Teoria de la imatge, classe del 3 de novembre de 2011

Vam dedicar la classe a recordar algunes coses que crec importants de les sessions anteriors, sobretot al que es refereix a la ficci compartida i el paper que la imatge pot cumplir en aix que anomenem cultura. Era important tenir-ho clar perqu ser la base que ens permetr comprendre com una imatge pot tenir, o se li pot atorgar, "poder". De fet, vam acabar d'aquesta manera la classe, preguntant si les imatges tenen alguna mena de poder especial que, per exemple, el discurs verbal o la literatura no tenen o tenen en una grau diferent. Aquest poder de o vers les imatges (que per cert s el ttol del llibre que millor ha estudiat la resposta cap a les imatges en clau hsitrica i que us recomano ferventment: David Freedberg, "El poder de las imgenes. Estudios sobre la historia y la teoria de la respuesta", publicat per Akal) es veu evidenciat precisament per la iconoclstia: atacant imatges la gent el que demostra s implicitament el seu poder. Vam explicar els casos mes tpics d'iconoclstia durant la histria d'occident, els dels grans cismes de l'esglsia cristiana. Primer el de Bizanci, al segle VIII, amb el concili de Nicea que acab restablint el culte a les imatges, encara que ms tard hi va haver noves onades contrries a les icones. El segon, al segle XVI, que separ l'esglsia catlica de la protestant. Del primer cal destacar la frase de Basili "la honra cap a la imatge traspassa al prototipus" el que venia a sustentar un argument que hem fet nostre des del principi de l'assignatura: en les imatges, segons com, no est tan clara la separaci entre el signe i el seu referent. s complexe saber el motiu i el funcionament d'aquesta mena de pervivncia de l'objecte representat a la representaci i s el que intentarem esclarir en les properes classes. El que s que vam constatar s que la fe en les imatges no s una

cosa aliena a nosaltres, sin de la que tots hi participem encara que de vegades ens consti admetre-ho. Va sortir a classe que la nostra reacci a les imatges, per molt emotiva que sigui, no s de la mateixa naturalesa que la que provoc les querelles religioses contra les imatges de culte. En canvi, per intentar demostrar-vos el contrari, vam posar el tpic exemple de les efervescncies collectives, com, per exemple, quan guanya el Bara hi ha certs establiments i certs smbols que sempre acaben destrossats en un clar exemple d'iconoclstia contempornia (per cert, vam parlar una mica sobre com la massa en efervescncia podrem dir que t un comportament clarivident i del tot lgic). Tamb vam veure com banderes i esttues sn no noms arrassades del l'espai pblic quan hi ha una revolta o un canvi radical de poder poltic, sin incls torturades i executades. I, en darrer terme, vam posar l'exemple de la setmana trgica a Catalunya i de la Guerra Civil com a procs iconclstic (a aquest respecte, hi ha el fantstic llibre del Manuel Delgado, "Luces iconoclastas. Anticlericalismo, blasfemia y matirio de imgenes" publicat per Ariel). En seguim parlant dilluns vinent.