INTRODUCCI AL CLCUL DIFERENCIAL

1 de febrer de 2010
2
2
ndex
1 Preliminars 5
1.1 Conjunts de nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
1.1.1 Subconjunts. Intervals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
1.2 Aplicacions i propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.3 Funcions elementals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.3.1 Polinomis i funcions racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.3.2 El valor absolut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.3.3 Exponencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.3.4 Logaritmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.3.5 Funcions trigonomtriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3.6 Composici de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4 El principi dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.5 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
2 Lmits i continutat 15
2.1 Lmit duna funci a un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2.2 Lmits innits i lmits a linnit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
2.2.1 Lmits indeterminats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2.2.2 Comparaci de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
2.3 Funcions contnues. Tipus de discontinutat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
2.4 Teoremes de Weierstrass, Bolzano i del valor intermig. . . . . . . . . . . . . . . . . 25
2.5 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
3 La derivada i la seva interpretaci geomtrica 27
3.1 Derivada duna funci en un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
3.2 Regles de derivaci i clcul de derivades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
3.2.1 La regla de la cadena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
3.2.2 Derivada de la funci inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
3.2.3 Derivaci logartmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
3.3 Indeterminacions. La regla de lHpital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
3.4 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
4 Creixement i convexitat 35
4.1 Creixement i derivada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
4.2 Teorema de Rolle i aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
4.3 Convexitat, concavitat i punts dinexi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
3
4 NDEX
4.4 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
5 Representaci grca de funcions 43
5.1 Domini, punts de tall, simetries i asmptotes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
5.2 Zones de creixement i convexitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
5.3 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
6 Frmula de Taylor i aplicacions 47
6.1 Polinomi de Taylor i terme de resta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
6.2 Aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
6.2.1 Clculs aproximats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
6.2.2 Desigualtats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
6.2.3 Clcul de lmits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
6.3 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
4
Captol 1
Preliminars
Aquest curs fa una introducci a les propietats ms importants de les funcions duna variable real,
sobretot a les lligades a la continutat i a la derivabilitat. Comencem explicant qu sn un nombre real
i una funci.
1.1 Conjunts de nombres
Considerem els conjunts de nombres:
N = {1, 2, 3, . . . , n, . . . } nombres naturals
Z = {. . . , n, . . . , 2, 1, 0, 1, 2, . . . , n, . . . } nombres enters .
A partir de Z construm el conjunt de nombres racionals:
Q = {n/m : n Z, m Z \ {0}}.
Es veu de seguit que el conjunt Q s insucient per a resoldre molts problemes elementals. Per
exemple:
1. Noms amb Qno podem mesurar longituds. Si prenem el triangle rectangle de costats 1 i volem
mesurar la hipotenusa x, tenim, pel Teorema de Pitgores: x
2
= 1
2
+ 1
2
= 2.
1
1
x
Figura 1.1:
Aix x =

2. Per

2 / Q; per veure-ho suposarem el contrari (

2 Q) i arribarem a una
contradicci (daquest tipus de raonament sen diu reducci a labsurd). Suposem doncs que

2 = n/m, amb n Z i m Z \ {0}, i on n i m no tenen factors comuns. Aleshores

(1.1) n
2
= 2m
2
,
5
6 Preliminars
i per tant n s parell (el quadrat dun nombre senar tamb s senar). Existeix doncs k Z tal
que n = 2k. Lequaci (1.1) dna 2k
2
= m
2
, i per tant mtamb s parell, la qual cosa contradiu
la suposici que n i m no tenen factors comuns.
2. Les funcions contnues"a Qpoden passar de valors positius a negatius (o al revs) senze passar
per 0. Per exemple, la funci f : Q Q denida per f(x) = x
2
2 pren valors positius i
negatius, per mai 0.
Aquests i daltres exemples mostren que hem dampliar el conjunt de nombres racionals i consi-
derar-ne un de ms gran. Lanomenat conjunt R dels nombres reals est format pels x que tenen una
expressi decimal del tipus x = a
0
.a
1
a
2
a
3
. . . a
n
. . . , on a
0
Z i a
n
{0, 1, 2 . . . , 9}, n N. Amb
aquesta expressi entenem que, si a
0
0,
x = a
0
+
a
1
10
+
a
2
10
2
+
a
3
10
3
+ +
a
n
10
n
+
Els nombres reals se solen representar en una recta en la que els nombres estan ordenats de ms petit
(a lesquerra) a ms gran (a la dreta).
Cal fer atenci a que, a diferncia de N, Z o Q, no hi ha una descripci explcita dels nombres
reals. La denici rigorosa de R s delicada, i no la veurem en aquest curs.
Els nombres reals que no sn a Q sanomenen irracionals, i el subconjunt de R que formen es
denota per R \ Q.
1.1.1 Subconjunts. Intervals.
Tot sovint considerarem subconjunts daquests conjunts de nombres bsics. Els podem determinar
dient explcitament quins elements contenen, com a
{1/n}
nN
= {1, 1/2, 1/3, 1/4, . . . } ,
o b podem determinar-los mitjanant una propietat o una relaci, com a
{x Q : x
2
2x + 2 1/3}.
A partir de conjunts ja donats en podem construir de nous, prenent interseccions o unions. Si A i
B sn dos conjunts de nombres es deneix la uni de A i B com el nou conjunt
A B := {x : x A o x B},
mentre que la intersecci de A i B es deneix com
A B := {x : x A i x B}.
Finalment, es pot produir un nou conjunt a partir de dos conjunts A i B donats considerant el
producte cartesi
AB = {(a, b) : a A, b B}.
Els subconjunts de R que utilitzarem ms sovint sn els intervals. Linterval obert dextrems a i
b, amb a < b, s el conjunt:
(a, b) = {x R : a < x < b} .
6
1.2. Aplicacions i propietats 7
Anlogament, linterval tancat dextrems a i b, amb a b, s el conjunt:
[a, b] = {x R : a x b} .
Quan diem, sense precisar, que I s un interval entendrem que s un interval obert.
Utilitzarem els intervals com a entorns de punts a R, en els que hi estudiarem el comportament
duna funci donada (habitualment la continutat o la derivabilitat). Ms precisament, donats a R i
r > 0, considerem els intervals centrats a a i de radi r donats com:
I(a, r) = {x R : a r < x < a + r}
I(a, r) = {x R : a r x a + r} .
Tot i que els racionals sn molts menys que els irracionals (en el sentit que Qs numerable i R\Q
no), nhi ha a tot arreu.
Propietat de densitat. Per a tot interval I de R es t:
I Q = i I (R \ Q) = .
Aix diu, en particular, que qualsevol x R es pot aproximar tant per racionals com per irracio-
nals.
1.2 Aplicacions i propietats
Les funcions sn un cas particular duna famlia una mica ms general, les aplicacions, la denici
formal de les quals s la segent.
Denici. Una aplicaci entre dos conjunts A i B s un subconjunt R del producte cartesi A B
en el que per a cada a A existeix un nic b B tal que (a, b) R.
En general designem laplicaci per f (o una lletra semblant). Escrivim
f :A B ,
i en lloc de (a, b) R diem b = f(a). En aquesta situaci diem que b s la imatge da, i que a s una
antiimatge db.
s important tenir present que el que caracteritza les aplicacions s el fet que tot a A t sempre
una imatge, i que aquesta s nica. En canvi, pot passar perfectament que alguns elements b B no
tinguin cap antiimatge, o que en tinguin ms duna.
Donada una aplicaci f : A B diem domini de f al conjunt A (escrivim A = D(f)), i diem
recorregut de f al subconjunt de B format pels elements que tenen alguna antiimatge:
R(f) = {b B : a A : f(a) = b}.
Donat un subconjunt C B, diem antiimatge de C al conjunt delements dA que sn enviats a C
per f, s a dir,
f
1
(C) = {x A : f(x) C} .
Diem grca de f al conjunt
G(f) = {(a, b) AB : b = f(a)} AB .
7
8 Preliminars
Denici. Una aplicaci f : A B es diu injectiva si cada element b B t com a molt una
antiimatge. Equivalentment, f s injectiva si cada vegada que tenim f(a) = f(a

), amb a, a

A,
necessriament a = a

.
Laplicaci f s diu exhaustiva si cada element b B t almenys una antiimatge, s a dir si
R(f) = B.
Laplicaci f s diu bijectiva si s simultniament injectiva i exhaustiva, s a dir, si cada element
b B t exactament una antiimatge.
Quan f : A B s bijectiva es pot denir lanomenada aplicaci inversa f
1
: B A
mitjanant la relaci:
f
1
(b) = a tal que f(a) = b .
Denici. Una funci s una aplicaci entre conjunts de nombres.
Exemple: Sigui R
+
= {x R : x > 0}.
(a) La funci f : R R denida per f(x) = x
2
no s ni injectiva ni exhaustiva. No s injectiva
perqu f(x) = f(x) x R, tot i que evidentment x = x en general. No s exhaustiva perque
R(f) = [0, +) no s tot R.
(b) La funci f : R
+
R denida per f(x) = x
2
s injectiva per no exhaustiva.
(c) La funci f : R
+
R
+
denida per f(x) = x
2
s bijectiva, i la corresponent funci inversa
s f
1
(y) =

y.
Observaci. Quan A i B sn conjunts nits i existeix una bijecci f : A B aleshores A i B
tenen el mateix nombre delements.
Quan A i B sn innits aix no s necessriament aix, en el sentit que pot existir una bijecci
entre un conjunt A i un conjunt B estrctament ms petit (o ms gran) que A. Per exemple, existeix
una bijecci entre els conjunts A = N i B = {2n : n N} (conjunt de nombres naturals parells),
donada per
f(n) = 2n, n N.
Els conjunts que estan en bijecci amb N sanomenen numerables. ELs conjunts Z i Q sn
numerables, per R no ho s.
1.3 Funcions elementals
Vegem tot seguit un recull de les propietats ms importants de les funcions elementals.
1.3.1 Polinomis i funcions racionals
Un polinomi de grau n s una expressi del tipus
p(x) = a
0
+ a
1
x + a
2
x
2
+ + a
n
x
n
,
on a
0
, a
1
, . . . , a
n
R i a
n
= 0. El domini dels polinomis s tot R.
Una funci racional s una funci de la forma
Q(x) =
p(x)
q(x)
,
on p i q sn polinomis. El domini de Q s R llevat dels punts on sanulla el polinomi q. Formalment,
D(Q) = R \ Z(q), on Z(q) = {x R : q(x) = 0}.
8
1.3. Funcions elementals 9
1.3.2 El valor absolut
La funci valor absolut es deneix com:
|x| =
_
x si x 0
x si x < 0.
0
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1
1.1
-1 -0.5 0 0.5 1
abs(x)
Figura 1.2: Funci |x|.
Observem que |x| indica la distncia de x a 0, i que, fent un desplaament, |x a| indica la
distncia de x a a.Tenint en compte aquest fet tenim la propietat segent.
Desigualtat triangular. Per qualssevol x, y R tenim
|x + y| |x| +|y| .
La funci valor absolut es pot utilitzar per descriure els intervals vistos a la Secci 1.1.1:
I(a, r) = {x R : |x a| < r}
I(a, r) = {x R : |x a| r}
1.3.3 Exponencials
Donat a > 0 denim la funci exponencial de base a, denotada f(x) = a
x
, x R, de la manera
segent:
Si x = n N tenim a
n
= a
n

