nexe

nmero 44
1r semestre 2011

2,50 euros (gratuta per als socis dAnticsUPF)

Revista de lAssociaci dAntics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

Jornada sobre coaching organitzacional

Mrqueting pgina 4

Reportatge

pgina 12

Cuina pgina 21

xit dassistncia a un altre taller

Onades de consultes populars

Proposta de plats valencians

la 2 i la 3

nexe
Publicaci de lAssociaci dAntics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra. Juliol del 2011 direcci Mnica Fernndez (monica.fernandez@anticsupf.net) collaboradors David lvarez Diana Argelich Miquel Bestratn Thais Buforn Mrius Comorera Anna Monreal Glria-Mireia Montany Francisco Jos Moya Murphy Javier Nicols Andreu Orte Marta Parreo Eva Peir David Rodrguez Ferran Simarro Montse Vives idea creativa Francisco Jos Moya maquetaci Mara Ferreiro (ferreiromari@telefonica.net) correcci Gabinet Lingstic de la UPF. Marta Herrero impressi ANMAN Grfiques ISSN: 1886-7707 dipsit legal: B-22952-96 suport nexe sedita amb el suport del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra tirada 1.500 exemplars subscripcions Socis: gratuta. No socis: 8 euros lany, enviament incls (Espanya). + Info: antics.alumnes@upf.edu publicitat Contacta: 93 542 27 59 antics.alumnes@upf.edu Junta Directiva de lAssociaci dAntics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra > Daniel Vidal, president (DRET, 1997) > Andreu Orte, vicepresident (CPA, 2002) > Xoan Carles Cuesta, tresorer (GAP, 1994) > Joan Planas, secretari (BIO, 2003) > David lvarez, vocal (HUM, 1998) > Miquel Bestratn, vocal (ECO, 1998) > Mnica Fernndez, vocal (HUM, 1996 - PER, 1999) > Francisco Jos Moya, vocal (HUM, 1997 - PER, 1998) > David Rodrguez, vocal (CEE, 1995) > Ferran Simarro, vocal (EMP, 1999 - ADE, 2001) > Montserrat Vives, vocal (DRET, 1995)

Editorial

CADA COP EN SOM MS

DE NOU TENIU A LES MANS el darrer nmero de

la revista nexe, la publicaci ms antiga de l'entorn de la Universitat Pompeu Fabra i que, com sabeu, es fa amb les collaboracions obertes de graduats i graduades com tu, membres orgullosos de la que s, sens dubte, una de les millors universitats del sud d'Europa. En aquest nmero estem especialment d'enhorabona, ja que shi evidencia com cada cop en som ms els que compartim una visi sobre la importncia dels antics alumnes com a collectiu amb interessos propis. Aix, AnticsUPF acaba de signar dos importants convenis amb la Universitat Pompeu Fabra i amb la seva Fundaci per tal de coordinar millor la seva acci amb laOficina Alumni creada recentment per la Universitat i que vehicular moltes de les activitats que duem a terme, des de fa ms de quinze anys, des d'AnticsUPF. Amb aquests convenis confiem poder continuar millorant el conjunt d'activitats i serveis per al collectiu d'antics alumnes als quals representem, tot esperant que el curs 2011-2012 es consolidi la figura de l'antic alumne com un integrant de major importncia en l'mbit pompeufabri. s per aix que, tot mantenint la vostra pertinena a AnticsUPF, us animem a formar part d'UPFAlumni en la seva modalitat Prmium per gaudir encara de ms serveis i avantatges. Alhora, i en virtut d'aquesta mateixa representativitat a la qual fiem

esment, informar-vos que el passat mes de juny vam tenir ocasi d'assistir a la XV Trobada de la Federaci d'Associacions d'Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles, que tingu lloc a San Cristbal de La Laguna, on vam tenir l'ocasi de compartir experincies amb altres entitats que tamb tenen la mateixa visi envers els antics alumnes i vetllen, com nosaltres, per a la millor protecci dels seus interessos i l'oferiment de ms i millors serveis. Recentment hem canviat d'ubicaci i ens trobem al passeig Pujades, 1 (despatx 19.513). Estem, com sempre, a la vostra disposici per ajudar-vos en tot el que us calgui, convidant-vos a traslladar-nos all que considereu d'inters propi o per al collectiu d'Antics Alumnes, tot recordant-vos que podeu seguir la nostra /vostra actualitat ms immediata a travs de la web (www.anticsupf.net), Facebook o Twitter (@anticsupf) entre d'altres xarxes socials, i participar en les nombroses activitats socials, de formaci continuada i networking que tenim programades per als propers mesos. Amb la satisfacci que dna el retrobament amb tots vosaltres i el creixement continu d'AnticsUPF, al qual no sou ni podeu ser aliens, rebeu una salutaci ben cordial. Daniel Vidal Canellas President dAnticsUPF

Nota legal
AnticsUPF disposa de les teves dades de carcter personal en virtut de la teva condici dassociat o en ra de la cessi feta per la Universitat Pompeu Fabra amb lespecfic objectiu denviar-te aquesta revista. En aquest darrer supsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adrea) al nostre fitxer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza AnticsUPF. Sigui com sigui, AnticsUPF et garanteix et tot moment el dret daccs, rectificaci, oposici i cancellaci daquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posat en contacte amb nosaltres. Les nostres dades surten a la contraportada.

LOPINI DE LASSOCIACI NOMS SEXPRESSA A LEDITORIAL

continguts
vida AnticsUPF 4 Taller de mrqueting
Segon any dactivitats entorn al mrqueting

Meta-management
Jornada sobre el nou coaching organitzacional

Anlisi econmica
Luniversitat, entre lespasa i la paret?

10 Ni blanc ni negre reportatge 12 Onades de consultes populars

Lopini dorganitzadors de Barcelona Decideix i despecialistes en Dret Constitucional

entrevista

14 Parlem amb Carme Arenas

Presidenta del PEN catal i traductora dUmberto Eco

articles dautor
16 Nautilia
Turisme subterrani

17 Nico
Els indignats

18 Corresponsalia de Madrid
Directe des de la plaa del Sol

19 Rac de lectura
La pantalla, de paper

20 Murphy
El mn, avui

21 Cuina
Propostes valencianes

22 Antics alumnes
Cristina Aced, experta en comunicaci digital

Taller de mrqueting

nexe 44 1r semestre 2011

El taller de mrqueting de la UPF i l'acte Design thinking

El taller de mrqueting, que va nixer l'any 2010, acaba d'organitzar una altra edici de la m de Yorokobu. La iniciativa s'ha fet gran grcies a l'esfor i la confiana que hi han dipositat els seus creadors. I tots els que en som fidels seguidors esperem que mai no mori.

e
TEXT: Eva Peir (Estudiant 3r ADE) i lequip de Taller de mrqueting.

l 28 d'abril passat, a l'auditori del campus de la Comunicaci - Poblenou de la UPF. All vam fer el taller Design thinking, en collaboraci amb Yorokobu, i vam aprofitar per presentar en el seu primer taller l'Ernest Duran i l'Eva Peir, les noves incorporacions a l'equip del taller. El Design thinking vol canviar la manera com es tracten els problemes a les organitzacions com a mitj per assolir l'xit. s un procs orientat a innovar, a trobar la veritable diferenciaci, a reinventar-se. Els nostres ponents, Carmen Bustos i Fernando Tellechea, van demostrar ser grans experts en el tema. Ella s scia fundadora de Soulsight, responsable de l'rea de disseny i innovaci i experta en Design Management. Ell s director de disseny a Integral Design & Development, empresa de disseny i enginyeria especialitzada en transport i producte industrial. En Francesc va obrir l'acte presentant el taller i proposant un repte

fora interessant per al prxim taller, que podreu seguir a travs de les nostres xarxes socials. Tot seguit, en Juanjo, de Yorokobu, va presentar els ponents i gilment va reflexionar sobre l'actual rapidesa de canvi i la necessitat de comenar a actuar amb alternatives a la racionalitat. Els nostres ponents van explicar i exemplificar els seus punts de vista alhora que interactuaven en tot moment amb els espectadors. La Carmen ens va fer entendre la idea del pensament de disseny, un pensament en qu s'aprn fent, en qu cal somiar i pensar de manera trencadora. Com tots sabem, el disseny t una funci esttica i una altra funcional; per la Carmen ens va animar perqu no oblidssim la seva funci estratgica. Ens va parlar d'innovaci, del canvi existent i de la reinvenci de la gesti empresarial com a qualitat diferenciadora del Design thinking. Tamb va incidir en el concepte empatia i amb la importncia de treballar amb les emocions. Ens va cridar l'atenci un exemple fora clarificador: segons

ella, el procs de disseny a Apple s estratgic, mentre que a Google s el paradigma, l'exemple d'innovaci oberta i pensament del disseny. En Fernando va examinar les oportunitats d'innovaci a travs de la seva experincia professional en el desenvolupament de productes industrials, especialment en l'mbit del metro i el tren. Segons ell, cal saber qu vol projectar en el producte el fabricant, qu vol el treballador i tamb, qu sent el consumidor. Va plantejar el fet que estem en un mn cartesi on tot es mesura amb nmeros i on el valor d'una idea no s mesurable. En relaci amb aix, el Design thinking topa amb algunes barreres, com la comunicaci amb interlocutors que no volen obrir la ment al pensament de disseny. A travs del pensament del disseny, un procs relativament econmic pot portar a l'empresa a un lloc que mai no havia somiat. L'acte va concloure amb un intens torn de preguntes que eren respostes pels dos ponents, desprs d'haver definit l'essncia del Design thinking, que va permetre resoldre tots els dubtes dels assistents.

www.anticsupf.net

HISTRIA DEL TALLER DE MRQUETING

El taller de mrqueting de la UPF aviat complir un any. s una iniciativa jove per molt valorada pels professionals del sector i est arrelant amb fora a la comunitat universitria. La iniciativa va ser idea de Francesc Sanz i, en collaboraci amb altres antics alumnes i l'Associaci d'Antics Alumnes de la UPF, es va crear aquest espai de referncia i de reflexi sobre una nova manera de veure el mrqueting a Barcelona. Se'ns pot seguir a travs de les principals xarxes socials: el blog (www.tallermarketing.com), Facebook (www.facebook.com/tallermarketing) i Twitter (@tallermarketing). Al llarg de tot aquest temps hem organitzat tallers en els quals grans professionals del sector ens han fet reflexionar i gaudir.

