25N o la hipocresia dalguns - Teatre Viu - Ramon Font Tres Nobel de la Pau - El maltractament i la violencia subtil El llenguatge androcentric

- La Independent ...

nmero 9 | Tardor 2011

editorial

la bstia

2-3 12

un caf amb...

4-8 13

mots en dansa

25N-OLAHIPOCRESIADALGUNS
Quan arriba el 25 de novembre, els mitjans de comunicaci i els governs safanyen a fer balan de les vctimes mortals de violncia masclista al cap de lany. Per quan sarriba a aquest punt, noms queda el lament I s que la violncia masclista s un fenomen social complex que necessita una reflexi profunda de les seves causes. Des del nostre punt de vista, entenem que hi ha dues variables que expliquen bona part de la problemtica. Per una banda, vivim en una societat patriarcal, on homes i dones es relacionen sota el paraigua del poder, els uns, i la submissi, les altres, la qual cosa atorga uns determinats rols als diferents sexes. Socialment i culturalment, els homes han de ser els caps de famlia i portar un sou a casa; les dones han de ser bones esposes, han de tenir cura de la llar i dels fills/es. En ple segle XXI, qui no obeeix aquests rols rep un cstig social. A un home sel pot titllar de mantingut si no treballa, i a una dona de mala mare si deixa el nen malalt a casa per anar a treballar. Per altra banda, el mite de lamor romntic s un mecanisme de socialitzaci molt pervers que juga un paper fonamental en la impossibilitat de trencar el cicle de la violncia. Al llarg de les nostres vides, a totes ens han arribat una muntanya de missatges a travs dels quals les dones hem de ser passives en les relacions de parella i esperar el nostre prncep blau (recordeu Pretty woman?). Ens fan creure que al mn hi ha alg ideal (mitja taronja) que ha de complementar-nos. Com pretenem que una dona trenqui amb totes aquestes creences quan est immersa en una situaci de violncia? Sn molts els agents que reforcen aquestes creences (pellcules, contes, canons, dites populars, etc.) i molt pocs els que les combaten. Per el ms desesperant de tot plegat s la poca voluntat de canviar aquests rols de gnere per part dels responsables poltics. Qestionar-los implica un cert nim per posar-hi remei, i aix passa per qestionar tamb les estructures patriarcals. Revisar aquestes estructures i els rols de poder implica una inversi de temps, que sestn molt ms enll del cicle poltic. Segurament per aix, quan arriba el 25 de novembre, noms els queda fer el paperina durant un dia i tirarsho a lesquena la resta de lany.

10-11 16-17
dona salut

te nadones?

mirades

ves quina cosa!

14-15
dhomes i dones

men del dia

18

tot distreu

19

la bafarada

20

EDITA: Associaci de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf EQUIP de REDACCI: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Slvia Pons i Roser Pont CORRECCI: Slvia Pons i Maite Puig * DISSENY ORIGINAL: Carme Cucurull * MAQUETACI: Xavi Miret DISTRIBUCI: Centre Ocupacional lEspgol de Cervera

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

l@ bsti@
Teatre Viu

Taller de costura a lassociaci

l passat divendres 16 de setembre es va celebrar al Gran Teatre de la Passi de Cervera la tercera edici de la Nit del Teatre Viu. El grup de teatre de la nostra Associaci va representar lobra Noms es viu una vegada, de Rubn Osvaldo Reynoso, estrenada ja el dia 8 de mar a lAuditori de Cervera. Tot i que les actrius i la directora estvem bastant nervioses, a causa, sobretot, de lhora en qu ens va tocar actuar aproximadament, les dues de la matinada, va anar tot molt b, i la posada en escena va agradar a la majoria dels assistents, com van corroborar els aplaudiments i les felicitacions. Per part nostra, volem agrair als organitzadors loportunitat que ens han brindat de donar a conixer el nostre treball i compartir amb ells una agradable vetllada. Actualment, estem treballant en una nova obra, aix que, si us hi animeu, el grup est obert a nous actors i actrius. Si us interessa posar-vos en contacte amb el grup de teatre de lAssociaci, podeu fer-ho a travs de la meva adrea de correu electrnic: yolandadelasheras@hotmail.com.

Aprofito lavinentesa per animar-vos a assistir als actes que se celebraran el dia 25 de novembre amb motiu del Dia Internacional contra la Violncia de Gnere. Entre altres coses, es podr veure un petit espectacle que consistir en una lectura de textos de diferents gneres (notcies, poemes, textos de testimonis, etc.) relacionats amb la temtica del 25N. Una vegada ms, us hi esperem per gaudir duna bona estona. Yolanda de les Heras Coordinadora i directora del grup de teatre de lAssociaci

