J9LVNONATI 13 dideg puempyCapitol 1 Preliminar: Definicié de Henguatse ‘Le parla é un element tan familiar de la vida ditria que rare- ment ens aturem a definirla. Semla tan natural de Thome com caminar, { només una mica menys que respirar. Pero només call un moment de reflexié per a cenvéncer-nos que aquesta naturalitat de Ia parla é una sensacié ikusbria, El procés d'adauisicis de Ia parla és, de fet, una mena de cosa totalment diferent del proces aprendse a caminar. En el cas de la segona funci6, la culturs, en alttes paraules, el corpus tradicional dels costums socials, no jugs cap paper scriés, El ncn est individualment equipst, pet la com- plicada colleccié de factors que snomenem heréncia bioldgica, per a fee tots els arrenjaments musculars i netviosos necessatis per a caminas. En efecte, e+ pot dir que Ia mateixa conformacié Paquests iisculs j de les parts adequades del sistema netvids esta ja edap- tada als moviments que fem quan camincm i cn activitats simi Jats, En un sentit mole real, Pésser hum’ normal esti predestinat a caminat, no perqué els seus pares Tajudaran a aprendre'n Pert, sin6 pergu® el sea organisme esti preparat des del sixement, 0 fins § tot des del moment de la concepei6, per a fer tot el consum denergia nervioss | totes les adeptacions musculars que es reque- reixen per @ eaminar, Per ditho coneisament, el caminar é una fanei6 biolbgica inherent a Phome. Perd no el lenguatge. Us, naturalment, cert que, en un deter minat sentit, Pindividu estd predestinat 2 parlar, perd aixd & de- got tinicament @ Je clrcumstincia que Tindividw nefx no sols en- mig de la natura, sino també al si d’una societat que, podem est ne segurs, raonablement segurs, cl conduira a les seves tredicions. Eliminem la societat i tenim tota la re6 de creute que aprendra10 Bi Mengutge 4 caminar, si, de fet, sobteviv.Perd é igualment segut que no aprend:A mai a parlar, és a dir, a comuniear idees segons el sistema inadicional d’una societat particular. O, aire cop, separem el now- nt de Pentorn social en qué he nsscut i trasplantemlo cn un de totalment ali, Desenvolupiri la facultat de caminar en el sex nou entora exectament igual com bo bauria fet en el vell. Pesd Je seva parla seth totalment diferent de Ta parla del seu entorn nadiu Caminar, doncs, és una activitat humana general que vatia només dintre Pans limits restringits quan passem d'individu a individu. La seva veriabilitat & invotuntaria i no té cap proposit. La parla 4 una activita: humana que varia sense limits assignables quan assem de grup social a grup social, perqué é un patrimoni his tric del grup, el producte d’an cis social que fa molt de temps que dure, Varia com varia tot esfors creatin —no tan eonscient: ment, potser, perd nogensmenys tan clarament com les religions, les creences, els costums { les arts de diferents pobles—. Caminat 6 una faneié orginica, instintiva (no é, naturalment, un instint a fl mates); a pare 'és una fei nostinis,.cgurde sccultaraly. ‘Hi ha un fer que hha contsibuit a impedir el reconei- xement del Ienzuatge com un sistema merameat convencional de simbols sonors, que ha induit Popinié popula: a atzibuirli tuna base instintiva que de fet no té. Hs Ia ben coneguda obser. vaci6 que sota Ta tensié de Yemocid, per exemple d'un dolor sobiat ‘ d'una alegria desenfrenada, involuntiriament emetem sons que Voient interpreta com 4 indicedors de le mateisa emocis, Petd hi he tota Je diferincia del mén entre una expressié involuntiia @aquesta mena i el tipus normal de comunicscié d’idees que é la pacla, La primera classe d'expressié és evidentment instintiva, petd & nosimbalica; en altres paraales, el so de dolor 0 el so @alegtia no indiquen, com a tals, Vemocis; no es mantenen a part; com si diguéssim, i anuncien que s'estd experimentant aques- tao aquella emoci6, El que fan és servir de desfogament més 0 menys automatic de l'energia emocional; ea un sentit, formen part de Vemocié mateixa. Per altra part, aquesta mena de crits ins tintius amb prow feines representen comunicacié en un sentit es- tricte, No estan adresais a ningd, se senten per cesvalitat, si és Prelinivar: Defiicid de lenguatge rT que se scnten, com sén sentits el ladruc d'un gos, el so de pas- ses que s'acosien, o la remor del vent. I si transmeten algunes ides 1 oient, és només en el sentit molt general en qué es pot dir que tots i cada un dels sons i fins i tot qualsevol fenomen en el nostre entom transmet alguna idea a Yenteniment que els percep. Si V'in- voluntati crit de dolor gue es representa convencionalment amb ‘«ohl> es considera un auttatic simbol de parla equivalent a alguna idea com «erm fa molt de mal», é igualment acceptable dinter- ppretar Paparicié de vols com un efmbol equivalent que porta el rmissatge precis aés possible que plogui». Tanmatelx, una definicis de llenguatge tan implia que cobreixi tot tipus e'infertacia esdevs totalment mancade de sentit. Cal no cometze Fertor d'dentifcar les nostres interjeccions convencionals (els nostres ob! i ah! i pst!) amb els crits instin- tius en si, Aquestes interjeccions sén simplement fixacions conven- cionals del sons naturals. En conseatiéncia, vatien mol: en diferents engiics, d'acord amb Peepeciica hebilitat fonttica de cada una. Com a tals es poden considera ina part integrant de la parla, en el sentit prdpiament cultural del terme, ino s6n més idtntiques als crite instintivs mateixor que les paraules com cuckoo «cucut» i ill- deer (un ocell avisidor) bo sén als cants dels ocells. que denoten (© que el tractament de Rossini d’una tempesta a Vobertura de Guillem Tell é de fet una tempesta, En alttes paraules, les intes- jeccions i les paraules que imiten sons del llenguatge normal estan ‘relacionades amb llurs prototips naturals com Part, uma cose pUra- ‘ment social o cultural, amb la natura, Es pot objectar que, encara ‘que les interjcccions varien Hougerament quan pastem de Mengua f@ Tlengua, presenten nogensmenys unes similituds sorprenents 1 pot, per tent, considerar-se que ban sorgit d'una base instintiva comana. Perd aquest cat no 5 de cap manera diferent dels diver- 50s modes nacionals de representaci6 pictdrica, Un quadre japo- nts d'un tur6 difereix d'una pintura curopea moderna de la matei- xa mena de tur6, i alhora s’hi assembla. Tots dos estan sugperits ‘pel mateix objecte natural i tots dos Vaimiten». Cap dels dos no és el matels que aquest cbjeste natural, ni n’ée, en cap sentit intel gible, un producte directe. Els dos modes de representacié no sén identics perqut procedcixen de diferents tradicions histdriques, i