Elemental 2

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1
UNITAT 1. Reuni de vens

Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL Com a vens dun edifici de pisos, dur a terme una primera reuni per considerar les caracterstiques i el funcionament dels serveis a la comunitat, i per tractar diversos aspectes relacionats amb el manteniment i les reformes de limmoble. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS MBITS En actes socials - Usar les formes de tractament adequades a cada persona i a cada situaci en un acte social. En serveis pblics Serveis de manteniment i reparacions - Concretar dia i hora en qu es pot fer una reparaci. - Descriure una avaria o un desperfecte i demanar-ne la reparaci. SEGONS TEMES Habitatge i llocs de residncia - Intercanviar informaci sobre el manteniment i la millora dun habitatge. - Intercanviar informaci sobre lexistncia i les caracterstiques de funcionament dels serveis comunitaris dun edifici. CONTINGUT FUNCIONS LINGSTIQUES Expressiva - Expressar sentiments i estat dnims positius, negatius i neutres i sentiments de conformitat i disconformitat. Valorativa - Expressar un fet com a versemblant. Inductiva - Expressar una petici, expressar el desig que alg faci alguna cosa. - Advertir i avisar. - Donar ordres. II NOCIONS ESPECFIQUES RELACIONADES AMB ELS MBITS I ELS TEMES Habitatge i lloc de residncia - Manteniment: pintura, reparacions, etc. - Serveis comunitaris: neteja de lescala, porteria, ascensor, etc. TIPUS DE TEXT - Conversacional
Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
41
COMPONENTS TEXTUALS Elements dadequaci - En converses El canal com un dels factors determinants del registre: Grau despontanetat dels textos orals i escrits Utilitzaci de codis no verbals, recursos paralingstics en lexpressi oral (coixins fontics, ritme, velocitat de lelocuci, volum o intensitat de la veu, etc.). Elements de coherncia i cohesi - En converses Estratgies i recursos que estructuren la conversa: els torns de paraula les rpliques les preguntes i respostes formes que regulen els torns dintervenci en una reuni s de frmules estereotipades, mots simples i repeticions que faciliten, mantenen o interrompen la conversa COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia Pronoms - Personals tnics neutres (aix, all): reps - Personals tons en funci dOD: reps Verbs Perfrasis dobligaci: haver de+inf., caldre+inf., caldre que+ subj. Present i imperfet de subjuntiu: reps Condicional: reps Formaci de verbs a partir de substantius i adjectius: sufixos -ejar, -itzar, -ificar
Conjuncions - Conjuncions de subordinaci: encara que, ats que Sintaxi - Les reiteracions doracions coordinades i juxtaposades - Frases simples: declaratives, exclamatives i interrogatives - La passiva Lxic Situaci: afores, rodalies, etc. Lloguer i compra dhabitatge: llogater, propietari, hipoteca, etc. Tipus dhabitatge: pis, apartament, casa allada, adossada, etc. Elements que configuren un habitatge: faana, rac, sostre, teulada, etc. Dimensions: alada, amplada, etc. Altres qualificacions aplicades a un habitatge: antic, ben comunicat, cntric, lleig, modern, sorolls, etc. Installacions i aparells: canonada, comptador, corrent (elctric), endoll, etc. Manteniment: avaria, reparaci, embussar, encallar, espatllar, fer-se malb, foradar, installar, etc. Frases fetes i refranys relacionats amb lacte de parlar: parlar clar; parlar pels descosits; a bon entenedor, breu parlador; la llengua dun mal ve pica ms que un escorp; qui t llengua ha de tenir fets, etc.
Fontica - //, /e/ i //, /o/
42
PLANIFICACI DE TASQUES INTERMDIES Abans dendinsar-nos en la primera tasca de la unitat 1 del grau E2, partim de la base que cada professor ha dut a terme lexercici de presentaci que cregui ms adequat entre els seus alumnes. Per tant, el primer contacte ja sha establert. En el cas que aix no estigui previst, aconsellem que dentrada els alumnes parlin una mica dells mateixos per donar-se a conixer, de manera que comenar a treballar en grup no els resulti violent. TASCA A: El csting Com que es tracta de la primera unitat del curs, es proposa als alumnes de dur a terme una activitat per rompre el gla i establir els antecedents del que ser el tarann de les classes durant el curs. Una de les activitats pot ser Busca alg que..., annex 1. Un altra proposta s que, per parelles, es diguin les tres coses que ms els molesten dels vens (cal evitar els tpics), i desprs es faci una posada en com en qu cadasc repeteix els tres aspectes que li acaba dexplicar laltre membre de la parella. Un cop feta una daquestes activitats (o totes dues), es presenta als alumnes lobjectiu de la unitat. Per tant, han dassumir el rol dels diferents vens dun edifici amb la finalitat de dur a terme una reuni en qu es plantejaran els temes que se solen tractar en aquests casos. Els alumnes es poden atribuir una personalitat determinada per assumir el rol dun dels membres de la comunitat de vens. Si el grup s molt nombrs, es poden crear famlies o similars. Selaboren fitxes amb cada personalitat amb la finalitat de recordar qui sn quan els toqui intervenir. Com que es vol comprovar si cadasc ha assumit el rol escollit, es passa un test per esbrinar si sn bons vens. Lhan de contestar, per, tal com creuen que ho faria el ve que ells han triat de ser. Poden respondrel en grup. TASCA B: Pluja didees El grup classe fa una pluja didees dels temes que es poden tractar en una reuni de vens. Sen fa una posada en com i desprs una selecci tenint en compte, per una banda, les caracterstiques de ledifici i els vens i, per laltra, els objectius comunicatius de la unitat (reparacions, condicionament de lhabitatge i millores dels serveis dun edifici). TASCA C: Les versions Es presenta un text escrit (annex 3) per reflexionar sobre el llenguatge i veure la diferncia entre la llengua oral i lescrita,. Es tracta duna notcia tal com la dna el diari de la qual sha dextreure un seguit dinformaci tant pel que fa al contingut com a la forma, amb la finalitat que els aprenents sadonin que el fet didentificar el format dun text ja ens predisposa a un determinat tipus de missatge. Seguidament es passa la mateixa notcia (annex 4) explicada per una persona del carrer,. Lobjectiu s analitzar les caracterstiques de la llengua oral en un registre colloquial. Els alumnes han de transformar el darrer text (notcia explicada) en un dileg en qu una persona explica la notcia i laltra va responent a les explicacions ara amb preguntes, ara amb exclamacions, ara amb comentaris, etc. La finalitat daquest exercici s incidir en els recursos tils per expressar-se durant una conversa: els silencis, les pauses, les expressions verbals inarticulades, lentonaci, els gestos, les mirades, etc. Es tracta de treure algunes conclusions sobre la diferncia entre llengua escrita i llengua oral. Pel que fa a la llengua parlada, ens centrarem en el registre colloquial. Algunes caracterstiques de la llengua parlada colloquial: - Frases curtes, a vegades inacabades - Interpellacions a qui escolta per recordar, clarificar - Mots falca: saps, b, tu, etc. - s de la circumlocuci per evitar paraules que no se saben o no es recorden (un daquells llargs dobles) - Frases refetes (Hi havia molt poca... No es veia res) - Pauses, dubtes, repeticions, etc. - Vocabulari de registre menys formal (cotxe per vehicle)
43
TASCA D: Qui t boca sequivoca Aprofitant que una de les caracterstiques del llenguatge colloquial sn les locucions i frases fetes, els alumnes, en grups, en comenten algunes (consulteu els components gramaticals). Es posa algun exemple per tal de constatar que aquestes frases sn un bon recurs expressiu, es comenta en quin context no seria adequat utilitzar-les i es proposa als aprenents de fer una pluja de frases fetes que ells coneguin relacionades amb el parlar. TASCA E: La junta directiva Desprs de fer aquests exercicis destinats a veure en qu consisteix una conversa, els alumnes reemprenen el rol de vens de ledifici. En primer lloc, han de formar una junta directiva i assignar els crrecs (president, tresorer, secretari i vocals). Quan ja sha definit la junta, cal redactar lordre del dia amb els temes segents a tractar: - Preveure el manteniment i la millora dun habitatge (pintura, reparacions, etc.). - Parlar dalgun dels serveis comunitaris de ledifici (neteja de lescala, porteria, ascensor, etc.). - Demanar reparaci dalguna avaria o desperfecte. TASCA F: Preparem la reuni Un cop shan distribut els rols dins la comunitat de vens i redactat lordre del dia, els alumnes han de preparar-se la intervenci dacord amb el rol que assumeix cadasc. Cal que segueixin els punts de lordre del dia i que pensin les respostes a les preguntes segents: Hi estan a favor o en contra? Els interessa expressar-ho? En quin grau i per quin motiu? Si sn una famlia o un grup, han de decidir qui exposar cada opini. En definitiva, es tracta que assumeixin la plena responsabilitat del rol que han anat preparant des del comenament. TASCA FINAL: La reuni de vens Es duu a terme la reuni, en qu cadasc adopta el seu rol i el secretari llegeix lordre del dia. Pel que fa al moderador, ha de procurar que es respectin els torns de paraula i que els punts es tractin amb un cert ordre. Si es creu convenient, aquest rol ladopta el professor. El professor pot compartir tamb el rol de secretari, i juntament amb lalumne que faci aquest paper, redactar lacta de la reuni per utilitzar-la com a material lingstic per comentar els aspectes que es creguin convenients.
44
ANNEX 1: Busca alg que... Amb aquesta graella passejat per la classe i investiga una mica els hbits de residncia dels teus companys. Cal que els facis les preguntes pertinents per trobar el mxim de persones que coincideixin en cada opci.
BUSCO ALG... que visqui a la mateixa poblaci que jo que visqui en un barri antic que visqui en un barri nou que visqui als afores que visqui en una zona rural que visqui en un pis de lloguer que visqui en un pis de propietat que visqui en una casa que sigui membre de lassociaci de vens que visqui sol que visqui amb la seva famlia que visqui amb uns amics que sigui un ocupa que visqui en un tic que visqui en un edifici on hi hagi ms de vuit portes per repl que visqui en un edifici de ms de cinc pisos sense ascensor que visqui en un edifici sense gas ciutat que visqui en un edifici amb una escala que shauria de pintar que visqui en un edifici de ms de 12 pisos que es vulgui comprar un pis que tingui un o ms gats que tingui un o ms gossos
HE TROBAT...
45
ANNEX 2: Quina mena de ve ets? 1. Respon lenquesta segent.
QUINA MENA DE VE ETS?

