el mateix patr que la resta de Menorca, si ms no hi poden haver petites diferencies. La insolaci s lleugerament major que la resta de Menorca derivada del fet de esta situada al sud-est de Menorca, llavors els nvols que generalment avancen de nord-oest a sud-est, quan arriben a lilla de laire poden haver perdut una mica de consistncia ja que han hagut de travessar tot Menorca. Aquest fet tamb pot influir en el rgim de precipitacions que tericament hauria de ser una mica inferior que les parts de Menorca situades ms al nord, aquest punt hauria de ser confirmat. A ms a les illes es produeix un altre fenomen, i s que moltes vegades els nivolats pel sol fet dhaver-hi terra davall, shi queden enganxats, i curiosament pocs quilometres mar en dins els cel esta totalment ser. Quan aquestes situacions esdevenen, lilla de laire s la zona de Menorca amb ms insolaci degut a la inclinaci del sol i a la situaci de la prpia illa. Un altre aspecte important en que pot diferir del clima de lespai respecte el de Menorca s el vent, i s que com el seu nom indica lilla de laire, esta molt exposada al vent tot hi esta situada al sud-est de Menorca. A es degut a que lilla es troba a 1 km de la costa de Menorca, que fa que la distancia sense barreres pel vent sigui molt gran i aquest pugui tornar a agafar lempenta que havia perdut en topar amb Menorca (Observaci personal). Les dades climtiques i el rgim de vents corresponents a lobservatori ms proper a lindret en estudi (aeroport de Ma) figuren a les taules 1 i 2. Temperatura mitjana mensual mxima 24,5C, agost
20
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Temperatura mitjana mensual mnima: Temperatura mitjana anual: Precipitaci mitjana mensual mxima: Precipitaci mitjana mensual mnima: Precipitaci mitjana anual: evapotranspiraci potencial mxima : Evapotranspiraci potencial mnima: Evapotranspiraci potencial mitjana anual : Evapotranspiraci real mxima : Evapotranspiraci real mnima: Evapotranspiraci real mitjana anual : 7,1C , gener 16.4C 101,4 mm , octubre 6,9mm , juliol 625,8 mm 144,4mm , juliol 23 mm, gener 843mm 78,6 mm, maig 25,8 mm, desembre 505 mm
Taula 1. Dades climtiques del aeroport de Ma. (INM)
1r quadrant nord-est Primavera Estiu Tardor Hivern Any 23,4% 34,6% 24,7% 22,8% 26,4%
2n quadrant sud-est 17,9% 24,4% 15,5% 8,9% 16,7%
3r quadrant sud-oest 28,6% 19,9% 23,7% 20,3% 23,1%
4t quadrant nord-oest 21,6% 13,1% 24,2% 36,4% 23,7%
Calma 8,5% 8% 11,9% 11,6% 11,1%
Taula 2. Regim de vents. La freqncia de cada vent ve expressada amb el tant per cent de vegades que aquest vent va ser observat , fent tres observacions diries entre els anys 1926 i el 1932 (Jansa,2002). Els vents mes freqents sn els compresos entre el primer i el quart quadrant s a dir els vents de component nord.(Taula 2.) Les variacions que es poden donar en la direcci del vent a lilla de laire i la direcci del vent a lobservatori de Ma, sn molt petites, si ms no durant lpoca destiu aquestes diferencies poden prendr una major importncia, degut al regim de brises. No s destranyar que a lilla de laire bufi la marinada de llebeig (SW) , i al port de Ma bufi la marinada de xaloc (SE) (Observaci personal). La fora dels vents varia molt, aix els vents de component Nord degut a la canalitzaci que sofreixen o be a la
21
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti desembocadura de lEbre, o b entre els Alps i els Pirineus, prenen una virulncia molt ms elevada que la resta de vents podent arribar fcilment als 100km/h en els temporals ms importants de lany a lobservatori de Ma, s a dir on el vent ja ha trobat barreres. Els temporals ms forts que provenen dels quadrants segon y tercer (component sud) difcilment passen dels 80 km/h (Observaci Personal). Pel que fa al regim de marinades, la fora daquestes no supera en cap cas els 50 km/h (Jans, 2002). Les dades devapotranspiraci de laeroport de Ma poden ser considerablement diferents de les que en realitat hi ha a lilla de laire, degut a la gran diferencia existent entre les cobertures vegetals dambds indrets (Furones, 2000).
3 MATERIAL I METODES Inicialment sha realitzat una recerca bibliogrfica sobre els estudis ms rellevants relacionats amb lilla de laire. A continuaci sha procedit, mitjanant un estudi de camp, a la recopilaci de dades tant del medi mar com terrestre. Respecte a la recerca bibliogrfica sha obtingut informaci dels censos dinvertebrats, de les campanyes danellament docells, dels censos de vegetaci, i dels informes sobre la problemtica de les introduccions de conills. Aquests estudis han estat proporcionats en determinats casos per organismes relacionats amb el mon cientific, en altres sha pogut contactar directament amb els autors dels estudis els quals sense cap mena dobstacle ens els han deixat consultar. A lestudi de camp shan fet mesures de la cobertura de algues, com a indicadores de la conservaci del medi mar, i avaluacions del estat de les praderies de Posidonia oceanica. Shan fet recomptes dembarcacions ancorades als voltants de lilla durant els mesos de juliol i agost de 2003. Parallelament sha realitzat una enquesta als visitants de lilla de laire per avaluar lacceptaci social de la declaraci de lespai com a reserva maritimo-terrestre. Per ltim, es va realitzar la detecci dimpactes potencials actuals a lilla de laire. A continuaci es detalla la metodologia emprada per el desenvolupament de cada una de les tasques de camp mencionades: 3.1 Avaluaci del estat del medi mar 3.1. 1 Mitjanant la valoraci de lestat de conservaci de la comunitat Cystoseira.
22
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Cap a finals del ms dabril de 2003 es va fer un anlisi de lestat de conservaci daquesta comunitat algal .Amb aquest anlisis sobt una informaci qualitativa de quines sn les zones del litoral de lillot que estan en pitjor estat de conservaci. La comunitat de Cystoseira stricta (fig.13) s troba en una franja just al lmit inferior de la zona de batuda de les onades, entre els anomenats estatges mediolitoral i infralitoral superior. Aquestes algues brunes tenen un aspecte que recorda al dun petit arbre i poden arribar a sobrepassar els 30 cm dalada. Aquestes algues presenten una gran sensibilitat a la contaminaci, prefereixen llocs batuts i assolellats; i aiges netes amb poca crrega de matria orgnica. Aix doncs, la presncia daquesta alga resulta un bon indicador de la qualitat de laigua daquella zona, tot tenint en compte tamb els factors naturals que poden afectar la seva distribuci: la geologia i morfologia de la costa; les direccions dels corrents predominants, la fondria, etc. A ms de la Cystoseira stricta i altres espcies del gnere Cystoseira, en aquesta franja del litoral hi poden viure altres tipus dalgues tot depenent de les condicions ambientals.(Carreras, comunicaci personal).
Fig.13: Comunitat de Cystoseira Amb una petita embarcaci qu permeti atracar-se molt a la vorera sanoten les
espcies de la coberta vegetal que hi sn presents a la zona mostrejada i el percentatge
23
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti de cobriment de la superfcie rocosa. Finalment cal avaluar la naturalesa del substrat, per a cal distingir si la zona esta formada per penyals alts, baixos o mitjos, o si la lnia de la costa s continua o esta formada per blocs de roques. 3.1.2 Mitjanant lavaluaci de lestat de les praderies de Posidonia oceanica
Es tracta de fer una avaluaci de labundancia de Posidonia i les poblacions daltres organismes acompanyants, i a partir daqu valorar lestat de conservaci de la praderia com a hbitat i els problemes que lafecten. A principis dagost de 2003 es van realitzar tres transsectes submarins. Lestudi es va realitzar a lestiu, ja que en aquesta poca la planta assoleix el seu mxim desenvolupament. Els dos primers transsectes estan situats a una zona tericament molt impactada per el fondejament dembarcacions, mentre que el tercer est situat a una zona on aquesta pressi ja no s tant forta (fig. 14).
Fig. 14: Localitzaci dels transsectes de Posidonia oceanica
Les estacions de mostreig es situen en zones ocupades per una praderia de posidnia de mida suficient. Des daquest punt es descriuen dos transsectes oposats i parallels a la costa de 50 m. De llargada, a 5 m. de profunditat, sobre els quals es mesura la cobertura i densitat de posidnia, i labundncia derions de la mar. El tercer transsecte, tamb de 50 m de llargada, es va fer a 8 m de profunditat. Igualment, en una franja de 5 m damplada al llarg de tot el transsecte es realitzarn censos visuals de peixos i de nacres (Pinna nobilis).
24
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Descripci de les accions a realitzar Marcatge de les estacions El marcatge es realitza mitjanant un mort de formig, travessat per una vara metllica, a lextrem de la qual senganxa un plstic dun color viu Mesura de la cobertura de posidnia Des del punt central de lestaci es defineixen amb cinta mtrica dos transsectes parallels a la costa, oposats entre si, de 50 m de llargada. Es va anotant la distncia a la qual es produeix un canvi de substrat: praderia viva, praderia morta, arena, roca o altres espcies dalgues o fanergames marines (Caulerpa prolifera, Cymodocea nodosa, etc) Mesura de la densitat de feixos Sobre els mateixos transsectes es colloquen uns quadres de plstic de 20 x 20 cm (fig15), dins els quals es compte el nombre de feixos de posidnia. Es realitza als 25 i 50 m de cada transsecte, a ms del punt central, fent un total de 5 mostrejos. Si en aquell punt no hi ha Posidnia es cercar una zona propera sobre el transsecte on s nhi hagi.
25
Fig. 15: Realitzant els transsectes de Posidonia oceanica. Censos visuals de peixos Fent servir els mateixos transsectes es compten el nombre de peixos observats dins una franja de 5m (2,5m per banda). Les espcies a comptabilitzar sn esparralls (Diplodus
26
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti annularis), variades (Diplodus vulgaris), vaques (Serranus scriba) i donzelles (Coris julis). Recomptes de nacres (Pinna nobilis) De nou sobre els transsectes de 50 m i en una franja de 5m damplada, es compten els individus presents i sanota la seva mida aproximada (20, 30, 40,...cm). En total es prospectaran 100 x 5 m per estaci. Recomptes dequinoideus Fent servir els quadres de plstic de 40 x 40 cm, es comptabilitzaran els bogamarins presents a les distncies 10, 25, 30, 40 i 50 m de cada transsecte, fent un total de 10 mostrejos. Podrem diferenciar les dues espcies ms habituals: bogamar com (Paracentrotus lividus) i el bogamar violaci (Sphaerechinus granularis). 3.2 Recomptes dembarcacions. Durant els mesos de juliol y agost, es van dur a terme una srie de recomptes de les embarcacions que fondejaven damunt les praderies de Posidonia de les aiges interiors de lilla, amb la finalitat destimar quina s la mitjana del nombre de embarcacions que hi ha fondejades en un dia a prop del espai que esteim estudiant. Els recomptes shan fet en dies aleatoris. Qualque vegada es contaven des del mar i qualque vegada des de la urbanitzaci de Punta Prima que es troba situada en front de lillot. Es solia contar si era possible al migdia devers les 14:00 hores, i a ms sanotava la direcci del vent. nicament es contaven les embarcacions que es trobaven fondejades en les aiges interiors de lillot i sobre les praderies. Quan el recompte es feia des de terra, emprvem uns prismtics. 3.3 Realitzaci denquestes Durant els mesos de juliol i agost de 2003 a ms dels recomptes dembarcacions, es va fer un anlisi de la percepci social que existeix sobre lindret i sobre les intencions per part de ladministraci de crear una reserva marina. Aix es van incloure a lenquesta preguntes que afectaven a tots els qui hi desenvolupen activitats a lilla , submarinistes, pescadors, visitants, cientfics, etc. En aquestes preguntes sels hi va demanar lopini sobre determinades mesures de gesti com podien ser la prohibici de pescar en determinades zones, o la regulaci dels fondejaments etc. (la totalitat de les preguntes es troben a lanex 1 ). Les enquestes es van fer tant a la gent que caminava per lilla, com a
27
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti la gent que es trobava per els voltants de lilla, ja sigui be pescant , nedant, practicant submarinisme o qualsevol altre tipus dactivitat. 3.4 Detecci dimpactes La metodologia emprada per detectar els impactes potencials que es donen a lindret destudi, ha estat relativament senzilla, ja que molts dels impactes que hi ha a lilla de laire, estan ben estudiats i recollits en la bibliografia relacionada amb lespai. Aix consultant la bibliografia existent i anant a lilla en varies ocasions per detectar els nous impactes que hagin pogut aparixer en els darrers anys, sha formulat un llistat dels impactes ms importants que es donen a lilla de laire que shaurien dintentar eliminar o si ms no minimitzar amb la creaci de la Reserva martima terrestre.
4 RESULTATS 4.1. Treballs Bibliogrfics. 4.1.1 Cens dinvertebrats terrestres. En la taula 3, podem observar que la quantitat despcies dinvertebrats presents a lilla de laire no s alta. Destaquen per la presencia dun elevat nombre de Rapalcers (papallones), aix com lelevat nombre de dpters i coleopters. Oligoquets: Crustacis Ispods: Crustacis Amfpods: Crustacis Ostracods: Crustacis Cladocers: Crustacis Copepodes: Quilpods Lithobids: Quilpods Himantrids: Quilpods Escutergids: Diplpods Iullidids: Diplpods Polidesmids: Arcnids Migalodids: existeix al menys una espcie de cuc hi ha al menys sis espcies entre elles , Ligia italica hi s present Gammarus sp. al menys dues espcies. al menys una especie. al menys dues espcies. dues espcies una espcie. hi s present Scutigera coleoptrata. una espcie . una espcie. hi s present Nemesia brauni.
28
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Arcnids Salticidids: Arcnids Acariforms: Insectes Microcorifidids: Insectes Odonats: Insectes Embipters: Insectes Dictipters: Insectes Heterpters : Insectes Hompters: hi ha al menys dues espcies. hi ha al menys cinc espcies. al menys una espcie. al menys dues espcies migratries de tallanassos una espcie com mnim. al menys dues espcies de paneres. un mnim de quatre espcies. al menys cinc espcies
Insectes Lepidpters.Ropalcers (papallones diurnes): Colias crocea, Gonepteryx cleopatra, Cynthia cardui, Lasiommata megera, Pieris rapae, Pontia daplidice i Vanessa atalanta. A ms, espordicament, apareixen Papilio machaon i Danaus chrysippuss. Insectes Dipters: Insectes Himenpters: Insectes Colepters: 2 Cucurlionidids). Insectes Dermpters: al menys, una espcie mnim de 28 espcies. mnim de 13 espcies (5 Formicids). al menys, 15 espcies (un mnim de 5 Tenebrionidids i
Taula 3. Invertebrats presents a lilla de laire ( Febrero, 2000) 4.1.2 Campanyes danellament des de 1993 a 2002 . A les campanyes dels anys 1993 i 1994 es va anellar durant 30 dies, del 16 dabril fins el 15 de maig, mentre que la resta danys els dies de feina han estat de 45, de l1 dabril fins al 15 de maig. Durant alguns anys es va anellar durant dos mesos, tot i que els nombres totals presentats a la segent taula noms representen els efectuats entre les dates esmentades anteriorment. NOM CIENTFIC EURI NG Acrocephalus arundinaceus 12530 Acrocephalus schoenobaenus 12430 Acrocephalus scirpaceus 12510 Anthus campestris 10050 Anthus pratensis 10110 Anthus trivialis 10090 Ardea purpurea 1240 1993 199 1995 4 2 2 1 1 17 34 39 4 3 10 4 19 1996 199 7 3 1 2 15 5 1 1 4 1 27 21 1998 1999 2000 200 2002 TOT 1 AL 2 8 2 7 2 2 6 25 9 15 27 44 28 233 1 4 2 16 1 1 7 13 8 11 23 12 148 1 1
29
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Asio otus Bucanetes githagineus Burhinus oedicnemus (*) Calandrella brachydactyla Carduelis carduelis Carduelis chloris Carpodacus erythrinus Caprimulgus europaeus Carduelis cannabina (*) Cercotrichas galactotes Circus cyaneus Coccothraustes coccothraustes Coturnix coturnix Coracias garrulus Columba livia (*) Cuculus canorus Delichon urbica Emberiza hortulana Erithacus rubecula Falco naumanni Falco tinnunculus Ficedula albicollis Ficedula hypoleuca Ficedula parva Fringilla coelebs Hippolais icterina Hippolais pallida Hippolais polyglotta Hirundo rustica Hydrobates pelagicus Ixobrychus minutus Jynx torquilla Larus cachinnans (*) Lanius collurio Lanius senator Locustella luscinioides Locustella naevia Luscinia megarhynchos Luscinia svecica Merops apiaster Miliaria calandra Motacilla flava Monticola saxatilis Monticola solitarius (*) Muscicapa striata Nycticorax nycticorax 7670 16760 4590 9680 16530 16490 16790 7780 16600 10950 2610 17170 3700 8410 6650 7240 10010 18660 10990 3030 3040 13450 13490 13430 16360 12590 12550 12600 9920 520 980 8480 5927 15150 15230 12380 12360 11040 11060 8400 18820 10170 11620 11660 13350 1040 1 1 1 9 12 32 30 49 1 3 3 6 4 193 153 100 278 1 1 9 17 3 1 1 2 3 12 1 1 1 3 54 3 48 4 20 86 34 27 17 54 1 22 12 71 4 7 43 1 25 2 2 8 1 5 17 1 7 34 2 3 18 2 1 2 13 9 79 5 43 1 1 5 22 52 332 1 48 1533 2 1 1 18 1 8 13 14 48 3127 1 15 2 530 1 14 139 5 189 428 3 4 33 1 5 266 2 101 1232 18 13 51 41 3 8 495 1
2 2 5 5 7 11 170 114 190 123 105 107 1 1 4 1 2 1 1 1 1 3 43 1 1 23 3 13 1 17 34 3 4 19 18 146 1 1 5 5 1 66 1 5 3 2 8 4 216 2 2 4 1 5 435 1 112 59 1 13 1 49 35 1 1 25 17 73 2 1 3 6 59 4 4 23 58 3 33 2 4 278 2 1 1 1 1 37
1 2 1 2 12 3 12 1 346 440 753 271 557 1 26 5 12 3 6 15 8 30 2 1 76 1 2 13 13 5 1 22 7 93 1 7 1 2 84 1 1 67 30 8 67 2 1 5 1 43 2 130 8 4 20 1 44 3 63 1 21 14 35 1 4 2 30 3 22 13 22 31 2 17
7 6 132 98 1 6 1 1 44 4 4 6 1 23
8 20 129 82 1 3 2 1 7 4 3 1 36 2 59
30
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Oenanthe hispanica Oenanthe oenanthe Oriolus oriolus Otus scops Passer domesticus Phylloscopus bonelli Phylloscopus fuscatus Phylloscopus collybita Phylloscopus trochilus 5 3 4 7 12 6 9 6 69 4 3 1 2 1 3 20 4 4 7 5 4 1 7 43 1 1 1 1 11 7 5 8 9 4 36 15 100 1 1 14 24 118 344 533 70 219 21 52 160 1555 731 134 1383 1698 191 1286 1252 1114 209 1676 14496 6 5 5 Phoenicurus ochruros 11210 1 5 1 3 2 1 1 14 Phoenicurus phoenicurus 11220 93 159 187 180 303 173 185 141 207 248 1876 Phylloscopus sibilatrix 13080 4 14 15 16 1 4 14 13 24 7 112 Prunella modularis 10840 1 1 2 14 2 2 4 26 Regulus ignicapillus 13150 2 2 2 1 7 Rhodospiza obsoleta 99011 1 1 Riparia riparia 9810 2 2 1 1 6 Saxicola rubetra 11370 10 24 10 23 19 27 18 27 19 14 191 Saxicola torquata (*) 11390 1 2 6 3 1 5 3 3 2 26 Serinus serinus 16400 2 4 1 2 9 Streptopelia decaocto 6840 1 1 2 Streptopelia turtur 6870 18 40 33 69 24 51 30 75 63 66 469 Sturnus vulgaris 15820 3 6 1 2 4 5 6 27 Sylvia atricapilla 12770 10 90 132 197 120 67 154 47 117 934 Sylvia borin 12760 52 65 29 170 26 51 69 132 125 109 828 Sylvia cantillans 12650 35 75 93 75 121 71 75 88 121 91 845 Sylvia communis 12750 70 178 110 135 119 100 133 210 205 203 1463 Sylvia conspicillata 12640 1 2 1 1 5 Sylvia curruca 12740 1 1 1 1 4 Sylvia hortensis 12720 1 3 1 1 1 7 Sylvia melanocephala (*) 12670 3 5 7 16 18 9 31 7 11 19 126 Sylvia sarda 12610 2 1 3 Sylvia undata 12620 1 1 2 Turdus merula 11870 1 7 1 2 1 1 13 Turdus philomelos 12000 3 18 19 40 6 7 1 10 104 Turdus torquatus 11860 1 1 1 1 4 Upupa epops 8460 10 7 18 23 22 22 8 5 9 18 142 1674 270 2985 4206 474 2791 3298 2523 402 4066 35481 TOTAL CAPTURES 4 1 9 ANUALS Taula 4: Dades anellament ocells 1993-2002. El nombre que apareix a la columna EURING, s correspon amb el codi europeu de cada ocell anellat.(Escandell et al,2002) A la taula 4 sobserva una disminuci del nombre de captures docells residents (*) any rera any. En conseqncia h a anat disminuint la proporci docells residents anellats, des de un 6% del total docells anellats al 1999 fins un 3% al 2002.
31
11480 11460 15080 7390 15910 13070 13060 13110 13120
1 5 1 4 5 1
1 8 2 2 1 1
3 9 3 5 1 14
Figura 16. Proporcions dels diferents tipus espcies anellades. Transaharianes,