AnticsUPF a la trobada nacional dassociacions dantics alumnes

ls passats dies 23 i 24 de juny va tenir lloc a San Cristbal de La Laguna (Tenerife) la XV Trobada de la Federaci d'Associacions d'Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles, amb assistncia i participaci activa, com a membres de ple dret, d'AnticsUPF. Rebuts, fins i tot, pel batlle de Sant Cristbal de La Laguna, la trobada va resultar tot un xit d'assistncia i va posar de manifest la bona feina feta pels organitzadors l'Associaci d'Antics Alumnes i Amics de la Universitat de La Laguna en plena celebraci del seu des aniversari.

AnticsUPF vam participar-hi activament amb una presentaci del president dAnticsUPF sobre comunicaci institucional en una taula rodona el dia 24, aix com en les nombroses activitats de petit format que es van fer al llarg de la Trobada.

Fruit dels contactes establerts, estem treballant per traslladar als membres d'AnticsUPF tot un conjunt de serveis negociats i aprovats en el si de la Federaci i que confiem que estiguin actius en les properes setmanes. Us en mantindrem informats.

Jornades

nexe 44 1r semestre 2011

Meta-management:

el nou coaching organitzacional

a conferncia de meta-management El nou coaching organitzacional, promoguda per AnticsUPF el mes de maig passat, ha obert un espai d'inters, entusiasme i debat sobre les possibilitats que s'obren per a la nova gesti organitzacional a travs d'una perspectiva poderosa del management emergent. Durant la conferncia se'ns va proposar un nou desafiament: ser els artfexs del nostre aprenentatge i, per tant, del nostre dest. Estem vivint una poca de transici, en la qual podem ser protagonistes o b vctimes de la nova realitat emergent. La manera histrica de veure i fer el management resulta insuficient tenint en compte els desafiaments que han d'enfrontar els professionals d'avui, ens diu Esteban M. Pinotti, soci fundador de l'EIC - Escuela Internacional de Coaching i director de l'ICM - Institute of Concious Management. Cal destacar, que ms interessant que el que s'ha comunicat durant la conferncia, ha estat la metodologia de l'exposici presentada pel ponent en qu no es limitava a explicar sin que ens convidava a cadascun dels participants a actuar per ser nosaltres mateixos els motors del nostre aprenentatge. La metodologia de l'aprenentatge integral proposada des de les entitats que dirigeix, integra a la formaci explicativa un aprenentatge generatiu. Tal com ha exposat a la conferncia el professor Pinotti: Ja no es

tracta de tenir coneixements sobre lideratge, sin de ser lder. No parlem sobre les habilitats, sin que creem l'espai per desenvolupar-les i manifestar-les. Mentre les lectures sobre lideratge o treball en equip no produeixen lders, aquesta metodologia d'aprenentatge s que ha generat acci. Per a Esteban, aquest moment de crisi es deu al fet que estem en una etapa de transici paradigmtica. Estem deixant enrere l'era del coneixement per endinsar-nos en l'era de la conscincia. Tenir informaci o acumular coneixements no significa, necessariment, saber o tenir l'habilitat. La seva proposta es basa en una visi sistmica, no noms de la gesti organitzacional en general, sin de l'sser hum en particular. Aquesta conscincia implica un despertar de les nostres habilitats encara no desenvolupades (adonarse'n) i l'impacte que les nostres accions o omissions tenen en el nostre entorn tant professional com personal (tenir en consideraci els altres). Quan proposem que els nostres resultats sn conseqncia d'un procs que els sost, podem comprendre que les nostres habilitats sn el context, el teixit que sustenta aquest procs. Els resultats de la nostra gesti estan sistemticament interrelacionats i sn la conseqncia de l'equaci que existeix entre les nostres habilitats (desenvolupades o no) menys les circumstncies.

No es tracta de canviar el territori, sin de veure el mateix paisatge amb ulls nous
Marcel Proust

Resultat = Habilitat de resposta - Desafiaments circumstancials.

Les circumstncies externes sn les que sn i s evident que impacten directament en els nostres resultats. Poca cosa podem fer (com a mnim immediatament) per reduir aquestes variables, malgrat l'energia que dediquem a opinar, conversar o resistir aquestes circumstncies. La recessi econmica s la que s i, fins i tot, pot ser palpable i mesurable; per davant de circumstncies ms difcils, major ser el desafiament que shaur de salvar, major ser l'habilitat de resposta que ens tocar desenvolupar. Aquesta mirada ens obre un espai per centrar el focus en les nostres habilitats (i la nostra capacitat d'aprenentatge) en lloc de barallarnos amb les circumstncies o amb els resultats no desitjats. La metodologia de l'aprenentatge integral proposa des del meta-management una nova perspectiva sobre la gesti organitzacional que va ms enll de la mirada tradicional. Mentre els paradigmes histrics es van esgotant i es cerquen solucions simptomtiques a qestions neurlgiques, partint des de la mateixa estructura que els va crear, neixen nous teixits interpretatius i noves metodologies, com la que ens va proposar Esteban M. Pinotti en la seva conferncia de la qual hem marxat convenuts que s possible accedir a noves i estimulants interpretacions de la mateixa realitat organitzacional.

TEXT: Redacci.

Anlisi econmica

nexe 44 1r semestre 2011

La universitat,

entre lespasa i la paret?

e
TEXT I IMATGE: David Rodrguez (CEE, 1995).

l passat estiu es va produir un fet que va passar una mica inadvertit, per que fou histric a escala universitria: per primer cop en vint anys la Universitat tancava les portes un parell de setmanes a l'agost, llevat de la biblioteca. Tot i que aquest tipus de mesures sn dutes a terme rutinriament per moltes empreses privades, algunes d'elles fora importants, es tractava d'una novetat a les institucions pbliques. El motiu era senzill: estalviar uns quants milers d'euros en energia, neteja i vigilncia, en un mes en qu l'activitat s molt baixa i pot ferse a d'altres llocs. Aquest estiu l'experincia tindr continutat, per en versi corregida i augmentada. Totes les universitats pbliques preveuen tancar les seves portes durant el mes d'agost, i es limitaran a prestar els serveis mnims (registre i bi-

blioteca). De fet, aquesta s noms una de les mesures d'austeritat que s'han vist obligades a implementar en major o menor grau. L'incompliment de compromisos de despesa per part de la Generalitat en exercicis anteriors, la tisorada a les aportacions del 2011 (144 milions d'euros menys) i la resistncia a incrementar les taxes universitries durant aquests darrers anys han dut a un carrer sense sortida a molts centres. Uns factors que sn majoritriament aliens a la universitat, per que a la prctica la condicionen notablement. s aqu on els gestors universitaris tenen la tessitura de qu fer. Aqu van algunes pistes: Fer a tothom partcip de l'ajustament al ms aviat possible. A aquestes altures de la crisi tothom s conscient de la seva magnitud. De res serveix intentar minimitzar-la o diferir els ajustaments. Com ms aviat

es comuniqui la gravetat de la situaci i la necessitat de fer ajustaments, ms probable s que trobem la complicitat de totes les parts, b sigui el personal, els estudiants o els provedors.

Repartir la crrega de l'ajustament de la manera ms equitativa possible. Si b s cert que mai no ser possible assolir una equitat total en qui es carrega els ajustaments (aqu tamb entren en joc els aspectes relacionats amb l'eficincia), una certa equitat pot ajudar molt a l'acceptabilitat i la implementaci de les diferents mesures d'estabilitzaci. Racionalitzar despeses.
Encara que sembli mentida, les universitats tenen marge per reduir les despeses sense afectar la qualitat. Ha estat la necessitat d'alliberar recursos la que ha posat al descobert despeses

www.anticsupf.net

que, per un motiu o un altre, sn innecessries o de difcil justificaci. Per exemple, alguna universitat se n'ha adonat que s'estava pagant milers d'euros per una llicncia de programari cientfic que prcticament no es feia servir. O alguna altra s'ha trobat que estava pagant tamb uns quants milers d'euros en subscripcions a revistes que no havien tingut cap lector en els darrers anys.

compres de material o els serveis informtics.

Centrar-se en el negoci.
Una temptaci en la qual poden caure algunes universitats s intentar buscar ingressos en funcions que no li sn prpies. Millor no caure-hi: no s el moment ideal per fer experiments. La universitat ha de concentrar els seus esforos a fer all que sap fer: recerca i docncia, i diversificar noms en all que est ntimament relacionat amb aquestes dues funcions. La resta, millor deixar-ho a qui s'hi ha dedicat tota la vida.

empresarials, on les decisions es prenguin mirant de manera explcita beneficis i costos, els quals no han de ser necessriament monetaris. No fer-ho suposa no noms no ser eficient, sin tamb acabar cometent nombroses injustcies.