o s si us en recordeu, per a principis dany vam proposar un taller de costura, cada dimecres de les 15.00 h a les 16.30 h, durant els mesos dabril, maig i juny, obert a tothom. A lhora de fer les inscripcions, les niques que hi van mostrar inters van ser les dones de Mali, amb les quals, des de la festa amb motiu del 50 Aniversari de la Independncia de Mali (en qu lAssociaci va participar), mantenem el contacte. La resposta al taller va superar les expectatives, tant de participaci com dinters per aprendre. El cost del taller era de 5 euros simblics, per adquirir el material necessari (didals, agulles, fils, etc.). Vam tenir la gran sort de comptar amb dues excellents voluntries de la nostra associaci, la Maribel Comabella i lHelena Manzanas, que es van comprometre a portar a terme aquest taller de manera totalment altruista, tot posant fil a lagulla mai millor dit per fer un programa daprenentatge basat en un mostreig per marcar els coneixements bsics que calia adquirir. Ens va sorprendre que moltes de les dones no sabien ni agafar lagulla,

tot i que els seus vestits sn ben artesans. La veritat s que van ser tres mesos de molta intensitat, ja que les dones tenien moltes ganes daprendre, i les altres, densenyar. Cal dir que, juntament amb laprenentatge, es va treballar la integraci a la nostra llengua, aix com la interrelaci de costums, pensaments, inquietuds, que, per descomptat, ens ha ajudat a tenir una relaci ms propera. Cal afegir que estem molt agrades a la presidenta de Critas i a la Fundaci Xavier Paules, que ens van cedir una mquina de cosir per poder tirar endavant el taller, ja que solament disposvem de laportaci duna associada. Lexperincia va ser molt enriquidora per les dues parts, ja que les nostres voluntries shan convertit en unes expertes monitores per la bona feina feta. La prova s que, a la festa de cloenda, lnica preocupaci que tenien les dones de Mali era la continutat del taller, conscients de tot el que havien aprs, de tot el que els podrien ensenyar i de com havien gaudit. Totes elles es van merixer un diploma com a testimoni del treball ben fet. Antnia Royo

3 3

El Consell de lAudiovisual de Catalunya compta actualment amb vuit membres, dels quals tres sn dones.
El febrer de 2009 va iniciar el seu mandat com a president del Consell de lAudiovisual de Catalunya i fins llavors havia tingut altres crrecs de responsabilitat en diferents mitjans de comunicaci. Qu lha portat a moures dins el mn de la comunicaci i els mitjans? Al llarg de la meva carrera mhe dedicat a treballar en mitjans de comunicaci, pblics i privats, daquest pas i de fora. El de periodista ha estat el meu ofici, el primer que vaig tenir i que he tingut gaireb tota la meva vida. Ara, des de fa ms de dos anys, tinc lhonor de presidir el Consell de lAudiovisual de Catalunya. La tasca que desenvolupo al CAC s una mica diferent a la del periodista que cerca i difon notcies, per tamb est vinculada estretament a la defensa dels mateixos principis de respecte per la veritat i la imparcialitat. Continuo, doncs, amb la meva nica militncia, que s el periodisme. Quin s el paper del Consell de lAudiovisual de Catalunya? I el seu com a president? El Consell de lAudiovisual de Catalunya s lorganisme regulador de laudiovisual. T lobjectiu de vetllar pel compliment de la legislaci i perqu no es vulnerin els drets de les persones ni els valors democrtics, tant a la televisi com a la rdio. Com a regulador independent t la funci, potser ms coneguda, de vetllar perqu els continguts sadeqin al que estableixen les lleis en temes com, per exemple, la protecci dels menors. El CAC tamb t la potestat dadjudicar les llicncies dels prestadors, seguint, per cert, el mateix model que saplica des de fa anys en molts pasos del nostre entorn, com ara Frana o el Regne Unit. En lnies generals, el president del CAC t la funci de planificar, coordinar i dirigir les activitats del Consell perqu lorganisme pugui assolir els seus objectius i les seves funcions. En especial, un dels compromisos que vaig adquirir quan vaig ser nomenat va ser defensar linters general en laudiovisual, que pot semblar un concepte intangible, per que t la seva traducci en el dia a dia de les persones en temes molt concrets, com ara la llibertat dexpressi, el pluralisme, la protecci dels menors o el tractament adequat de les dones. Dels deu membres que integren lorganigrama del CAC, noms trobem tres dones. Tot i que sembla que es van fent passos, com valora lescassa presncia de les dones en crrecs dalta responsabilitat? Els membres del CAC sn escollits per majories qualificades pel Parlament de Catalunya. Estic convenut que en properes renovacions de membres del Consell els partits poltics representats al Parlament tindran ms en compte aquesta circumstncia. De fet, el Consell compta actualment amb vuit membres, dels quals tres sn dones.

RAMON FONT
He estat responsable de les redaccions a Catalunya de la SER i de TVE, aix com director de Radio Nacional de Espaa (RNE) a Catalunya i del centre de producci de TVE a Sant Cugat. He exercit de corresponsal a Portugal de Catalunya Rdio, de lAgncia Catalana de Notcies, de RNE i de TVE. Tamb he estat president de lAssociaci de la Premsa Estrangera a Portugal. El 2006 vaig ser nomenat secretari de Comunicaci del Govern de la Generalitat i, posteriorment, vaig treballar com a conseller de Porto Canal TV.

