Teoria de la imatge, classes dels 7 i 9 de novembre de 2011 Escola dArt de Manresa Xavier Moreno Estem posant sobre la taula

a aspectes que seran capdalts per estudiar el funcionament de les imatges, encara que molts d'aquests aspectes sembli que no tenen massa a veure amb la Teoria de la imatge. Des del principi vam renunciar a estructurar l'assignatura sota les premises clsiques i tradicionals de la Teoria de la Imatge de la qual el llibre de Villafae s el paradigma en el nostre pas. Els motius pels quals vam obrir una altra forma de fer Teoria, recordem que van ser, sobretot, els relacionats amb l'excessiu mfasi que la disciplina posa en el reconeixement de les imatges com a "llenguatge" i, en particular, l'excesiva analogia d'aquest suposat lenguatge visual amb el llenguatge verbal. La major part de l'estudi que la Teoria de la Imatge clssica desenvolupa sobre el seu objecte, la imatge, es basa en l'assimiliaci i adaptaci dels principis de la lingstica, com ara la retrica. Altres motius no menys importants sn a) el menyspreu sistemtic que tot estudi clssic sobre les imatges fa respecte la resposta del receptor, o sigui, de qui mira les imatges i, per extensi, del context histric i social en favor de la legitimaci de categories tpiques i superficials com la d'autor i experincia esttica; b) la inexistncia absoluta de la vessant fsica de la imatge en favor de la metafsica: es prefereix parlar de coses com la intencionalitat de l'autor, les relacions amb teories filosfiques o les interpretacions semntiques abans d'estudiar dels usos, les tecnologies i els funcionaments de les imatges c) la legitimaci que implcitament se'n fa, des de la Teoria tradicional, de categories axiomtiques simplistes de dubtosa procedncia i fins i tot molt poc serioses com ara l'Art, l'Estil, l'Artista, la Grcia, la tcnica, la "bona" i la "mala" imatge, all figuratiu enfront d'all abstracte, les escales iconicitat, etc. Podrem anar ampliant aquesta llista; de fet, en podem elaborar una d'exhaustiva que serveixi de marc de referncia. Dit aix i un cop acabat el petit tast sobre la iconoclsia, propi de la Histria de l'Art, vam comenar a parlar d'un tema que jo considero clau, all que sintetitzant molt, podrem resumir com "l'emoci". Ho vam fer de la m del concepte d'eficcia simblica de Lvi-Strauss, recordeu? qu s el que una imatge ha de ser? sobretot efica. Tal i com si fos una mquina, un microones en l'exemple del Ral, una imatge t o ha de tenir per tal que funcioni un comportament del tot mesurat i efica. Aquesta eficcia es constatar quan davant d'una imatge no poguem dir res o no cal que diguem res. s cert que no noms demanem a les imatges emoci, sin altres coses; per tamb ho s que mentre que la resta de coses les podrem aconseguir fent servir altres signes i altres camins, hi ha una finalitat que s propi i exclusiu del mn de les imatges i aquesta t a veure amb l'emoci, just amb el contrari del que li demanem, per exemple i en principi, al discurs i a les paraules. Doncs b, la manera en que una imatge s efica t a veure amb com est fabricada i, a l'hora, amb com est donada a mirar-la. s a dir, que importa tant com estigui feta com de la manera (espai-temporal) en que l'altre la mirar. Aquest "dispositiu" de fer la imatge i ensenyar-la d'una forma concreta s, en el fons, un "espectacle", o sigui, un truc, una illusi, una gran farsa encaminada a que el receptor no noms "se la cregui" sino a que "hi cregui". s a dir que vosaltres com a fabricadors d'imatges feu una feina perfectament equiparable a la que l'antropologia descriu quan intenta explicar per exemple el xamanisme.

Ja sabeu que no hi ha res mstic en aix. Al contrari: davant de la Teoria de la Imatge clssica que recorre molt sovint a explicacions sobrenaturals per narrar la fabulosa combinaci de punts, lnies i plans que noms els grans genis de la Histria de l'Art poden aconseguir, l'Antropologia explica de quina forma una societat utilitza i administra els seu smbols en el joc de la representaci, s a dir, de la cultura. En concret, l'activitat del xaman en els rituals de curaci de nombroses tnies s un model que ens serveix perfectament per esbrinar com una imatge pot provocar en nosaltres all que anomenem emoci: mercs a un engany collectivament adms i compartit. Recordeu que Quesalid (el jove kwakiutl protagonista de la segona histria que vam explicar) no s un gran xaman perqu curi, sin que cura perqu s un gran xaman. Les seves cerimnies sn eficaces perqu la gent creu en elles. De fet, s igual que ni ell mateix hi cregui al principi per tal que funcionin. Vam relacionar aquesta histria amb l'efecte "placebo" de la medicina contempornia i amb les abreaccions dels procesos hipntics en el psicoanlisi. Penseu-hi, per qu ens pot arribar a emocionar una pellcula si sabem que sn "mentida"? Precisament per aix, perqu sabem que ho sn. s l'escenificaci d'una mentida, d'una gran ficci i fins i tot exageraci i recreaci en la ficci (com la del jove Zui de la primera histria) el que fa que la creguem molt ms verdadera del que creurem en la "realitat". Aristtil ja deia que la Tragdia provocava una catarsi en l'espectador que "regenerava les passions", una resposta gaireb epidrmica de l'emoci que ens accelera el pols, ens eria la pell i estimula algunes glndules (diem epidrmica encara que no ho s del tot, perqu no ens emociona a tots per igual una nica cosa: l'emoci tamb reposa en supsits convencionals). Com que els dimecres us veig una mica cansats i jo tamb ho estic desprs de la classe de Sistemes, podrem comenat ara ja a veure alguns casos d'estudi. Us passo la introducci del llibre "La magia. La realidad encantada" de Manuel Delgado (publicat a Montesinos). Llegiu-vos-la siusplau per dilluns. Tamb us passo el captol del llibre de Lvi-Strauss on hi ha les dues histries que vam explicar, "El hechicero y su magia" a "Antropologa estructural" publicat en castell a Paids l'any 1987 i l'original s de 1974. (http://www.4shared.com/get/CuKQs7ZS/ANTROPOLOGIA_ESTRUCTURAL _-_CLA.html). A la foto, un moment d'una dansa Bororo captada per Claude Lvi-Strauss a Brasil.