Compartir recursos.
La independncia universitria no est renyida amb mancomunar recursos. A Catalunya tenim un excellent exemple de com fer-ho: el Consorci Universitari de Biblioteques. Malauradament aquesta iniciativa, endegada a finals dels noranta, no va tenir continutat en altres mbits, com el de les

No tenir complexos per gestionar amb criteris empresarials. S que pot ser polticament incorrecte, per cal treure's els complexos de gestionar la universitat amb criteris

Repensar el model de generaci de recursos universitaris. Aquest s un tema que s'escapa de les competncies universitries, per en el qual es poden fer coses. Una d'elles s crucial: determinar quin s el cost real de l'ensenyament universitari. Noms aix es podr iniciar una discussi seriosa sobre quin ha de ser el percentatge que costegi el beneficiari (l'estudiant) i quin ha d'aportar la societat (representada per l'Administraci).

Ms activitats:
A la propera revista us informarem del conveni que AnticsUPF ha signat amb la UPF i la Fundaci UPF, per collaborar en el desenvolupament del Programa UPF Alumni, signat entre Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra, i Daniel Vidal, president de l'Associaci d'Antics Alumnes de la UPF. De cara a l'inici del curs tenim dues activitats previstes: un taller per a emprenedors (setembre), mrqueting de vendes en temps de crisi (octubre) i una jornada dedicada a la gesti del talent (novembre). Pots seguir-nos a www.anticsupf.net, el grup de Facebook, @anticsUPF (Twitter) i a Linkedin o Xing.

ni blanc ni negre
DONCS S, AL FINAL PARLAR DELS INDIGNATS
HE DE DEMANAR DISCULPES AL MEU COMPANY DE SECCI : se suposa

nexe 44 1r semestre 2011

NO TOTHOM S IGUAL
HI HA GENT QUE, NO SE SAP BEN B PER QU est contra la

que havem d'examinar dos fenmens parallels, sorgits d'aquestes darreres eleccions: Bildu i les CUP. Per al final he decidit que tots dos fenmens es relacionen ntimament amb el que tractar: els indignats i les seves acampades. Ja fa temps que, en tertlies amb amics, i amb ms o menys ampolles de vi esgotades, sorgia el mateix tema: com podia ser que, en un pas amb vora cinc milions d'aturats, la gent no sorts al carrer en massa, no es revolucions fins i tot, sin que es queds a casa veient el Slvame (que, paradoxalment, condemna a la idicia els seus espectadors) o el futbol. I s que l'opi del poble continua funcionant: ara s teleporqueria i futbol; abans era la religi mal entesa. Per vet aqu que una srie de persones han dit que ja n'hi ha prou. I volen construir un mn no sabem si millor, per en qualsevol cas diferent. I per aix reivindiquen el primer lloc on es va fer poltica: l'gora, la plaa de la ciutat. Des de la utopia, potser, per treballant, amb esperit crtic i autocrtic, amb respecte per totes les veus, cercant el consens, i escoltant els que en saben ms de cada tema, els experts. Sense voler posar els experts al servei de cap inters poltic, com passa sovint en poltica. Potser aquesta allrgia a la poltica tradicional s el que fa que no es busqui un lder o portaveu nic. s un fenomen assambleari, per a la manera actual: forjat en les xarxes socials. I els poltics actuals no en saben, de fer-les anar. Es pensen que han de ser un mer altaveu de les seves consignes, no un espai de debat lliure amb els seus representats, als quals, per cert, semblen tenir certa por. Aquest fenomen d'afartament ha provocat la pujada espectacular dels partits de dretes: l'esquerra es desencanta i no va a votar (aquests ja no sn els meus, diuen), mentre que la dreta no es desencanta mai i va a votar tancant files. Tamb s fill d'aquest afartament el bon resultat de les CUP, una manera diferent de fer poltica que agrada, per fresca i per implicada amb la realitat. I m'atreviria a dir que, darrere el bon resultat de Bildu, tamb hi ha el mateix fenomen: farts dels discursos dels dos partits principals, que acabaven per no distingir entre nacionalisme basc i terrorisme, una bona part dels electors bascos els ha votat. Uns per convicci, els altres per farts d'un PNV que juga a fer de CiU, i els altres com a cstig als partits que han posat tants pals a les rodes de Bildu.Caldr veure en qu queda tot aquest fenomen, i ms ara que es dissoldran les acampades. s cert que aquesta situaci havia de ser excepcional, i no es podia perllongar gaire ms (i segurament l'absurda intervenci dels Mossos d'Esquadra els va donar ms oxigen); ara ve l'hora de la veritat, quan els indignats deixin de tenir visibilitat diria en un lloc tan cntric com la plaa de Catalunya. El desig s que continu aquesta voluntat constructiva i no violenta, que es tingui pacincia tot i els resultats lents; que s'estengui un fenomen urb i d'un cert nivell cultural a totes les capes de la societat, i que es consolidi un espai de reflexi seriosa sobre la realitat sociopoltica i econmica. Que ens qestionem les coses, i, des de la nostra responsabilitat individual i collectiva, intentem canviar all que no ens agrada. Perqu potser als que remenen les cireres ja els va b que ens desencantem i creiem que no hi ha res a fer. I perqu sempre he sentit a dir que noms els peixos morts segueixen el corrent.

Viquipdia, no noms els editors de la Britannica, que d'aquests ja s'entn una mica millor, sin tamb professors universitaris, per exemple. Una cosa semblant passa amb alguns periodistes que alerten de la falta de professionalitat dels blocs. O amb les editorials que contenen l'arrancada del llibre digital tement un hipottic nou mapa editorial on no facin falta els editors. Hi ha molta gent que, quan veu que al seu sector les coses canvien i que perillen els seus ingressos, es posa nerviosa, i s comprensible. Tamb hi ha els poltics que desprs de les eleccions amb molta abstenci diuen que es plantegen la seva responsabilitat en el tema, per que es posen nerviosos quan veuen les acampades dels indignats i la seva activitat a Internet. L'abstencionisme no m'ha interessat mai gaire, m'interessa ms qu vota la gent que vota i, en aquestes municipals, hem tingut una sorpresa agradable, l'ascens de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP), que s'han convertit en sisena fora municipal, multiplicant per tres el nombre de vots i per cinc el de regidors. El que em sembla ms interessant de les CUP s que proposen un nou model de partit poltic, molt implicat en la vida dels municipis on s'han presentat i connectats amb les seves associacions, treballant de manera assembleria i enviant als consistoris els seus representants com a emissaris de les decisions preses per aquestes assemblees a les quals tot el poble hi est convidat, demostrant que la via participativa s possible. Els representants de les CUP sembla que no tenen voluntat d'apoltronar-se i aconseguir quotes de poder pel simple fet de tenir-les, i ho van demostrar quan el 2010 van decidir no presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya desprs dels excellents resultats obtinguts a les municipals del 2007, demostrant que es pot fer poltica amb actituds molt diferents de les que ens tenen acostumats els partits poltics convencionals. Crec que l'exemple de les CUP pot servir als indignats per entendre per quins camins poden encarrilar les seves propostes i fer-les efectives, ja que les CUP, durant tots aquests anys, han estat treballant als municipis i al costat de les associacions no noms ni prioritriament per arribar als ajuntaments, perqu entenen la via institucional com una via ms de les vies possibles per incidir polticament. I d'aix n'haurien de prendre nota, si s que volen sobreviure altres partits poltics tradicionals que s'han enroscat en el seu aparell i s'han apartat de la realitat quotidiana del pas.

Montse Vives

Ni blanc ni negre

David lvarez
La Montse Vives (DRET, 1995) i el David lvarez (HUM, 1998) presenten les dues cares de la moneda sobre temes d'actualitat, molts dels quals ens afecten en el nostre dia a dia.

