PROGRAMACI DAULA

Matemtiques 3r ESO
Projecte

UNITAT 1. Nombres racionals

OBJECTIUS Distingir les distintes interpretacions duna fracci. Reconixer fraccions equivalents. Amplificar fraccions. Simplificar fraccions fins a obtenir la fracci irreductible. Reduir fraccions a com denominador. Comparar fraccions. Sumar, restar, multiplicar i dividir fraccions. Expressar una fracci en forma decimal i obtenir la fracci generatriu dun nombre decimal exacte o peridic. Resoldre problemes mitjanant fraccions. Reconixer i utilitzar el concepte de nombre racional.

CONTINGUTS Conceptes Interpretacions duna fracci. Fraccions equivalents. Fracci irreductible. Suma, resta, multiplicaci i divisi de fraccions. Nombre decimal exacte, peridic pur i peridic mixt. Nombre racional. Procediments , destreses i habilitats Utilitzaci de les distintes interpretacions duna fracci. Clcul de la fracci dun nombre. Obtenci de fraccions equivalents a una de donada. Determinaci de la fracci irreductible. Reducci de fraccions a com denominador. Comparaci de fraccions. Realitzaci doperacions amb fraccions, respectant la jerarquia de les operacions. Obtenci de lexpressi decimal duna fracci. Clcul de la fracci generatriu dun nombre decimal exacte o peridic. Resoluci de problemes reals que impliquen la realitzaci de clculs amb fraccions. Actituds Apreciaci de la utilitat de les fraccions per resoldre problemes de la vida diria. Gust per la presentaci ordenada, neta i clara dels clculs.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Interpretar crticament informaci que prov de diversos contexts que contengui distints tipus de nombres (naturals, enters, fraccionaris, decimals, etc.), i relacionarlos elegint la representaci ms adequada en cada cas. Reconixer i calcular el resultat de les operacions bsiques amb nombres (naturals, enters i racionals), i decidir si s necessria una resposta exacta o aproximada i aplicar un mode de clcul adequat (mental, algorismes de llapis i paper, calculadora). Utilitzar, de manera autnoma i raonada, estratgies per a abordar situacionsproblema i problemes-tipus; planificar el procs de resoluci, desenvolupar-lo ordenadament i mostrar confiana en les capacitats prpies.

CRITERIS DAVALUACI Determinar si dues fraccions sn o no equivalents. Amplificar i simplificar fraccions. Obtenir la fracci irreductible duna de donada. Ordenar un conjunt de fraccions. Realitzar operacions combinades amb fraccions, i respectar la jerarquia de les operacions. Obtenir lexpressi decimal duna fracci i la fracci generatriu dun nombre decimal exacte o peridic. Resoldre problemes reals en qu apareguin fraccions. Representar els nombres racionals en la recta numrica.

UNITAT 2. Nombres reals

OBJECTIUS Calcular potncies de nombres racionals amb exponent enter. Resoldre operacions amb potncies aplicant-ne les propietats. Expressar nombres molt grans i molt petits en notaci cientfica. Realitzar operacions amb nombres en notaci cientfica. Reconixer els nombres irracionals com a nombres decimals no peridics amb infinites xifres. Escriure nombres irracionals donant compte de la seva regla de formaci. Classificar els nombres decimals en racionals i irracionals. Obtenir aproximacions decimals de nombres racionals i irracionals mitjanant arrodoniment i truncament, i calcular lerror absolut i relatiu coms. Representar nombres racionals i irracionals en la recta real. Utilitzar els intervals per expressar conjunts de nombres reals.

CONTINGUTS Conceptes Potncies de nombres racionals. Propietats de les potncies de nombres racionals. Notaci cientfica. Operacions. Nombres irracionals. Nombres reals. Aproximacions decimals. Error absolut i relatiu. Intervals. Procediments , destreses i habilitats Clcul de potncies de nombres racionals. Escriptura de nombres molt grans o molt petits en notaci cientfica. Expressi de nombres irracionals donant compte de la seva regla de formaci. Determinaci dels conjunts numrics a qu pertany un nombre real. Obtenci daproximacions decimals de nombres racionals i irracionals mitjanant arrodoniment i truncament, i calcular lerror absolut i relatiu coms. Representaci de nombres racionals i irracionals en la recta real. Expressi de conjunts de nombres reals mitjanant intervals. Resoluci de problemes que impliquen la utilitzaci de nombres decimals, percentatges, nombres reals i aproximacions. Actituds Valoraci de la presncia i utilitat dels nombres reals en distints contexts. Confiana en la prpia capacitat per resoldre problemes numrics amb calculadora i sense. Anlisi crtica de percentatges en diferents contexts.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Interpretar crticament informaci que prov de diversos contexts que contengui distints tipus de nombres (naturals, enters, fraccionaris, decimals, etc.), i relacionarlos elegint la representaci ms adequada en cada cas. Reconixer i calcular el resultat de les operacions bsiques amb nombres (naturals, enters, racionals i reals), decidir si s necessria una resposta exacta o aproximada i aplicar un mode de clcul adequat (mental, algorismes de llapis i paper o calculadora). Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts numrics.