a,
a
0
= 1,
Si x = n, amb n N, denim a
n
= 1/a
n
,
9
10 Preliminars
Si x = 1/n, amb n N, existeix un nic nombre real positiu tal que
n
= a. Aleshores diem
a
1/n
= . Tot sovint sescriu
n

a, en lloc de a
1/n
.
Si x = n/m, amb n, m Z sense factors comuns i m > 0, tenim a
n/m
= (a
1/m
)
n
. Sescriu
tamb
m

a
n
, en lloc de a
n/m
,
Si x R \ Q considerem lexpressi decimal x = b
0
.b
1
b
2
. . . b
k
. . . i les aproximacions de x
donades per la truncaci al decimal k-sim: x
k
= b
0
.b
1
b
2
. . . b
k
Q. Es demostra que els valors
a
x
k
saproximen a un valor, que s el que sanomena a
x
.
Propietats 1.1. Siguin a, b > 0 i siguin x, y R. Llavors:
(a) a
x
a
y
= a
x+y
,
(b) (a
x
)
y
= a
xy
,
(c) (ab)
x
= a
x
b
x
,
(d) Si a > 1 la funci a
x
s creixent, s a dir, si x < y, llavors a
x
< a
y
. Si a (0, 1) la funci a
x
s decreixent, s a dir, si x < y, llavors a
x
> a
y
.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
-3 -2 -1 0 1 2 3
a^x, a>1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
-3 -2 -1 0 1 2 3
a^x, a<1
Figura 1.3: Funcions a
x
, amb a > 1 i a < 1.
Per raons que explicarem ms endavant, una tria de la base a que simplica considerablement els
clculs s la que fa que el pendent de la recta tangent a la grca al punt (0, 1) sigui exactament 1. A
aquesta base privilegiada se lanomena e.
1.3.4 Logaritmes
La funci exponencial f : R (0, +) denida com y = f(x) = a
x
, a > 0, s bijectiva. Aix
permet construir la funci inversa f
1
: (0, +) R, que sanomena logaritme en base a de y.
Aix
log
a
y = x a
x
= y .
10
1.3. Funcions elementals 11
El logaritme en base e sanomena logaritme neperi, i sescriu log y o ln y.
-2.5
-2
-1.5
-1
-0.5
0
0.5
1
1.5
2
2.5
0 2 4 6 8 10
log(x)
Figura 1.4: Funci log x.
Propietats 1.2. Siguin a, b > 0 i siguin x, y R. Llavors:
(a) log
a
(xy) = log
a
x log
a
y,
(b) log
a
x
y
= y log
a
x,
(c) log
a
x = log
a
b log
b
x (Frmula del canvi de base).
Demostraci. (a) s una reescritura de Propietats 1.1(a).
(b) Per (b) de Propietats 1.1:
a
y log
a
x
= (a
log
a
x
)
y
= x
y
.
(c) Siguin z = log
a
x i w = log
b
x, de manera que a
z
= b
w
= x. Per la propietat anterior, tenim:
z = log
a
b
w
= wlog
a
b .
La propietat (c) permet, en particular, calcular un logaritme qualsevol en termes del logaritme
neperi:
log
a
x =
log x
log a
.
1.3.5 Funcions trigonomtriques
En principi les funcions trigonomtriques sn les que apareixen en la mesura dangles de triangles
rectangles. Donat el triangle
11
12 Preliminars
x
B
A
C
Figura 1.5:
denim el sinus de langle x com sin x = B/C, i el cosinus de x com cos x = A/C. La tangent de x
s
tan x =
sin x
cos x
=
B
A
,
i la cotangent de x s
cot x =
1
tan x
=
cos x
sin x
=
A
B
.
Si ens situem en un cercle de radi 1 i considerem langle x (mesurat en radiants), que dna lloc al
triangle rectangle que veiem a la gura, tenim sin x = s, cos x = c, tan x = t i cot x = ct.
0
1
1
s
c
t
ct
x
x
Figura 1.6: Funcions trigonomtriques.
Proposici 1.3. Per a tot x R:
(a) Les funcions sinus i cosinus sn 2-peridiques, s a dir,
sin(x + 2) = sin x i cos(x + 2) = cos x,
(b) | sin x| 1; | cos x| 1,
(c) sin
2
x + cos
2
x = 1,
(d) sin(2x) = 2 sin xcos x ; cos(2x) = cos
2
x sin
2
x.
12
1.4. El principi dinducci 13
Les propietats (a) i (b) sn immediates a partir de la denici, mentre que (c) surt daplicar el
Teorema de Pitgores al triangle inscrit al cercle.
1.3.6 Composici de funcions
A partir de les funcions elementals sen poden produir daltres sumant, multiplicant o composant.
Suposem que tenim conjunts de nombres A, B, C i D amb B D, i funcions
f : A B , g : C D .
La composici de f i g s la funci g f : A D denida com
(g f)(x) = g(f(x)), x A.
Aix, per exemple, la funci
F(x) = log(1 +| sin x|)
s la composici successiva de les funcions elementals f
1
(x) = sin x, f
2
(x) = |x|, f
3
(x) = 1 + x i
f
4
(x) = log x.
Observaci. No totes les funcions sn elementals, ni poden obtenir-se a partir de les funcions
elementals amb operacions algbriques (suma i producte) o amb composicions. Un exemple tpic s
la funci f : R
+
R
+
donada per
f(x) =
_
x
0
e
t
2
dt .
Un exemple de natura diferent el podeu trobar a lExemple 4(b).
1.4 El principi dinducci
Aquest principi dna un mtode per determinar la validesa de propietats P(n) que fan referncia als
naturals n N.
Principi dInducci. Suposem que
(a) P(1) s certa,
(b) P(n) certa implica P(n + 1) certa (per a qualsevol n N).
Aleshores P(n) s certa per a tot n N.
La condici P(n) certa de (b) sanomena hiptesi inductiva, o hiptesi dinducci.
Exemple: Sigui, per a cada n N, la igualtat
P(n) : 1 + 2 + 3 + + n =
n(n + 1)
2
.
Utilitzem el Principi dInducci per comprovar-ne la validesa:
(a) P(1) s la igualtat 1 =
12
2
, que s bviament certa.
(b) Vegem ara que P(n) implica P(n+1). Suposem que val P(n) (la igualtat escrita ms amunt)
i veiem si podem provar P(n + 1), que s la igualtat
1 + 2 + 3 + + n + (n + 1) =
(n + 1)(n + 2)
2
.
13
14 Preliminars
La suma dels n primers termes daquesta suma ve donada per P(n), aix que tenim:
1 + 2 + 3 + + n + (n + 1) =
n(n + 1)
2
+ (n + 1)
=
n(n + 1) + 2(n + 1)
2
=
(n + 1)(n + 2)
2
,
tal i com volem veure.
Observaci. En termes formals, el Principi dInducci diu que si A N s tal que
(a) 1 A,
(b) n A n + 1 A,
aleshores A = N.
En aquests termes, a lexemple anterior prendrem
A =
_
n N : 1 + 2 + 3 + + n =
n(n + 1)
2
_
.
1.5 Exercicis
1. Calculeu el domini i el recorregut de la funci f(x) =

2x + 1. Demostreu que s injectiva i

determineu la funci inversa f
1
.
2. Donada la funci f(x) = log
_
1x
1+x
_
, demostreu que val la igualtat
f(x
1
) + f(x
2
) = f
_
x
1
+ x
2
1 + x
1
x
2
_
.
3. Siguin A, B, C conjunts i f : A B, g : B C funcions. Demostreu:
(a) Si g f s injectiva, llavors f s injectiva.
(b) Si g f s exhaustiva, llavors g s exhaustiva.
4. Demostreu que tots els nombres de la forma 5
n
1, n N sn divisibles per 4.
5. Demostreu que per a n N i x = 1 val la igualtat
(1 + x)(1 + x
2
)(1 + x
4
) (1 + x
2
n
) =
1 x
2
n+1
1 x
.
14
Captol 2
Lmits i continutat
En aquest captol denirem la noci de lmit duna funci a un punt, que s leina fonamental per
estudiar, ms endavant, dues propietats de regularitat bsiques de les funcions: la continutat i la
derivabilitat.
2.1 Lmit duna funci a un punt
Sigui D R i sigui f : D R. Quan a R s un punt aproximable per punts de D, diem que el
lmit de f quan x tendeix a a s l si a mesura que x es va apropant a a el valor f(x) es va apropant a l.
Denici. El lmit de f quan x tendeix a a s l R (lim
xa
f(x) = l) si per a tot > 0 existeix > 0
tal que
0 < |x a| < , x D = |f(x) l| < .
Aquesta darrera implicaci, escrita en termes dintervals, s:
x D (a , a + ) \ {a} = f(x) (l , l + ) .
A vegades ens convindr estudiar el comportament duna funci quan x sacosta a un punt a per
la dreta (amb x > a) o per lesquerra (amb x < a).
Diem que el lmit de f quan x tendeix a a per la dreta s l R ( lim
xa
+
f(x) = l) si per a tot > 0
existeix > 0 tal que
x (a, a + ), x D = |f(x) l| < .
Anlogament, diem que lim
xa