Total anellaments 1999 n=3333
1000 30% 206 6%
Total anellaments 2000 n=2519 111 4% 134 5%

500 12%
Total anellaments 2001 n=4033 123 3%
Total anellaments 2002 n=4066

923 23% 113 3%
2127 64%
2274 91%
3390 85%
3030 74%
TRANS
PRESAH
RESID
TRANS
PRESAH
RESID
TRANS
PRESAH
RESID
TRANS
PRESAH
RESID
Presaharianes i residents. Anys 1999,2000,2001,2002 respectivament. (Escandell et al, 2002) De les espcies residents, sha observat tamb una baixada dels efectius reproductors lany 2002 , especialment de Passerells (Carduelis cannabina) (Taula 4 ). Tampoc van observar lany 2002 la parella de Mrleres (Monticola solitarius), que shavia vist en altres anys, tot i que van anellar un exemplar mascle jove de segon any. Quant a lespcie endmica de les illes, la Baldritja balear (Puffinus mauretanicus), es van comptabilitzar el 2002 fins a quatre nius daquesta espcie, mentre que lany anterior no sen va comptabilitzar cap. Hi ha 13 espcies residents a lilla de laire, (taula 5). Tamb es troben espcies ibriques rares i espcies de rapinyaries residents a Menorca que visiten lilla per obtenir recursos (taula 6). Carduelis cannabina PASERIFORME Sylvia melanocephala PASERIFORME Saxicola torquata PASERIFORME Monticola solitarius PASERIFORME Columba livia NO PASERIFORME Apus pallidus NO PASERIFORME Burhinus oedicnemus NO PASERIFORME Falco peregrinus NO PASERIFORME Larus cachinnans MARINA Larus audouinii MARINA Calonectris diomedea MARINA Puffinus mauretanicus MARINA Hydrobates pelagicus MARINA Taula 5 : Espcies residents a lilla de laire (Escandell et al,2002)
32
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Espcies rapinyires residents i migrants a Espcies trobades en qualque ocasi a lilla Menorca que visiten lilla de laire per de laire incloses dins el llistat despcies obtenir recursos. ibriques rares elaborat per la societat espanyola dornitologia (SEO). Falco tinnunculus Sylvia cantillans ssp. Albistriata Hieraetus pennatus Phylloscopus fuscatus Milvus milvus Ficedula parva Neophron percnopterus Lanius senatorssp. niloticus Pandion haliaetus Rhodospiza obsoleta Circus aeruginosus Carpodacus eyithrinus Falco naumanii Bucanetes githagineus Falco subbuteo Sylvia sarda Falco vespertinus Pernis apivorus Taula 6: Rapinyaires i espcies rares . (Escandell et al, 2002) 4.3 Resultats cens de vegetaci any 1997 i 2000 i cobertes vegetals. Hi ha hagut una disminuci en els nombre despcies de la flora de lilla, aix lany 2000 es van trobar fins a 36 espcies menys que lany 1997 (taules 7 i 8). La famlia de les papilonacies sha redut en 8 espcies, la famlia de les compostes en 6, la famlia de les poacies ha vist redut el nombre despcies en 5 , la de les orquidacies en 4 etc...
RANUNCULACIES I Clematis PAPAVERCIES IV Fumaria Glaucium Fumaria Papaver AIZOCIES XVIII Mesembryanthemum CARIOFILLACIES XIX Polycarpon Silene Silene Silene Stellaria CHENOPODICIES XX Sarcocornia Beta Chenopodium Suaeda fruticosa maritima murale vera (L.)Scott.A.J. L. L. Forsskal ex polycarpoides bellidifolia sedoides vulgaris media subsp. colomense (Biv.) Fiori Juss. ex Jacq. Poiret (Moench) Garcke L. crystallinum L. bastardii flavum capreolata sp. subsp. capreolata Boreau Crantz L. cirrhosa var. balearica L.
33