CRITERIS DAVALUACI Calcular i operar amb potncies de nombres racionals i exponent enter. Escriure i operar amb nombres escrits en notaci cientfica. Diferenciar els nombres racionals dels irracionals. Construir nombres irracionals, i donar-ne compte de la regla de formaci. Determinar els conjunts numrics a qu pertany un nombre real. Calcular aproximacions decimals de nombres racionals i irracionals mitjanant arrodoniment i truncament. Representar nombres racionals i irracionals en la recta real. Expressar conjunts de nombres reals mitjanant intervals. Resoldre problemes reals que impliquen la utilitzaci de nombres decimals, irracionals i reals, aix com de les seves aproximacions.

UNITAT 3. Polinomis
OBJECTIUS Operar amb monomis. Reconixer els polinomis com una suma algebraica de monomis. Determinar el grau dun polinomi. Reconixer el terme independent i els coeficients dun polinomi. Reduir i ordenar polinomis. Calcular el polinomi oposat dun de donat. Obtenir el valor numric dun polinomi. Sumar, restar i multiplicar polinomis. Dividir polinomis amb lalgorisme usual. Desenvolupar les igualtats notables: quadrat duna suma, quadrat duna diferncia i producte de suma per diferncia. Simplificar fraccions algebraiques senzilles.

CONTINGUTS Conceptes Monomis. Operacions. Polinomis: grau, terme independent i coeficients. Valor numric dun polinomi. Operacions amb polinomis. Igualtats notables. Fraccions algebraiques. Procediments , destreses i habilitats Suma i resta de monomis semblants. Multiplicaci i divisi de monomis. Determinaci del polinomi oposat dun de donat. Obtenci del valor numric dun polinomi. Suma i resta de polinomis. Multiplicaci i divisi de polinomis. Desenvolupament de les igualtats notables. Utilitzaci de expressions. Actituds les igualtats notables per simplificar distintes

Simplificaci de fraccions algebraiques. Valoraci del llenguatge algebraic com un llenguatge concs i til per expressar resultats. Respecte per les solucions i plantejaments de la resta. Realitzaci de les operacions amb polinomis de manera precisa i curosa.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Representar relacions i patrons numrics mitjanant expressions algebraiques senzilles. Utilitzar de manera comprensiva el llenguatge algebraic per expressar situacions, i relacionar aquest llenguatge amb uns altres: tabular, grfic, descriptiu... Conixer, valorar i utilitzar sistemticament conductes associades a lactivitat matemtica, com ara lordre, contrast, precisi i revisi sistemtica i crtica dels resultats.

CRITERIS DAVALUACI Operar correctament amb monomis. Identificar el grau, el terme independent i els coeficients dun polinomi. Calcular el valor numric dun polinomi. Calcular el polinomi oposat dun costat. Sumar i restar polinomis. Multiplicar polinomis i calcular el grau del producte de dos polinomis sense necessitat doperar. Dividir polinomis. Identificar i desenvolupar les igualtats notables. Simplificar expressions utilitzant les igualtats notables. Simplificar fraccions algebraiques senzilles.

UNITAT 4. Equacions de primer i segon grau

OBJECTIUS Distingir si una igualtat algebraica s una identitat o una equaci. Reconixer els elements i el grau duna equaci. Determinar si un nombre s soluci o no duna equaci. Reconixer si dues equacions sn equivalents o no. Calcular equacions equivalents a una de donada aplicant la regla de la suma i el producte. Resoldre equacions de primer grau. Reconixer les equacions de segon grau. Resoldre equacions de segon grau completes utilitzant la frmula general. Determinar el nombre de solucions duna equaci de segon grau analitzant el valor del discriminant. Resoldre equacions de segon grau incompletes utilitzant el mtode ms adequat. Plantejar i resoldre problemes mitjanant equacions de primer i segon grau.

CONTINGUTS Conceptes Identitat i equaci. Incgnites, coeficients, membres, termes i grau. Equacions de primer grau. Equacions de segon grau completes i incompletes. Discriminant duna equaci de segon grau. Procediments , destreses i habilitats Obtenci dequacions equivalents a una de donada per les regles de la suma i el producte. Resoluci dequacions de primer grau. Resoluci dequacions de segon grau completes mitjanant la frmula general. Resoluci dequacions de segon grau incompletes aplicant el mtode ms adequat. Utilitzaci de les equacions de primer i segon grau en el plantejament i resoluci de problemes de la vida real. Actituds Valoraci del llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concs i til per resoldre situacions problemtiques de la vida quotidiana. Apreciaci de la necessitat de seguir les fases del mtode de resoluci de problemes.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Usar el mtode de resoluci de problemes mitjanant equacions, i aplicar els algorismes de resoluci dequacions de primer i segon grau i de sistemes dequacions. Utilitzar, de manera autnoma i raonada, estratgies per abordar situacions-problema i problemes-tipus, i planificar el procs de resoluci, i desenvolupar-lo ordenadament i mostrar seguretat i confiana en les capacitats prpies. Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts numrics i alfanumrics.