f(x) = l (lmit per lesquerra) si per a tot > 0 existeix > 0 tal que
x (a , a), x D = |f(x) l| < .
Exemple 1. (a) lim
xa
x
2
= a
2
. Per simplicar els clculs suposem que a > 0; el cas general es fa
anlogament. Fixat > 0 qualsevol, volem veure si existeix > 0 tal que
0 < |x a| < = |x
2
a
2
| < .
15
16 Lmits i continutat
Si |x a| < tenim, per la desigualtat triangular, |x + a| |x| + |a| < (a + ) + a = 2a + .
Aleshores, triant < a (cosa que no s cap restricci):
|x
2
a
2
| = |x a||x + a| < (2a + ) < 3a .
Nhi ha prou doncs amb triar < /(3a) per tenir la desigualtat |x
2
a
2
| < .
(b) lim
x0
sin(1/x) no existeix. Pels punts x
k
= 1/(k), k Z, que es van acostant a 0, tenim
sin(1/x
k
) = 0. Per altra part, si triem y
k
= 1/(/2 + 2k), k Z, que tamb es van acostant a 0,
tenim sin(1/y
k
) = 1. Per tant no s cert que quan x 0 la funci tendeixi a un valor l R.
-1.5
-1
-0.5
0
0.5
1
1.5
-0.4 -0.2 0 0.2 0.4
sin(1/x)
Figura 2.1:
Denici. Diem que una funci f : D R s acotada superiorment si existeix C R tal que
f(x) C per a tot x D. Anlogament, f s acotada inferiorment si existeix C R tal que
f(x) C x D.
Diem que f s acotada si s simultniament acotada superiorment i inferiorment. Aix equival a
dir que existeix C > 0 tal que |f(x)| C x D.
Teorema 2.1. Si lim
xa
f(x) = l R existeix un entorn da on la funci f(x) hi s acotada.
Demostraci. Fixem = 1 i apliquem la denici de lmit: existexi > 0 tal que si x I(a, ) \{a}
aleshores
l 1 f(x) l + 1 ,
de manera que f a I(a, ) \ {a} s acotada superiorment per l + 1 i inferiorment per l 1.
Teorema 2.2. Sigui D R i siguin f, g : D R. Sigui a R pel qual existeixen els lmits
l
f
= lim
xa
f(x) i l
g
= lim
xa
g(x) .
Aleshores
16
2.2. Lmits innits i lmits a linnit 17
(a) lim
xa
(f(x) + g(x)) = l
f
+ l
g
,
(b) lim
xa
(f(x) g(x)) = l
f
l
g
,
(c) Si g(x) = 0 en un entorn da i l
g
= 0, tamb lim
xa
f(x)
g(x)
=
l
f
lg
.
(d) Si f(x) g(x) per a tot x D (o a un entorn de a), aleshores l
f
l
g
.
Observaci. Cal fer atenci a que lapartat (d) no val si canviem les desigualtats per desigualtats
estrictes. Per exemple, si f(x) = x i g(x) = x + x
2
tenim f(x) < g(x) (desigualtat estricta), per en
canvi
lim
x0
f(x) = lim
x0
g(x) .
Una darrera propietat dels lmits respecte les desigualtats s la que veiem a continuaci.
Teorema del Sandwich. . Siguin f, g, h : D R tals que
f(x) g(x) h(x) x D.
Sigui a R pel qual existeixen els lmits de f i h al punt a i a ms coincideixen:
l = lim
xa
f(x) = lim
xa
h(x) .
Aleshores tamb lim
xa
g(x) = l.
Exemple 2. (a) Com que x sin x x i lim
x0
x = lim
x0
x = 0, dedum que
lim
x0
sin x = 0 .
(b) Per a x (0, /2) tenim sin x x tan x (vegeu la Figura 1.6), i per tant
lim
x0
+
sin x
x
= 1 .
2.2 Lmits innits i lmits a linnit
Pot passar que a mesura que x sacosta a un extrem del domini, la funci es vagi fent cada cop ms
gran (o ms petita).
Sigui f : (a, b) R. Diem que el lmit de f quan x tendeix a a s +( lim
xa
+
f(x) = +) si per
a tot M > 0 existeix > 0 tal que
x (a, a + ) = f(x) > M .
Anlogament, lim
xa
+
f(x) = si per a tot M > 0 existeix > 0 tal que
x (a, a + ) = f(x) < M .
Els lmits a b es deneixen anlogament.
17
18 Lmits i continutat
Sigui f : (a, +) R. Diem que el lmit de f quan x tendeix a +s l R ( lim
x+
f(x) = l)
si per a tot > 0 existeix K > 0 tal que
x > K = |f(x) l| < .
Anlogament, si f : (, b) R, diem que lim
x
f(x) = l si per a tot > 0 existeix K > 0 tal
que
x < K = |f(x) l| < .
Podem tamb tenir lmits innits a linnit. Per exemple, donada f : (a, +) R, diem que
lim
x+
f(x) = +si per a tot M > 0 existeix K > 0 tal que
x > K = f(x) > M .
Anlogament es deneixen lim
x+
f(x) = , lim
x
f(x) = +i lim
x
f(x) = .
Exemple 3. Siguin p(x) = a
0
+a
1
x+ +a
n
x
n
i q(x) = b
0
+b
1
x+ +b
m
x
m
polinomis de graus
respectius n i m, amb a
n
, b
m
> 0. Aleshores
lim
x+
p(x)
q(x)
=
_

_
+ si n > m
a
n
/b
m
si n = m
0 si n < m.
Per veure aquesta igualtat escrivim
p(x)
q(x)
=
x
n
(a
n
+ a
n1
/x + + a
0
/x
n
)
x
m
(b
m
+ b
m1
/x + + b
0
/x
m
)
i utilitzem que lim
x
1/x
n
= 0 per a tot n N.
Cal fer atenci al fet que els innits no sn nombres, i per tant si fem operacions amb ells (sumes,
productes, quocients, etc.) cal justicar-ne els resultats.
Proposici 2.3. Siguin f i g funcions amb lim
x+
f(x) = l i lim
x+
g(x) = +. Aleshores
(a) lim
x+
f(x) + g(x) = + (l + (+) = +),
(b) lim
x+
f(x) g(x) = + (l (+) = ),
(c) lim
x+
f(x)/g(x) = 0 (l/ + = 0),
(d) Si l > 0, lim
x+
f(x) g(x) = + (l (+) = +);
si l < 0, lim
x+
f(x) g(x) = (l (+) = ).
18
2.2. Lmits innits i lmits a linnit 19
Demostraci. (a) Fixat M > 0 existeixen K
f
, K
g
> 0 tals que
|f(x) l| < 1 si x > K
f
g(x) > M l + 1 si x > K
g
.
Llavors, si x > K = max(K
f
, K
g
) tenim
f(x) + g(x) > l 1 + M l + 1 = M .
(b) Anlogament.
(c) Fixem > 0; volem veure que existeix K > 0 tal que
x > K

f(x)
g(x)

< .
Prenem M = (l + 1)/ i considerem K > 0 tal que |f(x) l| < 1 i g(x) > M si x > K. Aleshores,
per a aquests x,

f(x)
g(x)

<
l + 1
M
= ,
tal i com volem.
(d) Suposem l > 0. Volem veure ara que xat M > 0 existeix K > 0 tal que
x > K f(x)g(x) > M .
Triem en primer lloc > 0 prou petit tal que l > 0. Existeix K
f
> 0 tal que si x > K
f
aleshores
f(x) > l . Tamb existeix K
g
> 0 tal que si x > K
g
aleshores g(x) > M/(l ). Per tant, si
x > K = max(K
f
, K
g
) tenim, com volem,
f(x)g(x) > (l )
M
l
= M .
2.2.1 Lmits indeterminats
Hi ha daltres operacions daquest tipus que no tenen resultat determinat en general (depenen de cada
cas), per la qual cosa sanomenen indeterminacions. Vegem-ne les ms habituals:
(A) (+) (+). Veiem que, depenent de cada cas, podem tenir un resultat diferents. Prenem
per exemple f(x) = x i g(x) = x
2
. bviament lim
x+
f(x) = lim
x+
g(x) = +; per altra part
lim
x+
f(x) g(x) = lim
x+
x x
2
= ,
lim
x+
g(x) f(x) = lim
x+
x
2
x = +.
(B)

,0 (), 0/0. LExemple 3 mostra que aquests els lmits del tipus / poden
tenir valors diferents segonts els casos.
Els lmits de la forma 0 () es redueixen als anteriors posant p(x)q(x) =
q(x)
1/p(x)
, i els de la
forma 0/0 ho fan posant
p(x)
q(x)
=
1/q(x)
1/p(x)
.
19
20 Lmits i continutat
(C) 1

