T R E B A L L S

Josep Grau i Mateu

U MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
I USEVAACTUACI~ VALLESORIENTAL AL (1914.1 923)

Virib de Carles Pi i Sunyer, director de I'Escola Superior dlAgricultura, a la Granio-Escolo Torre Marimon de Calder, el 1922.Juntament amb I'Escola Superior, lertonkrencies i cursets agricales i I'enrenyament agricola per correrpondincia, la Granio integrava I'bmplio oferta mancomunal d'insh'tutions de promoti de I'agricultura. Fotografio: Arxiu General de la Diputacide Barcelona, nm. registre 43091871

Constitui'da el 1914 a partir de la uni de les quatre diputacions provincials catalanes, la Mancomunitat de Catalunya va esdevenir un instrument de primer ordre dins de l'estratkgia de modernitzaci, integraci territorial i catalanitzaci del pas impulsada per la Lliga Regionalista. Els dirigents regionalistes van comptar en el desplegament de la seva acci de govern amb el suport gaireb incondicional de la majoria d'intel.lectuals noucentistes de l'kpoca, que es mostraven delerosos per incidir en la transformaci de la societat des del seu nou paper d' ccintel.lectuals professionals>> catalans ('I. ms de l'homogenei'tat A

(I]

Jordi Carasrar, Intel~lechralr, proferrionals ipolificr a la Cahlunyo contemporanis 11850-19201, Els llibres de la frontera, Barcelona,

1989,pirg. 136-146. (2) Albert Balcellr, RafaelCompalans, sotialisme catab, Publicacions de I'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985,pbg. 20.23.

poltica ofertapels noucentistes, 1aMancomunitat va de rebre tamb la col~laboraci destacats dirigents de l'esquerra catalanista, d'aquells ccnoucentistes-socialistes,, com ara Rafael Campalans, que tot i que no s'identificaven amb el caracter jerhrquic i elitista del projecte cultural del regionalisme es sentien cridats a participar en la tasca de normativitzaci i catalanitzaci social prbpia del noucentisme ('). La Mancomunitat va nixer desprs d'una intensa campanya per la reforma de l'administraci local i la creaci de mancomunitats interprovincials (19 111913) i va estar dirigida pels poltics regionalistes de manera ininterrompuda fins al 1924, any en qui: Primo de Rivera va destituir els regionalistes i els substitu per homes afins a la dictadura, amb Alfons Sala al capdavant. Tal i com havia succei't amb la Diputaci de Barcelona, en mans dels regionalistes des del 1907, la Mancomunitat va esdevenir la plata-

forma des de la qual la Lliga en particular i el catalanisme en general van avanGar en la consecuci d'uns objectius que s'havien anant definint des de principis de segle. En primer lloc, el regionalisme burgbs, en el seu afany de modernitzaci del pas, va poder satisfer la seva triple aspiraci de consolidaci i expansi electoral, extensi de les infrastructures

travs d'orga-nismes com la Comissi d'Educaci General, el Servei de Conferbncies Populars o el Servei de Sanitat, la Mancomunitat va desenvolupar una tasca de difusi de coneixements sobre temes molt diversos (higienisme, utilitzaci del temps de lleure, habits de treball i de consum, practica de l'esport, administraci de la llar, tractament dels

Curset del Sewei d'Agriculiurade la Moncomunitat a Calder de Montbui, el 1917. Com es pot veure, la presencio dels "savis" de lo Moncomunitatvo congregar una audYncio ben nombrosa i heterogenia. (Fotografia: Arxiu General de la Diputaci de Barcelona, nm. registre 8207188)

econbmiques i gestaci d'un nou consens cvic superador de les creixents tensions socials de la Catalunya de principis de segle. En segon lloc, al costat dhquesta tasca d'integraci territorial i de cccivilitzaci)),la Mancomunitat va dur a terme un assaig de construcci nacional catalana que compta amb la participaci d'entitats culturals i poltiques catalanistes de diversa orientaci ideolbgica. Aix, doncs, modernitzaci i catalanitzaci van esdevenir els mots d'ordre per a l'obra de la Mancomunitat. La construcci d'un pas modem, simbolitzat pel projecte noucentista de la <<Catalunya-ciutat>>, requeria abans que res la vertebraci del pas mitjan~antl'extensi de les vies de comunicaci i la xarxa telefbnica. Aixb explica el protagonisme que van assolir els Departaments d70bresPbliques i de Telbfons dins dels pressupostos mancomunals: sense unes infrastructures adequades, els projectes d'industrialitzaci i d'urbanitzaci del pas impulsats per la burgesia regionalista haurien estat del tot inviables. Al mateix temps, calia implantar entre les rnnsses populars la nova <<cultura cvica))(3)defensada pel noucentisme, destinada a crear un consens social que mantingus la prioritat del poder burgks dins del nou ordenament institucional (4); aix, a