CRITERIS DAVALUACI Determinar si una igualtat algebraica s una identitat o una equaci. Reconixer i calcular equacions equivalents. Resoldre equacions de primer grau amb parntesis i denominadors. Aplicar la frmula general per resoldre equacions de segon grau. Determinar el nombre de solucions duna equaci de segon grau a partir del seu discriminant. Distingir i resoldre equacions de segon grau incompletes aplicant el mtode ms adequat. Plantejar i resoldre problemes mitjanant equacions de primer i segon grau.

UNITAT 5. Sistemes dequacions

OBJECTIUS Reconixer una equaci lineal de dues incgnites i obtenir algunes solucions. Obtenir solucions de sistemes de dues equacions amb dues incgnites i expressar-les mitjanant taules. Determinar si un parell de nombres s soluci o no dun sistema dequacions. Classificar els sistemes de dues equacions amb dues incgnites segons el nombre de solucions. Representar grficament un sistema dequacions i obtenir-ne la soluci. Resoldre sistemes de dues equacions amb dues incgnites mitjanant els mtodes de substituci, igualaci i reducci. Plantejar i resoldre problemes reals mitjanant sistemes de dues equacions amb dues incgnites.

CONTINGUTS Conceptes Equaci lineal amb dues incgnites. Sistemes de dues equacions amb dues incgnites. Resoluci dun sistema dequacions. Sistemes dequacions compatibles determinats i indeterminats, i incompatibles. Mtode de substituci. Mtode digualaci. Mtode de reducci. Procediments , destreses i habilitats Determinaci de les solucions duna equaci lineal amb dues incgnites. Obtenci de les solucions de sistemes de dues equacions amb dues incgnites i expressi mitjanant taules. Classificaci dels sistemes de dues equacions amb dues incgnites en funci del nombre de solucions. Obtenci de la representaci grfica dun sistema, anlisi del tipus a qu pertany i determinaci de les solucions. Resoluci de sistemes dequacions substituci, igualaci i reducci. aplicant els mtodes de

Aplicaci dels sistemes de dues equacions amb dues incgnites al plantejament i resoluci de problemes reals. Actituds Valoraci dels sistemes dequacions com un mecanisme senzill i til per resoldre situacions problemtiques de la vida quotidiana. Gust per la presentaci clara i sistemtica dels clculs realitzats.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Usar el mtode analtic de resoluci de problemes mitjanant sistemes dequacions, i aplicar amb destresa els algorismes de resoluci. Utilitzar, de manera autnoma i raonada, estratgies per abordar situacions-problema i problemes-tipus; planificar el procs de resoluci, desenvolupar-lo ordenadament i mostrar seguretat i confiana en les capacitats prpies. Conixer, valorar i utilitzar sistemticament conductes associades a lactivitat matemtica, com ara lordre, contrast, precisi i revisi sistemtica i crtica dels resultats.

CRITERIS DAVALUACI Obtenir solucions dequacions lineals amb dues incgnites. Trobar la soluci dun sistema de dues equacions amb dues incgnites utilitzant taules de valors. Determinar si un nombre donat s soluci dun sistema dequacions. Distingir si un sistema dequacions s compatible o incompatible. Resoldre un sistema utilitzant els mtodes de substituci, igualaci i reducci. Determinar el mtode ms adequat per resoldre un sistema dequacions. Resoldre problemes reals i determinar-ne les dades i les incgnites, i plantejar un sistema dequacions, resoldrel i comprovar que la soluci compleix les condicions de lenunciat.

UNITAT 6. Proporcionalitat numrica

OBJECTIUS Reconixer si dues magnituds sn directament proporcionals. Distingir si dues magnituds sn inversament proporcionals. Construir taules de proporcionalitat directa i inversa. Resoldre problemes mitjanant la regla de tres simple directa. Utilitzar la regla de tres simple inversa per resoldre problemes. Resoldre problemes de repartiments directament i inversament proporcionals. Resoldre problemes de proporcionalitat composta. Utilitzar els percentatges per resoldre distints problemes. Resoldre problemes de la vida real en qu aparegui linters simple.