Les dades ens mostren que els mitjans reprodueixen, en part, les desigualtats presents en la nostra societat
Creu que el mn de la comunicaci s jerrquic pel que fa al gnere? Hi ha una igualtat i representaci equitativa en els seus diferents estaments? Tant des del punt de vista dels crrecs de comandament com des del punt de vista de les plantilles, observem que encara hi ha molts ms homes que dones. Si ens fixem en el cas dels presentadors, veiem, a ms, que els rols que representen uns i altres tamb sn diferents. s cert que venim duna situaci de partida molt dolenta i que anem avanant de mica en mica, per cal que trenquem aquest sostre de vidre. Com definiria el tractament que es fa de les dones als mitjans de comunicaci? Els informes de seguiment que el CAC elabora mostren que, tot i que la presncia de les dones en diversos mbits socials ha experimentat una millora en els darrers anys, els mitjans, per raons diverses, no han aconseguit reflectir prou b aquest canvi. De fet, les aparicions de dones com a portaveus en les informacions no arriba al 30% i la durada mitjana de les intervencions dels homes poltics gaireb duplica la de les dones poltiques. Els informes esmentats constaten tamb que les aparicions de les dones es concentren en determinats mbits i rols, cosa que contribueix a reproduir-ne representacions estereotipades. Per exemple, els mbits temtics en qu hi ha ms presncia de dones (per b que els homes dominen en tots) sn el de la sanitat, leducaci i lensenyament. Diriament detectem casos de sexisme i androcentrisme en els mitjans de comunicaci. Quin creu que s el cam per combatrels? La formaci. De fet, fa poques setmanes vam presentar, conjuntament amb lInstitut Catal de les Dones i el Collegi de Periodistes de Catalunya, uns materials formatius adreats als professionals de la comunicaci per tal de fer visibles les aportacions de les dones. El manual promou lanlisi dels prejudicis de gnere que perviuen en la nostra societat, penetren en els mecanismes de treball i, finalment, es reflecteixen en el relat informatiu. Considera que els mitjans de comunicaci sn, en part, responsables de la desigualtat i de la construcci destereotips que la fomenten? Les dades ens mostren que els mitjans reprodueixen, en part, les desigualtats presents en la nostra societat, per tamb les promouen quan reprodueixen els estereotips i les activitats de discriminaci que les fomenten. En aquest sentit, per, els mitjans de comunicaci han canviat molt en els darrers anys i em consta que hi estan treballant de valent. De fet, la majoria sha interessat

Una de les funcions del Consell s garantir que els mitjans de comunicaci atorguin un tractament adequat a les dones
fora per les iniciatives que el CAC ha dut a terme en aquest mbit i ens comenten que els sn tils. Tenint en compte que el CAC s un organisme que vetlla pels drets de laudincia i la bona prctica dels mitjans audiovisuals, quina s la vostra tasca envers lassoliment de la igualtat entre dones i homes? Una de les funcions del Consell s garantir que els mitjans de comunicaci atorguin un tractament adequat a les dones, tant pel que fa a la representaci com, especficament, al tractament de la violncia masclista. Daquesta manera realitzem un seguiment exhaustiu de la presncia de les dones als mitjans audiovisuals per diagnosticar-ne la situaci i analitzem la implicaci daquests mitjans en la lluita contra la violncia masclista. Aix mateix, donem a conixer a les redaccions darreu del pas les recomanacions sobre aquesta matria i com ja he comentat treballem molt en lmbit de la formaci dels professionals. A lhora de construir un producte audiovisual, creu que es tenen prou en compte les idees i els valors que shi amaguen al darrere? Quines implicacions poden tenir per a la creaci i reproducci dun imaginari social concret? Com deia abans, encara estem lluny duna situaci ideal, per crec que sestan fent els passos necessaris per capgirar aquesta situaci. Els mitjans sn molt conscients daquest fet i incorporen cada vegada ms en les seves rutines les bones prctiques en matria de gnere. No es tracta simplement destablir quotes o de crear una paritat forada, sin que lobjectiu s que les dones siguin visibles i visibilitzades de manera digna, i se superin els rols de gnere estereotipats que atribueixen funcions desiguals a dones i homes. Donar valor als espais i als mbits que histricament han ocupat les dones i incorporar-ne la dimensi i la perspectiva a lhora danalitzar lactualitat contribuir a produir relats periodstics ms complets, precisos i justos. Segons un estudi elaborat pel Consejo Audiovisual de Andaluca, per cada minut destinat a lesport femen a la televisi semeten 19 minuts desport mascul. Com sexplica aix? Els informes del CAC mostren que existeix un gran desequilibri en la informaci referida a lesport: lesport femen noms obt una representaci meditica entre l1,8% i el 0% segons la cadena. I aquesta desigualtat entre la presncia de lesport mascul i el femen no es justifica per la realitat de la competici i de la prctica esportiva, com ho demostra el fet que lesport femen representa un 20,7% de les llicncies esportives a Catalunya el 2009.