aliments, etc.) amb la finalitat d'estendre arreu del pas una moralitat i unes formes de vides noves, inspirades en els valors de la civilitat burgesa. pero, La futura <<Catalunya-ciutat>>, havia d'sser nacionalment catalana: al costat de la Catalunya <<civilitzada>>, bastir-hi la <<Catalunya-naci>>. calia L'ideal d'un pas modern, europeu i catalanitzat, present ja entre els postulats del modernisme del final de segle, era ara recollit per la conjunci regionalista-noucentista des d'una Mancomunitat que permetia aplegar intel.lectualitat i poder poltic i iniciar una ambiciosa tasca de nacionalitzaci poltics i cultural. Inspirada en el <<discurs nacionalitzadorn formulat durant les primeres dkcades del segle a travs de publicacions noucentistes com <<CatalunRevista>>, l'acci nacionalitzadora de la ya>> <<La o Mancomunitat va abastar camps tan diversos com la creaci d'institucions d'alta cultura, la catalanitzaci de l'ensenyament, la defensa i expansi de la llengua

3 4

Enric Uceloy Do Cal, la Catalunya populista. Imatge, cultura ipolitico en f'efopa republicano (1931, 19391, la Magrana, Borcelono, 1982, pag.27.32. Norbert Bilbeny, Eugeni&Ors i10 ideologia del Noucentisme, Edicions la Magrana, Bercelono, 1988, +g. 141-2.

Telefonia del Valles

coMrrril.
*NO*l"A

M E M O R I A que el Comiti dc Admi~liflru. ci6n circul. o las aolorea Accio8airlnr que luerou d e cito conillanil, con dc IB ccii611dc
eslc eCrupo Tclclon8cou u la Llo,irno,~,,,idod h Co~oluno,en virurd de eari~ulualorgoda ant= el No,s"o

dc

Corades. cn 7 de

=.,a ciudad D. JO.^"^" didcmbrc de 1916. y

B A L A N C E a: 30 de jwia del prap.o n i o , dcldc cual lecho luncionvbr rstr Compniin por cuenla CC Iu i l l n n c a a ~ u , ~ i d ~ d
Borcelono

Jebrcr0 de 1917

Por L. aanlp.
Por L. a.dl..

. . . .

D. Salvador Darh. D. Js.9~uInS.Iv.dOr

Por CIntlllu
Por VI&.

D. jo54 Ollrr Planellr. D. Ramen Martrrh D. Jorf V1Iall.n.

Par Vlrh
Par Rad..

D. ~ c l l l d n Tordlra D. Josa M.8 Ballll D. ,or4 Buriedo D. Jar& Rierol.

D. Jua" Llblnrllr

P C Al. Juan dr VIISO

tono.
Por Pnl8ulorlers Por Mnnlhu. Par l'odlb
Por S."

. .
. .

nlpellto ar pv1rlro
y San
D. Jorf Molar Riclrl D. Jesf Co#!>c$ Pnu

VOI*,~
Por S."
PD,

Por Nlpoll
Arburi.,

",!.ria S.<.lrn

D. Jo31 Pr.8 MarCC1

La xarxa telefonica del Valler era un element central en el Catalunya impulsat per la Mancomunitat

d'inbgraci telefbnica de

La instal~laci telefon al Valler es deu a un grirp de rics propietaris i estiuejants de la del Garriga, els quals el 1916 cediren la xarxa a Io Mancomunitat(reprodu~t Benzekri, &A. l a Garriga d;a a dia, pbg. 316)

i dels smbols nacionals catalans, 1alluitaperl'Estatut &Autonomia, la protecci del Dret Civil Catala, la internacionalitzaci de laqesti nacional catalana o les relacions amb la resta dels Pai'sos Catalans. L'obra de govern de 1aMancomunitat fou, en resum, un intent protagonitzat pel catalanisme conservador per fer entrar Catalunya en la modernitat europea i per difondre la cultura i la identitat nacionals catalanes. Aquesta doble temptativa, estroncada el 1925 amb la supressi de la Mancomunitat, havia d'sser represa, ja en temps de la Repblica, pel populisme republici de l'esquerra catalanista al capdavant de la Generalitat. El principal camp d'acci de la Mancomunitat al Vallbs Oriental fou, sens dubte, l'ampliaci i la renovaci de la xarxa telefbni~a'~). la seva situaPer ci geogrifica, el Vallbs va esdevenir una zona d'alt valor estratbgic en el projecte mancomunal d'unir telefbnicament el nord del pas amb l'krea de Barce-