GmelinJ.F. POLIGONCIES XVII Rumex PLUMBAGINCIES XXII Limonium Limonium MALVACIES IX Lavatera Malva URTICACIES Parietaria Urtica TAMARICACIES VII Tamarix FRANKENIACIES VIII Frankenia CUCURBITCIES XXXII Ecballium CAPPARCIES V Capparis spinosa subsp. rupestris L. elaterium var elaterium (L.) Richard A. hirsuta L. africana var. africana Poiret judaica membranacea L. Poiret triloba sylvestris subsp. pallescens var. maurittiana L. L. virgatum biflorum (Willd.) Four. (Pignatti) Pignatti pulcher Subsp.woodsii L.
CRUCIFERES VI Hymenolobus Cakile PRIMULCIES XXI Anagallis CRASULACIES II Umbilicus Sedum PAPILONACIES III Lotus Lotus Medicago Medicago Medicago Melilotus Ononis Trifolium Trifolium Trifolium Trifolium Trifolium Medicago Scorpiurus cytisioides edulis minima polymorpha truncatula elegans natrix campestre nigrescens scabrum stellatum suffocatum littoralis muricatus subsp. crispa subsp. polymorpha L. L. (L.) Bartal. L. Gaertner Salzm. ex Ser. L. Schreber Viv. L. L. L. Rohde ex Loisel. L. rupestris rubens (Salisb.) Dandy L. arvensis subsp. arvensis L. procumbens maritima subsp. maritima (L.) Nutt. ex Torrey & Gray A. Scop.
34

EUFORBIACIES Euphorbia Mercurialis ANACARDCIES Pistacia LINCIES XII Linum Linum GERANICIES XI Erodium Erodium Geranium UMBELLIFERES Crithnum Daucus GENCIANCIES XXIV Blackstonia Centaurium perfoliata pulchellum subsp. perfoliata (L.) Hudson (Swartz) Druce maritimum carota subsp. maximus L. L. malacoides malacoides molle subsp. malacoides subsp. aragonense (L.) L'Her (L.)L'Her L. strictum bienne subsp. strictum L. Miller lentiscus L. segetalis annua var. segetalis subsp. ambigua L. L.
OLECIES XXIII Olea Phyllirea SOLANCIES Solanum Convolvulus Cuscuta BORAGINCIES XXVI Echium Echium LABIADES XXVII Ajuga Plantago OROBANCCIES XXIX Orobanche RUBIACIES XXX Galium Valantia VALERIANCIES XXXI Centranthus COMPOSTES XXXIII Asteriscus Aetheorhiza aquaticus bulbosa subsp. bulbosa (L.) Less. (L.)Cass. calcitrapae subsp. calcitrapae (L.) Dufresne murale muralis (L.) All L. iva coronopus subsp. coronopus (L.)Schreber L. PLANTAGINCIES XXVIII parviflorum plantagineum Moench L. nigrum althaeoides epithymum subsp. nigrum var. nigrum subsp. althaeoides susbp. kotschyi L. L. (L.) L. CONVULVULCIES XXV europaea latifolia subsp. sylvestris subsp. media rodriguezii L. var. L.
35

Bellis Calendula Carlina Centaurea Cirsium Chrysanthemum Galactites Hyoseris Dittrichia Scolymus Senecio Sonchus Sonchus Hypochoeris Reichardia Reichardia Urospermum POSIDONCIES Posidonia ARACIES Arisarum Arum POCIES Avena Dactylis Hordeum Rostraria Lagurus Polypogon Desmazeria Parapholis Bromus Stipa Brachypodium LILICIES XXXV Allium Allium Asparagus Muscari Asphodelus Urginea Pancratium IRIDICIES ampeloprasum roseum stipularis comosum aestivus maritima maritimum L. L. Forskal (L.) Mille Brot (L.) Baker L. barbata glomerata marinum cristata ovatus maritimus marina incurva madritensis offneri distachyon (L.) Hubbard C.E. L. Breistr. (L.) Beauv. subsp. hispanica L. Hudson (L.)Tzevelev L. Willd. vulgare muscivorum subsp. vulgare Targ.-Tozz L. oceanica (L.)Delile annua arvensis corymbosa melitensis vulgare coronarium tomentosa radiata viscosa hispanicus vulgaris asper tenerrimus achyrophorus picroides tingitana dalechampii subsp. asper var. tenerrimus subsp. crinitum subsp. corymbosa subsp. annua L. L. L. L. (Savi)Ten. L. Moench L. L. L. L. (L.) Hill L. L. (L.)Roth (L.)Roth (L.) Scop. ex Schmidt F.W.
AMARILIDCIES XXXVI
36

Romulea SMILACCIES Smilax ORQUIDCIES XXXVIII Anacamptis Ophrys Ophrys Ophrys Serapias pyramidalis bombyliflora lutea vernixia parviflora Taula 7: Cens vegetaci 1997 (Febrero, 1997) (L.) L.C.M. Richard Link (Gouan) Cav. Brot Parl. aspera var. altissima L. assumptionis GarciasFont
RANUNCULACIES I Clematis PAPAVERCIES IV Glaucium AIZOCIES XVIII Mesembryanthemum CARIOFILLACIES XIX Polycarpon Silene Silene CHENOPODICIES XX Sarcocornia Beta Chenopodium Suaeda POLIGONCIES XVII Rumex PLUMBAGINCIES XXII Limonium Limonium MALVACIES IX Lavatera Malva URTICACIES Parietaria Urtica TAMARICACIES VII Tamarix FRANKENIACIES VIII Frankenia CUCURBITCIES XXXII Ecballium CAPPARCIES V elaterium var elaterium (L.) Richard A. hirsuta L. africana var. africana Poiret judaica membranacea L. Poiret triloba sylvestris subsp. pallescens var. maurittiana L. L. virgatum biflorum (Willd.) Four. (Pignatti) Pignatti pulcher Subsp.woodsii L. fruticosa maritima murale vera (L.)Scott.A.J. L. L. Forsskal GmelinJ.F. ex polycarpoides bellidifolia sedoides subsp. colomense (Biv.) Fiori Juss. ex Jacq. Poiret crystallinum L. flavum Crantz cirrhosa var. balearica L.
37

Capparis CRUCIFERES VI Cakile PRIMULCIES XXI Anagallis CRASULACIES II Umbilicus Sedum rupestris rubens (Salisb.) Dandy L. arvensis subsp. arvensis L. maritima subsp. maritima Scop. spinosa subsp. rupestris L.
PAPILONACIES III Medicago Medicago Ononis Trifolium Trifolium Trifolium EUFORBIACIES Euphorbia Mercurialis ANACARDCIES Pistacia LINCIES XII Linum GERANICIES XI Erodium Erodium Geranium UMBELLIFERES Crithnum GENCIANCIES XXIV Centaurium OLECIES XXIII Olea Phyllirea SOLANCIES Solanum BORAGINCIES XXVI Echium LABIADES XXVII Ajuga Plantago OROBANCCIES XXIX Orobanche spp. iva coronopus subsp. coronopus (L.)Schreber L. PLANTAGINCIES XXVIII plantagineum L. nigrum subsp. nigrum var. nigrum L. europaea latifolia subsp. sylvestris subsp. media rodriguezii L. var. L. pulchellum (Swartz) Druce maritimum L. malacoides malacoides molle subsp. malacoides subsp. aragonense (L.) L'Her (L.)L'Her L. strictum subsp. strictum L. lentiscus L. segetalis annua var. segetalis subsp. ambigua L. L. minima littoralis natrix nigrescens scabrum suffocatum subsp. crispa (L.) Bartal. Rohde ex Loisel. L. Viv. L. L.
38

RUBIACIES XXX Valantia Centranthus muralis calcitrapae subsp. calcitrapae L. (L.) Dufresne VALERIANCIES XXXI
COMPOSTES XXXIII Asteriscus Aetheorhiza Calendula Carlina Cirsium Galactites Hyoseris Dittrichia Scolymus Sonchus Sonchus Hypochoeris Reichardia POSIDONCIES Posidonia ARACIES Arisarum Arum POCIES Avena Dactylis Hordeum Lagurus Desmazeria Parapholis LILICIES XXXV Allium Allium Asparagus Muscari Asphodelus Urginea Pancratium IRIDICIES Romulea Ophrys assumptionis bombyliflora GarciasFont Link ORQUIDCIES XXXVIII ampeloprasum roseum stipularis comosum aestivus maritima maritimum L. L. Forskal (L.) Mille Brot (L.) Baker L. barbata glomerata marinum ovatus marina incurva (L.) Hubbard C.E. subsp. hispanica L. Hudson L. vulgare muscivorum subsp. vulgare Targ.-Tozz L. oceanica (L.)Delile aquaticus bulbosa arvensis corymbosa vulgare tomentosa radiata viscosa hispanicus asper tenerrimus achyrophorus tingitana subsp. asper var. tenerrimus subsp. corymbosa subsp. crinitum subsp. bulbosa (L.) Less. (L.)Cass. L. L. (Savi)Ten. Moench L. L. L. (L.) Hill L. L. (L.)Roth
AMARILIDCIES XXXVI
39