Nota al peu
10

reportatge

nexe 44 1r semestre 2011

Onades de consultes populars

Des de la primera consulta a Arenys de Munt ha plogut molt. Se n'han fet 542 arreu de Catalunya i la participaci ha estat alta tenint present que el resultat no s vinculant. Sembla que hi ha una inquietud que ara cerca expressar-se democrticament. Des del nexe hem volgut tractar el tema amb l'ajuda d'opinions qualificades. Ens hem centrat en la consulta de Barcelona perqu s la que ens queda ms a la vora. Volem agrair la collaboraci dels doctors Alfred Bosch (professor associat de la Facultat d'Humanitats de la UPF i portaveu de la plataforma Barcelona Decideix), Francesc de Carreras Serra (catedrtic emrit de Dret Constitucional de la UAB), Josep Maria Castell Andreu (professor titular de Dret Constitucional de la UB) i Hctor Lpez Bofill (professor agregat de Dret Constitucional de la UPF).

l
TEXT: Glria-Mireia Montany (HUM, 2009). IMATGES: Barcelona Decideix.

es consultes tenen inters des d'un punt de vista jurdic? Hctor Lpez Bofill: Tenen efecte de legitimitat democrtica i poden tenir efecte jurdic en la mesura que construeixen una altra legalitat. Josep Maria Castell: Tot el que sigui ms democrcia directa i participativa acosta els ciutadans a la presa de decisions de les institucions. Per tant, trenca barreres amb finalitat estrictament democrtica. S'ha de posar l'mfasi en les vies existents de comunicaci entre ciutadania i institucions. Ara b, quan la consulta t lloc al marge de la llei i se situa en l'mbit de l'autonomia social suposa l'exercici de la llibertat d'expressi. La qesti jurdica que deixa oberta la realitzaci de les consultes sobre el dret a decidir s com articular una legislaci de consultes molt semblant al referndum sense ser referndum. Francesc de Carreras: Jurdicament no tenen cap rellevncia. El dret vigent no regula aquesta manifestaci de voluntat. Per des del punt de vista poltic, s'ha posat de manifest que una part, relativament important, de la poblaci de Catalunya vol la independncia. Una situaci en la qual coincideixen substancialment els resultats de les consultes populars, amb els sondejos que han publicat el Centre d'Investigacions Sociolgiques (CIS), l'Institut de Cincies Poltiques i Socials (ICPS) i el Centre d'Estudis d'Opini de la Generalitat de Catalunya (CEO). Quin paper juga la democrcia directa? Josep Maria Castell: El marge d'actuaci directa dels ciutadans s diferent segons cada estat. Hi ha sistemes en qu t un rol ms important, com Sussa i els estats dels Estats Units; d'altres on no

en t cap, com els Estats Units en l'mbit federal, el Canad o Anglaterra. El cas espanyol se situa al mig. Hi ha una petita escletxa per a la previsi del referndum, per s absolutament marginal. Per tant, l'espai de la democrcia directa s, com a molt, complementari i sense tocar la forma d'estat (democrcia representativa), ni la forma de govern (democrcia parlamentria). Quin ha estat l'objectiu de Barcelona Decideix? Alfred Bosch: Fer un exercici de llibertat. Que les persones es poguessin pronunciar sobre un tema tan important com aquest. Ning pot negar-nos la llibertat de decidir el nostre futur poltic. Tinc una idea, com tothom, del que significa dignitat humana i tamb, de qu vol dir exercir els teus drets amb llibertat. Aix, penso, s difcil de discutir. Per tant, hem evidenciat que era possible. Ho hem demostrat amb una sabata i una espardenya. Milers de persones, prop d'un mili a Catalunya, incomparable a qualsevol altre moviment des de la Transici, ha votat per aquest tema. Els grans canvis socials no germinen en un Parlament ni amb una llei. Els grans canvis socials germinen en els caps i els cors de la gent. Aix s el que est passant. Podem parlar d'un canvi social a favor de l'estat propi? Hctor Lpez Bofill: S, s evident. Una majoria social opina que les dificultats d'encaix de Catalu-nya a l'estat espanyol noms es poden resoldre a travs de la secessi. Una inquietud tan nova que encara no t la traducci poltica perqu, malgrat que el sobiranisme cada cop sigui ms hegemnic socialment, la ciutadania encara vota opcions autonomistes.

Per qu desperten tanta polmica les consultes? Josep Maria Castell: Hi veig dues qestions. Primera, de carcter general, quan es fa l'Estatut l'any 2006 no s'hi incorpora el referndum, noms les consultes com ara frums de participaci o audincies. Els partits poltics sn els primers interessats que el referndum autonmic tingui un espai molt redut al nostre sistema. Parlo del catal, a ms de l'espanyol. Per tant, estava en mans d'ells fer una lectura ms oberta de la democrcia directa. Si no la van fer s perqu consideren que la democrcia representativa passa, bsicament, per les institucions i els partits. Cal afegir que la lectura que ha fet el Tribunal Constitucional s molt reductiva del paper de la democrcia directa en el sistema espanyol, per deixa ms marge per a la democrcia participativa, en la qual les decisions pertanyen a la instituci responsable, desprs d'haver fet consultes a interessats. Segona, la polmica en el cas concret de les consultes sobre el dret a decidir se centra en l'existncia o no de garanties suficients. En tot cas s una iniciativa privada, no un referndum. Penso que cal preguntar-se qu s el que volem. Volem el referndum noms per declarar el dret a decidir o el volem com un mecanisme per introduir una major democrcia directa i participativa, complementria realment de la democrcia representativa? Quin paper han jugat els voluntaris? Alfred Bosch: La consulta de Barcelona s'ha pogut fer grcies a persones que hi han posat temps i esfor. Els voluntaris han muntat les paradetes fent possible el vot i les tres proves pilot de la Barceloneta, Grcia i Nou Barris que vam fer per posar a prova el sistema. Ho han donat tot sense demanar res a canvi. I aix s admirable. Funcionant per ideals i amb llibertat, hem aconseguit ressuscitar un mort

12

www.anticsupf.net

Roda de premsa de presentaci de resultats de les consultes.

en quatre mesos. Hem convertit un fracs anunciat en una promesa d'xit. Es podria fer un referndum consultiu dins la legalitat? Francesc de Carreras: S. L'article 92 de la Constituci diu que les decisions poltiques d'especial transcendncia podran ser sotmeses a referndum consultiu. Per ara, noms n'hi ha hagut dos, un per l'OTAN i l'altre per la Constituci Europea. No s necessari que es consulti tot el territori, pot ser que ho faci noms la part interessada en l'assumpte concret. Per tant, el govern central podria fer un referndum a Catalunya o al Pas Basc sobre aquesta qesti si ho cregus convenient. No seria vinculant per podria ser perfectament legal. I a aquest, aplicar-li la doctrina del Tribunal Suprem del Canad. De quina doctrina parla? Francesc de Carreras: Del Dictamen arran dels referndums del Quebec. En el darrer, va sortir el 49,44% a favor de la secessi. Llavors, el govern federal del Canad es va plantejar el que caldria que fes en el cas que hagus guanyat el s. Per aix, es va consultar la validesa i els efectes del referndum al Tribunal Suprem del Canad. La sentncia resol que, des d'un punt de vista internacional, el Quebec no t dret a l'autodeterminaci perqu noms el tenen els estats amb relacions colonials amb la metrpoli. I des del punt de vista intern, tampoc perqu no es recull el dret d'autodeterminaci a la Constituci. Ara b, en el cas de formular una pregunta clara i amb una majoria qualificada a una determinada zona del Canad que volgus separar-se, el govern central hauria de negociar per trobar una sortida a la situaci satisfactria per a ambdues parts que, en tot cas, no dis-

minus la protecci dels drets individuals dels ciutadans afectats. El govern del Canad va fer la llei de la claredat que ho regula. Per tant, aqu es podria fer una cosa semblant. L'Estat hauria de prendre una decisi en virtut de la vigent llei de referndum. He exposat aquesta possibilitat per escrit a diferents articles i tamb a alts crrecs poltics estatals. Seria bo saber-ne el resultat. Com es van recollir els vots? Alfred Bosch: Vam adoptar el mateix sistema informtic que s'havia fet servir per a la resta de les consultes. Amb aquest, un cop introdueixes el nmero de DNI, la persona ja no pot tornar a votar. El 10 d'abril hi va haver fora gent que va posar a prova el sistema i se'ls va dir que no, que ja havien votat. Ha funcionat i s el que dna ms garanties. A part d'aix, hi ha un tema de custdia del vot i tamb, del recompte sota notari. Hi ha hagut una particularitat notable i s que s'ha perms el vot secret dels invidents. Cosa que a les darreres municipals no ha estat possible. Podien votar per sempre acompanyats d'alg que veia el vot ems. Per tant, grcies a l'assessorament de diverses associacions de cecs, la nostra custdia del secret de vot ha estat ms elevada que a les darreres municipals. I, pel que fa al vot anticipat, l'nic que demanvem era un nmero de DNI. Com que no tenem accs al cens, tampoc disposvem de nom i cognoms, ni de la residncia, ni de cap altra dada personal rellevant. Tothom podia estar ben tranquil perqu nosaltres noms sabem el nmero. Podem dir que hi ha hagut un sistema garantista pel que fa a les votacions? Hctor Lpez Bofill: S, amb una junta

electoral que acollia reclamacions i un sistema que permetia que la persona noms vots al lloc d'empadronament. Una estructura fora garantista en la qual el poder pblic no ha intervingut. Des de la primera consulta popular a Arenys de Munt, l'Estat i la Fiscalia van prohibir que el poder pblic en prengus part. Per tant, no s lgic impedir que hi intervingui el poder pblic i desprs, exigir les mateixes garanties que si l'hagus organitzat. Francesc de Carreras: No hi ha hagut garanties. Els mateixos que eren partidaris de la independncia formaven part de les meses. No dic que hagin fet trampes, s probable que no; per, en tot cas, s'ha fet sense garanties. Per tant, prenguem les consultes com un exercici legtim de propaganda independentista, sense ms valoracions i amb la peculiaritat que ha coincidit el resultat amb els sondejos previs. El cens tamb ha estat particular perqu es votava a partir dels setze anys, tamb els estrangers residents i la jornada de votaci ha durat, en certs casos, fins a quatre mesos. Heu rebut suport de les institucions? Alfred Bosch: Les institucions sn molt conservadores, per defecte. Algunes d'importants han jugat clarament a la contra. L'Ajuntament de Barcelona era rellevant perqu la consulta s'ha celebrat en l'mbit municipal. Hem interposat una denncia, admesa a trmit, perqu l'Ajuntament ens havia concedit unes banderoles per penjar als fanals del carrer i, unes tres setmanes abans de la consulta, ens van cancellar el perms. Ens van prohibir penjar les banderoles que ja estvem fent. Aix demostra mala fe i discriminaci perqu no passa amb qualsevol altra petici.