, 0
0
, ()
0
. Sovint podem resoldre-les utilitzant la relaci
f(x)
g(x)
= e
g(x) log f(x)
.
(Vegeu tamb lAplicaci a la Secci 2.3).
El nombre e. Una altra possibilitat, a lhora de resoldre aquest darrer tipus dindeterminacions,
s utilitzar la denici del nombre e. La funci f(x) = (1 + 1/x)
x
s montona creixent i acotada
superiorment, i per tant t lmit quan x +. A aquest valor se lanomena e. Aix, per denici,
e = lim
x+
_
1 +
1
x
_
x
.
Veurem ms endavant, com a conseqncia de la Regla de lHpital (vegeu nal de la Secci 3.3),
que si lim
x+
f(x) = +tenim tamb
lim
x+
_
1 +
1
f(x)
_
f(x)
= e .
2.2.2 Comparaci de funcions
Els lmits que acabem de veure sutilitzen a vegades per comparar funcions. Per exemple, sabem
que si a > 1 aleshores lim
x+
a
x
= +. Daix i la denici de logaritme en dedum que tamb
lim
x+
log
a
x = +. Per, quina de les dues funcions va ms depressa a linnit? Quina creix ms?
Una manera de respondre aquesta pregunta imprecisa s fer el lmit del quocient.
Proposici 2.4. Siguin a > 1 i c > 0. Aleshores
lim
x+
log
a
x
x
c
= 0 i lim
x+
x
c
a
x
= 0 .
Aix mostra que tot logaritme creix ms lentament que tota potncia, i que tota potncia ho fa
ms lentament que qualsevol exponencial. A vegades escrivim log
a
x x
c
a
x
(x +), o b
log
a
x = o(x
c
) i x
c
= o(a
x
).
Aquests tipus de comparacions tamb es poden fer a lentorn de punts a R, no noms a linnit.
20
2.3. Funcions contnues. Tipus de discontinutat. 21
0
1
2
3
4
5
1 1.5 2 2.5 3 3.5 4 4.5 5
x
exp(x)
log(x)
Figura 2.2: Comparaci de x, e
x
i log x.
Denici. Diem que f s un innitsim quan x tendeix a a si lim
xa
f(x) = 0.
Si f i g sn dos innitsims quan x tendeix a a, diem que f s dordre superior a g si
lim
xa
f(x)
g(x)
= 0 ,
s a dir, si f s fa petit ms rpidament que g quan x tendeix a a. Sescriu f(x) = o(g(x)), x a.
Diem que f i g sn innitsims equivalents si
lim
xa
f(x)
g(x)
= 1 .
Escriurem f(x) g(x), x a.
Exemples:
(a) sin x x, x 0 (Exemple 2(b)).
(b) 1 cos x = o(x), x 0. Essent 1 cos x = 2 sin
2
(x/2) tenim
lim
x0
1 cos x
x
= lim
x0
x
2
_
sin(x/2)
x/2
_
2
= 0 1 = 0 .
2.3 Funcions contnues. Tipus de discontinutat.
Denici. Sigui f : D R i sigui a D. Diem que f s contnua al punt a si existeix lim
xa
f(x) i
aquest val f(a).
21
22 Lmits i continutat
De manera equivalent, f s contnua al punt a si per a tot > 0 existeix > 0 tal que
x D I(a, )) f(x) I(f(a), ) .
Quan f no s contnua al punt a diem que s discontnua.
Quan diem que f s contnua a D entendrem que s contnua a tots els a D. Aleshores
escriurem f C(D).
Exemple 4. (a) La funci f(x) = [x] s contnua a tot a R \ Z i discontnua a tot a Z.
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
-3 -2 -1 0 1 2 3 4
f(x)=[x]
Figura 2.3: f(x) = [x].
(b) La funci
f(x) =
_
1 si x Q
0 si x R \ Q
s discontnua a tot arreu, per la propietat de densitat de Q i R \ Q (1.1.1).
(c) La funci
f(x) =
_
xsin(1/x) si x = 0
0 si x = 0
s contnua a tot arreu.
22
2.3. Funcions contnues. Tipus de discontinutat. 23
-0.3
-0.2
-0.1
0
0.1
0.2
0.3
-0.3 -0.2 -0.1 0 0.1 0.2 0.3
x*sin(1/x)
x
-x
Figura 2.4:
(d) La funci
f(x) =
_
sin(1/x) si x = 0
0 si x = 0
s discontnua al punt a = 0 (vegeu la grca a lExemple 1(b)).
Les propietats dels lmits vistes al Teorema 2.2 donen lloc al resultat segent.
Teorema 2.5. Siguin f, g : D R contnues al punt a D. Aleshores les funcions f + g i f g sn
contnues al punt a D. Si a ms g(x) = 0 per a tot x D (o a tot un entorn de a), aleshores f/g
tamb s contnua al punt a D.
La continutat tamb es conserva en fer composici de funcions.
Teorema 2.6. Siguin f : D R i g : E R amb f(D) E. Si f s contnua al punt a D i g s
contnua al punt f(a) E, aleshores la funci composta g f tamb s contnua al punt a D.
Demostraci. Essent g contnua al punt f(a), per a tot > 0 existeix > 0 tal que
y E I(f(a), )) g(y) I(g(f(a)), ) .
Per la continutat de f al punt a, xat > 0 existeix > 0 tal que
x D I(a, ) f(x) I(f(a), ) .
Aleshores, si x DI(a, ) podemprendre y = f(x) a la primera implicaci i dedumque g(f(x))
I(g(f(a)), ), com volem.
23
24 Lmits i continutat
Exemple. La funci
f(x) =
_
sin x sin(/ sinx) si x (/2, /2) \ {0}
0 si x = 0
s contnua al punt a = 0.
Aplicaci: podem utilitzar aquests resultats i el fet que les exponencials i logaritmes sn contnues
per mirar si sn contnues daltres funcions. Un cas tpic s el de funcions del tipus f(x)
g(x)
, que es
poden escriure
f(x)
g(x)
= e
g(x) log f(x)
.
Si f(x) > 0 i lim
xa
f(x) = l = 0, i si lim
xa
g(x) = t, aleshores
lim
xa
f(x)
g(x)
= lim
xa
e
g(x) log f(x)
= e
t log l
.
Tipus de discontinutats. Els exemples anteriors mostren clarament que hi ha discontinutats de
natures diferents. El tipus ms senzill s el que es produeix quan existeix el lmit lim
xa
f(x) per no
coincideix amb f(a). Aquest tipus de discontinutats sanomenen evitables, perque deixen de ser-ho
tant bon punt com es canvia la denici de f(a) i es fa coincidir amb lim
xa
f(x).
Quan existeixen els lmits laterals f(a
+
) = lim
xa
+
f(x) i f(a

) = lim
xa

f(x), per no coincideixen,

es diu que la discontinutat s de salt. El "salt"s justament la diferncia entre els valors dels lmits
laterals.
a
f(a

)
f(a
+
)
a
f(a)
Discontinutat evitable Discontinutat de salt
Quan almenys un dels lmits laterals s innit, es diu a vegades que la discontinutat s essencial.
Observem que no totes les singularitats sn necessriament daquests tres tipus: la funci vista a
lExemple 4 (d) s discontnua al 0, tot i que la discontinutat no s evitable, ni de salt, ni essencial.
Exemple. Les discontinutats de les funcions montones (creixents o decreixents) sn de salt.
Suposem que f s creixent: f(x) f(y) si x y. Fixat a D tenim f(x) f(a) si x < a,
demanera que f(x) s acotada superiorment (per f(a)) quan x < a. Com que f s creixent i acotada
superiorment, existeix lim
xa

f(x). De manera anloga, utilitzant que f(x) s acotada inferiorment per

f(a) quan x > a, veiem que existeix lim
xa
+
f(x).
24
2.4. Teoremes de Weierstrass, Bolzano i del valor intermig. 25
2.4 Teoremes de Weierstrass, Bolzano i del valor intermig.
En aquesta secci recollim tres propietats fonamentals de les funcions contnues. La primera fa refe-
rncia a lexistncia de punts on la funci assoleix el valor mxim o el valor mnim.
Diem que una funci f : D R assoleix un mxim absolut al punt a D si f(x) f(a) per a
tots els x D. Diem abreujadament que a s un mxim absolut de f. Anlogament, diem que a D
s un mnim absolut de f si f(x) f(a) x D.
Teorema de Weierstrass. Sigui f : [a, b] R contnua. Aleshores f s acotada i assoleix un mxim
i un mnim absolut.
Observem que el mateix resultat canviant linterval tancat [a, b] per linterval obert (a, b) s fals,
com mostra, per exemple, la funci f(x) = x.
El segon resultat ens diu que una funci contnua que passa de positiu a negatiu (o al revs)
necessriament passa per 0. Com ja vam comentar al principi de curs, quan parlavem de la necessitat
dampliar Q, aquesta s tant una propietat de les funcions contnues com del conjunt de nombres reals
R.
Teorema de Bolzano. Sigui f : [a, b] R contnua amb f(a) f(b) < 0. Existeix c (a, b) tal que
f(c) = 0.
a
b
f(x)
f(a)
f(b)
0
c
Figura 2.5: Teorema de Bolzano.
Per provar aquest resultat saplica el mtode de la bisecci. Dividim I = [a, b] en dos intervals
digual longitud; a un dels dos intervals resultants (de longitud (b a)/2) la funci compleix una
propietat anloga a la de linterval inicial: els valors de f als extrems tenen signes oposats. En aquest
nou interval hi repetim el procs anterior: el dividim en dos digual longitud (ara (b a)/2
2
) i ens
quedem amb aquell en el que f tingui valors de signes oposats als extrems. Aquest procs convergeix
a un punt c (a, b), que s on la funci f sanulla.
Aplicaci: Demostremque tot polinomi p
n
(x) = a
0
+a
1
x+ +a
n
x
n
, a
n
= 0 de grau n imparell
t almenys una arrel real.
Suposem que a
n
> 0, i observem que
lim
x+
p
n
(x) = lim
x+
x
n
_
a
0
x
n
+
a
1
x
n1
+ + a
n
_
= + a
n
= +.
Aleshores existeix algun b R prou avanat de manera que p
n
(b) > 0.
25
26 Lmits i continutat
Anlogament podem veure que lim
x+
p
n
(x) = , de manera que existeix algun a R prou
endarrerit tal que p
n
(a) > 0.
Aplicant el teorema de Bolzano a la funci p
n
(x), que bviament s contnua, i a linterval [a, b]
veiem que necessriament existeix c (a, b) amb p
n
(c) = 0.
El cas a
n
< 0 es tracta de manera semblant.
Una conseqncia directa de Bolzano s el resultat segent.
Teorema del valor intermig. Sigui f : [a, b] R contnua i sigui z un valor entre f(a) i f(b).
Existeix c [a, b] tal que f(c) = z.
En particular, si M, m [a, b] sn punts on sassoleixen respectivament el mxim i el mnim
absoluts, tenim f([a, b]) = [f(m), f(M)].
Demostraci. Apliquem el Teorema de Bolzano a la funci g(x) = f(x) z. Si g(a) = 0 o g(b) = 0
ja hem acabat. Si no, g(a) i g(b) tenen signes diferents (perque z est entre f(a) i f(b)), i per tant
existeix c (a, b) tal que g(c) = 0.
2.5 Exercicis
1. Demostreu que la funci
f(x) =
_
0 si x R \ Q
1/n si x = n/m Q (fracci irreductible)
s discontnua als punt a Q i contnua als punt a R \ Q.
2. Sigui f : R R funci tal que |f(x)| |x| per a tot x R. Demostreu que f s contnua al
punt a = 0 i doneu un exemple que mostri que no t perque sser contnua a cap altre punt.
3. Sigui f C[a, b] estrctament creixent. Demostreu que la funci inversa tamb s contnua a
linterval [f(a), f(b)].
4. Demostreu que (+) + (+) = +i (+) (+) = +(Vegeu Proposici 2.3).
5. Sigui f : (0, +) R una funci contnua tal que
lim
x0
f(x)
x
< 1, lim
x+
f(x)
x
> 1 .
Demostreu que existeix x
0
> 0 tal que f(x
0
) = x
0
.
6. Demostreu que a lequador de la terra hi ha dos punts antipodals (un a les antpodes de laltre)
amb la mateixa temperatura (Indicaci: considereu la funci f(x) = T(x) T(x + 180
o
), on
T indica la temperatura del punt de lequador de longitud x).
26
Captol 3
La derivada i la seva interpretaci geomtrica
Moltes vegades, tant o ms important que el valor duna funci donada s el valor de la seva variaci,
levoluci. Lobjecte matemtic que cont la informaci sobre aquesta variaci s la derivada de la
funci.
3.1 Derivada duna funci en un punt
Denici. Sigui f denida a un interval I i sigui a I. Diem que f s derivable al punt a si existeix
el lmit
lim
xa
f(x) f(a)
x a
= lim
h0
f(a + h) f(a)
h
.
Quan aix passa el valor del lmit sescriu f

(a). Observem que aleshores

lim
xa
f(x) f(a) f

(a)(x a)
x a
= 0 .
Laplicaci lineal L : R R donada per L(x) = f

(a)x sanomena diferencial de f al punt a

i es designa per df
a
. s en aquesta forma que la noci de derivabilitat es generalitza a funcions de
diverses variables.
La derivada t una interpretaci geomtrica clara, que posa de manifest la relaci amb el crei-
xement de la funci. El quocient
f(x)f(a)
xa
dna el pendent de la recta (secant) que uneix els punts
(x, f(x)) i (a, f(a)), s a dir, tan =
f(x)f(a)
xa
. En fer el lmit quan x a obtenim el pendent de la
recta tangent a la grca de f al punt (a, f(a)).
a x
f(x)
f(a)

tan =
f(x) f(a)
x a
a

f(a)
tan = f

(a)
f(x)
Pendent de la secant Pendent de la tangent
27
28 La derivada i la seva interpretaci geomtrica
Exemples.
(a) La funci f(x) = C constant t derivada 0 a tots els punts a R:
lim
xa
f(x) f(a)
x a
= lim
xa
C C
x a
= lim
xa
0 = 0 .
(b) La funci f(x) = x
n
, n N, s derivable a tot punt a R, i f

