INTERCANVI

A8

Aprendre a llegir i escriure i els projectes de treball globalitzats

Una experincia a primer curs de primria
Montserrat Fons Esteve
Mestra i pedagoga

En aquest article descric les situacions ds de la lectura i lescriptura i les experincies del seu ensenyament i aprenentatge que han generat aquestes situacions a cada una de les seqncies que sestableixen en el treball de projectes globalitzats. Lobjectiu s exemplificar com els nens i les nenes de primer curs de primria aprenen a llegir i a escriure fent servir la lectura i lescriptura en contextos reals, en aquest cas a travs dels projectes de treball globalitzats.

Learning to read and write and global project work. A first-year primary school experience
In this article the author describes the situations in which reading and writing are used and the experiences such situations have generated in each of the sequences in global project work. The aim is to exemplify how fisrt-year primary school children learn to read and write using reading and writing in real contexts, in this case through global project work.

El mtode de projectes, com a estratgia dintervenci pedaggica a laula, ofereix una possibilitat dorganitzar els continguts curriculars des de la perspectiva constructivista. Anomenem projectes de treball globalitzats (amb la intenci de diferen-

ciar-los dels projectes especfics de llengua) els que sorgeixen duna situaci de treball en la qual el grup de nens i nenes, juntament amb la mestra o el mestre, desenvolupa aquestes quatre fases: 1. Tria i definici del projecte. El grup proposa i acorda un objecte destudi

97

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 pgs. 97-107 abril 1996

de qualsevol rea de coneixement, tot i que sovint els temes sorgits fan referncia a les cincies socials i naturals. 2. Planificaci. El grup organitza les accions que es duran a terme dacord amb els interessos recollits en el gui de treball. 3. Desenvolupament de les accions. El grup porta a terme les accions acordades. 4. Avaluaci. El grup reflexiona i valora el procs i els resultats del projecte. La funci dels projectes de treball globalitzats s afavorir la creaci destratgies dorganitzaci dels coneixements escolars en relaci amb 1) el tractament de la informaci i 2) la relaci entre els diferents continguts a lentorn de problemes o hiptesis que faciliten a lalumnat la construcci dels seus coneixements, la transformaci de la informaci procedent dels diferents sabers disciplinaris en coneixement propi (F. Hernndez i M. Ventura, 1992). Encara que de vegades pugui passar-nos desapercebut, les habilitats lingstiques bsiques (parlar-escoltar, llegir-escriure) es veuen molt potenciades en el treball per projectes. Per qu? Perqu les habilitats lingstiques bsiques sn instruments de comunicaci i de representaci de la realitat i com a tals noms es poden desenvolupar quan susen realment per a aquesta finalitat. En el treball per projectes parlar i escoltar, llegir i escriure sn imprescindibles per iniciar, desenvolupar i finalitzar la tasca, per aix diem que es pot desenvolupar el seu aprenentatge perqu hi sn totalment integrades en la seva funci real. Per aquesta mateixa ra sens pot passar desapercebut com els nens i les nenes tot fent-les servir les van aprenent. La presa de conscincia daquest fer

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

per part del professorat i per part del mateix alumnat permetr desenvolupar al mxim laprendre a llegir i a escriure en els projectes de treball globalitzats. En aquest article parlar noms de la potencialitat del desenvolupament de la lectura i lescriptura en fase inicial del seu aprenentatge, no pas perqu cregui que aquestes habilitats sn ms importants que parlar i escoltar, sin per estrictes raons de limitaci despai. Descric tot seguit les situacions ds de la lectura i lescriptura que shan presentat dins de les quatre fases que sestableixen en el treball de projectes globalitzats. Desprs de la breu exposici de cada situaci especfica les experincies densenyament-aprenentatge de la lectura i lescriptura que shan generat a partir daquestes situacions. Lobjectiu de la descripci segent no s fer una llista exhaustiva de possibilitats, ni convertir en un mtode daprenentatge de la lectura i lescriptura all que ha sorgit dun procs determinat, sin exposar i compartir una reflexi duta a terme com a fruit de lexperincia directa de treballar segons el mtode de projectes amb nenes i nens de primer curs de primria, durant quatre anys, al C.P. Estel-Guinard. Agraeixo des daqu el dileg inexhaurible amb els nens i les nenes i el dileg professional amb lequip de mestres, que han perms aquesta aportaci.

1A

FASE:

TRIA

DEFINICI DEL PROJECTE

Dins de la primera fase distingim sis seqncies didctiques.

98

INTERCANVI PROPOSTA
SITUACI
En un moment determinat daquesta seqncia surt la necessitat descriure all que cadasc vol estudiar, per tal que quedi fixat i es pugui exposar als altres en un altre moment, si conv.

DE TEMES

doncs, dentrada, tothom es veu amb cor dafrontar-ho.

EXPLICACI

ARGUMENTACI

SITUACI
Els nens i les nenes pengen en un suro-mural els seus fulls on hi ha escrita la frase Magradaria estudiar... amb el dibuix corresponent, intentant agrupar els infants que han proposat el mateix. En una sessi de treball cadasc explica a la resta de companys i companyes qu li agradaria estudiar i per qu. La mestra escriu en lletres grosses, sobre una tira de cartolina, davant de lalumnat, cada una de les propostes, per tal que es puguin veure i llegir des de lluny entre tots. Aquestes tires queden intercalades en el mateix mural. Tamb la mestra pren apunts dels perqus que van explicant els nens i les nenes. En una altra sessi cada infant reescriu totes aquestes propostes en el seu full que es titula: Potser estudiarem....

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LA LECTURA I ESCRIPTURA

Ja que el nivell descriptura dels nens i les nenes de primer s fora desigual, proposem descriure entre tots a la pissarra la primera part de la frase acordada, amb lajut de la mestra: Magradaria estudiar.... Solucionada aquesta part que queda escrita a la pissarra, cadasc ha de completar la frase amb els mots que defineixen els seus gustos. Els nens i les nenes shi veuen empesos, ja que normalment tenen fora ganes de fer propostes personals perqu siguin triades i el repte que sels proposa no s fora de mida, perqu es tracta descriure noms una o dues paraules que, per altra banda, ja tenen decidides. Aix

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Contrastar una experincia anterior descriptura amb el model descriptura de la mestra. El fet que la mestra escrigui a poc a poc davant dels nens i les nenes paraules que ells ja han intentat escriure provoca comentaris espontanis i daltres provocats per la persona adulta, sobre les lletres emprades, sobre comparacions en com ho ha escrit un infant o un altre, sobre descobriments de regularitats ortogrfiques, etc.

99

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

Utilitzar lescriptura per fixar una idea i poder-la comunicar als altres encara que passi un temps. Aquesta funci saprn per simple prctica, i sen pot comprovar la seva generalitzaci quan veus que lalumnat usa pel seu compte el paper i el llapis per anotar les propostes de joc de pati, els llibres que ha de dur de casa, etc. Tot i aix, verbalitzar aquest s pot ajudar a fer conscient i a conceptualitzar all que es fa de manera espontnia. Solucionar els interrogants que sorgeixen a lhora descriure les preferncies de cadasc.

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

Llegir paraules significatives. Les paraules que queden escrites en les tires de cartolina les llegim diverses vegades per recordar totes les propostes, el mateix dia i en dies successius per acabar de triar i definir el projecte. Mentre dura aquesta fase i en moments diversos de la jornada escolar, sempre trobes nens i nenes que espontniament saturen davant el mural per rellegir els cartells o b resseguir amb el dit les lletres de la mestra. Recordem que aqu noms parlem del que fa referncia a la lectura i lescriptura; evidentment tamb parlen, i molt, del tema que volen triar. Tamb, en una sessi curta, immediatament abans de discutir les propostes, ens entrenem a llegir rpidament els ttols que hi ha escrits. Aleshores alg comena a llegir-los tan rpid com sap. Desprs cadasc intenta explicar les estratgies que fa servir per llegir rpid. La correcci de les errades per part dels companys i les companyes arriba a ser tan exigent que ms duna vegada ha requerit la intervenci de la mestra en el sentit de deixar temps a acabar per part de qui ho est llegint. Lintercanvi de les estratgies entre els companys i les companyes s molt ric, tant pel qui ho explica, que fa conscient el seu funcionament dinterpretaci del codi escrit; com per qui ho escolta, que li serveix per contrastar-lo amb el seu propi funcionament i incorporar o refusar les experincies dels altres nens i nenes. Valgui com a exemple el que ens va explicar la Mireia (sis anys i tres mesos)
Jo abans minventava el que deien les lletres, bueno, mirava els dibuixos i ho deia. Ara miro una mica les lletres i s com comencen les paraules, desprs miro una mica els dibuixos i desprs torno a mirar les lletres i dic tota la paraula molt rpid, perqu ja s llegir!

Reescriure individualment, perqu en quedi constncia al dossier de cadasc, la llista de les propostes de tota la classe. El model dels noms daquesta llista s en rtols del mural de les propostes.

ELECCI I CONCRECI DE LOBJECTIU

SITUACI
Aquesta seqncia comporta un treball fora complex dargumentaci, de convenciment, de dinmica de grup, etc., fins que sacorda qu s el que estudiarem o farem. Normalment tot aquest treball es fa de manera oral tenint com a punt de referncia el mural de les propostes i els apunts que la mestra va recollint de les diferents converses. Una vegada decidit el projecte, lanunciem a les famlies respectives i a les altres persones de lescola, perqu moltes vegades ens ajuden i daltres ens vnen a demanar informaci. Aquesta comunicaci pot ser oral o escrita.

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Analitzar els avantatges i els inconvenients del missatge escrit i de loral. Podem anunciar lobjecte del projecte a les famlies oralment o per escrit. Cadasc pot triar de fer-ho com vulgui, per per poder triar hem de saber quins avantatges comporta fer-ho duna manera o duna altra. Els arguments que han sorgit a favor de fer-ho per escrit sn: Si ho anotem a la llibreta dels encrrecs (s un quadern de mida quartilla

100

INTERCANVI
que va i ve de casa a lescola per anotar-hi coses que han de portar, encrrecs especials, comunicaci de sortides, festes, etc.,) segur que no ens noblidem. Si ho escrivim, els pares i les mares en fan ms cas. En la discussi va quedar clar que eren alguns noms, daltres pares i mares en feien el mateix cas si noms els ho deien com si a ms a ms ho portaven escrit. Per contra, loral s ms fcil, no cal que fem res. Es pot explicar ms. Presa de decisi sobre el canal de comunicaci. Sacorda que si es fa escrit tamb es pot completar amb explicacions orals. Elaborar un missatge per als pares i les mares. a) Planificaci i realitzaci del missatge escrit. En petits grups fan un esborrany del que escriuran per comunicar el projecte a les famlies. Primer discuteixen el que posaran i desprs ho escriuen. La mestra observa i hi interv fent preguntes i reflexions per orientar els grups en tot el que calgui. Mentre un pren la iniciativa descriure els altres li diuen No, aix no, Thas deixat una lletra, Aix no est b, Has de posar-hi un punt, etc. Hi ha una dinmica de provar, esborrar, tornar a provar-hi, etc., fins que els sembla correcte el que han escrit. Desprs, cada grup llegeix per als altres companys i companyes el que ha escrit, mentre la mestra ho va escrivint tamb a la pissarra.
Hem decidit estudiar les aranyes. Estudiarem les aranyes. Estudiem les aranyes. Ens hem posat dacord a estudiar les aranyes.

Aquestes propostes, totes molt semblants, matisen aspectes diferents que es posen en consideraci. Sobretot els capfica el temps verbal, el present i el futur. No hem de dir estudiarem sin estudiem perqu ja hem comenat. No s una cosa que farem un altre dia o lany que ve, ho fem ara, per aix hem de dir estudiem. b) Reescriptura i revisi final dun missatge escrit. Cadasc copia a la llibreta la frase que li sembla millor dentre les propostes de tothom. Per fer-ho li cal llegir de la pissarra les diferents propostes, les quals reuneixen unes condicions que poden afavorir laproximaci a la comprensi del text per a principiants, ja que reuneixen les caracterstiques segents: Totes sn frases senzilles. Tenen un contingut prviament convingut. Han estat proposades pel mateix alumnat. La mestra les ha escrit davant seu. Hi ha elements repetits a cada frase. Ah! i una cosa molt important que sempre ens recorda el Ferran des del dia que ho va descobrir: Cal posar-hi la data perqu si no no sabran de quin dia s aquest missatge. Planificar, realitzar i revisar un cartell. Per anunciar-ho a la resta de lescola posem un cartell a la porta. Tothom est rpidament dacord amb la proposta Estudiem les aranyes i ja noms cal posar atenci als aspectes grfics propis del cartell: Com se limaginen? Mida de les lletres, espai per al dibuix, que sigui fcil de llegir, bona lletra, que ho entengui tothom, etc.

101

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

REPRESENTACI
QUE SE SAP

DEL

SITUACI
Amb la pregunta Qu sabem? o Qu ens pensem que sabem? que ens servir per fer una avaluaci inicial per part de la mestra i per prendre conscincia don partim per part dels infants, realitzem sobre un suport grfic algun tipus de treball que ens permet activar els coneixements previs sobre el tema. Aquest suport pot ser un dibuix o esquema amb noms o sense, poden ser frases escrites, etc., per no perdem de vista que la plasmaci grfica dibuix i text- s noms un dels suports per representar la realitat que linfant elabora. Moltes vegades els infants no saben com poden representar tot all que voldrien expressar. En aquest cas laltre gran suport s el llenguatge oral, el llenguatge oral per explicar all que se sap i per interaccionar amb els companys i companyes i preguntar per qu, com, etc. Molt sovint la mestra pren nota del que els infants diuen en les converses, per transcriure-ho desprs i ferho servir de punt de referncia. En aquesta seqncia demanem sempre que escriguin tot el que puguin, normalment en petit grup i amb ajut de la mestra sempre que convingui. Desprs hauran de llegir a la resta de companyes i companys el que han escrit.

lhora de precisar un coneixement en una frase escrita. Per exemple, en el tema de les aranyes, un grup estava decidint qu nescriuria del que en sabia:
Posem lo de les potes. Va, s! Laranya t moltes potes. Apa no et passis, el centpeus en t ms! Doncs quantes en t? 10! Qu no; 6!

En no posar-se dacord es van adonar que havien de posar la qesti de les potes en lapartat del que volem saber. Utilitzar lescriptura per fixar una idea. Solucionar els interrogants que sorgeixen a lhora descriure. Llegir en veu alta per als altres el que han escrit prviament.

FORMULACI
SITUACI

DEL QUE

ES VOL SABER

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I

De les contradiccions que sorgeixen a lhora de posar en com el qu sabem entre els diferents grups, dels neguits personals, dels dubtes cognitius i de les curiositats compartides de cadasc, es va confeccionant una llista del qu volem saber. s important que aquesta llista quedi escrita perqu della en sorgir el gui de treball.

ESCRIPTURA
Observar com la mestra recorda el que han dit els nens i les nenes en sessions anteriors a partir dels apunts de la seva llibreta. Adonar-se del que no saben a

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Deixar constncia del que volem saber, del que haurem de treballar. Tant si la llista lescriu un infant com

102

INTERCANVI
si lescriu la mestra, es fa amb lajuda de tothom: primer es pacta la frase, desprs es dicten les lletres per escriure-ho, i finalment es revisa si est b. Aquesta llista que es comena amb les contradiccions sorgides a lhora dexposar el que sabem es complementa amb les aportacions del treball per part dels petits grups sobre qu ms volem saber es deixa oberta per a qualsevol suggeriment que es vulgui aportar individualment o en grup en qualsevol fase de la realitzaci del projecte.

2A FASE: PLANIFICACI
Dins de la segona fase distingim dues seqncies didctiques.

RECERCA DESTRATGIES
I ACCIONS QUE CAL REALITZAR

SITUACI
Una vegada tenim el gui de treball ens preguntem com ho farem per desenvolupar tots els interrogants planejats. De les propostes que fan els nens i les nenes primer en petits grups i desprs collectivament, de tota la classe sorgeix la necessitat de fer-ne una llista escrita.

ELABORACI
SITUACI

DE LNDEX

O GUI DE TREBALL

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Retolar els grups de preguntes sobre el que volem saber que parlen de coses semblants. Els criteris de classificaci poden ser diferents, i la manera grfica de plasmar-ho tamb: fer conjunts, usar gomets de colors, tires de cartolina, etc., per sempre acabarem posant ttols a les agrupacions que haurem fet. En general s una tasca fora laboriosa en la qual la lletra escrita ajuda molt a concretar el que es vol dir.

Reconixer com a font dinformaci important els llibres, les revistes, els fullets informatius -el text escrit, en generalal costat daltres textos orals i visuals. Utilitzar lescriptura per fixar les idees i desprs poder-les comunicar als altres. Solucionar en petit grup els interrogants plantejats a lhora descriure.

ELABORACI
DE TREBALL

DEL PLA

SITUACI
Ens cal concretar com ens organitzarem per fer tot el que hem decidit an-

103

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

Una vegada tenim la llista de tot el que volem saber s important ordenar les diferents preguntes, tal com diuen els nens i les nenes Ajuntar tot el que sassembli per poder treballar, i fer el gui de treball.

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

teriorment, tant els llocs on trobarem el que necessitem com quins grups sencarregaran de cada aspecte. En aquest moment s molt important deixar constncia escrita en el mural de la classe de les responsabilitats de cadasc, perqu en les sessions successives tothom spiga qu ha de fer.

3A FASE: DESENVOLUPAMENT
DE LES ACCIONS
Dins de la tercera fase distingim dues seqncies didctiques.

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

REALITZACI
ACCIONS

DE LES

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

Usar la llengua escrita per a una qesti prctica: la distribuci de les tasques. El fet descriure el nom al costat duna tasca que sha de realitzar s el senyal dassumpci de la responsabilitat. Compartir el coneixement sobre els llocs on es troben les informacions. Moltes vegades els infants daquestes edats acaben els recursos de recerca dinformaci amb el pare i la mare i amb all que tenen a casa. De mica en mica van ampliant el seu camp descobrint altres espais, com biblioteques (de lescola, del barri), museus, exposicions, etc., com tamb la cartellera de la programaci de la televisi, dels museus i exposicions i els fullets de divulgaci i propaganda. Indagar sobre aquests aspectes: on anirem a buscar els llibres, els vdeos, les fotos, etc.; on trobarem informaci del museu, el zoo, lexposici, etc.; com sabrem si fan un programa per la televisi que parli del tema; o b, a on trobarem els materials que necessitem tamb forma part del projecte.

SITUACI
A partir daquest moment cada grup es dispara amb el treball que sha proposat. Per aix les situacions poden ser molt diverses, encara que totes giren a lentorn de la recerca dinformaci. Vegem les ms freqents: Consultes a llibres, text escrit, en general. Entrevistes. Enquestes. Observacions directes (moltes vegades sortides). Experimentacions.

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Especifico noms les relacionades amb la consulta del text escrit: Usar la biblioteca. Parlar amb la bibliotecria, consultar, demanar un prstec, parlar en veu baixa, etc. Manipular i familiaritzar-se amb diversitat de llibres: enciclopdies, diccionaris, revistes especialitzades, llibres de coneixements, llibres de text, etc. Descobrir ls dels ndexs. Primer

104

INTERCANVI
observant com la mestra els utilitza, desprs comenar a fent-los servir de manera autnoma. Seleccionar i interpretar la informaci rellevant, molt sovint amb ajut de la mestra, per moltes vegades, tamb, de manera autnoma. Assenyalar, subratllar, copiar, retallar, etc. Contrastar diverses informacions. Per exemple, en un projecte sobre els lloros vam trobar en un llibre que mengen vegetals i en un altre que mengen vegetals i tamb carronya. Aix va generar una discussi relacionada amb el tipus de llibre consultat: el primer era un llibre de divulgaci, petit, prim, en el qual no hi cabia tot, cosa que feia suposar que els autors nhavien seleccionat el ms important; el segon era una enciclopdia especialitzada, una obra gruixuda, on hi hauria dhaver la mxima informaci. En tornar a llegir el que deia lenciclopdia vrem adonar-nos que especificava que tots els lloros mengen vegetals i alguns a ms a ms mengen carronya. El contrast daquella informaci va permetre aprofundir en la comprensi total del text en si i del text en relaci amb la font dinformaci, cosa que possibilita la comprensi global. Aquest moment del projecte propicia en general experincies molt riques de lectura. En efecte, es donen de manera natural aquelles condicions que potencien la comprensi del text escrit: s una situaci real de lectura, el desenvolupament del projecte ha dut a la necessitat de llegir, de cercar informaci en els llibres. Lalumnat t clar lobjectiu de la lectura, ell mateix lha formulat a partir dels seus interessos (Busco si totes les aranyes tenen ver, o com es fa la coca de iogurt, o quin s el primer tren que va existir, etc.), fa fonamentalment una lectura selectiva. El dileg amb la mestra i amb els companys i companyes per compartir les seves interpretacions i per avanar en aquells aspectes que, de mica en mica, va aprenent.

ORGANITZACI
INFORMACI

DE LA

SITUACI
Un cop realitzades les accions planificades es fa necessari recollir la informaci obtinguda i organitzar-la, tant per poder-la comunicar als altres com perqu en quedi constncia per a un mateix (dossier individual i/o collectiu). Les maneres de recollir aquesta informaci poden ser molt diverses. Les ms freqents sn: dibuixos, esquemes, fotografies, murals i textos.

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

ESCRIPTURA

Planificar el text. Hi ha infants que tot all que van trobant i observant ho van escrivint o copiant com poden, pensant que al final ja ho arreglaran i ho passaran en net per poder-ho fotocopiar per als altres, mentre que alguns altres infants sn ms calculadors i simaginen qu diran primer, qu diran desprs, quin dibuix faran, etc. Tant els uns com els altres necessiten la intervenci de lensenyant per ajudarlos a concretar tot all que volen dir i sobretot per alleugerir la sobrecrrega que representa per a nens i nenes de sis anys la gesti dun text. Potser el ms difcil s ferlos adonar si la informaci que tenen s suficient i rellevant, s a dir, la comprensi

105

juntament amb les propostes de com es podria millorar.

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Utilitzar les empremtes -sempre tenen alguna part de text escrit- que shan deixat en cada una de les seqncies, per poder recordar els passos seguits. Aqu sutilitza all que sha escrit anteriorment per recordar-ho. Escriure entre tots les conclusions daquesta revisi.

AVALUACI
global dall que estan produint. Revisar el text mentre es va elaborant i tamb al final de tot. Potser les preguntes clau per ajudar en aquesta tasca poden ser: Sentn?, s com us ho haveu imaginat?, Es pot arreglar alguna cosa ms?, etc. En aquests casos s molt efica el treball en petit grup, ja que la interacci que es produeix permet laprenentatge durant la mateixa producci del text.

DELS

APRENENTATGES

SITUACI
Prendre conscincia dall que sha aprs amb el treball realitzat s important per assolir millor els aprenentatges i per reconixer els progressos individuals i de grup. Moltes vegades aquesta activitat es fa amb el dossier al davant i comentant tot all que suggereix el recull fet; daltres vegades es vehicula a travs duna conversa a partir de lndex; algunes vegades suggerim de fer un mapa conceptual, etc., i sempre demanem que cadasc compari el que va representar en el full sobre el que sabia abans destudiar el tema amb el que ha elaborat al final del tema.

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

4A

FASE:

AVALUACI

Dins de la quarta fase distingim dues seqncies didctiques.

AVALUACI
SITUACI

DEL PROCS

EXPERINCIES DENSENYAMENTAPRENENTATGE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Per avaluar el procs s convenient recordar els passos seguits en la realitzaci del projecte i valorar qu s el que ha anat b i qu ha anat malament en cada fase,

Utilitzar el text escrit (dossier, ndex, etc.) per recordar lelaboraci de diferents continguts.

106

INTERCANVI
Poder representar per escrit aspectes que cadasc ha aprs sobre un objecte destudi. Resoldre els problemes que sorgeixen a lhora descriure. Potser lexperincia ms rellevant en aquesta fase i pel que fa a lobjectiu daquest article no s tant ls que es fa de la llengua escrita, sin la reflexi que es propicia sobre ella. Les aportacions respecte al que han aprs referides a la lectura i lescriptura hi sn sempre presents. Valgui com a exemple la transcripci daquesta conversa en petit grup:
- GABRIEL: Jo he aprs a trobar el que busco en els llibres. - MESTRA: Com ho fas? - GABRIEL: Miro lndex i busco la pgina. - MESTRA: I ja ho trobes? - GABRIEL: No! Llavors llegeixo una mica i miro si s all, si no ho s ho deixo i busco un altre llibre. - JULI: Jo he aprs a escriure aranyes. - MESTRA: Com ho has aprs? - CLARA: Mirant els llibres (ensenya un llibre que es titula ARANYES) a tot arreu ho posa amb les mateixes lletres? - MESTRA: Abans no ho sabies escriure? - JULI: No. Mira com ho vaig escriure el primer dia (ensenya el full que diu Magradaria estudiar aranas). - FERRAN: I les coses que nhi ha moltes acaben en -es. - MESTRA: Molt b!!... - CLARA: Tamb hem aprs a escriure preguntes. - MESTRA: Com ho fas per escriure preguntes? - CLARA: Poso la pregunta (dibuixa el signe de pregunta a la pissarra). ...

com els nens i les nenes van avanant en el seu aprenentatge de la lectura i lescriptura usant el text escrit en contextos reals. Tot i aix, cal matisar que sn experincies referides bsicament a dos dels tres usos de la llengua escrita que assenyala Tolchinsky: per resoldre qestions prctiques i per potenciar el coneixement. Cal, doncs, complementar aquest treball amb el tercer s de la llengua escrita: per gaudir del seu plaer esttic, la qual cosa es vehicula a lescola amb el treball de la literatura. Daquesta manera podrem assegurar que lalumnat aprn a llegir i escriure usant el text escrit per all que serveix realment en la nostra societat alfabetitzada.

Crec que a travs de tot aquest cmul dexperincies he exemplificat a bastament

Referncia de lautora Montserrat Fons Esteve, mestra i pedagoga. C.P. Estel-Guinard. Telgraf, 58. Barcelona. Tel. (93) 347 91 10. Lnia de recerca prioritria: Lensenyament i laprenentatge inicial de la llengua escrita.

107

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 8 abril 1996

Referncies bibliogrfiques COLOMER, T.; CAMPS, A.: Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Rosa Sensat/Edicions 62, 1991. DOLZ, J.: Seqncies didctiques i ensenyament de la llengua: ms enll dels projectes de lectura i escriptura. Articles, nm. 2, octubre 1994, pg. 21-34. FERNNDEZ, F.; VENTURA, M.: La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Barcelona: Gra-ICE, 1992 (Collecci MIE). SOL, I.: Lensenyament de la comprensi lectora. Barcelona: CEAC, 1987. TOLCHINSKY, L.: Aprendizaje del lenguaje escrito. Barcelona: Anthropos, 1993.