Per damunt de tot, per, enyoro les nostres campanes, que tot sovint em bateguen i em traslladen als orgens.
s una anomalia i crec que no podem dir que a la gent no li interessa lesport femen. La informaci i les retransmissions esportives contribueixen a generar afici. Fa uns anys, per exemple, no hi havia lafici que hi ha avui dia per la Frmula 1, per a mesura que sen van oferir curses i es va prestar atenci informativa a aquest esport, els seguidors van crixer. La demanda, doncs, sovint est molt condicionada a loferta. Moltes empreses i entitats pbliques de ms de 250 treballadors i treballadores tenen lobligaci delaborar un pla digualtat doportunitats per corregir les desigualtats que es donen entre homes i dones. En el cas del CAC existeix un pla digualtat? El considera til i necessari? El Consell no compta ni de lluny amb tant de personal, per, tot i aix, presenta una situaci ptima. En la seva estructura de comandament, dels quatre caps drea que hi ha, tres sn dones. Aix mateix, i pel que fa al personal, comptem amb ms dones que homes. Tot i que fa molts anys que va marxar de Cervera, qu enyora daqu? Enyoro especialment el paisatge que envolta la ciutat. Encara avui torno a Fiol i a Sant Pere Gros quan passo per Cervera amb algun amic. Fa poc hi vaig anar amb el meu homleg marroqu, i a Fiol, on nosaltres berenvem, ara hi vaig trobar dos compatriotes dell cruspint-se un cuscs. Veig que a tots ens agrada el mateix, malgrat el pas del temps. Enyoro les fogueres de Sant Joan i els petards, les barberies on fiem tertlies poltiques, alguna discoteca amagada a casa duns amics, per, sobretot, la famlia, els amics i aquest tarann que ens fa tan peculiars als cerverins. Per damunt de tot, per, enyoro les nostres campanes, que tot sovint em bateguen i em traslladen als orgens. I per acabar, qu va suposar per a vost ser el pregoner de la Festa Major de Cervera? Doncs, molt clarament lhonor ms gran que pugui tenir un fill de Cervera forat a marxar per circumstncies de la vida. Sempre ser fidel al comproms que suposa ser el pregoner de la teva ciutat i procurar estar a laltura duna distinci tan privilegiada. Em vaig emocionar molt veient i sentint que un preg tan senzill, per us asseguro que molt espontani, va fer saltar les llgrimes a tanta gent. Ja ho sabia, per vaig comprovar com nera de fort el sentiment de pertnyer a una comunitat, en aquest cas la nostra Cervera. Sembla que alg que no hi era ho ha considerat un atac de fervor cerver. Em consta, per, que lalcalde, els regidors i molta gent ho van entendre com un cant apassionat i sincer de passi ciutadana.

Roman infame de sa nvia morta

Neda sa nvia dins es safareig plora molt i pensa que no sho mereix i sa lluna plena vetlla es tarongers de color taronja s tamb aquest peix. Neda sa nvia, no se vol casar; saigua verda s plena des seu vestit blanc. Dins sa casa toquen algo den Chopin, ara que shi escau tan exactament. Neda sa nvia i entre es convidats hi ha una teoria, xerren dun amant. Fuma i diu qu passa un pallasso vell i sa mare della, i sa mare dell. Ploren amagades, ja no poden ms molt engalanades beuen jotabs i es infants se queixen sper avorrits i ning sospita on s es nuvill. Que entra dins sa casa molt desorbitat cerca sescopeta i se lleva es frac, tira sa corbata i jo la matar, si no vol ser meva, no s de ning ms. Bota una bardissa i en es safareig ho entn sa nvia i li diu matam i una escopetada seca i zenital crema dins sa fosca com al cel un llamp. Morta sa nvia dins es safareig plora molt i pensa que no sho mereix i sa lluna plena vetlla es tarongers de color taronja es tamb aquest peix. Morta sa nvia no se casar i vermell senfonsa es seu vestit blanc. Dins sa casa toquen algo den Chopin ara que shi escau tan exactament. Joan Miquel Oliver

www.myspace.com/joanmiqueloliver

TENADONES?
Aquestes tres dones han estat guardonades amb el premi Nobel de la Pau 2011 com a reconeixement a la seva lluita no violenta per la seguretat de les dones i pel seu dret a participar plenament en la construcci de la pau.

