Caracterstiques de la litosfera ocenica:

Formaci de las plaques oceniques: Formades nicament per litosfera ocenica. Placa Pacfica, placa de cocos i la placa de nazca son de tipus ocenic.

Composicin de la corteza: La escora est composta por roques basltiques que son ms del 90% de la seua su massa. Tamb est composta por roques metamrfiques de cuarzo 10%.

Densitat: Formada per basalt (roca magmatica) i per gabre, sn roques molt poc denses. La litosfera ceanica s ms densa que la litosfera continental. El basalt s una roca densa i per tant la litosfera ocenica pot afonarse en el mantell.

Moviment: La litosfera ceanica pot enforsar-se al mantell. Es desplaa activament i forma part de corrents de convencci. Es desplaa avtivament al formar part de les corrents de convecci del mantell.

Existeixen 3 moviments:
o o

Divergents: Tipus de lmit constructiu per el cal ee crea una nova litosfera ocenica. Es produeix una dorsal ocenica. Convergents: Hi ha de 2 tipus: 1) Tipus de lmit constructiu per el cal es destrueis la litosfera ocenica. 2) De colisi: Es produeix entre continents i origina un orgeno de colisi.

De cizalla: Tipus de lmit pasiu o conservador, es forma una falla transformant.

Grossor: La litosfera ocenica te un grossor inferior a 100 km en les zones ms antigues dels oceans i no menys de 20 km en les ms joves. Va de 20 km a 100km

Temperatura: La temperatura s ms elevada que en la litosfera continental per el gradient gotermic, cada quilometre sn 30 graus i la litosfera ceanica es moltl profunda.

Naturalesa de roques: Ms del 90% roques basltiques (es a dir de basalt). Roques metamrfiques amb molt poc de quars.

Caracterstiques de lescora continental:

Densitat:: formada de granit (roca magmatica) i roques riques amb quars, sn molt denses . La litosfera continental es poc densa.

Poc denses:
o o o

Granit Metamorfiques (riques en quars) Volcniques ( riques en quars )

La baixa densitat en lescora continental impedix que la litosfera puga enfonsar-

se al mantell.

Moviment: La baixa densitat fa que no puga enfonsar-se al mantell . Desplaament passiu( es a dir a voltes) per la litosfera ceanica o per coorents de convencci.

El moviment es: lent. Empenyat per:

o o

Corrents de convecci Litosfera ocenica.

Moviment de cisallament: forma un lmit passio on es crea sismicitat.

Temperatura: La temperatura en la litosfera continental es ms baixa que a la ceanica. Es a a dir la litosfera continental es menys profunda.

Naturalesa de roques: Ms del 85% sn roques granitiques .Roques metamorfiques amb molt de quars.Roques volcniques amb molt de quars.Roques sedimentaries.

Gruix: 0-30 Km. Les zones planes continentals arriben sols als 100 Km.

Composici de lescora: o 85% de roques grantiques o Roques Metamrfiques riques en quars. o Volcniques . o Roques Sedimentaries.

Formaci:

Escora continental:
o o o

30-70 Km. Granit Roques sedimentaries i sediments sense consolidar.

-Mantell Superior

Processos:
Bordes constructius. Les dorsals oceniques. Bordes constructius -> Dorsals oceniques Caracterstiques:

Zones de fractura -> Material calent del mant ix a la superfcie -> Intensa activitat volcnica fissural. Vulcanisme produeix grans volms de basalt -> Nova escora ocenica -> Esta escora sadhereix a la part ms superficial del mant i forma una delgada litosfera. Corrents de convecci divergents -> Produeixen esforos distensius -> Tendeixen a separar els dos flancs de la fractura Presi que realitza el magma ala els bordes de la fracutra -> Formen el relleu de la dorsal -> Entre ambds bordes queda la depresi ocupada per la fractura -> Rift En la zona del rift -> Escora delgada i molt fracturada -> Lagua de loce sinfiltra ,entra en contacte amb roques incandescents ,s expulsada a temperatura molt alta -> sortidors hidrotermals

Bordes pasius. Falles transformants. Dorsals -> Fractures discontinues i zigzaguejants -> Una dorsal sinterromp i continua uns kilometres ms. -> Lextensi del fons ocenic fa aparixer una zona de cisalla -> Falla transformant. Principal caracterstica -> moviment de cisalla molt actiu -> produeix fort sismicitat. Bordes destructius. Zones de subducci Zones de subducci -> Litosfera ocenica es dobla i es submergeix en el mant -> Per a sn zones de destrucci de litosfera ocenica. Placa subducent sempre ocenica -> Placa cabalgant ocenica o continental Processos:

Es destrueix litosfera ocenica Espenta origina -> intensa sismicitat Magmatisme i Metamorfisme El engrossiment origina -> Orgen trmic o un arc dilles.