Malgrat que mai no va poder accedir a la gesti de la xarxa telefonica de Barcelona Il'nica econbmicamentrendible del pair], la Mancomunitatva gaudir de competincies molt amplies en la instal~laci la telefonia a Catalunydeure Mancomunitatde de Catnlunya, El plet de les xarxes telekiniquer catabnes, Barcelona, 1922, Imp. de la Casa de la Caritat.

Aquest total inclou tant les linies esteses entre dues poblacions vallesanes com aquelles que tenen origen al Valler pero abasten altres comarques vines.

lona. Per aquest motiu, el dcsembrc de 1916, la Mancomunitat va comprar a la Societat ((Telefonia del Valls>> I'anomenat ccgrup telefbnic,, de la Garriga i el conjunt de xarxes urbanes de la comarca (amb l'excepci de la xarxa de Granollers, explotada directament per ]'Estat); posteriorment, va procedir a la seva reparaci i ampliaci i va convertir la central de la Garriga, que havia estat adquirida per 160.000 ptes, en el nexe d'uni entre les lnies interurbanes amb origen a Barcelona i les que partien de Blanes, Hostalric, Manlleu i Ripoll. El control de la practica totalitat de la xarxa del Vallbs va permetre al Scrvei de TelCfons de la Mancomunitat desenvolupar una intensa activitat a la comarca: entre 1916 i 1923 l'esmentat Servei va estendre un total de 58 lnies telefdniques, amb una extensi de ms de 1.300 km'", i va instal.lar-hi 9 estacions d'un sol aparell i 18 centrals, amb una capacitat global de 363 abonats. D'aquesta manera, el Vallbs va arribar a concentrar el 13,3% de les lnies telefbniques i el 9,4 % de les centrals construi'des per la Mancomunitat. Aquesta forta incidbncia del Servei de Telkfons al Vallbs va fer que la Mancomunitat fos percebuda per alguns ajuntaments de la comarca com 1'6nic interlocutor vhlid a I'hora de gestionar l'obtenci d'una lnia telbfonica. Com a exemplc d'aquesta actitud, podem esmentar les cartes envia-

dcs ala Mancomunitat el 1919pels alcaldes de Santa Eulllia de Ron~ana de Montornks del Vallks, en les i cli~als sol.licitaven la instal.laci6 de sengles estacions tclcfi,niques i es lamentaven de les negatives reiterades que les seves demandes havien rebut per part de l'administraci estatal ('). Encara dins del camp de les obres pbliques, la Mancomunitat, a travs del Departament de Carreteres, Camins i Ponts, va construir a la comarca 9,972 km de carreteres, va realitzar diverses obres de reparaci i milloraen vies jaexistents i teniaaprovats cl 1923, en viglies de la dictadura de Primo de Rivcra, un total de 13 projectes que suposaven la constriicci de 70 km de noves carreteres al Vallks. D'altra banda, en l'ambit de l'agricultura, I'ambicis pla d'extensi de l'ensenyament agricola endegat pcr la Mancomunitat va tenir una incidkncia directa al Vallks Oriental, amb la creaci a Caldes de MontMarimon)), encara bui dc la Granja-Escola <<Torre activa en els nostres dies. Adquirida l'agost del 1921 pcr 275.000 PTA i dotada de 110 ha de terreny, la Granja havia d'acollir la realitzaci de les practiques corresponents als darrers cursos de 1'Escola Superior d' Agricultura; el 1923,perb, el centre noms s'havia dedicat a l'explotaci agrcola i ramadera i es trobava cncara en fase de condicionament (calia habilitar Ics dcpcndkncics per a l'estada d'alumnes i professors i dotar la Granja amb la maquinaria necesshria) ("'. Finalment, pel que fa a l'imbit de la difusi cultiiral i cientfica, l'acci de la Mancomunitat a la comarca es va concretar en ]'organitzaci d'un total tic 8 conferkncies sobre temes tkcnics i humanstics i la concessi d'una biblioteca popular a Mollet del Valles, que mai no es va arribar a construir(g). Scn~blantment que succe a les restants les comaral qucs catalanes, I'obra de govern de la Mancomunitat al Vallks Oriental va prioritzar la construcci d'infrastructures de comunicaci (carreteres i telkfons) i la difusi de coneixements tkcnics, i va rclcgar l'actuaci en altres camps (campanyes sanithries, experimentaci agrcola, conservaci del patrimoni artstic, concursos de bestiar, etc.) a accions de carhcter puntual que sovint no anaren ms enlla de la lncra ankcdota. La font d'informaci basica per a la realitzaci de l'inventari de l'actuaci de la Mancomunitat al Vall?~ que aqu presentem han estat els 3 volums publicatsel 1923perlaMancomunitat ambel ttolde L'ohrcl realit~ada('~).aquests volums, destinats a En la propaganda i al'autolegitimaci de lainstituci, es presenta amb un mnim grau de sistematitzaci la rclaci d'actuacions de la Mancomunitat des de la scva creaci el 1914 fins a practicament el cop dkstat de Primo de Rivera de setembre de 1923. Cal dir, perb, que a L'obra realitzada no es recullen pas totes les actuacions de la Mancomunitat durant els seus gaireb deu anys d'existkncia. Aspectes com

