Horaci Nascut lany 68 a.C.

en una petita ciutat de lAplia, lactual Venosa, Quint Horaci Flac va rebre formaci literria i filosfica a Roma i a Atenes. La seva admiraci pels iambes dArquloc i les stires de Lucili, el dugueren a compondre els seus Epodes i els seus Sermons alguns dels quals han obtingut justa fama on fa un magistral s de la ironia en un to colloquial i elegant. Lany 38 a.C. fou presentat a Mecenes pels seus amics, els poetes Virgili i Vari Rufus. Acollit finalment en aquest distingit cercle intellectual (Mecenes li va regalar una casa de camp prop de Tbur, avui Tvoli), Horaci es va posar a compondre les seves Odes: en public tres llibres entre els anys 32-23 a.C. mentre que un quart llibre arrib cap a lany 13 a.C., a les portes de la seva vellesa. Tot al llarg dels poemes aplegats a les Odes, Horaci sens mostra com un poeta de gran perfecci formal, amb un llenguatge concs i molt ben escollit, daparent i subtil senzillesa, fent gala tamb dun humor sviament contingut. Sens mostra tamb com un home agradable, tolerant, observador, amant de tot all de bell que la vida pot oferir-nos. Per enmig del seu alt i de vegades distant lirisme Horaci ens parla tamb del patriotisme, la moderaci i fins duna certa pietat. No en debades els antics en lloaven la seva curiosa felicitas (Petroni). [Nota: La present selecci obeeix a necessitats clarament pedaggiques, ats que es redueix a la selecci dOdes que han de preparar els estudiants de batxillerat per a les Proves dAccs a la Universitat el juny de 2011. Tenint en compte aquesta perspectiva, hem intentat buscar la mxima transparncia en la traducci per tal de facilitar la lectura del text llat, sense ornaments o notes. Aquesta tasca, el posterior comentari o altres punts a aprofundir, queda a larbitri del professorat.] *** I. 1. A Mecenas Mecenas, llinatge de reis antics, oh tu, defensa i dol ornament meu! A alguns els agrada cobrir-se de pols en la cursa dOlmpia, i la meta, esquivada per les rodes furients, i la palma de la victria els eleva cap als dus, senyors del mn. Lun salegra si la multitud de ciutadans inconstants safanya per a enaltir-lo amb el triple honor, un altre si en el seu almod guarda [10] tot all que senduu de les eres de Ldia. El qui es gauba recavant els camps paterns amb laixada mai no el veurs marxar, amb lexcusa de les riqueses dAtal, perqu salpi en una nau xipriota, mariner recels, pel mar de Mirt. El mercader, quan t por del llebeig que lluita contra les onades dIcria lloa loci i els camps de la seva vila. De seguida restaura el fustam esquerdat, incapa de suportar la pobresa. Hi ha qui no menyst ni unes copes de vi ranci de Mssic [20] ni jeure part dun dia sencer, estirant el cos sota un arbo verds o de cara a una amable font daigua sagrada. A molts els agrada la vida dels campaments i el toc de la tuba mesclat amb el del clar, i les guerres, avorrides per les mares. El caador soblida de la seva tendra muller perseverant sota el cel glaat, ja sia perqu una crvola ha estat descoberta pels seus fidels gossos o perqu un senglar mars ha destrossat les dbils xarxes. Pel que fa a mi, que les heures, premi de doctes esperits, [30] em posin al costat dels dus suprems. A mi, el bosc geliu i els cors lleugers de les Nimfes i stirs em mantenen lluny del com de la gent, mentre Euterpe no emmudeixi les flautes ni Polmnia no refusi templar la lira. Perqu si em poses entre els bards de la lira, amb la punta del cap tocar les estrelles. I. 11. Carpe diem Tu no preguntis s prohibit saber-ho quin dest hauran decretat els dus a mi i a tu, Leucnoe; ni facis proves amb els horscops babilonis. Millor afrontar el que hagi de venir! Tant si sescau que Jpiter ens ha concedit ms hiverns, com si aquest s