Lola Alteyzu
1. Si quan ets a l'ascensor a punt de tancar la porta veus entrar a la porteria un ve: a) b) c) d) 2. Tanques la porta precipitadament com si no l'haguessis vist. Esperes amablement que arribi i fas el trajecte mirant a terra. Maleeixes la teva sort perqu es tracta del ve de l'tic i haurs d'esgotar tots els temes de rigor, el temps i els nens inclosos. Encantat per l'oportunitat, aprofites per resumir-li tots els assumptes candents de l'escala.
Desprs d'un esgotador dia de treball, en ficar-te al llit, sents uns sorolls fcilment identificables al pis de dalt: a) b) c) d) Tinspiren tot el mal humor que pots i et disposes a dormir amb el coix a sobre el cap. Els fas callar picant al sostre amb l'escombra. Si amb una mica de sort enganxes alg, ho escolteu junts. Agafes el telfon i els fas una crida a la contenci, la decncia i lordre pblic.
3.
Si fent el sopar et trobes amb lhabitual problema de no tenir sal: a) b) c) d) En demanes al ve que ms rbia et fa amb la conscincia que no l'hi tornars. Baixes a la botiga; als vens, mai: qesti de principis. Vas a veure els del 3r, quasi tens un compte d'estalvi obert all. Doncs, res; a menjar sense sal, que s ms sa.
4.
En recollir la teva roba de l'estenedor t'has trobat una pea que no s teva: a) b) c) d) Amb un gest imperceptible, deixes que rellisqui i caigui al pis de baix. La tires a la brossa directament. Si no te la reclamen, tot aix que has guanyat. Recorres cada un dels pisos de l'escala buscant el propietari.
5.
A l 'hora de dinar, els vens t'han d'agrair que: a) b) c) d) Tota lescala es perfumi dall. Amb la finestra tancada tofeguis en el teu propi fum. No cuinis perqu ests a rgim. No bramis per les pudors que deixen anar les seves cuines.
6.
Si, pujant les escales amb el teu fill, aquest llena un paper a terra: a) b) c) d) Dissimules i fas veure que no ho has vist. L'hi fas recollir immediatament; abans que res, esperit cvic. Lanimes perqu llenci alguna cosa ms al repl dels del 3r (no els pots veure). El fet s que hi ha un paper a terra i a aix taculls per exposar aquesta i totes les altres queixes a ladministrador.
7.
El terrat de casa teva s: a) b) c) d) Un lloc en el qual mai has posat els peus. Un lloc on posar els trastos que no et caben a casa. Un reducte de pau al qual t'escapes a l'estiu per prendre el sol. Un antre ple de roba estesa on els vens es troben per criticar.
8. Els fills dels teus vens sn: a) b) c) d) Ms lletjos i ms pesats que els seus pares. La salvaci de les teves tardes de diumenge, s'emporten els teus. Uns salvatges que pugen i baixen les escales noms per molestar. No ho saps, no els coneixes.
46
9. La msica a la teva vida s: a) b) c) d) Un tel de fons amb el ritme marcat pels del 3r. Una cosa que no pots sentir a casa teva sense que baixi la vella sorda del 5 a queixar-se. Una cosa amb qu amenitzes la vida de tots els de la teva escala. El silenci, sempre vas amb taps a les orelles.
10. Per tu el terme ve implica: a) b) c) d) Convivncia. Tafaneria. Allament. Molstia
[Text extret de lAVUI]

RESULTATS
A)
Ets un ve exemplar, collaborador, transigent, sempre disposat a ajudar, somrient i amable, encara que potser, per al gust dalguns, una mica embafador. Ser el teu ve suposa estar al cas de tot. Ho saps tot i ho expliques a tothom. Ets divertit, encara que un element una mica perills. Ets capa de donar un cop de m si treus informaci a canvi. Com a ve ets inexistent, ni tu els coneixes a ells ni ells et coneixen a tu, cosa que, en la majoria dels casos, s fonamentalment cmoda. Preserva't mentre et deixin. Per tu l'existncia dels vens noms es justifica en funci dels teus propis desfogaments, en la projecci de totes les teves frustracions en aquests ssers que viuen al teu voltant amb, n'ests segur, la mateixa conscincia que tu.
B)
C)
D)
1 A B C D b d a c
2 c b d a
3 c a d b
4 d c b a
5 b a c d
6 b a c d
7 c b d a
8 b a c d
9 a c b d
10 a b c d
47
ANNEX 3: La notcia Llegiu aquesta notcia i, tot seguit, intenteu explicar-la en veu alta sense mirar el text.
LA BOIRA CAUSA UN XOC EN CADENA A LAUTOPISTA A7 Ahir al mat la boira va causar un xoc en cadena que va afectar 23 vehicles (18 turismes, 4 camions i 1 furgoneta ) a lautopista A7, al terme municipal de Moncfar (Castell). Malgrat lespectacularitat de laccident, no hi va haver vctimes mortals i tan sols es van registrar 4 ferits greus i 12 de lleus. El xoc mltiple es va produir a les 9,30h, quan el remolc dun cami articulat va quedar encreuat a lautopista en sentit Barcelona-Valncia. La cadena de xocs va ocupar uns 900 metres de la calada. El cami articulat, per causes desconegudes (fallada mecnica o lliscada deguda a la humitat de la calada) va fer una tisora i es va quedar encreuat de manera que ocupava tota la calada. Sobre aquest cami, hi van anar xocant successivament fins a 12 vehicles, la majoria dels quals eren turismes. Tanmateix, la cadena de collisions va continuar amb uns altres 11 autombils, que van impactar sobre un segon cami i entre si. Aquest segon cami i el primer turisme que va xocar-hi es van incendiar, tot i que afortunadament els seus ocupants ja havien abandonat els vehicles respectius.
ANNEX 4: El relat Aqu teniu un fragment de la notcia anterior explicada per una persona: Ahir anava jo per lautopista...Recordes que et vaig dir que havia danar a Castell...? B, doncs, anava per lautopista i vaig veure un xoc que... B... Una cosa increble, tu. La veritat s que hi havia molt poca... No es veia res, pel fum. Hi havia un fum! de sobte veig un cami, un daquells llargs , saps?..., dels dobles, all travessat a lautopista. I desprs cotxes i ms cotxes. No s pas quants. Tots all, els uns contra els altres. Oh, i no hi havia noms cotxes, no. Hi havia un altre cami, i el cami aquest altre, no, el primer- shavia incendiat. Sort que els de dintre ja havien sortit, em sembla, perqu vaig veure gent per all, fora del cotxes 1. Per parelles, imagineu-vos que sou dos amics que us trobeu i que un explica aquesta experincia o una altra de semblant, i laltre fa les preguntes o comentaris que li suggereix aquesta histria. Tot seguit, intenteu reproduir per escrit el que ha dit cadascun dels dos en forma de dileg, seguint lesquema segent: AMIC 1 AMIC 2 AMIC 1 ............. Hola, saps amb qu em vaig trobar ahir...? No! Qu, qu, qu.... Doncs que..... ....................
Es tracta de treure algunes conclusions sobre la diferncia entre llengua escrita de la premsa i la llengua oral en registre colloquial.
48
UNITAT 2. Vam anar a una festa

Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL Fer la descripci de la festa que un dels membres de la direcci duna empresa va oferir als seus treballadors amb motiu de la presentaci dun llibre que va publicar. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS MBITS En actes socials - Redactar una invitaci a un acte social. - Confirmar o excusar lassistncia. SEGONS TEMES Informaci personal - Parlar de la naturalesa duna relaci i de les persones que hi intervenen. II - Identificar alg pel seu aspecte fsic. Descriure alg fsicament. II - Caracteritzar el perfil psicolgic dalg: carcter, temperament i conducta personal. III CONTINGUT FUNCIONS LINGSTIQUES Socialitzadora - Iniciar un contacte epistolar. II - Tancar un contacte epistolar. II Informativa - Anunciar: informar dun fet o dun esdeveniment. - Comprovar si es recorda alguna cosa. II - Descriure. III - Comparar: comparaci digualtat i desigualtat. III - Comparar: expressi de similitud i dissimilitud.II - Expressar que es recorda alguna cosa o no es recorda alguna cosa. II NOCIONS ESPECFIQUES RELACIONADES AMB ELS MBITS I ELS TEMES Relacions electives i associatives - Correspondncia Identificaci personal Relaci entre persones: parella, amic, ve, conegut, etc. Trets fsics Carcter, temperament i conducta personal Ocupaci o crrec Ideologies i creences
TIPUS DE TEXT - Descriptiu COMPONENTS TEXTUALS Elements dadequaci - En invitacions El grau de formalitat com un dels factors determinants del registre en textos escrits - En missatges al contestador El grau de formalitat adequat a la situaci comunicativa
Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica 49
Elements de coherncia i cohesi - En invitacions Selecci i ordre de la informaci - En missatges al contestador Selecci de la informaci Claredat i precisi de la informaci La referncia de temps, de lloc i de persona en textos orals - En descripcions Selecci de la informaci segons lobjectiu duna descripci: definir, valorar, menystenir, ridiculitzar, etc. COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia Pronoms - Personals tons en funci datribut indet. (ho): reps - Adverbials en funci de C.Prep. (en,hi): reps Qualificadors - Adjectius de trets fsics i psquics: reps Adverbis - Acabats en ment: reps Verbs - Verbs ser, estar, tenir, quedar-se, tornar-se, semblar, assemblar-se i verbs que expressen moviment: reps i consolidaci Sintaxi - Oracions subordinades adjectives Fontica i ortografia - La vocal neutra Lxic - Vocabulari relacionat amb la identificaci i descripci de persones: prim o gras, ulls grossos o petits, portar o tenir, etc. - Locucions i frases fetes relacionades amb la descripci de persones: anar pengim-penjam; assemblar-se com els testos i les olles; ser sord com una campana; ser sec com un clau; ser alt com un sant pau, etc. PLANIFICACI DE LES TASQUES INTERMDIES TASCA A: Rebre una invitaci Els alumnes han de rebre una invitaci (annex 1) per anar a la festa de presentaci dun llibre. Sels convida en qualitat de treballadors duna empresa, ja que el llibre lha publicat un dels seus directius. Davant daquesta situaci cadasc ha dassumir el rol de treballador duna empresa determinada, i tot seguit formar grups per tal de simular les diferents seccions de treball de lesmentada empresa. Un cop tenim organitzades les seccions, s a dir, els grups dalumnes, sels reparteix la invitaci a la festa de presentaci del llibre, la llegeixen i la comenten. A continuaci, amb lajut del professor, en van analitzant tots els detalls estructurals i formals: text breu, registre formal o familiar (formes de tractament), emissor, receptor, motiu, dia, hora i lloc, etc.
50
TASCA B: Confirmar o excusar lassistncia Els alumnes treballadors han de confirmar o excusar lassistncia a la festa. Per aix cal que truquin a un nmero de telfon on trobaran el contestador automtic. Individualment pensen el que dirien en cas dassistir a la festa i qu dirien en cas que no hi anessin. Un cop ho tenen preparat, sels dna la gravadora, surten de laula i, com si parlessin per telfon, enregistren el seu missatge conforme hi aniran. TASCA C: Fem una invitaci Mentre van duent a terme la tasca anterior, cada grup pensa motius pels quals es poden fer invitacions, i qui o quins poden ser els emissors i els receptors en cada cas. Els posen en com i cada grup elabora una invitaci. Sha de procurar que les invitacions siguin per diferents motius amb destinataris tamb diversos per tal de poder contrastar de quina manera es manifesten els graus de formalitat i ladequaci del text. TASCA D: Uns exemples de text descriptiu: llengua escrita Es recorda al grup classe que lobjectiu final no s la festa en si, sin fer-ne una descripci, per a la qual cosa es realitzen alguns exercicis destinats a tractar aquest tipus de text. Per exemple, es poden treballar dos textos escrits de caire descriptiu (annex 2) per extreuren els elements que caracteritzen la descripci. En el primer text, Esportiu a labast, sha de fer la primera part de la descripci a partir duna fitxa tcnica i tenint en compte lexemple dun fragment del text original. En aquest exercici de completar la descripci, cal fer notar als aprenents que la selecci dels recursos es realitza en funci de lobjectiu de la descripci, ja que una mateixa cosa o persona es pot presentar destacantne caracterstiques diferents dacord amb la intenci. El segon text, Larbre de lamor, s un altre model de descripci en qu proposem una comprensi lectora per fer-ne una lectura acurada. Aix, doncs, la finalitat dambds textos s que els aprenents reconeguin els recursos que caracteritzen la descripci, la majoria dels quals utilitzen molt sovint. Els detallem tot seguit: El verb ser : frases atributives, relaci de pertinena, situaci Ladjectiu. Frases adjectives La comparaci La dixi: pronoms personals (referncies a persones); temps verbals, adverbis i locucions de temps (referncies temporals); pronoms demostratius, adverbis i locucions de lloc, i els verbs que indiquen moviment (referncies de lloc).
TASCA E: Un altre exemple: llengua oral Sels passa, del vdeo de la unitat 32 del Digui digui 2, el captol corresponent de LAvinguda del desastre en qu es treballa la descripci. Han de respondre preguntes com per exemple: De qu tracta? Recordeu si en algun moment es fan comparacions entre els convidats? Quines? De quin tipus (igualtat, desigualtat, similitud, etc.)? La finalitat s centrar-nos en la descripci de persones, tant pel que fa a la part fsica com a la manera de ser, o en el que podrem anomenar les actituds. TASCA F: Qui hi havia a la festa Es dna a cada grup una collecci de fotografies de persones i una llista de lxic til per descriureles (annex 3). Es tracta que cada grup prepari la fitxa tcnica dels personatges (annex 4), per tal de no oblidar cap detall quan facin la descripci a la tasca final. Aquests personatges sn les persones que hi havia a la festa on van ser convidats. Quan tots els grups tenen la seva collecci particular de persones, es pot jugar amb les frases fetes per tal que les apliquin -si s possible- als personatges que han creat per tal dassegurar-ne la comprensi. Una vegada els grups han omplert la fitxa, sels retiren les fotografies i es pengen a la paret amb un nmero cadascuna per tal dutilitzar-les en la descripci de la tasca final.
51
TASCA FINAL: Ten recordes? Amb les fitxes dels personatges com a material informatiu creen, en grups, el mnim marc de la festa, s a dir, fan una petita descripci de lambient i, segons el que han posat a la fitxa, donen vida als personatges per tal de fer una mica de safareig. Quan els alumnes ho tenen tot preparat, cada grup un darrere laltre- simulen que comenten la festa a qu van assistir amb motiu de la publicaci dun llibre convidats pel seu autor, un directiu de lempresa on treballen. En aquest comentari shan de complir en ms o menys grau els tres objectius segents: 1) Descriure lambient general de la festa 2) Descriure les persones conegudes 3) Descriure les relacions personals durant la recepci Es tracta de reproduir lesquema del vdeo que han vist, per amb una dinmica diferent. Els membres dun grup comencen a parlar de la festa tot fent referncia a les persones que hi havia, les han de descriure, dir-ne algunes dades personals -sobretot el nom- i opinar o fer comentaris sobre la seva actitud. Com que les persones sn fictcies, perqu les han creades ells a partir de les fotografies i aquestes sn penjades a la paret, la resta de grups ha dintentar saber quin personatge de les fotos correspon a cada descripci que fa el grup que exposa. Per tal de facilitar aquesta feina didentificaci de les persones que van assistir a les festes dels altres grups, aqu teniu un exemple de graella per repartir a cada grup. Es tracta, doncs, que la puguin omplir amb el mxim nombre de noms, cadascun dels quals correspon a una fotografia penjada. Festa del grup A Festa del grup B Festa del grup C Festa del grup C Nom Nom Nom Nom
Nmero de foto
Foto 1
Foto 2
Foto ...
52
Per exemple, el grup A comena a descriure la primera de les 5 persones conegudes que hi havia a la festa del seu grup de la manera segent: A la festa de laltre dia vaig trobar-me la Maria,...S home s, la dona del Joan...que s morena i tan simptica. Ten recordes, oi? Doncs duia un vestit cridaner... Aix, doncs, si la Maria correspon a la foto nmero 2 que hi ha penjada, la resta dels grups apunta a la columna del grup A el nom daquest personatge al costat de la foto corresponent, de manera que la graella anterior quedaria emplenada aix: Festa del grup A Festa del grup B Festa del grup C Festa del grup C Nom Nom Nom Nom
Nmero de foto
Foto 1
Foto 2
Maria
Foto ...
53
ANNEX 1: Invitaci
C. Lle, 7 Cornell de Ll.
Pere Gmez Sastre

