Ajuntament Grup Municipal

de DÉNIA ELS VERDS-ENTESA

MOCIÓ PEL DRET A VIURE SENSE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

TONI RODERIC I TOST portaveu del grup municipal d’Els Verds-l’Entesa a

l’Ajuntament de Dénia presenta aquesta moció per al seu debat i aprovació si
s’escau, fonamentada en la següent

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El dia 25 de novembre és el Dia Internacional de la NO Violència cap a

les Dones, aquesta data va ser proposada per les dones que participaren en la
Primera Trobada Feminista de Amèrica Latina i el Caribe en Bogotà, Colombia,
en 1981. Amb l’elecció d’aquest dia es commemora les morts en 1960 de tres
germanes dominicanes, activistes pels drets de les dones que varen ser
assassinades per les forces de seguretat del Dictador Trujillo.
Conscient de la gravetat de la situació i de l’increment de la violència de
gènere a tot el món, l’Organització de les Nacions Unides va designar
oficialment el 25 de Novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la
Violència contra les Dones. Avui, aquesta data és la reservada per
organitzacions de dones de tot el món per a centrar-se en el problema global
de la violència de gènere.
 Segons la Plataforma para la Acción de Beijing, la violència contra les
dones implica qualsevol acte de violència basat en el gènere que tinga com a
resultat o puga resultar en dany o patiment físic, psicològic moral o sexual a les
dones, incloent amenaces d’aquestes actuacions o coerció en la vida pública o
privada.
Per tant la violència de gènere compren, però no es limita a:
- Violència psicològica, física i sexual dins de l’àmbit familiar
- Violència psicològica, física i sexual dins de la comunitat
- Violència psicològica, física i sexual dins de l’àmbit laboral i de la funció
pública
- Altres tipus de violència relacionades amb la feminització de la pobresa i la
situació de desigualtat social estructural de les dones.
Es tracta, doncs, d’una violència il·legítima que afecta sense distincions
a totes les societats del món. En major o menor grau, milions de dones i
xiquetes estan sotmeses a abusos físics, psicològics i sexuals que
sobrepassen les diferències de renda, classe social o cultural. Aquesta situació
es veu agreujada en les regions més pobres on la dona és objecte d’una doble
discriminació, social e intrafamiliar.
El Fons de desenvolupament de les Nacions Unides per a les Dones
(UNIFEM) ha estimant que una quarta part de totes les dones del món estan
subjectes a violacions al llarg de la seua vida. Depenent del país, entre el 25 i
el 75 per cent de les dones són colpejades regularment en les seues llars,
mentrestant a més de 120 milions de dones se’ls ha realitzat una mutilació
genital.
Com s’ha demostrat, la violència de gènere és un fenomen social que
amenaça a totes les dones i que no pot ser considerada com un fet puntual si
no una lacra social que limita el desenvolupament de les persones, impedeix la
participació de les dones, disminueix l’accés de més de la meitat de la població
als recursos materials i bens culturals, entre altres violacions de drets
fonamentals que han sigut històricament invisibilitzades i naturalitzades. Estos
factors retroalimenten la pròpia situació de discriminació de les dones i
incentiven de nou la violència.
Aquesta percepció es deu a la consideració de la violència de gènere com
un assumpte de “portes cap a dins” quan, en realitat és una situació que afecta
a l’organització de la nostra societat, sent un dels problemes actuals més greus
tant al context del País Valencià com a la Unió Europea.
 Així, i malgrat aquesta importància social, en la majoria dels casos, la
violència de gènere continua tractant-se com un problema de l’àmbit privat,
encara que es reflexa en tots els aspectes de la vida social, sent expressió de
la desigualtat entre homes i dones. Una desigualtat que es plasma tant l’àmbit
familiar com en l’econòmic, polític o laboral, estant tots estos íntimament lligats.
La dificultat en l’accés al mercat laboral de la dona es manifesta en les
significatives taxes d’atur que suporta el col·lectiu, molt superiors a las dels
homes. Entre la població activa els ingressos disten molt de ser equitatius, el
salari mitja de les dones és aproximadament un 30% inferior als dels homes.
Aquesta situació de desigualtat és una de les causes que, juntament amb les
rèmores encara existents de les estructures patriarcals, forcen la dependència
de les dones als homes i fomenten les actituds de violència de gènere. Són
necessàries, per tant, polítiques actives integrals que promoguen canvis
estructurals garantint l’accés de les dones als recursos productius, a les
oportunitats i als serveis públics per a promoure la independència econòmica
de les dones i la seua plena participació en condicions d’igualtat en la vida
pública.
Paral·lelament cal treballar l’educació en profunditat, en la societat
predomina una comprensió tòpica i simplista de les causes de la violència de
gènere que no reflexen la realitat si no que reprodueixen situacions de
desigualtat i discriminació. L’educació, tant la reglada com la no reglada així
com la informació que es distribueix des dels mitjans de comunicació del
municipi ha d’utilitzar-se per a instruir i conscienciar sobre el tema, realitzant
una funció educativa rigorosa, amb l’objectiu d’aconseguir un canvi de valors,
una veritable reprovació social dels agressors i un recolzament social a les
víctimes. Amb la informació adequada en aquest tema és possible aconseguir
el rebuig social de la violència contra les dones i contra tota l’estructura social
que li dóna suport, això ha de ser uns dels objectius prioritaris.
La solució d’aquesta situació i l’eradicació de la violència contra les
dones ha de ser una prioritat per a les administracions públiques i en especial
per a la administració local. El municipi, com entitat més propera a la
ciutadania, és l’administració més adequada a l’hora d’abordar les necessitats
de la població des d’una perspectiva integral i participativa. Aquesta assumpció
de noves responsabilitats en la prestació de serveis públics és ja una realitat al
País Valencià doncs els nostres municipis han desenvolupat una xarxa de
serveis molt superior a la que el seu baix nivell de finançament permet.
L’eradicació de la violència de gènere ha de tindre com un dels principals actors
a l’entitat local, la qual cosa implica una major descentralització de
competències que ha de ser correlativa a la dotació pressupostaria adient per a
evitar aprofundir en l’actual crisi financera que suporten els nostres ajuntaments
El govern municipal ha d’orientar les seues polítiques i accions per a
l’eradicació de la violència de gènere, mitjançant el foment de la participació
activa de les dones, propiciant la solidaritat i la igualtat entre gèneres,
comprometent-se, des de la perspectiva de gènere amb totes les dones del
municipi i reforçant les garanties d’exercici dels seus drets. Des de
l’administració hem de lluitar per l’eradicació de totes les formes discriminació
promovent la igualtat en una societat més justa, solidaria i respectuosa, on
totes les diferències serveixen per a un enriquiment mutu.