CONTINGUTS Conceptes Magnituds directament proporcionals. Magnituds inversament proporcionals. Regla de tres simple: directa i inversa. Repartiments proporcionals. Proporcionalitat composta. Percentatges. Inters simple. Procediments , destreses i habilitats Determinaci de la relaci de proporcionalitat, directa o inversa, existent entre dues magnituds. Realitzaci de taules de proporcionalitat directa i inversa, i reconixer la relaci que hi ha entre les dues magnituds. Utilitzaci de la regla de tres simple, directa i inversa, en la resoluci de problemes. Realitzaci de repartiments proporcionals, directes i inversos. Aplicaci de la proporcionalitat composta en la resoluci de problemes, i reconixer la relaci entre les magnituds i reduint a la unitat. Utilitzaci dels percentatges en la resoluci de problemes. Resoluci de problemes dinters simple. Actituds Sensibilitat per la presncia de la proporcionalitat en la vida quotidiana. Gust per la resoluci raonada, ordenada i curosa de problemes de proporcionalitat.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Identificar relacions de proporcionalitat numrica (directa, inversa o composta); resoldre problemes en qu susin aquestes relacions, i recalcar els problemes-tipus associats a les relacions de proporcionalitat. Utilitzar, de manera autnoma i raonada, estratgies per abordar situacions-problema i problemes-tipus; planificar el procs de resoluci, desenvolupar-lo ordenadament i mostrar seguretat i confiana en les capacitats prpies. Valorar i integrar-se en el treball en grup per realitzar activitats de diversos tipus, com a base de laprenentatge matemtic, de la formaci de lautoestima i de valors socials assumits per la nostra societat.

CRITERIS DAVALUACI Determinar la relaci de proporcionalitat existent entre dues magnituds. Completar taules de proporcionalitat, i determinar quin tipus de relaci hi ha entre les dues magnituds. Aplicar la regla de tres simple, directa i inversa, en la resoluci de problemes, i establir quina ha dutilitzar-se en cada cas. Realitzar repartiments directament i inversament proporcionals. Utilitzar la proporcionalitat composta per resoldre distints problemes, i determinar la relaci entre la magnitud de la incgnita i la resta de magnituds. Usar els percentatges (augments i disminucions percentuals, i percentatges encadenats) per resoldre distints problemes. Resoldre problemes en qu aparegui linters simple.

UNITAT 7. Progressions
OBJECTIUS Reconixer successions i deduir-ne la regla de formaci en els casos que sigui possible. Obtenir distints termes en successions recurrents. Distingir si una successi s una progressi aritmtica. Calcular el terme general duna progressi aritmtica. Calcular la suma de n termes duna progressi aritmtica. Distingir si una successi s una progressi geomtrica. Calcular el terme general duna progressi geomtrica. Calcular la suma de n termes duna progressi geomtrica. Obtenir el producte de n termes duna progressi geomtrica. Calcular la suma dels infinits termes duna progressi geomtrica de ra menor que la unitat. Resoldre problemes en qu apareguin progressions que impliquen ls del concepte dinters compost.

CONTINGUTS Conceptes Successi. Successions recurrents. Progressi aritmtica. Terme general duna progressi aritmtica. Suma de n termes duna progressi aritmtica. Progressi geomtrica. Terme general duna progressi geomtrica. Suma i producte de n termes duna progressi geomtrica. Suma dels infinits termes duna progressi geomtrica. Inters compost. Procediments , destreses i habilitats Identificaci duna successi i determinaci, si s possible, del terme general. Reconeixement de les progressions aritmtiques i geomtriques. Clcul del terme general i de la suma de n termes duna progressi aritmtica o geomtrica. Obtenci del producte de n termes duna progressi geomtrica. Clcul de la suma dels infinits termes duna progressi geomtrica de ra menor que la unitat. Resoluci de problemes que impliquen el clcul de capitals, rdits i temps en contexts dinters compost. Actituds Confiana en les capacitats prpies per resoldre problemes. Gust per la presentaci clara i sistemtica dels clculs realitzats.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Representar relacions i patrons numrics mitjanant expressions algebraiques senzilles. Utilitzar, de manera autnoma i raonada, estratgies per abordar situacions-problema i problemes-tipus; planificar el procs de resoluci, desenvolupar-lo ordenadament i mostrar seguretat i confiana en les capacitats prpies. Valorar i integrar-se en el treball en grup per realitzar activitats de diversos tipus, com a base de laprenentatge matemtic, de la formaci de lautoestima i de valors socials assumits per la nostra societat.

CRITERIS DAVALUACI Calcular la regla de formaci duna successi. Determinar diversos termes en successions recurrents. Diferenciar les progressions aritmtiques i obtenir-ne la diferncia. Calcular el terme general duna progressi aritmtica. Calcular la suma de n termes duna progressi aritmtica. Distingir les progressions geomtriques i obtenir-ne la ra. Calcular el terme general duna progressi geomtrica.

Calcular la suma i el producte de n termes duna progressi geomtrica.