Director adjunt de XZX sa Es complau a convidar-vos a lacte de presentaci de lobra REFLEXIONS DUN TREBALLADOR a crrec de la professora de tcniques de productivitat de LInstitut dActivitats Laborals de la ciutat, Sra. Merc Garric. Lacte tindr lloc a la sala dactes de la mateixa empresa, el dia 15 de juny a les 19.30 h. Hi haur un petit refrigeri i es lliurar un exemplar de lobra a cada assistent. Cornell de Ll., maig de 2000 Confirmeu, si us plau, lassistncia. Tel. 93 000 44 66
54
ANNEX 2: Dos exemples de descripci 1. El text que teniu a continuaci s el darrer fragment de la descripci dun cotxe. Amb la informaci de la fitxa tcnica intenteu posar-hi la part que falta.
55
2. Aqu teniu un altre text descriptiu. Llegiu-vos-el i feu-ne lexercici corresponent de comprensi lectora.
V 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. El nom popular del Cercis s arbre de lamor o de Judes Larbre de lamor sol crixer molts metres dalada El seu tronc t un acoloriment negre blavs Larbre de Judes suporta temperatures extremes El cercis prefereix lombra que el sol s un arbre que pot viure arran de mar La manera ms fcil de reproduir-se s per tubercle
56
ANNEX 3: Lxic per a la descripci fsica i de carcter de personatges

Adjectius per descriure personatges. Carcter afable, alegre, antiptic, apassionat, assenyat, atent, atrevit, atabalat babau, badoc, baliga-balaga, beneit, benparlat, burleta cagat, calms, caragirat, confiat, consentit, contestatari, cregut, covard, culte decidit, desordenat, despert, divertit, dcil eixelebrat, encantat, enginys, exigent, entusiasta, esplndid, esquerp, extravagant, exigent fantic, fanfarr, feble, fidel, franc geners insolent, inexpressiu llest normal malhumorat, malparlat, malpensat, mentider panxacontent, perdonavides, poca-solta, polit, poruc, presumit, primmirat, prudent setcincies, ser, seris, simptic, sincer, sociable, solitari, somiatruites, sorrut tibat, treballador, trempat, trist valent, viu xerraire, ximplet Substantius i adjectius per descriure personatges. Aspecte fsic CARA FRONT ULLS NAS BOCA COLL DENTS GALTES LLAVIS PESTANYES CELLES MANS CABELLS CAMES ASPECTE GENERAL VESTIT amable, ampla, fina, llarga, jovial, plena, prima, quadrada, rodona, simptica, tranquilla, trista ample, arrugat, baix, estret, intelligent blavissos, desperts, durs, impenetrables, inexpressius, llagrimosos, negrssims, rodons, serens, tristos aguilenc, aixafat, ample, arrodonit, fi, llarg, punxegut, recte, tort, xato fina, grossa, petita, rodona, torta, llarga curt, fi, gruixut, elegant, llarg blanques, grosses, petites, tortes, arrenglerades desinflades, inflades, rodones, suaus, xuclades estrets, fins, grossos, prims, amples, sensuals espesses, llargues, curtes, negres, esclarissades arquejades, espesses, gruixudes, juntes, primes, separades delicades, fermes, fines, grosses, gruixudes, rudes brillants, bruts, castanys, cargolats, cuidats, fins, fregallosos, greixosos, llisos, negres, ondulats, pentinats, rinxolats, rossos primes, grosses, seques, massisses, escanyolides alt, atltic, baix, cepat, dret, escarransit, fort, gras, jove, jovial, madur, prim, sa, seris, vell cridaner, deixat, discret, elegant, lleig, maco, senzill, sofisticat, pobre
57
ANNEX 4: Fitxa per a cada personatge de la festa
Nom
Edat
Lloc de residncia
Lloc dorigen
Estat civil
Nombre de fills
Professi
Alada Trets fsics
Pes
Nm. de sabata
Trets de carcter
Altres
58
UNITAT 3. Concurs dancdotes de viatge

Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL Narrar una vivncia dun viatge que sha fet, amb la finalitat de participar al concurs que ha organitzat el centre on sassisteix a les classes. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS TEMES Activitat quotidiana, experincies, temps lliure i entreteniments - Intercanviar informaci sobre les incidncies dun viatge. - Explicar ancdotes produdes en un viatge. - Expressar preferncies sobre diferents maneres de viatjar. CONTINGUT FUNCIONS LINGSTIQUES Informativa Anunciar: informar dun fet o dun esdeveniment. III Comprovar si es recorda alguna cosa. II Expressar el grau de seguretat dun fet: molt positiu, intermedi o feble. Narrar. II
Inductiva - Expressar una petici, expressar el desig que alg faci alguna cosa. NOCIONS ESPECFIQUES RELACIONADES AMB ELS MBITS I ELS TEMES - Viatges: llocs visitats, trajecte seguit, mitjans de transport utilitzats, etc. TIPUS DE TEXT - Narratiu COMPONENTS TEXTUALS - Ordre cronolgic dels fets i ordre narratiu - Parts de la narraci: plantejament, nus i desenlla - Punts de vista de la narraci: personatges, perspectiva, etc. COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia Pronoms - Adverbials en funci de CC de lloc (en, hi): reps Verbs - Passats (pret. imperfet, perfet i indefinit) del mode indicatiu: reps - Tots els temps del verb haver-hi: reps Adverbis - Adverbis i locucions adverbials de temps: primer, desprs, aleshores, llavors, sovint, de tant en tant Conjuncions - Conjuncions i locucions conjuntives de temps: quan, mentre, cada vegada que, sempre que, abans que (no), desprs que, etc.
59
Lxic - Turisme: plnol, equipatge, autombil, bitllets, agncia de viatges, consigna, duana, fonda, baixador, horari, autocar, rodet fotogrfic, passaport, divises, reserva, moll, avi, cap de tren, motxilla, pellcula de vdeo, cmera, revelar el rodet de fotos, bossa (de m, de viatge), sac de dormir, necesser, alberg, casa rural - Locucions i frases fetes: el que no passa en un any, passa en un instant; qui t art va a qualsevol part; no s boig qui a casa torna; a tot arreu sen fan, de bolets, quan plou; nhi ha per llogar-hi cadires; etc. Fontica - La o tona PLANIFICACI DE TASQUES INTERMDIES TASCA A: Qu feies quan jo... Sorganitza la classe en grups de 3 a 5 persones i, a tall descalfament, es proposa que cada alumne tri una data determinada, fins a 3 anys enrere, en qu es trobava de viatge. Hauria de concretar al mxim la data -dia, mes i any- i per torns comunicar-ho als altres components del seu grup. Per exemple, un alumne diu: El dia l5 dagost de lany passat era a Egipte, amb la qual cosa la resta del grup ha dintentar recordar on era aquell dia. Aix, doncs, un li pot contestar: Jo aquest dia era a Port Aventura. I un altre: Jo estava treballant. O b: Jo no men recordo. A continuaci un altre membre del grup diu la data i el lloc que va visitar, de manera que es repeteix la mateixa dinmica fins que tots els membres han recordat una sortida. Ats que es tracta duna activitat com a punt de partida, recomanem no dedicar-hi gaire temps. TASCA B: Mireu que els va passar! El professor exposa lobjectiu de la unitat i reparteix a cada grup un exemple de narraci dun incident esdevingut en un viatge (annex 1). Per tal de treure el mxim de profit daquest captol de la novella La decisi, us fem la proposta de treball segent: - Ordenaci: Per tal que cada grup entengui el text, sen reparteix un fragment a cadascun dels seus components perqu entre tots lordenin i assenyalin els indicis que els han dut a ordenar el text daquella manera. En acabat, es fa la posada en com amb la resta dels grups. - Parts de la narraci: El professor explica breument les parts del text narratiu: introducci (plantejament duna situaci estable), complicaci (plantejament dun conflicte), avaluaci i reacci (avaluaci del conflicte i reacci per part dels personatges), resoluci (resoluci del conflicte i pas a una nova situaci) i moralitat (conclusi que respon a la intenci del narrador). Cada grup les localitza en aquest captol i desprs es posa en com amb la classe. - Forma i contingut: Es pot analitzar ms detingudament el text tot responent preguntes com ara: Qui explica els fets? Els fets sn presents, passats o futurs? Quins temps verbals utilitza per narrar-los? On se situa lacci? Qui sn els protagonistes? Els fets estan narrats cronolgicament? Com es resumeixen?. - Gramtica: A fi de reforar la posterior narraci de lancdota de viatge a la tasca final, es pot aprofitar el text per treballar aspectes gramaticals com ara els verbs (exercicis domplir buits o b de narrar el text en pretrit perfet perifrstic), lxic (definir, buscar sinnims i exemples de les paraules i expressions marcades en negreta), etc. Amb tot, recomanem que la classe llegeixi tota la novella per tal de treballar la narraci amb ms profunditat. El professor pot proposar als alumnes que llegeixin cada dia un captol i preguntar-los qu creuen que els passar als protagonistes en el segent captol. Daquesta manera, a mesura que avancen en la lectura del llibre, podran comprovar si shan complert les seves prediccions i expectatives. Val a dir, tamb, que el llibre cont unes propostes de treball didctic molt interessants i tils per a lobjectiu daquesta unitat.
60
TASCA C: Doncs, sabeu qu em va passar a mi? Amb els mateixos grups de les tasques anteriors, el professor proposa que expliquin si durant el viatge o sortida a qu han alludit en la tasca A els va passar alguna ancdota, es van trobar en una situaci anormal, curiosa, graciosa, etc. Si no s aquest el cas, poden explicar-ne una que els hagi passat en un altre viatge seu o dunes altres persones. En cada relat hi ha de quedar reflectit, a partir de les prpies explicacions i de les preguntes que els faran els altres companys, els aspectes segents: Lloc Amb qui hi va anar? Per quin motiu? Quant va durar? Com hi va anar? El fet curis, simptic, inesperat, etc. Quina va ser la seva reacci?
Quan tots els membres del grup han explicat la seva ancdota, es tria la que ms ha agradat a tots. TASCA D: Ho hem dit prou b? Durant la realitzaci de la tasca anterior el professor pren nota de les incorreccions que considera que cal tractar puntualment i presenta prctiques concretes per tal dassegurar la comprensi que permeti fer-ne una adequada aplicaci posterior. Lalumne ha de ser conscient que disposa dun seguit de recursos (lxic, morfologia i sintaxi) que li permetran exposar el seu propsit: explicar un fet de manera organitzada, la qual cosa en facilitar la comprensi. Ha de quedar evident que a tot tipus de narraci, oral o escrita, es manifesten els components textuals esmentats. TASCA FINAL: Les finalistes Es creen nous grups formats per un membre de cada un dels grups anteriors, i cadasc explica als seus nous companys el viatge i lancdota guanyadora del seu grup. Seguidament en tornen a fer una tria, i decideixen quina ha estat la ms interessant. Es posa en com la decisi de cada grup, es comprova si hi ha hagut coincidncia en la selecci i esdev guanyador de tota la classe el que ha obtingut ms vots. Per tant, primer ha de quedar seleccionada una ancdota per grup i al final una sola de guanyadora. Finalment, el grup classe fa una roda de preguntes adreades als quatre finalistes amb el propsit dobtenir informaci complementria sobre el viatge que va propiciar lancdota que tots ja coneixen. Per exemple: mitjans de transport, llocs dinters turstic, llegendes, preus, gastronomia, etc. El professor en fa el seguiment i dna, si cal, les pautes de correcci.
61
ANNEX 1: Un exemple de narraci (novella)
[fragment de La decisi de Josep M. Morreres. Llegir en catal III, ed. de la Magrana, UB]
62
63
64
UNITAT 4. Emergncies i urgncies

Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL Com a membres duna AMPA que organitza unes colnies a lescola, redactar un prospecte informatiu per a monitors sobre primers auxilis i passos a seguir en cas demergncia. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS MBITS Transport privat - Omplir formularis dassegurana en cas daccident, demanar dades daltres vehicles. Servei durgncies - Trucar a un servei durgncies (bombers, ambulncies, serveis tcnics, etc.) per explicar una situaci que requereixi la seva intervenci. Donar informaci precisa sobre el lloc, lhora i el motiu de lemergncia. En serveis dassistncia sanitria - Demanar una assistncia urgent en cas daccident o malaltia. - Entendre les explicacions de personal sanitari i les indicacions mdiques que cal seguir. CONTINGUT FUNCIONS LINGSTIQUES Inductiva - Expressar una petici, expressar el desig que alg faci alguna cosa. - Expressar lobligaci o la necessitat de fer alguna cosa: mitjanant lexpressi duna necessitat, duna obligaci o dun deure impersonal; mitjanant preguntes; mitjanant lexpressi de condicions materials, mitjanant una expressi adjectiva o adverbial. - Advertir, avisar. III NOCIONS ESPECFIQUES RELACIONADES AMB ELS MBITS I ELS TEMES Estats fsics i anmics de la persona - Mals, malalties i accidents - Assistncia sanitria: metges, ATS, medicaci, rgim, exercicis, etc. Serveis pblics i privats - Serveis relacionats amb vehicles: bombers, ambulncies, etc. TIPUS DE TEXT - Instructiu COMPONENTS TEXTUALS Elements dadequaci - En prospectes informatius: La disposici de la informaci i la intenci comuni-cativa Elements de coherncia i cohesi - En prospectes informatius: Selecci de la informaci dacord amb la intenci comunicativa
65
COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia Determinants - Adjectius numerals cardinals i ordinals: reps Pronoms - Personals tons en funci de CI: reps Verbs - Imperatiu i present de subjuntiu per a ordres negatives: reps - Perfrasis dobligaci: haver de + inf., caldre + inf., caldre que + subj.: reps Adverbis - Adverbis i locucions adverbials de temps: en primer lloc, primer, per comenar, a continuaci, com hem dit abans, ms endavant, com direm ms endavant, finalment, etc. Lxic - Les malalties: xarampi, grip, esquin, cremada, pelada, tall, mossegada, picada, esgarrapada, esgarrinxada, mal de queixal, etc. - Els accidents: topada, xoc, collisi, atropellament, ofegament, etc. - Materials: bena, esparadrap, guix, cot fluix, srum, llitera, xeringa, xarop, mercromina, etc. - Administraci: multa, avanament, comunicat daccident, urgncies, infermeria, etc. - Les parts del cos: parpella, cella, muscle, melic, espatlla, esquena, maluc, natges, canell, cuixa, genoll, aixella, panxell, palmell, engonal, turmell, canyella, menovell, anular, cor, ndex, polze, etc. - Frases fetes amb les parts del cos: anar amb peus de plom, costar un rony, no tenir cara i ulls, no tenir sang a les venes, passar la m per la cara, ficar-se de peus a la galleda, etc. Fontica - Oclusives a final de mot PLANIFICACI DE LES TASQUES INTERMDIES TASCA A: Qu sha de fer? Es fa una pluja didees sobre qu sha de fer en urgncies i emergncies, com per exemple: accidents de trnsit o domstics, incendis, inundacions, malalties sobtades (intoxicacions, allrgies, picades, etc.), accidents de muntanya o a la platja, etc. s a dir, el professor demana als alumnes que expliquin litinerari a seguir en aquests casos, si saben els telfons dinters, els recursos de qu disposen els hospitals, etc. Tot seguit sapunten alguns consells a la pissarra amb totes les formes verbals dobligaci que es repassen en aquesta unitat. Exemple: cal telefonar als Mossos , sha dimmobilitzar el ferit, cal que prengueu la temperatura cada mitja hora. Es poden usar duna forma molt sistemtica per reforar aquestes estructures. A continuaci es divideix la classe en grups, cadascun dels quals sapropia duna de les situacions esmentades i elabora la llista de consells i recomanacions. Desprs es fa la posada en com en qu cada grup llegeix la llista feta mentre la resta de la classe pren apunts. TASCA B: Lassaig El professor reparteix a cada grup una de les situacions de lannex 1. Cada membre ha dassumir un rol i preparar una representaci en qu se segueixin tots els consells que shan donat. Seria interessant que alguna de les persones que atn els accidentats hi poss algun entrebanc, tal com pot passar a la vida real. Per exemple, ets un agent dassegurances que no trobes a larxiu la plissa de laccidentat, ets el telefonista dun hospital on no hi ha cap ambulncia disponible en aquest moment, ets el recepcionista dun CAP i afirmes que el teu metge de capalera ja ha plegat, ets un policia local i dius que el cas no s competncia teva, etc. TASCA C: La representaci Cada grup duu a terme la representaci de la situaci, i desprs la resta de la classe comenta si shan seguit tots els consells. El professor, per la seva banda, fa les observacions que cregui convenients.
Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica 66
TASCA D: Qu pot passar en unes colnies? El professor introdueix lobjectiu daquesta unitat i es fa una pluja didees de les urgncies i emergncies ms freqents en unes colnies destiu. Per exemple: calar-se foc als boscos dels voltants, una tromba daigua, petits accidents (fractures, desmais, hemorrgies al nas, cremades, diarrea, intoxicaci, insolaci, ofegaments, deshidrataci, picades, mossegades danimals), accidents a la muntanya (salvament en un lloc elevat, tempesta). Seguidament cada grup se napropia una, que pot ser diferent de la situaci representada a la tasca anterior. Aquesta situaci escollida ser el punt de partida perqu el grup elabori la seva part del prospecte informatiu a la tasca F. TASCA E: El prospecte informatiu Es reparteix un fragment duna guia de primers auxilis (annex 2), sen fa una lectura en veu alta i sanalitza. Aqu teniu algunes preguntes tils per a aquesta anlisi: Quina s la finalitat del text? T un to personal o impersonal? Quins temps verbals hi ha que expressin ordre, recomanaci o consell? Hi veieu matisos entre unes formes i altres? Seguidament, per tal que els alumnes vegin les diferents possibilitats que tenen per fer una instrucci, el professor demana que localitzin totes les formes verbals dobligaci i les canvin per una altra. Per exemple: cal retirar lagull, cal que retireu, sha de retirar, heu de retirar, retireu. Tamb s interessant recordar-los que per a les ordres negatives sutilitza el subjuntiu . Per tant, poden localitzar-les en el text i fer un exercici de transformar els imperatius del text en ordres negatives. Quant als connectors i adjectius numerals, el professor explica als alumnes que hi ha textos instructius en qu necessriament han de presentar-se les instruccions ordenades perqu siguin efectives, com en aquest fragment de guia. Per tant, es pot dur a terme algun exercici dafegir al text aquests recursos dordenaci. Per exemple: En les picades dabelles, primerament heu de retirar lagull Es pot aprofitar per fer exercicis de precisi lxica (esquena/espatlla, esgarrinxada/esgarrapada, etc.), de pronoms i frases fetes (consulteu els components gramaticals). TASCA FINAL: ...I ara fem el nostre prospecte Un cop cada grup ha escollit una situaci a la tasca D, noms cal que elabori la seva part del prospecte informatiu per tal que els monitors puguin actuar adequadament i rpida, si es dna el cas. Per exemple, el grup que ha elegit els incendis, pot escriure uns breus consells de com evitar-los, qu fer, a qui avisar, accidents que shi poden donar com ara les cremades, els desmais, etc. Es poden utilitzar el mxim de recursos possibles: recerca dinformaci pel seu compte, telfons dinters, illustracions, etc. Cal afegir, tamb, que abans de comenar aquesta tasca tothom ha de saber quina part fa cada grup i unificar lestructura i el format del prospecte. Sajunten totes les parts del prospecte, es llegeixen i es comenten els aspectes millorables. Si s possible, s interessant que alg el passi a lordinador i sen facin fotocpies perqu cadasc el pugui tenir.
67
ANNEX 1: Situacions demergncies i urgncies
Situaci A: El teu fill sestava fent el dinar a casa: Ha posat la paella al foc i, mentre el bistec sestava fent, ha aprofitat per connectar-se a Internet. Arribes del mercat, avances pel passads ple de fum i no goses obrir la porta de la cuina perqu de ben segur que sest calant foc. Qu feu?
Situaci B: s el primer dia que surts amb la teva xicota i has demanat el cotxe al teu germ perqu la vols portar fins a la fi del mn i impressionar-la. Com que fa quinze dies que thas tret el carnet de conduir, encara no acabes de sentir-te segur, per amb la prctica segur que sarregla. A la meitat del trajecte, en un revolt fora tancat, us embadaliu contemplant el paisatge. Tadones que no domines el cotxe i acabeu a la cuneta i topeu amb un arbre. Ella ha rebut un cop al cap per est conscient, tu tens el cos entumit i el cotxe ha quedat inservible. Qu feu?
Situaci C: Aneu dexcursi amb tota la famlia i desprs duna llarga caminada, arribeu a un prat on pasturen les vaques. El vostre fill, com que li agraden molt els gossos, comena a jugar amb el gos que les guarda. Lanimal es comena a posar molt nervis i finalment el mossega. Qu feu?
Situaci D: La colla damics heu anat a la Costa Brava aquest cap de setmana. Quan arribeu a la platja us adoneu que hi ha bandera groga, per decidiu banyar-vos anant amb molt de compte. A mesura que avana el dia, el temps empitjora. Arriba un moment en qu la bandera s vermella i decidiu no banyar-vos. De cop i volta us adoneu que a prop de lespig les onades sn molt fortes i sembla que hi ha un noi que fa senyals demanant auxili. Qu feu?
Situaci E: Aneu dexcursi amb uns amics al Pedraforca: Fa un dia molt assolellat i creieu que avui fareu cim. Comenceu a pujar, per el temps acaba empitjorant fins que enmig duna boira espessa sentiu una veu que demana ajuda. Us hi arribeu amb molt de compte i veieu un noi immbil al terra que ha caigut per un estimball molt difcil daccedir-hi. Qu feu?
Situaci F: Sou en un acte multitudinari a les 12 h del migdia amb un sol de justcia. Gaireb no us podeu ni moure i tot duna veieu que una senyora que hi ha al vostre costat sha desmaiat. Qu feu?
68
ANNEX
2: Picades dinsectes i cremades
[extret de la Cuina de Primers Auxilis de lAvui]
69
UNITAT 5. El mn laboral
Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL En qualitat dalumnes dun curs de formaci ocupacional, exposar els resultats duna enquesta sobre el mn laboral com a treball de final de curs. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS MBITS A la feina - Llegir anuncis de demanda o doferta de feina. SEGONS TEMES Activitats i relacions professionals - Intercanviar informaci sobre el mn laboral. CONTINGUT FUNCIONS LINGSTIQUES Informativa - Anunciar: informar dun fet o dun esdeveniment. III - Expressar el grau de seguretat dun fet: molt positiu, intermedi o feble. Expressiva - Expressar sentiments i estats dnim positius, negatius i neutres, i sentiments de conformitat i disconformitat. Valorativa - Expressar un fet com a versemblant. Inductiva - Expressar lobligaci o la necessitat de fer alguna cosa: mitjanant lexpressi duna necessitat, duna obligaci o dun deure impersonal; mitjanant preguntes; mitjanant lexpressi de condicions materials; mitjanant lenunciaci exclusiva de la cosa demanada; mitjanant una expressi adjectiva o adverbial. Metalingstica Relacionar idees o conceptes dins dun discurs. Resumir. Interpretar, comprendre el contingut dun enunciat. Enumerar i ordenar les parts dun discurs: enumerar dins duna explicaci; anunciar linici; marcar una digressi; prosseguir; marcar el final. II
NOCIONS ESPECFIQUES RELACIONADES AMB ELS MBITS I ELS TEMES Activitats i relacions professionals Relacions laborals Sollicitud de feina. Atur Seguretat en el treball Accions laborals
70
TIPUS DE TEXT - Explicatiu COMPONENTS TEXTUALS Elements dadequaci - En anuncis: La disposici de la informaci i la intenci comunicativa com a factors determinants del registre (demanar i donar informaci) - En exposicions orals: El tema i el grau de formalitat com a factors determinants del registre. Tcniques i estratgies per mantenir latenci del receptor en el discurs oral Elements de coherncia i cohesi - En anuncis: Selecci de la informaci segons la intenci comunicativa; ordre i progressi de la informaci - En exposicions orals: Selecci de la informaci en una exposici oral Lesquema com a eina de suport per a una exposici oral Ordre i progressi de la informaci Connectors ms freqents que actuen com a organitzadors de la informaci en un text oral COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia Pronoms - Interrogatius: reps - Indefinits: reps Determinants - Adjectius quantitatius: reps Preposicions - Preposicions i locucions prepositives de tema: pel que fa a, respecte a, quant a, etc. Adverbis - Adverbis i locucions adverbials de grau quantitatiu: reps - Adverbis i locucions adverbials de temps: en primer lloc, primer, per comenar, a continuaci, com hem dit abans, ms endavant, com direm ms endavant, finalment, etc. Lxic - Refranys del mn laboral: Qui de jove no treballa, quan s vell dorm a la palla; Lofici de burgs: menjar, beure i no fer res; Feina fuig, mandra no em deixis; Home xerraire, la feina enlaire; Amb el cor a la m, que poc negoci far, etc. Fontica i ortografia - Consonants a final de mot: nasals, -s, emmudiments (-nt, -r) PLANIFICACI DE TASQUES INTERMDIES TASCA A: Lectura i anlisi danuncis de feina La classe en petits grups llegeix i analitza els anuncis doferta i demanda de feina que el professor ha facilitat. Pel que fa a lanlisi, unes possibles preguntes a fer-se de cada anunci sn les segents: s doferta (persona que busca feina) o de demanda (empresa que busca treballador)? Quina s la informaci imprescindible? Quin tipus de llenguatge sutilitza?
71
Un cop acabada lanlisi, els alumnes en treuen unes conclusions i les exposen a la resta de la classe tot relacionant les idees amb connectors (annex 1). Per exemple: Desprs danalitzar una srie danuncis laborals, hem arribat a les conclusions segents: En primer lloc sobserva una tendncia... En segon lloc.... Pel que fa a... Finalment... Es tracta duna tasca per entrar en matria del mn laboral i donar elements per tal que lexposici final sigui reeixida. TASCA B: Controvrsia entorn de la feina El professor reparteix el text Feina per feina, val ms ser un home, (annex 2), per tal de llegir-lo i comentar-lo. Es duu a terme un petit debat sobre la feina a partir de les conclusions extretes dels anuncis de la tasca anterior i daquest text. Seguidament el professor explica lobjectiu de la unitat, per la qual cosa proposa agrupar aquestes inquietuds a lentorn duns subtemes del mn laboral que anir escrivint a la pissarra. Uns possibles exemples sn: la dona en el mn laboral, el sou, viure per treballar o treballar per viure, latur, lhorari, els contractes, les ETT, la jubilaci, la seguretat laboral, el funcionariat, les noves tecnologies, la immigraci i el mn laboral, etc. Aix, doncs, aquesta pluja didees ha de servir de punt de partida de cada qestionari. TASCA C: Com selabora un qestionari En aquesta tasca es donen elements perqu els alumnes duguin a terme adequadament el qestionari i la corresponent exposici dels resultats que es plantegen com a objectiu final daquesta unitat. En primer lloc, es reparteix el text Un 70 % dels universitaris estudien per vocaci, (annex 3). Es llegeix en veu alta posant mfasi en la informaci que es marca amb negreta. Com que es tracta duna exposici escrita dels resultats duna enquesta, es proposa als alumnes que elaborin un qestionari a partir del qual es puguin extreure els resultats del text. Vegeu una graella amb exemples:
PREGUNTES 1) Per qu has escollit aquesta carrera? 2) Quina carrera estudies? 3) .... POSSIBLES RESPOSTES per vocaci per rebot perqu s la millor manera de trobar feina
Aix, doncs, un cop ja saben elaborar un qestionari, sels proporciona recursos per a lexposici. Per tant, el professor reparteix uns exemples de grfiques (mapes, taules estadstiques, etc.) i proposa als alumnes que, en grups, nintentin fer algun amb els resultats de la primera pregunta, i lexpliquin a la resta de la classe. Aquesta tasca de preparaci tamb es pot aprofitar per fer exercicis escrits i orals a partir dels quantitatius i indefinits, els quals sn elements molt tils per exposar els resultats de qualsevol enquesta. Vegeu un quadre dels ms conflictius en lannex 4. Per ltim, el professor introdueix refranys del mn laboral (vegeu els components gramaticals), els quals tamb es poden posar a la prctica en lexposici oral final. TASCA D: Ara ens toca a nosaltres! La classe es divideix en grups, cadascun dels quals sapropia dun subtema de la tasca B per tal de preparar-ne el corresponent qestionari. Cada grup elabora les preguntes el mxim de concretes i les colloca dins duna graella com ara la segent:
SUBTEMA Entrevistat 1 Entrevistat 2 Entrevistat 3 PREGUNTA 1 PREGUNTA 2 PREGUNTA 3 PREGUNTA 4
72
Aix, per exemple, si un grup elabora un qestionari sobre les ETT, les preguntes, el nom dels entrevistats i les seves respostes -tancades o obertes- poden collocar-se en lanterior graella de la manera segent:
Subtema: Les ETT 1) Has anat alguna vegada a una ETT? s no a) Sandra 2) Com sn els seus serveis? a) correctes b) acceptables c) inacceptables b) 3) Quins aspectes canviaries? 4) Els eliminaries? a) s b) no Per qu? No, per preferiria que hi hagus mscontractes indefinits i plantilles estables ..... .....
augment del sou del treballador i disminuci del % que semporta lETT ..... ..... ..... .....
Mario .....
..... .....
TASCA E: Fem de reporters Tota la classe treballa simultniament, de manera que cada membre del grup entrevista el mxim nombre de companys daltres grups. Aquesta tasca es fa per parelles, s a dir, lentrevistador que veu una persona desaparellada, va a trobar-lo per tal de fer-li les preguntes i respondre les que li far desprs el company al qual acaba dentrevistar. TASCA F: Els resultats Cadasc torna al seu grup i exposa les respostes de les persones entrevistades. Sintenten agrupar i sintetitzar els resultats per tal de mostrar-los a la resta de la classe a la tasca final. A continuaci el professor explica breument lestructura duna exposici (introducci, exposici i conclusi) i els recursos dels quals es pot disposar com ara un gui i grfics per fer-la ms entenedora. A continuaci cada grup es prepara el seu gui i, si es creu necessari, una grfica de suport. TASCA G: Assagem... Un cop cada grup t el gui de lexposici, cada membre se napropia una part i se la prepara per exposar-la en la tasca final, ja que es tracta que participin tots els alumnes. Aix, per exemple, en el grup de les ETT, un membre fa la introducci (tema, justificaci de lelecci del tema, etc.), un altre explica el procs delaboraci i buidatge dels resultats, un altre exposa els resultats prpiament dits mentre que el darrer component del grup en treu unes conclusions. Desprs, cadasc exposa la seva part a la resta del grup, com a assaig de la tasca final i per tal que quedi tot lligat. Mentrestant, el professor va passant de grup en grup per escoltar els assajos dexposicions i comentar-ne els aspectes millorables. TASCA FINAL: ...I exposem! Cada grup, a la posada en com, duu a terme lexposici dels resultats de la seva enquesta a la resta de companys, als quals sels proposa que prenguin apunts. Si es disposa dels mitjans, es poden gravar les intervencions de cara a lavaluaci de la tasca. Per acabar, cada grup escull una determinada exposici (el professor ha de procurar que cada grup en tri una de diferent que no sigui la prpia) i, a partir dels apunts presos, sen prepara un resum i el llegeix. Seguidament es contrasta cada resum amb la corresponent exposici com a activitat davaluaci; s a dir, es comprova que tots tinguin les mateixes idees principals.
73
ANNEX 1: Exposar una opini
Per anunciar el tema de lexposici Nosaltres (jo) us parlarem de... Per presentar el conjunt de la vostra informaci Primer parlarem de... Comenarem per... En primer lloc... Duna banda... Per iniciar una explicaci Pel que fa a... Dentrada cal dir... Per continuar una explicaci Daltra banda... Un altre punt important... A ms a ms de tot aix... Per posar exemples Un exemple daix seria... Hi ha casos en qu, per exemple... Per illustrar aquesta qesti, fixeu-vos en qu passa quan.. Us poso un exemple:... Per indicar les causes Tot aix passa perqu... Si busquem les raons que... A qu es degut que...? Una explicaci de tot aix la tindrem... Per indicar les conseqncies Tot aix porta necessriament... Per tot aix succeeix que... No s estrany que desprs daix... Per concloure Per acabar direm que... En definitiva... Tot el que acabem de dir es podria resumir en... Desprs comentarem... Continuarem amb... En segon lloc... Daltra banda... Finalment... Acabarem fent... Finalment... Per acabar direm que...
[extret del Dossier de lL5 del CNL de lHospitalet]
74
ANNEX 2
FEINA PER FEINA, VAL MS SER UN HOME

