Cuadernos de pedagoga La revista Cuadernos de pedagogia es publica mensualment des de la seva primera edici al Gener de 1975 avui en dia

a mans del director Jaume Carbonell a Barcelona. Aquesta revista tracta principalment sobre la educaci, s una revista feta per mestres dels diferents nivells educatius i per a qualsevol persona que estigui vinculada al mn de lensenyament. Aquesta revista ens ofereix propostes i recursos pels centres, laula i les diverses rees de coneixements a ms dinformar-nos sobre les novetats i esdeveniments educatius. Els Apartats daquesta sn: Histries, actualitat, perspectiva internacional, un reportatge, experincies, formaci permanent, opini, llibres i un aven sobre la segent edici.

Seminari 26.10.2011 Montserrat Margenat. Per: Cristina Lafuente i Enric Rodrguez.

Sntesis del article. Larticle que hem escollit tracta sobre un centre per discapacitats on assisteixen 59 alumnes dentre 3 i els 18 anys on disposen dinstallacions amplies, lluminoses i adaptades a les necessitats que tinguin o puguin tenir. Disposen de professionals integrats per Mestres deducaci Especial, audici ,llenguatge, educaci musical, educaci fsica, una orientadora ,fisioterapeutes, infermeres, monitors de menjadors. Lobjectiu principal daquest centre s tractar de que els alumnes construeixin el seu propi projecte de vida personal, ja que son nens amb grans limitacions per per sobre de tot sn persones amb punts forts que shan de detectar i desenvolupar. Tots els aprenentatges es planegen des duna metodologa ldica, motivadora on desenvolupen la comunicaci i la relaci amb els altres. El centre sagrupa en dos cicles diferents dinfantil i dEBO ( Ensenyament Bsic Obligatori) on les agrupacions es fan per edat, per tamb atenent al grau de discapacitat que presenten els nens. LEBO s una etapa molt llarga que abasta dels 6 als 17 anys, edat a la qual aquests nois passaran a centres on simparteixi la transici a la vida adulta. La major part dels materials educatius que sutilitzen han estat realitzats pels mestres, tot amb un objectiu al final del projecte: fer que aquests nois aconsegueixin el major grau d'autonomia personal i d'inclusi social possibles. En aquest centre sestableixen rutines; cada classe fa una olor diferent, perqu els nens a travs d'aquesta aroma, reconeguin la seva aula. Al entrar fan sonar la mateixa msica, i es recorden les rutines elementals, com per exemple saludar. En conclusi podem arribar a dir que aquest centre est totalment adaptat per les necessitats dels nens amb discapacitats on poden gaudir dun aprenentatge correcte i amb el temps necessari.

Seminari 26.10.2011 Montserrat Margenat. Per: Cristina Lafuente i Enric Rodrguez.