Obtenir-ne la suma dels infinits termes duna progressi geomtrica de ra menor que la unitat. Aplicar correctament la frmula de linters compost per resoldre problemes.

UNITAT 8. Llocs geomtrics. Figures planes

OBJECTIUS Determinar distints llocs geomtrics. Identificar els punts i rectes notables dun triangle. Aplicar el teorema de Pitgores en distints contexts. Calcular lrea de parallelograms i triangles. Calcular lrea de polgons regulars. Calcular lrea de polgons qualsevol, i descompondrels en figures drees conegudes. Calcular lrea del cercle i de les figures circulars. Resoldre problemes reals que impliquen el clcul drees de figures planes.

CONTINGUTS Conceptes Llocs geomtrics. Punts i rectes notables dun triangle. Teorema de Pitgores. Aplicacions. rea de polgons i figures circulars. Procediments , destreses i habilitats Identificaci dels punts i rectes notables dun triangle. Utilitzaci del teorema de Pitgores en la resoluci de problemes geomtrics i de la vida quotidiana. Obtenci de lrea de parallelograms, triangles i polgons regulars.

Determinaci de lrea duna forma poligonal qualsevol, i

descompondre-la en unes altres figures ms simples. Clcul de lrea de figures circulars. Resoluci de problemes que impliquen el clcul de lrea de figures planes, i descompondre-les en figures drees conegudes. Actituds Valoraci del raonament deductiu en geometria. Inters i gust per la descripci verbal precisa de formes i caracterstiques geomtriques. Hbit dexpressar els resultats numrics dels problemes i indicar les unitats de mesura utilitzades.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisi i destresa, figures planes presents tant en el medi social com natural, i utilitzar les propietats geomtriques associades a aquestes en les situacions requerides. Usar instruments, tcniques i frmules, individualment i grupalment, per mesurar longituds, angles i rees de figures planes. Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts geomtrics.

CRITERIS DAVALUACI Identificar llocs geomtrics que compleixin determinades propietats. Reconixer els punts i les rectes notables de qualsevol triangle. Resoldre problemes aplicant el teorema de Pitgores en distints contexts. Calcular lrea de parallelogram, triangles i polgons regulars.

Obtenir lrea de polgons qualsevol, i descompondrels en uns altres de ms senzills.

Calcular lrea del cercle i de les figures circulars. Resoldre problemes reals que impliquen el clcul drees de figures planes.

UNITAT 9. Cossos geomtrics

OBJECTIUS Distingir poliedres i comprovar si compleixen o no la frmula dEuler. Diferenciar els prismes i pirmides, els seus elements i tipus. Calcular lrea de prismes i pirmides. Identificar els poliedres regulars. Distingir els cossos rodons i figures esfriques. Calcular lrea de cossos rodons i figures esfriques. Aplicar el principi de Cavalieri al clcul de volums. Calcular el volum de prismes, pirmides, cilindres, cons i esferes. Resoldre problemes reals que impliquen el clcul drees i volums de cossos geomtrics. Localitzar un punt en lesfera terrestre a partir de les seves coordenades geogrfiques.

CONTINGUTS Conceptes Poliedres. Poliedres regulars. Prismes i pirmides. Cossos rodons. Figures esfriques. Principi de Cavalieri. rees i volums de cossos geomtrics. Procediments , destreses i habilitats Comprovaci de la frmula dEuler en distints poliedres. Reconeixement dels distints tipus de prismes i pirmides, aix com dels seus elements principals. Identificaci del cilindre, el con i lesfera com a cossos de revoluci. Utilitzaci de les frmules de lrea de prismes, pirmides, cilindres, cons, esferes i figures esfriques per resoldre problemes geomtrics i reals. Resoluci de problemes que impliquen el clcul de volums de prismes, pirmides, cilindres, cons i esferes. Actituds Confiana en les capacitats prpies per percebre lespai i resoldre problemes geomtrics. Gust per la presentaci curosa dels treballs geomtrics.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisi i destresa, figures planes i cossos geomtrics presents tant en el medi social com natural, i utilitzar les propietats geomtriques associades a aquests en les situacions requerides. Visualitzar i representar objectes geomtrics tridimensionals, i obtenir les distintes representacions planes. Utilitzar instruments, tcniques i frmules, de manera individual i grupal, per mesurar longituds, angles, rees i volums de figures i cossos geomtrics.

CRITERIS DAVALUACI Distingir els poliedres i els seus tipus. Comprovar si un poliedre compleix o no la frmula dEuler. Reconixer els poliedres regulars. Diferenciar els elements i tipus de prismes i pirmides. Reconixer els cossos rodons i les figures esfriques, els seus elements i el seu procs de formaci. Calcular lrea de prismes, pirmides, cossos rodons i figures esfriques. Aplicar el principi de Cavalieri al clcul de volums. Calcular el volum de prismes, pirmides i cossos rodons. Resoldre problemes que impliquen el clcul drees i volums de cossos geomtrics.