Tres Nobel de la Pau ELLEN JOHNSON SIRLEAF, LEYMAH GBOWEE I TAWAKKOL KARMAN
mandre a lexili fins al 2005, per sempre pendent de la poltica del seu pas i de la situaci de conflicte permanent que shi pateix. Durant aquest temps, va crear una ONG per al desenvolupament de la comunitat liberiana i va ocupar el crrec de directora de la Comissi de la reforma governamental, en qu lider una reforma poltica contra la corrupci al seu pas. Va nixer a la Libria central i amb disset anys es trasllad a Monrvia a causa de la Primera Guerra Civil. Va rebre formaci com a terapeuta i va treballar amb nens soldat, cosa que la va fer reflexionar que si shan de fer canvis a la societat, han de ser fets per les mares. Lany 2002, durant la Segona Guerra Civil liberiana, va fundar lassociaci Dones de Libria Acci en Massa per la Pau. El moviment comen amb un grup de dones que pregaven i cantaven en un mercat de peix. Va organitzar les dones cristianes i musulmanes de la ciutat de Monrvia per resar per la pau i per protagonitzar protestes a favor de la no-violncia. Al cap del temps, aquestes dones van aconseguir entrevistar-se amb el president de Libria daleshores, Charles Taylor, i extreuren el comproms dassistir a una conferncia de pau a Ghana. Gbowee va liderar una delegaci de dones que van protagonitzar diferents protestes a Accra, la capital de Ghana, per tal dexercir pressi durant la conferncia. Mitjanant diferents protestes silencioses als afores del Palau Presidencial dAccra aconseguiren un acord per part dels negociadors. El moviment va culminar amb la fi de la Guerra Civil i lelecci dEllen Johnson Sirleaf com a presidenta del pas. TAWAKKOL KARMAN s periodista i lder de les protestes al Iemen. Des del mes de gener denguany, quan es va aixecar la revolta iemenita contra el seu dictador, Ali Abdullah Saleh, Tawakkol Karman viu acampada a la plaa del Canvi de la capital, Sanaa, i s la lder de la manifestaci pacfica a favor de la democrcia al seu pas. Ella va ser una de les primeres que va donar suport als joves en les seves protestes contra la dictadura, i va unir-se tamb a les protestes de la caiguda dels dictadors de Tunsia i dEgipte. Tawakkol Karman va nixer el 7 de febrer de 1979 a Mekhlaf, a la provncia del Iemen. El seu pare era advocat i poltic, est casada i s mare de tres fills. Va graduar-se en Cincies Poltiques a la Universitat de Sanaa. El 2005 va fundar, juntament amb set dones periodistes ms, lONG Dones Periodistes sense Cadenes, amb lobjectiu de difondre els drets humans amb llibertat dopini i dexpressi, i amb drets democrtics. Ha rebut amenaces i agressions de les autoritats iemenites per haver creat legalment la publicaci dun diari i lemissi duna cadena de rdio a travs de lONG. El gener daquest any va ser detinguda pel Govern per silenciar la seva veu en les incipients protestes socials, per aix no va fer res ms que alimentar-les, i va fer que Karman es consagrs com a dol social, per sorpresa del govern iemenita. Ella no va acceptar la seva alliberaci fins que no van ser alliberats tamb la resta dactivistes que havien estat detinguts juntament amb ella. s coneguda com la mare de la revoluci.

graduar-se en Administracions Pbliques el 1971 a la Ha estat guardonada amb molts prestigiosos premis Universitat de Harvard. El 1972 va entrar en poltica relacionats amb la lluita per la llibertat i la democrcia. i el 1979 va ser ministra de Finances del seu pas. El s mare de quatre fills i via donze nts. 1980, per, desprs del cop destat militar que va pa- LEYMAH ROBERTA GBOWEE s una pacifista liberitir Libria, va passar uns anys a Kenya i a Washington ana responsable de lorganitzaci dun moviment en DC, tot ocupant crrecs representant el seu pas i en el pro de la no-violncia, que va aconseguir la fi de la Banc Mundial, fins que el 1992 sincorpor al Programa Segona Guerra Civil liberiana i que port Ellen Johnson de Desenvolupament de les Nacions Unides com a Sirleaf a la presidncia de Libria. secretria general, representant la regi dfrica. Va ro-

En aquesta secci acostumem a fer referncia a les dones que han esdevingut un referent al llarg de la histria, ja sigui en el camp de la poltica, la pedago- El 2005 aconsegu la presidncia de Libria grcies al gia, el periodisme, i en tants altres mbits. En aquest vot de les dones. Johnson Sirleaf fu una crida a les nmero volem dedicar el Te nadones a les recent- dones del seu pas dient-los que la guerra era cosa ment guardonades amb el premi Nobel de la Pau 2011, dhomes i que no hi havia barreres tniques o tribals tres dones que encapalen el moviment a favor de la que es poguessin aixecar entre dues dones que no vodemocrcia i la pau en els seus pasos, castigats per la lien que els seus fills anessin al front. guerra, la pobresa i la injustcia. Un cop al poder, ha continuat lluitant per la llibertat, ELLEN JOHNSON SIRLEAF s lactual presidenta de la justcia i la igualtat, reconstruint el pas desprs del Libria, la primera dona cap destat dun pas afric, conflicte. Torn a la dona el paper primordial que havia que ha estat catorze anys en guerra civil i que ella va exercit com a administradora de les economies famiaconseguir finalitzar. liars, mentre els homes recuperaven el seu rol en el Ellen Johnson Sirleaf va nixer a la capital de Libria, camp i en les companyies dedicades a lexplotaci dels Monrvia, loctubre de 1938. Va crixer a Libria i va recursos naturals (ferro, cautx i fusta).