el darrer que ara consum la mar Tirrena batent els esculls que se li oposen. Sigues assenyada, amara els vins i, en una vida tan breu, talla amb lesperana de llarg abast. Mentre parlem el temps envejs shaur escolat: aprofita el dia davui esperant el mnim possible en el de dem. I. 14. Allegoria de lEstat Oh, nau, noves onades tarrossegaran mar endins! Oh, qu fas? Ancorat fortament al port! No veus el teu flanc desprovet de rems, com gemeguen larbre ferit pel velo llebeig i les antenes, i que sense cordam amb prou feines les carenes poden aguantar una mar tan arrissada? No tens el velam sencer, [10] no tens els dus que invoques presa novament dun perill. Encara que et vantis de ser un pi del Pont, fill dun bosc illustre, llinatge i nom sn intils; el mariner temorenc no confia gens en la teva popa pintada. Vigila si no vols convertir-te en joguina dels vents! Suara vas ser una angoixosa molstia, per ara ets anhel i preocupaci no petita: mira devitar [20] les aiges que sestenen entre les Cclades brillants. I. 24. Davant la mort de Quintili Varus Amb quin respecte, o amb quina mesura, ens hem de captenir quan enyorem una persona tan estimada? Inicia els cants de dol, Melpmene el Pare tatorg, amb la ctara, una veu cristallina. I doncs, un son perpetu oprimeix Quintili! Un com ell, quan el trobar lHonor, la incorrupta Fidelitat que s germana de la Justcia, la nua Veritat? Ha mort aquell del tot digne de ser plorat per molts homes bons; [10] per per ning ms digne de ser plorat que per tu, Virgili. Tu, piets endebades, ai!, reclames Quintili als dus ell, que no ha estat tingut per mereixedor daquest favor. Qu, si modulessis la lira aquella que els arbres escoltaven ms dolament que Orfeu? Potser tornaria la sang a la buida figura que Mercuri, gens benvol als precs, amb el seu terrible gaiato haur emps cap al negre escamot perqu els fats lhi tinguin embarrat? s dur: per amb lajut de la pacincia qualsevol cosa [20] impossible de canviar esdev ms lleugera. I. 37. Davant la runa de Clepatra Ara s el moment de beure, ara el moment de colpir el terra amb el peu allerat, ara, companys, fra locasi de guarnir el coix dels dus per a un banquet digne dels salis. Fins aqu hauria estat sacrleg de treure el ccub de les btes dels avis, mentre una reina tramava el foll esfondrament del Capitoli i la fi de limperi amb lajut dun esbart pestilent [10] de barons intils per llur follia, sense fre en les seves esperances i bria de la dola fortuna. Per anorre la seva demncia lnica nau, amb prou feines salvada del foc, i Csar va capgirar els seus pensaments trastocats pel vi maretic en vertaderes temences. La va perseguir amb la fora dels rems, mentre ella volava lluny dItlia, igual que lesparver encala les tmides colomes o com el rabent caador encala la llebre pels camps nevats dHemnia, [20] per a lligar amb cadenes el fatal monstre. I ella, cercant una mort ms noble, no va tmer davant lespasa talment una dona ni va cercar amb el seu rpid estol unes ribes per amagar-shi. Va ser auda fins i tot per a contemplar amb rostre ser el seu palau derrut, valenta com per a tocar serps asprives (fins al punt damarar el seu cos amb ver mortfer), ms arrogant encara per aquesta mort deliberada. [30] s clar que no volia ser duta per cruels navilis liburnis com una dona privada de tot, ella que no era pas humil, devers una ostentosa cerimnia de triomf.

I. 38. Contra la vida fastuosa Odio, bon miny, les pompes dels perses; em desagraden les corones entreteixides de tiller; deixa de buscar per quins llocs floreix la rosa tardana. No vull que, treballs, tafanyis per a afegir res a la senzilla murtra. La murtra res no desdiu de tu mentre em serveixes, ni de mi mentre bec a lombra duna parra sumptuosa. II. 10. Aurea mediocritas Viurs ms rectament, Licini, si no navegues sempre mar endins i, vigilant, temers de les tempestes, no tacostes massa a la platja tradora. Qui t afecci per la daurada mediocritat viu segur, mancat duna casa runosa; viu sobri, mancat dun palau que provoca enveges. El ms freqent s que els vents sacsegin un pi altvol; les torres acimades sensorren ms estrepitosament; els llamps [10] fereixen els pics de les muntanyes. Un cor ben preparat en temps difcils espera les tornes de la sort, en temps favorables les tem. Jpiter emmena els hiverns desplaents i ell mateix sels emporta. No ser aix el futur encara que lavui vagi malament: algun cop Apollo desvetlla amb la ctara [20] la Musa callada i no sempre tensa larc. En els moments dangoixa mostrat amb nim i fort i, tamb, spigues plegar el velam inflat per un vent massa favorable. III. 30. El desig del poeta: no morir del tot He bastit un monument ms perenne que el bronze, que lobra rgia de les pirmides: ni la pluja vora ni lAquil desfermat no el podran derruir; tampoc no podran la incomptable srie dels anys i el temps que fuig. No morir del tot i bona part de mi quedar lliure de Libitina: jo he de crixer contnuament, grcies a lelogi de la posteritat, mentre el pontfex pugi al Capitoli acompanyat de la verge silenciosa. Hom dir de mi, lla per on ressona lufid [10] impetus i per on Daunus, mancat daigua, regn sobre pobles ferstecs, que arribat a ser poders dorigen humil, vaig ser el primer a traslladar el cant eoli als ritmes itlics. Acull lhonor guanyat pels meus mrits, Melpmene, i propcia cenyeix els meus cabells amb el llorer de Delfos.