Fisonomia del recorregut de la Cursa de Les Tres Torres

La Cursa de les Tres Torres s una de les mes singulars de Barcelona, no nicament per la seva antiguitat (enguany ser la 31 edici) ni per la curta distncia (3 quilmetres i escaig), sin perqu transcorre per la part alta de la ciutat, una circumstncia poc com. I s que el barri de les Tres Torres s una daquelles zones on hi habita la classe benestant, uns indrets on els vens no acostumen a organitzar un esdeveniment que -dic jo- pugui trencar la placidesa dels seus carrers. No s el cas. I ens alegra que aix sigui. La prova, daquesta manera, sembla encara ms democrtica del que ho s, de per s, una cursa popular. Comenarem a la Plaa de Joaquim Pena per agafar el carrer de Milanesat, recte fins a la cantonada de Via Augusta amb el deNena Casas, que el baixarem. En arribar al carrer de les Tres Torres girarem a lesquerra per ferne 100 metres fins el deCastellnou, i per aquest, amunt, fins el del Rosari. Per Rosari anirem fins al de Rafael Batlle per trobar el de Milanesat que ens far arribar a la Plaa de Joaquim Pena de nou. Aix ser la primera volta al circuit: 1 km i 50 metres, i nhem de fer tres. Total 3Km,150.

A veure, he dit que comenarem a la Plaa de Joaquim Pena -un crtic musical especialitzat en Wagner que va viure i mor en una casa de la plaaper abans de fer-ho ens conv saber alguna cosa del barri.

A les primeries del segle passat, Les Tres Torres era un espai perifric de Sant Gervasi, proper al que era llavors el poble de Sarri. Tres vens de Sants van prendre liniciativa durbanitzar-lo desprs de fer-se construir tres torres, una per a cadasc. (Una delles, que en el segle XVII era una masia, encara es conserva: la veurem tot passant per davant). El lloc es va posar de moda i si van anar construint altres torres, per el nom va quedar per sempre per les tres primeres, en bona mesura perqu eren les ms grans, acabades el 1903. Tal va ser dimportncia que va adquirir lindret, que els amos de les torres si van fer construir lany 1916 una estaci de ferrocarril per a que el tren de Sarri hi tingus parada. Tamb, com que estava ple de descampats, si van fer algun camp de futbol -lesport que ja causava furor llavors-, un dells en el que ara s el carrer de Milanesat per on correrem, per a un equip que es va formar amb el nom de Club Tres Torres.

El Tren de Sarri a lestaci de Tres Torres. Any 1930 Sortirem de la plaa Joaquim Pena, com diem, per comenar a crrer per Milanesat, precisament, (el carrer s pla, no cal dir-ho) i anirem amb quatre gambades fins la Plaa del Carril, per baixar per Nena Casas avall. La Plaa del Carril, el petit espai cantonada a la Via Augusta, t aquest nom perqu al tren de Sarri, que passava pel seu traat i tenia lestaci de Tres Torres aqu, se lanomenava aix, el carril. Fins i tot, la Via Augusta ha tingut diferents noms al llarg del temps, entre els quals Carril, a les acaballes del segle XIX. A propsit del Tren de Sarri, cal dir que en aquella poca (sortia de la Plaa Catalunya, i per Balmes i Via Augusta la tercera estaci era a Tres Torres-

arribava a Sarri) estava considerat el segon ferrocarril urb del mn en importncia, per darrera del de Londres. Baixarem pel carrer de Nena Casas, i a lalada de la meitat del cam hi ha la torre modernista -difcil de veure perqu est a linterior duna finca- que es conserva de les tres que donen nom al barri. Actualment pertany a les monges filipenses i s la Casa dEspiritualitat Sant Felip Neri, un lloc, diuen de silenci i contemplaci. Les religioses la van adquirir el 1915. Durant la guerra es va destinar a hospital i a mitjans dels cinquanta la casa va tornar a ser delles. En arribar al carrer de les Tres Torres, a pocs metres don hi havia el Gol Nord del Camp de Sarri de lEspanyol, girarem a la dreta. De seguida arribarem al final del carrer, amb la Plaa Mart Llaurad a la nostra esquerra. En passar, val la pena mirar de rell la bonica escultura que hi ha a la placeta, realitzada per lescultor, a qui shonora en haver-li posta el seu nom.