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: La Independent, 12 doctubre de 2011: www.laindependent.cat Web del Govern de la Repblica de Libria: www.emansion.gov.lr

10

11

EL MALTRACTAMENT I LA VIOLNCIA SUBTIL

per rika Bondia, psicloga
Quan alg pronuncia les paraules maltractament o violncia, el primer que sol venir al cap s una imatge de violncia fsica, normalment del gnere mascul envers el femen. Per la violncia, malauradament, s molt ms mplia, no comena i acaba en actes fsics, es pot donar en qualsevol dels dos sexes i el ms greu s que moltes vegades passa desapercebuda. La violncia es troba implcita en paraules, gestos, mirades, actes i un llarg etctera que, de forma subtil, passen a incorporarse moltes vegades en les relacions amb laltre, ja siguin de parella o dun altre caire. Quan es dna aquest tipus de violncia, com que s menys visible un cop a lull s fora evident, sembla com si no tingus tanta importncia, com si no es pogus fer tangible. Moltes persones estan aguantant lequivalent fsic al fet que et destrossessin tots els ossos i rgans corporals. I, en aquest cas, el seu equivalent s deixar que alg les insulti, les menyspre, les trepitgi, no les valori ni les estimi. Aquest tipus de maltractament existeix i s tan greu, tan perjudicial i tan nociu com el fsic. Moltes vegades, aquest tipus de violncia passa desapercebuda perqu la persona sacostuma a aquest estat i lacaba percebent com a normal; passa a formar part de la seva vida i lacompanya en el seu dia a dia. I aix no fa sin reduir cada cop ms la seva autoestima i la visi que t sobre ella mateixa i el mn que lenvolta. Aquesta sensaci fa que la persona entri en una espcie de no vida en vida que no li deixa exercir el seu dret a ser una persona feli, que no li permet ser el que ha de ser: una persona lliure. Per qu sha de conviure amb aix? En nom de qu i de qui hem dhipotecar les nostres vides? El maltractament psicolgic s molt dur, et va matant i anullant, destrueix el ms bonic que hi ha en cadasc de nosaltres, la nostra essncia, la nostra persona. Et converteix en un autmat apagat i sense fora, sense alegria, sense llum. Per no est tot perdut, ni molt menys. En aquesta vida sempre hi ha una soluci, sempre es poden canviar les coses i, sobretot, sempre podem canviar-nos i reinventarnos a nosaltres en qualsevol moment del nostre cicle vital. I grcies a aix som capaos de saber trobar el remei, el beuratge secret, la clau per sortir de qualsevol forma de maltractament. Suposo que voldreu saber quina s, no? Doncs no s cap altra que lamor, aquell amor que no tenim quan estem creient que som menys, que no valem la pena, que no ens mereixem ser persones felices, que en aquesta vida hem vingut a patir, que no podem canviar el rumb de les nostres vides, que hi ha un dest inamovible i ens ha tocat haver daguantar tot aix. Lamor cap a un/a mateix/a i cap a la vida ens dna fora i ens obre la porta cap a lacceptaci i el canvi, ens porta cap a una metamorfosi interior i exterior en la qual no t cabuda tot all que atempti contra nosaltres mateixos/es. Som i serem papallones que podem emprendre el vol quan vulguem, no ho oblideu mai!

C me an ms van 20 mat enc tat ata no ys d p .8 ri ap d lu Di rs , is ro 54 mo a e ny vo d tan sol dui . G nia la lE a rc ed t uc r ai ls el st s i at en io de re . r at la s! es ho ns mu b El nq es co va mes se tu un 201 uin pan mun at co sit aco 70% 0 e g d yol ior m ua rd d n e ga en a , e va ru que pt ww r d l i le w. a on a l s r reg ure el la es fr ed u is s de . a a p ba ma La nja t q tur tra r t. re c d ue es ca t en ust en pr es un d tr es 83 ia e 4 ent ,2 de 0 a % ls i de f 49 ls il ca ls so s.

curiositats
? at it , nd na cu do de fe cada taxa , de per la 2010 a ta ts t el l al scu l, r d t t, s na nta rti amb men m lls cide pa , t eixe a s i xa e f Oc n m cr ta d rica l m . A alt any. .com e a j la mit lf a d don ms per ords t c s bre de al per de 6% dre a om s s s ci 3,6 orl in l n pa t m ill bla un essw qu ns e un dita 68 f po amb uinn , e g w. ps ego er cun 7, d ww Sa S Ng fe amb taxa
Federaci de famlies monoparentals
Aquesta federaci lluita per fer visibles les dificultats de les famlies encapalades per un nic progenitor, principalment dones. Tamb treballa per millorar la seva qualitat de vida i reivindica la igualtat de drets i oportunitats en una societat que, a pesar de ser cada vegada ms diversa, encara no entn les problemtiques daltres tipus de famlies diferents a les enteses com a tradicionals.
http://www.familiesmonoparentals.org/