(a) = na
n1
:
lim
xa
f(x) f(a)
x a
= lim
xa
x
n
a
n
x a
= lim
xa
_
x
n1
+ x
n2
a + + a
n1
_
= na
n1
.
(c) La funci f(x) = b
x
, amb b > 0, s derivable a tot a R, i f

(a) = b
a
log b: amb el canvi
y = b
xa
1 tenim
lim
xa
f(x) f(a)
x a
= lim
xa
b
x
b
a
x a
= lim
xa
b
a
b
xa
1
x a
= lim
xa
b
a
y
log
b
(1 + y)
= lim
xa
b
a
log
b
(1 + y)
1/y
=
b
a
log
b
e
=
b
a
log e/ log b
= b
a
log b .
Tenim, en particular, que la derivada de f(x) = e
x
s f

(x) = e
x
.
(d) La funci f(x) = sin x s derivable a tot punt a R, i f

(a) = cos a:
lim
xa
f(x) f(a)
x a
= lim
xa
sin x sin a
x a
= lim
xa
2 cos(
x+a
2
) sin(
xa
2
)
x a
= cos(
2a
2
) 1 = cos a .
Acabem aquesta secci observant que la derivabilitat s un grau de regularitat ms elevat que la
continutat.
Teorema 3.1. Sigui f funci derivable al punt a I. Aleshores f s contnua al punt a I.
El recproc daquest enunciat s fals, com mostra la funci f(x) = |x|, que s contnua al punt
0, per no hi s derivable. Hi ha tamb funcions contnues per a les quals els lmits laterals del
quocient incrementals no existeixen (vegeu lExemple 4(c)). De fet, hi ha funcions contnues que no
sn derivables a cap punt del seu domini.
Demostraci. Per veure que lim
xa
f(x) = f(a) escrivim
lim
xa
f(x) f(a) = lim
xa
f(x) f(a)
x a
(x a) = f

(a) 0 = 0 .
28
3.2. Regles de derivaci i clcul de derivades 29
3.2 Regles de derivaci i clcul de derivades
Les derivades de les funcions elementals es poden obtenir directament a partir de la denici, com
hem vist a la secci anterior. Les propietats algbriques dels lmits donen lloc tamb al resultat
segent.
Teorema 3.2. Siguin f i g funcions denides a un interval I i sigui a I. Aleshores les funcions
f + g i fg sn derivables i
(f + g)

(a) = f

(a) + g

(a)
(fg)

(a) = f

(a)g(a) + f(a)g

(a) .
Si, a ms, g(x) = 0 a un entorn da, aleshores f/g tamb s derivable i
_
f
g
_

(a) =
f

(a)g(a) f(a)g

(a)
(g(a))
2
.
Demostraci. La propietat per a la suma s immediata de la denici. Pel al producte escrivim
(fg)

(a) = lim
xa
(fg)(x) (fg)(a)
x a
= lim
xa
f(x)(g(x) g(a))
x a
+ lim
xa
g(a)(f(x) f(a))
x a
i passem al lmit.
Pel quocient nhi ha prou amb observar que
(1/g)

(a) = lim
xa
1/(g(x)) 1/(g(a))
x a
= lim
xa
g(x)g(a)
xa
g(x)g(a)
=
g

(a)
(g(a))
2
i aplicar la regla del producte a f
1
g
.
3.2.1 La regla de la cadena
Amb els resulats anteriors i la regla de derivaci que veurem a continuaci, podem derivar la compo-
sici de funcions elementals.
Regla de la cadena. Sigui f denida a un interval I i sigui g denida a un interval J tal que f(I)
J. Si f s derivable al punt a i g s derivable al punt b = f(a), aleshores g f s derivable al punt a
i
(g f)

(a) = g

(f(a))f

(a) .
Demostraci. Calculem directament el lmit i utilitzem que quan x a tamb f(x) f(a) (Teore-
ma 3.1):
lim
xa
(g f)(x) (g f)(a)
x a
= lim
xa
g(f(x)) g(f(a))
f(x) f(a)
f(x) f(a)
x a
= g

(f(a))f

(a) .
29
30 La derivada i la seva interpretaci geomtrica
3.2.2 Derivada de la funci inversa
Teorema 3.3. Sigui f denida en [a, b], injectiva, contnua i derivable a un punt x
0
(a, b), amb
f

(x
0
) = 0. Aleshores la funci inversa f
1
s derivable a y
0
= f(x
0
) i
(f
1
)

(y
0
) =
1
f

(x
0
)
.
Aquesta igualtat es pot veure com a conseqncia de la igualtat f
1
(f(x)) = x i del la regla de la
cadena. Observem tamb que la condici f

(x
0
) = 0 s realment necessria. Hi ha funcions, com per
exemple f(x) = x
3
a lentorn del punt x
0
= 0, que sn derivables i injectives, per per a les quals la
inversa no s derivable (perque f

(0) = 0).
Exemples.
(a) Sigui f(x) = x
n
, n N. La funci inversa s x = f
1
(y) = y
1/n
=
n

y, i per tant
(f
1
)

(y) =
1
f

(y
1/n
)
=
1
n
y
1/n1
.
(b) Sigui f(x) = e
x
, que s sempre no nulla i t inversa f
1
(y) = log y. Aleshores
(f
1
)

(y) =
1
f

(log y)
=
1
e
log y
=
1
y
.
(c) La funci y = sin x s bijectiva de (/2, /2) a (1, 1). La funci inversa sanomena arcsi-
nus de y, sescriu x = arcsin y, i t per derivada:
(arcsin y)

=
1
cos(arcsin y)
=
1
_
1 (sin(arcsin y))
2
=
1
_
1 y
2
.
3.2.3 Derivaci logartmica
A vegades s ms fcil derivar el logaritme duna funci que no pas la funci mateixa. Suposem que
volem derivar y = f(x). Prenem logaritmes, log y = log f(x), i derivem
y

(x)
y(x)
= (log f(x))

.
Aix dna
y

(x) = y(x)(log f(x))

,
de manera que tenim una expressi de la derivada de la funci en termes de la derivada del seu
logaritme.
Exemple. Sigui f(x) = x
x
. Llavors log f(x) = xlog x, i derivant
f

(x)
f(x)
= log x + x
1
x
= 1 + log x .
Per tant
f

(x) = f(x)(1 + log x) = x

x
(1 + log x) .
30
3.3. Indeterminacions. La regla de lHpital 31
Observaci. El fet que f sigui derivable a un punt a no equival a dir que existeixi lim
xa
f

(x).
Considerem per exemple
f(x) =
_
x
2
sin
_
1
x
_
si x = 0
0 si x = 0.
La funci s derivable al punt a = 0:
lim
x0
f(x) f(0)
x 0
= lim
x0
x
2
sin(1/x) 0
x 0
= lim
x0
xsin
_
1
x
_
= 0 .
En canvi lim
x0
f

(x) no existeix, ja que per a x = 0 tenimf

(x) = 2xsin(1/x)cos(1/x) i lim

x0
cos(1/x)
no existeix.
3.3 Indeterminacions. La regla de lHpital
La derivaci s molt til per resoldre indeterminacions en les que hi intervenen funcions derivables,
que sn els casos ms habituals. La regla de lHpital diu essencialment que el valor dun lmit
indeterminat del quocient de dues funcions derivables s el mateix que el del quocient de les seves
derivades.
Regla de lHpital. Siguin f, g funcions derivables a (a, b), on a < b +i suposem que
g

(x) = 0 per a tot x (a, b). Suposem que el lmit

lim
xa
+
f(x)
g(x)
s indeterminat (del tipus 0/0 o /).
Si existeix
l = lim
xa
+
f

(x)
g

(x)
,
on l s real o , aleshores tamb
lim
xa
+
f(x)
g(x)
= l .
El resultat anleg fent lmit quan x b

tamb val.
Exemples.
(a) Sigui l = lim
x+
log x
x
. Aquest s un lmit indeterminat (del tipus /) del quocient de dues
funcions derivables. Per la regla de lHpital, podem mirar el quocient de les derivades:
lim
x+
1/x
1
= lim
x+
1
x
= 0 .
Per tant l = 0.
31
32 La derivada i la seva interpretaci geomtrica
(b) Sigui el lmit indeterminat del tipus 0/0:
l = lim
x0
sin(ax)
sin(bx)
.
Mirant el quocient de les derivades tenim
lim
x0
a cos(ax)
b cos(bx)
=
a 1
b 1
=
a
b
.
Observem que altres indeterminacions que a priori no estan incloses en la regla de lHpital tamb
shi poden reduir.
(A) (+) (+). La redum escrivint
f(x) g(x) =
1
g(x)

1
f(x)
1
f(x)g(x)
.
Aix, per exemple, tenim
lim
x0
1
x

1
sin x
= lim
x0
sin x x
xsin x
= lim
x0
cos x 1
sin x + xcos x
= 0 .
(B) 0 es redueix escrivint
f(x)g(x) =
f(x)
1/g(x)
.
Aix tenim
lim
x0

xlog x = lim
x0
log x
x
1/2
= lim
x0
1/x

1
2
x
3/2
= 2 lim
x0
x
1/2
= 0 .
(C) 1

, 0
0
, ()
0
es redueixen escrivint
f(x)
g(x)
= e
g(x) log f(x)
i calculant el lmit de g(x) log f(x).
Aix per exemple, si f es una funci amb lim
xa
f(x) = +tenim aleshores
lim
xa
_
1 +
1
f(x)
_
f(x)
= e ,
ja que
lim
xa
f(x) log
_
1 +
1
f(x)
_
= lim
xa
log
_
1 +
1
f(x)
_
1/f(x)
= lim
xa
1
1+1/f(x)

f

(x)
(f(x))
2

(x)
(f(x))
2
= lim
xa
1
1 + 1/f(x)
= 1 .
32
3.4. Exercicis 33
3.4 Exercicis
1. Siguin les funcions f

(x) =
x+
x
2
+1
, per a R. Comproveu que les rectes tangents a les
grques de f

al punt 0 sn totes paralles.