UNITAT 10. Moviments i semblances

OBJECTIUS Calcular les coordenades i el mdul dun vector determinat per dos punts.

Calcular la figura transformada duna de donada mitjanant una translaci de vector

v.

Determinar la figura transformada duna figura qualsevol per un gir de centre O i angle
a.

Obtenir la figura transformada duna de donada per una simetria central de centre O
(centre de simetria). deix e. ra k.

Calcular la figura transformada duna figura qualsevol mitjanant una simetria axial Calcular la figura transformada duna figura qualsevol mitjanant una homotcia de
Determinar si dues figures sn semblants. Dividir un segment en parts iguals o proporcionals aplicant el teorema de Tales. Determinar una longitud representada en un mapa o pla mitjanant una escala.

CONTINGUTS Conceptes Vector. Coordenades i mdul dun vector. Translacions. Girs. Simetria central i respecte dun eix. Homotcies. Figures semblants. Teorema de Tales. Aplicacions. Escales. Procediments , destreses i habilitats Determinaci del vector definit per dos punts. Obtenci de les coordenades i el mdul dun vector. Aplicaci de les regles que permeten calcular la figura transformada duna altra mitjanant una translaci, un gir, una simetria o una homotcia. Obtenci de les coordenades de la figura transformada en casos senzills. Identificaci de figures semblants. Divisi dun segment en parts iguals o proporcionals. Clcul de distncies entre punts representats en un mapa. Actituds Inters per descobrir translacions, girs, simetries o homotcies en el nostre entorn. Gust per la construcci de figures obtengudes dunes altres mitjanant un moviment.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisi i destresa, transformacions geomtriques de figures planes presents tant en el medi social com natural, i utilitzar les propietats geomtriques associades a aquestes en les situacions requerides. Identificar relacions de proporcionalitat geomtrica, resoldre problemes en qu susen aquestes relacions, i recalcar en els problemes-tipus associats a aquestes relacions. Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts geomtrics.

CRITERIS DAVALUACI Calcular les coordenades i el mdul dun vector, donades les coordenades dels seus extrems. Determinar el moviment que transforma una figura en una altra i obtenir-ne els elements caracterstics.

Calcular la figura transformada duna altra mitjanant una translaci de vector v. Obtenir la figura transformada duna de donada mitjanant un gir de centre O i angle
a.

Determinar la figura transformada duna de donada per una simetria central de centre
O.

Obtenir la figura transformada duna de donada mitjanant una simetria deix e. Obtenir la figura transformada duna de donada mitjanant una homotcia de ra k.
Determinar si dues figures sn semblants. Calcular longituds representades en mapes i plans mitjanant una escala.

UNITAT 11. Funcions

OBJECTIUS Distingir una relaci funcional duna altra que no ho sigui. Reconixer les variables independent i dependent en una funci. Expressar una funci mitjanant taules, grfiques i frmules, passant dunes a unes altres. Representar grficament relacions funcionals extretes de situacions de la vida quotidiana. Estudiar la continutat o discontinutat duna funci, i assenyalar-ne els punts de discontinutat. Determinar el domini i recorregut duna funci en casos senzills. Obtenir els punts de tall amb els eixos duna funci. Reconixer els mxims i mnims duna funci a partir de la seva grfica. Estudiar el creixement i decreixement duna funci, i analitzar-ne la grfica. Reconixer les simetries i la periodicitat duna funci, si en t.

CONTINGUTS Conceptes Relaci funcional. Variable independent i variable dependent. Funci contnua i funci discontnua. Domini i recorregut duna funci. Funci creixent i funci decreixent. Mxims i mnims. Simetries i periodicitat. Procediments , destreses i habilitats Determinaci de la relaci entre dues variables, i assenyalar si s funcional o no. Expressi duna funci mitjanant llenguatge habitual, algebraic, numric i grfic, i obtenci dunes expressions a partir de les altres. Determinaci de si una grfica donada representa una funci o no. Anlisi completa i representaci grfica duna funci. Reconeixement de les funcions simtriques i peridiques. Resoluci de problemes reals, i determinar lequaci de la funci corresponent, i realitzar-ne un estudi i representar-la. Interpretaci de grfiques representades sobre els mateixos eixos. Actituds Inters i cura a lhora de representar grfiques. Valoraci de la importncia de les funcions per estudiar situacions de la vida quotidiana.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Identificar i interpretar relacions funcionals expressades en distintes maneres (verbal, tabular, grfica i algebraica), i realitzar transformacions entre les diverses maneres de representaci. Utilitzar el llenguatge algebraic per expressar situacions problemtiques i relacionar aquesta forma expressiva amb unes altres: tabular, grfica, descriptiva... Valorar i integrar-se en el treball en grup per realitzar activitats de diversos tipus, com a base de laprenentatge matemtic, de la formaci de lautoestima i de valors socials assumits per la nostra societat.