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

L'OBRA REALITZADA

BrnCELON*
AGOST I l C M X X l I I

Portodo de ['Obra ralihada, obra de tres gruixuts volums que culmina la politica de publicacionspropagandstiquesde la Mancomunitat.L'olt nombre de llibres d'actes, memories, informes i opuscles emesos contrasto amb les migradesatribucions politiques i economiquesde la instituci

ara les subvencions atorgades a entitats i associacions diverses("),l'activitat interna d'organismes cientfics i culturals o les obres de millora efectuades ales carreteres del pas no apareixen a la font o ho fan de manera incompleta, sovint a tall d'exemple per il.lustrar l'actuaci d'un Departament determinat. s per aixb que aquest treball no pretn aplegar tota l'obra de la Mancomunitat a la comarca, sin que, al contrari, resta obert a les aportacions de noves investigacions.

7 8

Arxiu General de la Diputacide Barcelona, lligall 3186, expedient 46. L'inici de I'activitat docent, la veritable i os oda en marxa de la GronjwEscola, doncs, no es va produir fins al gener de 1927, en plena dictadura, gracies o I'impuls decisiu que el centre va rebre per part de la Diputacide Barcelona (significativament,la Diputaci franquista va celebrar les noces &argent de la Granja no el 1946 sin el 1952).Amb la Repblica, el centre va passar a dependre de la Generalitat, que hi trosllodb tota I'escola mitiano d'agricultura i destina I'Escolo Superior d'Agricultura nicament a la investigaci i o 10 formaci d'experts i professors. (AlexandreGali, Hist6rio de les insti!ucions idelmovimentcullurala Catalunya, 1900-1936,Fundaci Alexandre Gali, Barcelona, 1980-1986, llibre VI, pbg. 70.72.)

La concessiQ feta de manera provisionalel 1917, va ser retirada I'any segent pel fet que I'Ajuntament de Mollet no estava al corrent
de les seves obligacionsfinanceres amb la Mancomunitati amb la Diputacide Barcelona, (AlexandreGali, Hist6ria de les institucions i delmoviment culturala Catalunya, 1900-1936,Fundaci Alexandre Gal, Barcelona, 1980.1986, llibre XI, pbg. 20.)

10 Mancomunitatde Catalunya, L'obra realitzada, anys 1914-1923,Barcelona, agost de 1923,3 volums (Organitzaci i Adminishoci
General .Cultura i Instrucci- Agricultura, 510 pbg.; Telefons -Ferrocarrils.Carreteres, Camins i Ponts .Obres Hidrbuliques, 218 pbg.; Beneficencio i Sanitat - Poltica Social - Hisenda, 210 pbg.)