2. Sigui f : R R derivable a tot R i siguin F(x) = f(e
x
), G(x) = e
f(x)
. Trobeu expressions
per a F

i G

.
3. Calculeu els lmits
(a) lim
x0
cos x 1
sin
2
x
, (b) lim
x/4
sin x cos x
cos(2x)
(c) lim
x+
xlog
_
1 +
1
x
_
, (d) lim
x
sin x
1 cos x
.
33
34 La derivada i la seva interpretaci geomtrica
34
Captol 4
Creixement i convexitat
Estudiem en aquest captol la relaci entre derivades successives duna funci i el seu creixement i
convexitat.
4.1 Creixement i derivada
Denici. Una funci f s estrctament creixent a un interval I si per a tota parella x
1
, x
2
I amb
x
1
< x
2
tenim f(x
1
) < f(x
2
).
La funci f s estrctament creixent a un punt a I si existeix un entorn I(a, ) I tal que
f(x) f(a)
x a
> 0 x I(a, ) .
Anlogament es deneixen les funcions estrctament decreixents.
Denici. Una funci f t un mxim relatiu al punt a si existeix un entorn I(a, ) tal que
f(x) f(a) x I(a, ) .
Anlogament es deneix un mnim relatiu. Diem extrem relatiu a un mxim o mnim relatiu.
La relaci entre la derivada de la funci i el creixement i lexistncia dextrems relatius ve donada
pel resultat segent.
Teorema 4.1. Sigui f funci derivable denida a un interval I i sigui a I. Llavors
(a) Si f

(a) > 0 la funci s estrctament creixent al punt a.

(b) Si f

(a) < 0 la funci s estrctament decreixent al punt a.

(c) Si f t un extrem relatiu al punt a aleshores f

(a) = 0.
Demostraci. (a) Essent f

(a) = lim
xa
f(x)f(a)
xa
> 0 existeix un entorn I(a, ) tal que
f(x)f(a)
xa
> 0 si
x I(a, ).
(b) es prova de manera semblant, i (c) s una conseqncia de (a) i (b).
Observaci. 1. Els recprocs de lenunciat anterior no sn certs en general. Considerem per
exemple la funci f(x) = x
3
i el punt a = 0. La funci s estrctament creixent al punt a (i per tant a
no s un extrem relatiu), per f

(a) = 0.
35
36 Creixement i convexitat
2. No s el mateix sser creixent a un punt a que sser-ho a un entorn I(a, ). Al primer cas tenim,
per x, y a un entorn de a,
f(x) < f(a) < f(y) x < a < y,
mentre que al segon tenim, per x, y a un entorn de a,
f(x) f(y) x < y .
Un exemple de funci creixent a 0 per no creixent a cap interval I(0, ) = (, ) s
f(x) =
_
x + 2x
2
sin(1/x) x = 0
0 x = 0 .
Es comprova que f

(0) = 1, de manera que f s creixent a 0. En canvi la derivada f

(x) = 1 +
4xsin(1/x) 2 cos(1/x
2
) pren valors positius i negatius a tot entorn (, ).
-0.02
-0.015
-0.01
-0.005
0
0.005
0.01
0.015
0.02
-0.02 -0.015 -0.01 -0.005 0 0.005 0.01 0.015 0.02
x+(x**2)*sin(1/x)
Figura 4.1:
4.2 Teorema de Rolle i aplicacions
Teorema de Rolle. Sigui f C[a, b] derivable a tot (a, b), i tal que f(a) = f(b). Existeix c (a, b)
tal que f

(c) = 0.
36
4.2. Teorema de Rolle i aplicacions 37
a
b
f(x)
f(a) f(b)
c
f

(c) = 0
Figura 4.2: Teorema de Rolle.
Demostraci. Pel Teorema de Weierstrass, la funci t un mxim M i un mnim m absoluts. Si la
funci no s constant tenim f(m) < f(M), de manera que o b m o b M no s un dels extrems
de linterval [a, b]. Per tant existeix c (a, b) que s extrem relatiu (i absolut) de f, i per tant
f

(c) = 0.
Una conseqncia immediata del Teorema de Rolle s el segent teorema del valor mitj.
Teorema del valor mitj de Lagrange. Sigui f C[a, b] i derivable a tot (a, b). Existeix c (a, b)
tal que f(b) f(a) = f

(c)(b a).
a
f(a)
b
f(b)
c
f

(c)
Figura 4.3: Teorema del valor mitj de Lagrange
Demostraci. Apliquem el Teorema de Rolle a la funci F : [a, b] R denida per
F(x) = (f(b) f(a))x (b a)f(x) .
Una conseqncia daquests resultats s la caracteritzaci del creixement duna funci derivable
mitjanant el signe de la seva primera derivada.
37
38 Creixement i convexitat
Teorema 4.2. Sigui f derivable a un interval (a, b). Llavors
(a) f s creixent si i noms si f

(x) 0 per a tot x (a, b).

(b) f s decreixent si i noms si f

(x) 0 per a tot x (a, b).

Demostraci. (a) Si f s creixent tenim
f(x) f(x
0
)
x x
0
0, x, x
0
(a, b), x = x
0
,
i per tant en passar al lmit quan x x
0
queda f

(x
0
) 0.
Recprocament, suposem que f

(x) 0 per a tot x (a, b) i demostrem que si x

1
, x
2
(a, b)
sn tals que x
1
< x
2
aleshores f(x
1
) f(x
2
). Aplicant el Teorema del valor mitj de Lagrange a
linterval (x
1
, x
2
) dedum que existeix c (x
1
, x
2
) (a, b) tal que
f

(c) =
f(x
2
) f(x
1
)
x
2
x
1
.
Com que per hiptesi f

(c) 0 tenim que f(x

2
) f(x
1
) 0, s a dir, f(x
1
) f(x
2
).
(b) Anlogament.
Una altra conseqncia s el fet ben conegut que les niques funcions derivables amb derivada
idnticament nulla sn les constants.
Teorema 4.3. Sigui f derivable a un interval (a, b) tal que f

(x) = 0 per a tot x (a, b). Aleshores

la funci f s constant.
Observem que aquest resultat diu, en particular, que si dues funcions tenen la mateixa derivada
aleshores difereixen duna constant: si f

(x) = g

(x) per a tot x (a, b), pel teorema anterior, la

funci F(x) = f(x) g(x) s constant.
Demostraci. Fixem qualsevol x
0
(a, b) i demostrem que f(x) = f(x
0
) per a tot x (a, b). Pel
Teorema del valor mitj de Lagrange i la hiptesi, existeix c entre x i x
0
tal que
f

(c) =
f(x) f(x
0
)
x x
0
= 0 ,
i per tant f(x) = f(x
0
).
Observaci. 1. Els teoremes de Rolle o del valor mitj de Lagrange es poden utilitzar per obtenir
desigualtats entre funcions. Demostrem que
e
x
1 + x x R .
Si x > 0 apliquem el Teorema del valor mitj de Lagrange a la funci f(x) = e
x
i linterval (0, x):
existeix c (0, x) tal que
e
x
e
0
= f

(c)(x 0) = e
c
(x 0) .
Com que e
c
e
0
= 1 dedum que e
x
1 x, tal i com volem.
El cas x < 0 es fa anlogament.
2. Tamb podem utilitzar els resultats vistos aqu per determinar lexistncia de solucions dequa-
cions. Sigui f : R R dues vegades derivable, amb f

(x) = 0 x R, i tal que per a a, b, c R,

38
4.3. Convexitat, concavitat i punts dinexi 39
a < b < c tenim f(a) = 0, f(b) = 3 i f(c) = 1. Demostrem que f(x) = 2 t exactament dues
solucions.
Volem veure que hi ha exactament dos punts on sanulla la funci g(x) = f(x) 2. Per hiptesi
g(a) = 2 < 0, g(b) = 1 > 0 i g(c) = 1 < 0, de manera que el Teorema de Bolzano assegura
lexistncia de x
1
(a, b) i x
2
(b, c) tals que g(x
1
) = g(x
2
) = 0.
Ara veurem, per reducci a labsurd, que no pot haver-hi ms punts on g val 0. En primer lloc
observem que, pel Teorema de Rolle, existeix c (x
1
, x
2
) tal que g

(c) = f

(c) = 0. Suposem
que exists un altre punt x
3
amb g(x
3
) = 0, i suposem que x
3
> x
2
(les altres situacions en resolen
de manera similar). Llavors, pel Teorema de Rolle, existeix d (x
2
, x
3
) amb g

(d) = f

(d) = 0.
Aplicant de nou el Teorema de Rolle a la funci f

i linterval [c, d] obtenim un punt (c, d) amb

f

() = 0, la qual cosa contradiu la hiptesi.

4.3 Convexitat, concavitat i punts dinexi
Aix com f

informa del creixement de la funci f, les derivades successives tamb donen informaci
del seu comportament.
Denici. Sigui f derivable en un entorn dun punt a. Diem que f s convexa en a si la grca de f
a prop da queda per sobre de la recta tangent a f al punt a; ms precisament, si existeix un entorn
I(a, ) on
f(x) > f(a) + f

(a)(x a) x I(a, ), x = a .
Anlogament, diem que f s cncava en a si existeix un entorn I(a, ) on
f(x) < f(a) + f

(a)(x a) x I(a, ), x = a .
-4
-2
0
2
4
6
8
10
-1 -0.5 0 0.5 1 1.5 2 2.5 3
y=f(x)
y=f(a)+f(a)(x-a)
Figura 4.4: Funci convexa al punt a = 1.
Diem que f t un punt dinexi a a si la grca de f travessa la recta tangent a f a a, s a dir,
39
40 Creixement i convexitat
si existeix un entorn I(a, ) on
f(x) > f(a) + f

(a)(x a) x I(a, ), x > a ,

f(x) < f(a) + f

(a)(x a) x I(a, ), x < a

o b
f(x) < f(a) + f

(a)(x a) x I(a, ), x > a ,

f(x) > f(a) + f

(a)(x a) x I(a, ), x < a .

-1
-0.5
0
0.5
1
1.5
2
2.5
3
0 0.5 1 1.5 2
y=f(x)
y=f(a)+f(a)(x-a)
Figura 4.5: Punt dinexi al punt a = 1.
Observem que no sempre tenim alguna daquestes situacions. Per exemple, la funci
f(x) =
_
x
2
sin(1/x) x = 0
0 x = 0
s derivable al punt a = 0 i no t cap daquestes propietats.
40
4.3. Convexitat, concavitat i punts dinexi 41
-0.01
-0.005
0
0.005
0.01
-0.1 -0.05 0 0.05 0.1
(x**2)*sin(1/x)
x**2
-x**2
Figura 4.6:
Quan una funci s derivable dues vegades tenim una relaci entre la segona derivada i la conve-
xitat: si la segona derivada s positiva la primera derivada s creixent, i per tant la funci s convexa.
Teorema 4.4. Sigui f una funci derivable a un interval I i sigui a I pel que existeix f

(a).
Aleshores
(a) Si f

(a) > 0 la funci s convexa al punt a,

(b) Si f

(a) < 0 la funci s cncava al punt a,

(c) Si a s punt dinexi aleshores f

(a) = 0.
Pot passar que la primera i segona derivades siguin totes nulles, de manera que els teoremes que
hem vist ns ara no aclareixin quin creixement i quina convexitat tenim. Si la funci es pot anar
derivant podem resoldre aquestes qestions mirant les derivades successives.
Teorema 4.5. Sigui f derivable n vegades a un interval I i sigui a I amb
f

(a) = f

(a) = = f
(n1)
(a) = 0, f
(n)
(a) = 0 .
Aleshores,
(a) Si n s senar a s un punt dinexi.
(b) Si n s parell:
(i) si f
(n)
(a) > 0 llavors f s convexa en a,
(ii) si f
(n)
(a) < 0 llavors f s cncava en a.
Si a ms f

(a) = 0, llavors a s un mnim relatiu al cas (i), i un mxim relatiu al cas (ii).
Corollari 4.6. Sigui f dues vegades derivable a un interval I. Llavors f s convexa si i noms si
f

(x) 0 per a tot x I.