12

13

El Llenguatge androcntric
Per Narcs Turull i Peroy, estudiant de filologia

Com b sabem, la histria de la humanitat sha escrit des dels ulls, la mentalitat, el carcter o sigui, la testosterona, limaginari i lexpressi dels homes: la llengua, per tant, no ns una excepci. Des del moment en qu afirmem que lhome s la mesura de totes les coses, ja ens estem expressant desmesuradament en clau masclista perqu, implcitament o explcita, estem excloent laltra meitat (o ms) de la poblaci: les dones. s clar que sempre es pot girar la truita, com quan diem que lhome s lnic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra a diferncia de la dona. Sigui com sigui, en ambds casos, la soluci s utilitzar un genric: lsser hum. Menci a part mereixen els insults, carregats de segles i segles de masclisme i educaci patriarcal: des del nen sensible a qui diuen que s un nena, passant pel clssic fill de puta (en qu sempre surt malparada la mare, mai el pare), fins a distingir entre les connotacions positives de tenir collons comparant-ho amb el greuge que suposa que et diguin cap de cony. Tornant a les frmules genriques, s bsic no discriminar entre dones i homes per ra dofici: quan sentim sovint en els darrers dies que la vaga ha estat convocada pels metges i les infermeres daquest hospital, o ms

assenyaladament que el sopar dempresa ha reunit els grans homes de negocis i les millors secretries de la corporaci, totes i tots plegats ens haurem dindignar amb la o el periodista en qesti. En aquest sentit, per evitar discriminacions i, alhora, no farcir el text del/la/els/les i fer-lo incomprensible, sempre que sigui possible hem de buscar mots epicens, s a dir, que amb una sola paraula englobin un collectiu dindividus dels dos gneres, femen i mascul: per exemple, en comptes dels nens, la infncia; en comptes dels ciutadans, la ciutadania, o en lloc dels alumnes, lalumnat. Tanmateix, hem de saber que el catal no disposa morfolgicament dun gnere neutre (a diferncia de lalemany, el llat o el grec) i que, a ms, larrel ms simplificada dun mot sol ser la masculina, no per una qesti de sexisme, sin per economia de lidioma. Lingsticament s ms radical, i, per tant, ms senzill, dir cat+al+ (arrel + dos morfemes) que cat+al+a+na (arrel + tres morfemes), per posar un exemple fcil i proper. En aquest cas, i en molts daltres, s un bon criteri tal com recomana la pauta de lInstitut Catal de la Dona o la Guia dUsos No Sexistes de la Generalitat, avalada pel Grup dEstudis en Llenges Amenaades de la pro-

fessora de la UAB Carme Junyent marcar la diferncia, s a dir, deixar ben clars els dos gneres, femen i mascul, en el subjecte: les catalanes i els catalans, en comptes de noms els catalans, per expressar que som una collectivitat, com qualsevol societat humana, formada per dones i per homes, si b potser diferents, en cap cas desiguals o aix hauria de ser. En aquesta lnia, hom indica que sha provat una tercera via de consens i unificada (amb fora adeptes per les Oluges i Sant Ramon), basada en el xipella: lis catalanis, lis alumnis, ils homis i lis donis, de viabilitat incerta per molt celebrada i fonticament reeixida. En definitiva, el llenguatge en si no s sexista: en aquest cas, ms enll de constituir un smbol, noms s una eina de comunicaci. El que val per sobre de tot s la nostra actitud i el nostre respecte a lhora dutilitzarlo, aix com la nostra sensibilitat i lempatia amb laltre, aqu com en qualsevol relaci humana: tinguem sempre present, doncs, que utilitzar la llengua amb delicadesa i pensant en laltre, tant si parlem de gnere com de sexe, s clau.

Des del moment en qu afirmem que lhome s la mesura de totes les coses, ja ens estem expressant desmesuradament en clau masclista perqu, implcitament o explcita, estem excloent laltra meitat (o ms) de la poblaci: les dones.

14

15

GENUNES, La salut de les dones 6a publicaci de la revista del Centre Dolors Piera dIgualtat dOportunitats i Promoci de les Dones de la Universitat de Lleida
El Centre Dolors Piera dIgualtat dOportunitats i Promoci de les Dones de la Universitat de Lleida s el responsable de ledici peridica de Genunes, una collecci de quadrptics que informen sobre diferents aspectes que tenen a veure amb la igualtat de gnere i sobre les accions de la Universitat de Lleida al voltant daquesta qesti. Les publicacions estan dissenyades per Sopa, amb dibuixos de Txell Tehs. En la secci Dona salut daquest nmero de La Figuera, ens centrarem en la sisena publicaci de la revista Genunes: La salut de les dones i en farem una breu ressenya, tot convidant-vos que consulteu la collecci que trobareu en lnia en la segent adrea: www.cdp.udl.cat/home/index.php/ca/el-centre/genuines.

En lmbit estatal, destaca la Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que dedica larticle 27 a la integraci del principi digualtat en la poltica de salut. Seguidament, trobem un quadre que mostra els resultats dels diferents estudis fets sobre salut, que assenyalen que una persona, en funci de la classe social a qu pertany, lmbit laboral en qu treballa, lrea geogrfica en qu viu i el seu sexe, pateix malalties diferents o de manera diferent una mateixa malaltia. Podem llegir, tamb, un apartat sobre salut laboral i gnere, en el qual es destaca la idea que resulta evident que no sn iguals les condicions i les necessitats entre homes i dones en els entorns laborals, i que no sn tampoc iguals les afeccions que poden tenir ambds sexes, b per les seves diferncies fisiolgiques, b per les conseqncies fsiques que comporta la distribuci de rols socials establerta. En aquest punt, s imprescindible fer una bona diagnosi per dur a terme una bona prevenci i avaluaci de riscos laborals. El segent apartat tracta amb ms detall la situaci de les dones amb relaci als riscos i la seva salut.

Shi esmenten cinc punts: La doble presncia: el riscos que deriven de la compaginaci entre la capacitat datendre demandes de treball domstic i familiar, i treball assalariat. Diferncies biolgiques entre homes i dones: no tenir-les en compte pot provocar lesions. El dolor silencis: molts llocs de treball que ocupen les dones generen un dolor silencis que no sidentifica com a producte de lactivitat laboral que sest fent i, a llarg termini, pot esdevenir ms greu. Riscos psicosocials: es donen en molts llocs en qu les dones pateixen exigncies emocionals. Treballs complementaris: les dones sovint realitzen treballs complementaris a lactivitat principal que no es valoren i provoquen un sentiment dinsatisfacci professional. I per tancar, no hi falta tampoc un apartat sobre curiositats, Sabies que?, ni un apartat de recursos que ens facilitaran ampliar la informaci sobre la salut de la dona.

El quadrptic comena amb una breu referncia al marc normatiu i esmenta, dentrada, la decisi nmero 1350/2007/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 doctubre de 2007, per la qual sestableix el segon Programa dacci comunitria en lmbit de la salut (2008 2013), que preveu, entre els seus objectius, promoure la salut, inclosa la reducci de les desigualtats en matria de salut relacionades amb les diferncies entre homes i dones.

16

17

De mal pair

AUTOBUSOS DE VALNCIA
Sortia al diari la notcia que els autobusos de Valncia porten publicitat relacionada amb la prostituci, anunciant diferents locals on sexerceix. Actes com aquest han de ser denunciats, no noms perqu alimenten una societat masclista en qu les dones queden rebaixades a ser objectes sexuals i en qu es potencia lexplotaci sexual, sin tamb perqu tot aix ve avalat des duna instituci pblica, la Generalitat de Valncia, que s la titular de les lnies dautobusos, tot i que estan gestionades per una empresa privada. Una instituci com la Generalitat de Valncia el que s que hauria de fer s vetllar pels drets laborals i humans de les dones que hi exerceixen la prostituci, com els de qualsevol altre ciutad, i no lucrar-se amb publicitat dempreses que viuen daquest negoci i que sovint estan fora de la llei. Tampoc no hem doblidar que fa un parell danys la mateixa lnia dautobusos portava publicitat duna campanya de la Uni dAteus i Lliurepensadors que duia el lema Probablement Du no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida i que va ser prohibida, tant a Barcelona com a Valncia. No noms sest alimentant una societat amb uns rols molt marcats que evidencien les diferncies de gnere, sin que tamb es fomenta un tipus de societat en qu les llibertats individuals i collectives queden absolutament abolides. No podem quedar-nos passius davant duna societat en qu la religi i el masclisme encara estan per damunt de la llibertat i de la igualtat. No us sembla?
LAGREDEIX I NO ES... DENUNCIA... LA LLUITA SHA DE FER...

De bon pair
LA INDEPENDENT
La Independent s la primera i nica agncia catalana de notcies amb visi de gnere. Fou creada l11 de setembre de lany passat, impulsada per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi de Gnere (AD.XIDPIC.CAT). Aquest projecte pretn donar visibilitat a les dones en els mitjans de comunicaci, aix com difondre models no discriminatoris, que fomentin la igualtat, ja que s innegable el paper dels mitjans de comunicaci en la difusi i reproducci de models de comportament. Oferir models dinformaci i de comunicaci no androcntrics contribueix a una societat ms igualitria i, en conseqncia, ms democrtica. Els butlletins que difon es distribueixen a tot tipus de mitjans (premsa, rdio, televisi i mitjans digitals). Aix doncs, podeu seguir lactualitat a: www.laindependent.cat.

18

19

BUTLLETA dINSCRIPCI a lAssociaci de Dones Progressistes de la Segarra

COGNOMS i NOM: ADREA: NMERO DNI: TELFON DE CONTACTE: CORREU ELECTRNIC: PAGAMENT QUOTA: 20 /any DATA: SIGNATURA: POBLACI: DATA NAIXEMENT:

Cal fer-la arribar a lAssociaci de Dones Progressistes de la Segarra, a ledi ci de Renfe, s/n de Cervera i contactarem amb vost.

20

SOLUCI DELS JEROGLFICS (PGINA 19)

Lagredeix i no es queixa. Denuncia sense por. La lluita sha de fer cada dia.

lafiguera.r@gmail.com

adones.progressistes@gmail.com

Edifici Renfe, s/n 25200 Cervera Tel. 638 863 475

www.revistalafiguera.blogspot.com