11 En el cas del Volles, seria possible

la impartbncia dels ajuts economics concedits per la Mancomunitata entitats culturals i

docents de la comarca, com ara I'((Escolo nocturna per a obrers de Granollersr, I'alnstitut d'Estudis Superiors de Granollersr, o I'((Escolo d'0ficis i Indstries de Granollersr, els expedientsde les quals apareixen sovint en les llistes de subvencionsque atorgaven la Mancomunitat i la Diputacide Barcelona. (Arxiu General de la Diputacide Barcelona, lligalls 3397,4174 [exp. 32 i 52) i 4178 [exp. 851.1

APENDIX: ACTUACIONS DE LA MANCOMUNITAT AL VALLES ORIENTAL (1914-1923)

Accions d'abast local Caldes de Montbui Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei d' ArbresFruiters. Acci: campexperimental per al conreu de I'olivera. Propietat del Sindicat Agrcola de Caldes; Conselleria de Beneficincia i Sanitat. Acci: subvenci a I'Hospital de Caldes de Montbui. 1922; ,conselleria de cultura i I ~ ~ ~D~~~~~~~~~~ ~ ~ ~ ~ d'EnsenyamentTbcnic. Acci6:creacidelaGranjaEscola ((Torre-Marimom. 1921; Castellterqol Conselleriad'Hisenda. Caixa de Cridit Comunal. Acci: prstec de 6.000 PTA amortitzable en 50 anys a ]'Ajuntament de Castellter$ol per a la cancel.lacideldeutecontretperlaportadad'aiges, 1917 u?]; La Garriga Conselleria de Beneficincia i Sanitat. Acci: Suba la Caritats de la Garriga, 1922; Conselleria de Beneficincia i Sanitat. Servei de Sanitat. Acci: vacunaci contrai'epidimia local de febre tifoide; Parets del Valles ,Conselleriad,AgriculturaSer,,eis Forestals, Seri d,Acci6Social Acci6: assessoramenten la redacci del reglament de la Federaci Agrcola; Santa Maria de Palaut0rdera wConselleriad'Agriculturai ServeisForeslals. Ser, L , de Terra Acci: camp per a 'o'reus experimentals. Propietat de Josep Rossell; 1nstal.lacid'estacions telefbniques a: AiguafreLa Garriga -Sant Feliu de Codines * Conselleria de Telifons. Acci: instal.laci6 d'una linia tcleCbnica. 12 qoilbmetrcs; La Garriga -Vic (Osona) * Conselleriade Telifons. Acci: ins1al~laci tres de linies telefbniques de 30 quilbmetres; ~ ~ B~~~~~~~~ ~ ~ ~ ConselleriadeTelifons. Acci: instal~lacidevuit linies tele'i,niqucs de 32 quilbmctres; Granollers - Cardedeu Conselleria de Telifons. Acci: instal.laci d'una lnia telefbnica. 8 quilbmetres; Granollers - Castellterqol Conselle~~iadeTelifons. Acci: instal.lacid'una lnia telerbnica. 25 quilbmc(res; Granollers - Hostalric (Selva) Conselleria de Telifons. Acci: instal.laci de dues telefbniquesde quilb,,,etres; Granollers - la Garriga ' Conseiicria de Telifons. Acci: instai.iaci6 de dues linies lelefbniques de 8 quilbmclrcs; Granollers - Llinars del Valles Conselleria de Telifon. Acci: inslal.laci6 d'una lioia telefbnica. I I quilbmetres; Granollers - blanlleu (Osona) ConselleriadeTelkfons. Acci: insial~lacide tres lnies tclefbniques de 64 quilbmclres; Granollers Masnou (Maresme) Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: millores en I'afermament i construcci d'obres d'accs de camins pilblics a la carretcra; Granollers - Montornes del Vallbs Consclleria de Telifons. Acci: inslal.laci6 d'una lnia telefbnica. 8 quilbmetres; Granollers .Ripoll (Ripollts) Conselleria de Telkfons. Accib: instal.lacide tres lnies telefbniques de 90 quilbmetres; Granollers - Santa Eulilia de Ronqana * Conselleria de Tclifons. Acci: instal.laci6 d'una lnia telefbnica. 7 quilbmetres; Granollers Sant Celoni Conselleria deTelifons. Acci: iostal.laci6 de tres linies telefbniques de 35 quilbmetres;

18

da,I'AmetlladelVallis,Cinoves,elFigar,OlzineIles, Riells del Fai, Santa Fe de M01ltseny3Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor; ~Instal~laci6decentralstelefbniquesa:LaBatllbria (capacitat de6abonats), Bigues (10 abonats) Cardedeu(30),Castellter$ol(20),laGarriga(lO5),Grano-