41
42 Creixement i convexitat
Observaci. Hi ha una denici general de convexitat que no requereix la derivabilitat de la
funci: f s convexa a un interval I si per x
1
, x
2
I, x
1
< x
2
i t [0, 1] es t
f
_
(1 t)x
1
+ tx
2
_
(1 t)f(x
1
) + tf(x
2
) .
Es demostra que aquesta denici implica que la funci s contnua.
4.4 Exercicis
1. Sigui f derivable a (a, b) i siguin x
1
, x
2
(a, b), R tals que f

(x
1
) < < f

(x
2
). Proveu
que existeix c (a, b) tal que f

(c) = (Indicaci: mostreu que la funci g(x) = f(x) x t

un mnim relatiu.
2. Demostreu que log(1/x) 1 x per a x (0, 1].
3. Demostreu que lequaci e
x
= x + 2 t exactament dues solucions.
42
Captol 5
Representaci grca de funcions
Utilitzemels elements que hemvist ns ara per donar la representaci grca aproximada de funcions.
5.1 Domini, punts de tall, simetries i asmptotes
En primer lloc determinem caracterstiques de la grca que no depenen de les derivades de la funci.
Donada una funci f determinarem:
1. Domini de f.
2. Punts de tall amb els eixos.
(a) Si 0 D(f) el punt (0, f(0)) s un punt de tall de la grca de f i leix vertical.
(b) Els punts x D(f) tals que f(x) = 0 donen lloc als punts de tall amb leix horitzontal.
3. Simetries i/o periodicitat. Una funci es diu parell si s simtrica respecte leix vertical, s
a dir, si f(x) = f(x) x D(f), i es diu senar si s simtrica respecte lorigen, s a dir, si
f(x) = f(x) x D(f). Per a aquest tipus de funcions la grca de la part amb x 0 determina
la part x < 0, i viceversa.
Una funci s diu peridica de perode p si f(x + p) = f(x) x D(f). Per a aquest tipus de
funcions la grca queda determinada per D(f)

I, on I s qualsevol interval de longitud p.
4. Asmptotes. Sn rectes a les quals sacosta la funci quan x tendeix a un punt de la vora del
domini o a linnit.
(a) Verticals. Si a / D(f), per es pot aproximar per punts de D(f), podem tenir
lim
xa
xD(f)
f(x) = .
Aleshores la recta x = a s una asmptota vertical.
Tot sovint noms un dels lmits laterals s . Aleshores la recta x = a s una asmptota
vertical pel costat corresponent.
(b) Horitzontals. Si
lim
x+
f(x) = l R, o lim
x
f(x) = l R
43
44 Representaci grca de funcions
la recta y = l s una asmptota horitzontal. A vegades noms un dels dos lmits anteriors sigui
un valor real; aleshores tenim lasmptota horitzontal noms al costat corresponent.
(c) Oblqes. Si lim
x
[f(x) (mx + n)] = 0 la recta y = mx + n s una asmptota oblqua. Els
valors de m i n els podem determinar a partir dels lmits:
m = lim
x
f(x)
x
, n = lim
x
(f(x) mx) .
Com als casos anteriors, pot passar que hi hagi lasmptota oblqua a tan sols un costat.
Observem que les asmptotes horitzontals sn un cas particular de les oblqes, amb m = 0.
5.2 Zones de creixement i convexitat
Com hem vist darrerament, podem determinar el creixement i la convexitat de les funcions derivables
mirant el signe de la primera i segona derivades.
5. Creixement. Quan f

> 0 la funci s estrctament creixent, i quan f

< 0 s estrctament
decreixent (Teorema 4.1). Els punts a D(f) amb f

(a) = 0 s possible que siguin extrems relatius

de f, per no podem assegurar-ho ns a mirar les derivades successives (o el creixement de f a tot un
entorn da).
6. Convexitat. Quan f

> 0 la funci s convexa, i quan f

< 0 s cncava (Teorema 4.4).

Els punts amb f

(a) = 0 sn punts dinexi si f

(a) = 0. Si f

(a) tamb sanulla apliquem el

Teorema 4.5 per determinar si a s mxim, mnim o punt dinexi.
Exemple. Representem grcament la funci
f(x) = x
1
x
.
1. El domini de f s R \ {0}.
2. Com que 0 / D(f) no hi ha tall amb leix vertical. Per veure si hi ha talls amb leix horitzontal
hem de mirar si existeix algun x = 0 tal que
f(x) = x
1
x
= 0 .
Aix dna lloc a lequaci x
2
1 = 0, que t solucions x = 1 i x = 1. Per tant els punts de tall de
la grca amb leix vertical sn (1, 0) i (1, 0).
3. Tenim f(x) = x + 1/x = f(x), i per tant f s senar (simtrica respecte lorigen). A
partir dara noms caldr estudiar el comportament per a x > 0.
4. (a) Observem que
lim
x0
+
x
1
x
= ,
i per tant la recta x = 0 s una asmptota vertical (tant a lesquerra com a la dreta del punt 0, per la
simetria).
(b) Com que lim
x+
x 1/x = +no hi ha asmptotes horitzontals.
44
5.3. Exercicis 45
(c) Tenim
m = lim
x
f(x)
x
= lim
x
x 1/x
x
= 1, n = lim
x
f(x) mx = lim
x
x
1
x
x = 0 ,
i per tant la recta y = x s una asmptota oblqua.
4. La funci f s derivable a tot el seu domini, i el valor de la seva primera derivada s
f

(x) = 1 +
1
x
2
.
Aix doncs f

(x) > 1 > 0 a tot D(f), i per tant f s estrctament creixent a tot el seu domini.
5. La segona derivada de f s
f

(x) =
2
x
3
.
Per tant f s cncava si x > 0, ja que x
3
> 0 i f

(x) < 0. Com que no hi ha punts amb f

(x) = 0 no
hi ha punts dinexi.
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
-8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8
x-1/x
x
Figura 5.1:
5.3 Exercicis
Representeu grcament les funcions
(a) f(x) =
x

4x
2
+ 1
, (b) f(x) =
x
x
2
+ x 2
.
45
46 Representaci grca de funcions
46
Captol 6
Frmula de Taylor i aplicacions
En lestudi local duna funci f prou regular s til tot sovint aproximar-la per un polinomi. La
frmula de Taylor diu quin s el polinomi de grau n que millor"aproxima f a lentorn dun punt
donat a, i dna un control de lerror daquesta aproximaci.
Denici. Un polinomi p(x) t ordre de contacte superior a n amb la funci f(x) al punt a si
lim
xa
f(x) p(x)
(x a)
n
= 0 .
Escrivim f(x) = p(x) + o((x a)
n
).
Exemple. La funci f(x) =
1
1x
i el polinomi p(x) = 1 + x + x
2
+ + x
n
tenen al punt 0 un
ordre de contacte superior a n. Per la frmula de la suma duna progressi geomtrica tenim
p(x) = 1 + x + x
2
+ + x
n
=
1 x
n+1
1 x
,
i per tant
lim
x0
f(x) p(x)
x
n
= lim
x0
1
1x

1x
n+1
1x
x
n
= lim
x0
x
n+1
(1 x)x
n
= 0 .
6.1 Polinomi de Taylor i terme de resta.
Teorema 6.1. Sigui f funci derivable n 1 cops a un interval I, i sigui a I on f
(n1)
hi s
derivable. Aleshores el polinomi
p
n
(x) =
n

j=0
f
(j)
(a)
j!
(x a)
j
= f(a) + f

(a)(x a) +
f

(a)
2!
(x a)
2
+ +
f
(n)
(a)
n!
(x a)
n
t ordre de contacte superior a n amb f al punt a.
47
48 Frmula de Taylor i aplicacions
Demostraci. Apliquem successivament la regla de lHpital per veure que
lim
xa
f(x) p
n
(x)
(x a)
n
= 0 .
Desprs de derivar n 1 cops arribem a
lim
xa
f
(n1)
(x) [f
(n1)
(a) + f
(n)
(a)(x a)]
n!(x a)
.
Aquest lmit s 0, per denici de f
(n1)
derivable al punt a.
A p
n
(x) se lanomena polinomi de Taylor de grau n de f al punt a, i depn de f, del grau n i del
punt a. Observeu que el polinomi de Taylor de grau 1 de f al punt a s precisament la recta tangent a
la grca de f al punt (a, f(a)).
Observaci. 1. El polinomi de Taylor p
n
(x) s lnic polinomi de grau menor o igual a n que t
ordre de contacte superior a n amb f al punt a. Per veure aix suposem que q
n
(x) s un altre polinomi
de grau menor o igual a n amb aquesta propietat. Aleshores
lim
xa
p
n
(x) q
n
(x)
|x a|
n
= lim
xa
p
n
(x) f(x)
|x a|
n
+
f(x) q
n
(x)
|x a|
n
= 0 .
El polinomi P(x) = p
n
(x) q
n
(x) t grau com a molt n, i per tant es pot expressar de la forma
P(x) = A
0
+ A
1
(x a) + A
2
(x a)
2
+ + A
n
(x a)
n
, A
0
, A
1
, . . . , A
n
R .
Aix doncs
lim
xa
A
0
+ A
1
(x a) + A
2
(x a)
2
+ + A
n
(x a)
n
|x a|
n
= 0 .
Lnica tria de coecients A
0
, A
1
, . . . , A
n
R que fa que aquest lmit sanulli s A
0
= A
1
= =
A
n
= 0, s a dir, la que fa P(x) = 0, i per tant p
n
(x) = q
n
(x).
2. El valor dels coecients del polinomi de grau n que t ordre de contacte superior a n amb f al
punt a es pot obtenir tamb de la manera segent. Sigui
p(x) = c
0
+ c
1
(x a) + c
2
(x a)
2
+ + c
n
(x a)
n
, c
0
, c
1
, . . . , c
n
R
polinomi genric de grau n. Com que ha de tenir ordre de contacte superior a 0 tenim
0 = lim
xa
f(x) p(x) = f(a) c
0
,
i per tant c
0
= f(a).
Com que lordre de contacte tamb s superior a 1 tenim, per la regla de lHpital,
0 = lim
xa
+
f(x) p(x)
x a
= lim
xa
+
f