CRITERIS DAVALUACI Determinar si la relaci entre dues magnituds s una relaci funcional o no. Expressar una funci de distintes formes: mitjanant texts, taules, frmules i grfiques, i obtenir unes a partir dunes altres. Analitzar la continutat duna funci i determinar els seus mxims i mnims, si els t. Obtenir el domini, recorregut i punts de tall amb els eixos duna funci. Calcular els intervals de creixement i decreixement duna funci. Representar grficament una funci. Determinar si una funci s peridica o simtrica. Resoldre problemes reals que impliquen la utilitzaci i representaci de funcions. Analitzar grfiques de diverses funcions representades en els mateixos eixos.

UNITAT 12. Funcions lineals i afins

OBJECTIUS Reconixer les situacions en qu apareixen funcions lineals. Representar grficament funcions lineals. Reconixer el pendent duna funci lineal i associar-lo amb el creixement i decreixement daquest. Diferenciar les situacions en qu apareixen funcions afins. Distingir el pendent i lordenada en lorigen duna funci af, i representar les funcions afins. Obtenir lequaci de la recta que passa per dos punts. Calcular el punt de tall de dues rectes secants de manera grfica i analtica. Reconixer i representar grficament funcions constants. Estudiar funcions lineals i afins extretes de contexts reals, i representar-les grficament.

CONTINGUTS Conceptes

Funci lineal, y = mx.

Pendent duna recta.

Funci af, y = mx + n. Ordenada en lorigen.

Equaci de la recta. Funcions constants. Procediments , destreses i habilitats

Reconeixement i representaci de funcions de la forma y = mx.

Utilitzaci de la relaci entre el pendent duna funci i el seu creixement.

Obtenci del pendent i ordenada de funcions de la forma y = mx + n, i

representaci grfica daquestes. Clcul de lequaci duna recta coneguts dos punts, el seu pendent i lordenada en lorigen, o el seu pendent i un punt pel qual passa.

Representaci de rectes paralleles a leix X i a leix Y.

Obtenci del punt de tall de dues rectes secants. Actituds Gust per la representaci neta i curosa de funcions. Valoraci de la importncia de les funcions en lestudi de fenmens. Reconeixement de la presncia de les funcions lineals i afins en distintes situacions de la vida quotidiana.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Representar i analitzar relacions funcionals senzilles (funci lineal), i utilitzar tant les tcniques de llapis i paper com la calculadora o ordinador. Utilitzar el llenguatge algebraic per expressar situacions problemtiques i relacionar aquesta forma expressiva amb altres: tabular, grfica, descriptiva... Conixer, valorar i utilitzar sistemticament conductes associades a lactivitat matemtica, com ara lordre, el contrast, la precisi i la revisi sistemtica i crtica dels resultats.

CRITERIS DAVALUACI Reconixer i representar funcions lineals. Estudiar si una funci lineal s creixent o decreixent, i calcular-ne el pendent. Resoldre problemes reals on apareguin funcions lineals. Reconixer funcions afins i representar-les, donats el seu pendent i la seva ordenada en lorigen. Obtenir lequaci duna recta a partir de dos punts pels quals passa, del seu pendent i lordenada en lorigen, o del seu pendent i un punt pel qual passa. Trobar el punt de tall de dues rectes secants. Representar rectes paralleles als eixos. Resoldre problemes reals on apareguin funcions afins.

UNITAT 13. Estadstica

OBJECTIUS Distingir els conceptes de poblaci i mostra. Classificar les variables estadstiques. Calcular la taula estadstica associada a un conjunt de dades. Calcular les freqncies absolutes i relatives i les freqncies acumulades dun conjunt de dades. Representar grficament un conjunt de dades estadstiques de la manera ms adequada. Distingir entre mesures de centralitzaci i de dispersi. Calcular la mitjana, mediana i moda dun conjunt de dades. Obtenir el primer, segon i tercer quartil dun conjunt de dades. Calcular el recorregut i la desviaci mitjana dun conjunt de dades. Calcular la varincia, desviaci tpica i coeficient de variaci de distints conjunts de dades. Interpretar les mesures de centralitzaci, posici i dispersi.