Davant d’aquesta situació, proposem al Ple de l’Ajuntament

que adopte els següents

ACORDS

PRIMER.- Elaborar un Estudi rigorós de l’impacte i conseqüències de la

violència de gènere sobre les dones del municipi que contemple les
necessitats reals per a l’eradicació de les situacions de violència en l’àmbit
local. Aquest estudi inclourà un anàlisi de les pràctiques de l’administració local
amb l’objectiu d’esbrinar si encara subsisteix algun tractament sexista o
discriminatori. L’estudi s’encarregarà a les regidories de la Dona i de Benestar
Social que treballaran de manera conjunta amb els actors implicats, entre
altres, la resta de regidories, la policia municipal, els serveis socials, el personal
sanitari, els representants de les organitzacions que treballen el tema de la
violència contra les dones, les forces polítiques i sindicals i el Consell Local de
la Dona. L’estudi s’elaborarà i presentarà durant el primer trimestre de 2004.

SEGON:- Elaboració del Pla integral municipal contra la violència de

gènere, a partir de l’estudi i avaluació de la situació i necessitats reals i en
coordinació amb les altres administracions implicades. L’elaboració del Pla es
realitzarà mitjançant una estructura participativa, a partir de grups de treball que
elevaran les propostes al Consell Local de la Dona que treballarà conjuntament
amb les regidories de la Dona i Benestar Social. Els treballs de preparació i
aplicació del Pla tindran lloc durant el segon trimestre de 2004.