Ophrys Ophrys lutea vernixia (Gouan) Cav. Brot
Taula 8 : cens de vegetaci ( Febrero.2000).
Durant la primavera del 2003 sha observat una elevadisima densitat de Rapa Mosquera (Dracunculus muscivorus) (fig: 17) espcie endmica de les Balears, de Corsga i Cerdenya. Aquesta espcie t a lilla de laire els nivells ms elevats de densitat dindividus, i a ms amb diferencies molt significatives respecte els altes indrets on aquesta espcie hi s present.
Fig.17: Exemplar de Rapa mosquera (Dracunculus muscivorus).
En la figura 18 podem observar com la primera comunitat en aparixer a mesura que anam avanant cap a linterior de lilla s la del fonoll mar (Crithmum maritimum). A les zones interiors de lilla i creix la comunitat de salat (Suada vera) i un pradell de plantes anuals xeroftiques. Tamb observem la presencia dun tamarellar a la zona nord el qual t associada una comunitat de Cascall mar (Hypochoerido-Glaucietum flavi). Finalment observam a prop del embarcador una zona amb individus allats de llentiscle (Pistacia lentiscus) i un petit arenal amb lliri de platja( Pancratium maritimum).
40
Fig. 18: Mapa de cobertes vegetals
41
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti 4..4 Resultats de la valoraci de lestat de conservaci de la comunitat Cystoseira La major part de la comunitat de Cystoseira present a lilla de laire es troba amb molt bon estat de conservaci. En la figura X es mostra el grau de cobertura de Cystoseira i si hi ha presencia daltres tipus dalgues. Podem veure com a la zona de lembarcador a ms de Cystoseira, hi podem trobar algues fotfiles i ulvacies que indiquen que lestat de les aiges no s tan bo en aquesta zona, tanmateix hi ha una petita zona situada al nord-oest de lilla on no hi creix Cystoseira i en canvi si hi creixen les algues fotfiles i ulvacies, a s indicador duna mala qualitat de les aiges. A la part nord de lilla just en front del petit bosc de tamarells hi ha una petita franja de costa on tamb hi sn presents les algues ftofiles. A la resta de la costa de lilla hi ha principalent Cystoseira , amb diferents graus de cobertura com sindica en el mapa de la figura 20.
Fig.20: Grau de cobertura de Cystoseira i altres algues En la figura 21 es mostra un mapa on sindica en quin estat de conservaci es troba la comunitat en els diferents trams de costa de tot lillot. Aix podem veure que el pitjor estat de conservaci del medi litoral de lilla es troba en una petita cala del nord-oest, on es qualifica d estat de conservaci deficient. La zona del embarcador tampoc gaudeix dun bon estat de conservaci, mentre que la resta de lillot si que es troba en bon estat , amb zones molt ben conservades sobretot la part del sud-oest i Nord-est de lilla.
42
Fig. 21: Valoraci de lestat de conservaci de la comunitat de Cystoseira.
4.5 Avaluaci de lestat de les praderies de Posidonia oceanica Respecte a la cobertura de Posidonia oceanica, a la talula 9 sindiquen els metres on es produeix un canvi de substrat i la seva naturalesa pel transsecte 1. Es pot observar que dels 50 m de transsecte, noms 4 m no estan coberts per Posidonia oceanica.
Punt inicial (0 m) 15 m 17m 40m 42m Punt final (50m)
Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Praderia damunt roca
Taula 9. Cobertura Posidonia oceanica transsecte 1.
43
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti En el segon transsecte (Taula 10) podem veure que dels 50 m. de transsecte 7 corresponen a roca i 43 a praderia prpiament dita.
Punt inicial (0 m) 11 m 13 m 15 m 18 m 46 m 47 m 49 m Punt final (50 m)
Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Taula 10. Cobertura Posidonia oceanica transsecte 2.
El tercer transsecte t menys metres de substrat cobert per praderies (Taula 11), i dels 50 m de transsecte noms 35 corresponen a praderia de Posidonia oceanica.
Punt inicial (0 m) 1.5 m 3m 4m 16 m 17 m 27 m 28 m 29 m
Roca Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Roca- arena Praderia damunt roca Roca
44
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti 32 m 33.5 m 34 m 35 m 35.5 m 38 m 40 m 41.5 m 42 m 43 m 44 m 47 m Punt final (50 m) Praderia damunt roca Arena Praderia damunt roca Roca Praderia damunt roca Arena Praderia damunt arena Roca Praderia damunt arena Arena Praderia damunt arena Arena Praderia damunt arena
Taula 11. Cobertura Posidonia oceanica transsecte 3.
El nombre de feixos per metre quadrat en tres punts diferents de cada transsecte figuren a la taula 12. La densitat de feixos calculada com a mitjana del nombre de feixos dels tres punts dels diferents transsectes s de 525 pel primer transsecte, 483 pel segon i 475 pel tercer.
Transsecte 1 Punt inicial (0m) 25 m Punt final (50) m 650 400 525
Transsecte 2 650 575 225
Transsecte 3 550 450 425
Taula 12. Densitat de feixos de Posidonia oceanica per metre quadrat.
45
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Respecte al cens visual de peixos, en la taula 3 sindiquen el nombre dindividus de les espcies que es van visualitzar en una franja de 5 m damplada per 50 m de llargria, en els diferents transsectes.
Transsecte 1 Esparralls (Diplodus annularis) 4
Transsecte 2 6 6 0 11
Transsecte 3 6 7 1 4
Variades(Diplodus vulgaris) (Fig 19) 8 Vaques (Serranus scriba) 0 9
Doncelles ((Coris julis)
Taula 13. Cens visuals de peixos (n dindividus visualitzats de cada espcie)
Fig 19: Variada (Diplodus vulgaris) refugiant-se entre les praderies.
Els recomptes de Bogamarins (Paracentrotus lividus , Sphaerechinus granularis). i Nacres (Pinna nobilis), van donar resultats negatius i no es va visualitzar cap Nacra en la franja de 5 m damplada corresponent a cada transecte, aix com tampoc es va visualitzar cap individu de Bogamar en els diferents metres de cada transsecte on aquests shavien de comptar.
46
4.6 Resultats recomptes dembarcacions. A la Taula 14 podem veure com el ms dagost el nombre dembarcacions fondejades s ms elevat que durant el ms de juliol, tamb sobserva un incremet de lafluencia dembarcacions en els caps de setmana, sobretot el diumenge. Finalment destaca el baix nombre dembarcacions fondejades en els dies en que el vent bufa de gregal, tramuntana, mestral o ponent.
DATA
NOMBRE DEMBARCACIONS A LES 14:00 H 5 14 12 13 4 11 8 25 6 1 7 14 16 2 14
DIRECCI I FORA DEL VENT GREGAL FLUIX CALMA CALMA CALMA GREGAL MODERAT CALMA CALMA XALOC FLUIX XALOC FLUIX GREGAL MODERAT LLEVANT FLUIX MITJORN FLUIX XALOC FLUIX XALOC MODERAT XALOC FLUIX
Diumenge 6 -07-03 Dilluns 7-07-03
Dimarts 8-07-03 Dimecres 9-07-03 Dijous 10-07-03
Divendres 11-07-03 Dissabte 12-07-03
Diumenge 13-07-03 Dimarts Dijous 15- 07-03 17-07-03
Divendres 18-07-03 Dissabte 19-07-03
Diumenge 20-07-03 Dilluns Dimarts 21-07-03 22-07-03
47
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Dijous Dissabte 24-07-03 26-07-03 5 25 35 2 2 7 9 1 15 22 24 35 22 25 37 17 30 33 15 33 20 42 40 0 GREGAL MODERAT XALOC FLUIX MITJORN FLUIX TRAMUNTANA FORTA TRAMUNTANA FORTA TRAMUNTANA FLUIXA TRAMUNTANA FLUIXA TRAMUNTANA FORTA TRAMUNTANA FLUIXA GREGAL FLUIX GREGAL FLUIX LLEVANT FLUIX LLEVANT FLUIX GREGAL FLUIX CALMA GREGAL FLUIX XALOX FLUIX LLEVANT FLUIX GREGAL MODERAT MITJORN FLUIX GREGAL MODERAT
Diumenge 27-7-03 Dilluns Dimarts 28-07-03 29-07-03
Dimecres 30-07-03 Dijous 31-07-03
Divendres 1-08-03 Dissabte 2-08-03 Diumenge 3-08-03 Dimarts 5-08-03 Dimecres 6-08-03 Divendres 8-08-03 Dissabte 9-08-03 Diumenge 10-08-03 Dimarts 12-08-03
Divendres 15-08-03 Diumenge Dimarts Dimecres Dissabte Diumenge Dimarts 17 -08-03 19-08-03 20-08-03 23-08-03 24-08-03 26-08-03
LLEVANT FLUIX CALMA PONENT FORT
Divenres 29-08-03
Taula 14: Resultats recomptes dembarcacions.
48
Fig.22:Barques fondejades. Un dia amb poca pressi (8 de juliol de 2003)
4.7 Resultats enquestes A la taula 15 sindiquen el nombre dentrevistats que van respondre a cada una de les preguntes i quina de les quatre o cinc opcions van triar. Les preguntes i les opcions de resposta es troben a lannex 1. N de pregunta 1 2 3 4 5 6 7 8 N de persones que van respondre cada opci A 10 A 2 A 15 A5 A 22 A 9 A 27 A 11 B 15 B 2 B 38 B 11 B 20 B 14 B 12 B 41 C 22 C 5 C 12 C 17 C 10 C 27 C 25 C 15 D 20 D4 D1 D 34 D 15 D 17 D 3 E 54 E1
49
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti 9 10 A 19 A 15 B B 35 22 C C 13 30
Taula 15. Nombre de persones que van respondre cada opci
4.8 Resultats identificaci dimpactes. Amb tots els anlisis realitzats , tant bibliogrfics com de camp, shan pogut identificar els impactes que afecten a lilla de laire. Els impactes que hi ha descrits a la taula 16 sn daparici regular durant tots els estius, a excepci de la introducci de conills, que sn peridiques i no tenen per qu fer-se a lestiu.
IMPACTE Fondeig damunt praderies de Posidonia oceanica
MEDI FISIC
MEDI BIOTIC Arrabassament de feixos
MEDI HUMA Disminuci les pesqueres
Posidonia oceanica i afectaci a la fauna acompanyant
Hiperfreqentaci
Trepig de la coberta Vegetal i molsties per a la nidificaci de les aus.
Pertorbaci de la tranquillitat i el descans
Restes de fems
Alteraci dels hbits alimentaris de les sargantanes.
Males impacte visual.
olors
Introducci conills
Proliferaci de forats Alteraci de lequilibri refugi (Fig 24) eclogic. Alteraci dels hbits alimentaris de les sargantanes
Alimentar sargantanes
50
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Submarinisme Alteraci de la Alteraci del medi per lexcs morfologia del fons daire que surt dels mar. equips. Degradaci de les praderies de Posidonia oceanica Navegaci a motor Vessaments dolis Limitaci del creixement i metzines a la mar. de les praderies de Disminuci de pesqueres
Posidonia oceanica per la prdua de qualitat de les aiges. Extracci de Sargantanes Disminuci del nombre dindividus. Increment del perill dextinci Caiguda de runes, degut al mal estat de le edificacions. (Fig. 23) Arribada de restes fems des de la mar. Taula 16: Principals impactes detectats a lilla de laire tipus dafectaci i medi al qual afecta Eliminaci de la coberta vegetal Impacte visual Eliminaci de la coberta vegetal Impacte visual
51
Fig. 23: Runes fruit del mal estat de les edificacions.
Fig 24: Forat fet per un conill per refugiar-se Durant la primavera de lany 2000 es va dur a terme un assaig clnic de dues vacunes experimentals per a conills front la Mixomatosi i la Malaltia Vrica Hemorrgica. Aquest impacte no figura en la taula perqu ha sigut totalment espordic. Aquests assaigs clnics van tenir efectes negatius sobre les poblacions de sargantana balear, ja que van tenir com a conseqncia: Lefecte destructor directe duna part de la coberta vegetal i de zones de refugi de les sargantanes a causa de la installaci de trampes-refugi pels conills. Lefecte destructor de la coberta vegetal degut a la pastura dels conills introduts per dur a terme les proves. Es calcula tot i que aquest aspecte no esta confirmat , que es van
52
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti introduir uns 500 individus, segons efectius del cos de SEPRONA. Aquesta destrucci va ser patent durant la primavera del 2000, en que es va observar una casi total absncia de gramnies de brot recent.. Finalment el consum de conills morts inoculats per part de les sargantanes, fruit de la prpia estratgia trfica de les sargantanes , pot haver desencadenat efectes potencialment negatius, que es desconeixen.
5. DISCUSI 5.1INVERTEBRATS La baixa diversitat dinvertebrats presents a lilla sexplica per la separaci relativament recent de lilla de laire, aproximadament uns 9000 anys. A ms aquesta baixa diversitat dinvertebrats est repartida de manera desigual, hi ha grups amb un elevat nombre despcies, mentre que daltres noms sha pogut detectar la presencia duna espcie. Per tant cal vigilar aquests grups dinvertebrats amb noms una espcie ja que la desaparici daquestes espcies podria comportar la prdua dun grup sencer en lmbit de lilla i a podria tenir importants conseqncies ecolgiques. De tots els grups dinvertebrats presents a lilla de laire, els Odonats ,els Heterpters, els Dpters i els Hymenpters, sn espcies que salimenten de la vegetaci de lilla , per tant sn grups molt dependents de les variacions que hi pot haver de la diversitat despcies vegetals. La resta de grups sn depredadors o detritivors. Tot i que no sha pogut comprovar, la probabilitat de que hi hagin presents alguns endemismes s molt elevada en els grups de Amfpods, Ostrcods, Cladcers, Coppodes, Lithbids i Colepters. Totes les espcies de Rapalcers (Papallones), sn espcies migratries que durant la primavera fan la ruta del Nord dfrica cap a Europa i durant la tardor fan la ruta inversa aturant-se en llocs de pas com pot ser lilla de laire( Truyol, comunicaci personal,).
5.2 OCELLS Desprs de deu anys destudis a lilla de lAire, es comencen a veure unes tendncies clares en relaci als diferents camps estudiats. La tendncia a la baixa de les captures docells residents any rera any s un dels aspectes ms preocupants i que cal anar seguint amb molt detall. Aquesta tendncia de baixada despcies residents ja shavia notat en els darrers anys,
53
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti tot coincidint amb la reintroducci a lilla de conills per a la caa i les proves de les vacunes per als conills que a aquest illot es van dur a terme (Escandell, 2002). Els anellaments dalgunes espcies de migrants presaharians, Rupit, Ull de bou com i Busqueret de capell, es poden considerar abundants, si tenim en compte que lpoca en qu es dur a terme la campanya no s la ms adient per a la captura daquestes espcies. Aix i tot, depenent dels anys, les captures daquestes tres espcies es comptabilitzen entre les ms anellades de cada any. Noms el 2002 es van anellar 435 Rupits, 201 Busquerets de capell i 160 Ulls de bou com. Laugment de captures el 2002, en relaci als anys anteriors, es deu principalment al major nombre dexemplars de migrants presaharians capturats i, a laugment de moltes de les espcies transaharianes, tot a malgrat la disminuci en prop de 400 ex. les captures dUll de bou de passa. Crida latenci lalt nombre de captures de la subespcie de Busqueret de garriga, Sylvia cantillans moltonii, que noms cria a les illes de la Mediterrnia occidental, i de la qual encara no sha trobat cap indici de cria a Menorca. Per tant, s interessant pensar qu passa amb aquests exemplars, tenint en compte que no s normal observar-los al continent, al sud de Frana, i que Menorca s el punt ms meridional on sobserva amb regularitat. Les dues hiptesis ms crebles, i no excloents luna de laltra, sn: duna banda, pensar que Menorca s una escala en el cam cap a Crsega, i laltra, avalada amb algunes dades, que desprs de passar per damunt de Mallorca i Cabrera, per la nit, es troben de dia a Menorca i no els queda ms remei que tornar enrera, fent un tram de migraci en direcci absolutament contrria del que s normal en aquesta poca. Com deiem abans, aquesta teoria est avalada per dues recuperacions fetes a Cabrera dies desprs dhaver-se anellat els ocells a lilla de lAire. Tamb hi ha una altra possibilitat, i s que tamb cri a Menorca i encara no se lhagi descobert, possibilitat que tampoc aniria en contra de cap de les dues hiptesis anteriors, ja que en cap cas el nombre de parelles nidificants podria ser molt abundant. En cas contrari ja se lhauria trobat. Dues espcies, de manera clara, mostren uns resultats molt desiguals al llarg dels diferents anys de campanyes del projecte P.I., el Busqueret gros i el Menjamosques negre. Vist que aquestes sanellen de manera abundant a Cabrera, amb un hbitat ms ric i gran, i tamb a Menorca (Escandell,2002), ms comparable a Cabrera que a lilla de lAire, pensam que aquestes espcies prefereixen hbitats ms grans i rics, i que