Enllaos dinters: Resultats de les consultes: http://www.decidim.cat/index.php?option=com_consultes_populars&mostra=resultats&totes=totes Doctrina del Tribunal Suprem del Canad: http://scc.lexum.org/fr/1998/1998rcs2-217/1998rcs2-217.html

13

entrevista

nexe 44 1r semestre 2011

L'xit de les novelles d'Umberto Eco s haver dignificat el best-seller

Associar el nom d'Umberto Eco amb la figura d'un simple novellista seria caure en un error del que pocs escriptors actuals poden presumir. La riquesa del llenguatge i l'originalitat estilstica que utilitza Eco per denunciar la corrupci de la societat actual situen l'autor itali com a referent mundial del panorama intellectual del moment. Perqu si alguna cosa t d'arcaic s ser un pensador en el sentit ms clssic del terme. El mes de desembre passat, Umberto Eco va presentar el seu darrer treball, El cementeri de Praga, a l'auditori del campus de la Ciutadella, davant de 500 persones. Carme Arenas, catedrtica de Literatura Catalana, filloga, traductora i actual presidenta del PEN catal, ha estat l'encarregada de traduir l'obra a la llengua catalana.

Com i quan s'inicia el teu treball de traducci de l'obra d'Umberto Eco? L'oportunitat d'entrar en contacte amb l'obra d'Umberto Eco sorgeix quan el fins llavors traductor de l'autor itali al catal amb novelles tan conegudes com El nom de la rosa i el Pndol de Focault, Josep Daurella, va rebutjar traduir l'obra de Baudolino. Va ser llavors quan l'editorial Destino, que tenia els drets de l'obra en aquell moment, va decidir proposar-men la traducci. Per aquesta decisi tamb va estar consensuada per l'autor, qui, a travs del seu traductor francs originari de la regi de la Catalunya Nord, va poder apreciar la meva feina com a traductora. El fet que l'autor particips en aquest procs de selecci no va ser un fet allat, sin que la seva dinmica de treball exigeix una relaci estreta amb els seus traductors. I aix es va fer evident en aquesta decisi.

Quina ha estat la major dificultat que t'has trobat a l'hora de traduir la seva darrera novella, El cementiri de Praga? Umberto Eco s, possiblement, un dels pensadors ms importants del panorama intellectual del moment. Per tant, el treball de traducci que hi ha al darrere de la seva obra no s gens fcil. Endinsar-se en els escrits d'aquest erudit implica un treball de documentaci molt exhaustiu, ja que les seves novelles es troben plenes de referents culturals de gran complexitat. En aquest sentit, el traductor t la responsabilitat de caminar en parallel amb aquesta herncia cultural que Eco posa al servei de la novella. I molt especialment en aquesta obra, en qu l'autor itali repesca la tradici de la novella de fullet del segle XIX i combina, de manera magistral, material histric amb elements de ficci. La feina del traductor es

basa, aqu, a saber discernir tots aquests elements que l'autor fa coincidir en la novella. Umberto Eco s un clar referent literari i filosfic. Qu el fa especial des del punt de vista estilstic respecte d'altres autors? La principal diferncia entre Umberto Eco i la resta de novellistes que dominen el mercat editorial actual s el grau de complexitat de les seves obres. La majoria de novelles tendeixen a utilitzar una economia del llenguatge molt escrupulosa que anulla tota la seva riquesa. Per Eco fa tot el contrari. Posa a disposici del lector tots els coneixements que ha adquirit al llarg de la seva vida com a pensador amb l'objectiu que el lector els descodifiqui a poc a poc. El resultat sn novelles molt complexes i amb una llengua molt rica. Perqu abans que novellista, s un intellectual

TEXT :: Anna Monreal (HUM, 2009) FOTOGRAFIA: PEN

CATAL.

14

www.anticsupf.net

que ha innovat en molts camps del coneixement hum. I aix, es reflecteix en tots els seus escrits. En aquest sentit, qualsevol traductor especialitzat en l'itali s capa de traduir l'obra d'Umberto Eco o es necessiten coneixements previs per tal de treballar amb una obra tan complexa com aquesta? Deixant de banda els aspectes formals de l'obra, qualsevol traductor amb ganes i temps es pot encarar amb una obra d'aquestes caracterstiques. L'element ms important sn els models culturals que es troben en el llibre. En obres d'aquest nivell, la llengua no s l'nic element que s'ha de tenir en compte, ja que tamb hi entra en joc el bagatge literari i cultural de lautor. A travs de la teva experincia en la traducci d'altres obres de l'autor, quina creus que s la clau del seu xit? El secret d'Umberto Eco s haver dignificat el best-seller haver aixecat el llist. Mostrar que qualitat i vendes no tenen per qu ser dos elements antagnics. A travs d'un estil impecable i un contingut erudit ha demostrat que s possible escriure un best-seller sense deixar de banda la qualitat. L'originalitat del seu treball es troba en l'organitzaci del relat en dos nivells de lectura. Un primer pla, on es troba el fil argumental superficial, apte per a un pblic majoritari i un segon pla, ple de referents culturals i un llenguatge codificat, pensat per a un pblic ents en la matria. La seva obra s, per tant, pensada per a un pblic ents? Totes les seves novelles pretenen

condensar molta de la informaci ja publicada en els seus assajos. En aquest cas, Eco posa en escena la teoria dels complots exemplificada a travs de la qesti de l'antisemitisme i el sionisme. s a dir, en clau contempornia, l'autor indaga en l'origen de la por de la societat actual i la situa en les teories conspiradores dels governs. L'autor fa una crtica oberta a la complexa relaci que s'estableix entre el poder econmic i poltic. Per tant, tot i que se serveix de la novella per tal de fer arribar les seves idees a un pblic ms ampli, fora de l'mbit universitari que el segueix pel seu treball com a semileg, les seves obres requereixen certa formaci especfica. Perqu darrere de tots els seus treballs sempre hi ha una lectura de la propia realitat que demana un lector atent. I a nivell personal, qu ha representat per a tu traduir una obra referent de la literatura mundial? El fet de treballar de manera tan propera amb una persona com ell ja s tot un privilegi. No noms intellectualment, sin tamb humanament. No s gens vanits, i aix es nota en el gran respecte que t cap a la feina dels altres. Sempre t una soluci per oferir, mai no imposa. A ms, aquest cop l'experincia ha estat encara ms gratificant, ja que hem tingut el privilegi de treballar conjuntament amb els traductors de la versi alemanya, anglesa, francesa, castellana i catalana (la meva). Aquesta oportunitat ens ha perms compartir punts de vista molt interessants davant d'una obra que exigeix un treball de decodificaci molt acurat.

Carme Arenas, nascuda a Granollers (Valls Oriental), s llicenciada en Histria de l'Art i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedrtica de Literatura Catalana, crtica literria, editora i traductora de lobra dUmberto Eco al catal. Actualment, s presidenta del PEN catal i integrant del grup POCI (Poesia i educaci). Ha participat en la creaci i la publicaci del llibre Aprendre amb Joan Brossa (1993) i de les web Els-entra-i-surts de Brossa (Premi M. de Educacin, 2004) i Viu la poesia. Ha publicat estudis sobre els moviments d'avantguarda, com Les avantguardes a Europa i a Catalunya (1990), amb N. Cabr, i Carles Sindreu i Pons o el comproms amb l'avantguarda, X Premi de Periodisme Amador Garrell i Alsina, atorgat per mnium Cultural (2002). Tamb ha tingut cura de lObra Completa de Joan SalvatPapasseit i de ledici de La Klxon i el Cam, de Carles Sindreu. En el camp de la traducci, est especialitzada en la traducci d'obres de l'itali al catal. Destaca el seu treball de traducci de Boccaccio, Maquiavel, Calvino, Svevo, Sciascia, Bontempelli, Satta i, especialment, d'Umberto Eco amb Baudolino, La misteriosa flama de la reina Loana, Sobre literatura i El cementiri de Praga.

El cementiri de Praga narra la histria del capit Simonini, un piemonts afincat a Pars que es guanya la vida falsificant documents. Simonini, que no recorda gaireb la seva identitat, seguint els consells de Sigmund Freud, decideix posar la seva vida per escrit. Eco narra, a partir del protagonista, la seva visi de la histria europea del segle XIX. Personatges de diferents poques conflueixen en aquest relat per tal de presentar una novella ancorada en el passat, per amb clares referncies al present.