CONTINGUTS Conceptes Poblaci i mostra. Variables estadstiques. Tipus. Marca de classe. Freqncies absolutes, relatives i acumulades. Mitjana, mediana i moda. Quartils. Recorregut, desviaci mitjana, varincia, desviaci tpica i coeficient de variaci. Procediments , destreses i habilitats Comprensi i distinci del concepte de poblaci i mostra. Diferenciaci de les variables en qualitatives o quantitatives i, dins daquestes, en variables discretes i contnues. Construcci duna taula estadstica adequada al conjunt de dades, i calcular freqncies absolutes, relatives i acumulades. Interpretaci i representaci de grfics estadstics, i analitzar-ne de manera crtica ladequaci a les dades i al context. Obtenci i interpretaci de la mitjana, mediana i moda dun conjunt de dades. Clcul i interpretaci del primer, segon i tercer quartil. Clcul del recorregut i la desviaci mitjana dun conjunt de dades. Determinaci i interpretaci de la varincia, desviaci tpica i coeficient de variaci dun conjunt de dades. Actituds Anlisi crtica dels grfics estadstics. Valoraci de la importncia dun s correcte de lestadstica a la societat per a lestudi de variables.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Interpretar i presentar la informaci estadstica mitjanant taules, grfiques i parmetres estadstics, aix com calcular els parmetres estadstics bsics, i utilitzar els mitjans ms adequats (llapis i paper, calculadora o ordinador). Reconixer i calcular el resultat de les operacions numriques bsiques, decidir si s necessari donar una resposta exacta o aproximada i aplicar el mtode de clcul pertinent (mental, algorismes de llapis i paper o calculadora). Conixer, valorar i utilitzar sistemticament conductes associades a lactivitat matemtica, com ara lordre, el contrast, la precisi i la revisi sistemtica i crtica dels resultats.

CRITERIS DAVALUACI Distingir els conceptes de poblaci i mostra. Reconixer de quin tipus s una variable estadstica. Elaborar taules estadstiques. Calcular les freqncies absolutes, relatives i acumulades. Determinar i dibuixar la representaci grfica ms adequada per a un conjunt de dades. Calcular la mitjana, mediana i moda dun conjunt de dades. Calcular el recorregut i la desviaci mitjana dun conjunt de dades. Determinar el primer, segon i tercer quartil dun conjunt de dades. Calcular la varincia, la desviaci tpica i el coeficient de variaci de distints conjunts de dades. Comparar les mesures de centralitzaci, posici i dispersi de dos conjunts de dades.

UNITAT 14. Probabilitat

OBJECTIUS Distingir entre experiment aleatori i determinista. Obtenir lespai mostral dun experiment aleatori. Reconixer els successos elementals, el succs segur i el succs impossible dun experiment aleatori. Realitzar unions i interseccions de successos. Distingir entre successos compatibles i incompatibles. Aplicar les propietats de les freqncies relatives en experiments aleatoris. Definir el concepte de probabilitat a partir de les freqncies relatives. Calcular la probabilitat de distints successos aplicant la regla de Laplace. Determinar la probabilitat de la uni de dos successos compatibles o incompatibles. Obtenir la probabilitat del succs contrari a un de donat.

CONTINGUTS Conceptes Espai mostral. Succs elemental i succs compost. Succs segur i succs impossible. Uni i intersecci de successos. Succs contrari. Successos compatibles i successos incompatibles. Freqncies absolutes i relatives. Probabilitat dun succs. Regla de Laplace. Procediments , destreses i habilitats Obtenci de lespai mostral, els successos elementals, el succs segur i el succs impossible dun experiment aleatori. Clcul de la uni i intersecci de dos successos donats. Distinci de successos compatibles, incompatibles i contraris. Obtenci de les freqncies absolutes i relatives de distints successos. Utilitzaci de la regla de Laplace per al clcul de probabilitats de distints successos en contexts dequiprobabilitat. Obtenci de la probabilitat de la uni de dos successos compatibles o incompatibles, i del succs contrari a un de donat. Actituds Anlisi crtica de les informacions sobre fenmens aleatoris. Valoraci de la importncia del clcul de probabilitats en distints contexts de la vida diria.

COMPETNCIES QUE SHAN DADQUIRIR Reconixer situacions i fenmens associats a la probabilitat i latzar, i resoldre problemes associats a aquests conceptes. Reconixer i calcular el resultat de les operacions bsiques, decidir si s necessria una resposta exacta o aproximada i aplicar el mtode de clcul ms adequat (mental, algorismes de llapis i paper o calculadora). Valorar i integrar-se en el treball en grup per realitzar activitats de diversos tipus, com a base de laprenentatge matemtic, de la formaci de lautoestima i de valors socials assumits per la nostra societat.

CRITERIS DAVALUACI Reconixer si un experiment s aleatori o determinista. Calcular lespai mostral dun experiment aleatori. Obtenir els successos elementals, el succs segur i el succs impossible dun experiment aleatori. Determinar el succs uni i el succs intersecci de dos successos aleatoris. Determinar si dos successos sn compatibles o incompatibles. Obtenir la freqncia absoluta i la freqncia relativa dun succs aleatori. Utilitzar les propietats de les freqncies relatives per resoldre distints problemes. Aplicar la llei de Laplace per calcular la propietat de distints successos. Calcular la probabilitat de la uni de dos successos compatibles o incompatibles. Obtenir la probabilitat del succs contrari a un succs donat.