I/

llers (25), Gualba (12), Llinars del Vallks (16), Martorelles (4), Montmel (8), Montornis del Va116s (29, SantaEu]iliadeRonFana(6), SantaMaria de Palautordera (Ih), Sant Celoni (50), Sant Esteve de Palautordera (8), Sant Feliu de Codines (IO), Vallgorguina (6), Vallromanes (6); Accions d'abast comarcal Aiguafreda - Centelles (Osona) * Conselleria de Telifons. Acci: instal.laci6 d'una lnia telefonica. 4 quilbmetres; L'Ametlla del Valles - Granollers ,Conselleria de Carreteres, i Ponts, obres d'aplanament de la carretera; La Batllbria -Gualba ,conselleria de carreteres, caminsi Ponts, obres d'aplanament de la carretera; Bigues Riells del Fai ,conselleria de ~ ~ l i: instal.lacid'una i f ~ ~ ~ , lnia telefbnica. 3 quilbmetres; Caldes de Montbui -Sant Celoni Conselleria de Carreteres,camins i ponts, i: obres d'aplanament de la carretera; Cardedeu - Canoves Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts, ~ c c i : d'a~lanament lacarretera; de Cardedeu Canoves Conselleriade Telkfons. Acci: instal.laci6 d'una linia telefbnica. 6 quilbmetres; Castelltercol - Granera *Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: obres de desguis a la carretera; Corr d'Avall Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construccid'obresd'accsacaminspblicsal tram decorr d' Avall, a lacarreteradeLlinars del Vallis a Sant Lloren$ Savall; La Garriga - Bigues Conselleria de Telifons. Acci: instal.laci6 d3una lnia telefbnica. 7 quilbmetres; La Garriga - Centelles (Osona) Conselleria de Telifons. Acci& instal.laciij dIuna lnia telefbnica.15 quilbmetres; La Garriga - el Figar Conselleria de Telifons. Acci: instal.laci6 d'una lnia telefboica. 4 quilbmetres; La Garriga - I'Ametlla del Vallts .conselleria de ~ ~ l ~ f ~instal,lacidluna i ~ ~ ~ b~ : , i lnia telefbnica. 3 quilbmetres; La Garriga - Sant Celoni Conselleria de Telifons Acci: instal~laci d'una lnia telefonica. 20 quilbmetres;

i
I

El principal camp d'acci de la Mancomunitat al Valles Oriental fou I'ampliaciilorenovo~ide xano 10 telefonica (fotografia:['Obra realihado, anys 1914.1923. Barceloro, 1923)

Conselleria d'Agricultura i Serveis Forestals. SerVede~amaderia, ~ ~ organitzac~~deconcursos ~ i , j : , de bestiar boviel 1919 i el 1921; Conselleria de Beneficincia i Sanitat. Acci: subvenci6 a la Casa Bressol Asil de Granollers. 1922 Conselleria de Beneficincia i Sanitat. Acci: subvenci a I'Hospital de Granollers. 1922; Llinars del Vallb ' Conselleria de Cultura i Instrucci. Servei de Conservaci Monuments. Acci: protecci de la creu de terme de Llinars del ValEs; Mollet del Vallts Conselleriad'Agriculturai ServeisForestals. Servei de Ramaderia. Acci: organitzaci d'un concurs de bestiar porqu. 1922;

Gualba 'Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci6 d'un pont en el cam dc Sant Celoni a Gualba. 1919. Cost total: 9.514 PTA. 0,102 quilb'

12 En una carta datada el 14~10~1921, I'alcalde de Ca~tellter~ol, Cuspinera, responia de Io Josep

manera segent a I'enquesta de la Mancomunitat sobre els prstecs de la Caixa de Crdit Comunal:

((Ei prstec que aquest Municipi t rebut de b Caixa de Crdit Comunalfou esmerqat per safirfer desperesocasionades per la de les d'aquerb fa 4ues anys. E~~~~~~ ha
esbt vist amb grat esment pels Regidors que posferiormenfhan vingut al Municipi, aixcom per la poblaci; essent un benehcid'ordre moral, encara que no resulridtnagran utilitatecodmicaper al Municipi.)) [Mancomunitatde Catalunya, L'aciuaci de b Caixa de Crdit Comunal, Imp. de la Cosa de Caritat., Barcelona, 1922, p. 23).