ELL Si arriba al mat i no saluda: Si s estricte amb el full de despeses: Si esmorza amb el director general: Si s autoritari/ria: Si t la taula mal endreada: Si llegeix el diari: Si discuteix amb els collegues: Si vol casar-se aviat: Si el director li fa una crtica: Si es queda fins molt tard: Si est malalt/a: Si demana un augment de sou: Si hi ha faltes dortografia a la seva correspondncia: Si rebutja el crrec del senyor Puig: Si ha de tenir una criatura: Si el fan delegat/ada de personal: Si arriba tard: Si sen va de viatge de negocis: Si no ha vingut a treballar a la tarda: Si ha perdut un negoci important: Si accepta una altra feina: Deu tenir problemes greus. s un bon gestor. Hi ha un ascens a punt de caure. Se sap fer respectar. T una feina per tornar-se boig. Supervisa la Borsa. s popular entre els companys. Sestabilitza. Aix lestimular. La feina lapassiona. Deu estar esgotat. Li deuen haver fet altres ofertes. T una secretria intil. No vol ser un aprofitat. Caldr apujar-li el sou. s un sindicalista convenut. Ha trobat un embs de trnsit. Tindr temps de fer-ho tot? El dimecres send la feina a casa. No ha tingut sort. Aquest sap molt b el que vol. ELLA No s qui es pensa que s. s una mica garrepa. Hi ha un idilli a punt de caure. Li agrada jugar a manar. No se sap organitzar. Busca lhorari de Woddy Allen. s una xerraire. Daqu a dos mesos, embarassada. Aix la deprimir. La feina la desborda. No t bona salut. Ja est ben pagada per ser una dona. No sap dictar b en catal. No est gaire motivada. Ens costar cara la broma! s una busca-raons. Deu haver anat a la perruqueria. I, qu en pensa el seu marit? S, com cada dimecres. No ha estat prou a laltura. Aquesta s una inestable.
75
ANNEX 3
Un 70% dels universitaris estudien per vocaci