54
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti noms saturen a llocs com lilla de lAire quan les condicions meteorolgiques sn extremadament adverses. Sembla clar que els punts de sortida de cada ocell migratori des de les rees dhivernada a lfrica i, sobretot, dels darribada a les zones de cria a Europa sn gaireb els mateixos cada any. Recuperacions dels mateixos ocells durant anys succes-sius a les mateixes estacions no es donen amb regularitat, ms b sn nulles. En canvi hi ha bastantes recuperacions docells anellats a una estaci un any i recuperats en anys posteriors a altres estacions. Per exemple, de lilla de lAire a Columbrets o a altres illots italians; de Formentera tamb a altres illes italianes; de Cabrera a Ventotene, a Itlia, etc (Escandell, 2002). Per tant, sembla molt clar que per anar dun lloc a laltre utilitzen rutes diferents cada any depenent de les condicions climatolgiques. Queda encara per demostrar la capacitat que tenen aquests ocells de preveure les fortes ventades, principals enemics de tots els petits passeriformes durant les migracions. Deixam, id, pendent un estudi exhaustiu daquests aspectes, el qual, amb ms dades de les estacions participants al projecte Piccole Isole i amb la collaboraci destacions meteorolgiques de lrea del Mediterani occidental, podria donar uns resultats espectaculars. Per avalar el punt anterior tenim prou dades, noms a lilla de lAire, per demostrar la relaci directa que hi ha entre la migraci i la meteorologia. Un exemple pot ser laugment de captures que es dna quan entra, de cop, la tramuntana, (el pitjor vent per als ocells durant la migraci primaveral): fins i tot una hora abans que comenci a bufar, els ocells ja baixen a lilla, encara que no siguin les hores tpiques de captura (Escandell, 2002).
5.3 VEGETACI La disminuci del nombre despcies vegetals que es va donar a lilla de laire entre els anys 1997 i 2000 s conseqncia de la introducci de conills per portar a terme les proves de la Mixomatosi i la Malaltia Vrica, com sha explicat a lapartat didentificaci dimpactes (Febrero,2000) . Cal insistir en el paper fonamental que exerceix la coberta vegetal en la historia natural de les poblacions de Sargantana Balear a lilla de laire, per tant s molt important evitar que aquest tipus de proves es repeteixin en un espai com lilla de laire, on la ms petita alteraci de les condicions naturals de lindret pot desencadenar una cascada defectes ecolgics molt negatius.
55
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Lexplicaci a lelevada densitat de Rapa mosquera (Dracunculus muscivorus ), trobada durant la primavera del 2003 encara no est del tot clara per les darreres investigacions dels experts indiquen que es pot deure a la interacci que aquesta espcie vegetal exerceix amb la sargantana negre (Perez-Mellado, comunicaci personal). La hiptesi ms plausible s que fa uns anys, un determinat nombre de sargantanes van comenar a refugiar-se del sol i de les elevades temperatures de finals de primavera (poca de floraci) dins la flor daquesta espcies vegetal , i tamb van comenar a alimentar-se del seu fruit, finalment i responent al comportament imitatiu daquests individus, totes les sargantanes de lilla de laire actualment ingereixen el fruit de la Rapa Mosquera, i el disseminen per tota lilla.(Perez-Mellado, comunicaci personal). En quant a la distribuci de les cobertes vegetals es pot veure com a la primera lnia de la costa nord no hi apareix cap tipus de vegetaci degut a que larribada de les onades de manera alternada durant els temporals de nord, a impedeix que pugui desenvolupar-se la vegetaci terrestre. Just una mica ms a linterior comencen a aparixer individus de fonoll mar i ensopegalls (Ass. Crithmo-Limonietum), ja que aquesta comunitat s la ms bn per aguantar la sal dels esquitxos del mar i el vent (Carreras, 2003). La comunitat de cascall que hi ha just devora el tamarellar s conseqncia de la degradaci de la matria orgnica present en aquest bosquinarr i a lacumulaci de matria procedent del mar.. La presencia del lliri de platja (Pancratium maritimum) s deguda com al seu propi nom indica a la presencia dun petit arenal a prop del embarcador.
5.4 COMUNITAT DE CYSTOSEIRA. Hi ha diverses zones del litoral de lillot en que lndex qualitatiu del estat de conservaci dona valors destat regular i fins i tot deficient, cal dir per que aquestes zones sn poc significatives ja que suposen una proporci baxssima, menys del 5%, respecte a la resta del litoral. A la zona del Nord-oest de lilla hi ha el tram de costa on la presencia de Cystoseira s menor i hi ha una major presencia dalgues amb un requeriment de nutrients ms elevat. Aquesta absencia es deu possiblement a lacumulaci de matria orgnica en descomposici, principalment fulles de Posidonia oceanica. Els temporals dominants del Nord juntament amb la morfologia del litoral fan que les fulles daquesta fanergama acabin dipositant-se en aquesta petita cala. A la zona del embarcador hi ha una petit tram amb estat de conservaci regular, lexplicaci a aquest fet roman ms en factors antrpics que naturals, ja que la presencia continuada de embarcacions amarrades al moll durant tot lestiu
56
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti provoca una prdua de qualitat de les aiges deguda al vessament dolis, metzines i al despreniment de la pintura antifouling. Propera a aquesta zona hi ha dos trams on lestat de conservaci es bo per la densitat de Cystoseira s bastant baixa, degut possiblement a les causes antrpiques abans esmentades per tamb hi t a veure la morfologia del litoral composta per blocs de roques decimtrics. Aquest blocs sn molt petits i la fora de les onades els pot moure amb relativa facilitat el que provoca una menor presencia dalgues del gnere Cystoseira. A la zona Nord tamb hi ha un tram on la densitat daquestes algues s baixa i en aquest cas noms es deu a causes naturals, concretament a la morfologia del litoral que s poc adient pel seu desenvolupament . A la part sud de lilla trobem dos trams ms, en que la densitat s baixa, en aquest cas es tracte de zones ombrvoles on les algues del gnere Cystoseira no podem assolir el seu mxim desenvolupament per manca de llum.
5.5 HERBEIS DE POSIDONIA OCEANICA I FAUNA ACOMPANYANT. Comparant els resultats de cobertura sobserva per contra del esperat, que els transsectes tericament ms impactats (1 i 2), sn els qui ms metres de praderia compten i els que presenten major mitjana de feixos. La densitat de feixos punt per punt de cada transsecte, posa de manifest que en els transsectes on limpacte pel fondajament s major , la densitat de feixos s molt ms irregular , aix en els transsectes 1 i 2 hi ha punts on les densitats de feixos sn del ordre de 400 feixos per metre quadrat, fins i tot hi ha un punt on la densitat s de noms 225 feixos per metre quadrat, mentre que el transsecte 3 el menys impactat, no t cap punt on la densitat de feixos sigui menor a 425 feixos per metre quadrat. Aquestes dades sn perfectament compatibles en la suposici inicial de que el fondajament malmet les praderies, ja que el fet de que les mitjanes de densitat de feixos donin uns valors ms elevats a les zones impactades, s deu a que el punt inicial del transsecte 1 s correspon amb el punt inicial del transsecte 2, i aquest punt t una densitat de feixos molt elevada del ordre de 650 feixos per metre quadrat, que fa que les mitjanes siguin molt elevades i poc representatives de la totalitat del transsecte. Per tant el fet de que el transsecte menys impactat tingui unes densitats de feixos molt regulars i els transsectes ms impactats tinguin punts amb densitat de feixos que en alguns casos sn molt baixes, del ordre de 225 feixos per metre quadrat, ens fa pensar que el fondajament reiteratiu dembarcacions damunt les praderies, provoca en els punts ms susceptibles una disminuci del nombre de feixos de Posidonia oceanica , i que per tant s urgent la regulaci daquest tipus dactivitat. Es urgent la posta en marxa duna
57
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti xarxa de monitoritzaci per lavaluaci de lestat de les praderies, que ens permeti veure labast real daquest impacte aix com lefectivitat de les mesures correctores del mateix. En quant als censos visuals de peixos, no sobserven diferencies significatives entre els tres transsectes, un resultat esperable ja que la distancia entre els transsectes s molt reduda. Labsncia de bogamarins (Paracentrotus lividus) s en principi indicadora del bon estat de conservaci de la praderia, ja que una elevada quantitat daquest equinoderms pot provocar un sobrepastoreig de la praderia i aquesta pot entrar en regressi (San felix, 2000). Les nacres (Pinna nobilis) sn una de les espcies bentniques ms indicadores del estat de salut de la praderia i del nivell dimpacte que aquesta pot haver sofert en una determinada zona a partir del turisme nutic i activitats relacionades (fondeig, recollecci dorganismes, deteriorament del fons, etc. ) (Alvarez et al, 2002). Labsncia de nacres llavors en la zona destudi ens corrobora que s tracte duna zona amb una pressi exercida pel turisme nutic molt forta i que requereix duna regulaci urgent.
5.6 RECOMPTES DEMBARCACIONS La pressi exercida pel turisme nutic a lilla de laire sincrementa molt durant el ms dagost (al juliol la mitjana dembarcacions fondejades en les aiges interiors de lillot es de 10,8 a les 14:00 hores i al ms dagost s 24.1). Quan observam les dades s important fixarse en la direcci del vent ja que les embarcacions tenen tendncia a fondejar quan els vents bufen del segon i tercer quadrant i fluixos, ja que quan a succeeix les aiges interiors de lilla de laire gaudeixen de molta redossa. Si ens fixam amb els dies en que el vent va bufar del primer i quart quadrant veim que el nombre dembarcacions es redueix considerablement per un increment en lagitaci de les aiges. De tots els dies en que es van fer observacions nhi ha vuit en que el nombre dembarcacions supera la barrera dels trenta, i en noms dues ocasions supera els quaranta , cal dir per que no es van fer observacions en tots els dies de juliol i agost, i que per tant probablement hi hagut ms dies amb pressions similars o superiors. Per tant una vegada establert que al menys durant aquest estiu la pressi pel turisme nutic a lilla de laire no sl superar les quaranta embarcacions i tenint en compte que aquest ha estat un estiu molt bo per navegar per la mar donades les excepcionals condicions meteorolgiques (noms una setmana va bufar tramuntana, cosa gens habitual en els estius de Menorca) entenem que seria lgic posar aqu el fr a lincrement del turisme nutic i evitar que es pugui incrementar ms en el prxims anys.
58
5.7 ENQUESTES De les 67 enquestes realitzades durant els mesos de juliol i agost a lilla de laire sen poden extraure les segents conclusions: La majoria de gent no s la primera vegada que visita lillot per sha detectat un elevat nombre de visitants que no hi havia estat mai. Una amplia majoria dels enquestats no practica cap activitat a lilla sin que simplement estan de visita. Hi ha una proporci similar de visitants residents a Menorca i de visitants peninsulars, en canvi la proporci destrangers i de la resta de illes de les Balears s fora ms baixa. Es detecta tamb un elevat coneixement entre els enquestats del mn natural i dels atractius de lespai aix la majoria de gent es declar coneixedora de la importncia de les poblacions de Sargantana negre i de la importncia que t pel medi mar la presencia de Posidonia oceanica. En quant a les necessitats de protecci de lespai una gran majoria de gent (76%) es declar partidria de protegir lilla de laire i de prohibir determinats arts de pesca (83%) en determinades zones, en canvi sorprn relativament lelevat nombre de persones (80%) que no es mostren partidries de la installaci de boies per amarrar les embarcacions, possiblement lexplicaci a aquest comportament s deu a la por de que s limiti el nombre de visitants. Tampoc s mostren molt partidaris de regular les visites submarines, la opini ms generalitzada s que aquest tipus dactivitat no poc causar masses problemes per al medi mar. Per tant i en base a les enquestes realitzades podem dir que la majoria de visitants de lillot mostren una actitud molt favorable a la creaci de la Reserva Natural tot i que en determinades mesures de gesti lgicament podran sortir veus disconformes.
5.8 IDENTIFICACI DIMPACTES Dentre tots els impactes detectats, el ms important s sens dubte la introducci de conills, ja que genera un impacte negatiu sobre la poblaci de Podarcis lilfordi lilfordi i aquesta s lespcie que ms sha de protegir donada la seva condici de raa endmica Tamb sha detectat un augment molt important en aquest anys de gent que alimenta a les sargantanes, de fet durant totes les visites de camp realitzades durant lestiu sha pogut comprovar com sn moltes les famlies que baixen a lilla expressament per donar lis qualsevol tipus de resta orgnic. Per tant s important eliminar aquest tipus dhbits ja que poden fer canviar al menys durant lestiu lestratgia dobtenci de recursos alimentaris per part de les
59