Gualba Santa Fe de Montseny Conselleria de Telifons. Acci: instal,laci d'una lnia telefbnica. quilbmetres; Llinars del Vallis - Sant Llorenc Savall (Valles Occidental) Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci d'obres de desguis i d'ampits en trams perillosos de la cametera; Montmany - el Figar Consclleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci6d'unacarretera. 1916.Costtolal: 187.340 PTA. 4,332 quilbmetres; Montornts del Valles - Martorelles Conselleria de TeEfons. Acci: instal.laci6 d'una lnia telefbnica. 5 quilbmetres; Montornes del Vall6s -Montmel consellcria de ~ ~ l i i: instal,lacid9ulla f ~ ~ ~ , linia telefbnica. 2 quilbmetres; Montornes del Vallts - Vallromanes Conselleria de Telifons Acci: instal~laci d'una lnia telefbnica. 2 quilbmetres;

Parets del Valles Conscllcria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: millores en I'afermament i obres d'accs a camins pblicsdcl tramde Parets del Vallts alacarreterade Sant Llorenq Savall a Llinars del ValEs;

lnia telefbnica. 3 quilbmetres; Conferkncies i cursets Caldes de Montbui Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei de Terra Campa. Conferenciants: Josep M. Valls, FrancescDarderi JosepM. Poch. Cursetdeterra campa. 1917; Conselleria d'Agricultura i Serveis Forestals. Servei #Arbres Fruiters. Conferenciant: August Matons. Can~pariya l'esporga de l'olivera. 1918; per Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei d'Arbres Fruiters. Conferenciant: August Matons. Campanyaper l'esporga de l'olivera. 1919; Castellterqol Conselleria de Cultura i Instrucci. Servei de Confertncies Populars. Comissi d'Educaci General. Conferenciant: Narcs Mass i Valent (professor de I'EscolaMontessori). La cltlturafisica i la cultura moral del poble. 1923; Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei d'Acci Social Agriria. Conferenciant: Josep M. Rend. Tenia general ; Conselleria drAgricultura i Serveis Forestals. Servei de Terra Campa. Servei de Ramaderia. Conferenciants: C. R. Dans; Josep M. Pocb; Josep M. Rend; Pere Mirtir Rossell i. Vili. Curset de terra carnpa i ramaderia. 1921; Les Franqueses del Vallb Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei d'Arbres Fruiters. Conferenciant: August Matons. Campaaya d'esvorga de l'olivera. 1920; La Garriga Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei d'Arbres Fruiter. Conferenciant: August Matons. Campanya d'esporga de l'olivera. 1920; Conselleria de Cultura i Instrucci. Secci d'Ensenyament Domistic. Conferenciant: Concepci Farran (directora de la Secci d'Ensenyament Dombtic). Alimentaci, 1921; Parets del Valles Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei d'Acci Social Agriria. Conferenciant: Josep M. Rend. Cooperatives de consum; Santa Maria de Palautordera Conselleria d' Agricultura i Serveis Forestals. Servei d'Arbres Fruiters. Conferenciant: Joan Salom. Ametller; Accions en projecte La Batllbria Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci del tram de la Batllbria a la carretera de Madrid a Franqa;

Ls Roca del Vallks - Sant Adrih de Besbs (Barcelonhs) Conscllcria de Carretercs, Caniins i Ponts. Acci: construcci d'espigons paral4els i transvei.sals al corrent del riu Besbs i obres diverses a la carretera (~iiilloresen I'afermament,obresd'aplanament,construcci de murs de contenci, construcci d'ampits en trams perillosos i obrcs de desguhs); La Roca del Valles - Sant Adria de Besbs (Barcelonb) Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci d'un pont sobre el torrent de can Jan a la carretcra de Sant Adrih de Besbs a la Roca del Vallks. l~iiportdel darrer pressupost aprovat: 65.267 PTA. 0,784 quilbmetres. Es trobava en construcci el 1923; Santa Fe de Montseny Viladrau (Osona) Consclleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: fitaci del cam de bast entre les dues poblacions. 1918. Cost total: 5.783 PTA. 16 quilbmetres; sant^ Maria de Palautordera - Sant Antoni de Vilan~qjor Consclleria de Telkfons. Acci: instal.laci6 d'una lnia tclcfbnica. 5 quilbmetres; Sant Antoni de Vilamajor - Sant Pere de Vilamajor Conacllcrinde Telifons. Acci: instal.laci d'una lnia tclefbnica. 2 qu~lbmetres; Sant Celoni - Arbcies (Selva) ConsclleriadeTelifons. Acci: instal~lacidetres lnics telefboiques de 22 quilbmetres; Sant Celoni - Arenys de Munt (Maresme) Co~iscllcria Telifons. Acci: instal.laci6 d'una de lnia tclcfi,nica. 15 quilbmetres; Sant Celoni la Batllbria Consclleria de Teltfons. Acci: instal.laci d'una lnia tclefbnica. 5 quilbmetres; Sant Celulli -Breda (Selva) Coosclleria de Telifons. Acci: instal.laci6 d'una lnia tclcfbnica. II quilbmetres; Sant Celoni - Campins Consclleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: conslruccid'unacarretera. 1921.Costtotal: 67.196 PTA. 5,640 quilbmetres; Sant Celoni - Gualba Conselleria de Telifons. Acci: instal4aci d'una lnia tclcfbnica. 6 quilbmetres; Sant Celoni -Hostalric (Selva) ConscIlcria.de Telbfons. Acci: instal.laci6 d'una lnia tclcfbnica. 15 quilbmetres; Sant Celoni - Santa Maria de Palautordera Consclleria de Telifons. Acci: instal.laci6 d'una lnia tclefbnica. 5 quilbmetres; Sant Ccloni -Sant b t c v e de Palautordera Conscllcria de Teltfons. Acci: instal.laci6 d'una lnic~ Lelcfbnica. 7 quilbmetres; Snnt Celoni - Vallgorguina Conselleria deTelifons. Acci: instal~laci d'una Iliicl Lclefbnica. 7 quilbnictres; Sant Feliu de Codines - Castcllterqol Co~lscllcria Telifons. Acci: instal.laci6 d'una de lnia telcrt~nica.18 quilbmetres; Sant Pere de Vilamajor - Santa Maria de Palautordera Consclleria de Telifons. Acci: instal.laci6 d'una lnia tclclanica. 7 quilbmelres; Vallgorguina - Olsinellcs Conselleria de Teltfons. Acci: instal4aci d'una