Bordes de colisi. Orgens de colisi Colisi entre dos plaques -> Una queda cabalgada sobre laltra i el moviment convergent es det Processos geolgics:

Grossor de la litosfera continental incrementa Sediments acumulats entre les dos plaques abans de la seua colisi queden , deformats, fracturats i apilats sobre la zona de sutura entre les dos plaques -> Orgens de colisi Ascens isosttic de lorgen La compresi deguda al xoc i el roament entre ambdues plaques produeixen metamorfisme y magmatisme Colisi provoca grans fractures -> Forta sismicitat

Formacin de:

Seismes -> Alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaaments i friccions de les diferents plaques de l'escora terrestre. o Caracterstiques: Els de major magnitud els acompanyen rpliques El epicentre s el punt on s'ha produt el seisme Volcans -> Estructura geolgica per la qual emergeix magma i gasos. o Caracterstiques: En la cima es troba el crter El crter est conectat a la cmara magmtica a travs de la ximeneia. A travs del crter el volc expulsa lava, gasos, vapor d'aigua i material piroclstic. Arcs illa ->Sn zones volcniques amb molta sismicitat. Es formen per l'engrandiment de la placa cavalcant quan la comprimeix la placa subduent. o Caraterstiques:

Elevat visc ssmic i formaci de tsunamis.

Dorsales oceniques ->Zones volcniques ms actives del mn. Serralades volcniques de milers de quilmetres de longitud i 2500m d'altitud. o Caracterstiques: El seu relleu es deu a la presi que hi exerceix el magma situat sota l'escora, que ala els lmits de les plaques per formar les dues crestes paralleles de la dorsal. Orgens -> Formaci de muntanyes i cordilleres causades per la deformaci compresiva de les regions extenses de litosfera continental. o Orgens trmics -> Es forma quan la placa cavalcent est formada per litofera continental. A la zona de subducci tamb es forma una fossa ocenica. o Orgens de collisi -> Es formen quan dues plaques continentals xoquen. El procs predominant s la tectnica, el relleu el forma el plegament del materials de les dues plaques i dels sediments que s'hi havien acumulat entremig abans que es produa la collisi. o Orgens intoplaca

Rifts -> Sn arees on l'escora sufreix divergencia i distensions i formen grietes. Es troben en el centre de les dorsals oceniques.
o

Produeixen: Seismes Activitat volcnica.

Falles -> Sn rotures de les roques en les que hi ha una dislocaci dels blocs. o Existeixen 3 tipus:

Directes o de gravetat: Se originen per esforos distensius. Inverses: Se originen per esforos comprensius. Derrumbament o desgaste: S'originen per esforos de cizalla.

Valls -> Depresi de la superfcie terrestre, entre 2 vertientes de forma allargada i inclinada fins un llac, mar o conca, per on habitualment passen les aiges d'un riu o el gel d'un glaciar (vall glaciar)

Extension del fondo oenico:

Ocurre en las dorsales ocenicas, donde se forma una nueva corteza ocenica con

Actividad volcnica El fondo ocenico alejandose de la dorsal.

Harry Hess propuso que el fondo ocencio se mueve y arrastra a los continentes con l gracias a las corrientes de conveccin de la astenosfera. Tamb deia que la escora ocenica es creava a les dorsals y era espentada pel nou material, de manera que loce anava augmentant. La expansisg incipient comen amb un rift. el calentament de la base de la placa continental la converteix en un material menys dens i com que els objectes poc densos suren per damunt dels de ms densitat, el rea calenta sabomba formant un dom. en aquest procs es produeixen fractures, posteriorment rifts.

Plomall trmic i punts calents

El plomall trmic sn les columnes de material rocs calent que puja des de la base del mantell fins a la superficie , on originen una zona d'intens vulcanisme, anomenada punt calent. Hi ha tres classes de relleus associatas als punts calents:

Dorsals oceniques Altiplans continentals elevats Arxiplags volcnics

Fixisme
Hutton intua que el calor intern era el causant de que haguera relleus en la Terra. Aquesta intuci es va veure confirmada en les erupcions volcniques. Aquestes erupcions alcen cons volcnics de cents de metres daltura en tan sols uns mesos o anys. Al llarg del segle XIX i principis del XX es desenvoluparen distintes teories partint de la base de que els contintets i els oceans havien ocupat les mateixes posicions des de lorigen de la Terra. Aquestes teories sn teories fixistes, tenien en com la suposici de que els continets havien estat sempre fixes en les mateixes posicions que ocupen en lactualitat.

Movilisme:
Alfred Wengeber: MOVILISME: Afirmava que els continents poden desplaar-se i que 300 milions danys abans formaven una placa continental anomenat PANGEA. Quan es desplaen sanomena deriva continental. Wengeber aport proves molt slides i pensava que els continents es movien sobre el fons ocanic. Desenvolupament del mobilisme: Se pensaven que era plana entapisada per una gruixuda capa de sediments, per tenia relleus i profundes escletxes, es recorria una serralada de 2000 metres daltitus i milers de km de longitud. Les zones planes tenien molts pocs sediments, aquella imatge del fons dels oceans va fer que el fijisme fra insostenible. Varen haber diverses campanyes per a larreplega de mostres dels fons ocanics.Al final a les mostres es va veure que al fons ocanic no hi havia cap roca de ms de 185 milions danys.

Corrents de convecci
Es cuan el calor es traspasa de les zones de matjor temperatura a menor temperatura degut a els cambis de densitat de materials.