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti sargantanes. Les runes i el mal estat de les edificacions existents al nostre indret destudi han de ser una altre de les prioritats del futur rgan gestor del illot ja que a ms de laspecte deplorable que aquestes ofereixen , les seves restes provoquen una disminuci de la coberta vegetal , que en conseqncia redueix la superfcie vital disponible per a les sargantanes i que a ms provoca que gran part daquest runam sigui abocat de forma natural (pluges, vent, onades, etc. ) al mar. Larribada de restes de fems des de la mar a lillot ha estat molt important aquest any, aix tota la vorera de lilla es troba coberta de restes de plstics i altres objectes, segons els cientfics de linstitut oceanogrfic de les illes Balears aquest fet s deu a les elevades temperatures daquest estiu (2003) que han provocat una major vaporitzaci de l aigua de la mar, i en conseqncia un augment de la salinitat, aquest fet fa que els plstics que en altres anys romanen al fons, aquest any hagin sortit a la superfcie (Marb, comunicaci personal) . De totes maneres cal dir que durant tots els estius es detecta una major presencia daquestes tipus de deixalles que durant els hiverns , per sens dubte aquest estiu laugment ha estat molt ms significatiu que en altres anys. El fondajament damunt els herbeis de Posidonia oceanica tamb s un impacte molt important que esta degradant any rera any la qualitat de les praderies i que requereix duna soluci urgent i efica. Limportant augment del nombre de visites submarines en els darrers anys , s un impacte relativament nou , que cal estudiar amb urgncia. Shauria de poder establir un nombre de visites diries adients , que permetin als visitants submarins gaudir del bon estat de conservaci dels fons, sense generar riscos innecessaris per lequilibri del ecosistema mar. Cal llavors aplicar el principi de precauci i posar fr a laugment espectacular daquest tipus de turisme, que regulat duna manera lgica i prudent pot satisfer les necessitats del submarinistes i fins i tot ajudar a augmentar la seva sensibilitat ambiental i la seva percepci sobre la necessitat de creaci daquest tipus de figures de protecci.
6. CONCLUSIONS GLOBALS DELS ANALISIS I PROPOSTES DE GESTI 6.1 CONSIDERACIONS FINALS A llum de tots els elements analitzats i dels resultats obtinguts fins el moment en el present estudi, podem afirmar que sn suficients els elements que justifiquen una protecci efectiva i urgent de lespai que hem estudiat, sent els ms destacables: Presencia de una raa endmica de Sargantana Balear Podarcis lilfordi lilfordi
60
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Presencia de espcies vegetals endmiques de la Mediterrnia occidental. Pas clau en la ruta migratria de molts ocells. Presencia dinteraccions ecolgiques niques entre la sargantana i determinades espcies vegetals. Presencia dimportants herbeis de la fanergama marina Posidonia oceanica. Fort increment de la pressi exercida pel turisme nutic en els darrers anys. Presencia dun cot privat de caa, pel qual es fan introduccions peridiques de fauna allctona , concretament conills.
6.2 RECOMANACIONS I PROPOSTA DE GESTI 6.2.1 Declaraci de lilla de laire com a Reserva natural maritima-terrestre. Per a la preservaci de tots els elements naturals que conformen lespai, trobam que s necessari i urgent la creaci duna figura de protecci efica . Arribats a aquest punt creim que donades les dimensions redudes de lespai , i tot i que possiblement els valors naturals i la pressi que en els darrers anys aquests estan rebent ho justificarien plenament, la declaraci de la zona com a parc natural , no s recomanable. Tanmateix les figures de protecci que actualment gaudeix lillot, ANEI (rea natural despecial inters ), ZEPA ( zona despecial protecci per a aus) i la proposta de formar part de la xarxa natura 2000 de la Uni europea com a LIC (Lloc dinters comunitari), sn totalment insuficients per assegurar una protecci eficient dun enclau amb un inters ambiental elevadissim i que a la vegada es troba situat just de vora duna de les zones ms urbanitzades de Menorca. Per tot a proposam, com ja sha demanat per part de administracions i de diferents collectius insulars, la declaraci de lilla de laire com a Reserva natural martimo- terrestre, una figura de protecci que ja ha estat aplicada amb xit en daltres indrets de tot lestat, lexemple ms significatiu el trobam a les Pitises, on el 1995 es va crear la reserva natural de les Salines dEivissa i Formentera. Amb aquest tipus de figura es pretn regular totes les activitats tant martimes com terrestres que pugin generar riscos per la conservaci de lespai. 6.2.2 rgan gestor a
61
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Les administracions encarregades de gestionar la Reserva serien; les conselleries, dagricultura, ramaderia i pesca, i Medi ambient del Govern Balear, el Consell insular de Menorca i lAjuntament de Sant Llus, que sencarregarien de gestionar la zona terrestre i les aiges interiors. Per la correcte integraci de totes les administracions en la gesti de la reserva es designar un director de la mateixa, el qual ser un tcnic especialitzat en la gesti despais protegits. A la vegada es crear una junta gestora , que hauria destar formada com a mnim per un representant de cada administraci, un representant de la cofradia de pescadors de Ma, un representant de la universitat de les illes balears, un representant dels grups ecologistes ,un representant dels clubs de busseig del Sud-est de Menorca, un representant de la associaci que agrupa els pescadors recreatius de Menorca, un representant dels propietaris del illot i el director de la reserva. Aquesta junta gestora tindr com a funcions:
Vetllar pel cumpliment de les normes establertes i per la correcta aplicaci dels instruments de gesti. Aprovar la Memria anual dactivitats i resultats elaborada pel director de la Reserva. Informar dels plans anuals de treball. Proposar les mesures que consideri adients per millorar la gesti de la Reserva. Elaborar i aprovar un reglament propi de regim interior. Elaborar i aprovar un pla de seguiment del funcionament de la Reserva.
6.2.3 Mesures de gesti: mbit terrestre A continuaci es detallen una srie de mesures de gesti que haurien de ser les primeres en adoptar-se: REGIM DAUTORITZACIONS Shan de sotmetre a lautoritzaci prvia del director de la Reserva les segents activitats: Activitats dinvestigaci cientfica Circulaci de qualsevol tipus de vehicle Pernoctar dins lmbit de la Reserva
62
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Les visites de grups organitzats Lescalada lacampada i ls darmes, quan es donin raons excepcionals que ho justifiquin . La filmaci o la fotografia professional, especialment la de carcter publicitari, com tamb filmacions i enregistraments de vdeos o TV daquestes caracterstiques. Hauran de sotmetres a ms de lautoritzaci del director a la de la junta gestora les segents activitats: Ls de raticides La captura danimals per motius de conservaci o de salut publica. La restauraci i la millora dedificacions o camins existents. Les activitats esportives no competitives
La junta gestora ha dinformar prviament dels criteris amb que es poden concedir aquestes autoritzacions, que lgicament shan de basar amb limpacte potencial que cada activitat pugui causar al medi natural. Usos i activitats prohibides: No es pot autoritzar en lmbit de la Reserva cap activitat que suposi una alteraci importat dels valors naturals. Queden prohibits els usos i activitats segents: Lalimentaci de les sargantanes per part dels visitants. Deixar restes de qualsevol tipus, tant orgniques com inorgniques en tot lespai. Lemissi o labocament de gasos ,lquids, slids, partcules i radiacions, i les emissions sonores que pugin afectar lambient atmosfric , incloses la pirotcnia i els altaveus. La captura, la recollecci, la tala, lamputaci, la mort o la molstia de cap exemplar animal o vegetal, aix com la ruptura i la recollecci de minerals o fssils, excepte per motius de gesti. La recollecci i la manipulaci o la destrucci de nius, aix com qualsevol acci que modifiqui les rees de nidificaci, excepte per motius de gesti.
63
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti La introducci despcies silvestres allctones i laccs danimals domstics, llevat dels cans ensinistrats per a invidents. La destrucci o deteriorament de qualsevol infrastructura present a la Reserva. La installaci de qualsevol tipus de publicitat fixa, mbil o sonora. La realitzaci de qualsevol tipus de gravat, senyal, inscripci o similar sobre qualsevol superfcie i amb qualsevol procediment. El vol sobre la reserva a una alada inferior als 200m, excepte per finalitats dextinci dincendis , cientfiques, de tractament fitosanitari o per accions de rescat. La installaci dantenes visibles sobre lhoritz i /o amb colors contrastats. Ls de qualsevol tipus darmes, excepte per motius de gesti o pels cossos de seguretat competents. Ls amb fins comercials de qualsevol denominaci que inclogui les paraules Reserva natural de lilla de laire o Reserva marina de lilla de laire, excepte les que disposin autoritzaci de la autoritat de la Reserva. Encendre foc. Tot tipus de maniobres i exercicis militars. Activitats esportives competitives. Ls dherbicides i dinsecticides, excepte els que per causes justificades autoritzi lautoritat de la Reserva.
Lautoritat de la Reserva haur de promoure les seguents actuacions dins de la Reserva:
Habilitaci dalgunes de les edificacions que estan en plena degradaci, per a usos cientfics. Seria recomanable lestabliment, duna estaci meteorolgica, un centre de seguiment daus, un centre de seguiment de les sargantanes , un centre encarregat del seguiment de la flora i fauna de lilla , i finalment un centre de seguiment de la reserva marina. Aquests centres s podrien integrar tots en una mateixa installaci, la junta de gesti hauria de designar un cientfic especialitzat en el tema com a director de cada centre de seguiment. Aquests cientfics hauran de proposar a la junta
64
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti gestora el desenvolupament de determinats estudis o projectes relacionats amb lilla i la junta gestora ha de ser lencarregada de decidir en funci de la necessitats reals i del pressupost anual de la reserva la convenincia o no de realitzar lestudi o projecte. Ladequaci de les installacions ha de estar sotmesa a un estudi dimpacte ambiental, on hi apareguin totes les alternatives possibles de rehabilitaci de les mateixes, de les quals es triar la menys impactant. Habilitaci dun centre dinformaci del visitant, seria recomanable una caseta de llenya on hi pugui haver una persona encarregada de donar informaci en diversos idiomes Catal, Castell i Angls principalment. La informaci que es doni no ha de ser tan sols de les normes que regeixen la reserva natural, sin que sha de donar informaci al visitant dels valors naturals que van inspirar la creaci de la reserva. En aquest sentit seria interessant editar quatre tipus de trptics informatius, un dedicat a donar informaci sobre les aus que visiten lespai, un altre dedicat exclusivament a la part terrestre on sinformi de la importncia de lendemisme ms espectacular de lilla, la sargantana negre, aix com la relaci daquesta amb altres sargantanes daltres illots de Balears, que informi tamb de les interaccions niques daquesta espcie de sargantana i la flora i que tamb doni informaci de les espcies vegetals que tenen un alt valor ecolgic, principalment els endemismes. El tercer trptic hauria dinformar de la importncia ecolgica de les praderies de Posidonia oceanica. Finalment shauria deditar el trptic principal de la reserva natural martima terrestre de lilla del aire, on sexpliqui les raons de la creaci de la reserva, i les normes que regulen la mateixa.(Fig.25) La installaci daquest centre dinformaci tamb haur destar sotmesa a lestudi dimpacte ambiental.
65
Fig. 25: Trptic informatiu de la regulaci dactivitats de la Reserva marina del Nord de Menorca. Establiment de dos itineraris guiats, perqu els visitants puguin gaudir del paratge natural, sense causar un fort impacte sobre la flora i fauna de lindret. Un daquests itineraris ha de ser obligatriament el que va des de el moll fins el far, per aix aprofitar el cam i no pertorbar ms lrea estrictament natural. Tamb es podria establir un itinerari alternatiu, que vagi des de el moll fins a una petita cala que hi ha a la part sud de lilla ,com es pot veure a la figura 26. En relaci al segon itinerari cal dir que som partidaris de no habilitar cap tipus de passarella de llenya ni de cap altre material, nicament es recomana aprofitar les zones per on la vegetaci tingui ms dificultats per sobreviure, per establir concretament litinerari . Per tant es tractaria dun cam tipus cam de cavalls el qual durant els mesos destiu la vegetaci esdevindr en retrocs, per amb la possibilitat de recuperar-se durant els mesos en que no hi ha visitants. En els dos camins sestablirien pilons de llenya cada 100 metres i en els canvis de direcci del cam, units per una corda amb cartells informatius de la fauna i flora que es pot veure, i amb les recomanacions de no sortirse del itinerari per no malmetre la flora i fauna de lindret. Com s pot veure a la figura 26 litinerari 1 aprofita el cam asfaltat que ja existeix, i litinerari 2 aprofita una zona on la vegetaci s molt escassa, a ms aquest itinerari acaba a una zona on
66
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti els visitants poden donar-se un bany en una petita cala. Cal dir que abans de la formalitzaci daquests itineraris sha de fer el corresponent estudi dimpacte ambiental , existeix la possibilitat de que lestudi corresponent a litinerari 2 sigui negatiu ja que es tracta duna zona propera on lespcie endmica de les balears la Baldritja balear (Puffinus mauretanicus ) hi sol ubicar els seus nius . Per tant seria interessant que lestudi dimpacte ambiental fos elaborat per un persona amb coneixements dornitologia i de botnica i si pot ser del indret que esteim estudiant. En el cas de que els ornitlegs no recomanin fer aquest itinerari s proposaria un itinerari alternatiu que discorre per un cam de pedres parallel al cam asfaltat.
Foto 26. Localitzaci dels itineraris guiats.
Establiment dactivitats didctiques per a fillets i adolescents amb lobjectiu de concienciar a la poblaci ms jove. Seria interessant, establir un conveni amb la conselleria deducaci i cultura perqu lilla pugui ser visitada de manera regular i controlada per grups reduts dalumnes dels diferents instituts i escoles de tot Menorca.