TERCER:- Creació del Consell Local de la Dona, en aquest tindran

representació les associacions del municipi que tracten les qüestions de
violència de gènere, els actors implicats en el tractament de la violència contra
les dones: policia municipal i personal sanitari, el personal tècnic de la regidoria
de la Dona, i de la regidoria de Serveis Socials, així com qualsevol altra
persona o col·lectiu que el propi Consell considere adient. Aquest Consell, que
funcionarà de manera democràtica, descentralitzada, independent i
participativa, ha de ser l’autèntica via de diàleg entre els actors esmentats i
l’Ajuntament.
QUART:- Coordinar les actuacions de les diferents regidories sobre el tema de
gènere, en especial les de la Dona i Benestar social, de manera que s’impulse
una actuació sinèrgica de tots els recursos municipals contra la violència de
gènere. Per a aconseguir aquest objectiu es crearà una Comissió tècnica
contra la violència de gènere integrada pel personal tècnic de cadascuna de
les regidories implicades que elaborarà, aplicarà i avaluarà les diferents accions
realitzades des de l’Ajuntament destinades a eradicar la violència contra les
dones, tot i treballant de manera conjunta amb el Consell Local de la Dona que
serà informat i/o consultat de les iniciatives elaborades per la Comissió. Aquest
òrgan transversal també s’encarregarà de la realització d’un estudi de l’impacte
de gènere dels projectes propis de l’Ajuntament.

CINQUÉ.- Proporcionar una formació continua i especialitzada per a millorar

la detecció, tractament i seguiment de les situacions de violència de gènere,
així com d’atenció integral de la víctima, els recursos disponibles...destinada als
actors implicats directament, especialment a la policia municipal, el personal
sanitari i el personal tècnic de les regidories de la Dona així com la de Serveis
Socials.

SISÉ:- Realitzar jornades participatives, coordinades des de les regidories i el

Consell Local de la Dona i obertes a la ciutadania en general, on participen els
actors implicats i s’exposen les diferents actuacions i mesures realitzades. Amb
aquestes trobades participatives es fomentarà l’actuació coordinada dels
diferents actors, tant relatives a prevenció com a la resolució de situacions de
risc, per tal d’estalviar recursos i accelerar el procés millorant l’atenció a les
dones i reduint el patiment de les mateixes.

SETÉ.- Proporcionar una atenció integral per tècnics especialitzats a les

dones que acudeixen a un servei municipal per un problema de maltractament.
L’atenció ha de ser centralitzada des d’un mateix servei amb un únic expedient i
una única persona de referència, que acompanyarà a la dona durant la resta de
passos i actuarà com a representant de la dona si així el sol·licita la mateixa.
Tanmateix, si la dona decideix denunciar al agressor, l’ajuntament considerarà
la possibilitat de presentar-se en la causa com acusació particular, sempre que
així ho determine la Comissió Tècnica de Coordinació. L’atenció inclourà la
creació d’un dispositiu d’urgència, així com mesures d’integració social una
vegada solucionada la situació de violència. El servei més adient per a la
centralització de l’atenció és Serveis Socials, la millora de la qualitat dels
mateixos, correlativa a l’augment de la dotació econòmica de la que disposen,
en un pressupost necessari per a que puguen assumir aquesta funció. Des de
l’Ajuntament es dotarà al Serveis Socials Municipals amb els recursos
necessaris per a afrontar les despeses de l’atenció a les dones en situació de
risc, a més es realitzaran campanyes de promoció dels Serveis Socials per a
millorar el coneixement que la població té dels mateixos i fomentar la seua
utilització.

HUITÉ.- Creació d’una secció dins de la policia municipal especialitzada en el

tractament dels casos de violència de gènere. Aquesta secció ha de comptar
amb personal suficient per a oferir una atenció 24 hores, es buscarà, en el cas
que siga necessari, la coordinació amb municipis veïns per a aconseguir aquest
objectiu.

NOVÉ.- Consensuar i aconseguir aplicar un protocol de recollida de dades i

seguiment posterior de dones víctimes de la violència de gènere, únic per als
Serveis Socials, Regidoria de la Dona, Policia Local, Serveis mèdics, amb la
finalitat de conèixer millor i prestar la deguda atenció a les dones que pateixen
violència. D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de
caràcter personal
DESÉ.- Inclusió de la perspectiva de gènere en els contractes que suscribeixen
amb persones i empreses, alienes a l’administració municipal, així com en la
planificació de programes públics i en les condicions de subvencions.
L’Ajuntament avaluarà negativament a les empreses que hajen sigut
sancionades per la inspecció de treball o per sentència judicial ferma per
vulneració del principi d’igualtat.