15

nautilia

nexe 44 1r semestre 2011

Com ficar-se sota la pell dun lloc

xilla, perqu al final de la ruta hi ha una inspecci. Pel que hi ha a la taula, un se n'adona que no ha estat l'nic a qui li ha passat pel cap emportar-se un record ossi de Pars. L'altra vessant subterrnia de la capital francesa fa una olor menys agradable. Es tracta del clavegueram (gouts, http://bit.ly/kxqDug), del qual tamb sen pot visitar una part i introduir-se al mn dels conductes d'aigua bruta i el seu reciclatge. D'altres ciutats tenen tamb mns molt interessants. Per exemple, Berln. Relacionat sobretot amb la histria bllica, la ciutat conserva un seguit de bnquers i refugis subterranis. Tots sn de construcci recent: aqu no van arribar els romans ni els cristians primitius, vids constructors de tnels. Una associaci anomenada Berlin Unterwelten (http://bit.ly/bqvewv) en fa visites molt didctiques (tamb en castell), a travs de les quals es poden conixer les condicions de vida sota terra durant la Segona Guerra Mundial. Seattle va patir un gran incendi a finals del segle XIX que va destruir bona part del centre de la ciutat. Es va decidir que la ciutat es reconstruiria, per uns metres per sobre del nivell de l'incendi. Era una oportunitat urbanstica, ja que Seattle patia inundacions freqents. Els edificis feien voreres davant del nivell nou. El vell, al final, es va acabar tapant. Font de malalties, al cap d'uns anys es va abandonar. Ara, una petita part es pot visitar a travs del Bill Speidel's Underground Tour (http://bit.ly/33sKWr). Edimburg, Roma, Viena... sn altres ciutats amb un patrimoni ric sota la superfcie que tamb es pot visitar. En tot cas, quan visitis un lloc, recorda que potser sota els teus peus tamb hi ha un indret que paga la pena ser visitat. Aqu hi ha una llista no exhaustiva: http://bit.ly/98YI4W (compte per als claustrofbics!).

Imatges subterrnies de Seattle.

ARRIBEM A UNA CIUTAT. Tot est a la vis-

Per moltes ciutats tenen un altre mn que sovint s'amaga als turistes. s un mn que es troba per sota del terra que trepitgem. I no ens referim noms al metro, potser un dels nics moviments subterranis del visitant. La zona sota el nivell del turisme habitual tamb forma part del patrimoni d'un lloc. I pot arribar a ser tan atractiu com els llocs de la superfcie. I fins i tot pot ser una excusa per endinsar-se en histries que noms es poden comprendre b en un context com aquest. De vegades, aquest patrimoni s ben conegut i s'ha incorporat d'una manera molt popular a les rutes turstiques habituals. s el cas, per exemple, de Pars. Per en d'altres punts, la subterranitat forma part d'un conjunt malt conegut, oblidat de les institucions pbliques. Fins i tot en ocasions s'endisa al camp de la illegalitat. No obstant aix,

Francisco Jos Moya- bloc: www.nautiliaonline.com

ta. La guia ens descriu les principals atraccions i ens recomana rutes. Entrem en museus, restaurants, bars... Pugem a torres per veure panorames. Fem turisme de superfcie.

algunes associacions lluiten per reivindicar aquest patrimoni. El fet s que, cada vegada ms, algunes ciutats permeten que qualsevol pugui accedir al mn que hi ha sota els nostres peus. De vegades, com hem dit, s una cosa institucional. Per amb freqncia, els descobriments es fan a travs d'associacions que treballen en la conservaci i la comprensi del que es considera una bona manera d'entrar en contacte d'una forma diferent amb el passat d'un lloc. Fem un rpid reps a tres opcions subterrnies. Els camins sota terra ms populars i de ms fcil accs sn els de Pars: les catacumbes (http://bit.ly/i5ikpl ), un magatzem d'ossos. A finals del segle XVIII, la ciutat va voler desmuntar tots els cementiris parroquials que omplien la ciutat i suposaven un risc higinic. I va posar el contingut de les tombes als tnels d'unes pedreres de l'poca romana. Resultat: 300 km de tnels (noms se'n visiten dos) amb fmurs, tbies, calaveres..., alguns posats amb intenci artstica. Advertncia als visitants: no agafeu cap fmur i us el poseu a la mot-

16

Viatjar

Nico

www.anticsupf.net

Els indignats
llor dels existents, malgrat les disfuncions. Els partits poltics sn elegits democrticament, per el funcionament intern no sempre visualitza democrcia exemplaritzadora. La manca de primries per escollir els secretaris generals i candidats n's un exemple. Per tamb ho s el disseny del sistema d'elecci, en qu les llistes sn tancades. Candidats escollits a dit entre l'executiva de les grans organitzacions gestionadores de poltica. Un sistema al servei de la maquinria organitzativa dels partits poltics. Massa importncia a l'estructura i menys pes a les persones. Ho podem veure al vot disciplinat als parlaments o a la inexistncia de llistes obertes de candidats. Un parell de caracterstiques que poden enriquir el sistema de partits poltics, en detriment de les cpules executives dels partits.
TENIA PENSAT ESCIRURE UNES LNIES sobre

de carreres especulatives que finalitzen amb el control de la sobirania d'un pas per part d'inversors estrangers sense que la Uni Europea hi posi fre. Tot al contrari, el cstig es materialitza en forma de prstecs amb interessos abusius per part del suposat protector europeu i exigncies exteriors en poltica econmica. El senyor Trichet, president del BCE, va dir que les democrcies europees no estan preparades per a una altra crisi. Potser el missatge s que una autocrcia s que ho est. De fet, ja s aix. La sobirania del poble no t veu respecte a les mesures econmiques adoptades. Condicions sine qua non. Ara recordem les grans privatitzacions i les reformes per a la competitivitat industrial dels anys vuitanta com a requeriment per a l'entrada a la CEE, i els esforos posteriors per a l'entrada en la moneda nica. La venda d'actius, la privatitzaci d'empreses de sectors clau, precisament a pasos mare europeus que es van beneficiar de grans oportunitats i nous mercats, va ser el preu per garantir l'entrada a la societat europea. Doncs sembla que no va ser suficient i ara s necessari anar ms enll per mantenir l'espai econmic europeu, que no poltic. No s estrany que part de la societat acabi farta d'aquest sistema i es pregunti per qu la sobirania rau, en la prctica, en els inversors especulatius de capital o en unes organitzacions poltiques de funcionament obscur. Ning no sap com acabaran aquestes mobilitzacions, per de moment ja han fet despertar de la hipnosi permanent a un bon grapat de ciutadans que noms volen respostes. Amb el perms del conseller Puig.

una excursi en un entorn natural excepcional de les Villuercas, a la provncia de Cceres. Per els moviments massius dels indignats a les places de les ciutats espanyoles impacta de manera notable i s intil abstreure's d'aquesta mobilitzaci que no deixa indiferent. Es veia venir, ja era hora, per fi, ja s'han despertat, la fi de l'amnsia, sn algunes de les frases que es poden escoltar. La crisi econmica est matxucant la majoria, especialment una part de la societat amb l'ndex d'atur ms elevat de la Uni Europea. Aquella que alguns asseguren que ser la generaci perduda, que viur pitjor que els seus pares. A ms, les solucions econmiques imposades han revelat un dficit democrtic. Una vegada l'estructura econmica ha trontollat, els fonaments socials de participaci han deixat veure les grans mancances i dficits existents. Al nostre pas la democrcia est sustentada en la sobirania popular i ens organitzem en partits poltics. Valorem aquest sistema com el mi-

Aquest sistema ha quedat en evidncia a Espanya, Portugal, Irlanda i Grcia: pasos membres de la Uni Europa i integrants de la moneda nica. Malgrat el paraiges d'un sistema financer europeu protector en fases expansives, intrusiu i regulador de poltiques pbliques, aquests pasos han sigut objectiu de les regles del joc de lliure mercat internacional de capital, que han castigat els diferents excessos. Agncies de qualificaci privades que amenacen i redueixen la qualificaci de la solvncia de pasos plenament sobirans. Un paper que hauria d'estar exclusivament en mans d'un organisme europeu. El problema s saber qui controla aquestes empreses privades i sota quins criteris funcionen. Sn agncies que van demostrar una sobrada incapacitat de preveure la caiguda de grans bancs amb excellent qualificaci, i sn el detonant

Nico

Javier Nicols

17

corresponsalia de Madrid

nexe 44 1r semestre 2011

El centre del mn

CONFLUNCIA DE CARRERES, histries i

TEXT I FOTOGRAFIES:: Marta Parreo (DRET, 2020). ILLUSTRACI: Rosa Maria Iglesias.

La Puerta del Sol, a Madrid, s lloc de parada obligat a la capital espanyola. Per la seva histria, pels seus establiments, per la seva bellesa. Potser no s el millor moment per visitar-la. O potser s precisament el millor. Centenars de persones que volien (i volen) un mn millor van decidir reunir-se i acampar all. I automticament, gent de tot el mn van seguir l'exemple reunint-se

Turistes, gelats i compradors d'or es barregen ara amb els activistes de la igualtat i la llibertat. Cente-

18

Marta Parreo

L'entrada a Sol resulta ara ms emocionant que mai. Sempre ho ha estat, per ara adquireix ms significat. Com l'astre, centre del mateix Sistema Solar, la plaa que porta el seu nom va ser escollida com a centre de reuni, d'activitat, de somnis. On anem a manifestar el nostre cansament? On hi cabem tots? On podrem sentirnos com a casa durant tot aquest temps?