Alba, lescultura de la Plaa Mart Llaurad. Lescultor noucentista Mart Llaurad, ve de Les Tres Torres, era el pare dun dels membres dEls Setze Jutges del mateix nom, en Mart Llaurad. Els Setze Jutges va ser un grup que va sorgir lany 1961, en ple franquisme, que cantaven canons en catal. Era una poca en la qual, cantar en catal era arriscat, per sen van sortir. Varen fer una feina extraordinria tot estenent un moviment anomenat la Nova Can. Fundat per en Josep Maria Espins i Miquel Porter, en formaven part cantants que van conquerir fama, comJosep Maria Espins i Joan Manuel Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet i Llus Llach. En Mart Llaurad va musicar poemes de SalvatPapasseit per al grup. Tenia de presentar les lletres a la censura i els hi prohibien gaireb totes. No entenien res i deien que Salvat-Papasseit era massa ertic.

Jutgeu vosaltres mateixos. Venedor damor s la lletra dun poema den Salvat- Papasseit musicat per Mart Llaurad i cantat per Joan Manuel Serrat: Venedor d'amor porta joies fines: la noia que vols la noia que tries. De tanta claror que el mercat destria per cada can dnes una vida. Quina vida dons quina altra en voldries: jo me l'he triada moreneta i prima. Moreneta i prima que sembla un palm: -si un altre la mira li treu morenor. Jo l'he demanada que fos sols per mi. L'he comprada esclava, la vull fer lluir. Venedor d'amor porta joies fines: la noia que vols la noia que tries.

Mart Llaurad rebent la medalla dHonor que el Parlament va atorgar a Els Setze Jutges. Abril de 2007 Passada la placeta enfilarem cap a munt pel carrer de Castellnou -un nom posat en honor dun doctor en dret que va heret les terres per on passem- i veurem amb ms facilitat no gaire ms- la Torre de les tres primeres que ha quedat en peus. En arribar, tres crulles ms amunt, al carrer del Rosari , tombarem a lesquerra per fer-ne uns cent i pico de metres. Al fons hi veurem la part del darrere de l imponent collegi dels Salesians de Sarri, una escola que fa ms de 125 anys que funciona. Fundada el 1884, ha estat sempre dedicada a la formaci de professionals, tradicionalment darts grfiques i fusteria, i ms recentment de mecnica, electricitat i electrnica. Tot un referent al barri.

Una classe als Salesians de Sarri a les primeries del segle XX Girarem a la dreta en acabar els pocs metres que haurem fet del carrer del Rosari (es diu aix perqu fa molts anys hi havia una capelleta dedicada a la Mare de Du del Roser, la patrona del poble de Sarri al qual pertanyia el barri de Les Tres Torres), i pujarem pel de Rafael Batlle (un metge que va ser el darrer alcalde de Sarri). Tenint a la nostra esquerra el mur que separa el carrer del camp desports dels Salesians, i al fons el campanar i ledifici dun altre antic collegi del barri, el del Reial Monestir de Santa Isabel, deixarem el carrer de Rafael Batlle per agafar, a la dreta, el de Milanesat, que ens conduir de nou al punt de sortida de la Plaa de Joaquim Pena. (Conv anar en compte, si es va massa embalat, de no baixar al prquing que hi ha al mig del carrer abans de la plaa) Haurem fet la primera volta de les tres que conformen la cursa. Ja hem dit que seran tres de una mica ms dun quilmetre. En acabar, per a alguns i algunes, la curta distncia dels 3,150 Km hauran estat un bateig, una introducci al mn de les curses populars (benvinguts i enhorabona) i per a uns altres una cursa ms per al seu currculum. Tots, segur, felios i satisfets dhaver-la fet, perqu s una prova modesta per molt ben organitzada. Amb un aperitiu i tot al final, i a ms a ms, gratuta!!! ---------O--------Miquel Pucurull pucurullfontova@yahoo.es