constn~cci d'una carretera. Import del damr pressupost aprovat: 50.000 PTA. 2 quilbmetres; . La Garriga Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: substituci del pas a nivell amb ferrocanil a la caneterade Sant Llorenq Savall aLlinars del Vallis; Granollers Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci del tram de Granollers a la carretera de I' Ametlladel Vallts al Coll de IaManya. Import del darrer pressupost aprovat: 36.000 PTA. 2 quilbmetres; Granollers - Lliva d'Amunt Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci d'una carretera de Granollers a Palaud8ries.Import del darrerpressupost aprovat: 3 19.000 ptes. I1 quilbmetres Lli$ de Vall Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci del tram de Lliqi de Vall a la carretera de Sabadell a Granollers. Import del darrer pressupost aprovat: 66.399 PTA. 1,414 quilbmetres; Montmel - Mollet del Vallks Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci d'una carretera. Import del darrer pressupost aprovat: 54.138 PTA. 3,076 quilbmetres; Montseny - El Brull (Osona) Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci d'una carretera. Import del darrer pressupost aprovat: 315.000 PTA. 9 quilbmetres;

1
I

Bigues - Caldes de Montbui Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci d'una carretera. Import del darrer pressupost aprovat: 210.000 PTA. 7 quilbmetres; Campins Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: desviaci de la carretera que travessa la poblaci; Cardedeu - Dosrius (Maresme) Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci6 d'una carretera. Import del darrer pressupost aprovat: 518.273 PTA. 7,813 quilbmetres; Castellterqol Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci del tram de Castellter~ola la carretera de Manresa a Vic. Import del darrer pressupost aprovat: 107.134 PTA. 6,462 quilbmetres; Corr d'Amunt - Llerona Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci:

Montseny - Santa Maria de Palautordera Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts.Acci6: construcci d'una carretera. Import del darrer pressupost aprovat: 200.000 PTA. 3,943 quilbmetres; Palou Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: substituci del pas a nivell amb ferrocarril de la carretera del Masnou a Granollers; Sant Celoni - Olzinelles Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci d'una carretera. Import del darrer pressupost aprovat: 192.918 PTA. 4,948 quilbmetres; Sant Feliu de Codines Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: construcci del tram de Sant Feliu de Codines a la carretera de Centelles per Sant Miquel del Fai. Import del darrer pressupost aprovat: 275.000PTA. I l quilbmetres; Trentapasses Conselleria de Carreteres, Camins i Ponts. Acci: desviaci de la carretera que travessa la poblaci.

Segon concurs de bestiar bovi lleter del Vollis, orgonitrot per Io Montornunitoto Granollers el 1919. (Fotografio: Mantornunitot de Catolunyo, Els concursos de 6estiar. Perque es van crwr. Perqud s'hon suprimit, Editorial Cotolano, Borcelono, 1922, pbg. 42)