MP03 Fabricaci per abrasi, electroerosi, tall i conformat, i procediments especials

UF1/AF1 Fabricaci per abrasi

Introducci
El treball per abrasi consisteix en una srie de tcniques per a elaborar peces industrials, mitjanant larrencament d'una gran quantitat de petites partcules de la superfcie treballada, utilitzant abrasius, per obtenir: Ms qualitat de formes. Ms precisi dimensional. Menys rugositat superficial. La possibilitat de mecanitzar materials durs. Tcniques d'abrasi mecnica Sn: 1.Rectificaci. 2.Tall per abrasi. 3.Lapidificaci. 4.Superacabament. 5.Esmerilament. 6.Poliment i brunyiment. Es les quatre primeres tcniques s'utilitzen moles abrasives, que sn elements abrasius aglomerats en forma d'elements de revoluci (discs, cilindres...). L'esmerilament utilitza l'abrasiu en pols lligat amb oli. El poliment utilitza l'abrasiu en forma de pasta, la qual es diposita sobre discs de feltre i raspalls circulars de brunyir. Rectificaci s una operaci d'acabament que s'executa sobre peces prviament mecanitzades. Les eines utilitzades sn moles abrasives, van muntades en unes mquines anomenades rectificadores. Aquesta operaci es realitza bsicament en acers tractats quan s'ha de garantir una determinada precisi dimensional, tot i que es pot portar a terme en qualsevol tipus de material. Sistemes bsics Rectificaci cilndrica. Rectificaci plana. Rectificaci sense centres. Moviment aplicats als diferents sistemes: Rectificat cilndric: Mc = moviment de tall de la mola; la velocitat oscilla entre 1500 i 2500 m/min. Mr = moviment de rotaci de la pea; la velocitat oscilla entre 5 i 50 m/min. Ma = moviment rectilini alternatiu de la pea; la velocitat oscilla entre 2 i 25 m/min. Mp = moviment de penetraci de la mola; el valor oscilla entre 0,001 i 0,1 mm. per cada cursa de la pea (anada i tornada).

C.F.G.M de Mecanitzaci

Joan J. Pavn

MP03 Fabricaci per abrasi, electroerosi, tall i conformat, i procediments especials

UF1/AF1 Fabricaci per abrasi Rectificaci plana: Aquest procediment es pot realitzar amb mola de tall tangencial o frontal.

Mc = moviment de tall de la mola; la velocitat oscilla entre 1500 i 2500 m/min. Mr = moviment de recorregut de la pea (translaci) o cursa (entre 5 i 30 m/min.). Ma = moviment intermitent d'avan de la pea (anada i tornada); la velocitat oscilla entre 1 i 10 m/min. Mp = moviment de penetraci de la mola; el valor s de centsimes i es produeix quan la mola ha finalitzat la passada en tota la superfcie. En la rectificaci frontal hi ha els mateixos moviments, a excepci del moviment d'avan (Ma), perqu la mola sol ser ms ampla que la pea. Rectificaci sense centres: En aquest cas la pea no va subjecta, sin que passa entre dues moles; una s de tall i l'altra d'arrossegament de la pea (gir i translaci). La pea tan sols es recolza en una regleta. Els moviments sn: Mc = moviment de tall de la mola de tall; s rpid (2000 i 2500 m/min.). M'r = moviment de rotaci de la mola d'arrossegament; s lent (10 a 50 m/min. A causa que la inclinaci de l'eix de la mola d'arrossegament, es produeix el desplaament de la pea (Ma). Cosa que provoca tamb el gir de la pea (Mr). La velocitat d'avan axial de la pea i el gir s donat per la velocitat de gir i per l'angle d'inclinaci de l'eix.

Forma de treballar de les moles

C.F.G.M de Mecanitzaci 2 Joan J. Pavn

MP03 Fabricaci per abrasi, electroerosi, tall i conformat, i procediments especials

UF1/AF1 Fabricaci per abrasi Les petites puntes abrasives arranquen ferritges de millsimes de gruix, per a causa de la gran quantitat (centenars de milers per minut) de grans, es pot eliminar el material. Tot i que la secci de la ferritja s molt petita (s<0,001 mm2 ) l'abrasiu talla netament, per la gran velocitat de tall s'aconsegueix un gran acabament superficial.

Procs de desgast i de renovaci de la superfcie de tall de la mola. a) En aquest cas hi ha ms capacitat de tall, per es produeix un ratllat de la superfcie i s'accelera el desgast de la mola. b) Si els grans no tenen aresta es produeix ms escalfament de la pea, la qual cosa s perjudicial. c) El gra no t gaire aresta i s'acaba desprenent, cosa que dona pas a nous grans. Per tant, s aconsellable un equilibri entre els grans que tallen i els que poleixen.

Tall per abrasi S'hi utilitza una mola abrasiva de disc (4 a 6 mm de gruix), que pot desenvolupar velocitats tangencials d'entre 4000 i 5000 m/min., i que talla per pressi sobre la pea. S'utilitza per a tallar barres de petit dimetre i material dur. Lapidificaci i Honeado La lapidificaci es realitza sobre superfcies planes o cilndriques i el honeado es realitza en forats. Aquesta operaci t com a finalitat proporcionar una gran qualitat dimensional i superficial de la pea. L'operaci s realitza amb abrasius aglomerats en blocs i a petites velocitats (20 a 50 m/min.). Els blocs es munten sobre un til que disposa d'un moviment de rotaci (Mr) i d'un altre de translaci alternatiu (Ma). Aquesta operaci requereix una mecanitzaci prvia molt perfecta. S'acostuma a fer en forats cilndrics i superfcies planes ja rectificades.

Superacabament
C.F.G.M de Mecanitzaci 3 Joan J. Pavn

MP03 Fabricaci per abrasi, electroerosi, tall i conformat, i procediments especials

UF1/AF1 Fabricaci per abrasi Aquesta operaci t la mateixa funci que la lapidificaci per aplicada a eixos; elimina les estries i defectes superficials d'altres operacions com la rectificaci. S'utilitza el mateix tipus d'abrasiu que en la lapidificaci a una velocitat d'uns 30 m/min.. La qualitat de l'acabament s molt bona (IT1). Moviments utilitzats Mc = moviment de tall alternatiu, d'1 a 5 mm. de cursa. Ma = moviment d'avan; tan sols si l'eix s llarg. Mr = moviment de rotaci de la pea; velocitat aproximada; 20 m/min. Esmerilament Es tracta d'una operaci de lapidificaci recproca entre dues peces que s'han d'acoblar entre si (seient de vlvules, de mascles de claus hidruliques...). L'operaci s'efectua dipositant, entre les superfcies, pols abrasiu en suspensi d'oli i donant moviment, giratori o lineal, a una de les peces; fins que quedin perfectament acoblades. Poliment El poliment i el brunyiment tan sols donen finura i brillantor a les superfcies. Aquestes operacions no pretenen millorar la qualitat dimensional de les peces. De vegades s'utilitzen com a preparaci per a treballs o tractaments posteriors (cromatge, niquelatge, zincatge...). Aplicacions generals dels treballs per abrasi

Superfcies planes exteriors: prismes, regletes, guies... Superfcies planes interiors: ranures, entalles... Superfcies de revoluci exteriors: cilindres, cons, esferes... Superfcies de revoluci interiors: forats, caixeres, buidats... Superfcies de forma: rosques, engranatges, lleves, perfils...

Hi ha mquines universals i d'altres especfiques per a algunes operacions.

C.F.G.M de Mecanitzaci

Joan J. Pavn