et aqu que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien

en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure lolla,va dir:

Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safr

enlloc. En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar: Mare,si no hi ha safr,jo us en puc anar a buscar. On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petit i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigr? Ja hi anir cantant, i aix,si no hem veuen,b prou que em sentiran No i no. Els menuts creuen. Hi anirs quan siguis gran. Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safr! I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir: B ja nhi ha prou, Patufet; aqu tens un dineret i vs de seguida a la botiga den Josepet. I carrer amunt sencamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut. Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga den Josepet, la ms bonica daquell indret. !Ep, ep! Qui hi ha ? Un dineret de safr. I el botiguer tot era mirar per ac i per all. !Ep, ep! Qui hi ha? Qu voleu? Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safr I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot dun cop veu un dineret que es belluga. Aleshores sajup i larreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safr. Tan aviat com en Patufet t el safr damunt seu,lagafa ben fort, sen surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer. Patim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet I de por la gent samagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si ans sobre una bola. I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safr,la seva mare no sen sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar: Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare? Aix si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu. Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar! Tant i tant ho va demanar, que, perqu calls,la seva mare li digu: Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar I en Patufet,que tenia molta fora,va agafar el cistell del dinar i, com si res, sel va carregar a coll. Pel cam, cantava aix: Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol. A mig cam, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora dun hort per reposar una estona, per heus aqu que tot dun cop , comena a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i dun mos es menj la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut. Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora dun hort. Aleshores van comenar a cridar: Patufet, on ets? Patufet, on ets? I en Patufet, de lluny, els contestava: Sc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant: Patufet, on ets? Patufet, on ets? I en Patufet contestava: Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou. Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet! Sabeu qu van fer els seus pares? Doncs van comenar a donar fora menjar,fora menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam! I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagus passat. I aquest conte sha acabat.