Segons els alumnes, cal estar ben relacionat per trobar feina
Un 70% dels estudiants universitaris espanyols asseguren que han escollit la carrera que cursen per vocaci, un 12% afirmen que hi han arribat de rebot i un 8% diuen que lestudien perqu consideren que s la millor manera de trobar feina. Els alumnes ms vocacionals, segons reflecteixen els resultats duna enquesta encarregada per la publicaci Gaceta Universitaria i la realitzada entre 500 alumnes, sn els que estudien enginyeria i arquitectura un 76% dels quals afirmen que estudien el que veritablement els agrada, mentre que la presencia destudiants rebotats s ms nombrosa a les facultats de lletres. Segons lestudi, els enquestats han coincidit a assegurar que els universitaris espanyols sn poc solidaris i altruistes, ja que noms un 4% s mostra interessat en les organitzacions humanitries i un 1% en les de carcter pblic. En canvi, segons aquest estudi, les associacions que ms interessen als universitaris espanyols sn els clubs esportiusun 19% pertanyen a una entitat daquest tipus. Pel que fa al vessant professional, un 79% dels enquestats han demostrat que tenen un major inters a poder optar a un treball estimulant, mentre que un 19%, la majoria homes, shan decantat per intentar aconseguir un bon sou. Per en el que ms han coincidit les respostes ha estat en lapreciaci que per trobar feina, a ms de comptar amb experincia, cal estar ben relacionat. Pel que fa a la situaci social dels estudiants, lestudi reflecteix que el 77% dels universitaris espanyols viuen amb els seus pares, que el 20% no estan becats i que el 75% no treballen. A ms, els alumnes asseguren que dediquen diriament 2,45 hores a anar a classe, 2,15 hores a estudiar, 1,35 hores a sortir amb la seva parella en les estones desbarjo, 1,18 hores a estar amb els amics i 1,08 hores a veure la televisi. [...] Nou Diari, 31/12/93
[extret de lABeC de leditorial Teide]
ANNEX 4
CAP, GENS, RES, NING CAP Adjectius GENS DE Adverbi de quantitat Acompanya el verb, un adjectiu o un altre adverbi. Pronoms Substitueixen el nom. GENS Quantitat zero de coses que es conten per unitats Quantitat zero de coses que NO es compten per unitats. Indica que lacci o la quantitat a la qual es refereix es realitza en un grau mnim. = cap cosa = cap persona No tinc cap germana. Ara ja no tinc gens de gana. No corre gens. No s gens calent. No canta gens b. Mai no havia vist res semblant. No hi ha ning a casa. CASTELL: nadie CASTELL: ningn/ninguna CASTELL: nada
RES NING
76
UNITAT 6. No mho han fet b!

Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL Fer les reclamacions pertinents per tal que sens compensi dels perjudicis soferts en el cas dadquisici dun producte defectus i en el de rebre un servei que no compleix els requisits establerts. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS MBITS En llocs dallotjament pblic (hotels i fondes) - Fer una reserva dallotjament, cara a cara o per telfon, indicant les dates destada previstes i concretant les caracterstiques que es demanen. - Entendre la informaci que es doni respecte a aquests apunts. - Fer una reclamaci, en cas de deficincies en el servei. En bars i restaurants - Fer una reclamaci oral en cas de deficincies en els serveis o en la qualitat del menjar o de la beguda En botigues i comeros - Fer reclamacions en cas de trobar anomalies en un producte adquirit En lmbit de ladministraci i entitats pbliques - Exposar oralment fets o situacions que requereixen lactuaci de ladministraci o duna entitat pblica. En mitjans de transport - Fer una reclamaci oral en cas de prdua dequipatge. En lmbit dels serveis pblics En serveis de manteniment i reparacions - Fer una reclamaci en cas dincompliment o de deficincies en la reparaci. CONTINGUT FUNCIONS LINGSTIQUES Expressiva - Expressar sentiments i estats dnim positius, negatius i neutres. - Expressar sentiments de conformitat i disconformitat: resignaci, curiositat, impacincia, preocupaci, irritaci, insatisfacci, desconfiana, conformitat o disconformitat. - Fer retrets. Inductiva - Fer reclamacions. NOCIONS ESPECFIQUES RELACIONADES AMB ELS MBITS I ELS TEMES - Allotjaments pblics: preus, tipus de pensi alimentria, tipus dallotjament, disponibilitat de bany, de telfon, etc. TIPUS DE TEXT - Argumentatiu
77
COMPONENTS TEXTUALS Elements dadequaci Relaci entre lemissor i el receptor: - presentaci de lemissor - tractament del receptor - grau de formalitat Elements de coherncia i cohesi Estructura de la informaci: - per parts o blocs - relaci entre tema i arguments - introducci, motius, conseqncia i conclusi COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia Pronoms - Combinaci de pronoms febles (1): reps (vegeu E1.3) Qualificadors - Adjectius per expressar estats dnim positius, negatius i neutres: reps Adverbis - Adverbis i locucions adverbials de temps: encara, com ms aviat millor, lendem, sovint, cada +perode temporal, etc. - De manera: malament, pitjor, de deb, per fora, al comptat, a terminis, etc. - De grau quantitatiu: tant, fora, poc, prou, gaire, gens, gaireb, si fa no fa, etc. - De reiteraci: una altra vegada, etc. - Afirmatius: sens dubte, de deb, prou, i tant, etc. - Negatius: de cap manera, i ara, etc. - De dubte: potser - De temps: en primer lloc, per comenar, duna banda, daltra banda, finalment, per acabar, etc. Preposicions - Per expressar causa: amb motiu de, a causa de Verbs - Present i imperfet de subjuntiu: reps Conjuncions - De conseqncia: doncs, per tant, aix, en conseqncia Lxic - Frases fetes i refranys: tenir llana al clatell, donar garsa per perdiu (millor que donar gat per llebre), no haver-nhi un pam de net, embolicar la troca, etc. Sintaxi - Oracions subordinades causals, finals, consecutives - Oracions coordinades adversatives Fontica - La [] en tots els contextos
78
PLANIFICACI DE TASQUES INTERMDIES TASCA A: Hem fet mai cap reclamaci? El professor exposa el tema a partir dunes frases que escriu a la pissarra: El client sempre t la ra? Estem ben informats dels nostres drets com a consumidors? Sabem com i on hem de fer una reclamaci? Obtenim resposta a la nostra demanda o s feina feta en va?
Tot el grup discuteix el tema a partir de lexperincia personal de cadasc i desprs es fa una rpida posada en com. TASCA B: Per qu de vegades no atenen la nostra reclamaci? El professor presenta lobjectiu de la unitat i a continuaci tria dos alumnes i, sense ms explicacions, els proposa que facin els rols de client i cambrer dacord amb unes instruccions que els dna. Vegeu-les tot seguit: 1. Client: Una parella amiga seva li ha telefonat per dir-li que al vespre vindran a casa teva per xerrar una estona. Com que no t temps de cuinar res, ha anat a la granja de baix i ha comprat croissants i nata. A lhora de fer el berenar/sopar sha adonat que la nata no s prou fresca. A lendem va a la granja a fer-ne la reclamaci. 2. Cambrer: No vol saber res de la reclamaci del client i assegura que la nata est en bon estat. El dos alumnes duen a terme el dileg mentre la resta de la classe escolta. A continuaci el professor demana a la resta de la classe que en grups responguin les preguntes segents: Heu ents de seguida quin paper representaven cada un? Qu pretenia el client? I el cambrer? Qui creieu que t la ra? Per qu? Si considereu que t ra el client, sabeu qu shauria de fer a partir dara?
Desprs de posar en com cada una de les preguntes, el professor explica que en aquest tipus de situacions s important conixer quins sn els drets i les obligacions de cadasc, i saber exposar el tema de manera organitzada i coherent; o sigui que a lhora de fer una reclamaci cal saber qu fer abans, durant i desprs per tal dassegurar-ne un bon resultat. TASCA C: Em s organitzar? A partir duna carta de reclamaci, (annex 1a), individualment han domplir un quadre (annex 1b) que permeti establir els aspectes bsics que cal que compleixi un discurs argumentatiu oral o escrit per tal que sigui correcte i efectiu al mxim. Desprs sho exposen en petit grup i finalment es fa una posada en com amb tota la classe. En acabat, el professor escriu a la pissarra els elements bsics daquest tipus de text tant oral com escrit: introducci al tema establiment dels antecedents exposici de la queixa demanda duna actuaci
Cal, tamb, que el professor recordi que, en les reclamacions, la salutaci i el comiat han de ser formals dacord amb la situaci. TASCA D: Tinc recursos per explicar-me b? Tota la classe treballa puntualment amb exercicis mecnics els diferents elements gramaticals que ajuden a lorganitzaci del discurs, com ara verbs, pronoms i connectors. El text de la tasca anterior pot servir per introduir alguns daquests elements.
79
TASCA E: Qu he de saber primer per saber fer desprs? Es reparteix a cada grup una situaci diferent de les relacionades a lannex 2 i els diversos prospectes dajuda al consumidor tils per a cadascuna de les situacions anteriors (annex 3). Aquests fulls proporcionen dades de dos tipus diferents: general, referida a les reclamacions, i especfica, relacionada amb cada producte o situaci (cosmtics, aparells ds domstic, articles de rebaixes, agncies de viatges i prdua dequipatge). A partir dunes preguntes concretes o daltres tcniques de comprensi lectora, els alumnes han de seleccionar la informaci necessria que els permeti fer la corresponent reclamaci i rebatre els arguments de refs que pugui fer el receptor sobre la causa de la reclamaci. Aquesta informaci pot ser del tipus: durada de la garantia, informaci que ha de dur el producte, accions que en alguns casos shan de fer prviament, lloc on dirigir-se en el cas que no donin soluci al fet, etc. TASCA F: Assagem qu direm Tots els alumnes de cada grup recullen la informaci suficient del prospecte informatiu corresponent a la situaci assignada, es preparen el discurs qu, com i a qui ho diran-, en fan lassaig i decideixen qui ser el portaveu o si ho faran en grup. Si el professor ho creu convenient, els facilita una graella amb els aspectes que cal seleccionar. TASCA FINAL: ...i reclamem! Quan shan elaborat els discursos, sorganitza la classe de manera que, per torns, cada grup duu a terme la reclamaci i la resta dels companys analitzen cada intervenci. Aquestes sn les feines a fer en cada cas: 1. Grup que reclama: Cada grup representa el rol de consumidor que fa la reclamaci corresponent . El professor fa el rol de receptor i duu a terme les objeccions necessries per tal dincitar-lo a exposar el mxim darguments. 2. Observadors: La resta de grups que en aquest moment no reclama ha de valorar la intervenci amb lajuda duna fitxa dobservaci (annex 4). Per tal de facilitar-los la feina, cada grup avalua un dels 4 apartats de la fitxa sempre dacord amb les possibilitats orals de lalumnat. Es posa en com i sextreuen les conclusions prpies daquest tipus de text. Aquesta ltima activitat serveix davaluaci de la unitat tant pel que fa a lexpressi oral com a la capacitat dextreure informaci concreta per mitj de la lectura del prospecte, en aquest cas.
80
ANNEX 1
A:
Carta de reclamaci
Ldia Castells i Amat c/ Ferreria, 45 17800 OLOT TENCA PROMOCIONS Departament d'Atenci al Client c/ Pi i Margall, 6 08025 BARCELONA
Senyors, El passat dia 20 de juny vaig rebre contra reembossament un paquet amb diversos productes que havia sollicitat per mitj del seu catleg de venda per correu. En obrir-lo em vaig adonar que un d'ells, concretament un xandall (ref. 3243) no era de la talla que havia demanat. Vaig telefonar a la seva empresa i em van informar de les passes a seguir per solucionar el problema: retornar el producte a la seva adrea (amb les despeses al meu crrec), i esperar la tramesa gratuta del producte que havia sollicitat. Tot i que vaig enviar el xandall al dia segent, a hores d'ara, desprs de ms de 30 dies, no he rebut cap paquet al meu domicili, ni tampoc cap explicaci de la seva empresa sobre els motius de l'endarreriment. Tenint en compte que es tracta d'un error seu, els demano que m'envin urgentment el producte que vaig encarregar, o b que em facin arribar un xec per l'import que vaig pagar, ms les despeses d'enviament de qu em vaig fer crrec en retornar-lo. Atentament, Ldia Castells Olot, 23 de juliol de 2001
Text extret de Manual de comunicacions escrites a lempresa. Editorial Gra i Interactiva. 1998
81
B:
Quadre dinformaci de la carta de reclamaci
Aquesta carta que acabeu de llegir s una reclamaci que fa un client al seu provedor. Torneu-la a llegir i responeu les preguntes segents: Preguntes Quin s lobjecte de la reclamaci? Quants pargrafs t la carta? Cada pargraf t un propsit diferent, quin s? Pargraf 1 Pargraf 2 Pargraf 3 Pargraf 4 Quines paraules fa servir per fer la salutaci? I per al comiat? Respostes
82
ANNEX 2: Situacions de reclamaci
Situaci A: Dissabte passat vas decidir anar una estona a la platja. Pel cam et vas adonar que thavies oblidat dagafar la crema protectora solar. A corre-cuita vas entrar a la primera perfumeria que vas trobar i vas comprar-ne un tub. Al cap duna estona que te lhavies posat, et va comenar a picar tot el cos i vas haver de dutxar-te i anar-ten a casa de seguida. Com que sospites que la crema solar no estava en bon estat, el dilluns vas a la botiga a fer-ne la reclamaci.
Situaci B: Han vingut a reparar la mquina de rentar que se thavia espatllat. Consideres, per, que la quantitat que than cobrat s excessiva, tant pel que fa a la reparaci com a les hores que hi ha fet constar. Com que treballes i quan surts de la feina el taller ja ha tancat, truques per telfon i fas la reclamaci pertinent.
Situaci C: s el mes de gener i thas comprat de rebaixes uns pantalons per a la temporada que ve. Al cap duns dies descobreixes en uns aparadors dun altre establiment que no fa mai rebaixes, el mateix model de pantalons al mateix preu que has pagat. Quan arribes a casa tadones que a letiqueta no consta el preu antic. Immediatament vas a la botiga a tornar la pea i a demanar que et tornin els diners.
Situaci D: Lhotel on passes uns dies de vacances organitza una sortida de nit a un local despectacle. Quan fas la reserva, per les explicacions que et fa el guia, interpretes que el sopar hi s incls, per en realitat el preu noms serveix per veure lespectacle i el sopar s a part. Com que consideres que than enganyat, al dia segent vas a fer la reclamaci al responsable de lhotel.
Situaci E: Durant dos anys has estat estalviant i per fi pots realitzar el somni de la teva vida: visitar Nova Zelanda. El viatge, esplndid; lorganitzaci, perfecta. Per, ai las!!! Quan arribes i vas a recollir lequipatge, les teves maletes no apareixen per enlloc i ning no ten sap donar ra. Qu fas? On has danar a reclamar? Qu pots reclamar?
83
ANNEX 3: Prospectes dajuda al consumidor
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
Annex 4: Fitxa dobservaci de lexposici oral
Contingut del missatge Demostra bon coneixement del tema Sexpressa de manera concisa, clara i ordenada Argumenta amb lgica i slidament
NO GAIRE
NO
Text Estructura b les parts del discurs Demostra riquesa de vocabulari Resol b les concordances
NO GAIRE
NO
Fludesa Parla a un ritme adequat Troba sempre les paraules i no necessita lajuda del professor per continuar el discurs No deixa frases inacabades
NO GAIRE
NO
Correcci Pronuncia correctament els sons caracterstics del catal Utilitza adequadament verbs, pronoms, etc. El lxic s correcte (no hi ha barbarismes, castellanismes, etc.)
NO GAIRE
NO
100
UNITAT 7. El medi ambient

Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL Com a membres duna entitat local, elaborar i gravar un anunci de sensibilitzaci en el marc duna campanya que lajuntament duu a terme sobre la conservaci del medi ambient. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS TEMES Actualitat - Entendre missatges i notcies de caire poltic, econmic, social i cultural. CONTINGUT FUNCIONS LINGSTIQUES Informativa (informar, descriure, narrar) - Fer una predicci. II Valorativa - Expressar dubte. - Expressar un fet com a versemblant. Inductiva - Expressar lobligaci o la necessitat de fer alguna cosa: mitjanant lexpressi duna necessitat, duna obligaci o dun deure impersonal; mitjanant preguntes; mitjanant lexpressi de condicions materials; mitjanant lenunciaci exclusiva de la casa demanada; mitjanant una expressi adjectiva o adverbial. NOCIONS ESPECFIQUES RELACIONADES AMB ELS MBITS I ELS TEMES Informaci personal - Ideologies, creences Actualitat - Poltica, tica i religi: propaganda electoral, eslgans, notcies, entrevistes o comentaris de premsa, etc. TIPUS DE TEXT - predictiu - retric COMPONENTS TEXTUALS Elements dadequaci - En anuncis, eslgans i propaganda electoral La disposici de la informaci i la intenci comunicativa com a factors determinants del registre.
101
Elements de coherncia i cohesi - En anuncis, eslgans i propaganda electoral Selecci de la informaci segons la intenci comunicativa; ordre i progressi de la informaci. - En notcies Estructura de la notcia breu; selecci de la informaci rellevant. COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia Adverbis - Adverbis i locucions adverbials de temps: enguany, lany que ve, dara endavant, a partir dara, segurament, probablement, potser, tal vegada, etc. Verbs - Futur simple dels verbs ms problemtics de la 2a conjugaci (admetre, prometre, perdre, combatre, etc.) - Futur compost - Participis irregulars - Perfrasis dobligaci: haver de+inf., caldre+inf., caldre que+subj. - Imperatiu Conjuncions - Altres conjugacions de coordinaci i de subordinaci: encara que Lxic - Distinci entre medi i mitj - Frases fetes amb el verb fer: fer un pet com una gla, fer ballar el cap, fer creu i ratlla, fer el cor fort, fer els ulls grossos, etc. Fontica i ortografia - /s/ i /z/; /ts/ i /tz/ PLANIFICACI DE TASQUES INTERMDIES TASCA A: El text predictiu El professor proporciona a cadasc un text de caire predictiu sobre el medi ambient, com a punt de partida perqu ms endavant els alumnes produeixin oralment les prediccions. Alguns temes sobre els quals pot tractar el text sn els segents: conseqncies del forat de la capa doz, el reciclatge en el futur, el creixement demogrfic del planeta, laprofitament de laigua, la desforestaci de la selva, etc. Per a un possible exemple, vegeu lannex 1. TASCA B: Entenem el text? Per tal de comprovar que entenem el text, seguirem els passos segents: a) Anticipaci: Abans de passar el text, el professor pregunta als alumnes qu saben del tema. A continuaci, els proporciona lexercici corresponent de comprensi lectora (annex 2), perqu el responguin a partir del seu coneixement del mn. b) Comprensi: Ara el professor reparteix el text per tal que cadasc respongui les preguntes de la CL i les contrasti amb les anteriors respostes fetes sense el text. En definitiva, es tracta que entenguin el contingut del text.
102
TASCA C: Treballem el text! Procediment: a) Estructura: Cadasc analitza la forma del text. Uns possibles aspectes a tenir en compte en aquesta anlisi sn els segents: el to personal o impersonal, el tema, la intenci, les parts del text, el temps verbal que hi predomina, etc. b) Buit dinformaci: El professor recull el text repartit i el torna a passar amb buits que shan danar omplint amb verbs en present o futur (annex 3). TASCA D: ...i primfilem! A continuaci es poden treballar ms detalladament les qestions gramaticals relatives als textos predictius: - verbs: futurs simples de la 2a conjugaci ms problemtics (admetre, prometre, perdre, combatre, etc.); conversi de futurs simples del text en compostos i viceversa, locucions adverbials: enguany, lany que ve, dara endavant, a partir dara, segurament, probablement, potser, tal vegada, etc. - vocabulari: frases fetes relacionades amb les prediccions (vegeu els components gramaticals). TASCA E: Fem ms prediccions! Els alumnes, en petits grups, fan un recull de prediccions del text i daltres que en puguin haver sorgit a partir de la lectura. Desprs es fa la posada en com, de manera que cada grup llegeix cada predicci i exposa la seva opini. Al final ha de sortir una llista amb les prediccions consensuades. TASCA F: Com sensibilitzem? A continuaci es discuteix quines daquestes prediccions volem que es compleixin i quines voldrem que no sesdevinguessin en un futur. Pel que fa a aquestes darreres, es reflexiona com podem canviar-les i quin missatge podem donar als ciutadans perqu collaborin en aquest canvi, s a dir, com sensibilitzarlos. En aquest apartat el professor recorda les perfrasis dobligaci per tal que el debat sigui ms enriquidor. Per exemple: Cal que en un futur el planeta pugui alimentar tota la poblaci. El Primer Mn hauria de contribuir al desenvolupament del Tercer Mn. Els ciutadans haurem de pressionar els governs perqu eliminessin el deute extern dels pasos subdesenvolupats. TASCA G: Els anuncis El professor proporciona a tot el grup classe mostres reals danuncis extrets de la rdio o la televisi.
Anunci 1: Cendra i tabac Procediment: 1) Mostrar lanunci sense veu i en petits grups respondre els aspectes segents: Qui sn? On sn? Per qu sn aqu? Qu fan? Qu anuncien? Posada en com. 2) Tornar-lo a passar amb veu excepte lescena final que sels mostra sense veu. Cal que cada grup analitzi el llenguatge i intenti acabar lanunci amb un eslgan. Posada en com. 3) Finalment es passa una altra vegada lanunci ntegrament i es comenta entre tots el pes que tenen les imatges i el joc de paraules final per tal que lanunci sigui atractiu. Anunci 2: Rebaixes Procediment: 1) Mostrar lanunci sense veu ni final a tot el grup classe per tal que responguin les preguntes que es proposen en el primer punt de lanunci anterior. Cal, tamb, que observin el nombre de personatges que hi intervenen perqu shauran de formar grups en qu cadasc interpreti un daquests personatges. 2) Cada grup decideix el tema de lanunci i es prepara la intervenci de cada personatge i leslgan final. Sinterpreta a la resta de la classe i el professor navalua els aspectes fontics. 3) En acabat, es passa lanunci ntegre i amb veu per comparar-lo amb les interpretacions anteriors. Se nanalitzen els aspectes segents: la disposici de la informaci la intenci comunicativa els recursos lingstics (canvis dentonaci, grau de formalitat, repeticions, dilegs, eslgan, joc de paraules, etc.) el joc dimatges
103
el tipus de consumidor al qual sadrea, el seu missatge intrnsec (sexisme). Si el professor ho creu convenient, es pot encetar un debat sobre els valors que ens mostra la publicitat i com repercuteix en les nostres vides.
Anunci 3: Vter-bidet Procediment: 1) Es passa lanunci amb veu i sense imatge, excepte la part final en qu es cita el producte anunciat. Els alumnes, en grups, han de respondre les preguntes anteriors (com al comenament de cada anunci) i imaginar-se on passa i descriure el context i les possibles escenes de lanunci. 2) Es torna a passar lanunci ntegre, amb imatge i so per comprovar les prediccions de cada grup. Sanalitzen els punts explicitats a lanunci anterior. 3) Finalment, es pot debatre si consideren aquest producte ms ecolgic (estalvi de paper, per consum daigua). Aquest tema pot ser til per comenar la tasca final delaboraci de lanunci de sensibilitzaci.
TASCA H: Preparaci del nostre anunci Els alumnes, en grups, elaboren un anunci de sensibilitzaci. Cal remarcar que aquest anunci pot ser per a rdio o televisi depenent dels mitjans de qu es disposin. Val a dir, tamb, que la segona opci implica molt ms temps de dedicaci en lelaboraci i ms aspectes a tenir en compte (imatges, plans, gestos, etc.) mentre que lanunci per rdio permet centrar-se exclusivament en els aspectes lingstics i sobretot fontics. Possibles passos a seguir en lelaboraci de lanunci: a) Determinar la finalitat de lanunci, que en aquest cas s sensibilitzar sobre algun tema social o de medi ambient. b) Triar el tema, per exemple: el reciclatge, laprofitament de laigua, la utilitzaci de transport pblic, campanya del 0,7, etc. c) Establir els destinataris (classe social, nivell adquisitiu, generaci, sexe, ideologia i valors, frustracions i desitjos, professi, etc.) d) Determinar el missatge de lanunci que pugui impressionar el destinatari escollit. Per tant, cal procurar cridar l'atenci, despertar l'inters i moure a lacci. En aquest sentit, cal donar arguments que convencin loient. e) Centrar-se en els recursos lingstics i leslgan de lanunci. TASCA FINAL: Gravem-lo i escoltem-ho! Cada grup escriu lanunci i sel prepara per gravar-lo. Un cop estigui enllestida aquesta tasca, el professor fa les correccions i observacions necessries -sobretot fontiques- per tal que lanunci gravat sigui el ms adequat i correcte possible. Una vegada cada grup ha assajat lanunci i el professor hi ha fet les rectificacions oportunes, el graven en una cinta de casset o vdeo dacord amb les seves possibilitats. En acabat, tota la classe treballa conjuntament, s a dir, sescolten tots els anuncis, sobserven tots els aspectes treballats amb lajuda duna graella dobservaci i es comenten.
104
ANNEX 1: El text predictiu
LA BOMBA DEMOGRFICA ES DESACTIVA El Jap i Europa perden o estan a punt destancar el nombre dhabitants
Per primera vegada des de lEdat Mitjana, lavan demogrfic entre el 2000 i el 2009 ser inferior al de la dcada anterior, encara que fins al 2015 es mantindr un augment anual de 80 milions dhabitants. La Terra t ara 5.900 milions dhabitants; nhi haur 9.300 al 2050 i arribar al seu mxim cap al 2100, amb uns 11.000 milions. No sabem si el planeta podr alimentar una poblaci tan nombrosa el doble de lactual per, en tot cas, est lluny dels 15.000 milions que preveien els estudis de la dcada passada. Ms de 50 pasos ja estan per sota del llindar que assegura el reemplaament generacional, 2,1 fills per dona. Daquests, una desena han comenat a perdre poblaci Itlia, Portugal i lEuropa oriental i a la resta dEuropa i al Jap, la mortalitat superar la natalitat en les dues primeres dcades del segle. Europa, que t 730 milions dhabitants, en tindr 628 al 2050, segons la previsi de lONU. Noranta-vuit de cada cent naixements procedeixen de pasos subdesenvolupats, alguns dels quals duplicaran la poblaci en menys de 20 anys. Lndia es convertir en lestat ms poblat del mn
NOU PRONSTIC DE POBLACI 1. La poblaci del planeta augmenta anualment uns 80 milions de persones. Al 2025 aquesta xifra haur baixat uns 45 milions. 2. El Tercer Mn passar de 4.515 milions dhabitants al 2050 i totalitzar el 87% de la poblaci de la Terra. En un segle haur multiplicat la poblaci per quatre. 3. Lndia superar la Xina i es convertir en el pas ms poblat cap al 2040. Tots dos arribaran als 1.500 milions i junts sumaran un ter de la poblaci mundial. 4. Els EUA, el Canad i Austrlia sn els nics pasos rics amb un creixement demogrfic destacable. Els altres, si mantenen les taxes actuals, aviat perdran poblaci. 5. Les dones de Mali, Nger o el Iemen tenen set fills de mitjana. De cada mil nens que neixen vius, 320 al Niger, 284 a Sierra Leona o 227 a Moambic moriran abans de complir el cinc anys. 6. Espanya s lestat amb la taxa de fecunditat ms baixa del mn. les espanyoles tenen 1,15 fills de mitjana, per darrere de les letones (1,16), txeques (1,18), blgares (1,24) i italianes (1,24). 7. Un ter de la poblaci mundial s format per nens ms petits de 15 anys. Els pasos amb ms vells sn San Marino i Itlia, encara que els que ms viuen sn els japonesos. 8. La sida ser una de les claus de lavan demogrfic. La longevitat mitjana a lfrica oriental s de 47 anys 39 anys menys que les previsions del 1990 per la gran incidncia de lepidmia. 9. Tquio, Bombai i Lagos seran les ciutats ms grans del futur. Cap ciutat europea figurar entre les 20 primeres, i la millor collocada ser Istambul. [Text manipulat extret del Dossier de lL5 del CNL de lHospitalet]
105
ANNEX 2: Exercici de comprensi lectora Marca amb una creu a la columna corresponent si les afirmacions segents sn vertaderes o falses, dacord amb el text que acabes de llegir. V
1. Des de lEdat Mitjana el nombre dhabitants de la Terra augmenta sense parar. 2. El 2025 la Terra tindr ms habitants que els que shavia calculat fa poques dcades. 3. No se sap si la Terra, en el futur, generar prou recursos per cobrir les necessitats dels pobladors. 4. Per mantenir el nombre dhabitants dun pas, les dones han de tenir 2,1 fills de mitjana. 5. Cada vegada la poblaci de la Terra est ms mal repartida. 6. Noms el 2% dels naixements es produeixen en pasos rics. 7. El segle vinent la Xina ser el pas ms poblat de la Terra. 8. En alguns pasos de lfrica, la sida ha matat tantes persones joves que hi ha redut lesperana mitjana de vida. [Text manipulat extret del Dossier de lL5 del CNL de lHospitalet]
ANNEX 2: Exercici de comprensi lectora.
MODEL DE CORRECI
V
1. Des de lEdat Mitjana el nombre dhabitants de la Terra augmenta sense parar. 2. El 2025 la Terra tindr ms habitants que els que shavia calculat fa poques dcades. 3. No se sap si la Terra, en el futur, generar prou recursos per cobrir les necessitats dels pobladors. 4. Per mantenir el nombre dhabitants dun pas, les dones han de tenir 2,1 fills de mitjana. 5. Cada vegada la poblaci de la Terra est ms mal repartida. 6. Noms el 2% dels naixements es produeixen en pasos rics. 7. El segle vinent la Xina ser el pas ms poblat de la Terra. 8. En alguns pasos de lfrica, la sida ha matat tantes persones joves que hi ha redut lesperana mitjana de vida. X X
106
ANNEX 3: Els verbs del text predictiu Aqu teniu el mateix text amb espais per omplir. Tenint en compte el seu caire de predir el futur, poseu els verbs que hi ha entre parntesis en el temps verbal corresponent per tal que el text tingui sentit. Els adverbis temporals us hi poden ajudar.
LA BOMBA DEMOGRFICA ES DESACTIVA El Jap i Europa perden o estan a punt destancar el nombre dhabitants
Per primera vegada des de lEdat Mitjana, lavan demogrfic entre el 2000 i el 2009 ser inferior al de la dcada anterior, encara que fins al 2015 (mantenir-se) un augment anual de 80 milions dhabitants. La Terra (tenir) ara 5.900 milions dhabitants; (havernhi) 9.300 al 2050 i arribar al seu mxim cap al 2100, amb uns 11.000 milions. No sabem si el planeta (poder) alimentar una poblaci tan nombrosa el doble de lactual per, en tot cas, est lluny dels 15.000 milions que (preveure) els estudis de la dcada passada. Ms de 50 pasos ja estan per sota del llindar que assegura el reemplaament generacional, 2,1 fills per dona. Daquests, una desena han comenat a perdre poblaci Itlia, Portugal i lEuropa oriental i a la resta dEuropa i al Jap, la mortalitat (superar) la natalitat en les dues primeres dcades del segle. Europa, que t 730 milions dhabitants, en (tenir) 628 al 2050, segons la previsi de lONU. Noranta-vuit de cada cent naixements procedeixen de pasos subdesenvolupats, alguns dels quals (duplicar) la poblaci en menys de 20 anys. Lndia (convertir-se) en lestat ms poblat del mn
NOU PRONSTIC DE POBLACI 1. La poblaci del planeta augmenta anualment uns 80 milions de persones. Al 2025 aquesta xifra haur baixat uns 45 milions. 2. El Tercer Mn passar de 4.515 milions dhabitants al 2050 i totalitzar el 87% de la poblaci de la Terra. En un segle haur multiplicat la poblaci per quatre. 3. Lndia superar la Xina i es convertir en el pas ms poblat cap al 2040. Tots dos arribaran als 1.500 milions i junts sumaran un ter de la poblaci mundial. 4. Els EUA, el Canad i Austrlia sn els nics pasos rics amb un creixement demogrfic destacable. Els altres, si mantenen les taxes actuals, aviat perdran poblaci. 5. Les dones de mali, Nger o el Iemen tenen set fills de mitjana. De cada mil nens que neixen vius, 320 al niger, 284 a Sierra Leona o 227 a Moambic moriran abans de complir el cinc anys. 6. Espanya s lestat amb la taxa de fecunditat ms baixa del mn. les espanyoles tenen 1,15 fills de mitjana, per darrere de les letones (1,16), txeques (1,18), blgares (1,24) i italianes (1,24). 7. Un ter de la poblaci mundial s format per nens ms petits de 15 anys. Els pasos amb ms vells sn San Marino i Itlia, encara que els que ms viuen sn els japonesos. 8. La sida ser una de les claus de lavan demogrfic. La longevitat mitjana a lfrica oriental s de 47 anys 39 anys menys que les previsions del 1990 per la gran incidncia de lepidmia. 9. Tquio, Bombai i Lagos seran les ciutats ms grans del futur. Cap ciutat europea figurar entre les 20 primeres, i la millor collocada ser Istambul.
107

Elemental 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Elemental 2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Elemental 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

UNITAT 1. Reuni de vens

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

Fontica - //, /e/ i //, /o/

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

ANNEX 2: Quina mena de ve ets? 1. Respon lenquesta segent.

QUINA MENA DE VE ETS?

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

10. Per tu el terme ve implica: a) b) c) d) Convivncia. Tafaneria. Allament. Molstia

[Text extret de lAVUI]

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U1

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

UNITAT 2. Vam anar a una festa

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

C. Lle, 7 Cornell de Ll.

Pere Gmez Sastre

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

ANNEX 3: Lxic per a la descripci fsica i de carcter de personatges

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U2

ANNEX 4: Fitxa per a cada personatge de la festa

Alada Trets fsics

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U3

UNITAT 3. Concurs dancdotes de viatge

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U3

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U3

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U3

ANNEX 1: Un exemple de narraci (novella)

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Programaci de llengua catalana nivell elemental E2U3

Secretaria de Poltica Lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica