Per fi ha arribat el moment anunciat: El pollastre fred, la llarga nit dels bastons i l'home que no tenia paraula La histria

s llarga, la farem en vries entregues. Cada entrega estar lligada amb el final de la histria i amb les diferents entrades que hem anat penjat al llarg d'aquests tres mesos. Dibuixarem diferents escenaris de participaci ciutadana, assenyalant quina podria ser l'actuaci dels diferents agents: poltics, tcnics, associacions i ciutadania individual.

POSSIBLES ESCENARIS DE LA PARTICIPACI EN ELS MUNICIPIS

Despotisme, illustrat? POLTICS Pensen que en el fons la gent no t inters per la cosa pblica. Per aix estan els poltics que han estat escollits democrticament, no fa falta compartir el poder amb ning. Si alg vol participar que es presenti a les eleccions. Des d'aquesta perspectiva no es busquen mitjans per a incorporar idees, iniciatives, o propostes ciutadanes. TCNICS El personal tcnic municipal ja ho sap fer tot sense que ning li digui res. Sn coneixedors de la cincia i de la tcnica. Rendeixen comptes noms als poltics. La ciutadania s'ha de sotmetre als seus plantejaments i adequar-se als seus horaris i funcionament. En realitat, la ciutadania s un mal necessari, molesta una mica i s'ha de procurar evitar-la quant no se la pugui convncer de que les propostes municipals sn lgiques i adequades. ASSOCIACIONS I CIUTADANIA La ciutadania s Jobbiana (del Sant Job, no de Hobbes), est armada de pacincia i es resigna a patir el bon o mal funcionament dels serveis pblics. En general, les persones individuals noms son utilitzades per fer actuacions que puguin tenir alguna repercussi electoral. Les associacions noms es preocupen de fer activitats, apropant-se a l'Ajuntament per aconseguir material, utilitzant tot tipus de canals, poc formalitzats i bastats en relacions personals. Sn les niques representatives i sense elles no es faria res a la ciutat. Es queixen de la falta de la collaboraci de la ciutadania que no vol participar perqu est molt cmode a casa i lamenten les dificultats per funcionar, atribuint aquesta responsabilitat a les administracions pbliques que no els donen les suficients subvencions per fer all que en el fons haurien de fer els Ajuntament. Des d'aquesta perspectiva s difcil fer plantejaments de revisi i reforma del funcionament de l'associaci perqu la causa dels males sempre s aliena a la prpia entitat. Continuar...