Corresponsalia

gent. Lloc de visita, pelegrinatge i acampada. Centre de la ciutat, del mapa radial espanyol i del mn sencer. Sol. Tres lletres per anomenar una plaa que irradia calor, vida, idees.

en places de tot el mn, tal com es va fer en la nostra estimada plaa de Catalunya.

nars de missatges pengen de cordes d'estendre i els plstics blaus que componen el campament no impedeixen que Carles III vegi, a lloms del seu cavall, que la seva plaa torna a inspirar la gent i que aquest nom, Sol, s una casualitat plena de significat. Deu carrers, dotze campanades, un s i un arbo. Una ciutat que mai dorm o que ho fa al carrer, en companyia. Ara mateix la Puerta del Sol s ms del que era. s tot el que era, que ja s molt, ms un campament ciutad ple d'utopia. s una plaa que guarda el secret dels llocs que sempre existiran.

rac de lectura

www.anticsupf.net

La pantalla, de paper
No s tu qu en penses, lector, del llibre electrnic i del llibre en paper; per jo, per ms voltes que hi dono, no aconsegueixo trobar avantatges del primer sobre el segon.
PARAULES I RIUS DE TINTA pugnen cada dia

als mitjans per difondre postulats dicotmics en contra o a favor del llibre de tota la vida o del llibre electrnic (ebook). Aquestes lnies debats al marge volen ser noms apunts sorgits d'una visi de lletraferida diletant, amant de les petites coses. s per aix que potser els meus arguments a favor del llibre tradicional no et semblaran gaire slids ni madurs, o els titllars de pobres, escassos i excessivament romntics: No cal dir que el llibre en paper s ms cmode i accessible en qualsevol lloc i moment, perqu no depn de cap bateria que l'alimenti. Per no t'enganyis, lector: s ell qui et nodreix a tu. s cert que un llibre es pot arrugar i fer malb si es mulla, per aquella sensaci de greu i rbia continguda que sents en adonar-te que acabes de rebregar un grapat de pgines dins la teva bossa de m, et recorda que les coses que estimes sn frgils i requereixen la teva cura. Memento. O com es gaudeix, en palpar amb els dits quin gruix de pgines et queda per llegir i quantes ja n'han passat pels teus ulls...! Si t'agrada molt el llibre, comptars amb recana les que resten per al final o, ben al contrari, et felicitars per totes les que ja has avanat. Que el cam sigui llarg o curt, lector i que en frueixis, ja ho saps: s sempre una qesti d'actitud. I perqu la vida s literatura o aix creiem alguns, sovint s fcil que els amants dels llibres ens entestem a fer de l'existncia una experincia literria. Com a conseqncia, tendim a illustrar pensaments, vivncies o sentiments amb un vers o un fragment que vam llegir fa temps. En un intent de legitimar-nos (o per sentir-nos menys sols), anem a la recerca exasperada d'una auctoritas. I tot i sabent que a la pantalla del llibre electrnic apareiTEXT: Diana Argelich (HUM, 2007). IMATGE: Anas Argelich.

xeria a velocitat supersnica qualsevol paraula clau, tenim clar que preferim el cam ple de giragonses que ens brinda el paper. Que abans d'arribar a taca ens creuarem amb ms d'un ciclop. I

tot plantejant noves incgnites a les qestions de sempre, desesperadament surarem pels fulls escrits, conscients que amb la vida no n'hi ha prou.

Algunes dades de context

El total de la producci editorial va augmentar a Espanya un 3,9% respecte a l'any anterior (ha passat de 110.205 el 2009 a 114.459).* L'edici de llibres en suport paper disminueix un 1,0% (95.959 llibres editats el 2010, vers els 96.955 de l'any anterior); l'edici en altres suports s'ha incrementat un 39,6% (18.500 suports el 2010, davant els 13.250 del 2009).* L'edici electrnica ha tingut un augment del 45,6% respecte a l'any anterior.* Els lectors de llibres digitals (e-reader) sn l'1,0%.**
* Dades de l'estudi La Panormica de la Edicin Espaola, del Ministeri de Cultura (http://www.mcu.es/libro/MC/PEE/index.html). ** Dades de l'estudi Conecta d'HBITOS DE LECTURA Y COMPRA DE LIBROS EN ESPAA 2010. Gener del 2011. Desenvolupat per la Federacin de Gremios de Editores de Espaa.

19

la llei de Murphy

nexe 44 1r semestre 2011

EL MN, AVUI
INTERNET S UNA MINA. Tant pot ser

una mina antipersona com una mina d'or, s clar Per de vegades s'hi troben petites joies, ja sigui a travs del boca-orella (i no pas del boca a boca, aix s una altra cosa), o per pura casualitat. Darrerament m'he fet fan incondicional de Mundo Today (www.elmundotoday.com), una web hilarant amb notcies falses millor redactades i ms ben trobades que la majoria de les que apareixen en els diaris seriosos. El seu format recorda l'edici digital d'algun mitj escrit, amb les notcies d'ltima hora apareixent en la part superior com un teletip (A Chiquito se le aparece Jesufistro, Saura vuelve al cine de la mano de Apple con iCarmela, 5 de cada 10 pavos reales son falsos o Fernando Alonso para a vomitar en las curvas sn alguns dels genials pseudobreus), una notcia destacada (la ms nova), d'altres aparegudes anteriorment i les que han rebut una millor puntuaci per part dels lectors. Fins i tot disposa del suplement Domingo Today, una hemeroteca i Los almuerzos del Mundo Today, amb personatges singulars que expli-

quen alguna experincia no menys singular. Ja fa mesos que la notcia ms votada s la de Una anciana invoca al demonio en un curso de ingls. La segona, Telecinco emite por error ocho segundos de un documental i la tercera, Una discusin sobre Dostoievski enfrenta a dos bandas de Latin Kings sn noms un exemple de l'extraordinria i encertada ironia dels redactors d'aquesta pgina, que dirigits per Xavi Puig i Kike Garca, a data d'avui ens delecten amb titulars com La revista 'Muy Interesante' pasar a llamarse 'Uala nen'. El ms bo del cas, s que noms fan que reflectir les absurditats de la societat actual en un humor tan fi i un estil tan vera, que em consta de primera m que han enganyat a ms d'un, que s'ha quedat de pedra en saber que Gala borra sus ltimos poemas porque se los marcaba en rojo el Word. Per cert, jo sempre, per principis, deshabilito el corrector del Word.

La llei de Murphy

20

Murphy

cuina

www.anticsupf.net

CUINA VALENCIANA

a cuina valenciana s tan desconeguda i subjecta a tpics com ho s el nostre pas ve. Si sense cap dubte podem parlar de cuina mediterrnia, tamb, com a casa nostra, hem de desmuntar el primer tpic. La paella, a Valncia, t nom i cognoms. Paella d'nec, de spia i cols, de costelles i coliflor, de bacall, de verdura, de crancs, de pollastre i conill, de coliflor al forn..., sense comptar els arrossos que no sn paella: caldosos, o al forn. Un dels millors espectacles que ofereix Valncia ciutat s el del seu mercat: les anguiles, que es venen vives; els productes de l'horta, alguns desconeguts com els gnjols; i

evidentment els ctrics, els dtils i les verdures. A ms d'anguiles, la costa valenciana est ben sortida de peixos de mida petita, els de consum tradicional, tant fregits com en diversos guisats mariners, entre els quals destaca l'all i pebre. Els llegums tamb sn de consum tradicional, i els trobem fins i tot als arrossos i a les paelles, en una combinaci interessantssima des del punt de vista nutricional. De postres, a ms de les taronges i les mandarines, trobem diversos pastissos i dolos tradicionals, com la coca de llanda (una coca tipus pa de pessic, que es fa en una llauna o llanda); i d'altres dolos d'influncia musulmana, fregits o amb profusi de mel i ametlles. En sn un bon exemple els

torrons o la tortada d'ametlles i els bunyols. Tamb s'hi fan formatges molt interessants, com els de Cat, i entre les begudes, a ms de l'arxiconeguda orxata, hi destaca un gran esfor per recuperar les denominacions d'origen vincoles, amb resultats molt interessants. El men que proposem t un primer plat que ja es bastaria, l'arrs al forn a la manera de Xtiva. Per aix proposem un segon a base de molls o rogers, un peix de mida petita, que a l'estiu resulta especialment bo. De postres, bunyols de carbassa. Si b trobem aquesta hortalissa tot l'any, val la pena guardar la recepta uns mesos per provar-la quan estigui al seu punt.

les receptes
Bunyols de carbassa Arrs al forn
Ingredients: tres quarts de quilo de carn de porc per a brou (careta, peu, cua...); un quart de quilo de costella de porc trossejada; un tomquet madur triturat; una cabea d'alls, quatre morcilles, dos naps, 400 g d'arrs, quatre tomquets madurs petits, 100 g de cigrons, oli, sal, safr, pebre vermell dol. Ingredients: un quilo de carbassa, bullida o rostida al forn; 350 g aproximadament de farina; 45 g de llevat de forner; oli, sucre, peladures de llimona ratllada.

Si heu bullit la carbassa, escorreu-la b abans de fer-la pur amb una forquilla. En qualsevol cas, ha d'estar tbia i no calenta quan comencem el procs. Barregem el llevat amb la carbassa aixafada, i hi anem afegint farina i ho pastem amb les mans. Si la carbassa era feta al forn, potser necessitarem una mica d'aigua tbia. Deixem reposar aquesta massa fins que pugi i la veiem ullada, s a dir, amb foradets a causa de la fermentaci. La massa continuar sent tova i se'ns enganxar a les mans: per saber si ho hem fet b, agafem una mica de pasta, li donem forma de bunyol i la deixem caure damunt la resta. Si la forma es mant, est ben pastat. Si no es mant, haurem d'afegir-hi una mica ms de farina. Per anar fent els bunyols, n'agafem una mica de la mida d'un bunyol, amb les mans mullades, i la dipositem en abundant oli ben calent amb el polze i l'ndex. Nota: l'arrs al forn tamb es pot fer amb brou preparat i cigrons cuits. En aquest cas no haurem de fer el brou, per les costelles hauran de bullir per separat una estona perqu estiguin tendres.