ONZÉ.- Realitzar una oferta d’activitats coordinades des de la regidoria de la

Dona, o en el seu defecte des de la de Benestar Social, amb la participació del
Consell Local de la Dona, que contribuesquen al benestar de les dones i el
creixement personal, especialment d’aquelles que han passat per una situació
de violència. Les activitats seran proposades i organitzades tant per
l’administració com per les associacions del municipi que treballen el tema i
s’oferiran de manera periòdica i continuada,

DOTZÉ. -Realitzar campanyes de sensibilització de la ciutadania, coordinades

des de la regidoria de la Dona, o en el seu defecte des de la de Benestar
Social, amb la participació del Consell Local de la Dona i de les associacions
implicades en la lluita contra la violència de gènere. Aquestes actuacions que
inclouran la realització de publicacions, tallers, debats, xerrades...tractaran el
tema de la violència de gènere amb realisme, propiciant les actituds de rebuig i
denúncia d’aquestos fets violents. També s’oferirà als col·legis, incloent a tota la
comunitat educativa, iniciatives formatives semblants, es especial s’oferirà al
personal docent la formació en la detecció d’aquestes situacions i tractament
dels menors integrats en un àmbit on es done una situació de violència de
gènere. Pel que fa als estudiants i com a activitat extraescolar, es plantejaran
iniciatives educatives en la igualtat i les relacions respectuoses adaptades a la
realitat dels diferents nivells educatius

TRETZÉ.- Impulsar la creació i el desenvolupament del Consell de la Dona

Comarcal i participar en les seues funcions i actuacions, especialment en allò
relatiu a la construcció d’una xarxa de cases d’acollida.

CATORZÉ.- Incloure en el manual d’estil per als mitjans de comunicació locals

les següents recomanacions a considerar quan donen una notícia sobre
violència domèstica:
 no presentar cada agressió, violació o assassinat com un fet aïllat, si no
com una aspecte més de la violència de gènere que existeix en la nostra
societat
 afirmar que el maltractament és un crim que vulnera els drets humans
 evitar la presentació del maltractament o assassinat com un crimen
passional
 incidir en la existència del maltractament psicològic
 insistir en que la dona que denuncia el maltractament no és covard sinó el
contrari
 publicar l’opinió de persones expertes
 publicar notes sobre activitats de l’ajuntament dedicades a l’eradicació de la
violència de gènere

QUINZÉ.- Difusió del contingut de la llei 27/2003 de 31 de juliol, reguladora de

la Ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica així com
aplicació de les disposicions d’aquesta que siguen competència del municipi.
Per al correcte desenvolupament de les esmentades mesures aquest
Ajuntament exigeix als governs centrals i autonòmics el finançament necessari
amb caràcter d’urgència.

SETZÉ.- Demanar una llei autonòmica integral contra la violència de gènere,

que compte amb una partida pressupostària suficient per a desenvolupar les
mesures adients per a l’eradicació de la violència de gènere al País Valencià,
considerant de manera transversal mesures de sensibilització, prevenció i
atenció a les dones víctimes de violència de gènere

DISSETÉ.-. Desenvolupar un programa d’atenció específic a dones migrants,

independentment de la seua condició jurídica, que considere les diferències
culturals i que facilite la seua integració social en el municipi.

DIHUITÉ.- Impulsar l’associacionisme entre les dones i la creació de xarxes de

solidaritat i autoajuda, posant a la seua disposició els recursos necessaris per
al desenvolupament de les seues tasques.

DINOVÉ.- Traslladar còpia d’aquest acord a:

 Al Govern de la Generalitat Valenciana
 A la Conselleria de Benestar Social
 A la Direcció General de la Dona
 Als portaveus dels Grups parlamentaris de les Corts Valencianes.
 Als portaveus dels Grups polítics de la Federació Valenciana de
Municipis i Províncies.

Perquè quede constància del present acord.

Dénia, 12 de novembre de 2003

TONI RODERIC I TOST