REA 4 EXPRESSI ORAL

MODEL 1 1. Llegiu el text segent en veu alta.

Quan el paisatge s cultura El patrimoni etnolgic que trobam repartit per tot el territori menorqu s, sens dubte, un dels grans tresors culturals de lilla. Durant molts de segles, Menorca ha estat bsicament rural i ha sabut integrar, amb naturalitat, tota una srie delements que actualment conformen una de les grans riqueses del paisatge. Aquesta riquesa cada vegada atreu ms latenci dels menorquins i dels turistes, els quals saben veure-hi el llegat duna poca que es troba, al cap i a la fi, a la base de lnima menorquina. Aix, trobam construccions estretament lligades a lagricultura, com les eres, un element funcional dinslita elegncia arquitectnica, situat relativament a prop de les cases dels pagesos. Les eres sn perfectes places pavimentades de gran dimetre que sempraven per batre i mesurar i que, a ms a ms, van ser durant molt de temps lescenari, majestus i casol, duna de les festes populars ms arrelades que se celebraven a lilla de Menorca. Estam parlant, evidentment, de les mesurades.
mbit. Revista de cultura, nm. 17 (adaptaci)

1. Manteniu una conversa amb lexaminador sobre quines sn les vostres aficions i com passau el temps lliure que teniu.

REA 4 EXPRESSI ORAL

MODEL 2

1. Llegiu el text segent en veu alta.

La invenci del cinema La reproducci de la vida en moviment va ser una illusi gaireb obsessiva de lhome durant la segona part del segle XIX. Desprs dinvents molt populars com la llanterna mgica (que consistia en una lent nica amb una espelma com a font de llum i que permetia projectar sobre una paret dibuixos pintats a m damunt un vidre) i de la rpida evoluci de la fotografia, el gran repte dels inventors i els professionals del sector era poder captar les imatges en moviment. Els artefactes precursors del cinema van ser molts i variats, i gaireb tots anticipaven el que havia de ser la posterior invenci del cinematgraf. Tots aquests aparells aprofitaven una qualitat de lull hum coneguda amb el nom de resistncia retinal, que consisteix en el fet que les imatges impreses en la retina no desapareixen de forma immediata. Aquesta caracterstica de la visi permet relacionar directament cada imatge amb lanterior i la posterior. Daquesta manera, la successi dimatges fixes amb una certa continutat provoca la sensaci de moviment.
Javier Matesanz. Petita histria del cinema (adaptaci)

2 Manteniu una conversa amb lexaminador sobre la importncia que donam a la imatge personal i a la moda.

REA 4 EXPRESSI ORAL

MODEL 3

1. Llegiu el text segent en veu alta.

El Mallorca cercar avui horabaixa enllestir mitja feina en la visita de lAlmeria a lOno Estadi. Els de Gregorio Manzano han sumat tots els punts disputats a Son Moix i, si aconseguissin la sisena victria consecutiva, sumarien 20 punts, una xifra que suposaria ficar-se a la butxaca mitja permanncia. Els vermellons, sisens a la classificaci, sn, juntament amb el Bara i el Madrid, lnic equip que ha sumat tots els punts al seu estadi, fet que ha propiciat un dels millors inicis de la Lliga de la histria. Els de Manzano, a hores dara, shan consolidat al capdavant de la taula i, si avui guanyassin, obririen un forat considerable amb els equips de la part baixa. Per la seva banda, lAlmeria desembarcar a lilla amb la intenci dassaltar el fort mallorquinista per consolidar-se a la zona mitja de la classificaci. Amb 12 punts, aquest equip ha demostrat en els desplaaments que sn un conjunt difcil de batre, ja que han sumat tres derrotes per la mnima, un empat i una victria lluny de casa.
Diari de Balears (22 de novembre de 2009. Adaptaci)

2. Manteniu una conversa amb lexaminador sobre com us agradaria que fos la vostra feina ideal.

REA 4 EXPRESSI ORAL

MODEL 4

1. Llegiu el text segent en veu alta.

Eren les dues i mitja de la tarda. Els carreters, ben adormits dins els carros, anaven a cercar herba per a les vaques. La pols del cam feia mal als ulls. El camp, amb tanta calor, era una estora de colors encesos. Sota aquest sol dur lvia i jo anvem al galliner. Lvia tenia un senyal petit a la galta dreta. Tenia els ulls vius. Era ms aviat baixeta i li agradava molt llegir. Deia que se sabia de memria ms dun llibre. Per anar al galliner lvia portava una canya amb la qual caminava molt millor. Durant tot el trajecte resava i amb aquesta canya marcava, sobre la pols, zeros molt rodons, com si fossin fets amb un comps o amb una tassa. Quan arribvem al galliner, les gallines feien carreres cap al corral i el galls estiraven el coll. Magradava molt acompanyar lvia al galliner, perqu desprs duna estona menfilava a una prunera i, amb una fruita grenyal i aspra a la boca, podia mirar-la tot el temps que volia.
Miquel Pons. El dimoni i altres contes (adaptaci)

2. Manteniu una conversa amb lexaminador sobre les desigualtats del mn en el qual vivim.