6.2.4 Mesures de gesti: mbit Martim
67
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Es recomanable la delimitaci duna rea marina protegida , en la qual hi estiguin regulades les activitats i usos que puguin causar una major alteraci del medi mar. Aquesta zona protegida rebria el nom de Reserva marina de lilla de laire, i tindria com a funci la protecci dels recursos marins vius, conjugant la preservaci de la biodiversitat amb lexplotaci sostenible de les espcies i els ecosistemes. Durant els darrers anys shan creat reserves marines en nombrosos punts de les costes mediterrnies on lestudi de levoluci de les poblacions de peixos i invertebrats ha demostrat el que cientficament es coneix com efecte reserva: a linterior de les reserves hi ha ms espcies que defora, el nombre dindividus s superior i shi fan ms grans. Hi han indicis que apunten que les reserves exporten peixos cap els seus voltants , tant en forma dous i larves com adults que realitzen moviments amplis. (Goi et al, 2001). A les aiges interiors de lilla de laire hi ha una de les praderies de Posidonia oceanica i comunitats algals ms importants del sud de Menorca, les quals sn rees delevada producci biolgica i davellinatge despcies dinters comercial. Aquest conjunt de recursos sha de preservar i la millor forma de fer-ho es creant la Reserva marina de lilla de laire. La Reserva marina de lilla de laire que proposam abrasaria la zona compresa en aiges interiors que va des de el lmit exterior de llevant de lilla, en direcci nord fins el principi de la urbanitzaci de SAlgar, i des de el lmit exterior de ponent en direcci Nord-oest fins el comenament del port de Biniancolla,. Lrea protegida es de 132 ha aproximadament. Les aiges exteriors queden fora de la Reserva al igual que succeeix a la Reserva marina del nord de Menorca ( Fig. 27).
68
Fig. 27 : Zonificaci de la Reserva marina
Dins la zona delimitada com a reserva marina si distingeixen dues rees, una la de mxima protecci que abrasa la zona on les praderies de fanerogames assoleixen el seu mxim desenvolupament. Aquesta zona compta amb una rea de 66 ha aproximadament. La senyalitzaci de la Reserva, aix com la de les dues zones es far mitjanant lestabliment de balisses grogues ben visibles. De totes maneres la delimitaci de tot lmbit de la reserva queda ben senyalada per marques naturals, qualsevol embarcaci que disposi duna brixola i dun mapa ja pot situar perfectament els lmits de la mateixa.
69
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti 6.2.5 Usos i activitats prohibides. La zona A, queda delimitada pels punts 2,3,4,i 5 les coordenades dels quals sindiquen a la figura 27 , aquesta abrasa una rea dherbei de Posidonia oceanica, aquesta s la zona amb major valor ecolgic de tota la reserva, aqu la producci biolgica s mxima, a ms s zona de reclutament i avellinatge despcies dinters comercial, per tant aquesta praderia gaudir de la mxima protecci de tota la Reserva marina. Dins aquesta zona quedaran prohibits els usos i activitats segents: El fondajament de qualsevol barca damunt les praderies de Posidonia oceanica. Dins aquesta zona de prohibici de fondajament sinstallaran 40 boies permanents amb un mort fixat al fons, perqu les embarcacions shi puguin amarrar. Daquests morts la meitat estaran destinats per a embarcacions de dimensions redudes i laltre meitat estaran destinats a embarcacions grans , per tant hi haur dues dimensions de morts. Si be en les poques de mxima afluncia el director de la Reserva, es reserva el dret de donar autoritzaci de fondajament dins aquesta zona a les embarcacions ms petites que shagin quedat sense lloc per amarrar-se. La installaci de les boies sha de fer amb molta cura, els morts shaurien dinstallar en les zones de dins la praderia on no hi creix la fanergama, s a dir a les clarianes. A ms s totalment necessari abans de realitzar aquesta actuaci fer lestudi dimpacte ambiental, que determinaria si el nombre de boies, s excessiu o no. Tanmateix sha de contemplar lefecte rebot s a dir la declaraci de la illa de laire com a Reserva natural, pot provocar un gran augment de lafluncia de visitants, en aquest cas el nombre de boies seria totalment insuficient. Per tant en el cas de que es produs aquest efecte rebot a lany segent en lloc dinstallar ms boies, shauria destablir un regim dautoritzacions per visitar lindret, aix les embarcacions haurien de sollicitar a la direcci de la Reserva, una autoritzaci per poder amarar-se a les boies. La pesca professional darts menors i majors La pesca recreativa des del mar La caa submarina La pesca des de terra amb canya de llanat, rall o fitora. Lextracci de qualsevol tipus de recurs mar viu o mort.
70
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Labocament de qualsevol tipus de residu al mar ja sigui des de terra o des de les embarcacions que es troben dins lmbit de la Reserva.
Es permet dins aquesta zona i en tot lmbit de la reserva les segents activitats: La pesca des de terra amb canya de suret i grumeig . Lextracci de qualsevol tipus de recurs viu o mort per activitats cientfiques relacionades amb la reserva, sempre amb lautoritzaci prvia de la junta gestora. Lescafandrisme. Shaur per de sollicitar autoritzaci a la direcci de la Reserva. Aquesta concedir un nombre determinat dautoritzacions diries tant a particulars com a clubs de submarinisme. Aquest nombre lmit dautoritzacions el determinaria la junta gestora.
La zona B queda delimitada pels punts 1,2,5 i 6 fig. 27. Aquesta es una zona on shi combinen fons de roques, fons arenosos i fons amb praderies de Posidonia oceanica. Aqu la protecci ser ms tova donat que s tracta duna zona on la pesca recreativa per part dels habitats de Punta prima Alcaufar i Binincolla principalment est molt arrelada i una prohibici excessiva daquest tipus de pesca podria provocar una rebuig molt importat a la creaci daquest tipus de figures de protecci. En aquesta zona principalment es regular la pesca professional darts menors que s permetr sota unes determinades condicions, les mateixes que es permet a la Reserva marina del Nord de Menorca. Dins aquesta zona quedaran prohibits els usos i activitats segents: La caa submarina La pesca amb fitora Lextracci de qualsevol tipus de recurs mar viu o mort que no hagi estat extret amb els arts de pesca permesos. Labocament de qualsevol tipus de residu al mar ja sigui des de terra o des de les embarcacions que es troben dins lmbit de la Reserva. Es permet dins aquesta zona les segents activitats:
71
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti Lescafandrisme sense autoritzaci prvia La pesca professional amb les arts i limitacions segents. Tremall amb una malla minima de 80 mm i una longitud mxima de 2000m per embarcaci i dia. Xarxes per a mlleres amb una malla mnima de 50 mm i una longitud mxima de 2000m per embarcaci i dia des de l1 de setembre fins el 29 de febrer. Xarxes gerreteres, fins a 500m per embarcaci i dia des de l1 de setembre fins el 29 de febrer. Soltes Palangr Curric de fons (Veda del 1 dabril al 30 de setembre) Nanses de llagosta Potera Cadufs per a pops Xarxes llampugueres Les arts dencerclament darrossegament i palangre de superfcie estan totalment prohibits dins tot lmbit de la Reserva.
La pesca recreativa amb les arts segents: Volant (amb mxim de 6 hams i una canya o Volant per pescador) Fluixa Potera Pesca des de terra amb canya de suret i grumeig Pesca des de terra amb canya de llanat (Una canya per pescador)
72
A part de les limitacions proposades a la pesca tant professional com recreativa , shauria de poder prohibir totalment la creaci de qualsevol port esportiu dins tot lmbit de la Reserva, ja que darrerament shan sentit veus que proposen la installaci dun dic exterior a Punta Prima i la creaci dun port esportiu. Tamb shauria dobligar a les installacions hoteleres a revisar la seva gesti daiges residuals, ja que lexistncia dun emissari submar que aboca aiges residuals a alta mar amb un grau de depuraci que desconeixem, s un perill per a la bona conservaci del medi mar, de fet aquest emissari a sofert diverses avaries en els darrers anys abocant en varies ocasions aiges residuals a escassos 500 metres de la costa. Per tant recomanam i de fet desijam que les administracions competents en aquest cas Govern Balear accelerin els trmits per la declaraci de la Reserva Natural MaritimaTerrestre de lilla de laire. Creim realment que s el moment idoni ja que es dona una situaci social molt favorable a la creaci daquesta figura de protecci, tant per part de la majoria de visitants de lilla i aix ho indiquen les enquestes com per un gran nombre dassociacions vinculades al mar, incloent clubs de busseig, i la confraria de pescadors de Ma. I ja que es tracta duna zona amb un elevat inters ecolgic ubicada en un context poc idoni per a la seva conservaci. s per tant mitjanant la creaci de La Reserva Natural Maritima-Terrestre de Lilla de laire la millor manera al nostre entendre de protegir aquest espai tant singular i a la vegada tant amenaat.
73
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti 7. AGRAIMENTS
Als tutors de projecte : Maite Carrassn i David Carreras A linstitut Menorqu destudis A Flix de Pablo A Manuel Benito A Pablo Manent A Miquel Ventura A Gabriel Miarro A Valentin Perez-Mellado A Joan Ramiro A Mercedes Tejedor A Rosario Tejedor A Raul Escandell A Miquel Truyol A Oscar Garcia- Febrero
8.BIBLIOGRAFIA ALVAREZ ,E, MARB, N. Red de monotorizacion de las praderas de Baleares. Govern de les illes Balears, IMEDEA( Institut Mediterrani destudis avanats) : Palma 2002. AUTORITAT PORTUARIA DE BALEARS (1999) Pla Especial d utilitzaci dels espais dels fars de la Autoritat Porturia de Balears.:Palma 1999 BUENAVENTURA, A. La albufera des grau. Editorial Menorca: Ma 2002. CARDONA, L, ELICES,M , Enciclopdia de Menorca. Tom cinqu. Vertebrats. Volum 1: Els peixos .Obra Cultural de Menorca: Ma 2002.
74
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti CARDONA, L., JUANEDA, J. Y DE PABLO, F.Gua dels Espais Naturals de Menorca. Institut menorqu destudis: Ma 1998. CARRERAS, D. Cartografia digital de la ocupaci del sl a Menorca. IME (Institut menorqu destudis): Ma 2003. ESCANDELL, R. Memoria de la campanya destudi de la migraci prenupcial a lIlla de lAire. Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear i Institut Menorqu dEstudis :Ma 2002. GARCA FEBRERO, O. Impacte potencial sobre la vegetaci per la introducci del conill a lIlla de lAire. GOB: Ma 2000. GOI, R, COLL, J . Les reserves marines de les illes Balears. Govern de les illes balears: Palma 2001 JANS, J.M. Meteorologia de Menorca, Balears, i la Mediterrnia. Institut Menorqu dEstudis: Ma 2002 PREZ MELLADO, V. Impacte potencial de proves experimentals amb conills en la poblaci de sargantana balear de lIlla de lAire. GOB: Binisafulla (Sant LLuis ) 2000 PETRUS J. Illes i illots costaners: cap a una unitat destudi i de conservaci. Editorial Socarrell : Ma 1984 SAN FELIX, M. La posidonia. El bosc sumergit. Quaderns de natura de les Balears: Palma 2000. LLISTA DE PERSONES ENTREVISTADES Valentin Perez-Mellado: Profesor de la Universitat de Salamanca Miquel Truyol: Director del Parc Natural Albufera des Grau, illa den Colom i Cap de Favaritx. Felix De Pablo: Inspector de pesca del Consell Insular de Menorca.
75
ANNEX 1: Qestionari visitants 1. Visita regularment lilla del aire o ha vingut de manera espordica? A B C D Si venc ms de 15 vegades al any Si , ms de 5 vegades al anys Menys de 5 vegades al any Es la primera vegada que visit lilla de laire
2. Practica vost qualque activitat als voltants de lilla de laire ? A Si , pesca esportiva B C D E Si , submarinisme Si , activitats cientfiques Si , esports nutics No, simplement de visita
3. Quina s la seva opini sobre la claredat daquestes aiges? A B C D E Excellent no havia vist mai unes aiges tant transparents Molt bona. Sn de les aiges ms transparents que he vist. Bona per he vist bastants llocs amb aiges iguals o ms transparents Regular. He vist molts de llocs amb aiges ms transparents Dolenta. Aquestes aiges no sn transparents.
4. Creu que aquesta illa i els seus voltants tenen suficients valors naturals com per declarar-la Reserva Natural? A No. Aquest illot s una roca i poc ms
B Aquest illot i els seus voltants tenen una gran riquesa natural per no crec que necessitin protecci. C Aquest illot i els seus voltants tenen una gran riquesa natural i probablement necessitin protecci D Si. Tenen gran riquesa i crec que s necessari i urgent protegir aquest espai.
76
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti 5. s vost resident a Menorca A B C D Si No, soc de la pennsula No, soc estranger No , soc de la resta de les Balears
6. Coneix la Posidonia oceanica i la seva implicaci en la transparncia de laigua? A B C No, mai he sentit rallar della Si , nhe sentit rallar per se exactament el que s? Si, la conec per no sabia de la seva implicaci en la transparncia de laigua.
D Si, la conec perfectament aix com la seva implicaci en la transparncia de laigua. 7. Sabia que en aquest illot habita una raa endmica de sargantana i que aquesta s negre? A B C D Evidentment s una de les atraccions de lilla. Si per mai les he vist. Si las he vist per no sabia que era una raa nica en tot el mon. No
8. Estaria dacord en que en determinades zones s prohibissin determinades arts de pesca? A B C No, no veig necessari prohibir res. Depn de quines arts es prohibesquin i en quines zones. Totalment dacord s necessari perqu es recuperin les poblacions.
9. Que opina de la regulaci del fondeig , li agrada la idea dhabilitar boies per evitar que les embarcacions fondegin sobre les praderies de Posidonia oceanica? A Si . pens que es una mesura bona i urgent
77
Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti B C Si, per noms ho veig necessari per a grans embarcacions. No, no crec que aquesta mesura servesqu per res
10. Creu necessari regular les visites submarines? A Si crec que hi hagut un augment massa fort daquest tipus de turisme i veig necessari que sen limiti el seu nombre. B C Si per noms en determinades zones Crec que els submarinistes no poden causar cap mal i per tant no shan de regular.
ANNEX 2 : Mapa fsic de la zona i delimitaci de la Reserva Marina
78
ANNEX 3: Mapa topogrfic de lilla de laire. (Corbes de nivell de 1 m)
79

