Monografia La formaci del professorat de llenges

La formaci lingstica dels docents

Oriol Guasch Montserrat Fons

Consell de Direcci dA RTICLES

La renovaci dels currculums d'infantil, primria i secundria, dels plans d'estudi per a la formaci inicial del professorat d'infantil i primria, com tamb la controvertida ampliaci de la formaci del professorat de secundria sn a l'origen de la programaci del nmero monogrfic que presentem. La situaci de contacte de llenges dels territoris de parla catalana, la gran diversitat lingstica dels escolars i les prescripcions curriculars que plantegen l'ensenyament simultani d'almenys tres llenges a l'escolaritat obligatria demanen un professorat que, entre altres requisits, hauria de tenir un coneixement de dues o tres llenges, un coneixement alt sobre les llenges, la capacitat d'ensenyar ms d'una llengua i una concepci plurilingista de la formaci lingstica que necessiten els escolars. La planificaci per aconseguir aquest repte s difcil per ell mateix, per, en el nostre context, t dificultats afegides: depn de dues administracions, la central i l'autonmica, que no sempre estan d'acord, i se situa a cavall de dues lgiques acadmiques: la universitria i la de l'educaci obligatria. La primera, molt atenta actualment a l'establiment d'uns estudis de grau i de postgrau homologables amb el marc universitari europeu, tendeix a configurar uns estudis professionalitzadors a la mida de les possibilitats materials del context universitari. La segona, en canvi, orienta les seves propostes en funci de les necessitats sentides des de la vida quotidiana de les aules. El monogrfic s'obre amb un article d'Anna Camps (p. 7-19), el qual raona, situa i valora els elements clau que la Comissi de la Formaci del Professorat, que forma part del Consell Assessor de la Llengua a l'Escola, constitut a instncies del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, va assenyalar respecte a la formaci inicial i permanent del professorat. L'autora exposa, des del seu punt de vista, la situaci i els canvis que hi ha hagut en cada un dels aspectes tractats en els documents elaborats per l'esmentada comissi. En les seves reflexions, remarca que no hi hauria d'haver cap tall que contradigus la formaci inicial i la permanent dels ensenyants, i conclou que, per avanar, cal crear un marc que permeti millorar l'articulaci entre la formaci inicial i la formaci permanent, com tamb entre la formaci i la recerca. A continuaci, l'article de Margarida Cambra (p. 20-33) analitza les necessitats educatives generades per l'increment de la diversitat lingstica i cultural. Partint de les aportacions dels estudis en aquest camp i de les direccions empreses pel Consell d'Europa per adequar l'educaci lingstica a les situacions presents, l'autora relaciona conceptes com ara competncia plurilinge, repertori lingstic, competncia bilinge,
5 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 49 p. 5-6 juliol 2009

La formaci del professorat de llenges

competncia comunicativa i competncia intercultural. Proposa la transformaci dels processos de formaci en recorreguts significatius i eficaos que apostin per la innovaci sense concessions, incorporant continguts nous i sobretot formats nous capaos de sacsejar els prejudicis mentals i acompanyar els professionals de l'educaci en la formulaci d'estils nous d'intervenci. Seguidament, l'article de Rosa Says (p. 34-46) fa un reps breu als continguts lingstics que el ttol de la diplomatura de mestre ha proposat fins ara i analitza com els nous ttols de grau de mestre, basats en els plantejaments de l'Espai Europeu d'Educaci Superior, poden contribuir a millorar els continguts i l'organitzaci d'aquesta formaci inicial. El fet d'estructurar les noves titulacions a partir dels perfils professionals, significa que s'han de prendre les competncies com a referents de la formaci. L'enfocament del currculum com un projecte formatiu global al servei de l'adquisici de competncies obre perspectives noves als aprenentatges lingstics, que esdevenen un eix de transversalitat i d'especificitat en les titulacions creades darrerament. L'article d'Olga Esteve i de Zinka Carandell presenta (p. 47-62) els principis de la formaci permanent entesa com un procs sociocognitiu en el qual l'individu construeix coneixement i desenvolupa la seva competncia docent a partir de les experincies que ha viscut, de la reflexi sobre aquestes, de la interacci amb altres persones iguals i ms expertes, com tamb a travs d'una interacci amb sabers terics. Aquest tipus de formaci requereix necessriament dotar-se d'una estructura que faciliti escenaris i temps suficients perqu puguin tenir lloc cicles reflexius complets de manera collaborativa i continuada. En aquesta monografia, tamb hi trobem un article de Marta Milian i de Teresa Ribas (p. 63-81) que aborda amb profunditat el quan, el perqu i el com de les prctiques per a la formaci del futur professional de llengua. Les autores hi presenten el seu punt de vista sobre els criteris i les condicions necessaris per dissenyar i organitzar els perodes de prctiques, el seguiment del procs per part dels estudiants i tutors i els instruments que es poden utilitzar per desenvolupar aquesta tasca. Insisteixen en la necessitat de promoure i acompanyar la reflexivitat dels futurs ensenyants i assenyalen com les accions discursives afavoreixen aquesta reflexi.

6 | Articles

de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 49 juliol 2009