(x) p

(x) = f

(a) c
1
.
(El mateix clcul es pot fer amb laltre lmit lateral). Aix c
1
= f

(a).
Aplicant successivament el mateix argument per a tots els ordres de contacte k n, amb aplica-
cions successives de la regla de lHpital, obtenim c
k
= f
(k)
(a)/k!.
48
6.1. Polinomi de Taylor i terme de resta. 49
Exemples: (a) Siguin f(x) = e
x
i a = 0. Tenim f
(k)
(x) = e
x
per a tot k N, i per tant
f
(k)
(0) = 1. Amb aix, el polinomi de Taylor de grau n de e
x
al punt 0 s
p
n
(x) = f(0) + f

(0)(x 0) +
f

(0)
2!
(x 0)
2
+ +
f
(n)
(0)
n!
(x 0)
n
= 1 + x +
x
2
2!
+ +
x
n
n!
.
Observem que si canviem el punt a = 0 per a = 1 llavors
p
n
(x) = f(1) + f

(1)(x 1) +
f

(1)
2!
(x 1)
2
+ +
f
(n)
(1)
n!
(x 1)
n
= e + e(x 1) + +
e
n!
(x 1)
n
.
(b) Sigui f(x) = sin x al punt a = 0. Derivant successivament tenim
f

(x) = cos x f

(0) = 1
f

(x) = sin x f

(0) = 0
f

(x) = cos x f

(0) = 1
f
(iv)
(x) = sin x f
(iv)
(0) = 0
.
.
.
.
.
.
Aix doncs les derivades dordre parell al punt a = 0 sanullen (f
(2k)
(0) = 0, k N), mentre que les
dordre imparell van saltant de 1 a -1 (f
(2k+1)
(0) = (1)
k
, k N). Per tant
p
2k+1
(x) = f(0) + f

(0)(x 0) +
f

(0)
2!
(x 0)
2
+ +
f
(2k+1)
(0)
(2k + 1)!
(x 0)
(2k+1)
= x
x
3
3!
+
x
5
5!
+ + (1)
k
x
2k+1
(2k + 1)!
.
Denici. Sigui f derivable n vegades a un interval I i sigui a I. Diem resta de Taylor dordre n
de la funci f al punt a a
R
n
(x) = f(x) p
n
(x) = f(x)
n

j=0
f
(j)
(a)
j!
(x a)
j
.
El terme de resta es pot veure com lerror en aproximar f pel polinomi de Taylor de grau n a
lentorn de a.
Frmula de Taylor. Sigui f derivable n + 1 cops a un interval I. Per a a, x I es t
f(x) = p
n
(x) + R
n
(x) =
n

j=0
f
(j)
(a)
j!
(x a)
j
+ R
n
(x) ,
i existeix c entre x i a tal que
R
n
(x) =
f
(n+1)
(c)
(n + 1)!
(x a)
n+1
.
49
50 Frmula de Taylor i aplicacions
Aquesta darrera expressi de R
n
(x) sanomena resta de Lagrange. Observeu que, tal i com cal
esperar, aquest terme derror disminueix a mesura que x sacosta a a i a mesura que n creix.
Hi ha altres possibles expressions del terme de resta. Per exemple, la resta de Cauchy dna una
expressi de la forma
R
n
(x) =
f
(n+1)
(d)
n!
(x a)(x d)
n
,
on d s un punt entre a i x. Podeu trobar una expressi integral del terma de resta als exercicis.
Exemples. (a) Prenem novament f(x) = e
x
amb a = 0. La resta de Lagrange t la forma, per
cert c entre 0 i x:
R
n
(x) =
f
(n+1)
(c)
(n + 1)!
(x 0)
n+1
=
e
c
(n + 1)!
x
n+1
.
Aix dna lloc a la frmula de Taylor
(6.1) e
x
= 1 + x +
x
2
2!
+ +
x
n
n!
+
e
c
(n + 1)!
x
n+1
.
(b) Prenem ara f(x) = sin x amb a = 0 i mirem la frmula de Taylor per a grau 2k parell. La
resta de Lagrange t aleshores la forma
R
2k
(x) =
f
(2k+1)
(c)
(2k + 1)!
(x 0)
2k+1
=
(1)
k
cos c
(2k + 1)!
x
2k+1
,
la qual cosa dna lloc a la frmula
sin x = x
x
3
3!
+ + (1)
k1
x
2k1
(2k 1)!
+
(1)
k
cos c
(2k + 1)!
x
2k+1
.
-2
-1.5
-1
-0.5
0
0.5
1
1.5
2
-4 -2 0 2 4
sin(x)
p_1(x)
p_3(x)
p_5(x)
Figura 6.1: Funci sin x i primers polinomis de Taylor al punt a = 0.
50
6.2. Aplicacions 51
6.2 Aplicacions
La frmula de Taylor dna la relaci entre la funci original i el polinomi de Taylor corresponent, la
qual cosa s molt til en mltiples aplicacions. Tot seguit en veiem algunes.
6.2.1 Clculs aproximats
Aproximem un valor f(x) que no sabem calcular per un valor p
n
(x) triat de manera que lerror coms
en laproximaci (el terme de resta) sigui menor que la precisi que ens demanen.
Exemple. Calculeme amb un error menor que 10
4
. Consideremla funci exponencial f(x) = e
x
i la frmula (6.1). Si aproximem e = f(1) per p
n
(1) cometem un error controlat per R
n
(1): per a cert
c entre 0 i 1 tenim
|f(1) p
n
(1)| =

e
_
1 + 1 +
1
2!
+ +
1
n!
_

=
e
c
(n + 1)!

3
(n + 1)!
.
Aix doncs, si triem n de manera que 3/(n + 1)! < 10
4
podrem assegurar que p
n
(1) = 1 + 1 +
1/2! + + 1/n! aproxima f(1) = e amb un error menor que 10
4
. Cal doncs (n + 1)! > 30000, la
qual cosa saconsegueix amb n 7. Aix
p
7
(1) = 1 + 1 +
1
2!
+ +
1
7!
= 2, 718254
dna laproximaci demanada.
6.2.2 Desigualtats
Si podem determinar el signe del terme de resta R
n
(x) tenim una desigualtat entre la funci f(x) i el
polinomi de Taylor p
n
(x) (f(x) p
n
(x) quan R
n
(x) 0 i f(x) p
n
(x) quan R
n
(x) 0).
Exemple. Demostrem que cos x 1 x
2
/2 per a tot x (, ). Desenvolupant la funci
f(x) = cos x a lentorn de a = 0 obtenim
cos x = 1
x
2
2!
+
sin c
3!
x
3
,
on c s un punt entre 0 i x. Aleshores, sin c t el mateix signe que sin x, que s el mateix que el de x,
i per tant tamb que el de x
3
. Tot plegat tenim (sin c)x
3
0 i, a partir del desenvolupament anterior,
la desigualtat que volem provar.
6.2.3 Clcul de lmits
Algunes de les indeterminacions que hem tractat ns ara es poden resoldre de manera senzilla utilit-
zant el fet que el polinomi de Taylor dordre n de f al punt a t ordre de contacte superior a n amb f.
Escrivim f(x) = p
n
(x) + o(|x a|
n
), on o(|x a|
n
) indica un terme tal que
lim
xa
o(|x a|
n
)
|x a|
n
= 0 .
51
52 Frmula de Taylor i aplicacions
Exemples. (a) Calculem
lim
x0
x sin x
x
3
utilitzant el desenvolupament
sin x = x
x
3
3!
+ o(x
3
) .
Tenim
lim
x0
x sin x
x
3
= lim
x0
x (x x
3
/3! + o(x
3
))
x
3
= lim
x0
1
3!
+
o(x
3
)
x
3
=
1
3!
.
(b) Sigui
lim
x0
1 cos x
e
x
1 x
.
Utilitzem els desenvolupaments
cos x = 1
x
2
2!
+ o(x
2
)
e
x
= 1 + x +
x
2
2!
+ o(x
2
)
i dedum
lim
x0
1 cos x
e
x
1 x
= lim
x0
1 (1 x
2
/2! + o(x
2
))
1 + x + x
2
/2! + o(x
2
) 1 x
= lim
x0
x
2
/2! + o(x
2
)
x
2
/2! + o(x
2
)
= lim
x0
1/2! + o(x
2
)/x
2
1/2! + o(x
2
)/x
2
= 1 .
La unicitat del polinomi de Taylor permet obtenir el desenvolupament de funcions que sn com-
posici de funcions conegudes. Per exemple, suposem que volem calcular
lim
x0
e
x
3
1 x
4
sin x
2
.
Considerem els desenvolupaments
e
z
= 1 + z + o(z)
sin z = z
z
3
3!
+ o(z
3
) .
Substituint al primer z = x
3
tenim
e
x
3
= 1 + x
3
+ o(x
3
) ,
i fent z = x
2
al segon tenim
sin x
2
= x
2

x
6
3!
+ o(x
6
) .
Aix dna
lim
x0
e
x
3
1 x
4
sin x
2
= lim
x0
1 + x
3
+ o(x
3
) 1 x
4
x
2
x
6
/3! + o(x
6
)
= lim
x0
x
3
+ o(x
3
)
x
2
+ o(x
3
)
= lim
x0
x + o(x
3
)/x
2
1 + o(x
3
)/x
2
= 0 .
52
6.3. Exercicis 53
6.3 Exercicis
1. Demostreu que el polinomi de Taylor de grau 2k de la funci f(x) = cos x al punt a = 0 s
p
2k
(x) = 1
x
2
2!
+
x
4
4!
+ + (1)
k
x
2k
(2k)!
.
2. Demostreu que la resta de Taylor tamb es pot expressar de la forma
R
n
(x) =
1
n!
_
x
a
(x t)
n
f
(n+1)
(t) dt .
(Indicaci: integreu per parts n vegades).
3. Escrivim la frmula de Taylor dordre n de la funci f(x) = log(1 + x) al punt a = 0.
4. Calculeu

1, 2 amb error menor que 0, 001 (Indicaci: considereu el desenvolupament de Tay-

lor de f(x) =

1 + x a lentorn del punt a = 1.)

5. Demostreu les desigualtats xlog(1/x) 1 x log(1/x) per a x (0, 1).
6. Calculeu el lmit
lim
x0
(tan x
2
)(sin x
3
) log(1 + x)
x
2
(1 cos x
2
)
.
53