David Bravo

Arquitecte Mercantilisme al mercat Diuen que per conixer lnima duna ciutat cal visitar els seus mercats. El web de lAjuntament de Barcelona sadhereix a aquesta tesi quan ens explica que els nostres mercats sn el mirall de la Barcelona popular i de les relacions humanes. Per lafirmaci esdev fora dubtosa si sobserven els resultats de la renovaci sistemtica que han patit aquests espais pblics a la nostra ciutat i que, sempre segons lajuntament, els ha convertit en mercats del segle XXI amb lencant i la tradici de sempre. El cert s que el procs de renovaci sha escoms des duna perspectiva fora pessimista, convenuda de que el mercat municipal havia esdevingut un model anacrnic. Segons aquest punt de vista, el canvi dels hbits de consum hauria desplaat les preferncies dels ciutadans cap a les grans superfcies comercials. Fins i tot acceptada la premissa, sorprn lestratgia que la segueix. En lloc de defensar-lo dels poderosos interessos que lamenacen o de deixar-lo morir en pau i retornar-lo a la seva forma primignia de plaa, ladministraci pblica es dedica a rematar el mercat transformant-lo en un hbrid acomplexat, obsessionat per assemblar-se al seu competidor. Lencant i la tradici de sempre en surten prou mal parats. El caracterstic trfec de mercaderies es desterra a un soterrani impagable; l'ambient bullicis es climatitza i salla dins duna costosa pell que el desconnecta del barri; l'estructura simple i lleugera es transforma en un artefacte oners, que obeeix els capricis dun aclamat arquitecte. Llavors, el conseqent sobrecost daquesta adulteraci porta ladministraci a comptar amb la participaci doperadors privats. Aquests, insatisfets amb lobtenci duna cntrica porci de sl pblic, encara imposen la construcci daparcaments subterranis, la installaci descales mecniques, ladequaci dels passadissos a lample dels carrets de supermercat o la dilataci dels horaris comercials. Potser perqu la coartada de lanacronisme no li era aplicable, la Boqueria sha salvat daquesta funesta operaci de taxidrmia. Aqu no hi trobem supermercat, ni aire condicionat; no hi ha capricis arquitectnics ni tancaments asfixiants. No obstant, s aviat per cantar victria. La febre mercantilista que privatitzava els seus germans es manifesta a la Boqueria a travs del turisme, que corromp el seu cos com un cncer implacable. Al capdavall, si s cert que els mercats mostren lnima duna ciutat, sembla que la de Barcelona estigui en venda.