Ill A Del A Ire

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ill A Del A Ire

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTE

MEMRIA Llicenciatura de Cincies Ambientals

ANLISI DELS VALORS NATURALS DE LILLA DE DE LAIRE GESTI I

Alumne: Ricardo Borrs Tejedor Tutors: Maite Carrassn David Carreras

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Fig. 10: El far de lilla de laire

Taula 1. Dades climtiques del aeroport de Ma. (INM)

2n quadrant sud-est 17,9% 24,4% 15,5% 8,9% 16,7%

3r quadrant sud-oest 28,6% 19,9% 23,7% 20,3% 23,1%

4t quadrant nord-oest 21,6% 13,1% 24,2% 36,4% 23,7%

Calma 8,5% 8% 11,9% 11,6% 11,1%

espcies de la coberta vegetal que hi sn presents a la zona mostrejada i el percentatge

Fig. 14: Localitzaci dels transsectes de Posidonia oceanica

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

1 2 1 2 12 3 12 1 346 440 753 271 557 1 26 5 12 3 6 15 8 30 2 1 76 1 2 13 13 5 1 22 7 93 1 7 1 2 84 1 1 67 30 8 67 2 1 5 1 43 2 130 8 4 20 1 44 3 63 1 21 14 35 1 4 2 30 3 22 13 22 31 2 17

11480 11460 15080 7390 15910 13070 13060 13110 13120

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Figura 16. Proporcions dels diferents tipus espcies anellades. Transaharianes,

Total anellaments 2000 n=2519 111 4% 134 5%

Total anellaments 2001 n=4033 123 3%

Total anellaments 2002 n=4066

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Taula 8 : cens de vegetaci ( Febrero.2000).

Fig.17: Exemplar de Rapa mosquera (Dracunculus muscivorus).

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Fig. 18: Mapa de cobertes vegetals

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

Fig. 21: Valoraci de lestat de conservaci de la comunitat de Cystoseira.

Punt inicial (0 m) 15 m 17m 40m 42m Punt final (50m)

Taula 9. Cobertura Posidonia oceanica transsecte 1.

Punt inicial (0 m) 11 m 13 m 15 m 18 m 46 m 47 m 49 m Punt final (50 m)

Punt inicial (0 m) 1.5 m 3m 4m 16 m 17 m 27 m 28 m 29 m

Taula 11. Cobertura Posidonia oceanica transsecte 3.

Transsecte 2 650 575 225

Transsecte 3 550 450 425

Taula 12. Densitat de feixos de Posidonia oceanica per metre quadrat.

Transsecte 1 Esparralls (Diplodus annularis) 4

Variades(Diplodus vulgaris) (Fig 19) 8 Vaques (Serranus scriba) 0 9

Doncelles ((Coris julis)

Taula 13. Cens visuals de peixos (n dindividus visualitzats de cada espcie)

Fig 19: Variada (Diplodus vulgaris) refugiant-se entre les praderies.

Anlisi dels valors naturals de lilla de laire i propostes de gesti

NOMBRE DEMBARCACIONS A LES 14:00 H 5 14 12 13 4 11 8 25 6 1 7 14 16 2 14

Diumenge 6 -07-03 Dilluns 7-07-03

Dimarts 8-07-03 Dimecres 9-07-03 Dijous 10-07-03

Divendres 11-07-03 Dissabte 12-07-03

Diumenge 13-07-03 Dimarts Dijous 15- 07-03 17-07-03

Divendres 18-07-03 Dissabte 19-07-03

Diumenge 20-07-03 Dilluns Dimarts 21-07-03 22-07-03

Diumenge 27-7-03 Dilluns Dimarts 28-07-03 29-07-03

Dimecres 30-07-03 Dijous 31-07-03