Fem un brou amb la carn destinada a tal efecte i les costelles, en el qual farem bullir els cigrons, remullats, fins que estiguin tous. A mitja cocci hi afegirem els naps trossejats. Mentrestant, sofregim en una cassola que pugui anar al forn l'arrs amb el tomquet triturat, els alls i el pebre dol. Quan el brou estigui llest, incorporem a la cassola les costelles, les morcilles, els cigrons, els naps i, si volem, tamb la carn del brou, tot plegat damunt de l'arrs. Hi afegim el brou, ho distribum artsticament i posem al damunt els tomquets que tenem sencers, partits per la meitat. Ho enfornem 40 minuts a 190 s important vigilar-lo i cal girar la cassola un parell o tres de vegades per que es cogui uniformement i ho servim immediatament.

Montse Vives

Molls al forn
Ingredients: molls o rogers, dos o tres per persona segons la mida i la gana; oli, alls, julivert, tomquet, llimona, pebre, sal, pa ratllat.

IMATGE: Anas Argelich.

Colloquem els molls en una plata de forn amb una mica d'oli, ben nets, escatats i esbudellats; els afegim all i julivert picats, tomquet madur pelat i picat, suc de llimona, sal i pebre negre. Ho rematem amb un raig d'oli i pa ratllat, i els posem al forn suau uns 10-15 minuts.

Cuina

21

antics alumnes

nexe 44 nexe 42 2009 1r semestre 2011

El periodista s'ha de reinventar

En aquesta ocasi, parlem amb Cristina Aced (Periodisme, 2003), experta en comunicaci digital.
Arribo una mica abans a la cita amb la Cristina Aced. Consulto el meu mbil i em trobo un nou tweet. s un DM (missatge directe) de @blogocorp, el nom que t l'entrevistada a la plataforma de microblogging Twitter. Em diu: Estic arribant. Em trobo al vestbul d'entrada de l'edifici de l'IDEC, on fa classes de postgrau i mster. s alg que en sap molt de comunicaci digital. De fet, acaba de ser triada entre les 100 dones amb ms talent digital a Espanya, per Wellcomunity, un important frum de comunicaci (www.wellcomm.es). s llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, consultora en comunicaci i collaboradora a la UOC, l'IDEC i la Universitat Abat Oliva. El caf que farem, promet molt! Tinc moltes preguntes. Espero que em doni temps de poder enllestir-ho abans de la seva classe. Comeno amb una que segur que tots volem que ens contesti: Com s'arriba a tenir aquest estatus d'una de les 100 dones amb ms talent digital? La veritat s que estic molt emocionada pel reconeixement (li vol treure importncia, per en t); tampoc no t ms transcendncia. Per arribar-hi jo crec que s'ha d'estar al mn digital, i aix significa: participar-hi, conixer-lo, estar-s'hi hores, entendre'l... S'ha de viure des de dins. Qu creus que s'ha avaluat? Crec que el nexe com entre les 100 dones que trobem a la llista seria la idea de ser evangelitzadores o que intentem sensibilitzar sobre aquest tema. Ho fem de manera natural, perqu ho creiem, ho vivim i perqu ens agrada. Sobretot, crec que transmetem aquesta passi i aix es contagia. Segons l'estudi Mujeres e Internet en Europa (elaborat pel portal web www.enfemenino.com), les dones espanyoles sn ms actives a la xarxa que la mitjana europea. Per qu creus que s aix? s curis, perqu aix ara comena a canviar, per jo recordo que a les primeres trobades de bloggers a que vaig assistir, la representaci femenina era molt minoritria, prcticament anecdtica. I era, si ms no destacable, perqu en general els estudis diuen que sn les dones les ms actives en xarxes socials. Un exemple s l'mbit de la salut. Segons un estudi recent, es parla que la dona es preocupa ms de buscar informaci en temes de salut. L'estudi tamb relaciona l'acci amb el paper de cuidadora de la seva famlia. Potser podria tenir-hi relaci. Avui dia estar a Internet vol dir estar als mitjans socials. Com els definiries? Els mitjans socials o

TEXT: Mnica Fernndez (HUM, 1996 - PER, 1999- @monicafa)

22

www.anticsupf.net

social media englobarien les xarxes socials i tamb altres eines com wikis, blogs, etctera. Els anomenem mitjans socials, en contraposici a la idea dels mass media o mitjans de masses. I un dels primers conceptes clau, en parlar d'aquests dos tipus de mitjans, s el fet que els social media estan a l'abast de tothom, s a dir, que cada persona es pot convertir en un mitj i comunicar. El fet que Internet sigui el mitj a travs del qual hi accedim ens permet en noms un clic connectar amb el mn, i per l'altra banda tamb ens permet arribar a nnxols de pblic ms segmentats. Per exemple, per tal que un diari sigui rendible, no es pot adrear noms a uns centenars de persones; per un mitj digital s que ho pot fer. Ens dius quina s la teva xarxa social preferida? Doncs a mi la que ms m'agrada s Twitter. I s veritat que Facebook parla en femen i Twitter parla en mascul? No ho penso. Crec que cadascuna d'aquestes dues plataformes t un objectiu i d'aqu en podrem treure conclusions sobre el seu s. En el cas de Facebook, es fa un s ms personal, de relacions amb els amics, collegues..., i en canvi Twitter s ms idoni de cara a temes ms professionals. En el meus cas, en aquest ltim jo comparteixo enllaos, estudis, informaci rellevant... S'est comparant aquesta revoluci que vivim a les xarxes socials amb la revoluci que va significar la introducci de la impremta. Qu nopines? S, s veritat que s'est parlant d'influncia en els models econmics, socials i poltics del moment. Es parla del fet que aquest canvi que s'est produint s noms comparable amb la revoluci industrial, i en lmbit comunicatiu s veritat que tamb es compara amb l'arribada de la impremta. S que crec que estem vivint una revoluci, per per poder fer una anlisi de les implicacions ens falta viure-la molt ms. s veri-

tat que ens est canviant la manera de fer i de pensar. En definitiva, se'ns planteja un canvi cultural respecte al que hem fet fins ara. Per tant, s que hi ha un abans i un desprs. Tamb ets periodista de formaci, per tant, has d'estar molt al dia de com est canviant el paper del periodista tradicional en l'actualitat, dins dels mitjans socials. S, de fet, per exemple, al Regne Unit han comenat a diferenciar i regular la informaci que comuniquen els periodistes a travs dels seus comptes de Twitter personals i els comptes digussim corporatius o d'empresa. Estem vivint un moment difcil a nivell periodstic, perqu els diaris han de trobar el seu lloc, s'han de reinventar. Crec que si el periodista se sap adaptar, reinventar i reciclar, pot ser una gran oportunitat. Avui dia el periodista no pot esperar tenir l'exclusivitat de la informaci. Per el periodista pot aportar el rigor, el punt de vista ms professional que el ciutad ni t ni ha de tenir. La gent pot publicar evidentment el que vulgui, per aix no substituir el paper del periodista, que pot contrastar fets, tenir fonts, tot plegat, les tasques prpies del periodista. Sobretot, en aquest moment en que hi ha tanta abundncia d'informaci a la xarxa, per diferents canals, s important que hi hagi una figura ms professional que ajudi a filtrar i a organitzar tota aquesta informaci. Hem d'assumir que no podem assimilar tota la informaci que es publica cada dia, que fins i tot pot arribar a crear angoixa. Per tant, cada vegada s ms important trobar els teus referents en els mbits que t'interessa, i crec que en aquest sentit, els periodistes tenen molt a dir. Els estudis de Periodisme et donen una srie d'habilitats i capacitats que fan que estiguis preparat per fer una tasca de content curator, s a dir, aquelles persones que seleccionen la informaci i fan de filtre. Per a mi, els periodistes sn els

Cristina Aced, ponent en un dels darrers congressos nacionals en social media.

En aquest
moment en que hi ha tanta abundncia d'informaci a la xarxa, per diferents canals, s important que hi hagi una figura ms professional que ajudi a filtrar i a organitzar.

professionals que millor preparats estan per dur a terme aquesta tasca. Ens podries recomanar alguns blocs, plataformes...? Un bloc que sempre recomano s www.ecuaderno.com, de Jos Luis Orihuela (professor de la Universitat de Navarra), perqu s dels primers que vaig comenar a llegir, i crec que va un pas per endavant. Parla de la comunicaci digital i ell s una persona encantadora. Tamb recomano tant en comunicaci com en mitjans socials Roberto Carreras. Si el segueixes al Twitter (@robertocarreras), ests al dia de tot el que interessa en mitjans socials. I s imprescindible parlar de les plataformes que funcionen com agregadors de blocs. Com per exemple, Marketing Fan (http://mktfan.com/). Si segueixes aquest perfil i envies els teus post a un agregador d'aquest tipus, t'assegures de no perdre't res del sector i arribar a ms usuaris interessats en el mateix tema. Cristina, veig que tens moltes coses a dir sobre el mn digital. T'animaries a collaborar a la propera revista nexe amb una secci? I tant, hi estaria encantada. Doncs est fet. Et llegirem a la propera revista, i benvinguda!

23

exen
Vinyeta de Javier Nicols
(nico@anticsupf.net)

AnticsUPF
Passeig Pujades, 1. Despatx 19.513 08003 Barcelona Tel.: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32 A/e: antics.alumnes@upf.edu Web: www.anticsupf.net @anticsupf